Fins demà!
No és pas un fenomen nou d'enguany,
però sí que darrerament la tendència s'ha incrementat de manera notable.
Ens referim als concerts de coble que tenen lloc al voltant de les festes de Nadal.
És evident que en aquesta època de l'any la climatologia no convida tant a ballar al carrer,
mentre que una sessió de bona música en un lloc tancat es fa més atractiva.
El problema és que aquestes dates van molt plenes d'obligacions familiars,
gastronòmiques i de compres diverses,
per això les propostes de concerts s'escampen més enllà de les dates estrictament nadalenques.
Els ceres que tenim a l'abast diversos concerts prou interessants,
fins i tot a les comarques terragonines,
on aquest aspecte havia quedat com una mena d'assignatura pendent.
A cobles de qualitat contrastada, com la Rau Jove, per exemple,
se'ls ha gerat feina en aquest sentit.
Fet del que ells mateixos en són directament responsables,
ja que des del primer dia promouen un concert
que aquesta vegada s'ha programat per aquest vespre al Bertrina,
i en el qual cada any també hi preveuen novetats sumament interessants.
En això, en el programa d'aquest concert,
valdria la pena que determinats organitzadors i cobles
em prenguessin exemple,
ja que massa sovint estira de veta de repertoris fàcils,
més propis de casats per a turistes,
que d'aquells que han d'interessar els malòmens,
encara que siguin primerecs.
Molt bon dia, benvinguts a l'edició 636 de l'1, 2 i seguit,
el temps que aterra una ràdio,
cada dissabte dediquem el món de la sardana,
els esbars i la música per a cobla.
I un programa que a partir d'avui,
i com és habitual fins que comenci la temporada castellera,
definitiva, el programa, doncs, una horeta i mitja,
amb el parèntesi, això sí,
de les notícies a la una de la tarda.
És a dir, avui fins a dos quarts de dugues
parlant-vos del món de la sardana,
els esbars i la música per a cobla.
I aquest és el nostre sumari
del contingut del programa d'avui.
I avant que res, les salutacions del Joa Maria,
el control de so, el conservidor, el guió i la presentació, l'Àngel,
i els molts convidats que avui tindrem al programa,
tant aquí, en presència a l'estudi, com mitjançant connexió telefònica,
perquè encara que no ho sembli, tot i que fora de temporada forta d'activitat,
sardinista al carrer, d'activitat n'hi ha, i bona part vinculada a allò que comentàvem
quan van començar el programa, els concerts.
Però també hi ha altres aspectes importants,
que precisament fan referència a això, a una temporada que s'ha acabat,
i s'ha acabat molt bé pel que fa al Campionat de Catalunya,
a la categoria de veterans.
Tenim com a convidats, i de fet ja hi ha una bona representació a l'hora d'ara,
aquí, als estudis de Terrona Ràdio,
dels actuals campions de colles veterans de Catalunya,
a la colla toc de dansa.
Evidentment la notícia la vam donar en el seu moment,
però avui amb tranquil·litat i amb més temps volem comentar-ho amb ells
com ha estat aquesta perigència d'aquesta temporada i aquest final tan brillant.
Al programa també, evidentment, tindrem una nova eliminatòria de la sardana d'any,
ja la catorzena, amb quatre sardanes noves que podrem escoltar i votar.
L'agenda coincideixen, aquest diumenge, un bon grapat de ballades sardanes,
un bon grapat tenint en compte la temporada, l'època de l'any,
ballades a Tarragona, Torre d'en Barra, el Morell, Cambrils i possiblement algun altre,
el concert a la Cobla Reu Jove aquest vespre, el Teatre Bertrina,
concerts ara ja anant més enllà dels comarques tarragonines a l'Auditori de Barcelona,
on la Cobla, Sant Jordi, Ciutat de Barcelona,
concerts amb molta, molta qualitat interpretativa i també de repertori,
i tots celebrant el 25è aniversari d'aquesta agrupació musical.
Parlarem dels premis del dia de la sardana, ara ja fixant-nos en el proper cap de setmana,
com també amb la col·lenda dels actes commemoratius del centenari del naixement
del compositor Manuel Sedarra Puigferrer, igualment pel proper cap de setmana.
I el concurs de sardanes per als joves compositors de Blanes,
ara fixant-nos enrere, un cap de setmana passat,
es va donar a conèixer i es van proclamar les sardanes guanyadores.
Ens situarem també a Torre d'Embarra, amb una d'aquestes ballades que comentàvem
i una iniciativa dels sardanistes de Torre d'Embarra,
és el que anomenen el Tió Mòbil.
També tindrem a xafarderies i, esclar, la música que ens anirà acompanyant
al programa fins, com dèiem, dos quart de dues de la tarda.
Comencem amb la sardana de l'any.
El concurs de la sardana de l'any arriba, que és cap de setmana,
a la catorzena eliminatòria de la seva vintena edició,
un certamen que organitza la Federació Sardanista de Catalunya
amb la col·laboració d'emisores d'arreu del país,
com és el cas de Tarragona Ràdio.
I d'aquesta manera, per mitjà de la participació popular,
escollim tots plegats la sardana que obtindrà el títol de sardana l'any 2008.
I ens trobem amb la primera fase d'eliminatòries.
Recordem-ho quatre sardanes que escoltem amb una tirada de curs i una de llars.
Cal estar atents.
Escoltem d'un moment la número 1, que com totes les d'avui,
la interpreta la Cobla Bisbal Jove.
Cal estar atents.
Cal estar atents.
Cal estar atents.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!





Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Hi ha quatre sardanes cada setmana,
en teniu per poder votar,
a vegades és difícil, eh!
La que més us agradi,
ho reconeixem,
però val la pena fer l'esforç,
ja en tenim tres de les quatre d'avui.
Ara, abans d'«Escoltar la quarta",
anem a ricordo com ho podeu fer,
per votar.
cal que indiqueu en una carta
si és que ho voleu fer així
el nombre de la sardana preferida
i fer-nos-ho arribar a l'Avinguda de Roma
número 5B primer pis
indicant que és per al programa 1-2-i-seguit
si preferiu el correu electrònic
a l'web de la Federació Sardanista de Catalunya
fet.sardanista.cat
o el nostre del programa
1-2-i-seguit arroba-terraonaradio.com
també per telèfon al 977-24-4767
mentre fem el programa
és a dir, des del moment que s'hagi emès
la quarta sardana
fins al final de l'1-2-i-seguit
avui a dos quarts de dues de la tarda
i recordeu que els que ho feu per mitjà
de Terragona Ràdio participareu en un sorteig
de regals, llibres o discos
i en tot cas, tots heu de tenir present
que els vots ens han d'arribar fins dimarts al vespre
com a molt tard
i ara sí, ara escoltem la sardana número 4
l'Avisbal Jove
que, a l'Avisbal Jove
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
campions de Catalunya, i després què?
Us heu quedat així com
tranquils, no sé, no sé com...
Vull dir que
a vegades sembla tirar cuets, o no?
No vau tirar cuets allà al concurs?
Ja sé per què ho dic, això.
I va haver una mica
una petita anècdota, que ho vam dir a les xafarderies.
Perquè estàveu preparats per celebrar-ho
i veig d'aquí una final del campionat
i la senyora que hi havia els micros
doncs no va anunciar
quina era la colla campiona fins que el volia dir
i ja era quan ja la majoria de la gent
ja havia marxat, no?
Me làstima, això.
Què, què? Ha secat.
La Mercè t'ha tocat.
Vaja. No res, que ens vam quedar
així una mica sobtats,
més que res per les classificacions
també, perquè
vam tenir problemes a l'arribar
al concurs i vam sortir
a ballar sense escalfar ni res
i no vam fer potser la millor
ballada i
i els resultats van ser els pitjors
de tota la temporada, no?
I això ens va deixar una mica
una mica freds.
Ah, els pitjors de tota la temporada, sí.
Però en tot cas
suficients per
mantenir el primer lloc
que ja teníem.
Sí, però
al sentir les classificacions
tot i saber que quedàvem primers
ens vam quedar una mica
potser decepcionats
de veure que
potser havíem fet
el pitjor resultat
en tots els bàsics
que havíem estat ballant.
Això pot ser els nervis.
Sí, sí.
Perquè vam arribar
amb el temps justet
per canviar-nos,
sortir i ballar.
O sigui, no vam tenir
temps ni d'escalfar
ni de
ni de
fer-nos cap plantejament
ni res.
Sortíem fred
i així a la plaça
i una mica
una mica fred.
Segur que si us haguéssiu trobat
però com un concurs
com el de Valls
on és la final
de les colles
juvenils, infantils
i alabines
on
ho diuen
amb tots els atxils
i us diuen
en les classificacions
però després diuen
campiona
per exemple
juvenil
la colla tal
i la cobla
allí fa com una mena
de toc
una mena de
fanfària
i ho fan com s'ha de fer
També el que passa
que els seus veterans
semblen que hem de ser
més moderats, no?
No hem de tindre més any
i estem una mica més
i després també
el nostre cap de colla
també s'havia dit
moltes vegades
que no llençessin
les campanes
al vol
que anessin poc a poc
i aquell dia allí
al donar els resultats
se van quedar així
com a sobtats
no van saber reaccionar
fins al cap d'una estona
que van tirar una mica
de confeti
i així
però es van quedar
molt parats
Bé, però que això
no ho aiguaixi
el cas és que
ho heu fet
una temporada
que ha acabat
a part d'aquest
resultat
d'últim concurs
els últims concursos
molt millor
que quan va començar
no?
Vau anar
millorant progressivament
i ha fet uns quants concursos
que era
al cap damunt
de la classificació
i ho vau haver
de defensar
fins a l'últim dia
Això és així, no?
Sí, sí
els últims concursos
anaven molt bé
sempre
primers, segons
anaven defensant molt bé
quan s'hi van posar
al cap davant
de la classificació
ja han anat
tota la temporada
fins al final
bàsicament
encara hi havia la possibilitat
hi havia la possibilitat
de que
de que no quedessin primers
i potser sí
anaven una mica
Tampoc ha passat
el que ha passat
a la categoria
de grans
on ja feia setmanes
que estava
de Tivenit
que la Violeta del Bosch
era campiona
i a la final
d'Arenys d'Humún
ja va ser
com una exhibició
pràcticament
els principals
els competidors vostres
les Roques Blames
de la Passió
van estar defensant-ho
fins a l'últim moment
sí, sí
fins a l'últim
per això et dic
que l'últim
l'últim
campionat
allà
l'últim
concurs
allà
a Plaça Solla
encara
hi havia la possibilitat
que ells quedessin primers
que se passessin
davant
que naltros
i això potser
anàvem una mica
no anàvem
si s'haguessin presentat
allà com a campions
ja clar
potser hagués sigut
d'una altra manera
perquè ja haguéssim anat
ja predisposats
ja a celebrar-ho
però com que encara
estàvem així
una mica
aturats
no vam saber
reaccionar
per ser
ja que hem esmentat
aquesta altra colla
la que
més ajustada
anava la cosa
per punts
també m'ho he comentat
en algun anterior programa
hi ha bon rotllo
no?
amb aquestes altres colles
sí, sí
d'un temps
ensàs
estem molt
molt avinguts
inclús en les altres
també
per exemple
jo quan vaig començar a ballar
guardaven les distàncies
no hi havia tant
no
tanta de confiança
que ara
m'ha agafat
sabíem aquí
compartim
dinars junts
i tot això
s'ajuntem
i les felicitacions finals
no és allò per compromís
que es veu a vegades
no, no, no
igual que l'any passat
ells van quedar campions
ells les roques blaves
nosaltres
ho van felicitar
igual
igual l'han fet ells amb l'altros
i hi ha molt
molt bon rotllo
fotos conjuntes
sí, sí
portem la mar de veia
això és
més que res
el bonic
hi ha una camadreria
i una edició
de companyoni
té molt bé
jo recordo que fa
quan vaig començar a ballar
vaig començar a ballar
vaig començar com a petitó
però el que veia
és les colles grans
que hi havia
en amistats
importants
entre les colles
em sembla que Mercè
t'ho vols veure
més també això
miraves així
una mica de reull
amb els companys
encara que fossin companys
però n'hi els consideraves companys
i te'ls miraves de reull
sí
en canvi ara no
ara no
més bonic això
sí
i tant
això també
jo potser això és molt
extrovertit
a mi m'he dit el cap de colla
que semblo de l'altra colla
en ves de ser de l'altra
perquè sempre
sempre estic allà
trocant amb ell
i anant cap aquí
i anant cap allà
i quan vas al concurso
i te'ls trobes
que no
perquè el cap de balla
es tracta de passar-s'ho bé
sí
i això ho fa més agradable encara
perquè ja no vas
amb aquell esperit
de competir
sinó passar una estona bona
i a més
amb altres colles
i amb més gent
vas a passar una estona bona
però si quedes primer
millor encara
de totes maneres
darrere d'aquest campionat
ja hi ha un esforç
uns assajos
potser és la part
diguem-ne més dura
com ho porteu això
bé
no no bé
i sempre he dit
que fins i tot
els assajos
amb els assajos
t'ho passes bé
perquè és el que sents
és el que t'agrada
sí
sí que ens marca molt
però a veure
jo personalment
fins i tot
vinc a gust
on sé ja
i a més a més
em sembla que
no ets de Tarragona
no no no
és a dir que
et requereix un esforç
suplementari
diguem-ho
exacte
anar i vindre
però vull dir
que véns a gust
a la colla
en sou
alguts
que no sou diversos
que no sou de Tarragona
Reus
Torra d'Ambarra
Figueroa
Figueroa
Vila Rodona
Valls
és com una selecció
sí sí
províncià
molt bé
la província
que dona gust
ballar en aquesta colla
veus que la gent
ve d'on sigui
per ballar
sí sí
i gent que hagi
sou colla
de categoria veterana
que aquí si heu començat
de petits
n'hi ha molts
em sembla que n'hi ha alguns
que heu començat
a la competició
a Bullir
ja amb una certa edat
diguéssim
no?
