Fins demà!
Hola, bona nit. Això és Tràfic d'abstraccions. Esteu escoltant Tarragona Ràdio.
I avui volem parlar d'un artista que visitarà Tarragona el proper cap de setmana.
Li dedicarem el programa al François Regí Cambosat, escoltarem música de la que fa ell amb el seu grup L'Enfants Rouge
i anunciarem el concert o la performance, el bolo que farà el grup el diumenge amb un nou projecte que es diu Potent Club.
I fet aquest anunci, doncs us direm que aquest artista ja ha passat diverses vegades pels nostres programes.
Va formar part del Gran Teatro Amaro. Vam escoltar música d'aquesta gent fa unes quantes setmanes.
És un personatge europeu però fascinat pel nord d'Àfrica.
I avui anirem repassant obres seves per ordre cronològic.
Comencem amb una peça que estava inclosa en el seu disc Svinu-Sietunis del 1995
que es diu Patrimoine Revolucionaire.
Nos divisions notre temps entre notre père et notre présent.
Le vent sifflait au-dessus des villes en hurlant Fils échappe-toi, tu es sur un long chemin
Nous fuyons enfin entre Madrid et Berlin Et Berlin
Un heure pourri ce soir-là à l'arrivée
La bonne aventure Découvrit nos promesses brisées
Nos jeunes bâtards Délaissions chaque endroit
Pour se lancer De préférence au travers
Alors arrive donc et prends ma main Tu ne connaîtras pas la douleur
Reste donc jusqu'au matin Ne nous reverrons-nous qu'après l'heure
Nous sommes fraiseurs Friseurs de sang
Et jamais ils n'enchaîneront nos cœurs
La douleur
La douleur
La douleur
La douleur
La douleur
La douleur
La douleur
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
És l'altre component de l'Enfant Rouge
i això que escoltarem ara es diu
Weihnacht.
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
És un poema terrible aquest que acabem d'escoltar en alemany, de l'autor suïs Friedrich Turemat, per cert.
I continuem en la línia, amb lletres duríssimes, aquest cop en francès, amb una cançó que es titula Germana violència, Sör violans, també pertanyent a l'ELAPS Vinusietunis.

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquest disc té un disseny preciós a la manera d'una capsa de mistos i conté una peça brutal que es titula Catalunya 36, aquesta en italià.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fem un incís ràpidament en aquest monogràfic dedicat a François Regí Camposat per anunciar, ja que estem a Catalunya, el 36, l'exposició La Revolució Llibertària, que ja vam anunciar quan va passar per Reus i ara torna a ser per aquí.
Està a Tarragona, concretament, del 3 al 7 de març, el vestíbul de l'antiga audiència a la plaça del Pallol, número 3, oberta de 10 a 2 i de 5 de la tarda a 8 del vespre.
El 7 de març hi ha la projecció del documental Vivir l'Utopia i després una xerrada col·loqui a càrrec de Pep Cara, Llibertari Berguedà, editor del Pèsol Negre i locutor de Radio Corneta.
I això serà al centre ocupat i autogestionat La Columera, al carrer Ferrés 14, i us diuen que truqueu al timbre. Segurament no està obert aquest centre ocupat així al públic en general.
I ara tornarem a escoltar música del François Regí Camposat, sempre relacionat amb la revolució, amb l'anarquia i amb aquesta manera de viure que té ell i la gent al seu voltant.
Continuem a l'any 1998, però en aquest cas un altre disc. Si havíem escoltat una peça del Reus Ljubljana, ara anem al disc Taurissano Cajarc, que devia ser una altra gira que van fer aquell any.
I escoltarem una versió de la Velvet Underground, ni més ni menys. És el Sunday Morning, 5 minuts i 20 segons de la veu fosquíssima de la Chiara Locardi, que ja hem sentit abans.
I escoltarem una versió de la Cascada, que ja hem sentit abans.
A la Cascada, de la Cascada, que és el de la Cascada, que ja hem sentit abans.
Early dawning
Sunday morning
It's just the wasted years so close
Behind
Watch out
The world's behind you
There's always someone around you who will call
It's nothing at all
Sunday morning
Am I falling?
I've got a feeling I don't want you to know
Early dawning
Sunday morning
It's all the streets we have crossed
Not so long ago
Watch out
The world's behind you
There's always someone around you who will call
It's nothing at all
The world's behind you
The world's behind you
The world's behind you
The world's behind you
The world's behind you
The world's behind you
The world's behind you
Are you
The world's behind you
Aquesta gent cada cop sonen més esquerbs i en direct
Doncs encara més
Si és que pot ser
I suposem que el que presentaran aquest diumenge
El diumenge serà també una nova barbaritat en la línia.
Recordem-ho, es tracta de Putan Club, el diumenge a les 9 del vespre,
al Gruff, al carrer Cervantes.
És un espectacle gratuït i consisteix en el nou projecte
del François Rígid Cambusat, ara amb Paolo Bonfilio.
Són videoprojeccions, música, instant art movie,
un acte de resistència, agit prop, revolució,
que va més enllà de la revolució artística
per convertir-se en una manera de viure, com hem dit.
Aquesta gent són nòmades, han viscut a Bèlgica, França, Itàlia, Tunísia.
I pel que fa a l'enfant rouge, que és el grup que hem estat escoltant avui,
l'altre grup del François Rígid Cambusat,
aquesta formació ja ha passat diverses vegades per Tarragona.
I també tenen un nou disc que es titula
Trapani al quadri i una nova gira, esclar,
que és la que dóna títol.
I ara, per acabar, ja, com sempre,
se'ns acaba el programa molt ràpid,
escoltem un tema del 2002,
inclòs en el disc Rostock Namur,
i titulat en català l'altre cop.
Es titula L'escamot roig.
L'escamot roig.
L'escamot roig.
Fins demà!
Tenim aquests sons bastant infernals de fons, us direm la frase de la setmana i us recordarem que Simón i Delefunken, els nostres estimats productors de Sintonies, tenen una exposició dedicada a ells fins al 28 de març al carrer Major, al capdamunt del carrer Major, a l'edifici que és l'antic ajuntament, que ara hi ha turisme.
Si podeu, passeu-hi perquè hi ha material superinteressant i us ho passareu bé. Però a ells també li dedicarem un programa ben pensat.
I ara sí, per acabar la frase de la setmana.
No hi ha pas esforços inútils. Sísif, si més no, exercitava la musculatura. És de Roger Cailua.
I us recordem que Sísif és un personatge mitològic que pujava a una muntanya empenyent una gran roca i cada vegada quan arribava a dalt la roca li relliscava i li caia per l'altra banda.
En el qual el pobre Sísif havia de tornar a baixar i tornar a pujar a la muntanya empenyent la roca i així fins a l'eternitat.
Pobre aquest personatge mitològic al qual se li han dedicat moltes i moltes obres literàries i artístiques.
Deixem ja d'atabalar-vos amb històries nocturnes i ens acomiadem fins a la setmana que ve.
Aquí al Tràfic d'Abstraccions a Tarragona Ràdio.
Ràdio
Ràdio
Ràdio
Ràdio
Ràdio
Ràdio
Ràdio
Ràdio
Ràdio