Pròxima parada, El Tren, cada dijous de 6 a 7 de la tarda a Tarragona Ràdio.
Doncs sí, aquí puntuals, com sempre, i amb tu.
Això és El Tren de Tarragona Ràdio, així que comencem.
Al llarg d'aquesta setmana hem treballat per trobar vida més enllà del Barça Manchester United,
i efectivament n'hem trobat.
El REC, el festival de cinema que aquest dia s'està celebrant a Tarragona,
ens ocuparà gran part del programa d'avui.
Entre els plats que t'hem preparat està l'entrevista amb Juan Luis Buñuel,
fill del mític cineasta,
i que Juan Luis Buñuel ha presentat una exposició aquests dies al REC.
A més, parlarem sobre l'obra Intimitat,
que Clara Segura i Joel Joan van exposar el passat divendres,
i sentirem l'opinió del públic.
Tampoc passarem per alt el Sant Jordi.
Les noies de la secció de televisió ens han dit que han preparat una cosa especial.
Tot això ho intentarem encabir d'ara i fins a les 7.
Arrenquem.
Pròxima parada, El Tren.
Comencem, com sempre, amb l'actualitat, amb les notícies de Tarragona, del dia,
amb la Júlia Escofet i la Isabel Fàzkita.
Bona tarda.
Bona tarda, Joan.
La pregunta obligada que us han regalat.
Quin llibre, quina rosa?
Llibre no ho sé.
Rosa i tres llibres, tu.
Tres llibres.
Tres.
I en tens per tot l'any, eh?
I tant.
Sí.
A no ser que siguin llibres de la universitat.
No, això va part.
Universitat, res.
I tu hi sabent?
I una rosa.
Una rosa.
Oh, que romàntic.
Sí, doncs deixem-nos de romanticismes i anem a les notícies, que és el que ens ocupa, no?
I tant.
Doncs quan vulgueu.
Comencem.
Ahir va ser Sant Jordi.
Per si algú no ho va notar.
Per Escoamones i per Sant Jordi llibres, roses i dracs.
Informem aquells que no es van adonar que la senyera unejaven tots els balcons.
Que les parelles es feien més petons al conte.
Que no es podia passejar per la rambla repleta de gent més feliç del conte, també.
I que no podies ir a una cantonada sense xocar amb una preciosa rosa vermella o blada.
Vam tornar a sentir lloc.
A mi m'encanta de fa molts i molts anys, quan les pedres caminaven i els ocells tenien dents.
Però vols dir que això es diu encara?
Sí, sí.
Les representacions de Sant Jordi comencen així.
Almenys jo sempre ho he fet.
D'acord.
I què me'n dius dels llibres?
Que tu no me'n vas veure cap, ahir?
Sí, esclar.
Parades de llibres, sí.
Ara, a les mans dels nois, ja no tant.
És clar, és que les noies ens hem de conformar amb una bonica i barata rosa que l'hem de m'estirar pensida.
I ells reben un llibre que no es penseixi que sobrepodran llegir tantes vegades com vulguin.
Deixarem aquesta secció per a... aquesta part per a la secció de queixes.
Millor, millor.
Sí, perquè en realitat ahir de llibres també se'n van vendre.
Mira, repassem els més venuts.
Ella té molt poder.
A Barcelona i en català.
L'últim patriarca de Najat.
Et donaré la terra de Xufo Lorenz.
El noi del pijama de ratlles de John Boyne.
I en castellà.
El Juego de l'Àngel de Carles Ruiz Fafón.
Un moment, aquest, perquè veieu que jo també estic ficat en la cultura literària,
hem de dir que és el segon llibre de la primera part de La Sombra del Viento.
Molt bé.
I tant.
Sí, sí.
És que també ho vam fer després de la secció d'esports ahir al Telemotícies.
Bueno, seguim, seguim.
Vale, seguim.
El secreto de Ronda Barn.
Les tres preguntes de George Bucay.
El Mundo Amarillo d'Albert Espinosa.
I de No Ficció.
Ara parlo jo de Carles Reixac.
Les memòries de Jordi Pujol.
I a Tarragona.
El Juego de l'Àngel de Fafón.
La sort del teu destí, Isidre Esteve.
L'últim patriarca de Nejat el Hapjim.
I de llibres locals.
Els castellers de Tarragona.
Un estudi antropològic del fet casteller a la ciutat.
Els viatges d'Horàcia Anderson d'Olga Xirinacs.
Així que avui hi ha molts catalans que tenen a la seva tauleta de nit el llibre del Joc de l'Àngel.
En una turbulenta Barcelona dels anys 20, un jove escriptor obsessionat amb un amor impossible rep l'oferta d'un misteriós editor per escriure un llibre com no ha existit mai, a canvi d'una fortuna i alguna cosa més.
Bé, i no expliques el final o tindrem a molts catalans emprenyats amb el tren.
O potser encara els hi faríem un favor a alguns perquè alguns se'ls hauran de llegir per compromís, per quedar bé amb la seva xicota.
Potser sí, però millor que no ens arrisquéssim.
És veritat.
Bé, i quan s'anava a menjar la princesa, el cavaller Jordi va matar el drac i de la ferida li va sortir una rosa vermella.
Vermella?
Sí, de la ferida li va sortir una rosa vermella que va regalar a la princesa.
Doncs jo hauria jurat que era blava. Ah, no, groga, espera, deixa'm pensar.
Amb un pètal de cada color?
Et confons, eh, Julià? T'estic explicant la llegenda i no descrivim la Rambla de Tarragona ahir.
Ah, d'acord, perquè la Rambla de Tarragona estava plena de roses, però no només vermelles, n'hi havia de naturals, de seques, de paper, dibuixades, de colors, amb diferents tonalitats...
I fins i tot de comestibles.
I els que havien viscut tants anys sota l'amenaça del perillós drac van viure feliços i van menjar nissos per sempre més.
Els del Manchester es van impregnar de l'amor i l'harmonia que es vivia ahir a Catalunya?
Bueno, el futbol no es va impregnar de tant d'amor, eh?
Perquè era dia de roses, llibres, però també de futbol.
M'agrada el futbol perquè soc jo sin casa per un dia...
Potser van substituir la gerra de cervesa per una rosa, no et sembla?
