Gràcies.
Darrerament ha aparegut al mercat el tercer volum de la col·lecció de discos Música de Concert per a Cobla,
que promou l'entitat Músics per la Cobla i que interpreta la Cobla Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
Són uns enregistraments que de moment apareixen de manera molt espaiada, però que mostren música de gran qualitat,
tant pel que fa a les obres que s'inclouen com a les interpretacions.
Expressament s'han exclòs, millor dit, les sardanes, i només s'inclouen obres lliures.
Fins ara predominaven els clàssics, però en aquest tercer volum tots els autors són actuals, en algun cas força jove.
En conjunt, uns discos que són una mostra excel·lent que s'ha fet i es fa música per a Cobla del nivell.
Davant d'aquest fet, d'aquesta evidència, que ja era perfectament constatable en determinats concerts,
ara encara ho és més amb aquesta col·lecció discogràfica.
No sé si podrien ser una eina per mirar d'obrir els ulls algun espatums de la música anomenada culta,
responsables de programar certs cicles de concerts, però es podria intentar.
Esclar que també hi ha una altra assignatura pendent, la d'aquells concerts de música per a Cobla,
promoguts des de dins de l'àmbit sardanista, els responsables dels quals no gosen programar segons què
i es limiten a un repertori massa clàssic i suposadament popular.
I és que per a vendre qualsevol cosa, primer cal creure-se-ho.
Molt bon dia a tothom.
Molt bon dia.
I avui ens ho creurem, perquè avui estem al complet.
Sí, no saludem tots perquè tenim a la Maria, que ara està fent una coseta, però sí.
Està fent gestions, però pel programa.
Però hi són tots, eh?
És la més nova, fa la fotografia.
Fa de becària, fa de becària.
Després li farem anar a buscar cafè.
Ah, doncs mira.
Que dolents que estem avui.
Però està aquí, està aquí.
Avui promet, aquest programa promet, ja ho veieu.
Edició 595 de l'1.2 i seguint.
I, quasi 600.
Mira, per dir alguna cosa, vull dir que...
No, no.
La màgia dels números romans.
Exacte.
Ah, ho farem, no?
Amb el David.
Ni que sigui recordar els 500, no?
També.
Deia que el David, la Maria Rosa...
La Maria.
La Maria, que està fent la gestió.
L'Àngel.
Tots aquests davant del micro.
Amb el...
Aquí tenim el control de Sant Lluís, avui.
Bon dia, Lluís.
Fé temps que no ens acompanyava.
Bon dia a tothom.
Avui ens retrobem tots, una cosa.
El pleno.
Avui el dia ens acompanya, també.
Sí.
I no és res, potser recordar-vos, pels que no sapigueu,
que el que fem cada dissabte, en aquesta estoneta de ràdio,
és parlar-vos de sardanes, de música per a cobla i d'esbars.
Ho fem, en aquesta època de l'any, fins a dos quarts de dues de la tarda.
I també és costum del programa començar a fer una mena de resum
d'allò que us hem preparat.
És això.
Tindrem nova eliminatòria del concurs de la sardana a l'any.
Ja ho sabeu, des de la setmana passada, en fase de semifinals.
Tindrem un convidat, ja el tenim, de fet, aquí amb nosaltres,
a l'estudis de Terrona Ràdio, perquè, si bé el programa procurem estar l'últim,
evidentment, amb notícies, doncs de vegades també va bé fer una mirada enrere
i escoltar la veu de l'experiència, que sempre és oportun i bo avui.
Ens acompanya el senyor Manuel Sant Romà. Ja veureu què ens explica.
Després de les notícies, evidentment, tindrem la nostra agenda.
parlarem de l'agrupació sardinista Mirant el Cel, que celebra aniversari de la convocatòria,
una nova convocatòria dels Premis Francesc Basíl a Reus, que segueixen en la celebració del centenari de la sardana d'aquesta ciutat.
Ara, aquest cap de setmana, amb un mata-segell i un segell del centenari.
parlarem de l'Assemblea de Plex, que celebra el proper cap de setmana
i, lògicament, de la cloenda del Campionat de Catalunya,
que coincideix amb la cloenda, també, del cinquantenari del Casal Tarragoni
i l'inici del cinquantenari de l'Unió de Colles.
Ja ho veieu aquí, munt de celebracions.
Això serà el proper cap de setmana, però avui ja seguirem recordant els actes previstos.
Estrenarem un nou disc, tindrem xafateries, evidentment,
tot això i el que ens doni fins a arribar, com dèiem, a dos quart de dues de la tarda, la sardana de l'any.
La setmana passada, a l'edició d'un guany del concurs, la sardana de l'any, la dinovena,
entrava en un nou tram, el de semifinals.
Ara es tracta de triar entre les sardanes que van superar la primera ronda
i que, de moment, aspiren a ser presents a la final del mes del maig vinent.
Només ho aconseguiran deu, una de cada setmana,
que serà escollida pels oïdors amb els seus vots.
En aquesta etapa, les sardanes semifinalistes,
que s'agrupen de dues en dues, ja no són anònimes,
ja que anunciem nom i autor,
i, a més, s'emeten al format de dues tirades de curs i dues de llargs.
Comencem amb la primera sardana d'avui,
Cent anys de fraternitat, de Martimón,
que interpreta la coble a Ciutat de Girona.
i, a més, s'agrupen de dues en la cuble a Ciutat de Girona.
i, a més, s'agrupen de dues en la cuble a Ciutat de Girona.
A més, s'agrupen de dues en la cuble a Ciutat de Girona.
A més, s'agrupen de dues en la cuble a Ciutat de Girona.
A més, s'agrupen de dues en la cuble a Ciutat de Girona.
A més, s'agrupen de dues en la cuble a Ciutat de Girona.
A més, s'agrupen de dues en la cuble a Ciutat.
A més, s'agrupen de dues en la cuble a Ciutat de Girona.
A més, s'agrupen de dues en la cuble a Ciutat.
A més, s'agrupen de dues en la cuble a Ciutat.
A més, s'agrupen de dues en la cuble a Ciutat.
A més, s'agrupen de dues.
S'agrupen de dues en la cuble a Ciutat.
A més, s'agrupen de dues.
A més, s'agrupen de dues.
A més, s'agrupen de dues.
A més, s'agrupen de dues.
A més, s'agrupen de dues.
S'agrupen de dues.
S'agrupen de dues.
S'agrupen de dues.
La primera sardana d'aquesta segona eliminatòria de semifinals de la sardana de l'any era 100 anys de fraternitat de Martimón.
Ara ens correspon saber quin és el resultat de l'eliminatòria anterior.
La primera sardana era 25 anys de Tradicions, de Joaquim Soms, que va rebre 331 vots.
La segona sardana va ser Torra d'Embarra Centenària, de Tomàs Gil i Membrado, amb 448 vots.
En aquesta darrera, Torra d'Embarra Centenària, de Tomàs Gil i Membrado, la primera que passa a la final d'aquest any.
I ara anem a fer el sorteig d'un obsequi, un llibre on dius.
Ai!
És que estava distret, estava distret, perdoneu.
No, jo l'he enredat sense voler.
No, encara no.
Això és el canvi...
Abans eren 4 sardanes.
Clar.
Què deia?
Doncs sí que fem el sorteig entre tots els uïdors que vau participar al concurs de la setmana passada.
A veure.
Ai!
Mira, m'ha sortit abans d'hora, la bola.
És per seguir la tradició, això.
És per seguir la tradició.
Doncs mira, cap i cua, l'11.
11.
1-1.
Molt bé, sí.
Evidentment.
És de la Maria Coderca, de Torreforta.
De Torreforta, em sembla que el poseu.
Molt bé.
Enhorabona, Maria.
Ja li ha tocat el premi d'aquesta setmana.
Ja ens posarem en contacte amb ella.
Molt bé, doncs passem ara a escoltar la segona sardana d'aquesta setmana.
És Violetes buscanes, de Francesc Teixidor, que interpreta la cobla, la principal del Llobregat.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.

A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
Doncs ja hem escoltat les dues sardanes d'avui del concurs sardana de l'any.
Com sempre us recordem que per poder participar en el sorteig semanal de llibres i discos heu de votar per mitjà de Tarragona Ràdio.
Per carta Avinguda de Roma número 5B primer pis.
Per correu electrònic al web de la Federació sardanista de Catalunya fet.sardanista.cat.
Al correu electrònic del nostre programa un dos i seguit arroba tarragonaradio.com
o per telèfon al 977 24 4777 mentre fem el programa.
en cop de que només seran aconsellats els vots que ens ha arribat com a molt tard fins dimarts vinent al vespre.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
Doncs Déu-n'hi-do mentre fem el programa a vegades no en som del tot conscients però després quan surts al carrer ara el David em mira en una cara dient que dirà ara aquest home.
Sí perquè jo moltes vegades soc molt inconscient davant d'aquesta carxofa.
Tu també m'ho has comentat d'alguna vegada és que llavors és quan descobreixes parlant amb la gent doncs que algú ens escolta.
Això és veritat.
Jo no sé si ara no tenim mitjans per fer un estudi d'audiència ni comparant ni res però veus el programa aquell i tal tal.
I això doncs és satisfactònic no?
Mira calla alguns escolten.
I fa poc vaig tenir la satisfacció d'això que el senyor em va comentar que havia escoltat el programa i em va fer un comentari respecte.
Avui el tenim amb nosaltres.
El senyor Manuel Son Romà.
Molt bon dia.
Para.
Para.
Para.
Para.
Para.
Para.
Para.
Para.
Para.
Para.
Segur que molts coneixeu Manuel Son Romà.
Per sintetitzar-ho molt molt molt molt molt l'home que ha fet possible Tinet a Tarragona entre moltes altres moltes altres coses.
El fill aquest.
Ell és el fill del nostre convidat d'avui.
El senyor Manuel Son Romà per què l'hem convidat? Doncs perquè és una persona ja veterà eh?
i en la seva joventut una cosa que potser a molts joves ara els estranyaria però per l'època potser no tant.
ens expliqui'ns-ho.
A veure quan vostè va fer l'Emili els anys quaranta.
Sí.
a dir, l'any quaranta-quatre vaig anar a fer l'Emili.
Jo soc fill d'aquí de Tarragona, vaig néixer aquí al carrer La Nau, soc el gran de cinc germans, el meu pare Paleta, que van fer moltes cases per allà al carrer Maria Cristina.
doncs quan me va tocar anar a l'Emili, em va tocar anar a Barcelona i hi vaig estar, encara hi ha algun company, ja, que molt, i músic i li ha sigut, havia tocat a la cobla aquí a Tarragona, que encara és dels que vam anar junts cap a Barcelona.
i llavors allà el que passava és que quasi molts diumenges ens donaven el permís de dissabte, diguem-ne, i el que fèiem, era un grup, amb aficionats, però el que sí, anàvem a ballar a Sardanes, els diumenges que no podíem anar a Tarragona,
i llavors vam començar, ja us explicaré el motiu per què, però jo vaig començar a anar a Sardanes, vaig pensar, demanava als cobles, entre Sardanes i Sardanes, que em donessin la relació de les Sardanes que havien tocat,
i m'adonaven no tan sols de les que havien tocat, sinó que a vegades, com que ells no portaven totes les cobles, m'adonaven.
Jo llavors me va agafar l'edèria i ho he fet d'anar replegant Sardanes aquí a Tarragona, però no era jo sol, perquè jo allà al servei, el quartel, estava en un lloc que sabia exactament tots els que marxaven amb permís,
i els que marxaven amb permís dissabte, dilluns, o pels pobles d'aquí a Catalunya, i els deia, escuteu, feu a favor.
Al marxar, anaven als pobles, generalment en festes, al teu poble, si toquen Sardanes, baixen per favor, la relació.
I escuteu, a les copes, hi havia copes, els mongrins, a mi ja ho coneixien, i llavors, per això, només acabau de rematar,
vaig tenir un gran amic, que era de Tornoia mongri, que ara tinc família, i aquí ells, jo no sé d'on me venien,
però em portava, i ara, totes, i jo, total, que vaig anar arroplegant Sardanes, i l'estic aquí amb un llibret,
per ordre alfabètic, i en tinc més de mil.
Déu-n'hi-do, un arxiu impresionant de les Sardanes, que es tocaven aquells anys.
Ah, això mateix.
I si ja...
De tot el país, però, sobretot, molt a Barcelona, és el que em diu.
En una època, en una època en què, als anys 40, això cal remarcar-ho, perquè potser la serena
de les poques manifestacions catalanes, que es podien fer al carrer, dificultats, i això potser
poden comentar, però era una de les poques, i això explica en part, o l'èxit que tenien
en aquell any, en aquella època, i sobretot, si mirem programes d'aquells anys 40, a Barcelona
n'hi actuaven sovint les millors cobles del país, i a més a vegades actuant en competència
directa, una cara a cara, i això vostè vol viure en primera persona, vaja.
Sí, esclar, estava allà, però els 21 anys, fins als 24, érem uns que...
i aquí el que em va a mi il·lusionar més, el meu pare, a casa meva, aquí a Tarragona
em coneixen ja, a veure si em coneixen, s'haven... érem 4, som 4 hòmens, 4, jo el gran, teníem
una nena, la petita, d'11 anys, que era la petita de casa, 4 hòmens, i el pare, tots
estaven parella, i vam tenir mala sort que els 12 anys, quan jo era l'Emili, a l'any 45,
se'ns va morir. I el meu pare estava bujat, com ara, penso que quan la meva filla era
petita, i va agafar la dèria i la portava a ballar sardanes, i amb els grups petits de
deia, bueno, primer va començar la tèria, i bueno, jo no m'entrava tant, no era tu, però
el meu pare, si era la petita, la petita, la petita. I, per cert, una vegada, no sé com,
devia anar la cosa, que es va veure un de la copa, que amb el meu pare, era un home que
també se posava, quan se posava una cosa, i més això de la sardana, sí que, doncs amb algú, no sé exactament,
res, clar, jo no sé els fets, els fets, però no em recordo ara exactament de tothom. Sé que va venir a casa, i ell, no sé qui era, que li faran una sardana
en nom de la nena, de la petita, perquè ella era la petita, es deia Maria Teresa. I, i al cap d'un temps, un altre dia, que jo vaig venir amb permís,
que, saps, nena, allò de la nena, s'han equivocat, perquè m'ha dit un, un, un senyor que, que era molt aficionat a les sardanes,
també, que estava aquí a Tarragona, que, bueno, no els vull dir, perquè estava aquí, i, diu, m'ha dit aquell, que va sentir la sardana,
i no era la que, bueno, total, així es va acabar. Jo ara, precisament ara, ara, ara m'he fet aquí, perquè el llibret aquest que tinc,
doncs, em vaig pensar, com que se sentia les sardanes aquí, els dissabtes i els diumenges de Tarragona,
d'Anse, em vaig pensar, tinc aquest llibret a casa que ha estat 20, 30 anys perduda.
I ara l'has recuperat.
I ara la vaig recuperar.
L'únic testimoni que hi ha d'aquí, amic d'aquí a Tarragona, que sap una mica de què va, ho sap tot, perquè encara es viu,
el Turo. Un músic prou conegut, músic, molt prou conegut, també molt veteranà.
I he tocat a la copla de Tarragona, vam marxar junts el mateix dia cap a Barcelona, al servei militar, l'any 44.
El cas és que vostè, ja estic segur, que li faria gràcia tornar a trobar aquesta sardana,
que pràcticament, oi, aquí em deia abans que en aquesta llibreta, al fer-ne una còpia,
havia sortit la sardana aquesta.
Sí.
Però potser falta que surtin la sardana amb els papers, poder-la sentir i poder-se tocar, què sé.
Bueno, aquest dia he comentat amb el meu amic, allò que fas projectes, a vegades tontos,
perquè nosaltres parlem de coses i són tants anys i penses a vegades que el Ciro no la lata jo ara, en aquesta gent.
O sigui, el que m'agrada és pensar en aquell temps.
i el que fem aquesta llibreta, jo sé que llavors va passar que un que la va ser i va dir no, és la sardana.
Maria Teresa.
Va anar a una copla de les que van venir aquí i va preguntar, la sardana, a veure si la teniu Maria Teresa,
que aquell senyor va dir que la registraria i que la podrien demanar el dia que ho volgués.
I va dir, han tocat Maria Teresa?
Va dir que sí, perquè vaig parlar amb un, vaig dir, escolteu, Maria Teresa, que la portem aquí.
I un de allà, d'allà, d'allà, van dir, sí que és, Maria Teresa.
I en vez de tocar una de les sardanes d'aquell dia, de l'exhibició, de l'actuació d'aquell dia,
van canviar per tocar la Maria Teresa.
I el sentit aquell, com que es veu que havia sentit un altre,
va dir, no, i li vaig dir al pare, Manel, no el pare es deia Manel com jo, també.
Aquí hi ha hagut un liu, perquè aquella sardana que...
Segur que n'hi ha moltes, que es diu en semblant, no?
Maria Teresa, Maria Teresa.
En definitiva, aquesta era petita Maria Teresa.
Però bueno, el pare, com que sempre portava la nena amb ell,
aquesta és la petita de casa, la petita Maria Teresa.
I veu que aquell senyor, al moment de...
li va posar, la petita Maria Teresa.
I jo ara, com que això ho he fet per...
El copiava-ho, aquí està tot copiat exactament de les mateixes,
que aquí per us el fet, perquè s'ho li seré a vosaltres.
Copiam-ho, veig Maria Teresa, hi ha una Maria Teresa de Vilaró.
Deia, mira, Maria Teresa, és aquesta que m'han dit
que no era la que havien sentit.
Una altra.
I ara, al passar per us el fet,
al arribar a la P, veig aquí una,
P, P, Pepita, Pepita, Vàries,
i veig petita Maria Teresa.
Me cago, jo, segurament,
que tots aquests anys que he pensat que no l'hi van fer,
segurament, que és aquesta.
I el que he dit, parlar amb el d'això, és de Joan Ola.
Valdria apena, mira, de recuperar-la, aquesta senyora.
No, la tenen vostès.
No, aquí està.
Home, podíem fer com una crida.
Sí, esclar.
Cobles, arxius...
Ara, si es pot trobar un treball d'investigació.
El Turo, el Turo, m'ho va dir i diu,
escolta, jo, home, aquest era dels coneguts,
no cal que m'ho digui, ja ho veig aquí,
els que hi ha, el Bou mateix té moltes grans expressions,
van tots, terrides, bueno.
El Turo va dir, diu, si en cas, jo,
jo m'havia preocupat, encara que no m'ho dieu,
però si valtre, ja veieu manera de poder-ho saber.
Em va dir, diu, si...
Buscant arxius, cobles...
A més, res, esclar, aquest home ja és mort,
però si estigués amb l'arxiu d'això,
doncs sí, canviessin el d'això.
Les partitures.
Sí, la partitura, que el Turo va dir això,
no, no, dic, jo sí que ho pagaria molt a gust.
I tant.
Tenim la partitura, eh?
Ja no cal buscar res més.
Seria un gran què.
I doncs ja sí que la faríem tocar.
Fem un incís, fem un incís.
Anem a escoltar una sedana, no és aquesta encara,
ja mirarem de trobar-la.
Però, de moment, una que s'hi assembla.
És un petit homenatge per a nostra.
Una que es diu senzillament petita, només,
de Manuel Sedarra i Puigferrer.
Alhora, incidim en aquest homenatge
que el sardanisme fa enguany,
aquest compositor al qual se celebra el centenari del seu naixement.
de Manuel Sedarra i Puigferrer.
de Manuel Sedarra i Puigferrer.
de Manuel Sedarra i Puigferrer.
de Manuel Sedarra i Puigferrer.
de Manuel Sedarra i Puigferrer.
de Manuel Sedarra i Puigferrer.
de Manuel Sedarra i Puigferrer.
de Manuel Sedarra i Puigferrer.
de Manuel Sedarra i Puigferrer.
de Manuel Sedarra i Puigferrer.
de Manuel Sedarra i Puigferrer.
de Manuel Sedarra i Puigferrer.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit


Bona nit
Bona nit

Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit