Gràcies.
Aquell cap de setmana
el concurs La Sardana de l'any
entra en una nova fase, la que amb l'eliminatòria
de la setmana passada es va completar
l'audició de les 80 sardanes seleccionades
entre les que es van estrenar l'any passat,
unes 200, i avui comença la tanda
de semifinals, amb les 20 composicions
que els uïdors han anat escollint.
Això coincideix amb la incorporació de noves
mesures per part dels organitzadors
per tal de garantir una mica més el joc net
pel que fa a les votacions per mitjà d'internet.
El cas és que sembla que
preocupen molt els casos de votacions
massives en favor de sardanes
determinades, fruit de petites campanyes
per part d'entitats i compositors
per tal de recaptar el màxim nombre
de vots i aconseguir així que aquelles obres
arribin a la gran final.
En principi trobo perfectes totes les mesures
que es prenguin per fer que el concurs
sigui com més seriós millor i que els vots
siguin reals. El problema que veig
però és que això és molt relatiu, ja que
caldria distingir entre els vots, diguem-ne, inventats
i els que són fruit d'aquelles campanyes
que deia. Realment són un fet
negatiu aquests darrers.
Tenim ben entès l'objectiu d'aquest concurs
que no és ben bé un concurs musical
a l'ús. Personalment crec que
abans que res es tracta de popularitzar
unes composicions noves, de fer xou,
com va dir algú despectivament fa anys
parlant precisament d'aquest concurs
i si hi ha qui es preocupa per recaptar
vots autèntics, això sí, doncs millor
tot ajuda a fer més ambient.
És evident a més que si hi ha sardanes d'estils
molt diversos, també els votants tenen
preferències molt variades, de manera que
sempre trobarem que un resultat no l'acabem
d'entendre. El concurs és per definició
imperfecta si ens entestem a entendre'l com la
determinació de la millor sardana i punt.
L'objectiu essencial, insisteixo, ha de ser
aconseguir que sonin, que es coneguin
les noves composicions i si a més alguna resulta
premiada, doncs millor.
Molt bon dia. Molt bon dia a tothom.
Ara tenim el solet una miqueta amagat.
Justament ha de s'amagar, eh?
Sí, però sortirà, sortirà.
Perquè se'n va escoltar la ràdio.
Amb l'edició número 594
de l'1-2 i seguit, el sol sortirà
lloent. Esperem. Irrespondent.
Si més no per la ràdio. Això mateix.
Escolta, anem per feina.
Anem per feina, comencem a filosofar.
La Núria avui al control de sol, el recoprem
després d'un grapat de setmanes que ens feia el salt.
Ja trobàvem a faltar, eh, Núria?
I aquí davant del micro repetim l'equip de la setmana
passada, el David. De Vest.
Això. I l'Àngel.
No, no, no, que tots són molt bons i tots són molt
bàlids. Tenim les noies viatgeres.
Sí, sí, sí. Esperem que els hi vagi bé.
Bé, comencem amb la intenció, com sempre,
de parlar-vos de sardanes, dels bars,
de música per a cobla, des d'arai fins
a dos quarts de dues de la tarda,
amb aquell intermig, diguem-ho així,
de les notícies del butlleit i de notícies
de la UNA. Que ningú us pensi que
quan sonin les senyals horaries,
doncs marxa. Red i això.
Comencem, doncs, i fem-ho amb el nostre habitual
sumari del programa.
Doncs sí, avui nova il·luminatària del sardane a l'any,
però, com deia, amb la diferència respecte a les que hem anat
escoltant fins ara, que s'ha acabat la primera fase,
ja tenim 20 sardanes escollides,
que no seran les que aniran a la final,
perquè encara hem de tornar-ne a triar unes quantes més,
la meitat, concretament.
A partir d'ara, doncs, en semifinals,
n'escoltarem un, dues, dues, cada setmana.
Això és el que farem d'aquí, res,
uns pocs menys d'un parell de minuts,
un cop començant amb aquesta nova eliminatòria.
Un programa en el qual també parlarem
del Premi Agustí Burgunyó,
especialment dedicat a gent que treballa
per la música per a cobla,
en la vessant, diguem-ne, concertística.
Enguany, un gran director, Salvador Brutons.
Parlarem de la colla Mirant al Cel,
una de les més veteranes,
que està a punt de celebrar aniversari
i ho farà com a estrelles convidades,
grans estrelles convidades,
a la companyia elèctrica d'arma.
De la ciutat pubilla d'enguany,
Santa Coloma de Gramenet,
que està a punt de cloure el seu pubillatge.
de la guia de plecs que es presenta
precisament avui a Perpinyà,
de la cluenda del Campionat de Catalunya
de Colles Sardanistes,
sabem més coses ja del que passarà
al cap de setmana dels dies 1 i 2 de març.
I les cefreteries, esclar,
al llarg d'aquest programa,
que, com dèiem,
arribarà fins a dos quarts de dues de la tarda.
Comencem amb la sardana de l'any.
Aquesta setmana,
el concurs de la sardana de l'any
enceta una nova etapa,
ja que amb l'eliminatori de la setmana passada
es va completar les 20 previstes
per oferir les 80 sardanes seleccionades
entre les que es van estrenar l'any 2007
per optar al títol de sardana més popular de l'any.
Ara, doncs,
arriba el moment de tornar a escoltar
les 20 que han aconseguit passar
a la fase de sabent finals
gràcies als vots dels 1 i 2.
Tal com és habitual en el concurs,
si fins ara les sardanes
es presentaven de manera anònima,
és a dir, amb un número de referència
i sense indicar nom ni autor,
ara sí, ara ja les podrem presentar
amb tots els atziuts
i, a més, amb la versió habitual
de dues tirades de curs i dues de llars.
D'altra banda,
ja no seran quatre per setmana,
sinó dues,
per tal que podeu afinar encara més
el vostre vot.
Comencem amb la primera sardana,
25 anys de tradicions,
de Joaquim Soms,
que interpreta la cobla Reus Jove.
de Joaquim Soms,
de Joaquim Soms,
de Joaquim Soms,
de Joaquim Soms,
de Joaquim Soms,
de Joaquim Soms,
de Joaquim Soms,
Soms,
de Joaquim Soms,
de Joaquim Soms,
de Joaquim Soms,
de Joaquim Soms,
Soms,
de Joaquim Soms,
de Joaquim Soms,
de Joaquim Soms,
de Joaquim Soms,
de Joaquim Soms,
Soms,
de Joaquim Soms,
Soms,
Soms,
Soms,
Era 25 anys de tradicions
de Joaquim Soms,
la primera sardana
de la primera eliminatòria
de semifinals
de la sardana de l'any,
el concurs que organitza
la Federació Sardanista
a Catalunya.
Ara anem a saber
quin és el resultat
de la eliminatòria anterior,
l'última de la primera fase.
La primera sardana
era la palmera del casal
de Ferran Carballido,
que va rebre 305 vots.
La segona,
amb l'ampolla mig plena
de Gb Capdevila,
amb 193 vots.
La tercera,
un gran camí
de Carles Martí,
amb 89 vots,
i la quarta,
Vides paral·leles,
d'Eduard Cendra,
amb 213 vots.
La que passa a saber final
és, doncs,
la palmera del casal
de Ferran Carballido.
I ara anem a fer el sorteig.
Ara ho fem,
perquè només tenim dues setmanes.
Aquesta setmana,
a partir d'ara,
tot seguiret.
Un obsequi,
un llibre,
un disc,
entre tots els oïdors
que vau participar
en el concurs
de la setmana passada.
Ja remeno.
A veure,
remeno, remeno.
A veure,
on anirà la sort
aquesta vegada.
aviam.
Espera't,
que no vol sortir.
A vegades surten totes l'hora,
no?
Sí,
ens haurien de mirar
per un forat
i veuríeu
que rudimentari
que és tot això.
Anava a fer un comentari
del que estàs fent,
però sonaria malament.
Molt malament.
Està buscant la vol.
Això,
ara,
mira,
la número set.
Número set.
Un número veixet avui.
Que correspon a Rosa Guiu,
d'aquí de Tarragona mateix.
Doncs,
felicitat,
Rosa,
i atens el teu premi adjudicat.
Passem ara a escoltar
la segona,
la segona sardana
d'aquesta setmana.
És Torra d'embarra
centenària,
de Tomàs Ilemembrado,
i també la interpreta
a Cobla Reu Jova.
de Tomàs Ilemembrado,
de Tomàs Ilemembrado,
de Tomàs Ilemembrado,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!








Fins demà!

Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
cel·letes!
Escolta't!
bunx punx!
Doncs obrim agenda, l'1-2 i seguit, agenda d'activitats, per als propers 8 dies。
i comencem amb el primer aplec, no és un aplec ben bé,
però sí que l'hem volgut incloure dins d'aquesta secció
perquè segur que molt del públic habitual dels aplecs hi farà cap.
Es tracta d'una mena de calçotada sardanista, diguem-ho així,
que ja se celebra des fa uns quants anys i que té força èxit, segons sembla.
Serà diumenge venent, dia 24, a dos quarts d'una de migdia,
sense dormir de noi al Col·legi Sant Josep,
la desena edició d'aquesta calçotada popular,
primer amb una ballada amb la cobla marinada
i després pròpiament el que és la calçotada
i finalment música en viu per ballar.
I continuem parlant de ballades de sardanes.
Per demà diumenge, dia 17, al migdia, a Torredembarra,
amb la cobla Reus Jove.
Dissabte vinent, dia 23, a les 7 de la tarda,
Reus, a la plaça Prima, amb la cobla para Mañanet.
I pel proper diumenge, dia 24, a Saragossa, amb la cobla para Mañanet.
No ens indiquen hora ni lloc exacte,
però suposo que està vinculat amb les activitats del Centre Català de Saragossa,
que és actiu, força actiu en aquest sentit,
i sembla que hi ha altres organitzacions, grups,
representants de la cultura popular i tradicional catalana.
Ens han trucat dient,
eh, heu dit que una vegada que la final de l'escena de l'any serà el Bertrina,
una altra heu dit que era el Fortuny.
Jo crec que és el Fortuny.
A mi em sembla que el Fortuny,
però també és veritat que se'ns ha escapat el Bertrina.
Sí, sí, que ho hem dit.
Sí, sí.
I té bo que s'equivoca, diu.
Exacte.
I això vol dir que ens escolten.
Molt bé, molt bé.
I moltes gràcies per rectificar-nos.
Doncs seguim, seguim l'agenda.
I pel que fa a colles sertenistes,
aquells que ets no pròpiament colles,
en el món dels concursos,
demà diumenge,
a la 5 de la tarda,
l'Olot,
el que és el Marià,
diguem així perquè és individual,
de Saradanes,
Reveses,
però segur que molta gent d'aquí participarà.
Són gent de colles,
no necessàriament,
però sí que molts d'ells.
i participarà a la Cobla Ciutat de Girona.
I ara parlem d'esbars.
Per avui mateix, dissabte dia 16,
a les 7 de la tarda a Tarragona,
a l'Auditori de Caixa Tarragona,
acte de cluenda del 25è aniversari
de l'esbar d'en Saire de Tarragona.
Actuarà el mateix esbar amb el cor Tempus,
que oferirà un repertori de danses tradicionals cantades.
També es lliuraran records amb motiu de l'aniversari
i s'oferirà un recull audiovisual
acompanyat en directe per la pianista Anna Canadell,
que interpretarà diverses cançons i danses de Federic Montpou.
I també avui, però a dos quarts de deu de la nit,
al Teatre Metropol,
intervenció del cos de bastoners de les bars Santa Tecla
dins de l'espectacle Sant Benar,
a la companyia de dansa Plan B.
I per acabar l'agenda d'avui,
en l'apartat que en diem diversos,
que aquí pot entrar de tot,
pel proper dissabte dia 23,
a les 11 a Tarragona,
a la sala Zeppelin,
actuació de Lopardal Roquer,
nom artístic de David Sterri.
Ofereix el que anomena
rockabilly conceptual,
i compta amb la participació de Carles Velda,
Andreu Butxaca,
a la bateria,
Emma Maussomau...
Vale, vale, vale.
Mosui,
això, Emma Mosui,
a les percussions,
i Jordi Paulí amb la tenora,
la gralla i els saxos.
En parlarem per què això?
Perquè, evidentment,
intervé el Jordi Paulí,
a saber que és un home...
bé, ell és crucerdana,
ha estat molts anys en coble,
però, darrerament,
li van aquestes experiències
de barrejar la tenora
amb grups molt diversos.
i es nota que no estem,
potser,
massa fins avui,
ho esteu veient,
però està bé que anem rectificant
quan s'escau
i que hi hagi algú
que estigui a la guai.
A la guai.
Bueno, i doncs,
eh, que heu dit dos llocs diferents
per allò de l'escenari a l'any.
I la Núria,
que està més al tanto,
també, d'aquestes coses,
diu, eh,
que la sala Zeppelin
no és Tarragona,
és Salou.
Salou, segur?
Sí?
Molt bé.
Si tu dius,
segur, segur que ho és.
Doncs bé,
aquesta nova experiència
del Jordi Paulí,
que és diferent,
és diferent
i de ser, doncs,
atractiva.
Això sí,
suposo que és correcte
dissabte vinent
i 23,
a les 11 de la nit.
I si no,
algú ja ens rectificarà.
A la Zeppelin.
Bé, doncs,
deixem l'agenda,
tanquem agenda
pel que fa avui.
Ja hem fet prou
d'errades
i tornem a la música.
I les que farem,
que qui té boca
s'equivoca.
Exacte.
I, sí,
seguim amb música?
Demi.
Una setmana més,
escoltarem una de les peces
interpretades en el concert
del passat 30 de desembre
a l'Auditori de Caixa Tarragona,
durant el qual es va presentar
el disc Tan sols un pas,
amb sardanes plenament tarragonines,
sobretot d'autors actuals.
A més,
en aquell concert
també es van interpretar
altres composicions
força interessants,
com les dues polques,
que sota el lema el Rauixa,
van oferir les dues cobles actuants,
la principal de Llobregat
i Raujuga.
Si la primera va interpretar-ne
a una de recent
d'en Jordi Molina,
la Raujuga va optar
per una versió
d'una polca clàssica.
L'autor de l'obra original
era Eugent de Maré,
un músic francès
que va viure
entre els anys 1840
i 1919
i, segons sembla,
va destacar
com a intèrpret
de flauta i flautí
i en la composició d'obres
on aquests instruments
hi tinguessin
un paper rellevant.
En definitiva,
estaríem parlant
del que en sardanes
són les anomenades
obligades.
Ja fa anys
que s'han anat adaptant
diverses obres
d'aquest autor
d'Eugent de Maré
per a Cobla,
com aquesta
que va oferir
la Raujuga
anomenada,
perdoneu el meu francès,
Loasó de les Roses,
originàriament concebuda
per a flautí
amb acompanyament de piano
en la versió de Saló,
no riguis, home,
i de banda
l'anomenada de Quiosc.
L'arranjament
per a Flavio a la Cobla
és d'en Bernat Castillejo
i la solista
fou la Flavio Leire
de la Raujuga,
Mercè Parereda.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Brutons
compta amb una llarga trajectòria
com a director de Cobla
i compositor.
Ha obtingut premis de creació
en el certamen musical
Seret Banyoles
que es convoca
des dels foments
de les respectives localitats
de la capital
del Pla de l'Estany
i de la Catalunya Nord.
Brutons ha escrit 5 sardanes i 5 obres per a Cobla,
amb títols com Port de la Selva, Amunt, Les Encaixades,
Cinera, Atlanta 96 i Germanó,
aquesta premiada al concurs de l'Esgai 2000.
La seva tasca musical i pedagògica s'ha desenvolupat bàsicament als Estats Units
i és allí on s'han estrenat la majoria de les seves obres.
És important la tasca divulgadora dels compositors catalans
que ha realitzat en aquell àmbit.
Fins ara, el Premi Nacional Agusti Burgunyó
ha estat lliurat al Foment de la Sardana de Banyoles,
a Joan Lluís Moraleda, a Manuel Oltra
i a la Fundació Orfeó Català Palau de la Música.
I, de fet, ja que parlem d'un gran director del país,
el Salvador Brutons,
podríem parlar-ne d'una altra música també en projecció internacional,
el compositor Joan Albert Amargós Altizén,
que va ser un dels nominats per als Premis Grammy
que la indústria discogràfica va atorgar diumenge a Los Ángeles,
que nosaltres, a Piquem, no li van lliurar cap premi,
però el fet de ser nominat...
Exacte, ho hem estat buscant i no...
El fet de ser nominat ja és tot un...
Home, de tothom.
Tot un fet rellamant, però un músic.
Cal dir que Joan Albert Amargós
és violinist, clarinetista, millor dit,
i conseller artístic de l'àrea de jazz,
música moderna i música tradicional
del Conservatori de Liceu de Barcelona.
A nivell, diguem-ne, més popular,
sobretot un home en tot terreny,
com a arrenjador per a interprets tan importants,
Joan Manuel Serrat,
recordeu aquell espectacle que feia amb orquestra,
que era el director i arrenjador,
altres artistes tan diferents com Miguel Pover de Tomatito,
entre molts altres,
crec que la Maria Marbonet també,
i és una mica de tot terreny, com deien.
El seu àmbit, diguem-ne,
on ell assegura que es troba més còmode
és la música clàssica,
tot i que sempre defensa també,
a defensar la música per a cobla,
tot i que no ha escrit molt,
però sí que té alguna sardana,
i sobretot una peça que a mi personalment m'encanta,
és realment trencadora i diferent,
que es diu Variants de color,
que una peça per a cobla,
és en format de sardana,
i que va ser una peça fruit d'un encàrrec
de les celebracions,
de cada any en homenatge a Joaquim Serra,
al marge d'aquell any Joaquim Serra,
que es va fer l'any passat,
ja fa uns anys li van encarregar una peça
i va fer aquesta Variants de color
realment esplèndida.
El grup sardanista Mirant el Cel de Sabarell
està preparant un seguit d'actes
per tal de celebrar el 60è aniversari
de la Fundació de la Colla Mirant el Cel,
veterana però encara plenament activa avui dia.
El primer d'aquests actes commemoratius
serà el concert El Joc de la Cobla i el Roc,
que presenten la Companyia Elèctrica d'Arma
i la Cobla Mediterrània.
Aquest concert es durà a terme el divendres
dia 29 de febrer vinent,
a dos quarts de 10 del vespre
al Teatre Municipal La Faràndula de Sabadell.
Les entrades ja s'han posat a la venda,
el mateix teatre i el Corte Inglés,
per internet, per telèfon i a nous propis centres,
a preus populars i a interactar-se
d'un acte commemoratiu de l'entitat,
15 euros a platea i 12 euros al primer pis.
Per cert, que la Companyia Elèctrica d'Arma
va actuar el passat mes de gener a Mali,
convidada a un festival internacional
com a representant catalana.
Entre altres peces,
hi va interpretar les versions de la saudana
Remembrança i de l'obra Festa Camperola,
les dues de Joaquim Serra.
També van interpretar dos temes
amb el grup Tuarec i Marchant.
Te toquen els pitjors, eh?
Sí, sí, eh?
Te toquen els pitjors.
I Marchant, eh?
Fruit de dues sessions d'assajos
i que incluïen melodies d'una altra formació.
A més de la d'Arma,
també van participar grups locals,
entre d'altres estats d'Àfrica, d'Àustria,
d'Holanda, d'Australia, d'Israel,
dels Estats Units i del Canadà.
D'altra banda, des de demà diumenge fins al dia 25,
estaran a la International Folk Alliance de Memphis,
on hi portaran l'espectacle Català en Suite.
Quan tornin, tenen previst enllestir el disc
que ja han començat a enregistrar
sobre l'espectacle Kim Davis-Mail Serra,
on combinen les músiques de Joaquim Serra i Mails Davis.
Dijous vinent tindrà lloc una nova masterclass
o sessió divulgativa de música tradicional
i popular catalana de les previstes
dins els actes de Santa Coloma de Gramenet, Ciutat Pobilla.
De fet, serà l'última de les sessions previstes
i aquesta anirà a càrrec del professor de musicologia
de la Universitat Autònoma de Barcelona,
Jaume Iats.
Des d'una vessant teòrica,
tractarà del món de la música tradicional catalana,
la dansa i el seu context.
La seva intervenció girarà en torn de la sardana com a dansa
i de tot allò que n'ha derivat,
segons el context social i històric, en cada moment.
Aquesta darrera masterclass s'anuncia
per el dijous dia 21 de febrer a les 9 del vespre
a l'auditori Can Roig i Torres,
de Santa Coloma de Gramenet,
població que ja es troba en la recta final
del seu pobillatge.
L'organització de més de 200 plecs de la sardana
que s'han de celebrar l'any 2008
palessen la vitalitat d'aquesta manifestació.
Com a testimoni d'això
i sobretot com una eina pràctica
per als aficionats des de fa 7 anys,
la Federació Sardanista de Catalunya
realitza l'edició de la guia de plecs
de la sardana de Catalunya, Andorra
i la Catalunya Nord,
que recull la totalitat d'aquestes activitats
coordinades per les diferents agrupacions
i comissions territorials.
La festa de presentació de la guia
dels aplecs del 2008
s'eslebrarà avui a Perpinyà,
en el mar del Palau dels Reis de Mallorca.
L'acte protocolari,
per a donar a conèixer la nova edició de la guia,
anirà a càrrec dels màxims representants
de les federacions sardanistes
de la Catalunya del Nord i del Sud.
Anirà seguit d'un concert de la cobla mil·lenària
i la presentació de la guia
s'ha fet coincidir, doncs,
amb el fet que la capital russo-llonesa
enguany ostenti la capitalitat
de la cultura catalana.
Com és habitual,
la guia de plecs posa a l'abast
el detall de totes les manifestacions
del calendari de plecs per a l'any 2008,
amb les dades essencials
de totes les celebracions d'aquesta mena.
Després d'aquesta presentació,
serà distribuïda
per les diferents coordinadores de plecs.
Aquesta edició 2008
de la guia de plecs
té un tiratge de 23.000 ejemplars.
Dissabte passat va tenir lloc
al Palau de la Diputació de Tarragona
l'acte de cluenda del 60è aniversari
de la colla sardanista
d'en Saires del Penedès del Vendrell.
Amb una notable presència de públic
amb aquest acte,
la Diputació va reconèixer
la tasca històrica d'aquesta colla
en relació a la difusió
i defensa de la sardana
que realitzen arreu del país.
Per la seva part,
els d'en Saires del Penedès
van dedicar a la institució intercomarcal
una peça titulada
Ofrena, especialment creada per locació.
Cal remarcar que l'acte va comptar
amb la presència del president
de la Diputació, Josep Poblet,
que va presidir l'acte,
així com el vicepresident
de la institució, Quim Nín,
i els diputats Albert Vallveig,
Josep Guas,
que a més d'altres autoritats
com Jordi Jané,
diputat al Congrés
o representants de l'Ajuntament del Vendrell.
El Saló de Plens
de la Diputació de Tarragona
es va omplir per acollir
la primera part de la trobada,
on es va escoltar diversos parlaments,
on es va posar de manifest
la importància de la sardana
per a Catalunya
i per a la seva història.
El president de la Diputació,
Josep Poblet,
va destacar la importància
de celebrar 60 anys
per una colla sardanista
i va agrair la seva aportació
a la festa
i a les tradicions
més arrelades del país,
tot encorenjant-los
a seguir treballant
en aquest sentit.
L'acte també va ser
un homenatge
a la sardana
a la Santa Espina.
Precisament,
la colla homenatjada
la va ballar
tenint en compte
la seva celebració,
la recent celebració
dels 100 anys
de la seva estrena.
L'acte va continuar
al pati del Palau
de la Diputació
amb un petit concert
de la Cobra
a la principal
a Tarragona
i amb una ballada
de sardanes.
Queden més notícies,
més temes,
evidentment,
però seguiran
després del
bolletí de notícies
que vindrà ara,
d'aquí un minutet
o dos
a la una
del migdia.
Nosaltres
reprendrem el programa
després
i arribarem
fins a la una
amb aquesta sardana,
l'arbre de colera
de Miquel Todala
amb la cobla
sapolomera.
de Miquel Todala
de Miquel Todala
de Miquel Todala
o de Miquel Todala
Sunday.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!











Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Què, ens diràs alguna cosa d'això del...
De què? Ui, sí, i tant.
Escolta'm, és que a mi em sap greu,
però sembla que estigui xafant tots els plans,
però a tu t'acaba d'agradar això d'aquesta cloenda.
A més a més, clar, s'ha venut durant mesos i mesos,
com a cloenda del 50è aniversari del casal,
com a inici de les celebracions de la Unió de Colles,
del 50è aniversari també,
i trobo que és una cosa així com a molt apagada, no?
Una cosa... És que no li cabo jo de veure el sentit.
Falta veure els detalls, potser.
Sí, potser sí, no? El que passa és que també, no sé,
clar, potser se n'ha parlat tant, no?,
o s'ha anat anunciant tant, no?,
que clar, ha arribat el dia, ha arribat el moment i dius
i, a més a més, no sé, trobo que has d'arribar a tot el públic, no?
Clar, i jo com a part interessada de Colles Infantils,
clar, què faig?
Vaig a l'audició i ja està, no?
Els petits.
Clar, clar, s'ha pensat en els joves, s'ha pensat en els grans,
s'ha pensat en, no què sé, i en els petits.
Qui pensa en els petits? Ningú?
Doncs molt malament.
Home, el que està bé és això de...
No, a veure...
La idea, almenys, de fer alguna cosa per a les colles juvenils.
Per a la gent jove, sí, això sí.
Aquesta festa nocturna que permet enllaçar amb els dos dies.
Clar, el que passa és que també és un risc, no?
Clar, totes aquelles persones que puguin vindre, no?,
se'ls intentarà d'oferir un lloc, no?, per passar la nit, clar.
I si venen 300 joves, no?, com s'ha manegut això?
No ho sé, els buscaran, hi ha hotels.
No, sí, sí, sí, no, però de la manera que ho anunciaven era
és que la gent acolliria gent a casa, no?,
però clar, és que...
Clar, depèn de la gent que vingui.
Bé, hi ha un termini.
Tant de bo, hi hagi molta acceptació, no?,
i això es pugui recórrer a, doncs, albergs,
com el de Sant Jordi, o hotels, bé de preu, jo què sé, no?
Tot cas, a les colles se'ls ha posat un termini, em sembla,
i doncs se sabrà la gent que està disposada de venir.
Ho trobo així com una miqueta descafeïnat, no?
Mira.
Sí, no ho sé, no?
Sí, sí, falta concretar.
A veure, que també potser si ho compares
amb altres cluendes de campionats,
doncs més o menys, no?, tothom fa...
Hi ha hagut de tot, eh?
Hi ha hagut de tot.
Hi ha hagut gent que s'ho ha currat i han hagut, doncs,
al matí s'han pensat també per les colles petites
i han fet gincanes,
i també hi ha hagut, no?,
els dies abans d'alguna cosa pels joves i tal, no?
Però no ho sé, potser és això,
és la sensació que queda que n'hem parlat, no?,
i n'altres des d'aquí també, no?,
n'hem parlat tant, no?,
d'aquest final d'aniversari i començament de l'altre
i dius, vale.
Sí, això és veritat,
faria falta alguna cosa pels petitots.
Sí, sí, sí.
Per engrescals, una miqueta més.
Però bueno, escolta'm...
Veu que tinc ganes?
El que sempre...
D'escoltar la nova cola.
La cosetània, no?, jo també.
A veure què tal.
A més a més, és com un, no?,
perquè el diguéssim la presentació oficial
no serà fins passat aquest cap de setmana, no?
I ara serà com una prèvia, no?
Sí, sí, a veure què tal.
A veure com sonen.
I ells fan l'audició.
Fan ballar.
Del diumenge al migdia a la Rambla Nova.
Dia 2.
Dia 2, que és diumenge.
O sigui que dia 2 tots teniu una cita,
no només per ballar sardana,
sinó també per xafardejar.
A veure com sona aquesta nova comla.
A mi tinc...
De fet, és el que més curiositat tinc
d'aquest cap de setmana, de moment.
No?
Sí, i...
Llavors, a més a més, ara estava pensant també
si ve molta gent,
la sala Augusta és la sala petita, no?
No, la sala gran.
Ah, l'Eutitges.
L'Eutitges és la petita.
Sí, la sala gran.
Així, sí, sí.
Vale, vale.
Així...
Sí, sí, home.
Rectifico.
És que ara m'ha vingut...
Sala gran.
Primer havia pensat que era la sala petita.
Tampoc no és que...
Bé, i també l'acústica de la sala...
de la sala gran també ha dit...
Aquest és un altre tema.
Molt de...
Això fins que no tinguem el teatre,
el teatre amb majúscules.
Quin teatre?
Un teatre.
Jo penso que els anys que fa que tinc ja...
Mentrestant, doncs mira...
Seny, que sento parlar d'aquest teatre
i no hi ha manera.
Seny?
Bueno, sí.
Seny, no?
Com deia...
Aquella obra de teatre.
Escolta, més cosetes.
Parlant de la unió de colles,
també fa temps us vaig anunciar
que havien fet un concurs
per buscar un logotip commemoratiu
al 50 aniversari.
Per què rius?
Perquè és molt bo,
perquè encara a la seva pàgina web
han penjat que encara estan deliberant,
no?
Fàries.
Fàries que són.
Quin serà aquest logotip?
I fa com a gràcia, no?
Dic, o és que no hi ha cap que valgui la pena...
O n'hi ha massa.
O és que hi ha molts que diuen,
ostres, amb qui ens quedem, no?
Però vull dir que...
A veure, si el dia 8 i 2 de març
comencen els actes, no?
De celebració d'aquest...
D'aquest...
Això hauria d'estar en marxa.
Clar, ja hauríem d'haver vist,
almenys, tipus cireres aquell...
El de la ciutat pública.
Exacte.
No t'agrada.
No, ja ho vaig dir, però...
Doncs, per això, estem ansiosos
per saber quin ha estat el logotip guanyador.
Per començar a veure-ho,
perquè això, res, queden 15 dies.
D'aquí 15 dies és aquesta...
Poquet, sí, sí.
Festa grossa del dia 1 i 2 de març.
Oh!
Què?
Més coses.
Què més?
Escolta'm.
Contemporànies.
No, contemporanis.
La colla contemporània.
La cobla.
La cobla.
Oh, és que estic.
Cobla contemporània.
Què ens pots dir de la cobla?
Que...
Ah, tu també ho tens, ja ho veig.
Sí, sí, sí.
Molt bé, molt bé.
No, si entreu a l'web de la cobla contemporània,
veureu que l'últim dels seus espectacles,
recordareu que era...
Però aquests també no paren, eh?
Sí, sí.
com l'amargós, el Joan Albert Amargós,
que és una miqueta...
Fent discurs, fent gresca.
Sí, sí, sí.
I l'últim era aquell de sardanes amb temes de pel·lícules.
Es veu que ha tingut tant d'èxit,
doncs que repeteixen.
I al proper han decidit fer-lo també
amb més sardanes amb temes de pel·lícules.
i hi ha fins i tot un cartell.
Sí, el cartell és xulo, eh?
Perquè potser t'inspira la Guerra de les Galàxies, no?
Té una miqueta, no?
Té tots els múrits en actitud.
Això s'ha de veure, evidentment.
Sí, sí, sí.
Podeu fer-ho al web de la contemporània.
I també col·laboren amb les mans unides,
que també es veu aquí en aquest cartell, no?
I posen més fils contemporàni.
I és graciós perquè tots els membres del COBL
estan aquí amb els seus instruments
com si fossin...
el Gedi i tot aquest personal
que sortia de la pel·lícula.
Sí, sí, està força bé, està força bé.
Ja està?
Sí.
S'aferteria, sí, però avui?
Sí, de moment sí.
Home, però no ens parlaràs de...
Ai, ara.
De què?
...dels cursets a les escoles.
Ah, sí.
És que veus, és que tinc tantes coses.
De les escoles petites.
I després convé l'hora de la veritat.
No, no.
Doncs, escolta'm,
que un èxit,
ja ho he dit també altres setmanes,
rotund a la campanya
que organitza l'agrupació sardanista
Terrona Dance
de sardanes a l'escola.
Aquest any hi estan participant,
de fet,
deu escoles de Tarragona.
Vull dir que és l'any potser
que hi ha més participació
dels anys que s'han fet.
I doncs estem ensenyant sardanes
a un total de 500 nens.
Quines edats, més o menys?
Van de quart de primària
fins a sisè de primària.
Agafem quart, cinquè i sisè.
I això hi haurà festa al final?
Hi haurà festa.
El dia 4 d'abril,
que serà un divendres,
de 3 a 5,
i aquest any
estem mirant
d'aportar innovacions
en aquesta cluenda
perquè doncs sempre
està bé, no?,
fer coses diferents
i que se'n puguin parlar.
No només ballar-se de dades,
sinó també volem transmetre
altres valors,
diguem-ne així.
I si aconseguim
el que tenim en ment
de fer,
encara no puc avançar res,
perquè estem fent
les gestions oportunes,
doncs serà
molt, molt, molt interessant.
I jo crec que
se'n parlarà
i la gent
li agradarà.
Ara, no ens vols dir,
ens vols fer
agafar ganes...
Així us ho vaig dir.
Llavors, una altra cosa,
també estava pensant,
aquesta nit
teniu tots
una cita
a les 11 de la nit
a la bequeria.
Perquè, home,
potser no és un tema
de sardanes.
No, no crec.
Però la nostra tècnic,
la Núria,
doncs actua aquest vespre
a la bequeria.
Si voleu escoltar-la
com canta,
que ho fa de meravella,
doncs aquesta nit
de 11 a quart d'una,
més o menys,
ens ha dit.
Esteu tots convidats.
N'altros hi anirem.
Ah que sí?
Ho intentarem.
almenys.
Bé, jo sí,
intentarem.
Així la sentirem,
que fa un munt de temps
que li anem al darrere
i no hi ha manera.
Escolta, David,
i pel que fa,
has parlat dels cursets
a les escoles,
però aquells nois i noies
més jovenets
que ja formen part de la colla
han estat fent vacances.
Sí, sí, sí, sí.
Això també tens raó.
Veus com...
És que m'has d'estirar.
Avui estic adormit
com el dia.
Jo pensava que sortiria
el sol amb el nostre programa
i veig que continua
núvol com abans.
Doncs sí,
avui comença
els assajos
de les colles infantils
de l'agrupació,
concretament a les 4 i mitja
la colla Petits Ternona Dansa
que són infantils
i a dos quarts de sis
la colla Txarirola
que són els elevins.
I doncs comencem
amb moltes ganes,
amb molts projectes,
potser alguna que altra sorpresa
que potser després de 5 anys
d'inactivitat
diguem-ne
competitiva,
potser ens animarem
i tornarem...
Home, concursos
i en nat.
Sí, concursos i en nat.
Sí, concursos i en nat.
Exacte,
però el campionat de Catalunya
que és una miqueta...
Els que hem estat de colles
o estem de colles,
no?,
això ens tira.
Colles de competició,
evidentment,
perquè després sempre hi ha
el gran debat
que la gent,
la gent de carrer,
la gent que no és
de cap colla,
o no entén
que ens pugui agradar
el tema de concursos
i de competició
i tot això,
però els que hem viscut això,
doncs,
ho trobem a faltar
i nosaltres ara
són molts anys,
5 anys,
sense anar al campionat infantil
o a la vi
i tenim ganes.
Ni que quedem últims,
la qüestió és participar,
la qüestió és que ells,
els nens,
exacte,
els nens vegin,
no?,
la realitat,
que vegin que hi ha més nens
i nenes com ells,
doncs,
que també dediquen
el seu temps d'esbarjo
a ballar sardanes
i això també els pot motivar
i els pot,
doncs,
donar-los més ganes
encara de continuar.
Molt bé, David,
avui ens has deixat
alguna cosa així pendent,
eh?
Sí, sí, sí,
i a més a més
és que sé que t'agradarà,
quan ho sàpigues
sé que t'agradarà,
però bé.
És clar,
ho estem aguant
de gestionar,
hem fet ja els primers passos,
els primers contactes
i ja t'ho dic,
si surt bé
serà una cosa
molt,
molt maca,
molt maca.
Quin dia,
en tot cas?
El dia 4 d'abril.
Bé,
tenim temps
per anar pressionant
el David,
que ens ho dic abans.
Bé,
tornem a la música,
fem-ho ara
amb la relíquia,
aquella secció musical,
diguem-ne,
diferent,
atípica,
del nostre programa,
la relíquia.
t Chelsea.
T Chelsea.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!








Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!