El Campanar
Un programa de la Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcadisbat a Tarragona.
Bon dia, amics i amigues uïdors. Arribem avui al dia 26 d'octubre, 30è diumenge del temps ordinari.
Avui l'Església ens recorda un resum de la nostra actitud de vida.
Tots els manaments de la llei i dels profetes es fonamenten en aquests dos que escoltarem a l'Evangeli.
Sant Mateu i Sant Marc ho posen en boca de Jesucrist, Sant Lluc d'un fariseu, sempre en forma de diàleg.
I a propòsit de diàleg, una cordial salutació dels nostres companys en Santi Grimau,
que té cura del control tècnic, i en Didac Bertran, aquí al micròfon, al costat de la que els parla Montse Sabater.
Bon dia a tothom.
Això, bon dia a tothom.
Els quatre vents.
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
Durant el mes de novembre dels darrers anys,
ha tingut lloc a les diverses diòcesis de Catalunya la cadena de pregària per les vocacions.
Així, durant tot el mes, la comunitat cristiana ha pregat de manera ininterrompuda
pel do preuat de les vocacions,
però de manera especial per les vocacions sacerdotals i religioses.
És per això que una vegada més us animo a tots a pregar per les vocacions tan necessàries
en l'Església Universal i en la nostra Església de Tarragona.
Un dels objectius de l'any jubilar de Sant Fructuós
és aprofundir en el Ministeri dels Pastors i valorar-lo i pregar per les vocacions.
Com us deia en la Carta Pastoral amb motiu de l'any jubilar,
Sant Fructuós se'ns representa com a un pastor de l'Església de Tarragona,
un pastor admirable que era estimat perquè ell mateix estimava,
tant que era objecte del gran amor que li tenien no tan sols els germans,
sinó també els pagans.
Ell mateix es nega a acceptar que el seu lector augustal el descalci,
perquè és d'aquells que ha vingut no pas a fer-se servir, sinó a servir,
i no vol ocupar el lloc del Senyor, sinó el desservent.
La vocació sacerdotal i la vocació a la vida religiosa
han portat els cristians de tots els temps a acceptar la invitació
de seguir Crist de prop, de deixar-ho tot
i de dedicar la vida a buscar la santedat i servir al poble de Déu.
Aquesta vocació arregle en el baptisme
i només es pot entendre com a resposta a la crida personal del Senyor.
Sant Fructuós, moments abans del seu martiri,
va pronunciar unes paraules que travessen el temps
i que arriben fins als nostres dies.
Mai no us mancarà pastor.
I l'Església de Tarragona les rep com a signe d'esperança
i com a encoratjament per a continuar pregant i treballant per les vocacions.
Amb molta freqüència ens trobem en un món
que voldria apartar Déu de l'horitzó humà.
En nom de la llibertat i de l'autonomia
es passa en silenci sobre el nom de Déu,
la religió es redueix a devoció personal
i s'evita la fe en els àmbits públics.
I a vegades aquesta mentalitat tan oposada a l'Evangeli
podria ofuscar la nostra comprensió de l'Església i de la seva missió.
També nosaltres podem caure en la temptació de reduir la vida de fe
a una qüestió de pur sentiment,
debilitant així la seva capacitat d'inspirar una vida
i una visió coherent del món
i un diàleg rigorós amb altres visions dels nostres contemporanys.
La renovació del poble de Déu i de la vida cristiana
passa per una resposta vocacional generosa
i això només és possible si la fe és viscuda
amb profunditat, amb coherència i amb exigència.
La fe ens ensenya que en Jesucrist, verb encarnat,
aconseguim comprendre la grandesa de la nostra humanitat,
el misteri de la nostra vida a la terra
i el destí sublim que ens esperi al cel,
com ens diu la Constitució del Consell Vaticà II,
Gaudium et Spes.
Per això demano en aquest any jubilar
que tota la comunitat diocesana pregui
per tal que molts joves sentin la crida del Senyor
al ministeri sacerdotal
i a alguna de les diverses formes de vida consagrada
i de seguiment del Cris.
No perdeu l'esperança.
Treballem units en aquesta tasca veritablement prioritària,
cercant noves vocacions
que, sens dubte, l'esperit inspira
entre els joves que tenim al voltant nostre
i que la intercessió dels sants màrtirs
ens ajudi a donar el testimoniatge adient
que prepari el camí per totes aquestes vocacions.
Sant Fructuós, Sant Auguri i Sant Eulogi,
pregueu per nosaltres.
Adeu-siau.
Repassem el full dominical d'aquesta setmana.
A la primera pàgina, l'escrit del senyor Cabisba
que acabem d'escoltar.
A la segona, la litúrgia de la setmana
i el breu centural i les lectures de la missa d'aquest diumenge.
Unes lectures en les quals hi trobarem l'Evangeli
que recull aquella famosa pregunta
sobre el manament més important.
Probablement li haurien fet el senyor
preguntes similars en altres ocasions.
I Jesús respon amb el començament del xamà
que és una oració composta per dues citacions del d'autoronomi
i una del llibre dels nombres
que els jueus fervents recitaven, si més no, dos cops al dia.
Escolta, Israel, el senyor, el teu Déu, etc.
Voi recitar-la, tothom té consciència de Déu
en el que fer quotidià.
A l'hora que recorda el que és més important en aquesta vida
estimar Déu per sobre de tots els deuets
i el proisme com a un mateix.
Però potser millor que escoltem primer el fragment d'Evangeli
que ens ofereix l'Associació Bíblica de Catalunya.
Tens raó.
I després escoltarem els comentaris de mossèn Joan Magí,
president de l'Associació Bíblica
sobre les lectures de la missa d'avui.
El primer manament.
Quan els fariseus van saber que Jesús havia fet callar els saduceus,
es reuniren tots junts.
I un d'ells, que era mestre de la llei,
per provar-lo, li va fer aquesta pregunta.
Mestre, quin és el manament més gran de la llei?
Jesús li digué...
Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot el pensament.
Aquest manament és el més gran i el primer.
El segon li és semblant.
Estima els altres com a tu mateix.
Tots els manaments de la llei i dels profetes es fonamenten en aquests dos.
La Bona Nova
Comentaris sobre les lectures dominicals a càrrec de mossèn Joan Magí
Bon dia, amics.
El dia 26 d'octubre ens trobem el diumenge 30 dels anomenats Durant l'any.
Avui sí que ens parla d'estimar.
Primer ja comencem la primera lectura de Lleva de l'Èxode,
que ens diu clarament que Déu ens estima.
Déu m'estima, Déu t'estima.
I em recorda, vosaltres vau ser immigrants.
Doncs no maltractis cap viuda ni cap orfa.
Accepta els immigrants, que vosaltres ho vau ser.
No facis com els usurers.
No li exigeixes interessos.
Quines coses de dir, no, avui?
Si et quedes com a penyor al mantell d'algú,
torna-li abans no es pongui el sol.
És tot el que té per abrigar-se.
Amb què dormiria?
Si clamava a mi, jo l'escoltaria,
perquè sóc misericordiós.
I Sant Paul, si sent de Tassalònica,
ens recorda com hem d'actuar nosaltres.
Diu, acollint la paraula enmig de moltes tribulacions,
com van fer ells.
Heu estat un model per a tots els creients.
Gràcies a vosaltres ha ressonat la paraula del Senyor.
Tots ells expliquen com va ser la nostra arribada entre vosaltres
i com us apartaro dels ídols i us convertireu a Déu.
Molt bé.
Aquesta és, doncs, la resposta que dóna Jesús
quan li diuen quin és el manament més gran de la llei.
I diu, estima el Senyor el teu Déu amb tot el cor,
amb tota l'ànima, amb tot el pensament,
però continua i diu, estima els altres com a tu mateix.
Tot el que Déu ha fet per a nosaltres
és el que nosaltres hem de fer tothom.
Creiem en el Déu que allibera i nosaltres en som la seva imatge.
Totes les comunitats cristianes que hem rebut i seguim rebent l'Evangeli
també tenim dificultats i les superem,
o almenys les podem superar entre tots.
I, a més, podem compartir i comunicar als altres la fe i la força per aconseguir-ho.
El manament de Jesús és l'únic que ens fa feliços
i ens agermana en la festa continuada.
Déu ens ha fet de tal manera imatges d'ell
que no podem viure sense estimar-nos,
ni el podem estimar ells sense estimar-nos nosaltres.
Ha volgut fer-nos experimentar el seu amor
per mitjà dels dons que ens ha donat a tots.
Per mitjà d'aquests dons, ell es comunica amb nosaltres.
Com més neta sigui la visió de la seva presència a través nostre,
més gaudirem del seu amor net i sincer
i el podrem comunicar, com ens diu Sant Pau.
I tots vosaltres, sense cap vel a la cara,
reflectint com un mirall la glòria del Senyor,
som transformats a la seva mateixa imatge,
amb una glòria cada vegada més gran per obra del Senyor,
és a dir, de l'Espèrit.
Estàvem parlant del full dominical.
Efectivament.
A la tercera pàgina trobarem la secció Paraula en dins,
amb un comentari sobre l'Evangeli que hem escoltat,
escrit pel pare Joan Vilar.
La secció Més enllà de la notícia,
amb un comentari punyent del senyor Josep Sabater,
i un no menys punyent comentari de mossèn Miquel Barberà
sobre la crisi econòmica a la secció
En el nostre món passa.
I a la quarta veig les habituals seccions dit i fet
i notes de l'any jubilar,
amb una referència sobre la jornada jubilar diocesana d'avui.
Sobre la jornada i sobre l'any jubilar,
tenim entre nosaltres en mossèn Miquel Barberà,
vicari general de l'Arcidiòcesi,
al qual hi farem una sèrie de preguntes.
Aquesta tarda, a partir de les 5,
la Catedral de Tarragona serà el marc d'un esdeveniment
vinculat a l'any jubilar realment important,
un esdeveniment que, teniu entès,
no s'ha fet mai a la nostra seu.
I per parlar d'aquesta ocasió excepcional,
tenim aquí el vicari general de l'Arcidiòcesi de Tarragona,
mossèn Miquel Barberà.
Bon dia.
Bon dia.
Bé, ens pot explicar una mica
què es farà aquesta tarda a la catedral?
Aquesta tarda a la catedral volem fer memòria,
veneració, reconeixement,
fins i tot donar a conèixer
la gran diversitat de sants i de beats
que hi ha a la nostra Arcidiòcesi.
Cada un coneix la seva parròquia i tal,
però així, de conjunt,
penso que pot ser molt enriquidor
que els tinguem presents tots
i que ens els fem presents els uns als altres.
De certa manera, és compartir
totes les devocions que hi ha a la nostra Arcidiòcesi.
Com s'hi va gestar la idea
de celebrar una jornada d'aquest tipus?
Bé, inicialment hi havia la idea
amb algun comentari que s'havia fet
de dir que està molt bé
dedicar tot l'any a Sant Fructuó,
Sant Augur i Sant Neològi,
però no són els únics sants
que hi ha a la nostra Arcidiòcesi.
I d'aquí vam pensar,
bé, doncs potser sí que s'haurien de tenir presents tots
junt amb altres experiències
que havíem tingut de fora.
Jo he explicat a vegades
una experiència semblant que vam fer a Vinyó,
tot plegat que va anar configurant això.
També hi va ajudar el fet
que han vingut moltes parròquies,
han vingut molts arxiprestats
i per tant per fer una jornada diocesana
no es tractava de demanar a la gent
que es repetís,
sinó de fer una cosa diferent.
I de fet aquesta vegada
no és que es demani
que vingui molta gent de cada parròquia,
sinó que vinguin aquelles persones
com en representació de cada parròquia
per portar la memòria i la veneració
dels sants de la seva parròquia.
Per poca gent que vingui,
només que en vinguin cinc o deu per parròquia
se pot aplegar un bon nombre de persones.
Sí, sí, la catedral suposo que s'omplirà.
Amb què consistirà la celebració aquesta tarda?
La celebració en el conjunt
és una missa normal de diumenge.
El que passa és que al començament
és quan se farà aquesta presentació
i veneració de tots els sants i beats.
Llavors, dintre la catedral,
aquesta vegada no hi haurà llocs reservats
o que a vegades hi ha problemes d'invitacions
i coses d'aquestes,
sinó que es podrà entrar lliurement tothom.
I els que han de portar aquestes relíquies
o imatges o penons o quadres
dels diferents sants i beats,
aquests es congregaran al claustre de la catedral.
Entre quatre i cinc,
allà faran l'organització
del que serà després aquesta processó,
agrupant-los.
Els sants patrons de les parròquies
es tindran en compte tots.
I, per exemple,
parròquies que tenen per patrona la Mar de Déu,
doncs entraran totes juntes
o simplement s'anunciaran
les parròquies que tenen per patrona la Mar de Déu.
Parròquies que tenen per patrona la Mar de Déu,
de les parròquies que tenen per patrona
Sant Miquel total.
I després,
els altres sants i beats,
que no són patrons,
però a lo millor són molt venerats,
o són fills d'aquí,
o han viscut aquí,
o van morir,
o van patir el martiri aquí.
És a dir,
d'alguna manera,
els sants i beats
més venerats
i més vinculats
al nostre exiliòcesi.
I parlant de l'any jubilar,
al marge d'aquesta celebració,
hi ha tot un seguit d'activitats
que ja podríem començar-los a avançar,
celebracions amb ritus no gaire habituals
a la nostra diòcesi, per exemple.
Sí, aquesta setmana que comencem,
el dia 30,
que és dijous,
a les 8 de la tarda,
hi haurà una celebració a la catedral
en ritus hispano-moseràbic,
que per entendre'ns
és com se deia a la missa
el primer mil·lenni,
aquí a casa nostra també.
Pot ser una experiència molt interessant.
A vegades pensem que tothom
celebra l'eucaristia com nosaltres
i hi ha moltes diferents maneres
de celebrar-la.
Clar que bàsicament
és proclamació de la paraula
i celebració de l'eucaristia.
Però tot el que és preparació
i tot el que va acompanyant la paraula
o simplement desplegant
tota la celebració de l'eucaristia,
es pot fer en ritus molt diferents.
I aquest és el ritus propi
que es feia aquí, a casa nostra,
el primer mil·lenni,
que la liturgi no estava
tan centralitzada a Roma
i en aquest moment Tarragona
era un lloc important
fins i tot de creació
i de divulgació de pautes litúrgiques.
Parlant del primer mil·lenni,
podríem entendre
que és la missa tal com la celebrava
Sant Fructú?
Possiblement.
És molt difícil de dir això,
però deu ser bastant semblant
com la celebrava Sant Fructuós.
El nom de mossèn Miquel Barberà
va molt lligat també a la música.
Què ens pot avançar també
d'esdeveniments musicals?
En vam tindre un de molt important
fa pocs dies.
Si jo voldria sobrallar
aquest que vam tenir,
aquesta estrena del poema sinfònic
Fructuós i Natalícia
del mestre Francesc Bonastre,
crec que hauríem de valorar
tot el que suposa
que una personalitat així
fes una obra dedicada a l'any jubilar
però que va molt més enllà
de l'aspecte religiós
i per tant és una obra
sobretot a la ciutat de Tarragona
com per valorar-la
i també la importància
que té per Montblanc
perquè una part de l'obra
està inspirada
en un antifonari del segle XIV
que es conserva a Montblanc
i precisament hi ha
tot l'ofici de Sant Fructuós
del segle XIV
amb unes frases afegides
que en diem tropos
o en aquest cas serien barbetes
amb unes frases afegides
que són les que va cantar
una soprano al final de l'obra.
I de la magna representació musical, escènica, etc.
del dia 25 de gener
de l'oratori Pau i Fructuós
ens pot avançar com estan les coses?
Sí, aquest és un gran esdeveniment musical
que esperem.
La primera part,
són dues parts l'oratori,
la primera part està acabada
i ja l'estan treballant les corals
i la tenen els solistes.
La segona part espero d'un dia a l'altre
que arribi,
de fet potser s'ha retrasat una mica
perquè ha estat una mica engripat
Montsenyor Valentí Miseracs
però d'un dia a l'altre
arribarà la segona part
i per tant solistes i corals
ja el podran ensaïjar completament.
Ell està fent ara l'orquestració
que esperem també que,
jo suposo que el mes que ve
haurà d'estar enllestida
perquè l'orquestra la pugui treballar.
Serà un gran esdeveniment
i hi haurà dues corals
actuant tota l'estona pràcticament
i tres corals
que una com la nostra farem
uns moments com de poble
per tant seran tres corals,
set solistes
i una gran orquestra
de 70-80 músics.
Esperem que serà una gran obra.
Bé, agraïm la presència
de mossèn Miquel Barberà
aquí davant dels nostres micròfons
i convidem
a tots els amables oïdors
que aquesta tarda
acudeixin, els que puguin,
a la nostra catedral
perquè l'esdeveniment
oi mossèn
bé s'ho valdrà a veritat.
Oïdors i oïdores
esteu tots invitats.
Tant de bons trobem aquesta tarda
a les 5 a la catedral.
Moltes gràcies.
Així doncs,
tots tenim una cita aquesta tarda
a les 5 a la catedral de Tarragona.
I és que la nostra catedral
està seguint
l'escenari
d'esdeveniments excepcionals.
El concert del passat dia 17
amb l'estrena
de Fructuosa i Natalícia
del mes de Francesc Bonastre
n'és una bona mostra.
Doncs podríem escoltar
un fragment
del primer moviment
d'aquesta meravellosa peça
en la interpretació
de l'Orquestra Camarata XXI
dirigida pel mateix
Francesc Bonastre.
Gràcies.
Gràcies.
Crec que el mestre Bonastre
amb aquesta composició
que lamentem no tenir
el temps suficient
per poder-la escoltar sencera
ha marcat una fita
molt difícil de superar
i que pot ser un referent
pel que fa a les aportacions
culturals de l'any jubilar.
Tarragona Missionera
una finestra
a la realitat missionera
oberta des de la delegació
diocesana de missions
i cooperació
entre les esglésies.
Déu vos guarda.
Ha passat ja el dòmon.
El missatge de l'Evangeli
el tenim a les mans.
Aquest missatge
no els en podem quedar
en exclusiva.
Nosaltres
l'hem de fer passar.
Si ens deixem portar
per l'esperit
ell ens anirà guiant
pels camins de la missió
pròpia
per a cada cristià.
els passos que fa Pau
ens poden servir.
Després del seu encontre
amb el Senyor
al camí de Damasc
es deixa guiar
per aquell
que el Senyor
li envia.
Aleshores
a Ananias
ens diuen
els actes
i a Anà
entrar a la casa
li va imposar les mans
i li digué
Saula
Germà
Jesús el Senyor
el que se't va aparèixer
pel camí
quan venies
m'envia
perquè reclovis
la vista
i siguis
omplert
de l'esperit sant.
A l'instant
li caiguen
entre els ulls
una mena d'escates
i recobrar la vista.
Llavors
mateix
aixecar
i es va fer
batejar.
Després
prengué aliment
i recobrar
les forces.
Pau
es sent legitimat
per exercir
el ministeri
que se li ha confiat
i quan escriu
als cristians
de Roma
diu
de si mateix
Pau
servent de Jesucrist
cridar a ser apòstol
escollit
per anunciar
l'Evangeli de Déu
aquest Evangeli
que Déu
ja havia promès
pels seus profetes
en les Escriptures
santes
es refereix
al seu fill
descendent de David
pel que fa
al llinatge humà
però per obra
de l'Esperit Sant
entronitzat
com a fill
poderós de Déu
amb virtut
de la seva resurrecció
d'entre els morts
ell
Jesucrist
senyor nostre
m'ha fet
el do
de ser apòstol
per adur
gent
de tots els pobles
a acceptar
la fe
a glòria
del seu nom
entre aquests
hi sou també
vosaltres
cridats
per Jesucrist
al mateix temps
Pau assumeix
el seu apòstol
com a una obligació
a la qual
a la qual es sotmet
voluntàriament
ens va dient
tanmateix
jo no puc
gloriar-me
d'anunciar
a l'Evangeli

res del que
per dignitat humana
necessiten
ell
ell també
es té en la mà
com un pidolaire
a favor dels més pobres
de moment
però
me'n vaig
a Jerusalem
ja que
estic fent
un servei
al poble sant
les comunitats
de Macedònia
i de Caia
van decidir
de fer
una col·lecta
per ajudar
els pobres
que hi ha
enmig del poble sant
que viu
a Jerusalem
elles
ho van decidir
així
però és que
hi tenen
una obligació
perquè si els pagants
han participat
dels seus
béns espirituals
també estan obligats
a assistir-los
amb béns materials
així doncs
quan hauré
complert
aquesta missió
i els hauré
consignat
el fruit
de la col·lecta
passaré a visitar-vos
tot anant
cap a Hispània
sé que
quan us vingui
a trobar
hi vindré
amb la plena
benedicció
de Crist
Adéu
En el full
dominical d'avui
a la secció
Parable en dins
comentant
l'Evangeli d'avui
podem llegir
Després
en acabar el sant sopar
i amb l'exemple
de l'abatori
dels peus
Jesús pronuncia
un nou manament
estimar-nos
com ell mateix
ens estima
amb força divina
Cal la decisió
de practicar
de fet
aquest dolç
precepte
que més que comandament
és elevació
i capacitat
en el capteniment
amb els altres
homes
i coses
treball i repòs
esperit i matèria
perquè tot
és criatura
de Déu
D'altra banda
en ser
amarats
per l'amor
de Déu
que ens toca
en tot el nostre
ésser
restem capacitats
per a respondre
divinament
a aquesta mort
Déu misericordiós
no solament
foragit
el pecat
del món
sinó que ens
divinitza
som partícips
sols
Jesús és fill
per naturalesa
de la naturalesa
divina
som fills
del Pare
en el fill
per l'esperit sant
a Sant Josep Maria
li agradava
parlar
de divinització
expressió
que té
arrelament
en els pares
de l'Església
per exemple
escrivia
Sant Basili
així com els cossos
clars i transparents
quan reben la llum
comencen a irradiar
llum
per si mateixos
així també
rellueixen
els que han estat
il·luminats
per l'esperit
això
comporta
el do de la gràcia
alegria interminable
permanència en Déu
i la fita màxima
la divinització
desitgem-ho
a la secció
dit i fet
del full dominical
d'avui
a la primera notícia
els fullets d'impremta
van fer
una atrapalleria
a veure
si els nostres
amics i amigues
oïdors
la detecten
llegeix
llegeix
el passat 19 d'octubre
a la catedral
de Girona
va rebre
la consegració
episcopal
Monsenyor
Francesc
Pardo Artigues
fins ara
vicari general
de pastoral
de la diòcesi
de Terrassa
com a bisbe
de la diòcesi
sufragània
de Girona
càrrec
per el qual
va ser nomenat
el passat 16 de juliol
pel papa
Benet XVI
després d'haver
acceptat
la renúncia
per raons d'edat
de Monsenyor
Carles Soler
Perdigó
el nou prelat
va ser ordenat
per Monsenyor
Manuel
Monteiro de Castro
nunci apostòlic
de la Santa Seu
i van assistir
entre altres
esclalats
vinguts d'arreu
Monsenyor
Jaume Pujol
Balcells
arcabisbe
metropolità
de Tarragona
i primat
i president
de la conferència
episcopal espanyola
que encapçalava
tots els bisbes
residencials
i emèrits
de les diòcesis
amb seu a Catalunya
Ja l'han notat
oi?
Era molt fàcil
el senyor arcabisbe
no és president
de la confederència
episcopal espanyola
sinó president
de la conferència
episcopal
terraconense
Bé
potser hauríem de crear
un concurs
sobre follets
d'impremta
i les seves
trapelleries
Ara que està de moda
un programa televisiu
que es diu
Caçadors de Bolets
podríem titular-ho
Caçadors de Fullets
El que no sé
és què podríem donar
de premi
Ho estudiarem
i ara
recordem
dos esdeveniments
molt importants
dels propers dies
vinculats a l'any jubilar
Dia 29 d'octubre
Conferència
sobre el rito hispànic
a càrrec
del pare
Juan Miguel Ferrer
Grenesche
Vicari General
de l'Arxidiocia
de Toledo
a l'església
Sant Antoni de Pàdua
abans
els pares caputxins
de Tarragona
a dos quarts
de nou del vespre
I el dia 30 d'octubre
missa en rito hispànic
a la catedral de Tarragona
a les vuit del vespre
I em sembla
que el rellotge
vol dir la seva
Doncs vol dir
que el temps
se'ns acaba per avui
Amics i amigues
oïdors
moltes gràcies
per la seva atenció
Els convidem
a retrobar-nos
el proper diumenge
en aquest mateix punt
del dia
Fins aleshores
Feliç setmana a tothom
Fins aleshores
Fins aleshores