El Campanar
Un programa de la Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcadisbat a Tarragona.
Bon dia a tothom en aquest matí del diumenge 19 d'octubre, litúrgicament el 29è diumenge del temps ordinari o de durant l'any.
També s'escau avui el diumenge mundial per a la propagació de la fe més conegut per Dòmon.
Amb tot això, benvinguts a una nova edició del Campanar, emissió que, amb col·laboració d'aquesta emissora,
els hi oferim en Santi Grimau, el control tècnic, i en Didac Bertrani, la que els parla Montse Sabater.
El micròfon.
Bon dia a tothom.
Els quatre vents.
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
Com tots els anys, el tercer diumenge d'octubre, aquest any el diria 19, l'Església el dedica a la jornada mundial de la propagació de la fe,
que abreujadament anomenem Dòmon.
El lema d'aquest any fa referència a Sant Pau, ja que tota l'Església celebra un any jubilar dedicat a commemorar el seu naixement ara fa dos mil anys.
Com Pau, missioner per vocació,
evoca la vocació missionera de l'apòstol dels gentils per intensificar la promoció de la cooperació missionera de preveres religiosos, religioses i laics amb altres esglésies més necessitades.
Aquesta cooperació es fa a través de la nomenada Obra Pontifícia de la Propagació de la Fe,
que és l'organisme oficial de l'Església per ajudar espiritualment i econòmicament les missions.
Aquesta obra va néixer a Lió, França, l'any 1822, per iniciativa de la jove Paulina Jaricot,
la qual va començar a implicar els treballadors locals perquè donessin suport a les missions amb una petita almoina cada setmana,
Un segle després, establerta ja l'obra a gairebé tots els països del món,
el papa Pius XI la va convertir en aquesta institució oficial per ajudar a les missions.
Cada any el papa envia un missatge per a aquesta jornada.
Aquest any ens diu, entre altres coses,
Benvolguts germans, com l'apòstol Pau, el nostre compromís és fer que tota la comunitat diocesana sigui missionera,
contribuint amb goig, segons les possibilitats,
enviar preveres i laics a altres esglésies per al servei de l'evangelització.
La missió Ad Gentes es converteix així en el principi unificador i convergent
de tota la seva activitat pastoral i caritativa.
Tant de bo que les diòcesis puguem continuar col·laborant
amb altres diòcesis més necessitades,
no només amb les nostres pregàries i enviant ajuda econòmica, sinó amb persones.
A cada diòcesis, i per tant també a la de Tarragona,
hi ha un organisme dedicat a aquesta important tasca de les missions
i de la cooperació entre les esglésies.
Es tracta de coordinar totes les ajudes materials
que puguin enviar-se a les missions
i que arriben fonamentalment a través de les parròquies, comunitats, religioses, entitats, etc.
En aquest sentit, el treball que es fa des d'aquest organisme és molt important,
però un objectiu encara més important que té aquest organisme
és aconseguir que tota la diòcesis tingui consciència missionera, evangelitzadora,
que en anunciar el missatge evangèlic en la predicació i la catequesis,
en celebrar el misteri de la fe i en viure el manament de la caritat,
es tingui la dimensió missionera de la fe cristiana.
No puc deixar de recordar que l'Arxidiòcesis de Tarragona
viu en guany un any jubilar dedicat a commemorar el 1750 aniversari
del martiri de qui va ser bisbe de Tàrraco, fructuós,
i els seus dos diàques, auguri i eulogi,
que com a fruit d'aquest jubileu
volem tenir un record agraït per tants missioners i missioneres de Tarragona
que arreu del món expressin la missió universal de l'Església.
Entre les accions socials que tenim previstes per aquest any jubilar
hi ha la construcció d'una casa parroquial a Campanga, Ruanda,
on treballa mossèn Josep Caballol, del nostre presbiteri diocesà,
i l'ajuda al projecte Ecolo Ya Bondeco a Kinshasa,
República Democràtica del Congo,
on treballa des de fa anys Isabel Correig, missionera de l'Arxidiòcesi.
Tots esteu convidats a col·laborar-hi.
Adeu-siau.
Avui, que tant es parla de laïcisme i de laïcitat,
adquireix una gran força aquella frase de Jesucrist
«Doneu al César el que és del César i a Déu el que és de Déu».
És una famosa afirmació que recull l'Evangelista Sant Mateu
en el capítol 22, verset 21.
La podrem sentir en el fragment d'Evangel i el significat
que ens ofereix la gentilesa de l'Associació Bíblica de Catalunya.
I després escoltarem el comentari sobre les lectures de la missa d'aquest diumenge
que ens brinda el president de l'Esventar d'Associació Bíblica,
mossèn Joan Magí.
El tribut al César.
Aleshores, els fariseus van planejar la manera de sorprendre Jesús
en alguna paraula comprometedora
i van enviar els seus deixebles i els partidaris d'Herodes a dir-li
«Mestre, sabem que dius la veritat
i que ensenyes de debò al camí de Déu
sense deixar-te influir per ningú,
ja que no fas distinció de persones.
Digues-nos què et sembla.
És permès o no de pagar tribut al César?»
Jesús es va adonar de la seva malícia i els digué
«Per què em poseu a prova, hipòcrates?
Ensenyeu-me la moneda del tribut!»
Ells l'hi portaren un denari.
Jesús els pregunta
«De qui són aquesta cara i aquesta inscripció?»
Li responen
«Del César?»
Jesús els diu
«Doncs doneu al César el que és del César
i a Déu el que és de Déu».
En sentir aquesta resposta
quedaren sorpresos
i deixant-lo
se'n van anar.
La Bona Nova
Comentaris sobre les lectures dominicals
a càrrec de mossèn Joan Magí
Bon dia, amics.
El dia 19 d'octubre
ens trobem en el diumenge 29
dels anomenats
durant l'any.
És interessant.
La primera lectura
ens diu com Deus
condueix la història.
De manera que
el cirque
va ser un instrument de Déu
per poder refer altra vegada
al temple de Jerusalén
doncs
el Senyor ens diu
«Et crido pel teu nom».
Per això ens ho diu a tots
i acaba dient
«Jo sóc el Senyor
i no n'hi ha d'altre».
Sí que les coses funcionaran
si nosaltres seguim
el seu pla,
el seu projecte
i per això
Sant Pau també ens diu
en aquesta carta
als Cristians de Tessalònica
com ha de ser
la nostra actitud
i diu
«Recordem davant de Déu
el nostre Pare
la vostra fe activa
el vostre amor
incansable
i la vostra esperança constant».
O sigui,
fe activa,
amor incansable
i esperança constant.
I llavors
no ens equivoquem
com ho diu
l'Evangeli.
Déu no és
un césar
que fa pagar tributs
doncs
perquè vol tenir tributs
i han acabat
tant si ve crisis
com si no ve crisis.
No.
Doneu
el césar
el que és del césar
i a Déu el que és de Déu.
I a Déu
no se li pot anar
amb un tribut
doncs de diners
o d'ofrenes
o de llitúrgies.
A Déu
li hem d'oferir
la nostra voluntat
millor dit
li hem d'acceptar
l'amistat
que ell
ens ofereix.
Perquè de la mateixa manera
que Déu crida
sír
també ens crida
a nosaltres.
Déu ens demana
que ajudem els altres
a restaurar la vinya
a vigilar la torre
a tenir a punt
el vestit de festa
a parar taula.
Així restablirem
la nostra comunitat
que és
la Jerusalem
que ho hem d'avui.
Déu
no és un césar.
Ell ens ha capacitat
per a donar
bon fruit
i ens demana
que el portem
a la comunió
perquè créixi
la comunitat
i també
la nostra
alegria.
