El Campanar
Un programa de la delegació diocesana de mitjans de comunicació social de l'Arcadisbat a Tarragona.
Bon dia, amics i amigues del Campanar.
En aquest matí del diumenge 30 de novembre, primer diumenge d'Advent, amb el qual s'obre l'any litúrgic.
Com sempre, abans de començar la nostra missió, els saludem en Santi Grimau, el control tècnic,
i en Didac Bertran i la que els parla Montse Sabater, els micròfons.
Bon dia a tothom al començament d'aquest any litúrgic.
Avui entrem a l'Advent i estrenem un nou cicle de lectures, el Bé.
Els quatre vents.
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
L'Advent, el temps litúrgic que enguany comença el diumenge 30 de novembre, té una doble finalitat.
D'una banda és un temps de preparació per al Nadal, el primer advent de Cris,
i de l'altra ens ajuda a adreçar l'esperit vers la segona vinguda de Cris a la fi dels temps.
És, per tant, un temps d'expectació pietosa i alegre.
L'any litúrgic, que comença amb l'Advent, se'ns presenta com un cicle que retorna cada any
i que ens fa considerar la vida i el misteri de Jesús.
Aquests pensaments, units als qui són propis de l'Advent, la fi del temps, el naixement de Jesús,
són una crida a la consideració de la virtut de l'esperança.
Ens fa molt bé pensar en l'esperança, que és alhora una virtut humana, cristiana i teologada.
En el compèndio del Catecisme de l'Església Catòlica llegim que gràcies a aquesta virtut
desitgem i esperem la vida eterna com la nostra felicitat,
posant la nostra confiança en les promeses de Cris
i recolzant-nos en l'ajut de la gràcia de l'Espírit Sant
per mereixer-la i perseverar fins a la fi de la vida terrenal.
L'esperança cristiana està centrada principalment en la vida eterna,
però no oblida la present.
Els cristians volem transformar el món
i encara que sabem que la felicitat definitiva sols la trobarem en el cel,
no oblidem que vivim en aquest món
i que el camí cap al cel passi per saber portar cap a Déu totes les coses creades,
transformant el món que el Creador ha posat a les nostres mans.
En començar aquest nou advent,
podríem preguntar-nos realment en què esperem,
on tenim posada de debò la nostra esperança.
Sens dubte, tots esperem i desitgem la pau,
la serena interior,
veure'ns lliures de la malaltia i dels sofriments,
estimar i ser estimats,
tenir els mitjans necessaris per a viure, treballar i descansar.
En definitiva, tots volem ser feliços,
tan feliços com es pot ser en aquest món.
Tots voldríem ser feliços ja,
ara mateix,
sense haver d'esperar una altra vida futura.
Corren temps difícils i complicats,
i per això necessitem, més que mai,
no perdre l'esperança.
Ens cal saber traduir aquesta esperança,
que a vegades podem referir només a l'altra vida,
en una actitud de confiança en la vida present,
en el dia a dia,
a l'hora d'afrontar les dificultats de la vida ordinària,
davant les coses que poden angoixar-nos.
Hem de confiar en Déu,
que és el nostre Pare,
i que vol sempre el millor per als seus fills
i no ens deixa mai per més difícils que siguin les situacions.
Com ja sabem,
una de les protagonistes de l'Advent és Maria,
que espera la vinguda de Jesús amb la certesa
i, per tant, amb la confiança que ja és a prop,
perquè el porta dins el seu sí.
Ella ens donarà aquesta confiança
per anar fent el nostre camí segurs de l'ajuda de Déu
i amb una esperança que mai no defalleix.
Adeu-siau.
Aquesta setmana passada,
la premsa es va ocupar del tema de la supressió dels crucifixos
a una escola de Valladolid
i de la votació a Barcelona
per veure si es feia pessebre o no en una escola.
No m'estiris de la llengua,
no m'estiris de la llengua.
I doncs?
