Fins demà!
Fins demà!
En més d'un cas ho veuen com una mostra més de l'autoodi que sembla que ens caracteritza la gent d'aquest país,
alhora que lamenten l'utilització que sectors influents, sobretot el polític,
n'han fet al llarg del temps, mentre que ara l'ignoren o directament el menyspreen.
Allò més encoratjador és que han pogut llegir columnes de diferent estil i també de diferent suposada descripció política,
fins i tot de gent que habitualment parla de rock i que ara, precisament ara,
assegura haver descobert les qualitats d'aquesta altra música.
Tot i que soc escèptic sobre la incidència positiva d'aquesta mena d'intervencions públiques,
naturalment sempre és d'agrair que firmes admirades i de reconegut prestigi parlin de sardanes i ho facin defensant-la.
Ara bé, potser estaria millor que els mitjans de comunicació en parlessin de sardanes amb normalitat
i no tant donant la sensació que el món s'acaba.
Potser en aquest sentit és més d'agrair el plantejament en clau positiva
de l'esmentat crític de rock al tarragoní Pep Blai,
encara que, com confessa, s'hagi de justificar davant de les seves amistats
que defineix com a roquers moderns i urbanites.
Ho té complicat, certament.
Molt bon dia, benvinguts a edició 620 de l'1-2 i seguit el temps que a Tarragona Ràdio
dediquem a les sardanes, als esbars, la música Baracobla.
Avui amb el Joan Maria al control de son, servidor de l'Àngel davant del micro
i l'equip que a poc a poc es anirà ampliant.
De fet, es va ampliant en aquests moments i es va incrementant,
però de moment dir-vos que disposats a punt de començar aquesta nova edició plenament estiuenca,
encara que a vegades el clima pretengui contradir-ho de l'1-2 i seguit.
A punt de parlar-vos d'això, de sardanes, dels bars, música Baracobla,
amb un contingut que, com és habitual, ràpidament us resumim.
i lògicament tindrem la nostra agenda d'activitats,
prou densa, prou important i alguna cosa us volem destacar
i és evidentment aquest cap de setmana.
El 28è a plec de Cambrils, aquesta tarda, aquest vespre, aquesta nit,
esperem que el temps els acompanyi.
També he de dir que el proper diumenge, 31 d'agost,
finalitza el termini de presentació de composicions
per al Premi Manuel Sedarro i Puigferrer d'Inguanya.
Els Premis Seret Banyoles, un dels més importants que actualment en vigència
i potser el més important, si tenim en compte,
que no només és dedicat a sardanes, sinó també a música Baracobla.
Enguany toca, precisament, música Baracobla.
I amb una dotació total de 9.700 euros.
Parlem de l'espectacle, el nou espectacle del Jordi Molina,
aquesta ocasió amb el Pere Pau Jiménez,
que combina en tenora i acordeó diatònic.
I potser ja cansats d'aquest tema,
però un últimesment, potser, no ho sé, mai es pot dir això.
En el nostre programa el farem sobre el tema de la presència de la sardana
als actes previs als Jocs Olímpics de Pequín,
que va promoure la Fundació Universal de la Sardana.
I, esclar, les xafarderies i la música.
Fins a arribar a la una de la tarda.
I, sí, us dèiem que l'equip es anava incrementant.
Anem rebent convidats al programa.
I, com a membre de l'equip, el David, benvingut.
Molt bon dia a tothom i, perdoneu pel retard.
No, res, no.
Però és que avui has començat extremadament puntual, Àngel.
Puntual ho procurem ser sempre, eh?
Ja ho sentim, encara, mono de la setmana passada,
que no vas poder vindre.
Ah, esclar.
Què tal, bé, vacances?
Molt bé, molt bé.
Sí, bueno, ja s'acaben, ja s'acaben.
Ja queda la recta final, una semaneta.
Però bé.
Que s'acaben, no?
Que s'acaben.
Però bé.
I esperem que els que ens escolteu,
doncs també els que pugueu en gaudiu
i els que ja les heu acabat,
doncs mira, l'any que ve, menys per l'any que ve, no?
I anava a dir, els que ens escolteu de la platja avui,
una mica complicat, potser passejant...
Algú hi deu haver.
Algú hi deu haver, segur.
No, res, desitja que el temps es vagi aclarint
i nosaltres intentarem contribuir
a aquesta felicitat estiuenca.
Ja es comença a viure aquí.
Bé, en el darrer disc,
editant l'agrupació sardanista Costa Brava de Palamó,
si inclou la sardana, cobrirà el programa d'avui.
Abans, però, no ens podem estar de llegir el comentari
que inclou el llibret
i que fa referència a persones força conegudes
en el món de les colles sardanistes.
Comença dient que hi havia una vegada
un xicot de Figueres i una noia barcelonina
que ballaven amb les seves respectives colles.
De concurs en concurs,
aquells joves es van conèixer,
ballaren en la mateixa colla
i acabaren formant una família.
Escolta'm tu, que ho dic, no?
Com un conte, com una rondalla.
Bueno, perdó, continuo.
La parella vingué a residir a Palamós.
Des de la comissió del pobillatge
potenciaren el concurs de colles
i són membres ben actius
de l'agrupació sardanista Costa Brava.
Aquell noi, ara ja amb una barba ben poblada,
sots president de l'Unió de Colles Sardanistes de Catalunya,
entitat que enguany arriba el seu 50 aniversari.
L'Agustí Serratacó,
instrumentista de la cobla contemporània i compositor,
coneix l'entusiasta parella
i els ha dedicat aquesta sardana
que sintetitza la perfecció
i l'esperit de colla que en comanen arreu.
Això és el que diu el comentari.
I acaba dient el comentari que,
arribats aquí, ja haureu descobert
que la sardana va adreçada
als nostres companys Santi Ferré-Fàbrega
i Mati Adam.
Doncs, escoltem-la,
és la sardana Esperit de Colla
que interpreta la cobla als mongrins.
i Mati Adam.
i Mati Adam.
i Mati Adam.
i Mati Adam.
i Mati Adam.
i Mati Adam.
i Mati Adam.
i Mati Adam.
i Mati Adam.
i Mati Adam.
i Mati Adam.
i Mati Adam.
i Mati Adam.
i Mati Adam.
i Mati Adam.
i Mati Adam.
i Mati Adam.
i Mati Adam.
i Mati Adam.
i Mati Adam.
i Mati Adam.
i Mati Adam.
i Mati Adam.
i Mati Adam.
i Mati Adam.
i Mati Adam.
i Mati Adam.
i Mati Adam.
i Mati Adam.
i Mati Adam.
i Mati Adam.
i Mati Adam.
i Mati Adam.
i Mati Adam.
i Mati Adam.
i Mati Adam.
i Mati Adam.
i Mati Adam.
i Mati Adam.
i Mati Adam.
i Mati Adam.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No, no!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
per sobre la idea, però
l'any passat sí, llavors
aquí estem, i per fi
s'ha estrenat, per fi.
En aquell cas no va guanyar, clar,
perquè és molt tècnic
i molt...
El que vas que suposo que et devia anar bé també per saber
una miqueta com funciona tot aquest món dels concursos,
de composició, i ara veus
ja suposo que saps que has d'anar
potser més per la part tècnica
que no pas. Sí, veus que...
Perquè la teva sardana és una sardana balladora
i es nota que és una sardana
feta per una dansaire, que sap de què va.
Perquè, a tant,
suposo que quan la vas fer vas tenir en compte
a qui la dedicaves, o no?
Sí, m'acaba.
No, no sé, no sé. Hi ha compositors que diuen que no, no,
jo faig la meva música i si després la dedico
és una altra història. No, no, no, no.
Si va sortir tan maca, tu...
Recordem-ho, recordem-ho,
perquè el nom també és atípic.
La colla d'essència.
Sí, sí, sí, no, clar,
a nosaltres. No, no dubteu, no.
I el nom, gens.
On sopem aquesta nit?
Perquè és xulo,
és original, però complicat,
perquè al final, no,
jo li canvio el verb, els articles,
on anem a sopar, quan anirem a sopar
i per què sopem, al final...
Home, hi ha diferents...
Sé que hi ha alguna cosa de sopar, però...
Hi ha opinions que diuen,
ah, per què aquest nom...
que aquest nom...
Ai, no és molt llarg.
Ah, no ho sé.
És original.
I tant, com la colla d'essència, de fet.
És que els costa decidir-se
on van a sopar
i quan van a sopar,
tot en vaixer.
Per això.
Però a veure,
permet-me un parèntesi.
Hi ha una sardana
d'aquestes que havies fet abans
amb el teu pare,
que és potser la que ha tingut
més difusió fins ara.
Ah, sí.
Ell confessa que no és precisament
la que més, diguéssim...
A veure, perquè té unes condicionants,
no és la sardana com a sardana
la que més orgullosa estigui,
però sí, potser, la motivació, no?
És una sardana que ha tingut...
En el seu moment va tenir molta difusió,
es va poder ballar davant de moltíssima gent
i, a més a més,
una de les poques vegades
que el Nàstic va guanyar
a primera divisió.
Escolte'm un trosset.
És la passió grana
dedicada en el moment...
Va ser en el moment que va pujar
a primera divisió?
La vau fer?
Que jo recordi, sí,
va ser a primera divisió,
però quan ja portava partits.
I es va ballar al camp del Nàstic,
allà en viu i en directe,
gent de colles,
aquell partit Nàstic-Saragossa.
que va guanyar al Nàstic,
va portar bona sort.
S'hauria de tornar a repetir.
Clar.
No tornar a ballar a la sardana
perquè torna al Nàstic a estar primera,
però vaja.
Una sardana que recull músiques
de l'himne del Nàstic
i alguna altra cosa, també, em sembla.
Començament de llars, em sembla que és.
Ah, sí, sí, sí.
A veure, escoltem-ho,
no sé si ve ara.
Quan va sonar al camp del Nàstic,
fins i tot l'afició de fora la cantava, eh?
Sí, sí, va ser tot un hit parell, eh?
Aquest tros els va...
És un moment emotiu.
Sí, sí.
Escolta, mana,
i tècnicament com s'arriba a fer una sardana, no?
Perquè, vull dir, molts diran,
mira, és una noieta jove, no?
He fet una sardana,
però, com te deia abans l'Àngel,
fàcil no ha de ser.
Hi ha nosocs xioladors que en diuen, no?
Clar.
Que una melodia, a vegades estàs...
Ah, mira, una aquesta melodia.
Clar.
Com t'ho fas, tu?
Jo parteixo de la idea
que penso la música
i si no me'n recordo jo, no res.
Se n'ha oblidat.
Clar, però tu penses,
toques el piano
i amb el piano treus la melodia.
Només no és el piano.
Clar.
I llavors, quan se me queda
i dic, ah, mira,
és una sardana que s'enganxa, penso.
Una música.
Doncs val la pena.
Clar, llavors dic, ah, mira,
s'enganxa-la, escric.
I què és més difícil?
Potser el fet de començar amb la melodia
o llavors la instrumentació?
Home.
Clar, perquè és que, clar,
jo veig tan difícil.
L'instrumentació és...
I tu com ho veus?
Difícil.
És el que deia, a vegades a mi
em vénen melodies i dic,
mira, una melodia si això,
li hagués format sardana,
o sigui, clar, val,
em veig just dir-ho, no?
Com se fa?
Per fer-ho, què?
La instrumentació crec que és
el més difícil
i quan vaig anar a Blanes,
doncs vaig poder comprovar, no?,
perquè són, ja dic jo,
molt estrictes,
hi ha moltes normes,
no només va el que es soni bonic.
Clar.
Però, clar, l'equilibri
entre que està ben instrumentat
i que és maca,
doncs fa una sardana perfecta,
però és molt difícil.
Però, clar, arribant a aquest equilibri,
doncs costa...
Una passada, ja.
Costa molt.
Escolta, perquè tu no només,
sardana, però sé que
en l'àmbit de la música
com a intèrpret
també treballes instruments diversos,
has fet altres menes de música,
parlem una miqueta.
Bé, amb els meus projectes,
com he dit,
amb el piano,
només composo amb el piano,
doncs he fet algunes cançons,
ja no sardanes,
cançons normals i corrents,
i algunes bandes sonores
que ronden pel meu cap,
però més o menys,
més o menys.
I a més, estàs treballant ara, no?,
amb un projecte.
Sí, sí, sí.
Però no es pot dir, no es pot dir, no es pot dir.
No en parlarem, no en parlarem.
Bueno, com que encara...
Veus, això ja és una xafradria
que no es pot dir.
Però, per exemple,
parles de cançons,
quina manera cançons?
No sé,
que podrien anar a l'Operació Triunfo,
per exemple?
No, no, és...
A l'estil, vull dir.
Sí, bueno, sí, més o menys.
Doncs necessites un cantant, eh?
Si estàs fent cançons...
Jo penso,
l'enviarem a algun Triunfito
i que la canti, no?
Home, com...
Serà, però no tens Triunfitos tu a prop.
A l'Anna la podeu veure avui,
al Diari de Tarragona,
la foto que es veu allí...
Sí, sí, sí.
O públic.
Ahir va haver-hi del xip,
eres en Salvador,
i l'Anna va anar,
fidel,
seguidora d'Operació Triunfo,
i ja està aquí,
plasmada.
Vull dir que no pots negar
que vas anar, eh?
Vull dir que...
I a més del piano,
em sembla que també
no actuar al carrer
amb una formació estable,
però sé que treballes
altres instruments.
Ah, sí, sí.
Bueno, toco el flaviol,
entre les altres.
Llavors,
per part meva,
o sigui,
autodidacta,
altres instruments.
No els nomaditats.
Anem pliant,
vaja.
I altres,
fer més sardanes?
T'has plantejat ja?
O encara,
no ho sé,
deus tenir alguna coseta?
Encara no,
encara no,
tot el seu temps.
Bueno,
el David està esperant la trilogia,
però...
Ara dir jo,
ja espero la trilogia
de l'essència
i ara
faig un,
com es diu això,
una crida
que recordo
que de les cinc colles
que l'agrupació sardanista
terrenada en se té,
només una colla encara
no té sardana dedicada.
Jo ho deixo aquí.
A veure si algú...
a veure si algú...
No,
no,
no,
no,
no.
A més,
és que pobres,
xerinolos,
eh?
Els més petits,
els que haurien d'estar
més mimats
i més cuidats
són els que no tenen
sardana dedicada.
Molt bé,
molt bé.
Eh,
Anna,
ho has sentit?
No tenen sardana dedicada.
Quan acabi la trilogia...
Això.
I com són els més petits,
doncs una compositora
més jove,
més jove,
vull dir.
Perquè jo què sé,
no pega ara
el Tomàs Gilemen-Brado
dedicant una sardana
als xerinolos.
No pega.
potser això és una compositora
més jove.
Això també.
Esperem,
esperem.
I també balles sardanes.
Sí,
a Tarragona Dança.
A Tarragona Dança.
Què,
ara aquest mes
de descans,
no?
Sí,
una miqueta de descans,
a les audicions
i ja està.
On teniu el primer
concurs de campionat,
ara?
T'he agafat de sorpresa.
Ah,
està de vacances,
te diu?
O sigui que...
Estic,
estic.
A cada que posa...
És el 13 de setembre,
però...
No sé on és,
no sé on és,
no reconec.
El 14 és dissabte.
El 14 és dissabte,
que tenim concurs
a Tarragona,
el dia 14 de setembre.
Ah,
clar,
doncs sí,
13,
és veritat,
sí,
sí,
sí.
Molt bé,
ja ho controlarem.
Sí,
segur.
Era curiositat.
Potser que tornem a escoltar
la sardana,
sardana plenament
Anna Abad,
eh?
Amb aquesta versió
de la cobla
Reu Jove.
La sardana
on sopem
aquesta nit,
que ja la vam sentir
la setmana passada,
però val la pena
tornar-la a escoltar-te
i escoltar-la
i no és massa llarga,
un sardana,
no?
Un tiratge cortet.
I això també és d'agrair
pels que veiem,
que sigui una sardana
corteta,
no massa llarga.
A mi m'agrada molt
el començament de llars.
Mira,
a veure què us sembla a vosaltres.
LARG entrant de l' перепelsa.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tu deus ser potser d'un més joves ara, no?
Sí.
De la colla, també.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Així com els més petits,
noies...
Fins demà!
No ens queda ni ni 24 hores.
No ens queda ni ni ni ni 24 hores.
Això ho domina aquest tema és el que toca.
És el que toca, és el que toca.
No només allà a Sedana, això ho repetirem sempre.
Sí, tant.
ens ho passen molt bé.
S'ho passen molt bé.
És una de les claus, no?
com a moment ens funciona.
Molt bé.
Seguim parlant de tot això amb l'Anna.
No ens ho deixis, sisplau, fins a la una.
Ara anem cap a la nostra agenda.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Una agenda que avui la comencem, com sempre, amb els Aplecs,
però situant-nos avui mateix en la gran nit de la Sardana.
Així com anomenen aquesta festa, no inicialment com una plec,
però al capdavall ho és, perquè hi actuen a la nit a la plaça de Llenya,
les cobles Sabadell i Vellpuigcobla.
I també el 28è, Aplec de Cambrils, a dos quarts de set de la tarda
i a dos quarts d'onze de la nit, al Parc del Pescador,
amb les cobles Reus Jove i la Flama de Farners.
Hi haurà un sopar de Germanó.
I cal reservar el telèfon 629 74 74 39.
I coca i vidols per a tothom.
En cas de mal temps, es farà al Palau Municipal d'Esports.
I tant voler parlar de la gran nit de la Sardana.
No sé si havia dit al final la població Canet de Mar.
En tot cas, aquí queda ben clar.
Gran nit de la Sardana, Canet de Mar.
I passem a demà, domenja, 21è, Aplec de Sant Feliu de Guíxols,
tarda i nit, al Passeig del Mar, amb les cobles Ciutat de Girona,
Cadaqués, Foment del Montgrí, la Flama de Farners.
I per al proper dilluns, dia 25, el 31è, Aplec de Navàs.
Per la tarda, a la plaça de l'Ajuntament,
amb les cobles Mediterrània, Costa Brava i Ciutat de Girona.
El dissabte, dia 30, el 4è, Aplec Nocturn de Premià de Mar,
a la nit, a la plaça de l'Ajuntament,
amb les cobles Ciutat de Terrassa, Marinada i Premià,
amb concurs de colles improvisades.
I el 7è, Aplec de Santa Maria de Besora.
A la tarda, el Pla del Tella,
amb les cobles Ciutat de Girona, Juvenil de Gramunt i Sabadell.
I el diumenge, dia 31, el 36è, Aplec de Paralada,
matí i tarda, als Jardins del Castell,
amb les cobles Reu Jove, Ciutat de Girona i Mediterrània.
I ara és el torn de parlar-vos de ballades de sardanes.
Per avui, mateix dia 23, a les 12 del migdia,
és a dir, que fa una miqueta més de mitja hora que ha començat,
a la Joncosa del Montmell, amb la cobla Catània.
I d'aquí una estona, a la una,
està anunciada una ballada a Rodonyà, amb la cobla Reus.
I matí i tarda, a Vilavella, amb la cobla Ciutat de Reus.
Al vespre, dos quarts de nou, a la Senia, a la plaça Major,
amb la principal Rapitenca.
I a les deu del vespre, al Vendrell, a Sant Salvador,
amb la cobla Cossetània.
Demà diumenge, al migdia, al Marroig, amb la principal de Tarragona.
I a la mateixa hora, a Prades, a la plaça Major,
amb la cobla Contemporània.
A dos quarts de vuit del vespre, al Vendrell, a la Rambla,
amb la cobla Reus Jove.
I a dos quarts d'una de la matinada, a l'Orbós,
a la plaça de la Vila, amb la cobla Ciutat de Terrassa.
Samara, el dilluns, dia 25, a dos quarts de vuit del vespre,
a Roda de Barà, a la plaça de l'Ajuntament,
Sardanes, amb la Sant Jordi, Ciutat de Barcelona.
I per al dimarts, dia 26, a la una, a l'Orbós,
a la plaça de la Vila, amb la cobla Ciutat de Girona.
Dijous, dia 28, a la tarda, Ribarroja d'Ebre,
amb la cobla Miram Font.
I a les 10 del vespre, a Calafell, amb la cobla Ciutat de Reus.
El divendres, dia 29, a les 6 de la tarda,
amb l'hora d'Ebre, a la residència d'Avis, amb la cobla Reus.
I a les 7 de la tarda, també, amb l'hora d'Ebre, a la plaça.
I al mateix divendres, dia 29, a les 9 del vespre,
a Tarragona, a la Rambla Nova, amb la cobla,
la principal de Tarragona, amb el servei Sardana Express.
I cal recordar que serà la darrera ballada del cicle d'estiu.
Bé, això és el que teníem al guió.
La ballada d'ahir, a motiu de la pluja, es va suspendre.
Sabem que hi ha la intenció de traslladar aquesta ballada
a una altra data, i el més probable és que sigui allargar una setmana més.
El dia 5 de setembre.
Exacte.
En tot cas, ho confirmarem dissabte.
Molt bé, molt bé.
Passem ara al dissabte, dia 30,
pel que fa a aquestes ballades de Sardana,
a dos quarts de vuit del vespre,
Sant Carles de la Ràpita, a la plaça del Coc,
amb la cobla, la principal Rapitenca.
I a les vuit de la tarda, Solou, al passeig Jaume I,
amb la cobla, ciutat de Reus.
A les deu de la nit, al Vendrell, a la platja de Sant Salvador,
amb la cobla Reus Jove,
amb exhibició a càrrec de la colla d'Ensaires del Penedès del Vendrell.
I acabem aquesta tanda de ballades per al diumenge, dia 31,
al migdia, a Vinaixa, amb la cobla, la principal de Tarragona.
A la una del migdia, a Blancafort, a la plaça Major,
amb la ciutat de Cervera.
A les set de la tarda, a Castellvell,
ermita de Sant Anna, amb la cobla Reus.
A la set de Vilafranca, amb la principal de Tarragona.
I a dos quarts de vuit, al Vendrell, a la Rambla,
amb la cobla, ciutat de Cornellà.
Tímidament comencen a aparèixer els primers concursos.
Encara estem a l'agost, i la cosa en aquest àmbit esclatarà,
podem dir així, ja al mes de setembre.
De moment, dic avui mateix, a les set de la tarda,
a llançar la plaça Major,
concurs per a Colles Lliures, amb la cobla, ciutat de Girona.
I també per avui, a les deu del vespre, a Roses,
a la plaça de Catalunya, territorial Girona-Lliures,
amb la cobla contemporània.
Dissabte vinent, dia 30, a les deu de la nit, a Olot,
a la plaça Major, territorial comarques Gironines
i Colles Lliures, amb la cobla, la principal d'Olot.
I diumenge, dia 31, a la una del migdia, a Juneda,
a la plaça Major, campionat de la terraferma
i Colles Lliures, amb la cobla, ciutat de Solsona.
I acabem agenda amb els esbars.
Avui mateix, a les deu de la nit, a Vilaseca,
a la Pineda, amb l'esbar Ramon Dolzina.
I per demà, diumenge, dia 24, a dos quarts de set de la tarda,
a Escó, esbar d'en Saire de l'Orfeo Rausenc.
El dimecres, dia 27, a les 6 de la tarda, a l'Arbós, a la plaça,
actuació de l'esbar Sant Julià de l'Arbós,
concretament les seves seccions infantil i juvenil.
I acabarem per el dissabte, dia 30, a la una del migdia,
al Vinyana, a la sala Esbar Sant Julià de l'Arbós,
amb fragments de l'espectacle Arrels Noves de la Mediterrània.
I tot seguit escoltarem una sardana de Juli Guerreta,
un compositor que constitueix un gran misteri.
Ningú s'explica com un personatge com ell,
que vivia en un poble petit i mal comunicat,
d'on gairebé no hi va sortir mai,
a cavall entre els segles XIX i XX,
i amb una formació musical forçosament rudimentària,
va poder crear obres d'una qualitat tan enlairada.
Tot i que animat per Pau Casals,
va escriure grans obres de caire sinfònic
que també constitueixen peces imprescindibles
en el patrimoni musical de Catalunya.
Guerreta és recordat, sobretot,
per haver creat sardanes que són riquíssimes obres de concert.
Ara, l'entitat Músics per la Cobla
s'ha proposat enregistrar la seva obra sardanista completa,
però de moment ja disposem d'alguns enregistraments
força interessants de part d'aquestes composicions.
Com per exemple la sardana Frissansa,
que potser no és de les més conegudes,
però que fau escrita en època de plenitud creativa de Juli Guerreta
al voltant de l'any 1910.
Entre altres títols capdals,
Frissansa no desmereix en absolut.
Escoltem-la interpretada per la Cobla,
la principal de l'abisbal.
de l'escalier de Juli Guerreta
de Juli Guerreta
de Juli Guerreta
de Juli Guerreta
de Juli Guerreta
de Juli Guerreta
de Juli Guerreta
de Juli Guerreta
de Juli Guerreta
de Juli Guerreta
de Juli Guerreta
de Juli Guerreta
de Juli Guerreta
de Juli Guerreta
de Juli Guerreta
de Juli Guerreta
de Juli Guerreta
de JuliRR
de Juli Guerreta
de Juli Guerreta
de Juli Guerreta
de Juli Guerreta
de Juli Guerreta
de Juli Guerreta
de Juli Guerreta
de Juli Guerreta
de Juli Guerreta
de Juliведol
dins vect Bis 보
del magnífico
de Juli Guerreta
de Juli Guerreta
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
escoltem!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Quina capiat!
Ja la podem posar!
imon!
ara us proposem escoltar la que l'any 2002,
i del foment de la Sardana de Rubí.
És Sardana Jana Rubí i la interpreta
a la Cobla, ciutat de Girona.
Sardana Jana Rubí.
Sardana Jana Rubí.
Sardana Jana Rubí.
Sardana Jana Rubí.
Sardana Jana Rubí.
Sardana Jana Rubí.
Sardana Rubí.
Escolta'm, recordem el telèfon del programa.
Ja sé que no queda un flash,
però potser hi ha algú que ens vol dir alguna cosa.
Recordem que és el 977-24-4767
i esperem les vostre trucades que, si no s'espavileu,
xics i xics i xiques, no entrareu ja, perquè queda molt poc temps.
Escolta'm, Josep Maria Sarracan, tu el coneixes aquest bon home?
i tant, tu el coneixes, excel·lent compositor, excel·lent compositor, promotor de moltes activitats.
té una poca gràcies, té una poca gràcies, té una poca gràcies, té una poca gràcies, té una poca gràcies, perquè tu creus que a Pequín ell ha de dir que venim des de Barcelona,
Catalunya. Què vol dir això?
De l'aeroport de Barcelona, doncs, que van sortir.
Home, per favor, com si Catalunya només fos Barcelona.
Que digui que venim de Catalunya, i punt.
Això és un tic, això és un tic.
Un tic, clar, sembla que el cap i casal de Catalunya només hagi de ser Barcelona.
Això que no ho és, de Barcelona, és de Sabadell.
Vull dir que no tinc res en contra, vull dir que Barcelona és molt maca i hi ha moltes coses, però, clar, generalitzar així Catalunya com Barcelona, doncs no.
Senyor Sarracán, la va cagar aquí.
Perdó, perdó.
Perdó, perdó. És que, mira, hi ha coses que a mi...
Sí, sí, són detallets.
No poden, no poden.
Escolta'm, el que deies, que la colla Xenirola, la colla Petits Taranadansa i tots els que hem volgut pujar en aquest carro que anomenem Colònies,
doncs que estem a punt de marxar, que estem a punt de marxar, que no res, que demà a dos quarts de dotze del migdia,
partim cap a puntons, ja estarem en marxa.
Sí, a aquestes hores ja haurem estar a punt, a punt, a punt d'arribar a puntons.
Això és prop de Vilafranca, oi?
Sí, està molt propet de Vilafranca.
No res, una setmana d'activitats, de tallers, de tot.
I aquest any tenim una novetat, bueno, tenim moltes novetats que no desvetllarem, evidentment,
perquè si no se'ns xafa de guitar, però tenim un suport moral, bueno, moral, i esperem que sigui físic i tot,
que tenim una...
Es diu que dono Tomse.
És veritat, eh? És que n'aprenc de tu, o que et penses tu.
Total, que l'Anna Bat, la compositora, doncs que s'estrena com a monitora, premonitora,
que ens vindrà a donar un cop de mà.
Tota, que és això de suport moral, que és això de suport moral.
Home, clar, te farem pencar com la que més.
A més, pensa que seràs la novata dels monitors, vull dir, que n'hi has amunt i avall,
cafè aquí, cafè allà.
Però sí, sí, no?
Sí, ameg, tots els crios...
Home, ha estat, clar, ha estat pràcticament tota la seva vida venint de nena, no?
De participant.
De participant a les colònies, doncs ara ens va demanar si podia vindre com a...
A pujava de nivell.
Sí, puja de nivell.
I d'aquí dos anys, ja, nosaltres ens retirarem i ella ja s'ho quedarà tot.
No?
El què, perdona?
Sempre serà com a l'Emili, que els oficials, els xosqueros, eren els més durs,
els que havien pujat de soldat.
A més, ella no ho sap, però li estem preparant una novetada que la recordarà tota la vida.
Ah, que sí?
Ja ho anuncies.
Home, però clar, són set dies, són set dies, algun dia apareixerà.
Més cosetes, aquest cap de setmana a Prades hi ha l'estaix toc de dansa.
Els veterans.
Els veterans de l'agrupació sadonista terrona dansa.
És per no dir colònies, per no dir colònies, per diferenciar els petits.
Eh, doncs ens ho han demanat més de 4 i 5 vegades, que els hi muntem unes colònies per ells.
Però en plan rotllo, lliteres, activitats i fer coses.
I sempre diem que ho hem de fer, però...
Un estatge, és clar, diferent.
És més tècnic.
És centrat en practicar de cara a la competició.
I a més a més aprofiten, perquè ara és la festa major de Prades, com molts llocs, és festa major de Pobles,
i aprofiten que el diumenge, demà diumenge, a la una del migdia, fan exhibició a la colla de toc de dansa.
Ah, sí, que hem anunciat una ballada, em sembla.
Sí, sí, sí, sí.
Sí, que estarà a la plaça major, doncs amb la cobla contemporània, doncs ells faran una exhibició.
Ja que estan allí, doncs aprofiten l'eminentesa.
Si em permets, prendre-te uns segons de xafarderies.
De vegades tens sorpreses, agradables, en principi.
En principi, vosaltres treu d'estàs o de colònies, però la vida segueix, sardanista.
I a la ballada d'aquest divendres vinent, en principi l'última, tot i que ho hem dit, que potser n'hi haurà un altre, etcètera,
al programa hi apareix un compositor, que no el tenia fitxat, personalment, i mira, és una agradable sorpresa, un tarragonit, Josep Morell,
del qual s'entrapleta la sardana de Tarragona dins del cor.
Oh!
Aquests noms tan bonics.
I es tocarà el proper dia 29?
29 divendres que ve.
Sí, exacte.
I no hi serem ara.
I em consta que aquest senyor és organista de la proròquia de Sant Fructuós d'aquesta tarda.
Ah, sí?
I donant a conèixer aquesta sardana...
Oh, quina llàstima.
No sé si s'estrena o no, però en tot cas no s'ha interpretat gaire.
Molt bé.
Res més, no?
Sí, se'ns acaba el temps.
Se'ns acaba el temps, eh? Un poc més d'un minutet.
Que vagi molt bé aquestes colònies.
A més, aquest divendres, 29 també, el casal tarragoní passarà una miqueta aquella enquesta
que vam comentar, no?
Per triar una miqueta les sardanes de la propera audició de setembre.
Suposo que tirarà endavant.
Sí, sí.
Ja ens explicaràs com va, que nosaltres no hi podrem ser.
Exacte.
Dissabte vinent, atenció, tindrem el programa amb una durada més reduïda de l'habitual.
És la dia de Sant Fèlix.
Hi haurà la corrupció en retransmissió que estaria era, però el programa n'hi haurà i, encara que sigui,
per oferir-vos l'essencial, l'agenda d'activitats i allò que pugui creure, ja no sé ni què dir.
Creure interessant dir-vos mínim imprescindible en el nostre programa.
Després, d'aquí 15 dies, suposo que altra vegada amb l'equip.
El complet, ja haurem acabat les vacances, qui n'hagi fet.
I reprendrem.
En temps d'aquesta.
Reprendrem el ritme, diguem-ne, habitual.
I res, d'aquí quatre dies, nova temporada del concurs d'estat alemany.
Vagi, i tant, i tant.
Molt bé, que vagi molt bé, que en veieu moltes, els que no aneu de col·lònies.
Adéu, bon dia.
Adéu, bon dia.