Tot el que pau
deia els cristians
de Tassalònica
també ho ha de poder
dir de nosaltres.
Cal que treballem
perquè es propagui
la fe.
Ens esperona
perquè la nostra caritat
no es cansi mai.
ens anima
perquè resistim
a les adversitats
amb la nostra esperança.
No oblidem
sobretot
que amb les ofrenes
de la nostra pròpia vida
la comunitat
creix
i encara més.
Déu ens crida
perquè cadascú
de nosaltres
amb les qualitats
que ens ha donat
construïm
la nostra fe
amb alegria
i amb comunió.
Bé,
ara repassarem
el que publica
el full dominical
d'aquest 19 d'octubre.
A la primera plana
hi ha el comentari
del senyor Cabisba
que hem escoltat
només començar
l'emissió d'avui.
A la segona
la litúrgia
de la setmana
i les lectures
d'aquest diumenge.
A la tercera pàgina
hi ha la secció
des del claustre
on el pare
Lluc Torcal
Prió del Monestir
de Poblet
ens convida
a obrir el cor
al mestratge de Jesús
per comprendre
què ens demana
avui
a través de la seva paraula
llegida
en el si de l'Església.
Per la seva banda
el pare
Pere Codinacs
ens parla
dels darrers actes
del Bicentenari
de Sant Antoni
Maria Claret.
Es complementa
la pàgina
amb diverses notes
informatives.
A la quarta
hi trobarem
les habituals
seccions
convocatòria
dit i fet
notes de
l'any jubilar
i algunes notes
informatives.
Tot això
ho trobaran
al full dominical
al qual
poden trobar
totes les parròquies
de l'assidiócesi.
Qui tingui oïdes
que escolti.
Un comentari
de mossèn Ricard Cabré.
Bons amics,
el 4 d'abril
d'aquest any
va fer 40 anys
de l'assassinat
de Martin Luther King.
Possiblement,
sense aquesta mort,
avui en Barack Obama
no es podria presentar
per president
dels Estats Units.
Vol dir que la vida
és fecunda,
sobretot quan es dona
per una causa justa.
La lluita
de Martin Luther
no va ser
gens fàcil
en un ambient
de molta represàlia
i crispació
contra els ciutadans
descendència africana
als Estats Units.
la majoria d'ells
havien estat víctimes
del comerç
d'esclaus.
moltes fortunes
americanes i europees
s'havien forjat
a base d'aquest negoci
il·lícit.
Nens,
homes i dones
captivats a les costes
africanes
per amos desaprensius
que valoraven
més el negoci
que la vida
de les persones.
A Montgomery,
on Luther King
anava a viure,
gairebé la totalitat
dels africans,
50.000 aproximadament,
estaven al servei
dels blancs
i dels 70.000 negres
només gairebé
2.000 tenien dret
a votar
ni pensament
de poder-se presentar
com a president
dels Estats Units.
Però Luther King
era un home cristià,
profundament cristià,
que va entendre
molt bé
el missatge evangèlic.
Cal lluitar
per la justícia
en el món.
Cal lluitar
contra tota mena
de discriminació
i d'emarginació
de l'home.
Però cal fer-ho sempre
amb serenor,
amb amor
i sempre
amb una gran esperança.
Era un home intrèpit,
audaç i valent.
L'ideal
és més fort
que la vida
i aquest home
el tenia molt clar
el seu ideal.
El món progressa
gràcies a persones
arriscades
que tenen visió
de futur
i saben que l'Evangeli
té una força transformadora
sobretot si es lluita
sense odi
i sense crispació.
És més fàcil
entrenar per a matar
que per a morir.
I Luther King
ho tenia prou clar.
Entrenava tot un col·lectiu
de negres
per a morir.
És morint
a l'estil de Jesús crucificat
com s'aconsegueixen
les grans victòries.
L'odi
engendra odi
i desesperació
i l'amor
i l'amor
engendra amor
i esperança.