Possiblement estiguin corrent
en els delictes de desacatament
i de menyspreu als drets de les minories.
Si faig esment,
faig referència al jutge
que ha dictat la famosa sentència de Valladolid,
segons la qual tenir un crucifix
o una aula escolar
és anticonstitucional.
O els que han promogut la votació
per determinar si a una escola
es pot fer o no el pessebre.
He de manifestar el meu profund respecte
envers la judicatura
i pel que fa als drets de les minories
sempre n'he estat un defensor.
Això no obstant,
també he de dir que em sembla
que ja és hora que diguem prou
aquesta mena de joc dels disbarats.
Si m'escoltés,
li podria preguntar
Senyoria,
en què conculca la Constitució
la presència d'un crucifix en una aula?
Em permeto recordar a la senyoria
que un personatge tan poc sospitós
de ser un enemic de la Constitució
com el pro-hom socialista
el doctor Enrique Tierno Galván,
que en Pau Reposi,
que quan era alcalde de Madrid
no va fer retirar la creu
del seu despatx
i que va replicar
als que li retreien
que allò era un signe de mort
i de pau
i que, per tant,
no podia molestar ningú,
també li afegiria
que no oblidem
que una enquesta molt recent
diu que el 79% dels espanyols
es considera catòlic
i això em porta a parlar
dels drets de les minories.
El pessebre a qui molesta?
Ara que ens delim per recuperar,
sovint reinventar,
antigues tradicions,
en volem foragitar
una de vent nostre
i amb uns quants segles d'història?
Aleshores,
quan veus els fills d'un imam
afanyant-se per modelar
un Sant Josep
i un pastor
pel pessebre de l'escola,
arribes a la conclusió
que hi ha alguna cosa
que no quadra.
I és el que em deia
el meu amic l'imam,
que no facin més el ridícul,
sisplau,
que no disfressin
de respecte
als drets de les minories
el vell i tronat
anticlericalisme.
I afegia,
a una persona assenyada,
creient o no,
no li pot molestar
cap signe religiós
exhibit amb el degut respecte.
El que passa és que,
digues-li Déu
o digues-li Alà,
a moltes persones
es molesta
que es recordi
l'existència
d'un ésser
que ens fa pensar
en que
tot no s'hi val.
qui tingui oïdes que escolti.
Un comentari
de mossèn Ricard Cabré.
Bons amics,
fa pocs dies
va morir el Robert.
Va morir de sida.
Em va saber molt de greu
de no poder ser a l'enterrament.
El van trobar mort
a la matinada.
Patia molt.
S'ho passava malament.
Quan no li feia mal al peu
tenia mal a la mà
o als ulls.
Anava perdent la vista.
Era un bon noi,
incapaç de fer mal a ningú.
No tenia res d'agressiu.
Moltes vegades
no tenia ni idea
de l'hora que era.
a vegades
em venia a trucar
de matinada
i es pensava
que ja era el vespre.
Un altre germà seu
havia mort
de la mateixa malaltia.
La droga
havia fet estrells en ell.
Prenia matadona.
No en podia prescindir.
Cada setmana
havia d'anar a Tarragona
a cercar-la.
Últimament
li podien suministrar
al mateix poble.
No tenia força.
Caminava com un vell.
Pobre Robert.
Quina vida tan trista.
Ell tampoc
en feia tragèdia.
Ho tenia sumit
com una fatalitat.
I pensava
que hi hagi
qui s'enriqueix
a costa d'una vida
o de milers de vides així.
Demà, dia 1,
celebrem
el Dia Internacional
del Sida.
Normalment
es contagia
per via sexual.
La llibertat sexual
i la manca
de prevenció
a l'hora
de tenir relacions
propicien
l'expansió
de la pandèmia.
Un dels llocs
en els que primer
es va detectar
aquesta enfermetat
va ser a Haití.
Avui es calcula
que una de cada 20 persones
a Haití
està infectada
pel virus.