Home, jo no els veig regalant roses i llibres i fent-se abraçades i petons uns als altres, com els que et diguin, no.
La veritat és que és una imatge difícil d'imaginar, però pensa que ahir no es van fer notar gaire en la jornada, eh?
Igualment, la imatge dels del Manchester costarà de borrar-se del cap de molts culers,
que van acabar un dia tan màgic com el d'ahir patint,
i amb molta ràbia al veure un dels millors partits dels blaugranes de tota la temporada acabant amb un empat a zero.
I canviant de tema, no podem despedir el dia d'ahir sense recordar Mercè Rodoreda.
És veritat, perquè aquest és l'any, Rodoreda.
Sí, sí, l'autora de tants llibres coneguts com...
La plaça del diamant
Mirall trencat
La meva Cristina i altres contes
Quanta quanta guerra
L'amor i la primavera
I el carrer de les camèlies
Doncs a ella li dediquem aquest aplaudiment i nosaltres ens despedim fins la setmana que ve.
Bé, el partit del Manchester va empatir, però Cristina i Ronaldo va fallar un penal, així que tampoc ens anem tan desil·lusionats cap a casa.
Però és un empat a zero.
És un empat a zero, i el dimarts veurem què passa, i segur que el dijous ens expliqueu com ha anat el partit a Manchester, sempre que haguem guanyat, perquè si hem perdut...
Sempre dut no ho fa falta.
No, farem veure que no s'ha jugat aquest partit, no?
Això mateix.
Farem això.
Ens veiem la setmana que ve i disfruteu dels vostres llibres i roses.
Molt bé, Joan, gràcies.
Adéu.
Adéu.
Pròxima parada, el tren.
Pròxima parada, el tren.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
i parlen amb tu i te pregunten coses.
Interactuen.
Sí, és una obra que l'espectador interactua bastant
i a part també té una cosa bastant experimental
que és els canvis d'escena,
que també són bastant curiosos.
Juga amb el canvi de personatges que entren i surten
per canviar també amb l'escena.
Però bé, si us sembla, anem a escoltar una mica
què va dir la gent, què li sembla aquesta obra.
Hi ha opinions per tots, però principalment que és realista.
M'ha agradat molt, molt original
i la temàtica, tal com ho has posat, molt atrevida
i un tema etern de relació de parella.
Una mica dura i bastant realista.
És una obra, de fet, molt sèria i molt profunda,
però amb el to, amb estones, així, festiu una miqueta
el que han fet ells ha sigut donar-li,
doncs bueno, trencar una miqueta, no?,
la serietat i el dramatisme.
Els diàlegs són interessants.
Un que defensava el matrimoni normal, amb els fills,
l'altre que no, que ve el món d'una altra manera diferent,
només els actors estupendos.
Ell ja no cal tu.
i molts altres companys.
El missatge aquest, que té aquesta obra, tan important,
és el principal.
El que més me sorprèn és l'avís, l'avís no còmica dels personatges, no?
Perquè està acostumat a veure'l sempre amb l'avís còmica
i sorprèn una miqueta, sí.
M'ha agradat molt.
A veure, és la realitat.
sobretot actual de les famílies
i la duresa, no?, del trencament.
Ha sigut divertit, també una miqueta,
i també m'ha agradat molt.
El canvi d'escenes, original.
És un tema fàcil d'explotar, no?
Com la vida.
L'entrepreteixia molt bona, ha estat,
i el tema molt de l'actualitat.
Aleshores, cadascú té la seva opinió de les coses, no?
El guió també ha estat bastant interessant, realista, sí.
La història, sí, la història molt bona.
I el tema de no fer judicis, estàvem comentant ara,
el tema de no donar que fa sort.
Pues sui generis, cadascú.
Genial.
Molt bé, molt bé, molt bé, molt bé.
No t'han donat cap solució a res.
O sigui, l'obra està molt bé perquè no et dona cap solució allà tu i que cadascú, no?
Si és que et passa o no et passa a la vida o totes aquestes reflexions que ells han fet,
te queden ara per fer-te-les tu.
Jo crec que han donat punts, eh?
Perquè cadascú és això.
Ells no ens han donat cap lliçó d'ells, s'ha de fer això ni s'ha de fer allò, no?
Està molt bé.
Les relacions entre persones i tot això, a mi, amb l'obra m'ha agradat molt, no?
Sobretot la convivència entre la gent i entre parelles, no?
I, bueno, vull dir, és... penso que és bastant real el que ha passat a l'obra amb la vida real, no?
M'ha agradat molt.
Beneath the diamond sky with one hand waving free
Silhouetted by the sea
Circled by the circus sands
With all memory and fate
Driven deep beneath the waves
Let me forget about today until tomorrow
Hey, Mr. Timarine Man, play a song for me
I'm not sleeping and there is no place I'm going to
Hey, Mr. Timarine Man...
Doncs, ni bona ni normal.
Aquí la gent diu que realista.
Realista, nosaltres encara no ho hem pogut experimentar.
Home, som una mica joves, eh?
Però esperem que no ho experimentem,
perquè realment la situació que es veu a escena no convida gaire a l'esperança.
Una situació dura, molt dura.
Doncs, Marta, moltes gràcies.
Veig que no s'ha escapat cap detall.
Molt bé, Joan.
Moltes coses que jo no sabia ni abans de l'obra.
Ens hem de documentar, Joan.
Sí, sí, sí.
Però, bueno, la propera vegada ja ens ho comentarem.
I moltes gràcies a la Mònica, que ens veiem al tu d'aquest queixes.
Ara ens veiem, sí.
Un tu d'aquest queixes especial, ja ho veurem.
A veure si també.
I a l'Anna Tomàs, que me'n recordo el nom.
Així m'agrada.
Ja saps que jo t'estimo molt i que sempre me'n recordo del teu nom.
Sí, sí.
Ens veiem a cinema i m'expliques totes aquestes novetats.
Fins ara.
Fins ara.
Secció de televisió, secció de televisió, secció de sèries, secció de riure, secció d'humor, no?
Amb la Meritxell i la Montse.
Bona tarda, noies.
Avui, no sé què em porteu ja.
Em sembla que em vau dir Los Hombres de Paco.
Sí, sí, la música.
Hi havia una vegada.
Un poble anomenat Sant Antonio.
El seu rei era el Paco i la seva reina, la Lola.
Al poble del costat hi havia un malvat drac anomenat Salazar.
Salazar cada dia es menjava a un dels habitants de Sant Antonio.
I un dia li va tocar la filla del rei, a la Sara.
I ni els seus amics, Curtis i Quique.
Ni el seu exnòvio, Pobudilla.
Van poder evitar que la noia se n'anés amb Salazar.
Però va aparèixer Sant Lucas i va lluitar contra el drac amb la seva pistola del calibre número 8.
I Salazar va morir i al seu estómac van sortir centenars de roses.
I la Sara i Sant Lucas van acabar junts.
Viva l'amor!
I fins aquí el conte de Los Hombres de Paco.
I una setmana més estem aquí, però avui és un dia molt especial.
No només per la sèrie que fem, sinó perquè ahir va ser Sant Jordi.
Per poder comentar una de les nostres protagonistes ens hem intentat sentir com ella.
Hem escoltat cançons com la Celine Dion.
Hem vist tota la sèrie de la Georgi.
També hem vist tots els episodis de l'equip A.
Ens hem vestit de princeses, la Montse de Yasmin i jo de Pocahontas.
Perquè per un dia hem estat com la Sara de...
Los Hombres de Paco.
L'únic que nosaltres no teníem el Lucas sense que conformava el panadero.
Això és veritat.
Bueno, Joan...
A mi també, no?
No et comparis amb el Lucas, sisplau, perquè...
Home, o a Silva, Joan, tampoc hi ha tanta diferència.
El nom és igual.
Que va, no hi ha diferència.
Però en fi, pels que veieu la sèrie...
I pels que no també...
La fan els dimarts en té tres.
I bàsicament va de l'amor entre la Sara i el Lucas.
I també les pífies del Paco i el Mariano.
I les pífies de la Rita.
I les xorrades del Cortís i el Quique.
I del topo del Pobedilla.
Total que...
Los Hombres de Paco.
És una sèrie policíaca.
I el seu equivalent seria una barreja entre l'equip A
i l'Academia de Policia, però l'Espanyola.
Què ha sigut això?
Tranquil·la, Meri, que no és el que et penses.
Melinda?
Meri, què fas?
Truco a la Melinda dintre fantasmes,
perquè se'ls ha colat un poltergeix.
Però que no és un fantasma, que només és una dona de...
Los Hombres de Paco.
Fé l'espiritisme.
Segur?
Perquè mira que tinc la Melinda aquí al telèfon
i li dic que vingui un momentet, eh?
Que no, l'únic és que com que no sabem com solucionar
els casos fan que una mèdium parli amb els morts
i els hi digui qui està l'assassí.
Això és millor que la Bruja Lola, eh?
Bueno, però deixem això de banda una mica
i ara imagina't tenir un sogre que acostuma espiar-te.
Potser seria si m'espies la sogra, no?
La suegra.
Esa gran pesadilla.
Mira, però bueno, perquè et facis una idea,
el Paco de...
Los Hombres de Paco.
Va espiar la Sara i mira el que li va dir.
Mira, mira, escolta.
Sí.
Mira, chaval.
Lo primero que vas a hacer es sacar la mano del culo de mi hija.
Lo segundo, apártate.
Y lo tercero, ponte la camisa.
Hazlo y ahora continúa.
Eh, Montse, però que la cosa no acaba aquí, eh?
Què, què em dius?
Escolta, escolta.
La silla de rueda me la voy a meter de canto.
Sopla polla.
Que fuerte nos parece.
Sopla què?
Bé, és igual, no m'estranya després que la Sara
hagi sortit una noia de bragas sueltes, eh?
Es que, niña, cuidado que la Itor te quiere dejar insensible
d'ombligo para abajo.
Per cert, ¿tú sabías, Montse, que la Sara
se embolían a Madagascar?
Sí, i tú saps Meri que li va dir sa mare
quan se'mantarà?
¿Te sabe cómo que te vas a l'África con Lucas?
¿Pero qué vais a hacer ahí?
¿De qué vais a vivir?
¿En una cabaña?
¿Comiendo cocos y pescando?
Claro, y serán amigos de los monos
y crearon una ciudad ellos solos.
Monilándia.
És que aquesta chavala no se'm pot anar més lluny, eh?
Que esto no es supervivientes.
¿Tú crees que el José Lito
li deixaría al seu bañador?
Crec que li aniria gran, però podria ser.
Ara li toca el...
Momento embarazo.
Com li diries a la teva parella que estàs embarassada?
Amb una carta?
No.
A través d'un pòstic a la nevera?
No.
A través d'una amiga xafretera?
No.
Enviar-li un missatge pel mòbil?
No.
Ho faries a través de...
Un musical.
Tu daste de su embarazo
Por eso ella te dejó
Te hiciste pasar por trucha
Solo lo empeoró
Y arribem als consells de la semana
Curtis, les petillas no estan de moda
Y tanto pelo en el cuerpo
Que vas por la calle y te confunde con el yeti
Si se enteran llongueras
Al caballo que portas
Bueno
Depilación pectoral
Cozo sin igual
Pobre día, eres un topo
¿Y esas gafas?
Uy, si se enteran, señora Flelu
Rita, ponte un sujetador de tu talla
Que ves al solarium
Que vas a esquiar
Y te confunden con la nieve
I per la resta
No sigueu tan cafres
I intenteu solucionar més casos
Però abans
Lucas
No eres Bruce Willis
Ni
Los hombres de Paco
Uuu
És el remake de
La jungla de cristal
I arribem al moment de dir-vos que
Los hombres de Paco
Uuu
Tot i ser una sèrie una mica flipada
Ens extra una mica els dimarts de la nit
Així que us deixem
Amb les vostres roses
Pensides d'ahir
Mentre nosaltres
Ens anirem a infiltrar
A la nostra pròxima sèrie
I ens veiem la setmana que ve
Al mateix lloc
Però abans
Nosaltres us deixem amb la millor cançó de
Los hombres de Paco
Uuu
La pregunta és obligada
La faig a tothom
A totes les noies
Us van regalar una rosa ahir?
Us van regalar un llibre ahir?
Jo
Espera que em demanessis
La rosa
La rosa és obvi que sí, no?
El llibre sí, sí
Em van regalar un llibre
Però a tu no em vas regalar
La rosa com aquell qui no vol
Se la compra un mateix
I fa veure que l'hem regalat
Però el llibre
Joan, tu fas això
A mi me la van regalar, vale?
A ti te la van regalar?
Sí que me la van regalar
I llibre quin?
És que és un llibre
Que no ho sap
No, no va caure ni bé
I tu, Montse?
A mi el llibre no va caure
No va caure
Doncs esperem que caigui l'any que ve
I la setmana que ve
Què porteu?
La setmana que ve
Fama
La Montse està molt trista
Per la fama
Així que fama
L'Alex és aquell dels piercing
El superguapo
Sí
Intentarem ballar una miqueta
El superguapo de peus
Però bueno
Ens veiem la setmana que ve
Adéu
Adéu
Es más
No le va a gustar
Si quieres a alguien con gusto
Puntualment
Cada dijous a les 6 de la tarda
Arriba el tren de Tarragona Ràdio
I ara toca cultura
Que a més que cultura
Li diria cultura barra fiesta
No sé si aquesta setmana
Ha sigut el mateix
Amb l'Aida i la
I avui amb els noms
Estic fatal a l'Adriana
Perdona
Amb l'Aida i l'Adriana
Aquesta setmana què?
També de festa?
Doncs aquesta setmana no tanta festa
Però també Déu n'hi do
També hem sortit
Fins a altres hores de la matinada
Com va anar la tradició
En aquesta secció
Sí, sí
No sé què meu portat avui
Què parlareu avui?
Doncs avui et portem música
Dansa
I una entrevista
Amb Juan Luis Buñuel
Que veurem al final de la secció
Així que una miqueta de tot
Doncs com vulgui
Parlem ara de dansa
Perquè com ha dit ara la Montse
Ha marxat l'Àlex de fama
I estem tots molt tristos
Tristíssims
Tristíssims
Li dediquem aquesta cançó
I no, bueno
Parlem de dansa
Perquè el proper dimarts 29 d'abril
És el dia internacional de la dansa
I Tarragona no es menys
I ho celebra amb diferents actes
On s'hi veuen involucrades
Les escoles de dansa de la ciutat
L'especte central
És mi entès
Más que parpadears
De la companyia Color Dansa
Dirigit per Mudit Grau
I on hem d'anar?
Per veure-la?
Per veure-la
Hem d'anar demà
A les 9 i mitja
Al Teatre Metropol
I entre altres actes
Trobem la ja tradicional
Gran barra de dansa clàssica
El proper dimarts
29 a les 6 de la tarda
Al balcó del Mediterrani
Així que a partir del dimarts que ve
Tots a ballar
I si voleu més informació
A la revista Públix
I aquest dissabte
A partir de dos quarts de deu
Arriben els Sainte's Drivers
Al Teatre Metropol
És un grup que ve des de Toledo
I que han estat caps de cartella
En festivals com el Metro Rock
El Sonorama
I el Contemporània
Sense oblidar la gran actuació
Al Benicàssim 2003
On van sorprendre
Per primer cop
Al públic i a la premsa
Ara els Sainte's Drivers
Torna els escenaris
Passant per França
Bèlgica
Suïssa
Holanda
Grècia
I un llarg etc
Que fa que la seva fama
Vagi en augment
El seu single
On My Mind
És inclús banda sonora
De diverses pel·lícules
I espots publicitaris
El resultat
Més de 30.000 discos
Venuts a Europa
I el premi
Impala Sales
El 2006
Dissabte
Presentaran el seu últim disc
Tini Telefon
Gravat a San Francisco
Als estudis de Brad Jones
Així que
Si voleu disfrutar d'un bon concert
No us el perdeu
Desentrades
Perquè suposo que barates
No diuen ser
Home, no estan malament
Tampoc de preu
Ronden més o menys
El que és normal
Anticipades valen 15 euros
I a taquilla 18
Així que
I ara sí que ja toca parlar
De l'entrevista
Perquè aquest dissabte
L'Aida i jo ens en vam anar
A l'antiga audiència
A la inauguració del Festival Rec
On vam poder comptar
Amb la presència
De Juan Luis Buñuel
El fill del director
Luis Buñuel
Que va
Va fer un perro andaluz
Una de les més famoses
Va presentar una exposició
De fotografies
Titulada
Amigos Rodajes
I algun disparat
I cal dir Joan
Que vam ser molt afortunades
L'Aida i jo
Perquè
El Buñuel
Ens va invitar
A veure l'exposició
I ell mateix ens va fer de guia
Així que vam ser
De l'Uxa
Vam ser unes privilegiades
Aquest dissabte
L'Aida i jo
L'entrevista va anar molt bé
I després
Va venir la inauguració
On es va projectar
El seu primer film
Dels tambors de Calanda
Que ara ha fet
La tornada a gravar
Sí, la tornada a gravar
Després de 40 anys
Em sembla
I ahí es va
Es va poder veure
A la Rambla de Tarragona
Així que
Que millor que escoltar
El que ens va dir
En davant a mi
Què hay dentro de esta exposición
Yo hice de asistente 12 años
Y después hace más de 40 años
Que trabajo en el cine
Entonces siempre con mi camarita
Tomando fotos de toda la gente alrededor de mí
Los directores, los actores, los amigos y todo
Y esa es la exposición
Son 40 años de aventuras
Y el título de la exposición es
Amigos rodajes y algún disparate
¿Cuál es este disparate?
Con mi elefante en Cambodia
Es un disparate magnífico
Haciendo una paella con mi hija
Todas las cosas normales
¿Ustedes no hacen paellas?
Sí, sí, cada domingo
Sí, cada domingo
¿Cuál fue su primer trabajo en el mundo del cine?
Mi primer trabajo yo quería ser después de 12 años de asistente
Yo ya conocía la técnica cinematográfica
El cine es técnica cinematográfica
Y entonces pensé
Bueno, hay que hacer una primera película
Y debe ser barata
Entonces pensé en el pueblo de mi familia
Calanda
Donde tocan los tambores 24 horas sin parar
24 horas es barato
Un equipo de cine son dos cámaras
Y 24 horas y ya
Entonces fui a Calanda y filmé
Los 24 horas
Y ganó premios y todo
Y después de este año
40 años después regresé a Calanda
Y había cambiado un pueblo
Que estaba en la edad media hace 40 años
Ahora es un pueblo del siglo XXI
Con trabajadores de Transilvania
De Rumanía, de Polonia
Con industria pesada
Y entonces yo quería hacer
Lo presenté al gobierno de Aragón
Y me dijeron dale antes
Entonces Calanda hoy
¿Cómo era antes y cómo es hoy?
Eso ya es mi último trabajo
A su padre no le gustaba mucho
Hablar de cine en casa, ¿no?
Nada, nunca
¿Cómo fue su reacción
Cuando le dije que quería
Dedicarse al mundo del cine?
Pues me dijo
Ay, pobre
Tenía razón
¿Era muy difícil trabajar con él?
No, no, no
Era un profesional
Un gran profesional
Yo la primera vez que trabajé por él
Yo era ya técnico de cine
En el sindicato de técnicos en París
E hizo una película
Coproducción con México
En las coproducciones
Técnicos de cada país
Entonces necesitaba un asistente
Que habla francés y español
Que era con Francia
Y yo era el único asistente
En el sindicato francés
Que hablaba español
Él tuvo que tomarme
Que quería, ¿no?
Tuvo que tomarme
Estaba muy contento y tal
Y eso es mi primer trabajo
Porque hablaba otra vez los idiomas
Tres idiomas
Sin esos idiomas
Nunca hubiera hecho cine
¿Qué consejo les daría a los jóvenes
Que quieren ser cineastas?
Pobrecitos
No hay consejo
Hay que querer hacerlo
Y a ver qué pasa
Es que es muy, muy difícil
Yo tuve suerte
Gracias a los idiomas
Otra vez
Y en un mundo
Donde había mucho
Bueno, entre México
Y Francia
Y España
Había siempre coproducciones
Donde yo me metía
No
Hice Viva María
Con Luis Mal
Que hicimos con Brigitte Bardot
Y Jean Moetal
¿Por qué?
Porque una compañía francesa
Filmó en México
Con actores franceses
Y americanos
Y el único asistente director
Que sabía los tres idiomas
Yo era el ideal
Porque podía hablar
Con los tres diferentes equipos
Gracias a los idiomas
Esa es mi manera de entrar
Y tuve suerte
No, tampoco
Paso mucho tiempo sin trabajar
A veces
Hay que aguantar mucho
Es duro
Sí, muy duro
Me quejo de los zoológicos
En el mundo
Yo soy muy antizoológico
Por sus pobres animales
En unas jaulas
Es horrible para ellos
Y es antinatural
Y eso me quejo
De los zoológicos
Habría que tener
Menos animales
Más espacios
Y más libertad
Y ahora le voy a pedir
Que mande un mensaje
Para los jóvenes
Que hacemos el tren
Ser libres
Pensar libremente
Y no creer en Dios
Pues muchas gracias
Soy ateo
Gracias a Dios
Nos comentaba ahora
L'Aida
Fora de micro
Que Juan Luis Buñol
Aparte de francés
Espanol
Es un hombre
Que habla un montón de idiomas
Un hombre súper culto
Sí, sí
Es una pasada
Una pasada
Y que la exposición
Me diyes
Que cada foto
Se me recordaba
Exactamente del momento
De tot el que havia passat
És una persona d'aquelles
Que t'escoltaries
Durant hores
I no repeteix mai
La mateixa paraula
Perquè
Té infinitat de coses
Per dir
Sí, ens vam quedar al·lucinades
Això és que la vaga
Amb la boca oberta
Aquí
Amb Orson Welles
Amb Alexander Calder
L'Avisit Verdot
Al·lucinant
Una autèntica passada
Ja veig
I abans que marxeu
Perquè
Valtros alineu
Als Sunday Drivers
Ho intentarem
Intentarem anar-hi
Intentarem portar-nos
La setmana que ve
Però abans
Demà
Als Ja Tardes
La Núria Cartanyà
Els entrevista
En directe
I a més
Regalen entrades
Ah, és interessant això
Per tant
Pot ser que
Oients nostres
Us el trobeu demà
I us diguin
Eh, molt bé noies
Jo també vull anar
Amb altros de festa
Segurament
Gratis, gratis
Molt bé, molt bé
D'acord
Vinga, fins la setmana que ve
Vinga, adéu
Adéu
Cansats d'esperes i retards
Doncs agafa el tren
De Tarragona Ràdio
Que no em deixaven entrar
Perquè encara ho s'estava
Fiquen els micros i això
Anna, me'n recordo de tu
Anna Tomàs
Només faltaria
En dues enes
I de mi
I Cristina
Cristina González
Com no m'he d'enrecordar de tu
Home, és que si no et mato
És que cada setmana
La Cristina i l'Anna
Ens presenten
Les novetats en cartellera
A la secció de cinema
Com ha de ser
I cada dia més ràpid
I cada dia
Avui estàs més tranquil·la
No ploraràs avui?
No
Ah, és veritat que vaig plorar
No me'n recordava, no
Avui vinc molt contenta
Avui vinc contenta?
Que t'has regalat una rosa?
Una rosa, moltes roses
I llibre també o no?
També, també
I a tu Anna?
A mi també
Rosa, llibre, de tot
De tot
En japonès?
Perquè l'Anna és una gran
En japonès de llibre
Sí, el Haruki Murakami
Home, de tota la vida
Qui no coneix?
Qui no coneix el Haruki Murakami?
Pues sí, de Tokio Blues
Cascada Platja
Aquí després dels esports la van presentar
Bueno, endavant
Anem al que ens ocupa
Que és el...
Sí, millor, millor
Som-hi
Va, Cristina
Preparada?
Preparadíssima
3, 2, 1
8 citas
Una relació sentimental
Narrada segons els 8 moments
Que et fa passar l'amor
El sexo de los dinosaurios
Resposta o no
A dues preguntes transcendentals
Per què ens sentim atrets sexualment
I sobretot
Per què es van extingir els dinosaures?
Expediente Anwar
Anwar, que és sospitós
De participar en un atemptat
Desapareix en un vol
Entre la ciutat del Cap i Washington
Dos polis en apuros
Dos polis que no suporten
Hauran de resoldre un cas plegat
Rompiendo las reglas
Un noiet amb mala sort
Que perd en una baralla
Trobarà la seva raó de ser
En un esport conegut
Com les arts marcials mixtes
I elegir
Consuela interpretada
Per Penélope Cruz
Captivarà el seu professor David
Donant pas a una intensa
Història d'amor
De la mà d'Isabel Cuixet
I bé, com ja hem parlat
Del rec
Doncs nosaltres us direm
Que el rec va començar dimarts
I és el Festival de Cinema
De Tarragona
I acabarà el diumenge 27
Durant el festival
Exceptuant el dissabte
Veurem curs cada dia
A partir de les 7 i mitja
A l'Auditori de la Caixa
Els curs tindrem
Ficció, documentals
I videocreació
I també es projectaran
Llargmetratges
Dins de la secció
Òpera Prima
Cada dia pots gaudir
De dues pel·lícules diferents
Una a les 8
I l'altra a les 10 i mitja
A l'antiga audiència
A la plaça del Pallol
Són pel·lícules
Tant nacionals
Com internacionals
I més d'una
Ha guanyat forces premis
Com la pel·lícula
Tropa d'Elite
Projectada ahir
I que va guanyar
Un os d'hora a Berlín
O 3 dies
Que va guanyar 4 premis
Al Festival de Màlaga
I a més
El festival ofereix
Fins demà divendres
Un seminari
El que poden accedir-hi
Als alumnes universitaris
Que s'hagin inscrit
I que aquest any
Tracta sobre la influència digital
En l'audiovisual
Les conferències
Van començar també dimarts
I els convidats
Van ser José Luis de Vicente
Periodista
I Felipe Gil
Creador audiovisual
Ells dos van parlar
Sobre el nou audiovisual
En aquesta era digital
En la que vivim
I realment
Ens van deixar a tots
Amb el cap ple d'idees
I de reflexions
Sobre el que pensar
I a més a més
Després de 3 hores de conferència
Encara van tenir energies
Per parlar amb nosaltres
Escoltem-ho
Hola, soy José Luis de Vicente
Soy Felipe Gil
Vosotros de pequeños
¿Qué queríais ser?
Pues creo que pensando así
En orden ascendente
Como de más pequeño
A más mayor
Astronauta
Arqueólogo
No, perdón
Bombero
Bombero, astronauta
Arqueólogo
Disjockey
Crítico musical
Periodista
Y ahora vuelvo
A no saber
Qué es lo que quiero ser
Bueno, yo de pequeño
Quería ser Indiana Young
Quería ser un Jedi
Quería ser jugador
De scutbol
Tenista
También he querido ser
Disjockey
Rapero
He querido ser muchas veces
Y a día de hoy
Quiero seguir siendo Jedi
Yo lo que nunca llegué a pensar
Es que me pasé toda mi adolescencia
Viendo videoclips
Para la decepción de mis padres
Y lo que nunca llegué a pensar
Es que eso podía servir de algo
Y que además un día
Podrían pagarme
Por ver más videoclips
Por lo cual
No desistáis
Algunas de las cosas
Que pensé que no sirven para nada
Son las cosas que más sirven
De todas las que vais a hacer jamás
Yo jugaba a un videojuego
Que se llamaba
Sensible Soge
Que era de fútbol
Y entonces
Tenía un cassette
De radio
En el que grababa
Un programa de radio
De fútbol
En el que yo interpretaba
A todos los personajes
Cuando terminé COU
Pensaba estudiar empresariales
Y mi hermano me dijo
No tienes ni puta idea
¿Por qué no haces
Publicidad
O comunicación audiovisual?
Y yo le dije
¿Por qué?
Dice
Acuérdate de pequeño
Cuando jugabas con el cassette
Pues puedes llegar a ser algo así
Pero ganando de la vida
Hablando de todo esto
De la digitalización
¿Cómo creéis que ha afectado a la vida
Y a la manera de ver cine
O cualquier forma de audiovisual?
El problema de cómo ha afectado la vida
Es que depende de
Que la tengas
Porque en función de eso
Conocerás cómo era la vida antes
O no la conocerás
Hay cosas que yo me imagino
Que ahora a la gente
Son difíciles de imaginar
Por ejemplo
Si tú tienes ahora
16 años
O 17 años
Pues básicamente
Nunca ha conocido un mundo
Sin internet
Claro
Esto
Para gente como yo
O incluso como Felipe
Que es bastante más joven que yo
Pero sí ha conocido un mundo
Sin internet
Resulta extraño
Porque realmente
Hay hábitos
Hay modos
Hay cosas que das por hechos
Y das por entendidas
Que no existían
Sin embargo
Tampoco las cosas son tan sencillas
Como que
Antes vivíamos en la prehistoria
Y de repente inventaron ordenadores
Y ahora vivimos en un flamante
Y del lombro antemundo
Lo que hoy en día tenemos
La posibilidad
Gracias a la cultura digital
Es de vivir la vida más creativamente
Los medios de producción
Audiovisual
De creación
De distribución
Creo que nunca antes
Han estado tan al alcance
De nosotros
Entonces en ese sentido
El punto
El hit del asunto
Está en cómo vamos a usar
Todos esos medios
¿Cómo definiríais
Internet?
Bueno había una definición
Muy sencilla de internet
Que decían que
Internet no es una
Red de ordenadores
Es una red de gente
Conectada a través de ordenadores
Esta distinción es importante
Yo creo que en ese sentido
Es importante
También para
Quitarnos de encima
Las distopías tecnológicas
Que internet no es un fin
Es decir
No es un espacio último
Sino que sigue siendo
Una herramienta
Sigue siendo un medio
Para que se produzca
Lo verdaderamente importante
Y es la comunicación
Interpersonal
Creo que internet
Sobre todo
Es una gran máquina
Para no estar solo
Y estar solo
La mayor parte del tiempo
Es casi lo peor que hay
¿Tele o YouTube?
Hoy YouTube
YouTube en la tele
Y tele en YouTube
Mañana en San Jordi
¿Qué preferiríais
Que os regalasen?
¿Una rosa o un libro?
Como hombre
Últimamente tocan las dos cosas
Porque como parece que
Regalar las rosas
Solo las chicas es machista
Ahora te toca
También recibir rosas
Antes
Lo que era machista
Era no regalar el libro
A las chicas
Con lo cual
Ahora estamos todos empatados
O sea que
Yo creo que habrá de todo
Yo realmente
Me gustaría que me regalasen
Un bocadillo
Pero
De todas maneras
Me gustaría que me regalasen
Un libro que hablase sobre rosas
Demos leal pausa
Rebobinemos
Aceleremos
Y de nuevo
Rec
Buenas tardes
A veure, Ana
Tu que hi vas estar
Amb aquests noillets
Què li passava
Amb aquest noi
Que volia un bocadillo
Mira
El pobre Felipe
Va fer la conferència
A les 4
A les 7
Es va acabar
Pocs minuts després
L'entrevista
I encara no havia dinat
No m'estranya
Que volgués un bocadillo
Pobret
Sí, sí
Però veus
Va ser superamable
L'entrevista i tot
Això està molt bé
I jugava al sensible soccer
Com jo
Sí, sabem que
Tu també
És un joc mític
Al sensible soccer
Després va anar a PT Futbol
I al FIFA
I al...
Bueno, anem a...
Sí, és a mi
És a secció cinema
No a videojocs
Per favor
Bueno, i després de la conferència
Del José Luis de Vicente
I del Felip Gil
Ahir es va parlar a internet
Avui, fa una estoneta
S'ha acabat
S'ha parlat del món
De l'animació
De les seves fronteres
I demà
Ja per acabar es parlarà sobre la influència digital
Al cinema i la publicitat
Doncs sí que hi ha coses per fer
Perquè veig
Hem tingut temps per veure alguna pel·lícula o no?
Doncs sí
Sí, sí, sí
I tant
Dimarts jo vaig anar a veure
La pel·lícula de tres dies
Dins de la secció d'o
Òpera prima
Que s'estrena de mals cinemes
Has vist Joan?
En primícia anem naltros, eh?
I què tal?
Mira, superbé, eh?
Faia molt de temps
Que no passava tan...
No passava tan malament
Veient una pel·lícula...
Superbé i ho passaves malament, eh?
Sí, no, no
És que és veritat, o sigui
Ho vaig passar malament, però...
De tan malament ho vas passar bé
Que me va encantar
Però era una mica massoca, això, no?
Sí, jo ho reconec
És massoca, però a mi m'ha encantat
I la tornaria a veure
Les vegades que fes falta, eh?
És que a tu et diuen
És una pel·lícula, un thriller apocalíptico
Que s'acaba el món
I jo realment no m'esperava res
Del que vaig veure
Va ser una sorpresa molt agradable
I ara seguim amb coses agradables
La secció de curiositats
Si no m'ho dius
No m'ho crec
Sabies que la pel·lícula tres dies
Va ser produïda per Antonio Banderas?
Sabies que el lema d'aquest any del rec
Beneït Cinema
Porta el dièresis de Beneït
Entre parèntesis
Perquè el cinema
Pot ser tan Beneït com Beneït?
Sabies que el títol original
D'Expediente Ámbar
És Rendition, Rendició?
Sabies que el títol original
De Rompiendo las Reglas
És Never Back Down
No et rendeixis mai?
I jo em pregunto
Qui tradueix tan meravellosament
Aquests títols?
Doncs no ho sé
Jo l'únic que sé
És que ara venim
Anem a les estrenes de demà
Covardes
Como locos por el oro
Dueños de la calle
Les ruïnes
I tres dies?
I no és la primera vegada
Que preguntes aquest títol
Que no et preguntes aquesta pregunta
És que m'ho pregunto molt, Joan
I ningú em dóna la resposta
És una persona super reflexiva
Estic perduda
Sí
Doncs
Mireu internet
Consulta llibres
Vés a la biblioteca
Això és una cosa molt més profunda
Durant aquesta setmana
Tens set dies
I ens ho expliques la setmana que ve
Si vols
No, a veure si m'ho expliques tu
Jo tinc molta feina
Un altre dia
Jo tinc molta feina
No, és veritat
Va, un dia parlarem d'aquest tema
Vale
Abans d'acabar
Tot i que ja en vam parlar
Una miqueta del tema de doblatge
Estaria una miqueta relacionat
Tots els conflictes que hi ha
Estatlatge, traducció de títols
Ja en parlarem
És que anem just a temps
Són les 18.47
Som-hi, som-hi
Ja marxem
Vinga, a veure
A la setmana que ve
Arriba l'autèntic TGV a la ciutat
Cada dijous de 6 a 7 de la tarda
El tren a Tarragona Ràdio
El tren a Tarragona Ràdio
Ara és quan vindria
I tu d'aquest queixes
Però com que no tenim el tall
Em sembla avui
Ho faig jo, vale?
Vinga
Tots tres, tots tres
Va, tots tres
Una, dos i tres
I tu d'aquest queixes
Molt bé, després d'aquesta fricada
Anem una mica a parlar
Del que ens queixem avui
Però em sembla que m'heu preparat
Una cosa més especial
No, no
Avui no ens queixem
No, no
Avui no ens queixem
Perquè com ha quedat evident
En tot el programa
Ahir, com tots sabeu
Va ser Sant Jordi
Llibre, rosa, s'amor, alegria
Per acabar també us heu de preguntar a vosaltres
Què us van regalar
Quin llibre
Perquè rosa
Encara que no us la regalessin
Us la vau comprar a vosaltres
A mi m'han regalat una rosa
Vam dissimular una mica
Sí, te la vas comprar a tu
Jo faig servir aquest sistema
No, jo et vaig enviar una per correu
Sí, sí
Encara l'espero
Per fax
Per fax
A mi no, eh Joan
Estic molt trista
Però bueno
Avui
Digues, digues
No, avui m'ha arribat
Que no sé què
De Sant Jordi i la història
Sí, mira, ara t'ho expliquem
Però és que em sembla
Que els llibres de les roses
A l'amor, a l'alegria
Tot això li falta alguna cosa
No et sembla, Mònica?
Clar que sí
El cavaller, la princesa
El poble, el drac
Això mateix
La raó per la qual
Celebrem el dia de la rosa
I el llibre
La llegenda de Sant Jordi
Una història que cada cop
Que la sento
Em fa caure la llegimeta
És tan romàntica
No veig
Jo de tant en tant
Encara miro per la finestra
A veure si ve un cavaller
Damunt del seu cavall blanc
A punt de rescatar-me
Si em veus a mi
Cada dijous
Per què demanes això?
No em satisfà, Joan
No, no
Però bueno
Deixem-la somiar per un dia
Que no costa res, eh?
Joan, i a tu
T'han regalat un llibre o una rosa?
A veure
A mi de tot
De tot?
Uau
Així em s'agrada
Una rosa, un llibre
I un ram de clavells
Clavells?
Clavells?
Sí, perquè jo soc antinormes
Ah
Bueno, com he dit abans
A mi també em van regalar
Una rosa
Qui?
Qui?
Bueno, el Joan no
Però és igual
Perquè nosaltres, Joan
Aquests de correu
Sempre arriben tard, eh?
Ens estem declarant
Joan, que et seguim estimant
Us plau
Et seguim estimant
Jo també una mica
Mira, la Mònica i jo
No sabíem massa bé
La llegenda de Sant Jordi
I per això
Vam sortir al carrer
Informar-nos
I el resultat ha estat aquest
Així que
Us deixem
Amb la veritable
Increïble llegenda de Sant Jordi
Esto era una guapa doncella
De un país lejano
Que es diu Montblanc
Això d'aquells de Montblanc
Viven que Sant Jordi
Va néixer allí
Això és una fal·làcia
Això és una embosteria
Que n'han enganyat a tots
Que vivia un poble superfeliç
I tots vivien molt contents
I molt feliços
Entonces, pues
Tan seductora
Com era ella
Una dona així ben guapa
Saps?
Tota mudada d'ella
La princesa la van raptar o algo
No, no, no sé
Se fijó en un príncipe
Una mujer
No, que trobo que era el genage
I això que un dia
Va vindre un drac
Deixar-li el famoso cuento del dragón i la princesa
No sé si s'han hecho películas
De sobremesa
Entre el cinco
I les torturava i les amenaçava
Que el drac era dolent
Que es menjava la gent
No hay que decirlo que echaba poco de agua
Que llevaba la bebida
Echaba muy bebida peligro
Però
Es van adonar
Que tots els camps
Estaven arrasats
Les ovelles i les cabres
Estan totes mortes
Almenys
A la gent del poble
Llavors arriben a un acord
Que cada any
Li donaran a una persona del poble
Que el primer dia que van sortejar
La persona que va sortir
Va ser la seva filla
La princesa
Como el bingo
I això
Que el un demà
Va drac a buscar la xiquita
Ahí está
Y total
Que dijo el dragón
Nena
Y ahora
Ante esta linda muchacha atractiva
Que me ha tocado hoy
Y la princesa
¿Qué quieres?
Y el rey está en contra
Y bueno
Y dice ella
No quiero
Que eres muy feo
Buscar un príncep
Que vagi a matar drac
Per salvar la seva filla
Era súper Sant Jordi
Y súper sexy
Y súper guapo
I Sant Jordi
Era de la Cava
Y el príncipe
Que lo vio
Desde la torre
De Pachá
Bueno no sé si la princesa
La van raptar
No
Desde la torre
De su habitación
Que estaba ahí en el mes
Senyor
Va anar
Cap a
La cova del drac
Que está en peligro
I ahí viene
El seu cavall
Que es deia Capell
Total
Capell i Jordi
Amunt y avall
Fins que van arribar
Allí del tren
I li van plantar
Cara al drac
I arriba el dia de la lluita, mata el drac i treuen a tota la gent del poble.
Toma.
I la va salvar.
Príncipe eres un asqueroso, como puede ser así, el mataba mi amor.
Va agarrar un espàs així llarga que tenia i li va llançar directe al col de drac.
Llegó al corazón.
I de la sang rasa del drac ens surt la rosa.
Rosa, rosae, rosa, rosae, roses, no, rosa, rosa, era.
I li va regalar a la princesa.
I compte, comptat, se finit.
T'ha morit.
Però, aviam, un moment, així en què quedem?
Que rapten la princesa, que el drac se la menja, que el nom del drac era Jordi, a veure, és que m'estic fent un embolic.
Mira, mira, és molt fàcil.
El cavaller guapo salva l'adam en perill i al final el dolent es mor.
Ah, però em són altres històries romàntiques.
Ai.
Bé, Joan, ara que ja hem explicat la veritable i increïble llegenda de Sant Jordi,
només ens queda dir-te que encara esperem la rosa.
I el cavaller que ens vingui a rescatar.
La teva, volem dir.
La teva rosa, a veure quan cau això, eh?
La bona rosa.
Sí.
No entrem en termes que encara estem en una d'infantil.
Joan, controlat una mica, eh?
És igual, deixem-ho estar.
Perquè, mira, la setmana que ve et portarem més històries, però aquest cop sí, en forma de queixa.
Fins la setmana que ve, Joan.
Doncs, va, despediu la teva queixa.
I nosaltres acabem una hora intensa i que esperem que t'hagis divertit.
I no podem acabar aquest programa sense abans fer referència al debat de moda sobre Sant Jordi.
I és que Josep Pla deia que la literatura és un esforç contra l'oblit.
Així que, nois, regaleu roses a les noies.
Perdó, llibres a les noies.
I l'any que ve, ja sabeu, acabem saludant a totes les nostres companyes que estan aquí,
que són l'Anna Tomàs, la Cristina González, la Montsi Aparicio, la Meritxell Meia, la Laia Batlla,
la Mònica Pérez, la Isabel Fuadquita, la Júlia Escofet, la Adriana Monclús,
L'Aida Testón, la Marta Alcolea, la Marta Montagut, la Núria Cartanyà, la Marta Montagut
i un servidor, Joan Rafael Mellado.
Saludo a la Sara, que m'ha demanat que el saludés, i a la meva mare, que me n'estimo molt.
Us deixem a Molt Unity's Love, dels Beatles, perquè la vida el que necessites és l'amor.
Adéu.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit