This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Comença el número 266 de habaneras desde el balcó.
Desde Tarragona Radio.
¡Suscríbete!
¡Suscríbete!
¡Suscríbete!
¡Suscríbete!
¡Suscríbete!
¡Suscríbete!
¡Suscríbete!
¡Suscríbete!
¡Suscríbete!
¡Suscríbete!
¡Suscríbete!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Trets demà!
Trets són els components del grup mallorquí Arpellots,
que han gravat aquest últim treball titulat Marina.
I precisament, es dediquen la manera que porta el mateix títol que el CD.
Els autors, Miquel Costa de la lletra i Pere García de la música.
Marina.
Canta i boga el mariner tot sol dins la seva nau
i el fons serà del cel blau.
Aguaita l'estal primer i la nau seguit, seguit,
se valen dretge llevant-se i sobre el mar amb on ansa
vol a dormir de la nit.
L'embatol de la ribera,
papallona ja pel mar
i fa l'aigua tremolar
en la carícia deusel i amb el cant del mariner.
Porta les ones llunyanes,
perdudes veus de campanes i aromes de taronger.
Àngels de pura claror, arreu l'estelada encenen
i baix de l'aigua s'estenen llums de blava resplandor.
Estels pel salt de la nit,
claror dins l'abisme blau
i amb mig sospes a la nau
com si anàs per l'infinit.
A baix per l'enamorada
L'onor del mar infael
i tremolant dins del cel
parla de Déu l'estelada
i el sant als ulls de l'altuna
i d'enyorant s'ha cantat.
Se'n va el mariner remat
de molt de mar insegura.
Qui no sent el mariner
com va rement sense pau?
Qui sap on serà la nau
el mor i l'estel
del rei.
El pianista Alberto Newman
interpreta de Roger Ferney Kurt Wilde
el tango a manera jucali.
demanoistent per l'infinit.
Prepà l'escalte.
Qu Forens de l'escalte
l'optimitat de l'escalade
en cartes geolà.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Joan Pichardo Gambier.
Deens del estilo característica de la vieja trova tradicional cubana.
Ojos malignos.
Las miradas de tus ojos son tan sutiles
que penetran en el alma de quien los mire.
Son tan sutiles y como soles irresistibles son sus destellos
que no puede uno mirarse, mirarse en ellos.
Que no puede uno mirarse, mirarse en ellos.
Las miradas de tus ojos son tan sutiles
que penetran en el alma de quien los mire.
Tan sutiles y como soles irresistibles son sus destellos
que no puede uno mirarse, mirarse en ellos.
Que no puede uno mirarse, mirarse en ellos.
Y como dicen que tus miradas tienen hechizos
mirarse con imprudencia y maleficio.
No me mires a los ojos porque no quiero
que tu mirar penetrante me deje ciego.
Que tu mirar penetrante me deje ciego.
Y como dicen que tus miradas tienen hechizos
miras con imprudencia y maleficio.
No me mires a los ojos porque no quiero
que tu mirar penetrante me deje ciego.
que tu mirar penetrante me deje ciego.
Las miradas de tus ojos son tan sutiles
que penetran en el alma de quien los mire.
Las miradas de tus ojos son tan sutiles
tan sutiles que penetran en el alma de quien los mire.
Tan sutiles y como soles irresistibles son sus destellos
que no puede uno mirarse, mirarse en ellos.
Que no puede uno mirarse, mirarse en ellos.
Y como dicen que tus miradas tienen hechizos
miras con imprudencia y maleficio.
No me mires a los ojos porque no quiero
que tu mirar penetrante me deje ciego.
Que tu mirar penetrante me deje ciego.
Que tu mirar penetrante me deje ciego.
Legend of the West Cash High Bailey Faber
Don, d'aquesta grabación se arriba un popurrí de habaneras.
Son aquestes.
Al oír la voz de aquella mulata entre la taberna
El viento y la lluvia estropejaban noches de amor
Por enojo ve y bebedor
Es pendenciero
Vibra bucón alto fornido
Perdona vidas y a tu lado
Lola por Dios ponme un vaso de ron
Cantaré una canción
Y cuando él le canta una manera con su guitarra
Ella cariñosa suelta a mi moza una carcajada
Y coquetea y gira su cara
De tez morena
Balancea su cuerpo
Siempre al compás de aquella manera
Tu cuerpo mulata
De amor me mata
Embriaga mi vida
Yo te de llevar hasta la pasión
Si quieres ser mía
Y la bella lola
Lanza el delantal
Mueve la cadera
Y se contonea
Pa' su galán
Estando yo una mañana
Triste y llorosa
Mirando al mar
Me encontré con una mulata
Que me mostraba su delantal
Me encontré con una mulata
Que me mostraba su delantal
Yo la miraba
Yo la miraba
Y me sonreía
Y al mismo tiempo
Y al mismo tiempo
Yo le decía
Sal mulatita
Salte del mar
Que a mí me gusta
Que a mí me encanta
Que a mí me gusta
Tu delantal
Que a mí me gusta
Que a mí me encanta
Que a mí me gusta
Tu delantal
Gaviota que muy ligera
Vas volando sobre el mar
Y con tu rápido vuelo
Muy pronto vas a llegar
A la playa de mis sueños
En donde mi amor está
La niña de mis ojos
La princesa de mi hogar
Dile que la adoro
Dile que yo quiero
Ver su luz divina
Como un sueño evocador
Bien callada tarde
Cuando el sol desmaya
Llévale mi recuerdo
Mi recuerdo de amor
Yo soy
Un negrito Congo
Que en el África nací
Ay, ay, ay
En el África nací
Vengo
A cantarte unos tangos
Que se bailan allí
Ay, ay, ay
Que se bailan allí
Negra
Negrita del alma
Dame
Un besito por Dios
Besa
Mi navio ardiente
Si tú me das uno
Ay, ya, ya
Yo te daré dos
I recentment ha sortit enregistrat
Un nou treball del grup bergantí
En quasi 30 anys
D'existència en el món de la vanera
Donidó, felicitats
Una lletra anònima musicada per Josep Bastón
Sona així interpretada per ells
Folia
Mireu-vos a l'alman
És un lladre lladre
M'ha robat el fill, el marí i el mare
Encara que avui vegem l'aigua mansa
De sobte traïdors i potos en grama
No us enfia el pas
No us enfia el pas
És un lladre lladre
M'ha robat el fill, el marí i el pare
I així va cridant
D'una banda a l'altra
Des de bon matí
Fins la nit entrada
Té moments de tot
Té moments de tot
Que en dolor li parla
I boi de fallit
I boi de fallit
M'ha murmurat lladre
I dient-li va
Tal com encisada
Misteriosament
I amb veu baixa
Baixa
Però torna de cop
A cridar exaltada
I colli el palet
O la pedrega
Em ràbia
Prema mi maradós
Prema mi maradós
Maradós
La meva ànima
O torna'm el fill, el marí i el pare
I així va cridant
D'una banda a l'altra
Des de bon matí
Fins la nit entrada
Té moments de tot
Que en dolor li parla
I boi de fallit
I boi de fallit
Va murmurant lladre
I boi de fallit
I boi de fallit
Ma murmurant lladre
Lladre
Lladre
Lladre
Lladre
Lladre
Lladre
I així acaba per avui, per aquesta setmana,
el programa número 266 de Habaneras, des del Balcó.
Des de Tarragona Ràdio, Núria, Cartañá i Javier Pardina,
us diem adéu.
I esperem contar amb vosaltres el proper diumenge a les 12 del migdia.
Mola Taé, la cubanita, y allá en la Habana, con su sonrisa,
medio galana, tabaco y ron.
Sentados en la bahía, contemplando el mar azul,
yo le cante esta manera, con la brisa caribeña,
que acarició nuestra piel.
Ella me habló en la bahía, con el viento en libertad,
de callos y de manglares, de guajiros y palmares,
boíos y de su amor.
Mola Taé, la cubanita, y allá en la Habana,
me habló de sueños, de caña dulce y de buen café.
Mola Taé, la cubanita, que allá en la Habana,
con su sonrisa, medio galana, tabaco y ron.
Tabaco y ron, tabaco y ron.
Mola Taé, la cubanita, y allá en la Habana,