La violència sexual
contra les dones,
les creences,
en certa màgia
per curar
les certes
enfermetats
i la precocitat sexual
faciliten
la seva propagació.
A Àfrica
s'ha reduït
l'esperança
de vida
de moltes nacions
a causa
d'aquesta plaga.
I el més greu
és que el 88%
de les persones
infectades
no tenien accés
els medicaments
retrovirals.
Es calcula
que en el món
encara hi ha
33 milions
de persones
afectades
pel virus,
virus de la
immunodeficiència
humana.
Des que es va
detectar la malaltia
fa 25 anys
han mort
25 milions
de persones.
Cada dia
moren aproximadament
5.700 persones,
segons afirmen
Marta Ricard
i Josep Corbella
en un article
que es va publicar
el 18 de maig
d'aquest any
a La Vanguardia.
Es lluita
contra la droga.
Cada any
se'n confisquen
més dones
però els càrters
de la droga
són prou espavilats
per a fer-la entrar
com siguin
als països
més pobres.
Misèria
sobre misèria.
Els més pobres
són les primeres
víctimes.
Aquestes són
les estadístiques
del món
però a casa nostra,
a Catalunya,
segons una notícia
apareguda a La Vanguardia
el dia 5 d'octubre
d'aquest any,
hi ha 5.146
casos de sida
diagnosticats.
Des del 1981
al 2007
s'han diagnosticat
a Catalunya
15.846 casos
dels quals
han mort
del 61%.
Vol dir
que també
a casa nostra
aquesta és una
infermetat
de difícil curació,
sobretot
quan no es posen
els mitjans
per radicar-la
per part
dels mateixos
afectats.
Pel que diuen
certs investigadors
experts del sida,
s'inverteixen
actualment
a l'any
mil milions
de dòlars
en la recerca
d'una vacuna
eficaç per al sida.
Fins ara
no s'ha trobat
del tot.
Espero que la trobin
aviat.
Moltes gràcies
per la vostra atenció.
Què et sembla
si comentem
el full dominical?
Doncs mira,
a la primera pàgina,
com sempre,
hi ha el comentari
del senyor arcabisbe
que,
ai senyor,
per una d'aquelles
coses
de la informàtica
ha sortit retallat
en el seu final.
Els lectors
del full
podran veure
que l'escrit
acaba
amb una abrupta
i amb una esperança
que...
Què?
Què?
Doncs
quan hauria
de continuar
amb
i amb una esperança
que mai
no defalleix.
Preguem disculpes.
A la segona
hi ha les lectures
de la missa
dominical.
Què et sembla
si aprofitem
la benentesa
per escoltar
el fragment
de l'Evangeli
en la representació
de l'associació bíblica?
Doncs molt bé
i després,
si et sembla,
també podríem
escoltar
el comentari
del seu president,
mossèn Joan Magí.
El dia i l'hora
D'aquell dia
i d'aquella hora
ningú no en sap res,
ni els àngels del cel
ni el fill,
sinó tan sols
el pare.
Estigueu alerta,
vetlleu,
perquè no sabeu
quan serà el moment.
Passa com amb un home
que se'n va
a terres llunyanes.
Deixa casa seva
després de donar
facultats
als seus servents
i confiar
a cada un
la seva tasca.
I el porter
li mana que velli.
vetlleu,
doncs,
perquè no sabeu
quan vindrà
l'amo de la casa.
Al vespre,
a mitjanit,
al cant del gall
o a la matinada.
No fos cas
que arribés
sobtadament
i us trobés
dormint.
El que us dic
a vosaltres,
ho dic a tothom.
Vetlleu.
la bona nova.
Comentaris
sobre les lectures
dominicals
a càrrec
de mossèn
Joan Magí.
Bon dia,
amics.
El dia 30 de novembre
comencem
un nou any
litúrgic.
comencem
l'Advent.
Aquests quatre diumenges
que ens preparen
per Nadal.
I
és una manera
de recordar,
no només de recordar,
de fer presents
i veure aviam
com les vivim ja,
les promeses
que Déu ens ha fet
a través de tota la història
de la salvació.
I per això
trobem primer
Isaías
que ens recorda
que Déu és el nostre
Pare
i que
hem d'estar sempre
reconciliats
amb Déu.
Hem de voler
que Déu
doncs sempre
ens perdoni
qui ja ho fa
i ho repeteix.
Tu ets
el nostre
Pare
i Déu de l'univers
renova'ns,
diu el Salm.
Fes-nos veure
la claror
de la teva mirada
i serem
salvats.
I llavors,
a la Carta
de Cristians de Conin,
doncs,
diu de què?
El testimoni
de Cris
s'ha reformat
tant
entre nosaltres
que
ja tenim
tota mena
de dons.
Doncs Déu
ens mantindrà
ferms
fins a la fi.
Tot això
és perquè
davant d'aquestes realitats
sapiguem vetllar.
Ho repeteix
en l'Evangeli
d'aquest diumenge
que ja és
l'Evangeli de Marc
perquè
hem entrat
en un altre
cercle
llitúrgic
que és
el segle B
i llegim
l'Evangeli de Marc.
Doncs,
en aquest
bocí d'Evangeli
tan curt
doncs repeteix
tres vegades
vetlleu,
vetlleu,
vetlleu
i això
ens ho diu
a tots.
El redemptor
és el qui restableix
la bona marxa
de les persones
i les coses.
El poble
té desig
que sigui
Déu mateix
que restableixi
la situació
del món.
Déu ho fa
mitjançant
Jesucrist
i ara
Jesucrist
actua
a través
nostre.
Cal vetllar
per descobrir
que els dons
que necessitem
Déu
ja els té
distribuïts
entre nosaltres.
Cal esquincar
els vels
i les boires
que no ens
permeten
ser transparents.
Com ajuntem
els nostres dons
en la tasca especial
de restaurar
les relacions
personals,
familiars,
veïnals,
laborals?
Ens ajudem?
Ens ajuden
les nostres
celebracions
de fe
a fer
cada vegada
més net
i transparent
la nostra
mirada
envers els altres?
Com ens ajudem
per descobrir
la presència
de Jesucrist
en tots
nosaltres?
Continuant
amb el full,
què trobarem
a la pàgina
tercera?
En aquesta pàgina
hi trobarem
un nou article
de la sèrie
El Sant del Mes
que escriu
mossèn Joaquim Gràs,
un altre
de mossèn Francesc
Manresa
sobre l'advent
i el comentari
Paraula en dins
que signa
mossèn Joaquim Fortuny.
I pel que fa
a la 4
veig una breu
convocatòria.
Sí,
i ara que parles
de la convocatòria,
els amables lectors
del full
són prou intel·ligents
com per adonar-se'n
d'una errada
clamorosa.
No és que la convocatòria
vagi endarrerida,
no,
sinó que,
no sabem per què,
ha sortit novembre
en lloc de desembre.
Tots els actes
corresponen
al dia que s'indica,
però,
això sí,
al mes de desembre,
que demà,
si Déu vol,
encetarem.
Festa que és
aclariment,
podem afegir
que hi ha
un seguit
de notícies
i d'avisos
i una entrevista
amb mossèn Santiago Soro,
delegat diossessar
de pastoral social.
El passat dimecres
va tenir lloc
a la casa
de l'Arcabisbat
de Tarragona
la presentació
a la premsa
del llibre
El cant de Lluança,
editat conjuntament
pel capítol
de la Catedral
de Tarragona
i el Centre
de Pastoral
Litúrgica
de Barcelona.
El senyor Jordi Guàrdia,
del Centre
de Pastoral
Litúrgica
de Barcelona,
ens explica
el sentit
i el per què
d'aquesta nova
publicació.
El Centre
de Pastoral
Litúrgica
ha obert
o va obrir
ja des de fa
molts decenis
una línia
en aquest sentit
de publicacions
musicals.
Primer,
als anys 60,
amb una
participació
en una col·lecció
de fitxes
on hi trobem
músiques
també
d'autors
tarragonins
com van ser
mossèn Joan
Grifoll
o els pares
Jordi Bou
o Benet Ferrer
de Poblet.
I a partir
dels anys 70
amb el que és
potser el llibre
de música
amb més difusió
en català,
el Cantoral
de Missa Dominical
on hi podem trobar
també
entre d'altres
col·laboracions
amb cants
de mossèn
Miquel Barberà.
Ja
a començaments
del segle XXI
ens vam
encarregar
juntament
amb els bisbes
de Catalunya
d'editar
el Cantoral
litúrgic
bàsic
que és un desig
del
Consell
Provincial
Terraconensa.
Amb aquesta història
és lògic
que quan
des dels
Canonges
de la Catedral
se'ns proposa
de
coeditar
aquest material
al Cant de Lluans
aquest llibre
que teniu a les mans
nosaltres
per vocació
el vam acollir
favorablement.
parteix
d'una experiència
local
d'una experiència
molt reaixida
i que per tant
considerem
que és
vàlida
per a moltes
altres comunitats
no només
en el seu format
diguem-ne
literal
o sigui
el contingut
d'aquest llibre
sinó com a proposta
com a idea
a d'altres comunitats
perquè puguin
celebrar
celebrar
cantant
la pregària
de l'Església.
El procés
com a responsable
o director
de les publicacions
musicals
del centre
us puc dir
que el procés
de realització
de producció
d'aquest llibre
és molt senzill
i
hi ha hagut
per una banda
un treball
del text
i per altra banda
un treball
de la partitura
de la música
s'ha posat
diguem-ne
informatitzat
totes les
partitures
s'ha digitalitzat
de forma que
és un material
que podem
fer servir
i podem editar
des de Tarragona
i també
a través del centre
en les mesures
que ens calguin.
A l'agenda
dels propers dies
cal remarcar
que el dia 6 de desembre
hi haurà
el reces
d'Advent
a Poblet
organitzat
per la Pastoral
de Joventut.
Aquest mateix
6 de desembre
es farà la trobada
dels diarques permanents
de les diòcesis espanyoles
amb motiu
de l'any jubilar.
Hi haurà un acte litúrgic
a l'arena
de l'amfiteatre romà
de Tarragona
amb lectura
de les actes
martirials
seguida de processó
fins a la catedral.
A les 11
hi haurà
una celebració
eucarística
presidida
pel senyor
arquebisbe
a la mateixa catedral.
Remarquem també
per aquest proper dissabte
6 de desembre
la representació
dels pastorets
de Conflent
posada en escena
de l'obra
de Miquel Perpinyà
a càrrec
de la companyia
Els pastorets
del Conflent
de Prada
a la Catalunya Nord
amb més de 80 actors
en escena.
Es farà
a l'església parroquial
de Santa Maria de Prades
a les 7 de la tarda.
Organitza
a la parròquia
de Santa Maria.
Tarragona Missionera
Una finestra
a la realitat missionera
oberta
des de la delegació
diocesana
de missions
i cooperació
entre les esglésies.
Déu vos guard.
La darrera setmana
parlàrem
de les obres
missionals
pontifícies.
En breus paraules
intentàrem
explicar-los
la finalitat
de cadascú d'elles.
Dèiem
que eren
quatre dependents
directament del papa
en responsabilitat
diocesana
assumida
pel bisbe
de cada diòcesi
i delegada
en el director
diocesà
de les obres
missionals
pontifícies.
Doncs bé,
la quarta
d'aquestes obres
és la nomenada
la pontifícia
unió
missional.
Es tracta
segurament
de la més
desconeguda
de les obres
missionals.
Pensada
per a les preveres
religiosos i religioses.
el fundador
en feu
el pare
paumana
missioner
que feu
a la Índia
i a Birmania.
El papa
Joan XXIII
la nomenà
el nou colom
de l'empresa
missionera.
L'any
1915
ja arribava
a ser
una obra
ben estesa.
Se la coneixia
com la
Unió
missional
del
esclargat.
L'any
1956
el papa
Pius XII
li donà
el nom
de pontifícia
Unió
missional.
Els nostres
germans
de Colòmbia
estan de festa
en comemorar
els 80 anys
de la implantació
de les obres
missionals
pontifícies
a casa seva.
El 1924
celebrà
a Santa Fe
de Bogotà
el primer
congrés
nacional
missioner
a Colòmbia.
Aquest congrés
marcà l'inici
d'un gran
impuls
missioner
a Colòmbia.
Aquest
impuls
estava
inspirat
en la
tasca
d'una
gran
missionera
la
Mare
Laura
Montoya
qui
uns dies
abans
havia
fundat
a la
mateixa
Colòmbia
la
congregació
de les
missioneres
de Maria
Immaculada
i Santa
Caterina
de Siena
conegudes
avui
com les
missioneres
de la
Mare
Laura.
Aquest
mateix
Monsenyor
Miquel
Àngel
Buíles
que hi seria
l'ocasió
en sortís
en 1927
la fundació
en Lloramal
de l'Institut
de Missions
Estrangeres
de Lloramal
una societat
de vida apostòlica
que actualment
té missioners
al Cine.
A fi de celebrar
aquests 80 anys
de presència
les obres
missionals
pontificies
de Colòmbia
han organitzat
diferents
activitats
que es desenvolupen
des del 22
d'agost
del 2008
al 29
de juliol
del 2009.
En parlar
de l'obra
missionera
de l'Església
el Papa
no deixa
d'abocar
el treball
de les obres
missionals
pontificies
així diu
subratllo
amb un gran
agraïment
l'aportació
que les obres
missionals
pontificies
a l'acció
evangelitzadora
de l'Església
els dona
les gràcies
pel recolzament
que ofereixen
a totes les comunitats
especialment
a les joves
les obres
són un instrument
vàlid
per animar
i formar
en la responsabilitat
missionera
el poble
de Déu
i alimenten
la comunió
de béns
i de persones
entre les diferents
parts del cos
místic de Crist
els convidem
a una pregària
ben fervent
per intercessió
de Sant Francesc
Xavier
festa
a celebrar
properament
pregària
pels missioners
i missioneres
i perquè la responsabilitat
missionera
es descobreixi
en tot cristià
adéu
el diumenge
7 de desembre
la representació
dels pastorets
del conflent
es farà
a la prioral
de Sant Pere
de Reus
a les 5 de la tarda
organitzada
també
per la prioral
de Sant Pere
i també
a Reus
el mateix
diumenge
7 de desembre
hi haurà
la trobada
dels diarques
permanents
de les diòceses
espanyoles
amb motiu
de l'any jubilar
al Santuari
de Misericòrdia
de Reus
amb vespre
solemnes
i veneració
de la Santa Imatge
tot això
es farà
a partir
de les 6 de la tarda
i deixant un moment
l'agenda
el passat dia 17
a la Casa Diocesana
d'Exercicis
de la Selva
del Camp
l'habitual jornada
mensual
de formació
per a preveres
i diarques
es va centrar
sobre el Sínode
recentment celebrat
a Roma
l'encarregat
de guiar la reflexió
va ser un dels ponents
del Sínode
mossèn Salvador Pie
el nostre col·laborador
Josep Sabater
li va fer
aquesta entrevista
mossèn Salvador Pie
ha participat
d'una forma activa
en les reunions
dels bisbes
del Sínode
de Roma
en primer lloc
mossèn Salvador
voldria preguntar-li
quina està
la seva experiència
del Sínode
de Roma
ha estat una experiència
molt interessant
perquè es veia
la vivor
de l'Església actual
a vegades aquí a Europa
pensem que estem
una mica adormits
i és veritat
però quan veus
Llatinoamèrica
Àfrica
Àsia
la vivor que hi ha
en alguns altres llocs
també d'Europa
penses que
per esperit
està en l'Església
i que nosaltres
també hem d'intentar
de trobar
el que hi ha
en aquest Sínode
com a experiència
de trobar-se
cada vegada més
a l'escolta
de l'Evangeli
per mi l'important
era que
aquest Sínode
era centrat
sobre allò
que ens ha de renovar
que és la paraula
de Déu
i per tant
aquí estaria
el que va val
la pena
una experiència
extraordinària
sobre el punt
de referència
que és
per l'Església
Vostè parla
efectivament
de la Bíblia
i de quina manera
la Bíblia
ha de ser
la fons
d'aquesta
renovació
de l'Església
i també
s'ha parlat
del dret canònic
què ens pots dir
del dret canònic
i també
la importància
de la Bíblia
quan he parlat
del dret canònic
és a dir
el dret canònic
és important
perquè ens dona
una mica
les formes
de governar
però no és
el punt
de referència
no és la font
de l'Església
és un dret canònic
això vol dir
fer una comunitat
i evidentment
una comunitat
s'ha d'organitzar
però a vegades
hem pensat
que era més important
el dret canònic
per bona fe
que no pas allò
que és la font
del dret canònic
que seria
la paraula de Déu
i per tant
aquí seria
una de les grans
novetats del Sino
de dir
atenció cristians
aquí
hem de trobar
aquesta paraula de Déu
entenem que
aquesta paraula de Déu
no és solament un llibre
nosaltres tenim
com a importància
un llibre
que és la Bíblia
però
abans que el llibre
és Jesucrist
o sigui
el centre del cristianisme
no és una religió
del llibre
un llibre
com a molt important
pel nostre centre
no és el llibre
sinó que és Jesucrist
que aquest llibre
testimonia
i aquí està
la novetat
i la fascinació
és un llibre
que ens ha de portar
Jesucrist
i per tant
tot el que sigui
conèixer més
Jesucrist
a través del que ell va
dir, explicar
i viure
és renovació d'Església
El Sino de vol dir
caminar junts
caminar plegats
és aquesta la col·laboració
amb el Papa?
Sí
El Sino de ve
del Consell Vaticà II
quan fa 40 anys
es va veure
que era important
continuar l'esperit
de col·laboració
entre Papa i bisbes
se n'han fet ja
de 22 de Sino de
per tant bastants
encara està
en una etapa
de creixement
d'acabar de veure
com es fa
però és un signe
excel·lent
per dir
el Papa no està sol
els bisbes no estan sols
sinó que fan un treball
en comú
jo crec que és un camí
que també pot ajudar
les nostres parròquies
les nostres diòces
a fer un treball
també més col·lectiu
que no sempre és fàcil
però que d'alguna manera
això vol posar de relleu
que l'Església
no és un o l'altre
sinó que el Papa
amb els bisbes
la parròquia
amb tots els feligresos
fan una xarxa
de comunitat
d'alguna manera
es empenya
a fer camí
de comunitat conjunt
vostè en Salvador
moltes gràcies
avui 30 de novembre
la missa jubilar
de les 11 del matí
tindrà a la catedral
uns accents particulars
perquè arribaran
uns 400 pelegrins
de les filipines
es tracta
d'una celebració
dedicada
als catòlics asiàtics
en general
i als filipins
en particular
i això amigues i amics
és tot per avui
fins al diumenge
vinent
si a Déu plau
feliç setmana
a tothom
a tothom
a tothom
a tothom
a tothom
a tothom
a tothom
a tothom
a tothom
a tothom