Alguns
no és el teu cas
Mercè
que sé que va des de fa molts anys
en competició
sí
jo vaig començar
el 2005
en competició
ara de ballar
de sempre
tota la vida
m'he diu el tècnic
perdoneu
que tenim una trucada
no sé jo encara d'aquí
però es veu que
va adreçada
a la gent de la toc de dansa
per què no
li donem pas
bon dia
hola bon dia
aquí parlem
sóc Teresa
de Reus
des de Reus
mira veus
em sembla que et coneixen
una mica
els companys de la toc de dansa
que hi ha aquí
sóc aig d'en Saire
ah molt bé
molt bé
és que els voldria felicitar
tots i totes
tots els components
de la colla
i sé que han treballat
moltíssim
per aquesta primera posició
a la categoria
de veterans
eh
les colles
amb les quals competien
i per cert
no eren gens fàcils
per passar-los davant
eh
i vull dir
que estic molt contenta
que hàgim guanyat
res més
l'heu sentit no?
sí
moltes gràcies
i també
es pot fer partícip de l'èxic
que també ha ballat amb nosaltres
clar
l'ava dit
té part de responsabilitat
i tant
una abraçada
a tots i totes
igualment
i fins demà
moltes gràcies
moltes gràcies
per trucar
adeu
i
i
aprofito l'oportunitat
per dir que
no només els ex d'enseires
que està molt bé
que hagi trucat
però tothom que vulgui trucar
a part de felicitar-los amb ells
que per el que som mereixen
com sempre diem
per criticar-nos
si convé
els que fem el programa
eh
o per dir alguna cosa
sobre sardanes
o per demanar una sardana
aprofito eh
l'oportunitat
sempre obert
aquest micro
aquest
ai aquest telèfon
al 977
perdó
977
ah mira
m'atava el
977
24
47
67
queda així
ben dit
és que
també m'hi sento
clar que sí
és que jo anava a dir
és que tu també n'ets partícip
que també ho has aconseguit
i
a veure
parlem de la part
insistim en aquesta part
de preparació
bé
teniu
alguns responsables
a la colla
sempre hi ha
encara que sigui un grup d'amics
i així
hi ha
alguna jerarquia
hi ha
hi ha caps de colles
caps d'encers
com ho teniu muntat
això
bé
hi ha
hi ha
hi ha el cap d'encer
que és el que s'enseja
que és l'alfred
després hi tenim un
el tècnic diguéssim
el tècnic
el que se dona canya
als
els ensais
i després tenim la
la jefa
que jo li dic la jefa
al cap de colla
que és la que se cuida
de la part
de tot
la burocràcia
i totes
els papers
i carreguella
inscripcions
concursos
sí
acabem els concursos
que s'inscriu
la que prepara
tot
que fa tota la feina
vaja
i en guany
això
que no me n'oblidi
en guany també
heu participat
al campionat
de punts lliures
què tal?
ha sigut una experiència
una experiència total
jo no sé si la gent
ho sap
però
si normalment
ballar sardanes
en colla
ja té un component
important
d'exercici físic
algú arriba a comprar
un esport
ai un esport
els punts lliures
això multiplicat
a que sí?
molt
molt
molt
gairebé
jo en principi
no m'agradaven
els punts lliures
no volia fer
no volia fer mai
sempre m'està
aquí ja
veient que no
i ara
vam començar a fer
tres ensajos
vam muntar una coreografia
que s'havien de muntar
va sortir
força bé
força bé
quan vam anar allà
al concurs
a la final de roses
nosaltres mateixos
pensàvem que s'ho sortiria
també
gràcies a l'esforç
i la dedicació
de l'alfred
i la canya
que s'ha donat
i tot això
s'ha sortit
molt bé
nosaltres
jo i el rest
de la colla
hem quedat molt contents
de l'experiència
aquesta que hem tingut
allà
a roses
perquè tradicionalment
vèiem
fer punts lliures
la gent jove
a veure
el punt
dolç
físicament
de les persones
als vint i pico d'anys
i veus
aquelles exhibicions
aquí
no
que ningú se m'enfadi
però tots en tenim
uns quants més
ja
a veure
això té una exigència
sí
sí
i ho notes
és diferent també
de ballar una sardana
normal
que ja sí
ja és una
una cosa física
a ballar
els punts lliures
també és un no parar
molt més
i quan tens una edat
ja ho notes més
i quedes més
més castigat
moltes agulletes
l'endemà
el primer dia
sí
el primer dia
el diumenge
jo penso que
va ser especialment
el primer assaig
que va massajar
els punts lliures
el primer dia que va massajar
els punts lliures
jo vaig estar
tres dies
quasi sense poder baixar
les escales
va ser horrorós
va ser horrorós
després el segon assaig
ja no tant
el cos acostuma
sí
jo no tinc mai
agulletes
i estic acostumada
a fer esport
i amb els punts lliures
tenia agulletes
molt bé
és que a més
començàvem la sardana
amb una baixada
i una pujada
i quan s'equivocava molt
ho tornàvem a començar
i aquella pujada
i baixada
la vam fer
el primer dia
de l'àscala
després els altres assajos
deia
bueno potser no baixem tant
no baixem tant
que això ja el tenim
dominant
perquè era el que fèiem
bé pensant
no sé si cal recordar-ho
pels oïdors
que sabem que en tenim
que no són sardanistes
però que escolten
la ràdio
escolten el programa
els punts llibres
el seu nom
de fet ho indica
són punts
que surten dels
normals
habituals
de la sardana
i cada colla
fa els que
que es veuen
un quart de fer
i aquí
la inventiva
i sobretot
voler destacar
sobre les altres colles
tots alhora
aquí està la gràcia
clar
tots fer els mateixos
d'una sola colla
perquè el fet de la competició
incita a fer cada vegada
coses més espectaculars
no?
i això repercuteix
en l'exigència física
que deia
ja ho diu el nom
definitiva
penso que és un bon espectacle
tant per la gent
que hi participem ballant
com per la gent
que hi va veure-ho
i que és una cosa
que val la pena
que la gent
s'acosti
a un concurs
d'aquestos
perquè és més desenfadat
que un concurs
normal
dels que es fan
del bàsic
o lliures
o tot
i que la gent
hi disfruta
perquè s'ho passa bé
i l'estona
que estan allà
asseguts veient-ho
jo crec que ho disfruta
tothom
és l'antítesi
de la revessa
sí
sí
totalment
inclús
la
la presentació
que fa cada colla
fa una presentació
d'un ball
fan unes coreografies
molt logrades
i molt maques
vindria a ser
com el galop
que es fa
d'entrada als concursos
però amb fantasies
sí
amb un espectacle
que no té res a veure
com si diguéssim
amb el món
de la sardana
no té res a veure
cada colla
pot fer
una coreografia
adaptada
amb la música que vulgui
i la música que vulgui
i l'adaptada
a la
molt
i tinc entès
que tant
tan agusos
us heu trobat
preparant aquesta coreografia
que fins i tot
l'heu reservat
pel festival de Navà
més que agus
més que agus
és que no hem tingut més temps
no hem tingut temps
de preparar res més
jo penso
Ângel
que ja estàvem cansats
de memoritzar
molts punts lliures
la coreografia
és que a més a més
ara hauríem tingut que fer
una adaptació
amb qualsevol obra de teatre
com l'any passat
ho penso
que estàvem
de memoritzar coses
i ho hem dit
amb la coreografia
com que els punts lliures
tot i que a vegades
d'una colla a l'altra
es puguin
diguem-ne copiar
hi ha denominacions pròpies
vosaltres també teniu
noms així
curiosos
nàstic
el Santi Arisa
va fer una sarda nova
que era
tota una mena de rap
en noms de punts lliures
que és bastant
curiosa
aquí el curiós
és que moltes
moltes colles
fan els mateixos punts
el que canvia és
la denominació
però normalment
la majoria
són molt semblants
i molt
perquè la gràcia
potser és tant
la combinació
com els dos hi fiques
sí
la combinació
de fer un punt
i després l'altre
també és la coreografia
de la sardana
home
evidentment
aquí ho hem d'agrair
especialment a l'Alfred
que ha estat
qui s'ho ha treballat més
que ha fet tota la coreografia
qui s'ho ha pensat
i qui ha cregut
amb nosaltres
pobra
això
que ha tingut
el valor
de presentar-se
en un concurs
amb nosaltres
tenia
que ja
quan ho vam comentar
al principi
va haver molta gent reàcia
perquè realment
en tres setmanes
no podíem
a més estàvem preparant
el final del bàsic
i si no hagués sigut
l'Alfred apretant
després del primer saig
em sembla
que ens n'hauríem
anat cap a casa
tots cap a casa
i ho haguessin deixat
per cert
el resultat
va fer segons
sí
va passar el mateix
que a la categoria
grans
que l'ordre
es va
trastocar
respecte al campionat
de Catalunya
grans
van guanyar
Maner Nostrum
va quedar segons
Vilatres del Bosch
i en aquest cas
va guanyar
primer les Roques
i després nosaltres
nosaltres
hem tingut
això que era
el primer any
que es presentava
som novells
però bueno
ja
si podem aguantar
per l'any que ve
tornarem
si les condicions físiques
s'ho permeten
home
heu de treballar
en aquest sentit
els assajos
per cert
que això
que dèieu
de l'espectacularitat
dels punts lliures
es pot demostrar
fàcilment
clar
un concurs
ja està organitzat
en aquest sentit
la gent ja sap
més o menys
el que va veure
però fixeu-vos
una ballada de sardanes
normal i corrent
a la Rambla
si hi ha una colla
que assaixi
a punts lliures
encara que només
s'assaixi
es munta allà
una mena rotllant
al voltant de gent
que acabaven
gent que no
coneix
que passa per allí
això és curiós
perquè veus
que en seguida
crida l'atenció
va ser un espectacle
ara quan veus
les filmacions
va ser un espectacle
que hi estava
d'espectador
era tot un xou
era molt bonic
a part de que
l'organització
dels punts lliures
va estar
a part de que
l'organització
dels punts lliures
va estar molt bé
perquè a més
a part de la
tota la coreografia
final de l'última
sardana
la sardana germà
que uns havíem de sortir
de les nostres colles
de les nostres anelles
havíem d'anar
a les altres anelles
jo penso que va ser
va ser ja res
i al final va funcionar
va funcionar molt bé
bé
toc de dansa
Campeons de Catalunya
l'any que ve
caldrà mantenir-ho
això
però l'any que ve
també
és any d'aniversari
no?
sí
10 anys
10 anys
a la colla
sí
teniu pensat alguna cosa
ja o encara s'havia
perdit
per dir-ho
el programa ja hem deixat
caure que hi ha un concert
per començar l'any
on em sembla que hi ha
una estrena
sí
dedicada a la colla
m'imagina
mira
no ho sé
jo pensava que això
podia ser
alguna cosa que ens podíem
esperar per l'any que ve
per conèixer
com coneixem
algun compositor
de regoní
pensàvem
que no estaria de més
i que potser
tindria preparat
algun as alemany
la setmana passada
no ho volíem dir
com a xafarderia
perquè no sabíem
si es podia dir
però tinc entès
que sí
que ja es pot dir
que ja no és
ja no és secret
ja podem deixar-ho córrer
no deixar-ho
dir-ho
que hi ha
una serana d'estrena
de l'Alfred Abad
dedicada a l'aniversari
de la colla
toc de dansa
dia 11 de gener
ja en parlarem
evidentment
de moment
de moment
ara teniu
les festes de Nadal
com tothom
cadascú
es viu
a la seva manera
però
l'agrupació
sardinista
de Tarragona
dansa
a la qual pertanyeu
hi ha
una cita
ineludible
que és un festival
de Nadal
imagineu-vos
amics oïdors
una mena final
de curs
d'escola
però en aquest cas
l'agrupació
sardinista
de Tarragona
dansa
on cada secció
des dels més petits
fins als més grans
hi fan la seva
pot ser
des d'una
coreografia
a una cançó
en plan coral
una obra de teatre
no?
vosaltres ja ho hem deixat
caure
que fareu
aquesta presentació
que és
és divertit
o què és això
el festival aquest?
vistosa
sí
és un ball
de totes formes
si a algú no li agrada
no cal que pateixi
perquè només dura
un minut i mig
és un acte intern
no caldrà ni que marxi
però
és una manera
d'acabar la temporada
bé
sí
és una tradició
que té l'agrupació
cada any fan
cada any fan
el festival aquest
i mantenim la tradició
i participant
cada colla
i demà
i demà
un dinar
i demà
fer el dinar
de clausura
de la temporada
i després
doncs
les festes de Nadal
fem un parèntesi
per començar
l'any que ve
amb més força
carregar les piles
per la pròxima temporada
molt bé amics
gràcies per estar
aquí al programa
felicitats
un cop més
per aquest campionat
i doncs ànims
per aquest desaniversari
i aquesta nova temporada
que suposo
que els competidors
us ho posaran
complicat
eh
aquest any que ve
el dècim aniversari
la Mercè
potser és una
no n'hi ha gaires
de quan va començar
a la colla
la diferència que hi ha
de quan ells van començar
les perspectives
que tenen la colla
de quan van començar
a l'Odare
no té res a veure
jo francament
no donava 10 sèntims
de fer la colla
de fer la colla
va començar una mica
com a
mira com una provatura
que hi havia molts pares
de petits
de les colles
de les colles
més petites
que bé va
va vinga
va ser una miqueta així
com improvisat
per dir-ho
tots els que ballàvem
en aquell moment
que vam muntar la colla
tots teníem fills
ballant
amb alguna secció
de l'agrupació
i això d'anar als concursos
aguantar brics
i mirar com ballava
la canalla
i si ballem nosaltres
però bueno
se va muntar
i la veritat
és que al principi
no ho sé
jo vaig veure una mica
precipitat
i pensava
que seria una colla
que
en qüestió d'un any
el veure quin passi
donava i tot
que la gent
no aguantaria
i carai
estic
molt satisfeta
que hem aguantat
fins ara
i que
a més
arribar en aquestes condicions
el desi aniversari
ens dóna força
per tirar
més endavant
i tant que sí
bona manera
d'acabar
l'any
i tant que sí
perfecte
dir-me això
molt bé
i sincero
gràcies
per venir aquí
al programa en directe
gràcies
gràcies a tu
que vagi molt bé
al festival
dinar
i aquest començament
de temporada
que vindrà
després
nosaltres ara anem
altra vegada
a la música
escoltem ara
una deliciosa
sardana
Francesc Casú
l'actual director
de la COBLA
la principal
de l'Avisbal
es tracta
de composició
primer enca
de l'any 1985
quan només tenia 20 anys
i que evoca
un amor de joventut
i que va obtenir
la sardana
el segon premi
del concurs
de la sardana
de l'any
i el segon premi
de la crítica
d'aquell mateix
1985
és Dolce
de Nadal
que interpreta
la principal
de l'Avisbal
i el segon厝
de l'aventura
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

demà!
Fins demà!
arribem!
demà!
demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
L'Ofrena Mollet, una sardana d'Antonio Elborgs, com dèiem, ens permet arribar a l'hora del bolletí de notícies, i després hi tornem. Fins ara!
h
...
...
Fins demà!
La una de la tarda i quatre minuts i com ja havíem avançat a partir d'avui amb l'horari extès, diguem-ho així, del programa d'un dos i seguit fins a dos quarts de dues, seguim parlant-vos dels bars de sardanes de música per a Cobla.
I ara remarquem molt aquesta última categoria, la música per a Cobla, perquè serà la protagonista d'aquest concert d'aquest vespre a les vuit al Teatre Bertrina de Reus, una cita ja fixa, publicada per aquestes dates, que promou la mateixa Cobla Reus Jove.
I en volem parlar, evidentment, volem destacar-ho i fer-ho amb el seu representant, l'Eduard Cedra. Tenim contacte telefònic amb ell. Molt bon dia, Eduard.
Bon dia.
Què? Hi ha tot a punt?
Bé, aquí últimant detallets, posetes aquelles que encara no es veuen, diguem, però que formen part de tota la logística de muntar un concert d'aquests.
Discursos, comiats, bolsequis, el sopar que després fem una mica com, per exemple, abans parlàveu en el programa, que demà fan un dinar els de les colles, doncs a la Cobla també fem, diguem, un sopar oficial després del concert, anar a recollir els instruments de percussió, tot i no ser el percussionista.
Tota la infraestructura, no?
Sí, però bé, bé, en la part musical, bé, és allò que, com diuen, en castellà la sort es tachada, ja, l'últim assaig ja s'ha fet, i el que no surt, suposa l'assaig, potser ja és una qüestió més d'estudi, però ja, doncs no cal estar fins a l'últim minut assajant, sí que a la tarda hi ha una prova, no sé si de sou, acústica, o d'últims detallets, i també, doncs, venen els solistes a la tarda,
el percussionista també, doncs, per fer una última passada, però ja és allò, una hora com a molt, no?, doncs quedem a les 5 de la tarda a fer una mica de prova, assaig, muntem tota la infraestructura, i després ens relaxem una miqueta, i podem anar, doncs, a fer un cafetó, per anar una mica, i preparar-se pel concert.
S'agrada a les 8 del vespre, i un concert, contrastant amb la resta d'activitat que feu al llarg de l'any, aquest, l'organitzeu vosaltres, el promoveu vosaltres, cada any, això vol dir que el feu a la vostra mida, diguéssim, no?
Bueno, no sé si a la mida, o al sastres passa de mida, però sí, és un concert que, doncs, ja fa 10 anys que fem, 10 anys interrompudament, oferint, doncs, al nostre públic, als familiars, als amics, als excompanys,
que han passat per la cobla, cada any, doncs, hem tingut aquesta ferma voluntat. De fet, va ser la pedra filosofal que ens van col·locar el primer mestre que vam tenir, l'Enric Rigau,
va ser també, doncs, allò, un dels punts bàsics que, en el seu moment, a l'Ajuntament de Reus, en els responsables polítics, se'ls hi va, no sé si exigir o demanar,
que era formar la part del projecte, doncs, almenys, per començar a trencar el gel, fer un concert de cobla, de qualitat, en un lloc,
amb un marc incomparable com és el Teatre Bertrina, amb una bona acústica, amb unes bones condicions, doncs, pel que la gent pugui caldir el màxim de la música.
I l'hem anat fent cada any, i penso que les persones que l'han anat veient cada any són coneixedors de que cada any el llistó està igual o més alt que l'any anterior,
Sí, perquè reconec ho he dit malament, perquè si algú no ha anat alguna vegada a aquests concerts, pot interpretar pel que he dit que us el feu a la baixa,
i és tot el contrari, de fet, us poseu a prova vosaltres mateixos, això és evident,
programeu coses que, després, almenys tot el conjunt del concert, no sé si el podem sentir a la resta de la temporada,
perquè no sé si els organitzadors, els promotors, estan a l'alçada, és que sí?
Sí, de fet, no és que no es pugui tornar a escoltar, per nosaltres no seria, és el que deia, primer només fèiem aquest concert,
mica en mica, algunes entitats han confiat en nosaltres, gent com l'Agrupació Sardinista de Tarragona Dança,
el patronat sardinista i alguna altra entitat, doncs, per proximitat, lògicament,
doncs, ens han brindat les diferents oportunitats de fer concerts,
i concerts amb el casal Tarragoni també, doncs, de dues cobles,
ara el que parlaves de l'11 de gener també amb la coble Sant Jordi,
evidentment, enguany ha sigut un any excepcional en quant a concerts,
destacaria, evidentment, la final de la setmana de l'any, no?,
una vent d'aquestes magnituds dona a conèixer la coble arreu del país,
però sí que si la gent potser de fora sapigués quin tipus de feina estem fent,
doncs, igual farien el cop de cap de venit,
la distància, evidentment, juga un poc clau,
però, i avui tenim ferma competència amb el concert a l'Auditori dels 25 anys de Sant Jordi,
que és un concert extraordinari, que us asseguro que si no tinguéssim nosaltres,
potser hauria, doncs, anat a escoltar-lo, perquè, doncs, és un concert de molta qualitat,
però parlant del nostre, doncs, no desmereix res,
un concert on les Cerdanes totes són una selecció de molta qualitat en el sentit musical,
que, a més, són autors consagrats tots, tant els vius com els morts,
Puig Ferrer, Caixú, Marc Timón, és a dir, els joves, els actuals,
més alts, diguem, de tota la vida, el borbonyó,
tot aquest seguit de compositors que valen molt la pena.
I alguna cosa que surt de l'habitual,
com aquest concert en do major de dues trompetes d'Antonio Vivaldi,
un arranjament que suposo que és la primera vegada que toqueu en públic, no?
Sí, és això, no?
Cada any hem intentat fer algunes experiències d'aquestes,
ja recordo l'any 2000 vam oferir el divertiment per tuba i violoncel de Fèlix Martínez Comín,
és a dir, instruments foranis com el xel, com la tuba,
l'any 2002 vam fer l'obra amb el xerrer de la Solut per coble i bateria,
que l'àvem també interpretar el 2004 a Tarragona,
són llàstima que no es puguin seguir programant,
també hem fet amb la Marta Mateu Tarragona i una soprano,
o quasi, podria dir, de renom nacional i internacional,
vam fer veu i coble,
hem fet altres experiències i avui ens la juguem una mica, no?
El concert de Vivaldi potser trencarà una mica esquemes o ens descol·locarà,
perquè estem acostumats, és una música del barroc,
estem acostumats a sentir-ho en una orquestra de corda
i amb el timbre de la coble no sabem la gent com ho interpretarà.
Tenim dos molt bons trompetes a la formació
que ens poden oferir unes bones interpretacions
i destacar, evidentment, l'altra peça, el concert per a saxo i coble.
Que també és una combinació, no dic inèdita,
perquè hi ha alguna altra peça, però que tampoc és habitual, no?,
el concert de saxo i coble.
Bé, de fet, la combinació com a tal
ve a partir d'una experiència amb el nostre propi director,
que ell és interpretar a la Cobla Mediterrània,
on fa uns anys va fer l'obra aquesta,
l'Escaramuix, per a coble i saxo,
que de fet no és original per a coble,
per tant, és una adaptació.
Sí que en Joan Josep Blai va escriure,
durant el seu període de recuperació,
que el van atropellar a l'hospital,
va escriure una obra que es diu
Suite Traumàtica per coble i saxo.
Un nom molt propi.
És una descripció d'estar un bon periple de mesos
en un llit recuperant-se d'un atropellament
i ell, com a exinstrumentista de tenora
i músic que toca el saxo,
va fer aquesta obra que sí que és original.
I el concert d'avui, el concert de Roland Binge,
és un concert, doncs,
es cric l'any 1956,
és a dir, és un concert modern,
però amb l'estructura d'un concert clàssic
amb tres moviments,
altament recomanable el segon moviment,
qui vingui el desfrutarà,
és fantàstic, és magnífic,
i a més és el típic concert
que tots els que toquem al saxo,
un servidor ha estudiat saxo
i toca a la banda del saxo,
l'ha tocat quan en els estudis de saxo
arribes al sisè curs,
a l'últim curs de grau mitjà,
és concert obligat.
En aquest cas, el solista
és en Joan Martí,
que no és un dels músics de la cobla, no?
No, comptem amb la col·laboració
i, de fet, ell és, bueno,
arrel d'una conversa en un concert
amb la banda sinfònica
entre el Joan mateix i jo,
jo toco el saxo tenor
i ell toca el saxo baríton,
i va sortir aquesta possibilitat
mentre parlàvem
entre camerinos al Teatre Fortuny,
va dir, mira, aquest estiu,
aprofitant les vacances,
en Joan és professor
del Conservatari de la Diputació de Tarragona,
en aquest cas,
ell exerceix la docència del saxo
a les escoles de Tortosa i de Reus,
tot i que és el germà del Carles,
el nostre trompeta,
i, per tant, hi ha aquesta relació,
diguem, familiar,
doncs és professor
i, per tant, és una persona
altament qualificada tècnicament
i que, a més, és de l'Ebre
i, per tant, del caràcter,
ja sabem tot el que tenen
la gent de les Terres de l'Ebre, no?
I es va brindar, doncs,
durant les vacances d'estiu
a fer l'arranjament per cobla.
Ho dic obertament i ho reconec.
És una aportació que ens fa ell,
voluntària,
no ens cobra ni cinc,
per tant,
s'ha de reconèixer l'esforç
i sí que ho fem amb ganes
que això es pugui anar repetint
perquè, ja us dic,
us sorprendrà.
Hi ha moments
amb llenguatge més propi
de les Big Bands o del Jazz,
hi ha moments molt tendres,
molt dolços,
hi ha moments, doncs,
que la cobla va
a una velocitat considerable
en el que és el temps de la música
amb molta vivacitat
i, doncs,
és un concert que,
harmònicament,
ja és una mica més modern,
tirant a les sardanes,
doncs,
tipus Molina o Artiaga,
aquests compositors
que utilitzen noves sonoritats
més properes a la música de ball,
però també, doncs,
té moments,
doncs,
amb molta tranquil·litat.
Eduard,
se'n sol a boca a aigua, eh?
Recordem-ho a les 8 del vespre,
Teatre Bertrina,
entrada gratuïta,
però potser val la pena
anar intens
per reservar un bon lloc
i escoltar la Ròxia Jove
amb aquest programa magnífic.
Gràcies
per atendre la trucada,
sabem que esteu
enfeinats
amb aquestes preparacions,
però volíem
remarcar
aquest concert,
un dels diversos
que teniu aquests dies,
però,
sense dubte,
jo crec que és el més destacat
d'aquesta programació
al voltant de Nadal.
Nosaltres ara
teníem prevista
escoltar una de les sardanes
que teniu programades,
precisament,
que obre el concert,
el recordarem sempre,
Manuel Sardarra Puigferrer,
que tal si ens la presentes tu mateix,
vinga,
com la presentaries?
És una sardana
que m'encanta,
és extraordinària.
Heig de reconèixer
que no la tenia catalogada
dins...
Pecata,
ho reconec.
Conec abastament
l'obra de Puigferrer,
però aquesta no la tenia
massa coneguda.
És una sardana
fantàstica
del mestre Puigferrer,
és de l'època
primera,
però del final,
just abans que fes
el parèntesis
que va deixar
durant uns 10 anys
d'escriure sardanes,
a la dècada del 60
no el va escriure,
es va dedicar més
a la direcció
de l'agrupació
coral
que va muntar
a Banyoles,
i és una sardana
que està dedicada
a una persona,
no tinc la certesa
si era una persona
que havia mort,
tampoc no conec
el personatge
com a tal
del senyor Manuel Bel,
però sí que és una sardana
que pels qui ara
l'escoltareu
veureu que
el primer compàs
ja és una sentència
de presentació total,
un cop sec,
un cant de penora
després molt dolç,
molt fi,
molt pianet,
que va creixent,
va creixent,
va creixent,
amb un diàleg
entre el fiscorn
i el tiple
al final dels curs,
una cosa
amb tan pocs elements
com es pot dir
tan bona música,
i els llargs,
clarament això,
penso que és una persona
que havia mort,
podreu escoltar
tranquil·lament,
es reconeix
un passatge
que recorda
una marxa fúnebre,
un passatge així,
una mica lúgrove,
i el cant de tenora
extraordinari,
fantàstic,
que avui
segur que qui estigui
al teatre
se li posarà
la pell de gallina,
ja ho veieu,
que és una sardana
que és fantàstica,
contrapunta
el que és allò,
la sensibilitat
de la tenora
amb aquest sentiment
de tristor,
d'algú que se n'ha anat,
i realment
és una gran sardana
que servirà
per una mica
tancar
la celebració
del centenari
del naixement
del mestre Puigferrer.
Doncs avui
ho podreu sentir
en directe
al Bertrín
amb la Cobra Rau Jove,
de moment,
aquí en versió
de la principal
de la Bisbal,
et recordarem sempre
de Manuel Sederre Puigferrer.
Gràcies, Eduard,
i fins aquest vespre.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
I anem ràpidament
cap a les notícies.
Avui,
amb tant de tema
el programa
i tantes converses
interessants,
se'ns ha menjat
gairebé tot el temps.
Bé,
comencem dient
que la Cobla Sant Jordi,
ciutat de Barcelona,
participa avui
a la sala Oriol Martorell
de l'Auditori de Barcelona
en el segon concert
del cicle
de Música
per a Cobla,
amb un programa
de caire plenament sinfònic,
amb un atractiu recull
d'obres originals
per a Cobla i piano
i que està inclòs
en els actes
commemoratius
del 25è aniversari
d'aquesta formació musical.
També s'hi presentarà
el disc titulat
Binomis,
amb quatre obres
per a Cobla i piano
escrites per
Joan Lluís Moraleda,
Manuel Camp,
Martí Mont
i Albert Guinovar.
I l'actuació
de la Cobla Sant Jordi
comptarà amb la direcció musical
del seu titular,
Xavier Pagès,
i la col·laboració especial
de solistes d'excepció
com son Jordi Camell,
Manuel Camp
i Albert Guinovar
al piano
i Lluís Rivalta
en la bateria
i percussions.
I els premis
del dia de la sardana,
ara ja parlem
del proper cap de setmana,
instituïts per l'obra
del Ballet Popular
i enguany atorgats
per la Federació Sardanista
de Catalunya
a favor de persones
i entitats
d'arreu del país
per les seves actuacions
en pro de la sardana
i la dansa catalana
d'arreu tradicional,
es lliuraran
per primer cop
a la Basílica de Montserrat
en un acte
que se celebrarà
dissabte vinent
dia 20 de desembre
a les 9 del vespre.
Les màximes distincions
atorgades
són la medalla del mèrit
que enguany corresponen
a Antonio Rosmarvà
en la categoria musical,
a Jordi Porto
en l'àmbit sardanista,
a Marina Rossell
dins l'àmbit cívic
i a Jordi Foses
dins el camp
de la dansa tradicional.
L'acte del lliurament
dels premis
del dia de la sardana
servirà com a testimoni
d'admiració
i reconeixement
a la dedicació,
la continuïtat,
la promoció,
la comunicació,
les iniciatives renovadores,
la producció discogràfica
i els estudis
sobre el fet sardanista.
Recordem que,
entre altres,
seran premiats
els Bar Català de Donsaires
l'any del seu centenari
i el patronat sardanista
de Reus
i la unió de colles sardanistes
en els respectius cinquantenaris.
L'acte es completarà
amb un petit concert
a càrrec de la cobla,
la principal del Llobregat.
I el diumenge,
dia 21,
se celebrarà a Banyoles
la cloenda
dels actes
comemoratius
del centenari
del naixement
del compositor
Manuel Saderre i Puigferrer.
Sota l'epígraf,
Manal,
el recordarem sempre,
el foment
de la sardana de Banyoles
es disposa
a culminar
les activitats
organitzades
en memòria
del mestre
i per fer-ho
ha llançat
una crida
a compositors
i instrumentistes
que volguessin afegir-se
a aquesta comemoració.
De fet,
la crida la va fer
fa uns mesos
i ara arriba
el resultat
d'aquesta iniciativa.
Aquesta trobada
de músics i compositors
tindrà lloc
a la plaça major
de Banyoles
a partir de dos quarts
de doze del matí
i el repte
en primer lloc
és aplegar
el màxim nombre
de músics de cobla
que vulguin integrar
una formació monumental
per interpretar
algunes de les sardanes
més representatives
dels germans
Saderre i Puigferrer.
Cal recordar
que aquest any 2008
que ja finalitza
a més d'escaures
el centenari
del naixement
de Manuel Saderre i Puigferrer
l'aniversari
del naixement
del seu germà Josep.
Per altra part,
el Foment Banyolí
també ha cercat
la complicitat
de deu compositors
per escriure
la que han anomenat
primera sardana global.
Concretament,
s'ha adreçat
a deu dels autors
o guanyadors
dels premis
Saderet Banyoles
i els ha encarregat
de participar
en la composició
d'una sardana
que es titularà
T'estimem.
La participació
d'aquests deu compositors
ha consistit
en escriure
una de les deu tirades
d'aquesta sardana global
amb els mateixos compassos
que la cerebra somni
35 de curs
i 77 de llargs.
Sota la direcció
de Francesc Cassú,
els deu compositors
que han participat
en aquesta singular experiència
d'escriure
una sardana col·lectiva
són,
per ordre alfabètic,
Joan Josep Blai,
Salvador Brutons,
Albert Carbonell,
Jaume Cristau,
Joan Lluís Moraleda,
Jordi Moraleda,
Esteve Palet,
Josep Solà,
Marti Mont
i Paco Viciana.
Cada un ha fet
un curt o un llarg
de manera que
tota l'obra
tindrà melodies diferents
però es podrà ballar
amb normalitat.
La sardana,
t'estimem,
formarà part
de la ballada
de la trobada
de músics i compositors
que s'eslaborarà
com dèiem
el 21 de desembre
a migdia
a la plaça Major
de Banyoles
i serà estrenada
per la cobla
La Flama de Farnès
sota la direcció
de Josep Cassú.
Els compositors
Carles Rai
i Gerard Pastor
van obtenir
un segon premi cadascun
a l'11 concurs
de sardanes
per a joves compositors
de Blanes
el concert final
del qual
es va celebrar
dissabte passat.
D'altra banda
el jurat
va decidir
declarar a desert
el primer premi.
La sardana
és la seriosa
de Gerard Pastor
i cent anys
de sardana
de Carles Rai
i ja van obtenir
cadascuna
un segon premi
dotat amb 600 euros
en el concurs.
Pel que fa al premi popular
dotat amb 300 euros
el premi va recaure
també en el músic
de la cobla Sabadell
Carles Rai
amb l'obra
recordant
vells temps.
També cal dir
que la sardana
de Martí
Font Clara
fins aviat
va quedar finalista
al certamen
de Blanes
per a joves.
El jurat
el van formar
coneguts
els coneguts
compositors
Jordi Molina
interpreta tenora
i compositor
Josep Maria Sarracan
també compositor
i activista
i Jesús Ventura
compositor
i director.
El concurs
de joves compositors
de Blanes
és l'únic al país
perquè només
hi poden participar
menors de 25 anys.
Cal destacar
que el concert
el va oferir
la cobla de Tardó
una formació ocasional
formada per músics
de Blanes
integrats en diverses cobles
a més de la cobla
del Col·legi Santa Maria.
La grupa
sardana
l'antina
de Torredembarra
que enguany ha commemorat
el seu 40è aniversari
i porta a terme
una campanya
pels costums nadalencs
propis de Catalunya
que inclou la presentació
demà
del Tio Mòbil
que farà circular
pels carrers de la vila
anunciant les festes nadalenques
i cagant cremels
a tots els menuts
que li clavi en bastonada.
La presentació
tindrà lloc demà
a la mitja part
de la ballada de Sardanàs
que se celebrarà
a partir de les 12 del migdia
a la plaça
de Mossèn Boronat
de Torredembarra
amb l'actuació
de la cobla
a la ciutat de Reus.
L'acte també es farà
en solidaritat
amb la Marató de TV3
tot i que el recap
i tot el que recapti
el Tio Mòbil
es destinarà
a aquesta iniciativa.
I acabem dient
que amb el concurs
individual
de Reveses de Seret
de dissabte passat
es tancava
l'edició d'enguany
del Campionat de Catalunya
d'aquesta categoria
i amb ella
tot el conjunt
de competicions
sardanistes
de l'any 2008.
Ja sabem doncs
quins són els campions
de cada categoria.
Efectivament
a la classificació
final de veterans
on no hi trobem
cap tarragoní
el campió
és el Rosent Picó
de Barcelona.
A la de Grans
és el Jaume Roca
de Badalona
on la primera classificada
de Tarragona
és la Mercè Calvet
en el lloc 23
mentre que el Francesc Givert
és en el 30.
En Joanils
tampoc hi ha representació
d'aquestes comarques
i el primer lloc
és per a l'Eneuspol
de Barcelona.
I finalment
en infantils
el campió
és el Mar de Miguel
de Canet de Mar
i la tarragonina
Jasmina Givert
és la cinquena.
I com és habitual
en el programa
tot i que ara
amb hora i mitja
de programa
ens queden moltes coses
per dir.
I tornarem
dissabte vinent
a les 12 i uns minutets.
Demà recordeu
repetició
a partir
de les 10 del matí.
Que passem-ho bé.
a partir section
4
de les 10 del matí.
A partir
de les 10 del matí
és el mitós
odds
i 1
i표
i
i
o
i
i