Ell
i els seus seguidors
sabien molt bé
el camí a seguir.
Era qüestió
de fer front
a l'apartheid.
El color de la pell
o l'origen
de la persona
no són raons
per a discriminar.
I ho sabien
també molt bé
els negres
que s'atrevien
a entrar
a un restaurant
destinat només
als blancs
per afrontar
la segregació
injusta
i entraven
disposats
a no moure's
fins que no els servissin
o a rebre cops
de porra
per part de la policia
perquè l'apartheid
estava autoritzat.
Sortien d'aquell restaurant
i se n'anaven un altre
a rebre cops
de porra
o els que suportaven
l'aigua
de les mànegues
de la policia
quan feien una manifestació
a favor de la igualtat.
I quan alguns membres
d'origen africà
es posaven nerviosos
i començaven
a cremar cotxes
i a fer destrosses
als aparadors
ell els deia
per aquest camí
tenim-les de perdre.
Pel camí
de la violència
ells són més forts
que nosaltres.
En canvi
pel camí
de la violència
passiva
nosaltres som més forts
que ells
perquè la raó
i el dret
estan de la nostra banda.
A ell el van matar
i no sols a ell
sinó a centenars
d'africans
però l'apartheid
va desaparèixer.
És un bon testimoni
de com hem d'afrontar
els problemes
els cristians.
Amics
fins un altre dia
si adéu plau.
En l'apartat
de notícies diverses
podem anunciar
que de dilluns
a dijous
de les 6
a les 8
de la tarda
i els divendres
de les 3
a les 8
del Santíssim Sagrament
a l'església
de Sant Antoni de Pàdua
abans
els caputxins
a la Rambla Nova
105 de Tarragona.
I per a aquelles persones
que no els hi vagin bé
a aquests horaris
recordar
que torna
a la pregària
per les vocacions
en l'exposició
del Santíssim Sagrament
a la Capella Major
del Seminari
al carrer de Sant Pau
número 4
de Tarragona.
Allí també es pot rebre
el Sagrament
de la Reconciliació.
L'horari serà
de dos quarts
de 7 de la tarda
a dos quarts
de 9 del vespre
tots els dijous.
Novament els delegats
de pastoral vocacional
de les 10 diòcesis
amb seu a Catalunya
animats pel bon ressò
dels altres anys
ens proposen pregar
ininterrompudament
amb una cadena
de pregària
per les vocacions
unit les nostres súpliques
perquè el Senyor
ens faci el do
de noves vocacions
al Ministeri Sacerdotal
a la vida consagrada
i a la vida esponsal
i cristiana.
Serà així
com podrà ser anunciat
l'Evangeli
a les noves generacions.
Es tracta
d'una cadena
indefallent
d'oració
per les vocacions
feta
durant 3 dies
de novembre
a cada diòcesi
i durant tot el mes
a Catalunya.
A la nostra
Arxidiòcesi
de Tarragona
li correspon
organitzar
aquesta cadena
de pregària
el dissabte
dia 1
de novembre
el dimarts
11
i el divendres
21
també de novembre.
els que volgueu
col·laborar
pregant
durant aquests dies
poseu-vos en contacte
amb la delegació
diocesana
de vocacions
tot comunicant
l'hora
i el dia
de la vostra
pregària
personal
o comunitària
amb mossèn Albert
Valldocera
el telèfon mòbil
és el
610
656
978
repeteixo
610
656
978
també ho poden
comunicar
mitjançant
correu electrònic
pastoralvocacional
així és tot junt
pastoralvocacional
arroba
arquivisbat
tarragona
també tot junt
arquivisbat
tarragona
punt cat
repetim
pastoralvocacional
arroba
arquivisbat
tarragona
punt cat
entre tots
posem el nostre
granet de sorra
per pregar
les 24 hores
dels dies assenyalats
gràcies
per la vostra
col·laboració
però l'actitud
dels seus companys
era ferma
i decidida
a casa nostra
ben segur
que el mossèn
hauria de fer
el teu favor
tarragona
missionera
una finestra
a la realitat
missionera
oberta
des de la delegació
diocesana
de missions
i cooperació
entre les esglésies
Déu vos guard
acabem avui
la lectura
de la carta
del papa
benet
estimats
germans
i germanes
la celebració
de la jornada
missionera mundial
ens anima tots
a prendre
una renovada
consciència
de la urgent
necessitat
d'anunciar
l'evangeli
subratllo
amb un gran
agraïment
l'aportació
de les obres
missionals
pontifícies
a l'acció
evangelitzadora
de l'església
els dona
les gràcies
pel recolzament
que ofereixen
a totes
les comunitats
especialment
a les joves
les obres
són
un instrument
vàlid
per animar
i formar
en la responsabilitat
missionera
el poble
de Déu
i alimenten
la comunió
de béns
i de persones
entre els diferents
parts
del cos
místic
de Crist
ens va dient
el Papa
la col·lecta
que en la jornada
missionera mundial
es fa totes les parròquies
i comunitats
sigui un signe
de comunió
i de sol·licitud
recíproca
entre les esglésies
finalment
que s'intensifiqui
cada cop més
en el poble cristià
l'oració
mitjà espiritual
indispensable
per difondre
entre tots els pobles
la llum de Crist
llum
per antonomàcia
que il·lumina
les tenebres
de la història
entretant
confio al Senyor
el treball apostòlic
dels missioners
de les esglésies
escampades pel món
i dels fidels
compromesos
en diverses
activitats
missioneres
invocant
la intercessió
de l'apòstol
Pau
i de Maria Santíssima
arca vivent
de l'aliança
estrella
de l'evangelització
i de l'esperança
dono a tots
la benedicció
apostòlica
Varem començar
el mes d'octubre
concretament
el dia primer
amb la celebració
de la festa
de Santa Teresina
de l'infant Jesús
patrona
de les missions
ella ho és
juntament
amb Sant Francesc
Xavier
l'exemple
de Teresina
ens és un estímul
perquè seguim
i recolzem
la tasca
de tants
missioners
i missioneres
ella
ben jove
sense sortir
del seu
convent
de clausura
deia
voldria
plantar
en terra
d'infidels
la teva
creu gloriosa
anunciar
l'evangeli
a les cinc parts
del món
aquest era
el seu
anhel
i davant
la impossibilitat
hi trobar
una sortida
ja que no
puc ser
missionera
en l'acció
he volgut ser
missionera
d'amor
i penitència
l'enxaneta
quan arriba
dalt de tot
tremolós
i valent
fa l'atleta
tots sabem
que és gràcies
a la pinya
que el castell
s'alça
ferm
i airós
la pinya
no es veu
som església
de Jesús
caliu
i amor
d'una tasca
que en els nostres
missioners
i missioneres
fan arreu
no els deixem
sols
adeu-siau
avui
19 d'octubre
a les cinc
de la tarda
i a la catedral
de Girona
rebrà la consegració
episcopal
Monsenyor
Francesc Pardo
Artigues
fins ara
vicari general
de pastoral
de la diòcesi
de Terrassa
com a bisbe
de la diòcesi
sufragània
de Girona
càrrec
per al qual
va ser nomenat
el passat 16 de juliol
pel papa
Benet XVI
després d'haver
acceptat
la renúncia
per raons d'edat
de Monsenyor
Carles Soler
Perdigó
que Déu
l'il·lumini
en el seu
pontificat
El passat dijous
16 d'octubre
l'Institut Superior
de Ciències Religioses
Sant Fructuós
INSAF
de Tarragona
va inaugurar
el curs acadèmic
2008-2009
L'acte d'inauguració
es va iniciar
a les 6 de la tarda
amb una eucaristia
presidida
pel senyor
arquebisbe
doctor Jaume Pujol
i Balcells
a la capella
del seminari
Seguidament
a les 7 de la tarda
va tenir lloc
l'acte acadèmic
d'inauguració
de curs
al peranim
del seminari
i assistiren
el senyor
arquebisbe
i president
de l'INSAF
doctor Jaume Pujol
l'alcalde de Tarragona
senyor Josep
Felis Ballesteros
la directora
general
de fer religiosos
de la Generalitat
de Catalunya
senyora Montserrat Coll
mossèn Miquel Barberà
vicari general
claustre de professors
de l'INSAF
així com
d'altres autoritats
universitàries
de la Universitat
Rovira i Virgili
mossèn Josep Maria
Gabaldà
director de l'Institut
de Ciència Religiosa
Sant Fructuós
va llegir
la memòria
del curs
2007-2008
i va recordar
que l'INSAF
va organitzar
a finals del juny
el Congrés Internacional
Pau Fructuós
i el Cristianisme Primitiu
a Tarragona
dels segles I
al VIII
les actes
del qual
seran publicades
en els propers mesos
així mateix
properament
l'Institut
publicarà
un volum
sobre les actes
del martiri
de Sant Fructuós
en el qual
diversos articles
històrics
literaris
bíblics
i teològics
enriquiran
la lectura
del text
antic
de les actes
Acabat l'acte
vam tensar
el micròfon
a mossèn Josep
Maria
Gabaldà
per demanar
que ens fes
un resum
de la seva intervenció
El curs 2007-2008
ha estat un curs
especialment
intens
per l'Institut
Superior de Ciències Religioses
Sant Fructuós
per
el motiu
de la celebració
de l'any jubilar
de Sant Fructuós
i
l'organització
sobretot
del Congrés
Internacional
Pau Fructuós
i el Cristianisme Primitiu
a Tarragona
segles I
al VIII
que es va celebrar
els dies
19, 20 i 21 de juny
a Tarragona
El Congrés
ens ha deixat
una sèrie de reptes
a l'Institut
que nosaltres
volem
aprofitar
i que ens han de servir
com una pauta
i uns objectius
de cara als cursos vinents
Entre altres coses
el Congrés
va obrir
noves vies
en la investigació
sobre els darrers anys
de la vida
de Sant Pau
i aquest és un camí
que nosaltres
volem recórrer
especialment
es va trencar
una mica
l'escepticisme científic
sobre aquest punt
i ens ha deixat
unes hipòtesis
de treball
que cal
aprofundir
En segon lloc
el Congrés
va aportar
uns textos
i uns estudis
inèdits
sobre
la passió
fructuosa
els quals
també
és un repte
d'aprofundir
tant a nivell
literari
com històric
com bíblic
d'aquest text
tan important
de la tradició cristiana
i que tenim
aquí a Tarragona
En tercer lloc
el Congrés
va fer valorar-nos
molt més
tot el patrimoni
arqueològic
cultural
de Tarragona
i va situar
la tàrraco romana
i cristiana
com una de les ciutats
més importants
dels primers segles
per tant
podríem dir
es perfilen
uns reptes
de cara
al nostre institut
que nosaltres
volem
d'alguna manera
dur a terme
durant aquests anys
i aquest congrés
que ha estat
com un congrés
de congressos
volem donar-hi
una continuïtat
en aquest sentit
veiem
que una de les especialitzacions
del nostre institut
pot ser el cristianisme primitiu
i que donarà peu
a propers congressos
en la mateixa
línia temàtica
de la història
del cristianisme
antic a Tarragona
En segon lloc
un dels reptes
també importants
que aquest curs
tenim
ve a partir
de la reforma
universitària
impulsada a Bolònia
amb la qual
la Congrés
per a l'Educació
Catòlica
ja ha emès
una instrucció
per als instituts
de ciències religioses
i que comporta
una certa
renovació
en els estudis
i la seva
reglamentació
nova
Aquestes qüestions
ens ajudaran
a renovar-nos
i al mateix temps
exigir-nos
molt més
L'Institut
després de 12 anys
de funcionament
és una institució
que prou madura
per assumir
aquesta renovació
i aquest curs
serà com un moment
de reflexió
i de prendre
nou impuls
per adaptar-nos
i posar
a la pràctica
aquestes noves exigències
que la reforma
universitària
ens demana
i en tercer lloc
a partir d'aquest
curs
2008-2009
al seminari
també hi ha
un projecte
de remodelació
dels espais
de rehabilitació
dels llocs
i per tant
això també
és un repte
important
per a l'Institut
perquè
possibilitarà
ampliar
l'oferta
i a més a més
que el seminari
pugui esdevenir
un lloc
privilegiat
tant
per als estudis
acadèmics
que impartim
a l'Institut
Superior
de Ciències Religioses
com també
per altres
activitats
formatives
de cara
a agents
de la pastoral
i altres
activitats
culturals
em sembla
que també
és una
perspectiva
de futur
que ens anima
i ens alegra
i ens encoratja
i que agraïm
especialment
a l'Arcabisbat
i a les autoritats
competents
aquest interès
per rehabilitar
i adaptar
els diferents espais
de l'edifici
del seminari
per aquest objectiu
tan important
La lliçó inaugural
va ser impartida
pel professor
doctor Salvador
de Brucai Tella
que portava per títol
El cristianisme
i la filosofia
Ell mateix
ens la resumia així
De fet
la conferència
fa referència
al concepte essencial
del que és
el cristianisme
i la relació
amb el pensament grec
la inculturació
que l'elenisme
genera
sobre el pensament
cristià
la decantació
en una filosofia
cristiana
i després
bàsicament
en quina mesura
es desarrolla
el cristianisme
fins als nostres dies
des dels seus orígens
en el segle I
En essència
aquest és el tema
de la xerrada
de la conferència
d'aquesta tarda
Per la seva banda
la doctora Montserrat Coll
directora general
d'Afers Religiosos
de la Generalitat
de Catalunya
ens comentava
el paper
de l'Institut Superior
de Ciències Religioses
Sant Fructuós
en el marc
de la cultura religiosa
al nostre país
Els instituts superiors
de Ciències Religioses
com el de Sant Fructuós
a Tarragona
juguen
a tot Catalunya
un paper
molt important
pel que fa
a la inculturació
de la fe
en la societat catalana
permeten
una reflexió
sobre
la pròpia fe
i permeten
el diàleg
constant
amb el món
actual
per tant
instituts
com aquest
són
el model
al qual
haurien
d'atendir
com a institucions
de pensament
totes les
confessions
religioses
presents a Catalunya
seria bo
que arribessin
a dotar-se
d'un instrument
de reflexió
d'investigació
com el
dels instituts
superiors
de Ciències Religioses
i ara
només ens queda
recordar
que el proper
diumenge
26 d'octubre
tindrà lloc
la Diada Jubilar
Diocesana
efectivament
el proper
diumenge
26 d'octubre
s'escau
la Diada Jubilar
Diocesana
per fer memòria
dels Sants i Veats
de la nostra
Arxidiòcesi
estarà presidida
pel senyor
Arquebisbe
la finalitat
d'aquesta
diada
és dedicar
un dia
dins l'Anjubilar
a la manifestació
coneixement
reconeixement
i veneració
de tots els Sants
i Veats
que són estimats
i venerats
a la nostra
Arxidiòcesi
aquesta jornada
començarà
a partir
de les 5 de la tarda
a la Catedral
de Tarragona
i això és tot per avui
gràcies
per la seva atenció
i ens acomiadem
si Déu vol
fins al diumenge
vinent
amics i amigues
feliç setmana
a tothom
a la Catedral
a la Catedral
a la Catedral