A Tarragona Ràdio es parla de l'espanyol.
Tarragona en blanc i blau.
Tant de bandera, blanc de cor i blau d'esprit.
Són colors forjats en la noblesa, amb un or portant per tot el món.
Com un camp de molt a la nostra terra, la terra de l'espanyol.
Jo t'estimo, espanyol, ets orgulls...
Moltes coses han passat al llarg d'aquestes vacances nadalenques
pel que respecta a les novetats, pel que fa referència a l'entorn de l'equip blanc i blau,
del Real Club Deportiu Espanyol.
Com de tot i amb aquesta vida, han passat coses que considerem des d'aquí bones pel bé del club
i en aquest cas també està la creu, coses dolentes.
Comencem per les bones.
No cal dir-ho que l'espanyol actualment està de moda no solament a Catalunya i a la resta d'Espanya,
sinó sembla que, darrerament, molts països europeus,
sobretot premsa esportiva de diversos països d'Europa,
entre ells la prestigiosa revista francesa France Football
i la mateixa revista oficial de la UEFA, de l'Associació de Futbol Europeu,
sembla que dediquen, darrerament, bastants articles impressionats,
assombrats per la trajectòria imparable que porta l'equip blanc i blau
aquest any a la Lliga Espanyola.
En concret, són 17 partits sense perdre, atenció, que això és una dada importantíssima,
un total de 3 mesos i mig, que es diu aviat, d'inbatibilitat.
El de l'enter centre, potser el jugador més valorat per tothom,
no només aquí a Espanya, sinó a tot Europa, el Raül Tamudo,
matzing olejador nacional, quedant segon per darrere del sevillista Luis Fabiano.
Consolidar els tercers a la classificació, cada cop amb més diferència
amb respecte als equips perseguidors i amb unes immillorables perspectives
d'assolir una classificació europea.
No diguem ja que anem també a part la Lliga.
Copa del Rei, ahir partit 1-1 al Camp de l'Aleti de Bilbao,
pràcticament també, peu i mig, si no passa cap debacle al proper partit de tornada a Montjuïc,
el club espanyolista es presentarà, sense comer-lo, sin comer-lo, ni beber-lo,
com diuen per aquí fora, a quarts de final.
Això seria la cara positiva de la moneda.
Com a cara negativa, com a creu d'aquesta moneda,
hem de dir també, hem de denunciar que hi ha hagut algun problema
per part d'algun soci i accionista de l'Espanyol
a l'hora de fer la seva renovació pel estadi de Cornellà-Prat
per adquirir el seient corresponent.
Hi ha dubtes entre els mateixos ampliars.
Tots sabeu, tots els aficionats pericors,
sabeu que la data oficial del club d'inauguració de l'estadi de Cornellà-Prat
ho tenen previst fer-la al novembre d'aquest any,
doncs bé, tot sembla que hasta els mateixos empleats
encarregats de gestionar tot aquest tema
dubten d'aquesta data i proposen, com dèiem ja aquí,
i en concret el Josep Prost ho ha dit sempre des d'aquí del Tarragona,
en blanc i blau, la inauguració no es farà possiblement
fins al proper mes de març, no d'aquest any, lògicament,
sinó del proper 2009.
Una altra notícia, doncs bé, que avui ens ha esparverat una mica
a tots els que estimem aquest club, a tots els que volem
l'Espanyol com si fos una cosa pròpia,
és que avui el diari Expansión, sabeu tots què és un diari
i que trata sobretot temes d'economia,
sortia una notícia amb el següent titular.
L'aerolínia oficial de l'Espanyol suspende pagos.
Nom del club, en aquest cas, amb una notícia no gaire bona,
per no dir una notícia pèssima,
que en aquest cas el conseller Sebastián Javier,
tot sabeu propietari, en aquest cas, de la línia Aïr-Tarradellas,
doncs bé, ha sortit desmentint completament,
després de publicar-se aquesta notícia,
repedeixo avui el diari Expansión,
desvinculant totalment el club de la línia aèria esmentada.
També alguna història d'aquest conseller,
tot recordeu també que fa poques setmanes el vam tenir aquí,
en Vivi en directe, perfil telefònic al Tarragona,
en blanc i blau, ha hagut de vendre les seves accions
i també, tots sabeu ja, però bé, ho tornem a repetir,
sobretot per la importància, la incidència que té aquesta notícia
dins del món espanyolista,
de que el jugador que era propietat seva,
tenia tots els drets del Lluís García,
han passat actualment a ser propietari del club.
Això, simplement, vol dir una cosa.
El senyor Sebastián Javier,
gràcies per tot el que ha fet pel club, avió inclòs,
però bé, sembla que econòmicament la seva butxaca
té bastants forats.
Comencem el primer programa del Tarragona, en blanc i blau.
Avui és 10 de gener del 2008,
el control tècnic Sílvia García
i qui us està parlant, Manel Sant Romà.
Molt bona nit i bon any a tothom.
Comencem ja mateix.
De la gastronomia més tradicional,
Embutidos Quad Sabor,
los de Talamanca.
Sabores y aromas de ayer y de hoy.
La más exquisita calidad gastronómica,
con la que podrás comprobar
la magia que los artesanos de Quad Sabor
elaboran para que tú y los tuyos
disfrutéis de lo bueno y auténtico.
Quad Sabor, los auténticos embutidos de Talamanca.
Encuéntralos en la sección de Charcutería Alcorte
de los mejores establecimientos.
Al restaurant Les Moles d'Ull de Kona
hi trobaràs una cuina d'autor,
original i innovadosa,
on podràs gaudir d'un àpat
amb tranquil·litat, intimitat
i un servei molt acurat.
I si has de celebrar el teu casament
o la comunió del teu fill,
ho pots fer al nou Saló de Banquets
per més de 350 convidats.
Si vols marcar la diferència
i que tothom recordi la teva celebració,
ara ja tens el que estaves buscant,
restaurant Les Moles d'Ull de Kona.
Per a reserves pots trucar al 977 57 32 24
o visitar la pàgina web lesmoles.com.
Restaurant Les Moles d'Ull de Kona
patrocina Tarragona en blanc i blau.
Tarragona en blanc i blau.
El programa de l'Espanyol a Tarragona Ràdio.
Josep Prost, Carles Albiol,
bona nit a tots dos, companys.
Bona nit.
Bona nit.
Josep, bona nit també.
Què tal?
Com us prova l'any, companys?
Pocs dies que han passat, no?
Suposo que...
Igual que l'any passat, no?
Esperem, esperem que vagi millor.
Sense cap novetat.
Esperem que vagi millor,
que l'any passat.
Josep, com estàs?
Bona nit, molt bé, molt bé.
Bé, liat com sempre, suposo.
Amb l'espanyol divertit.
Amb l'espanyol divertit.
És que avui hem estat parlant tu i jo abans, no?
I dèiem, aquesta nit, aquesta nit,
hi ha molta, molta, molta tela que tallar.
No sé si m'has escoltat.
Has estat escoltant la meva introducció?
Bé, jo crec que això dona tema,
no només per avui, sinó que a part per molts programes.
Què penseu de tot això, companys?
Potser el que els nostres oïdors coneixen més,
que és la trajectòria,
que això no s'ha de negar,
ni mai ho negarem des d'aquí.
Vam, cap peric ho pot negar.
La meravillosa trajectòria de l'equip.
Però bé, com dic jo, no?
Sempre hi ha una cara,
però també, malauradament,
jo no creu, no, companys?
Sí, sí.
Jo completament d'acord.
O sigui, esportivament no podem tenir cap queixa de l'equip,
perquè l'equip està funcionant i està responent,
i el pericol més optimista
hauria firmat aquest començament de lliga, no?
O mitja lliga que portem.
Però socialment hi ha moltes coses
que es poden millorar molt,
i econòmicament...
Encara més.
Les coses estan com estan.
Encara més.
Recordem, Josep,
que el club, en aquest cas,
el cas de Lluís García,
el club ha adquirit ja els drets del jugador
per un total de 3 milions d'euros,
que no és ni menys ni més
que el que va pagar el senyor Sebastián Javier
a la Mallorca l'any de la seva contractació.
Lògicament,
la caixa del club,
per molt que diguin,
està en telaranyes,
i ho sabem tots ben cert.
Josep,
no és un bon moment,
doncs,
perquè el club faci una despesa,
en aquest cas,
de 3 milions d'euros, no?
A veure, aquí s'ha d'explicar tot.
Explica-ho, sisplau.
Sembla ser que Valverde
has conegut
que no comptava en gènetes
per la seva irregularitat,
per la seva indisciplina
i per la seva falta de compromís
amb l'entitat i la plantilla.
I veient la bona marxa del club,
que és el que viu.
Sí, perdó,
se sent una mica de soroll de fons,
a veure si la Cilla el pot arreglar d'alguna manera.
Endavant, Josep, sisplau.
Sí, em sents bé, ara?
Correcte.
Dic que,
amb la falta de compromís de Jonatas,
sembla ser que Valverde
ha donat que la plantilla és curta,
que ha demanat
un o dos reforços
pel mercat d'hivern.
I, bueno,
degut a la situació financera
de les empreses
del senyor
Christian Javier,
sembla ser, doncs,
que han hagut de comprar
el Lluís García
i que amb el crèdit sindicat
doncs quedem condicionats
a poder,
diguem-ne,
fer cap fitxatge més
o menys que costi diners.
Llavors, clar,
el que,
diguem-ne,
ha sigut bo per una part
que recuperar
Lluís García
ha sigut dolent
perquè no era el moment
i menys
a mitja temporada
que ens ha hipotecat
reforçar l'equip
per poder anar
a les Champions
o intentar
dir-ho més competitiu
perquè ara
s'ho poden guanyar
una altra Copa del Rei.
Això està clar.
Això demostra una vegada més
que tot el que estem dient
aquí al Tarragona
amb l'enquil·lau
portem un munt de temps
dient-ho, no?
Carles,
les arques estan,
per no dir-ho,
en números vermells
perquè no hi ha
un altre color,
un altre color
possiblement
més fort.
I bé,
les mateixes declaracions
del Pedro Tomàs,
suposo que també
les haureu llegit,
en concret tu també,
suposo, Carles.
Bé,
dient que en cas
que arribem a Champions
doncs bé,
l'equip no es pot reforçar
de cap manera.
És que clar,
el problema,
la situació que tenim,
sigui problema,
que ho és realment
per mi,
és que l'equip ha funcionat
i ningú es pensava
que l'equip funcionaria
d'aquesta manera
i això
quan la pilota entra
i quan te veus
tar-se la Lliga
a un punt del Barça
i a 6 o 7 del Madrid
I a 8 del primer,
a 8 del primer,
clar.
Que són 3 partidets,
de res.
Tot,
tot,
o sigui,
anar també esportivament
fa que no te fixis
en el tema econòmic,
no?
Però realment
el tema econòmic
és el que ja
si per desgràcia
l'equip
no hagués funcionat
en guany
la gent estaria
tots estirant-nos
dels pèls
i de la ficció
que...
Se'n recordeu
el primer mes,
companys?
Exacte.
Josep,
el primer mes que
una altra vegada
com l'any passat,
no?
Valverde també
va estar
bastant
entredint,
no?
Exacte,
exacte,
vull dir,
que si l'equip
no estigués funcionant bé
ara estaríem
veient que econòmicament
no estem bé,
que socialment
el club no tira,
que, bueno,
que es...
O sigui,
vull dir,
l'altre dia,
per exemple,
el dia del Villarreal,
d'acord que són rejos,
d'acord que són d'allò,
però l'equip
no s'acaba d'enganxar,
no?
O sigui,
no acaba d'enganxar
l'afició,
no?
I vull dir,
el que passa és que esportivament,
clar,
està tapant tot
el que és el tema econòmic,
no?
Però el tema econòmic
no hem de volidar
que estem com estem,
no?
Exactament.
Mentre la pilota,
en definitiva,
no, Carles,
vols dir resumint
el que acabes de dir?
Mentre la pilota entra,
adelante con los faroles.
Amaneu,
el que es penós
es que has dit
que es penós
amb aquests personatges
que tenim.
De consellers
te refereixes,
no?
Eh?
Als consellers
te refereixes?
Alguns consellers.
Alguns consellers.
Que són molt pintorescos.
Bé,
nosaltres feia mesos
que sabíem
de la realitat
econòmica
d'aquest grup
d'empreses.
Però hi ha una cosa
que és més greu,
no?
Perquè els altres
ens poden anar malament
en tots,
no?
Avui ha sortit
el Pedro Tomàs
i es desmarca
que aquest avió
no és de l'Espanyol.
Això és una veritat.
Però en Gran Torreus
posen el Dani
i el Javier
abraçats.
Recordeu les hemoroteques?
Hombre,
hombre,
si les recordem.
Recordeu-los que deien
que l'Espanyol,
el primer club del món,
té un avió
oficial del club
per fer els seus vols
i tal
i que qual.
Només han fet
un sol vol?
a Milán
i ningú que ho tingui.
Recordeu?
Tot el que això
en dieu que ens portàvem
aquí amb l'avió
en Torreus,
se'n recordeu,
no companys?
Sí, sí, sí.
Ja veieu com ha acabat
tot això.
Ja veieu com ha acabat.
després ja la sortida
que l'avió
només era
d'en Tarradellas
i el cedia
a l'Espanyol.
La realitat
després va ser
que aquest avió
no llogava
ni a l'Espanyol
perquè deien
que era massa gran
o massa car,
els cobrava més car
que altres companyies.
Sí, ens ho va reconèixer.
La realitat
companyia.
Veu que l'equip
de bàsquet del Barça
volava amb aquest avió
vascut de l'Espanyol
i aquest avió
nosaltres vam fer
catxandeu
i jo concretament
vaig dir
que se'n recordessin
que els avions
anaven en carouser
i no en gasai.
Ja se'n recordem,
Josep.
Ja se'n recordem.
I aquest avió
la veritat
que sempre ha sigut
un catxandeu
i així ha acabat.
I així ha acabat,
exactament.
Nosaltres ens n'en fotíem
no, però...
no d'allò,
però la realitat
per no plorar,
per no plorar.
Ens recordeu
on el Dani
i el Javier rebrassats
es van filtrar
que possiblement
hi hauria un segon avió.
La famosa aposta,
també, eh?
La famosa aposta
entre aquests dos.
Després es van desmarcar
que l'avió no era
de l'Espanyol
i tal.
Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do.
Companys,
sí,
bueno,
el tema jo crec que està...
A mi Javier
que cada vegada
que ho veiem la boca
ha provocat
un altercat públic
perquè
ha fet declaracions
que
fins que el club
va aconseguir
fer el callar
una miqueta
i que fos més moderat,
que estigués calladet.
Últimament semblava
que estava calladet
i ara...
Exactament,
exactament.
A més a més,
sabeu que
les accions
sembla ser que...
Les ha vengut.
O les vendrà,
però...
O les vendrà,
correcte.
Jo tinc informació
que ja estan venudes.
Jo també ho he dit
abans a la introducció.
quasi totes el president
i, bueno,
i també
Lluís García
ens l'ha venut
per poder fer front
als seus problemes,
però, bueno,
tot aquest bombo i platillo
i tota aquesta oreola
i després encara
som capaços
de criticar l'ara,
sempre criticar-lo,
criticar-lo,
quan
Puigetino
el va comprar l'ara,
recordeu que ens el vam vendre,
que no ens el podíem vendre.
Cedint els diners a l'Espanyol.
No es va quedar ni un duro.
500 milions
de les antigues pessetes.
L'ara,
quan no podia marxar
i l'Espanyol
estava angustiat,
va donar els diners
a l'Espanyol
i em sembla
que li van donar els drets
o una part de drets
sobre Tamudo,
però la realitat
és que Tamudo
jubilarà l'Espanyol
i l'ara
no recuperarà el diner.
Això està claríssim.
L'ara sempre ha sigut
el diable
per molta gent
el que ens han venut
i, en canvi,
Sebastià Javier
per la porta gran
que gran és Sebastià Javier
que gran això
que gran allò
i la realitat
la crua realitat
és aquesta.
Malauradament
és
acabarà com el Rosari.
Malauradament és aquesta.
I el pitjor de tot,
companys,
és que
una vegada més
ha sortit.
Amb això no estic dient
que Sebastià Javier
no hagi fet coses positives
per l'Espanyol,
vull dir, no.
No estic dient això.
No, no,
estan criticant només
el fet aquest.
El fet aquest.
estem dient
que s'ha donat aquí
amb aquest senyor
a Bombo i Plataret
una importància
i una d'allò
i aquest castell
sembla que
era molt d'aire.
S'està derrumbant.
S'està derrumbant.
I l'opi, jo, companys...
Veureu com el d'Iran
arracurant,
veureu com
anirà perdent protagonisme
i si no té calés
ja no els interessarà per res.
I també us deia,
companys,
ara que has acabat
la teva meravellosa
i llarga exposició,
el pitjor de tot
és que
una vegada més
el nom del club
ha sortit
amb una revista
i bé,
no pràcticament
amb una bona notícia
sinó més bé
tot el compte.
Perquè, clar,
companys,
Carles,
per exemple,
és el que estàvem també
comentant en aquesta taula
quan estàvem preparant
una mica
al menú del programa,
no?
Nosaltres sí,
que tenim informació
de primera mà
per diversos milions
i tal,
però això
no cal que ho llegeixi
un pericu,
el típic pericu
que va el diumenge
al futbol,
s'emprenya
si perdem
i s'alegra
i no sopa
el diumenge
si guanyem,
per això ho lleix
un pericu d'aquests
o qualsevol altra persona,
hòstia,
doncs pensa,
com diu el Josep Prós
una altra vegada,
que som un club
veritablement
de Pandereta
i de Sant Bomba,
de Pandereta
i de Sant Bomba,
Jo completament d'acord,
vull dir,
a part del tema econòmic
que fem com estem,
és la imatge
que s'està donant
a l'exterior del club,
no?
I és el que diem,
a nivell social
aquest club
ha de millorar
una barbaritat,
que és cert
que de tan malament
que hem fet les coses,
a la mínima
que ho fem bé
semblarà
que això sigui
la festa major,
però socialment...
Sí, endavant,
endavant,
si els negocis
ens poden anar malament
en tots,
tots podem tenir
un fracàs a la vida,
si això no...
Sí, sí, sí, evidentment.
És crítica,
no, no, no,
però al contrari.
El que passa és que no hi ha
cap model de club
que tindria que admetre
que un conseller
fitxés jugadors.
Sí, sí.
T'ho explico?
I, companys,
Zabaleta,
Zabaleta,
atenció,
també,
notícia darrere d'hora,
Zabaleta potser
seguirà els mateixos
que el Zabaleta
va ser adquirit
per un grup format
per Dani
dos o tres més,
també.
Sí, sí.
I corren rumors,
i el rumor sabeu
que també és l'anteçala
de la notícia,
que el mateix
que està passant
a Lluís García,
el club tindrà que carrear
una altra vegada
amb les despeses
per fer-se la propiedat
del Zabaleta.
Per tant,
estem en el mateix,
Josep,
estem en el mateix, no?
En recordeu-vos-en
que en el cas pendiani,
us en recordeu
del cas pendiani
que venia de Molina,
que Molina
vam tindre
aquella rada
que si us cedíem
teníem que pagar
un milió d'euros
Sí, sí,
el recre,
pel famós FAC.
Sí.
La cagada dels directius
va fer que després
Dani, digués,
en una assemblea,
concretament,
que li vaig preguntar jo,
us en recordeu?
Sí, sí, sí.
Com presents vosaltres,
que Dani digués
que havia adquirit
alguns directius,
havien adquirit
els drets
de pendiani
per compensar
la d'allò.
Després,
pendiani
s'ha venut.
Voldria veure,
evidentment,
si en aquell moment
aquells diners
van ser per compensar
el d'allò,
el lògic
és que els diners
ara anessin
per sofregar
la cagada
del Molina.
Josep,
sobre això,
perdona,
sobre això que estàs dient,
quan vam tenir aquí
fa pocs programes...
Tot això,
al final,
els jugadors
han de ser patrimoni
de l'entitat.
Això està clar,
Josep,
això està clar.
Això està claríssim.
I aquestes situacions
han vingut donades
perquè l'administració
del club
ha sigut tan dolenta,
la política de fitxatge
fins fa poc
ha sigut tan dolenta,
que hem estat,
amb la deute que hem estat,
que hem hagut de recórrer
un crèdit sindicat,
i llavors ens trobem
que alguns consellers
han hagut de fer esforços
per fitxar algun jugador.
Si aquests consellers
després dels seus negocis
els van malament
o aquells diners
els necessiten,
repercuteix el club.
En aquestes situacions
que perjudiquen
l'entitat.
El club, exactament.
Tu ho acabes de dir.
Tu ho acabes de dir.
Hòstia,
un any
que és per gaudir-ho,
un any
que anem esportivament,
meravellosament.
Què no es pot demanar més
aquestes notícies,
aquestes històries,
fan que no tinguem mai
una temporada rodona.
Mai.
Això està clar.
Això està clar.
El que passa
és el que parlava avui
amb un bon amic nostre,
que no diré el nom,
perquè ja serà...
Me l'imagino, Josep,
me l'imagino.
Un senyor
que no cal que li pregunti
és que ell només
s'estira sol, no?
No cal que li preguntem res.
Dona alguna pista.
Et deia,
només que hi hagi
algun d'aquests personatges
sempre tindrem el tipus.
Està clar.
És la cruda realitat
d'aquesta situació.
Doncs bé,
company,
no sé si voleu afegir
res més
a aquest sistema.
Jo crec que el podem
no oblidar,
perquè lògicament
aquesta és la penúltima.
Ara que ve,
intentarem esbrinar
què passa amb Harker.
Una altra cosa...
Misteri.
Misteri.
Han començat a fer pudor
a Sucarrimat.
Misteri,
Dani Harker.
Molts equips
li van darrere.
Una lesió
que avui també es pregunten
molts periodistes
i molts mitjans de comunicació
sobre aquesta,
entre cometes,
lesió que pateix
el Dani Harker.
Molts equips
li van darrere.
Seguirem el cas
i veurem.
Com diu el Josep,
això fa molta pudor.
totes altres.
Perdó?
Sí,
bueno,
jo sé que...
Perdó, Josep.
Quin rumor us ha arribat?
A veure,
el rumor és que...
A veure,
no puc afirmar res,
però el rumor és que,
com dius tu,
pot haver una mica
de gato encerrado,
no?
Una mica de gato encerrado.
Segur que hi ha.
Segur que hi ha.
És evident.
A veure,
rumors,
a falta de confirmació i tal,
no us puc dir,
realment,
però que pudor,
pudor i més,
tractant-se.
En què estan tractant?
Carles,
tu tens algun rumor?
No, no, no,
simplement que,
bueno,
que és la versió oficial,
com si diguéssim,
això del gos.
Tots sabem que no és veritat.
Bueno,
en principi,
tampoc,
per el que sembla,
tampoc és una lesió feta
fora del treball,
com si diguéssim,
amb alguna cosa que no pogués ser.
O sigui,
que ha fet bondat
i ha sigut una lesió
de tipus domèstic
o el que sigui,
però no sé res més.
Vull dir,
que no tinc res oficial,
tampoc.
Jo no us puc avançar,
jo sé,
tinc un contacte,
que no és el que penseu vosaltres,
eh?
Contacte que viu
la realitat del club dia a dia
i demà
sembla que sabré,
doncs,
la veritat,
la veritat.
Doncs ja tenim teva part
de jo els cabells,
Josep,
no?
D'allò,
perquè jo crec
que en aquest moment
si no ens prepararem ràpid,
que això ens passarà factura.
i ojalà només sigui
per Jarque.
Només sigui el cas
en concret del Jarque.
Sí, Carles?
Ens van pintar
que eren uns dies,
després ens van pintar
que era una setmana.
ara, Josep,
jo també t'ho dic,
també t'ho vull afegir
sobre aquest tema,
recordeu-vos-en del pobre
de Rufete
i del pobre de la Penya,
que també diuen
d'estar llestos
en un període de temps mínim
i el de la Penya
fa un mes que ha de votar
i el pobre de Rufete
encara no sap el que és
una pilota, no?
Sí, sí, endavant.
Mal ens podem fer tots.
Sí, sí, sí.
Però aquest armatisme
que hi ha
de no donar una nota oficial
és el que fa
aixecar
les sospites.
Exacte.
A veure,
què li ha saltat
una valla
i s'ha enganxat?
Doncs un part
té que en té
per un mes de baixa.
Mala sort,
mira,
no havia de saltar la valla
però si surts al carrer
i ens apegues
amb un plat
o amb una tronja
també et pots trencar la cama.
Però almenys que es digui la veritat.
És el que estem des d'aquí
reivindicant, no?
Com sempre,
aquest armatisme,
aquesta falta de transparència,
aquestes històries
fan que alimentin
la sospitació.
Jo tinc una versió meva.
Vinga,
o la deixem per dijous?
Ara o dijous?
Quan vulguis.
La deixem pel dijous, no?
La deixem.
Correcte.
Companys,
no volia despedir-vos
perquè queden en aquest moment
5 minuts
per arribar al punt just
a les 10 de la nit
sense que féssim
un breu comentari
sobre una enquesta
que està muntada
pel Mundo Deportivo
sobre qui podria ser
el futur president
de l'Espanyol.
Us comento una mica
les dades
si voleu donar una mica
la vostra opinió.
En primer lloc,
surt Pochettino
amb un 34% de votants
en segon lloc
surt el Golovar
amb un 23%
en tercer lloc
surt el Perelló
i ja a molta distància
surten Joan Collet
Pedro Tomàs
i Germán de la Cus.
Curiosament
el senyor Martín
no apareix
en aquesta llista.
Bé, això
suposant
que el Dani plegui
que aquesta és una altra.
Això per començar.
Què us sembla?
Que jo tampoc crec
que s'hagi de fer
molt de casa
al que diu
el Mundo Deportivo.
És una enquesta
que estan fent
sobre una enquesta
a la web
a la pàgina web
sabeu que allí
la gent pot votar
a veure
qui creuen
que podria ser
el futur president
de l'Espanya
o el substitut
del Dani.
Jo sóc increïble
ja Manel
amb tot el tema
que el Dani
tallarà la cinta
i marxarà
perquè
aquí l'any que ve
si Déu vol
es temes Champions
jo no crec
que marxin.
Jo no crec
que marxin
estant dalt de tot
o estant a l'equip
com ell
o sigui
a Champions
jo no crec
que no marxarà.
No se'n van ni a tiros, no?
Jo crec que no.
Si no s'ha marxat
quan les coses
han anat mal dades
jo crec que
té més les coses
moltes interessos
i que voldrà
disfrutar
d'un Espanyol
dalt de tot
i a la Champions.
Josep,
algun comentari
sobre aquest tema
ja molt ràpidament
sisplau?
Em recordeu
que l'última vegada
que ho vam parlar
Dani
parlàvem
que quan tallés
la cinta
i al pocs dies
ja va
adalentar
que possiblement
es votaria
el mandat
que em sembla
que acaba
si no recordo
malament
el 2011.
Correcte.
Ara ho dic així
per dir-ho
però crec que és
el 2011.
Molt bé.
El substitut
de Dani
ho he dit
sempre és el propi Dani
o algú
que posarà Dani
però Dani
no es desvincularà.
Com dirien
els italians
qui lo sap?
qui lo sap.
I a més a més
Manel
no oblidà una cosa
comprar les accions
de Terradell
amb la qual cosa
ara té més
més accions.
Està clar.
Companys
hem deixat
els temes
una mica
enllaire.
Josep
però has promès
que el dilluns
que ve
si no és
aquí en directe
també
a través del fil
telefònic
que ens explicaràs
el resultat
de les teves
investigacions.
Queden 3 minuts
i dos minuts
ja justament
per acabar el programa.
Companys
bona nit
i ens veurem
la setmana que ve.
Bona nit.
Bona nit.
Proper partit
amics oïdors
tots sabeu
diumenge
5 de la tarda
Almeria
Espanyol
que suposa
el darrer partit
d'aquesta
primera volta
fantàstica
que com han dit
abans
està realitzant
l'equip
blanc i blau.
L'Espanyol
es trobarà
amb alguns coneguts
dins de les files
de l'equip
andalús
com són
el Bruno Saltor
exjugador
també de l'Espanyol
per suposat
i també
del club gimnàstic
el Carlos García
i l'Albert Cruzat
que pel que sembla
estan fent
una molt bona temporada
aquests jugadors
de la cantera
espanyolista
al conjunt
d'Almeria.
Després de 26 anys
fa 26 anys
concretament
l'Espanyol
va ser l'equip
que va disputar
Almeria
el seu darrer partit
de Lliga
victòria
en aquell cas
a la temporada
80-81
de l'equip
andalús
per 2 a 0
esperem
que el proper
diumenge
aquest resultat
de fa 26 anys
recordo
sigui el mateix
però en aquest cas
a favor
de l'equip
blanc i blau.
Tot fa pensar
que
l'equip
aconseguirà
si no els 3 punts
que és tots els que
els pericols
desitgem
per veure ja
consolidat
d'alguna manera
l'equip
amb aquesta situació
privilegiada
sobre la taula
classificatòria
el que no entra
lògicament
dins del pensament
és un
un tropeçó
no sé si ho dic bé
m'hauré de mirar
m'hauré de revisar
el diccionari
un tropeçó
al camp
de l'equip
andalús
esperem tornar
a dir-los
que bé
amb les notícies
aquestes
que ens portarà
el Josep Prost
fresca
fresca
sobre aquest
trist
tristíssim
afer
i esperar
cantar
la victòria
del nostre equip
a Almèria
i això està tot
per avui
amics i dos
espero que us hagi agradat
el menú d'aquesta nit
continuarem
torno a repetir
molt bona nit
a tots
Sílvia García
control tècnic
bona nit a tothom
de qui us està parlant
Manel Sant Romà
i de part de tot
l'equip que fem
aquest
si es pot dir
programa de ràdio
molt bona nit a tots
Espanyol
Espanyol
Espanyol
Surt el pit
Espanyol
Espanyol
Espanyol
Sempre el teu
Espanyol
Espanyol
Espanyol
Espanyol
Espanyol
Espanyol
Espanyol
Espanyol
Espanyol
Espanyol
Espanyol
Espanyol
Espanyol
Espanyol
Espanyol
Espanyol
Espanyol
Espanyol
Espanyol
Espanyol
Espanyol
Espanyol
Espanyol
Espanyol
Espanyol
Espanyol