El Campanar
Un programa de la Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcabisbat a Tarragona.
Bon dia, amics i amigues del Campanar.
Una cordial salutació d'en Santi Grimau, el control tècnic, i d'en Didac Bertran i de la qual els parla Montse Sabater.
Bon dia a tothom mentre encetem l'edició d'avui.
La corresponent el diumenge 9 de novembre, festa de la dedicació de la Basílica de Sant Joan del Lateran.
Els quatre vents. Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
Amb el seu habitual sentit de l'humor, el pare Agustí Altisent, de Poblet, contava que servia de visita a Montserrat amb uns amics
en el moment de la missa en què es resa el pare nostre en arribar a la petició
«Perdoneu les nostres culpes així com nosaltres perdonem els nostres deutors»,
un d'ells, que era administrador d'una empresa, va exclamar
«Què diable és perdonar els deutors? Que paguin les lletres!»
Al marge de la broma que seria de nosaltres si Déu no s'apreçés a perdonar-nos tantes vegades com han fallat.
Les nostres culpes acumulades ens fixarien i, com a mínim, ens farien infeliços.
Per contra, quan marxem de la casa paterna, ens espera a la porta com el pare de la paràbola,
atalayant l'horitzó per a veure si tornem.
Cris, per a donar-nos la seguretat del perdó, així com va establir el sacrament de l'Eucaristia com a aliment espiritual,
va disposar també el sacrament de la penitència pel qual el sacerdot ens diu en el seu nom,
«Jo t'absolp».
Només posa una condició a l'absolució,
el penediment que necessita una actitud, la humilitat.
El qui en la seva superbia es creu a si mateix legislador del bé i del mal,
es creu també autosuficient per a perdonar-se, suposant que admeti que ha picat.
L'Església sempre ha ensenyat que Jesús va disposar la cosa d'una altra manera,
fora de l'autoservei, com va concedir als seus apòstols el poder de perdonar.
I ha interpretat que aquest poder està reservat al prevere i es manifeste quan absol dels pecats
després d'una confessió individual i íntegra, com un metge que guareix les persones d'una en una,
no amb una mateixa recepta per a totes.
El perdó és personal.
És cert que en molts llocs, a causa d'interpretacions errònies de l'ajornamento en l'Església,
la pràctica del sacrament de la penitència ha decaigut.
Però el Catecisme de l'Església Catòlica, en el número 1484,
ens recorda una vegada més, com tots els sants pares,
que la confessió individual és l'únic mode ordinari
pel qual els fidels es reconcilien amb Déu i l'Església.
Només admet l'excepció dels casos d'impossibilitat moral o física,
com els de necessitat greu,
però encara en aquests casos, per a la validesa de l'absolució,
es requereix que els fidels tinguin el propòsit de confessar-se individualment
quan els sigui possible.
Sens dubte, per acotar alguns abusos,
s'adverteix que una gran afluència de fidels
amb motiu de grans festes o de peregrinatges
no constitueix un cas d'aquesta necessitat greu.
Una altra cosa és que el sacrament de la penitència
es desenvolupi en el marc d'una celebració comunitària,
en la qual els penitents es preparin per a la confessió
i junts donin gràcies pel perdó rebut,
això sí, amb la confessió i absolució individuals.
En una primera aproximació a la vida cristiana,
pot semblar que la confessió és un mal glob pel que cal passar.
Això no obstant, l'experiència demostra
que és un sacrament d'alegria,
com no podia ser d'altra manera,
que restableix l'amistat amb Déu,
la font del goig veritable.
Adeu-siau.
Les persones som importants,
tenim moltes qualitats, moltes possibilitats,
però a la vegada la nostra vida sempre penja d'un fil
que en qualsevol moment es pot trencar
i que tard o d'hora ens toca a tots passar per la mort.
La setmana passada, en recordar als nostres difunts,
recordàvem la seva presència entre nosaltres,
el molt que van fer,
el molt que ens van deixar.
Centenars d'esforços, de lluites,
de celebracions,
de moments d'alegria,
d'accions positives de cara als altres,
a la gent, a la societat.
Però veient que ja no estan o contemplant les seves tombes,
ens podem plantejar
què queda de tot això.
Doncs les bones accions,
els bons sentiments,
estan allà,
no s'obliden,
ni es passen,
estan en el record de tots.
Però hi ha tantes coses que a la vida
ens semblen tan importants
i que probablement hauríem de relativitzar,
no donar tant d'importància.
Per exemple, els diners,
quantes lluites, baralles,
esforços,
ressentiment de la salut,
quan tots sabem que
no ens hem d'emportar un cèntim a l'altra vida.
Com en la mateixa vida
on vivim conjuntament aquests sentiments,
a la vegada,
passem de l'alegria a la tristesa,
de la desil·lusió a l'esperança.
Qui tingui oïdes que escolti.
Un comentari de mossèn Ricard Cabré.
Bons amics,
el conegut com a miracle econòmic espanyol
fonamentat en l'especulació,
en bona part del sol i de l'habitatge,
en l'ocupació precària
i en un consum desenfrenat,
fomentat per tots els mitjans de comunicació,
ha arribat a la seva fi.
La TUR no para de pujar.
L'última estadística,
a primers de novembre,
manifesta que ens estem apropant
als 2.600.000 aturats.
Feia anys que no ens trobàvem
en una situació semblant.
Gairebé arriben a les 800.000 persones
les que sense cap mena d'ajuda pública,
ni prestació contributiva,
ni subsidia de cap mena,
ni renda activa d'inserció.
Estem en temps de vaques flaques.
I això vol dir fam
i molt de sofriment en moltes llars,
sobretot en les llars dels immigrants.
Per altra banda,
els pronòstics no són massa faleguers.
El periòdic 2 de l'UAC
se'n fa ressò.
D'una economia que en temps d'abonança
no ha aconseguit reduir la pobresa,
no se'n pot esperar gran cosa.
El sistema econòmic s'ha quedat sense crèdit,
no sols financer,
sinó també moral.
Per què serveixen tantes promeses
de creixement il·limitat,
de la liberalització de mercats,
d'ajudes públiques,
sempre escadoceres,
parcials o simplement promeses.
Si deixem que l'egoisme personal
o el lucre
segueixin sent el motor de la societat,
la crisi de la humanitat
serà qualcom més que un episodi passatger.
Se sabia que el bluff
de la construcció no podia durar,
però ens continuàvem presentant
com un país modèlic.
Tots els pronòstics
anunciaven fallir de la llarga.
El que no ens esperàvem
és que la pedregada arribés tant de sobte.
suspensió de pagaments a les empreses,
acomiadaments en massa,
restricció del crèdit,
bancs que fan fallida,
lletres protestades,
hipoteques impagables.
En circumstàncies així,
els pobres
sempre són els que paguen
els plats trencats.
sempre tenim el perill
de quedar-nos tranquils
perquè a nosaltres no ens toca.
Ens queixem
o lamentem,
però aquí s'acaba la història.
La imaginació,
el poder.
Què podem fer davant la crisi?
Qualsevol cosa
menys quedar-nos
amb els braços plegats.
Sempre hi ha la possibilitat
de posar-nos una quota mensual
a nosaltres mateixos
i fer-la arribar a Càritas,
indicant que és per l'atur.
Jo recordo que en temps de Franco
hi havia un dia al mes
destinat a la solidaritat
amb els famolencs.
Era el dia del plat únic.
Tothom sabia que aquell dia
era el dia de la solidaritat gastronòmica.
No ho recordo prou bé
però m'imagino que aquesta idea
es traduïa en un petit impost
destinat a les famílies
més necessitades.
Penso que valia la pena
instaurar-ho des de l'Església
en cas que no ho facin
les autoritats civils.
Fins i tot,
els restaurants sabien que aquell dia
era el dia del plat únic
i cobraven el mateix
que els altres dies.
La millor manera d'estimar avui,
sens dubte,
és donar feina.
Tot aquell que tingui possibilitat
de fer-ho
val la pena que es decideixi.
Pot haver-hi, per exemple,
propietaris de boscos
que els tenen bruts,
intransitables,
a més no poder.
Seria bo poder instaurar
brigades de gent
que es dediqués a netejar boscos
o fer replantacions forestals
o habilitar terrenys erms
per fer-los productius.
En poc temps s'ha avançat poc,
penso jo,
en donar feina a immigrants.
sobretot dones,
en la cura de persones grans.
En això,
han fet una bona feina
les treballadores socials.
Ni un obrer sense treball
hauria de ser el lema
de la nostra campanya
i estudiar la manera
de fer-la arribar a tothom.
Amics,
fins al proper dia,
si adeu plau.
I qui ens porta
el full dominical d'avui?
Ja sabem
que a la primera plana
trobarem la glossa
del senyor Cabisba
i a la segona
les lectures
de la missa d'avui
i l'agenda litúrgica.
Però,
i a la tercera?
la secció
paraula en dins.
On,
mossèn Joaquim Fortuny
ens fa un comentari
del ventall de textos
que ens podem trobar
el dia d'avui.
Sí, senyora.
I també hi ha
la secció
des del claustre
que escriu
el pare
Lluc Turcal
prior del monestir
de Poblet.
Bé,
i per acabar
la relació
del que es pot trobar
en aquesta tercera pàgina
hi ha la secció
Parlen les delegacions
que en aquesta ocasió
és la nostra,
la de mitjans
de comunicació social
on expliquem
quina és
l'estructura
del full dominical.
I a la quarta
hi podem trobar
notícies
i convocatòries.
Efectivament,
sí, senyora.
I, a més a més,
la secció
Teologia a l'abast
que portarà
a partir d'ara
mossèn Jordi Vila.
Però,
què et sembla
si escoltem
un fragment
de l'Evangeli
en la lectura
que ens ofereix
l'Associació Bíblica
de Catalunya?
Molt bé.
Purificació
del Temple
Era a prop
la Pasqua
dels jueus
i Jesús
va pujar
a Jerusalem.
En el recinte
del Temple
va trobar
els venedors
de vedells
de moltons
i de coloms
i els canvistes
asseguts
als seus llocs.
Llavors,
es va fer
un fuet
de cordes
i els tregué
tots fora
del temple,
tant els moltons
com els vedells.
Va tirar
per terra
les monedes
dels canvistes
i els va
abocar
a les taules
i digué
als venedors
de coloms
Traieu
això d'aquí!
No convertiu
en mercat
la casa
del meu pare!
Els seus
deixebles
recordaran
allò
que diu
l'escriptura
El zel
del teu
temple
em consumeix
Llavors,
els jueus
el van
interrogar
Amb quin
senyal
ens demostres
que pot
sobrar així?
Jesús
els contestà
Destruïu
aquest santuari
i en tres
dies
l'aixecaré
Els jueus
replicaren
Aquest
santuari
ha estat
construït
en 46
anys
i tu
el vols
aixecar
en tres
dies?
Però
ell
es referia
al santuari
del seu
cos
Per això
quan va
ressuscitar
d'entre els
morts
els seus
deixebles
recordaren
que havia
dit això
i van
creure
en l'escriptura
i en la
paraula
de Jesús
I com anem
de gent
d'avui?
Doncs
Déu-n'hi-do
Mira
El passat divendres
començaren
les jornades
de formació
per a catequistes
dels bisbats
amb seu
a Catalunya
i Balears
que s'hostatgen
i s'envolupen
aquestes jornades
a l'hotel
Pales
de la Pineda
i a la Seca
I avui
diumenge
9 de novembre
es clouen
aquestes jornades
de formació
per a catequistes
amb dues conferències
sobre els temes
la pedagogia
catequètica
al servei
de la iniciació
cristiana
per mossèn
Javier Morell
i
metodologia
i didàctica
per la catequésia
avui
per mossèn
Josep
Lluís
Miró
I també
aquest mateix
diumenge
s'escau
la diada
de la Mare
de Déu
del claustre
A dos quarts
de set
de la tarda
hi ha el Rosari
i la novena
i a la set
la solemne Eucaristia
presidida
pel senyor
arquebisbe
Tot seguit
processor
cant de la salva
i besamans
a la santa imatge
Després
Solem de trasllat
la imatge
de la Mare
de Déu
del claustre
a la seva
capella
I avui
es fa també
el palagrinatge
interparroquial
de les parròquies
de Santa Maria
de Solivella
de Sant Salvador
de Pira
i de Santa Maria
de Blancafort
a Tarragona
per rebre
el jubileu
de Sant Fructuós
Tarragona
Missionera
una finestra
a la realitat
missionera
oberta
des de la delegació
diocesana
de missions
i cooperació
entre les esglésies
Déu vos guard
El senyor bisbe
de Màlaga
Montsenyor
Antonio Dorado Soto
amb motiu
de la jornada
missionera
del Dòmon
que celebravem
el mes d'octubre
convidava
els seus diocesans
a reflexionar
amb aquestes paraules
Us convido
a descobrir
Jesucrist
el fill
unigènit
de Déu
que ens ha revelat
el Pare
ens ha donat
l'Esperit Sant
i ha transformat
els nostres cors
Durant els darrers
desenis
ha disminuït
molt
l'impuls
missioner
en la mesura
que s'ha debilitat
la nostra fe
en el Senyor
Déu
i Home Veritable
Durant aquests temps
hem avançat
moltíssim
en coneixements
que ens permeten
posar al servei
de l'home
forces impressionants
Hem allargat
la vida
damunt la terra
i estem conquerint
els secrets
més profuns
de la biologia
però no hem avançat
en humanitat
Som molts savis
i no aconseguim
treure la fam
del món
frenar la violència
del cor de l'home
o descobrir la font
de l'alegria
perquè ens hem oblidat
de Déu
que Jesucrist
és el Déu
amb nosaltres
i no ens acabem
de creure
que com ens diu
Benet
sense
en el seu missatge
Crist
és el nostre futur
i el seu Evangeli
és la comunicació
que canvia la vida
dona esperança
obre
debat a debat
la porta fosca
del temps
i il·lumina
el futur
de la humanitat
i de l'univers
La constatació
del senyor Bisbe
de Màlaga
és alliçonadora
i ens convida
a una reflexió profunda
i a no defallir
en la fe en Jesús
i en el testimoniatge
en nom seu
Sempre
ens hi ajuda
el testimoniatge
d'aquelles
i aquells
que els nostres missioners
els quals
amb la seva vida
ens diuen
que Jesús
i els altres
són la raó
de la seva vida
Així per exemple
ens visitava
a finals d'estiu
la germana Júlia Foraster
Ella és de Montblanc
i missiona
les Filipines
Molts anys
d'emissió
que es van sumant
els que una portava
ja de servei
en altres llocs
Parlant tranquil·lament
arribem a una constatació
que resulta evident
i és que
les limitacions físiques
malgrat el cor
que es mantingui jove
es fan notar
cada comès
Dintre meu
pensava
Senyor
i els relleus
on són?
La vida
de la germana Júlia
fins ara
havia estat
al servei
dels malalts
il·limitats
Ara comença
una nova etapa
a la casa
de la que
elles en diuen
la casa
de la delegació
Es tracta
d'una casa
provincial
de les germanes
Badrones
En aquella casa
ajudant
en el que pot
contempla
el grup de noies
per exemple
que confeccionen
uns bonics cartells
publicitaris
encarregats
per altres centres
de la congregació
encara que sigui
d'Espanya
mateix
També
el grup
d'un centenar
de noies
que es dediquen
a la confecció
de nines
i altres
treballs
manuals
que els són
una font
d'ajut
per a l'economia
de les pròpies
famílies
Jesús
i el seu
Evangeli
marquen
la vida
del missioner
i de la missionera
malgrat
l'ambient
sigui advers
per un cantó
i les limitacions
minvin les forces
l'amor
sempre troba
camins
Adéu
seguint
amb la nostra agenda
el dia 11 de novembre
dimarts
continuarà
el seminari
Cinema i Història
Tàrraco
i l'inici
del cristianisme
persecucions
i màrtirs
al cine
amb la projecció
de la pel·lícula
Ben Ur
de Fred Niblo
rodada l'any
1925
tindrà lloc
a la sala d'actes
del Museu Nacional
Arqueològic de Tarragona
a la plaça del rei
número 5
a dos quarts
de set de la tarda
el dijous
dia 13
hi haurà una altra
sessió
del seminari
Cinema i Història
Tàrraco
i l'inici
del cristianisme
persecucions
i màrtirs
al cine
en aquesta ocasió
es tracta
de la conferència
màrtirs
i cristians
com a subgènere
dins del peplum
a càrrec
del senyor
José Carlos Suárez
professor d'història
de l'art
de l'universitat
Rovira Virgili
i director
de l'aula
de cinema
també es farà
a la sala d'actes
del Museu Nacional
Arqueològic de Tarragona
a la plaça
del rei número 5
de Tarragona
però a les 7
de la tarda
La Bona Nova
Comentaris sobre les lectures
dominicals
a càrrec de
mossèn Joan Magí
Bon dia, amics
El dia 9 de novembre
avui
seria el diumenge
32 durant l'any
però aquest any
és la festa
de la dedicació
de la basílica
de Sant Joan
del Laterà
Són boniques
també
les lectures
ens parlen
de culte
i de temple
i de l'aigua
que ho purifica
i ho vivifica
tot
diu
de sota
llindar
el llindar
del santuari
neixia una font d'aigua
i aquesta aigua
diu
que traspassa
tot el desert
i arriba fins al mar
mort de l'arabà
entra dins les aigües
insalubres
i la saneja
arreu on arribi
aquest riu
tot viurà
perquè l'aigua
que el rega
neix
del santuari
el salm
ens fa cantar
els braços
d'un riu
alegre
en la ciutat
de Déu
la mansió
més sagrada
de l'Altíssim
i on és
aquest temple?
doncs
a la primera carta
els cristians
de Corint
ens diu
vosaltres sou
l'edifici
que Déu
construeix
clar
de fonament
n'hi ha un
que és
Jesucrist
nosaltres
som
el temple
de Déu
l'esperit
de Déu
habita
en nosaltres
i aleshores
s'ha de purificar
sempre aquest temple
i ens presenta
aquella purificació
que fa Jesús
del temple
de Jerusalem
diu
que va agafar
els venedors
de vedells
de multons
i de coloms
i els canvistes
i
es va trobar
amb ells
i quan els va trobar
amb ells
i amb tot allò
que feien
que fa?
doncs llavors
es treu a fora
els multons
i els vedells
i li diu
als venedors
de coloms
que treguin
tot allò d'allí
i escampa
les monedes
del canvistes
i tot això
per què?
diu
home
no convertiu
en mercat
la casa
del meu pare
en què consistia
el mercat
en comprar i vendre
no
perquè
Déu no és un mercader
no podem anar allà
a regatejar
jo et dono això
tu em dones allò
a Déu
li donem l'amor
i s'ha acabat
i quin senyal
amb quin senyal
la mostra
és que pots obrar així
li diuen
i Jesús diu
destruïu aquest santuari
en tres dies
l'aixecaré
i Jesús
ens diu
l'evangelista
referir al santuari
del seu cos
i per això
quan va ressuscitar
d'entre els morts
els seus deixebles
recordaren
que havia dit això
Déu
ens fa fons
d'aigua viva
fons de purificació
i guarició
ho aconseguim
escoltant
creient
acceptant
l'amistat
de Jesús
i vivint
la seva comunió
amb el cos
que vivifica
i la sant
que purifica
Jesús
el nostre amic
ens ho diu
el qui begui
de l'aigua
que jo li donaré
mai més
no tindrà set
l'aigua
que jo li donaré
es convertirà
dintre d'ell
en una font
d'on brullarà
vida eterna
la fe en Jesús
ens converteix
en temples
on evita
l'esperit sant
per manifestar-se
en font de vida
per a tots
els qui entrin
en la comunió
que vivim
amb el pare
i el fill
també ens ho diu Jesús
si algú té set
que vingui a mi
el qui creu en mi
que begui
perquè diu
l'escriptura
del seu interior
brullaran rius
d'aigua viva
deia això
referint-se
a l'esperit
que havien de rebre
els que creurien
en ell
llavors
encara no havien
rebut l'esperit
perquè Jesús
encara no havia
estat glorificat
el tracte
amb Déu
no pot ser
de botiga
senó d'amor
i comunió
totes les accions
que distreguin
la comunió
i pitjor encara
que les supleixin
no són bones
per a la nostra
relació amb Déu
cal que netejem
de la rutina
i de la secularització
la celebració
eucarística
i la de tots
els sacraments
continuem amb l'agenda
avui està molt farcida
el dia 14
és a dir
el proper divendres
hi haurà un altre
dels sopars
col·loqui
de justícia
i pau
en aquesta ocasió
el tema
a tractar
serà
la vida
d'oració
i la llibertat
interior
a càrrec
de la germana
Teresa Forcada
i Vila
monja benedictina
i doctora en medicina
tindrà lloc
com és habitual
el restaurant
MR
al carrer
Francolí
número 59
de Torreforta
a dos quarts de nou
del vespre
ara
per a dies farcits
el proper dissabte
15 de novembre
mira
es farà
un seminari
sobre la persona
i el pensament
de Carles Cardó
en diverses ponències
tindrà lloc
a la sala d'actes
de l'Institut d'Estudis
Ballencs
de Valls
des de les 10 del matí
a les 2 del migdia
i des de les 5 de la tarda
a dos quarts de vuit
del vespre
vinculada
amb aquest esdeveniment
no oblidem
la solemne Eucaristia
amb motiu
de l'any Carles Cardó
presidida
pel senyor
que visba
i que se celebrarà
a l'església
arxiprestal
de Sant Joan Baptista
de Valls
a les vuit
del vespre
i no oblidem
tampoc
el curs
de trobar-se
amb la fe
en la seva
quarta edició
amb el tema
Jesucrist Salvador
les religions del món
aquesta sessió
es farà
des de les 10 del matí
a la 1 del migdia
a l'edifici seminari
al carrer Sant Pau
número 4
de Tarragona
sota l'organització
de l'Institut Superior
de Ciències Religioses
en Fructuós
l'INSAF
i haurem d'anar pensant
en acabar
i parlant d'acabar
els cristians
hem de ser realistes
reconèixer
la limitació
de la vida humana
mirar a la mort
amb esperança
i pensar també
en l'altra vida
però
per qui no creu
en Déu
ni en la vida eterna
aquests dies
han de ser
molt tristos
molt durs
un enfrontament directe
a la gran desesperació
de pensar
que no hi ha res més
després d'aquesta vida
i a propòsit
d'acabar
el diumenge vinent
16 de novembre
hi haurà
la missa
de comiat
de la comunitat
de Germanes Clarisses
del Monestir
de Santa Maria
de la Serra
presidida
pel senyor
que visbe
se celebrarà
el santuari
de la Mare de Déu
de la Serra
de Montblanc
a les 5 de la tarda
però aquest comiat
també té
quelcom de benvinguda
perquè
el santuari
Montblanquí
no es queda sol
sinó que
la comunitat
del poble de Déu
agafarà el relleu
Amics
parlem-ne
un cop d'ull
a la vida
pel pare
Esteve Sala
Francisca
Pau i bé
amigues i amics
l'altre dia
una persona
em va dir
que
la persona
que perdona
de debò
oblida
el que li han fet
i jo
penso
que de vegades
sí
però de vegades
no
i m'explicaré
mireu
hi ha ofenses
a la vida
que te les fan
també tu les pots ser
i que realment
són fruit
d'una irresponsabilitat
però sense cap
mala mena d'intenció
i tu dius
no, no, no
la persona aquella
crida perquè estava
ofuscada
però res
doncs vinga
deixem-ho estar
però pensem bé
que de vegades
a la vida
la cosa que ha succeït
l'ofensa
o la situació greu
ens ha obert
els ulls
amb quelcom
que mai
ens hauríem pensat
llavors
la persona
després et diu
perdona'm
i tu dius
sí
jo et perdono
perquè com a cristià
tinc que perdonar
però mireu
és important
conèixer
de quin peu calcen
els altres
no perquè
no haguem de perdonar
sinó perquè
un dia
te la poden
tornar a pegar
i un dia
pot ser que no et demanin
perdó
i que arribin
a dur a terme
allò
amb el que t'havien amenaçat
perdonar
vol dir
no fer mal a l'altre
però hi ha vegades
en què
jo penso
que Déu
ens vol parlar
a través
de coses
que ens han passat
per a què aprenem
i és molt bo
tenir una prudent
memòria
no per estar
ressentits
amb el proisme
sinó per tenir present
que aquell
que potser
t'amenaça
i després
et demana
perdó
potser un dia
dugui a terme
les seves amenaces
i ja no et demani
perdó
que important
és
perdonar
però vigilar
amb l'oblit
perquè si oblidem
tindrem
una font
d'amargura
pau i bé
amigues i amics
això ens porta
a posar-nos
una mica
transcendents
per als cristians
sense amagar
que la mort
ens crea tristesa
tenim esperança
la mort
no és el final
de tot
la mort
és un pas
necessari
i imprescindible
com en
Jesucrist
la mort
és necessària
perquè hi hagi
resurrecció
amb aquesta reflexió
posem punt i final
a l'edició
de 8
del Campanar
Amics i amigues
gràcies per la seva atenció
ens retrobarem
si Déu vol
el diumenge vinent
Feliç setmana a tothom