Fins demà!
Els humans són molt donats a això de celebrar aniversaris
i sobretot quan es tracta de números rodons.
Ens fa gràcia, en general, que faci 5, 10, 25, 50, 100 anys de qualsevol cosa,
de funcionament d'una entitat, de naixement d'algun personatge més o menys important,
del traspàs d'algú també destacat.
Bé mirat, això no deixa de ser una mica absurd,
ja que per què ha de ser més important fer-ne 30 que 31, per exemple?
També és cert que aquesta mena de celebracions perdrien sentit si es fessin cada any
i aquesta és una manera de dosificar-ho,
d'administrar mínimament l'atractiu de les celebracions.
I també és veritat que tot plegat normalment no fa mal a ningú
i que fins i tot pot ser un revulsiu, una petita o gran empenta
per impulsar determinades activitats una mica endormiscades.
Així que hauria d'interpretar, crec jo, iniciatives com l'any Serra,
que l'any passat va commemorar el centenari del naixement
i el centenari del traspàs d'aquest importantíssim compositor.
El mal és que potser ens vam ofertar d'escoltar versions del Puig Soliu
i de les impressions camperoles, d'altra banda obres d'una extraordinària qualitat i atractiu,
però el balanç general segurament ha de ser positiu.
També hi ha qui ha fet veure que s'han deixat de banda altres autors importants
que també mereixien una comemoració, si més no, similar.
És un altre perill, evidentment.
Ara esperem que el centenari de Manuel C. de Repuig Ferrer,
que correspon a aquest 2008, no comporti cremar la sardana somni
ni, esclar, oblidar altres aniversaris.
Molt bon dia.
Molt bon dia a tothom.
I bon any per l'any passat, que no ens sentien.
I algun de més, encara.
No més anys.
Més anys, no, però un parèntesi bastant llarg, però bé.
Però mira, retrobats.
Les obligacions.
I aquest senyor que m'acompanya avui en té moltes.
Bueno, bueno.
I molt productives, ja l'hem comentat moltes vegades.
Res, 589 programes amb el d'avui, de l'1, 2 i seguit,
a la sintonia de Terragona Ràdio, com cada setmana porten-vos les sardanes,
els esbars, la música per a cobla i tot allò que em vols.
I moltes xafarderies, que les portem acumulades i les hem de dir totes avui al final del programa.
I segur que us ho poden dir interessants, eh?
I tant, i tant.
Doncs bé, disposats a començar aquest programa, que de moment,
dic de moment perquè al llarg d'aquesta hora i mitja de temps,
de l'1, 2 i seguit, la cosa s'anirà incrementant,
som el David i el Joan Maria, el control de sàpigament servidor,
també parlant-vos davant del micro.
Anem a començar, fem-ho amb un ràpid repàs al nostre sumari d'avui.
Doncs comencem, fem-ho amb...
Ho farem, vaja, d'aquí una miqueta, d'aquí menys de dos o tres minuts,
amb una nova eliminatòria de la sardana de l'any,
que potser dic més del que hauria de dir, però segur que no diria més,
i és que aquesta setmana hi ha més d'una sardana
vinculada a les comarques meridionals, diguem-ho així.
I això, doncs, sempre engresca una miqueta els vots.
Parlarem després amb el tema principal del programa,
d'una qüestió que havíem avançat més amb tota xafarderia fins ara,
però que la cosa ja va seriosa, ja té dates,
i realment ja es pot parlar amb tots els exiuts
de la presentació d'una nova cobla a les comarques terrenines
i aquí a Tarragona.
Tindrem alguns dels seus membres, dels seus components,
de fet ja els tenim aquí, a la taula del nostre estudi,
per parlar-ne.
Parlarem després de les notícies també dels últims actes
de l'any Joaquim Serra,
curiosament vinculats no pas al món de la cobla,
sinó de la banda municipal de Barcelona,
i dels primers actes de l'any,
Manuel Saderra i Puig Ferrer.
Una altra qüestió interessant,
d'àmbit estrictament musical,
els masterclass, així com anomenen aquestes sessions,
d'una mena de classes magistrals,
que es convoquen a l'actual ciutat pubilla del Sardana,
Santa Coloma de Gramenet,
amb una nova sessió aquesta setmana,
de l'important concert que s'està preparant
pel proper mes d'abril, a finals d'abril,
patrocinat per la Fundació Mutua Catalana de Segurances,
i l'agenda que, com toca en aquesta època de l'any,
força minça, no totalment nula,
si no fos per les festes de Sant Antoni Abad,
com avançava el David,
tindrem xafateries,
i lògicament la música avui,
molta part, pràcticament tota la música del nostre programa,
serà música enregistrada en directe.
Ja ho veurà per què.
Doncs som-hi, comencem,
amb una nova eliminatòria de la Sardana de l'any.
I, esclar, el parèntesi,
festiu 1 de l'any també va afectar el concurs
de la Sardana de l'any,
que durant dues setmanes no ofert cap eliminatòria nova.
Avui sí, reprenem el ritme,
a partir d'ara i n'interromput,
que ens portarà a l'elecció de la composició,
que rebrà el títol de Sardana de l'any
el proper mes de maig al Teatre Fortuny de Reus.
El concurs arriba aquesta setmana a la setzena eliminatòria
i, un cop més, planteja quatre sardanes noves,
estrenades el passat any 2007,
però de les quals només una accedirà
a la següent fase del concurs,
la de semifinals.
Les normes estableixen que són els uïdors
els que decideixen quina d'aquestes sardanes
que escoltarem avui serà l'escollida
i ho podran fer amb els seus vots
que ens podran fer arribar pels mitjans habituals
i que després recordarem.
De moment anem a escoltar-les.
La número 1 la interpreta la Copla Rau Jove.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquesta era la sardana número 1
de la setzena eliminatòria de la sardana de l'any,
el concurs que organitza la Federació Sardanista de Catalunya
amb la col·laboració de diferents emissores,
entre les quals hi ha Tarragona Ràdio.
Ara anem a saber quin és el resultat
de l'eliminatòria anterior.
L'eliminatòria, doncs, l'última de l'any passat.
La primera sardana era Sant Quirz està de festa de Josep Prenafeta,
que va rebre 83 vots.
La segona, 25 anys de tradicions de Joaquim Soms,
amb 251 vots.
La tercera, un present per tu, Carles,
de Joan Jordi Boumala, amb 218 vots.
I la quarta, arribat el moment,
de Raúl Vázquez, amb 130 vots.
Això vol dir que la que passa a la fase de semifinals
és la segona, 25 anys de tradicions de Joaquim Soms.
I ara anem a escoltar la sardana número 2 d'avui.
És la Cobla Sabadell.
I ara anem a escoltar la sardana número 2 d'avui.
i ara anem a escoltar la sardana número 2 d'avui.
i ara anem a escoltar la sardana número 2 d'avui.
Música
D'haver escoltat dues de les setanes corresponents
a la setzena eliminatòria del concurs
a la setmana l'any
Mira, mira, ui, ui, David
És que estava desentrenat
Escolta, l'últim programa
li va haver una mà innocent
que només tenia 6 anys
i no li van escampar les boles
Això és que com més grans de fer
més rucs
I abans, però, donar la benvinguda a la Maria
Bon dia
Ben retrobada al programa
Ha començat bé l'any?
Molt bé, amb carnet de cotxe
Amb carnet...
Oh, mira, no he pogut resistir
La tentació de dir-ho
Enhorabona, enhorabona
Anem al sorteig?
Tarragona que pateixi, eh
Que la Maria al volant pot ser
Vinga, vinga, remenes
Anava a salvar una bola
que hi havia aquí per terra
La número 19
Número 19
Aquí correspon
El Carles Robert
Amb 1
Carles Robert
De Tarragona
Enhorabona, Carles Robert
Molt bé
I dit això, passem a escoltar
la sardana número 3
d'aquesta setmana
També és la Cobla Sabadell
I dit això, passem a escoltar
I dit això, passem a escoltar
I dit això, passem a escoltar
I dit això, passem a escoltar
I dit això, passem a escoltar
I dit això, passem a escoltar
I dit això, passem a escoltar
I dit això, passem a escoltar
A escoltar
I dit això , kahvera
I dit això 와
crime
es
Lo queث
Eso
gas
les
to
ética
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs ja hem escoltat les quatre sardanes d'avui del concurs de sardana de l'any.
Com sempre, us recordem que per poder participar en el sorteig semanal de llibres i discurs,
heu de votar per mitjà de Tarragona Ràdio.
Per carta, Avinguda de Roma, número 5B, primer pis.
Per correu electrònic a un dos i seguit, arroba tarragonaradio.com
o per telèfon al 977 24 47 67 mentre fem el programa.
Tingueu en compte que només seran considerats els vots que ens hagin arribat com a molt tard fins dimarts vinent al vespre.
Avinguda de Roma
Gràcies a l'Escena de l'any Collaball i ara entrem en matèria, en la resta de matèria del nostre programa d'avui, de l'un, dos i seguit.
Avui hem volgut destacar una qüestió que no és pas d'ara mateix, no són coses que es facin d'un dia per l'altre
i l'havíem comentat, com deia abans, amb to de xafarderia,
però són d'aquelles xafarderies que van encaminades i els fets ho han anat demostrant.
Es tracta de la presentació properament d'una nova cobla a la ciutat de Tarragona,
una cosa que s'havia intentat alguna vegada, anys enrere, i que mai havia arribat a fructificar.
Aquesta vegada, però, les coses han anat bé serioses i ja podem fixar data,
ja sabem que tenen un director, tenen un nom, com vam dir, cobla Cossetània,
que ja tenen tots els músics i fins i tot a microtancat parlàvem de programa del moment de la presentació.
De moment anem a parlar-ne amb ells mateixos, que siguin els que ens vagin aclarint totes aquestes qüestions.
I avui ens n'acompanyen tres dels onze músics que formen una cobla estàndard.
El Joan Jordà, Fiscorn, molt bon dia.
És un autèntic veterà de la música a la nostra ciutat,
però conegut segur inclús per altres activitats a la nostra ciutat.
el Gerard Babiloni, Fiscorn.
Hola, bon dia.
I el Sergi, perdona, Sergi, tinc apuntat malament el nom, amb el cognom.
Vols el cognom?
Sí.
Carl Batxe.
Ara, home.
Bon dia.
És el trombó.
I, bé, com deia, la cosa ja està en marxa, no?
Ja teniu data fixada, 13 d'abril.
I, a més a més, com ho fareu, aquesta presentació?
Doncs serà un concert que farem, si no hi ha res de nou, a l'antiga audiància de Tarragona.
I ens presentem el 13 d'abril, segurament serà cap al vespre, amb dues parts del concert.
I és a dir, comenceu ja.
Curiosament, vaja, normalment els colors potser fan una audició,
ja entreu directament de ple amb un concert que sempre és més compromès.
Exacte.
Estem preparant-lo perquè, doncs, porta el seu temps.
Sou valents, en definitiva.
Bé, com ha sorgit la idea de fer una cobla nova?
Imagino que no és una cosa fàcil, no es tracta senzillament tu, tu, tu i vinga, va, i anem.
Suposo que en principi potser sí, però després cal treballar-ho més.
Això com ha anat?
Bé, la qüestió és que dintre de... venim d'una cobla anterior i teníem la intenció d'anar més,
un grup jove, de gent jove, amb el Joan, que és el més veterà,
i, bueno, vam dir... volíem tirar el projecte endavant amb més actuacions, amb Saba Nova,
i vam decidir, doncs, fer-ho a Tarragona, doncs, diguéssim, perquè a Reus era una mica impossible,
o no impossible, hi havia massa, massa...
Hi ha moltes cobles, ara, eh?
Sí, hi ha com a quatre, i vam dir, ostres, doncs, anem a Tarragona,
i allà, doncs, podíem projectar més.
Hi ha alguns museus que ja ho són, de Tarragona, també, no?
Sí, en el cas, com són tres de Tarragona, i, bueno, venim de Reus, de Coniguit, de Sitges,
del Morell, del Forja, i era la intenció de tirar endavant un projecte nou i amb ganes.
I potser era qüestió de repertori, una manera, potser, de plantejar les actuacions?
El plantejament, més que res, de repertori, veníem una mica cansats, diguéssim,
de sempre tocar el mateix, i, bueno, sempre ballant amb el mateix, i vam dir, no,
doncs, tirem endavant amb sardanes noves, amb actors nous,
i és el que et digués, el projecte jove que volíem iniciar de nou.
Els que vau sortir, diguem, d'aquesta cobla anterior, o cobla Reus,
o quants éreu set, em sembla, que déu, però, de totes maneres, en faltaven de músics.
Hi hauria d'haver una feina, no?, una preparació de buscar-los...
De buscar músics nous, de tindre un director que ens fiqués les piles a tots,
i, bueno, ara ja estem dins del ball i hem de ballar.
Ja que has parlat del director...
El director és de Reus, és l'Albert d'Alzarà,
conegut sobretot a Reus i, bueno, i a tota la província de Tarragona.
És un bon element i, bueno, estem en el lloc.
Crec que procedeix del món clàssic, diguéssim, no?, de la música clàssic.
Sí, ell ha fet clàssic, modern, jazz, ha fet de tot,
i la sardana li ve de nou.
Li vam dir al projecte i es va engrascar i va dir que sí, i, bueno, endavant.
Home, això crec que pot ser una manera de veure-ho diferent, no?,
ja que busqueu aquesta manera de tractar música amb aquest aire renovat,
que em comentaves, ser un director que tingui, doncs, prou coneixement
per a que li vingui de nou a la cobla.
Sí, bueno...
Pot ser un incentiu, això, com es miri, no?
No ho havia fet mai, bueno, s'ha engrascat molt
i inclús s'ha vol implicar més en fer, jo què sé,
arranjaments de música, de pel·lícula per cobla,
inclús per fer peces amb piano, bueno, això ja és cosa d'ell
i més endavant ja ho veurem.
Home, ja sabem que darrerament hi ha moltes experiències
en aquest sentit amb la cobla, doncs pot ja estar bé
que hi ha una cobla d'aquí, doncs també s'hi impliqui.
El motiu de triar aquella data de presentació,
un motiu especial, no ho sé, com ho...
No ho he buscat, potser que és el temps a prop de Sant Jordi...
Sí, exacte, sí.
El Joan, com deia, és un músic,
hi ha una llarga trajectòria, ha format part de diverses cobles,
inclús orquestres.
Sí.
Com ho veu, ara, aquest nou camí?
Home, jo sóc una persona gran al costat d'aquests dos nois,
però jo col·laboro, faig el que puc,
els hi dono la meva experiència amb el que puc,
i mira, doncs, col·laborar.
Però potser si veu un grasquet, suposo que...
Home, clar, si no, no hi fos aquí.
Sóc gran, però no veig, mateix.
Bueno, quan parla el Joan, te l'has d'escoltar.
Allò, quan diu una cosa, dius, ostres...
I intento no parlar gaire,
però quan parlo, doncs, tinc un criteri, sí.
He que hem parlat amb...
Ha sortit la paraula repertori,
no sé, els vostres gustos...
Clar, imagino que és una cosa diferent
el que pot tenir cadascú,
i l'altra el col·lectiu, no?
Però hi ha aquest o vosaltres aquí,
més o menys, podem orientar una miqueta...
A veure, la intenció és fer sardanes modernetes, actuals,
escoltar, sobretot, compositors joves,
però sense descuidar sempre,
la sardana típica,
com pot ser Maria de l'Estrenes,
o sardanes així, mítiques.
I no sé si heu començat...
Suposo que ja porteu uns assajos.
Ja heu començat a treballar.
Sí, doncs, heu portat un mes i mig,
una cosa així,
que l'Ajuntament ens ha cedit
a una aula a la laboral,
llavors, doncs, anem a assajar allà,
i també donar una mica les gràcies
a l'Ajuntament de Tarragona
i al Casal Tarragoní,
doncs, per l'ajuda que ens facilita.
I això, de fet,
ho havíem comentat en algun programa,
que en aquest sentit,
a nivell legal,
també s'ha hagut de resoldre qüestions,
no?, amb el Casal Tarragoní,
ho heu aconseguit
arreglar aquest aspecte.
Parlem, potser,
dels components de la cobla.
Ha anat sortint fins ara,
doncs, que hi ha
un predomini de gent jove,
que alguns veniu d'algunes cobles,
no sé si...
Fem-ho potser un repàs,
la plantilla,
d'alguna?
Doncs, sí,
el Flaviol és del Morell,
un noi que porta,
doncs,
també un any,
una cosa així,
amb el món de la sardana,
ve de música tradicional,
de ministers.
Segur,
perdona,
segur que l'heu vist molts,
el Seguissi,
inclús la procés de Setmana Santa,
amb la cobla de ministres,
fins i tot l'altre dia,
la cavalcada de Reis,
molt actiu,
amb el Flaviol.
Exacte.
Llavors,
els Tibles,
doncs,
una és la filla del Joan,
la Irene,
que tocava el Flaviol,
i fa un any i mig,
una cosa així,
doncs,
es va passar al Tible,
i l'altra és una noia de Cunit,
que també estava a les Reis.
Les tenores,
n'estem encara una buscant així a mitges,
que encara ens falla,
i l'altra és la germana del Tible,
que també és de Cunit.
Trompetes,
n'hi ha un de Tarragona,
que és el Josep Maria Gual,
i un noi que es diu Sonil,
que és de Sitges.
que és el més jovenet.
I llavors,
bé,
el trombó,
el Sergi,
que el tenim aquí,
els Fiscorn,
n'altres dos,
i el contrabaix,
és un noi del Forja,
que es diu Arsani.
Com l'obligar pràctica moncompleta,
teniu potser aquest aspecte de la tenora,
que falta acabar-ho de lligar,
potser.
Sí.
I d'aquí a l'abril,
suposo que ja ho tindreu tot a punt,
i no sé,
em sembla que s'ha sentit a dir
que teniu alguna actuació,
fins i tot la plec de Tarragona
ja intervindreu,
com ho teniu això?
Quines perspectives,
vegi?
Fins que no comencem el concert,
bueno,
tenim ja
alguna actuació ja en cartera,
ja per calentar motors,
després ja vindrà l'actuació
a l'antiga audiència,
i ja el que és la plec de Tarragona,
que venen a la principal del Llobregat,
i el principal de la bisbal,
la marinada,
i la marinada.
Molt bé,
serà una estrena així...
Sí, sí,
bueno,
comencem allà...
Compartir a plec.
De mica collonits,
també per començar,
estava pensant jo,
dic...
L'entrada al concert,
després,
la plec amb aquestes dues cobles.
Molt bé, molt bé.
Però engrescants.
Sí, sí.
I el director ha aconseguit
posar-vos les piles,
com comentàveu,
que teniu moltes gades.
El director ens està fotent molta canya.
Sí?
Ens està fotent molta canya.
És una mica la Teguero.
Però suposo que en aquests moments
també és necessari,
no?
Sí, sí, sí.
Sí, sí.
Vull dir,
el 13 d'abril també,
relativament,
és molt a prop.
És ja.
I, bueno,
ens està ficant les piles
i entre tots,
doncs,
ara sí,
tira amb això endavant.
Moltes vegades
ho hem comentat al programa,
aquest fenomen que es dona
fa anys enrere,
Joan se'n recordarà,
allò que es comentava
des de l'àmbit de la Sardana
era la manca de músics.
la gent s'anava fent gran,
aquella apogueria...
Aquí també,
aquí en capaix també.
Sí,
aquí també hi ha aquest problema.
Anem una mica més endarrit.
Encara,
encara, sí.
Però era terrible
el problema que hi havia
i ara,
diguéssim,
en general,
la cosa s'ha trastocat
una miqueta,
més aviat
a l'àmbit de l'esballada
sembla que la cosa
fluixeja
i a grans trets
vèiem molta gent jove
a les cobles.
Això és...
Però al revés
amb els balladors.
Els balladors
són més grans cada vegada
i les cobles
són més joves.
Però alguna cosa
hi deu haver hagut
que faci que...
Ja tornarà.
A veure,
vosaltres,
vosaltres mateixos
sou joves,
us ha interessat
la música per a coble.
Per què?
Bueno,
és la sardana
només, eh?
Sardana és música de coble,
però hi ha concerts,
hi ha adaptacions
de música clàstica.
Avui en dia
hi ha un camp diferent, eh?
Això potser és el que ha fet
que s'engresquin
molts d'aquests músics,
no?
Aquesta personalitat de...
I també una manera
d'anar a conèixer, no?
També la música de coble.
La sonoritat de la coble.
La sonoritat de la coble
adaptada
amb altres tipus de música.
Però, a veure,
alguna cosa deu bé, eh?
Perquè aquells anys
costés tant trobar músics
i ara no costi tant.
Home.
A mi que no costi.
Déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do.
Músics que facin
una mica el paper
costa bastant.
Però hi són més
que no pas abans, no?
Alguna cosa hi deu bé,
no ho sé.
Potser hi ha més
escoles de música
que potser ajuden
a menys a despertar
l'interès per la música.
Abans, per exemple,
no hi havia
una escola municipal de música.
Aquí a Tarragona
hi ha molts pobles
que n'hi ha tampoc, no?
No sé si ho veieu
per aquí, vosaltres.
Sí, pot ser una mica
això,
l'escola municipal de Tarragona.
També hi ha
el pare Banyanet Arreus,
que també és una sortida.
i tampoc hi era.
Allò sí que ha estat
una escola
de coble.
Es va anar formant
gent jove
i n'hi ha que tenen
pretensions de seguir,
n'hi ha que...
I vosaltres, per exemple,
com us va sorgir
el tema de
voler tocar
el trombó
o el fiscor?
Jo personalment
vaig sortir del pare Banyanet
i, bueno,
quan era
l'any 93
em vaig presentar
i va ser una mica
que em van enxufar
el títol a boca,
com aquell que diu.
Sí, vull dir que no...
Quan ets petit
això passa, no?
Perquè el meu germà
també és músic de coble
i, bueno,
una mica per seguir
la tradició
i, bueno,
és una cosa
que m'agrada.
Bueno,
jo ningú
em va enxufar
el pito a la boca,
però jo tenia
bastant clar
el que volia fer.
i...
Però, fins i tot,
clar,
amb instrument.
Amb instrument.
Clar, amb instrument,
la coble ja em va venir
més tard
i, més que ara la coble,
me la van enxufar
el que és el Joan.
El Joan va ser
el meu mestre
i vine a la coble,
vine a la coble
i al final
vaig fer cap a la coble.
Però no sé
si ho heu trobat mai,
parlant amb altres músics
d'altres àmbits,
toca sardanes.
Sí, què és això?
Què és això?
Això ho fas.
Com toques?
Toco a la coble.
I què és una coble?
Molta gent ho diu.
o que us hi soni,
però...
Sí, sí, sí, sí.
Bé, en tot cas,
veiem que
hi ha gent
que sí que ho entén
perquè és una coble.
Hi ha un petit,
però hi ha un molt petit
però hi és.
Allò que dèieu abans
d'altres possibilitats,
a més a més,
de la sardana
normal i corrent,
sembla que a poc a poc
però s'està
revaloritzant.
L'altre dia mateix
el concert de Nadal
de l'agrupació
sardanaista Taronança,
tres hores de concert,
la gent,
no dic que se li fes curt,
però la gent,
allí,
a l'Auditori Caixa Tarragona
no hi cabia ni una agulla
i la gent
va sortir contenta.
No hi havíem vist
mai tants concerts
com ara,
de coble,
aquí,
almenys en aquestes comarques.
Però ara,
pels propers mesos,
a part del vostre,
se n'anuncia
en dos o tres més.
Això sembla que
en aquest sentit
va pel bon camí.
Suposo que
també us plantejeu,
vaja,
si de fet us presenteu
amb un concert,
vull dir que és un camp
que també
i els dona a entendre
que us agrada treballar.
La voluntat hi és,
des de bo.
La voluntat
i les ganes hi són.
Després fa el que es pot.
I també és un incentiu més
per posar-los.
Clar, clar.
Que no només anar
a places a tocar
banyades.
Individualment,
suposo que
també feu altres activitats musicals
o
deu bé de tot,
imagino,
a la coble.
Sí,
hi ha una mica de tot.
Hi ha gent que només
s'ha dedicar
a la coble,
a part de tindre
la seva feina,
com pràcticament
tots tenen,
però sí,
hi ha gent que
està en alguna altra formació,
un bestiari
d'aquí
de les províncies
de Tarragona,
sortint a seguir
sis festius,
fent altres coses també.
Doncs bé,
moltes gràcies,
Sergi,
Gerard,
Joan.
Endavant,
doncs,
amb aquesta coble.
Ja sabeu,
apretar fort
aquests últims assajos
abans de la presentació,
evidentment,
ja anirem parlant
i això,
us emplassem
que cada vegada
que tingueu
alguna novetat,
alguna actuació,
per anar-la anunciem
al nostre programa.
Molt bé,
moltes gràcies.
Gràcies,
eh?
Doncs ara la música
i bona part
del contingut musical
del programa d'avui
el dedicarem a recordar
el concert
que acabem d'esmontar
passat dia 30 de desembre
a l'Auditori de Caixa Tarragona,
organitzat per la grupació
sardanista Tarragona Dansa,
durant el qual
es va presentar el disc
Només un pas.
És a dir,
que de moment
no escoltarem el disc...
Tan sols un pas.
Eh?
Tan sols un pas.
Tan sols un pas.
Oi, ho he dit malament?
Sí.
Vigina't,
no t'oportunarem això.
De fet,
de moment
no l'escoltarem
el disc avui,
que ja acabem...
De fet,
el vam presentar
en el darrer programa
de l'any 2007,
sinó que oferirem
enregistraments en directe
d'algunes de les obres
que s'hi van interpretar.
Recordem
que el concert
estava estructurat
en diversos blocs temàtics.
El racó clàssic,
la presentació del disc,
la rauxa,
a dues cobles,
un homenatge sorpresa
a la coble Reu Jove
i l'inici de l'any
Puig Fesoré.
També a dues cobles.
Tot plegat
interpretat per les cobles
del principal
del Llobregat
i Reu Jove.
La primera peça
que va oferir
la principal del Llobregat
dins del racó clàssic
fou la sardana
Quasi un àngel
de Josep Maria Bernat
que els presentadors,
l'equip del programa
en dos seguit,
vam comentar així.
En el cas d'en Bernat,
fou abans cautor de música
integrant d'una colla sardanista.
Per cert,
fou el cap vencer
d'una anella
que en el seu moment
va impactar força,
la Liris Blaus.
A més,
la composició de sardanes
i música per a coble
la va començar relativament gran
en els 37 anys
gràcies al suport
del compositor
Félix Martini de Comín.
Després,
ja en solitari,
vindrien un bon nombre
d'obres de qualitat,
d'una gran sensibilitat
i sempre fruit
d'una autoexigència notable,
fins al punt
que va escriure
de manera constant
però sense prodigar-se massa.
La sardana
Quasi un àngel
es va estrenar el 25 de novembre de 1967
i la va dedicar
a la seva nebó
de Maria Glòria.
És la coble
a la principal del Llobregat.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage ST' 501

Sous-titrage ST' 501

Sous-titrage ST' 501

Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501


Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Parlem ara dels bars, demà diumenge a les 12 a les 12 a les Bors del Penedès, al Teatre al Centre, a les bars Sant Julià i la cobla a la principal del Llobregat, dirigida per Jordi Núñez. Estrena la glosa del Vall de Valencians de Tarragona, l'Urgiliana i una reposició de la Varesc del País Valencià, després de 21 anys.
Dissabte vinent, dia 19, a dues quarts de set de la tarda,
aquí a Tarragona, a l'Auditori de Caixa Tarragona,
una actuació ja habitual de cada any per aquestes dates.
S'oferirà l'espectacle Cinc Ombres.cat
dins el Festival de Dances Catalanes
per les seccions joves de l'Esbert Dança Aire de Tarragona.
Per celebrar el 25è aniversari de la refundació
de l'Esbert Dança Aire de Tarragona,
les seves seccions més joves ens han preparat un espectacle
on, seguint la seva trajectòria habitual,
combinen la dança catalana de retradicional,
la música en viu i altres sorpreses
que els ajuden a donar un sentit global a l'espectacle.
En aquest cas, unes ombres ens explicaran
una història engrescadora, amb l'acompanyament
del grup musical tradicional Cooperativa Folk.
Tornem a escoltar una de les sardanes
del concert del passat 30 de desembre.
Serà la composició que dona nom al disc
que s'hi va presentar, Tan sols un pas,
de Carles Martí. Ara l'hi he dit bé?
Sí, no? Sí, sí, ara tan sols un pas, David.
De Carles Martí, un músic nascut a Sant Carles
a la Ràpita, el 18 de novembre de 1982.
Per tant, doncs, a les darreres generacions
de compositors, aquelles que poden aportar
i, de fet, ja estan aportant músiques
ambaires nous a la sardana.
Ha format part de les cobres la principal
repitenca Reu Jova i Ciutat de Cornellà,
a més de diverses formacions orquestrals.
Ha escrit sardanes com Rencança,
La meva gent, Ara fa un any o més que un poble.
També inclòs en el disc. Tan sols un pas
va ser estrenat el 2 de desembre del 2006
a la gara lliurament dels premis del nou
i va fer concurs per a joves compositors de Blanes,
on va obtenir el premi del jurat, el segon,
i el primer premi del jurat popular.
La va interpretar la cobla Reu Jova.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit