Bona nit, continueu escoltant Tarragona Ràdio
i si us ve de gust ens podeu acompanyar
durant aquesta estoneta per fer una mica de tràfic d'abstraccions.
Avui us proposem una excursió a Berlín.
Ja sabem que en aquesta època hi fa bastant de fred,
però amb la música que ens envoltarà tot serà molt més càlid.
Potser més ben dit que una excursió a Berlín
és una excursió a l'univers, Kitty Yow.
Kitty Yow és un segell discogràfic
que va començar a treballar el 1994
i avui escoltarem un trosset d'una recopilació
que van publicar el 99 per celebrar el seu cinquè aniversari.
Repetim Kitty Yow, K, I, dues test de Tarragona,
una Y, una altra Y i una O, per si voleu fer investigació.
Aquest disc petitet es titulava Freestyle
i apareixen grups com els que escoltarem a continuació.
Comencem amb un dels abanderats d'aquest segell.
Es diuen Tarwater
i participaven en aquesta recopilació
amb el tema Tommy Tomorrow.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
C'estem demà!
Fins demà!
Fins demà!
I arribats a aquest punt, m'agradaria avui llegir-vos un conte,
una història maca per pensar.
Es titula La cultura del slowdown
i us aviso que no penso tenir pressa en llegir,
així que qui vulgui que no perdi el fil.
Un altre avís, com que hem donat per suposat que ve de Sud-amèrica,
la llegirem en la versió castellana.
Diu així, La cultura del slowdown.
Muy buen artículo.
Dense tiempo para leerlo y pensar en serio en lo que dice.
Ya voy para 18 años desde que ingresé en la Volvo, una empresa sueca.
Trabajar con ellos es una convivencia muy interesante.
Cualquier proyecto aquí demora dos años para concretarse,
aunque la idea sea brillante y simple.
Es una regla.
Los procesos globalizados causan en nosotros, brasileños, argentinos, colombianos, peruanos,
venezolanos, mexicanos, australianos, asiáticos, etc.,
una ansiedad generalizada en la búsqueda de resultados inmediatos.
En consecuencia, nuestro sentido de la urgencia no surte efecto dentro de los plazos lentos de los suecos.
Los suecos debaten, debaten, realizan N reuniones, ponderaciones, etc.
Y trabajan con un esquema más bien slowdown.
Lo mejor es constatar que al final esto acaba siempre dando resultados en el tiempo de ellos, los suecos,
ya que, conjugando la madurez de la necesidad con la tecnología apropiada,
es muy poco lo que se pierde por aquí en Suecia.
Lo resumo así.
Suecia es del tamaño del estado de San Pablo, Brasil.
Suecia tiene tan solo dos millones de habitantes.
La ciudad más grande, Estocolmo, tiene apenas 500.000 habitantes.
Compare con Curitiba, Brasil, donde existen dos millones de habitantes.
O tan solo Mar del Plata, Argentina, ciudad balnearia,
donde casi un millón de personas viven permanentemente.
O Rosario, Argentina, con tres millones.
Empresas de capital sueco,
Volvo, Scandia, Ericsson, Electrolux, ABB, Nokia, Nobel Biocare, etc.
Nada mal, ¿no?
Para tener una idea de la importancia de ellas,
basta mencionar que Volvo es la que fabrica los motores propulsores para los cohetes de la NASA.
Los suecos pueden estar equivocados,
pero son ellos quienes pagan mi salario.
Por ahora, menciono especialmente que no conozco un pueblo,
como pueblo mismo, que posea más cultura colectiva que los suecos.
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
Esto era Ras O'Hara con el tema IP,
y estamos en escuchando esta recopilación con uno de los artistas más conocidos,
pel segell Kitty Joe és el senyor González
i la seva aportació es titula The Worst MC.
I continuem amb aquesta història que estàvem llegint,
que s'ha quedat mig penjada.
Voy a contarles una història corta,
solo para darles una idea.
La primera vez que fui para Suecia, en 1990,
uno de mis colegas suecos me recogía del hotel todas las mañanas.
Estábamos en el mes de septiembre, algo de frío y nevisca.
Llegábamos temprano a la Volvo
y él estacionaba el auto muy lejos de la puerta de entrada.
Son 2.000 empleados que van en coche a la empresa.
El primer día no hice comentario alguno,
tampoco el segundo o el tercero.
En los días siguientes, ya con un poco más de confianza,
una mañana le pregunté a mi colega.
¿Tienen ustedes lugar fijo para estacionar aquí?
Pues noté que llegamos temprano con el estacionamiento vacío
y dejaste el coche al final de todo.
Y él me respondió simplemente
Es que como llegamos temprano, tenemos tiempo para caminar
y quien llega más tarde ya va a llegar retrasado
y es mejor que encuentre el lugar más cerca de la puerta.
¿No te parece?
Imaginen la cara que puse
y con ella fue suficiente para que yo revisara en profundidad
todos mis conceptos anteriores.
Això ens recorda molt a nosaltres
que quan anem a buscar un pollastre a l'ast
aparquem a la porta
en doble fila, fent nos a qui convingui.
Qui diu pollastre a l'ast diu videoclub
o coses d'aquestes de primera necessitat.
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
FILE FILE
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!






Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Arriba!
Fins demà!
Fins demà!
I aquest segell va començar a publicar el 1994 i no ha parat d'ampliar el seu catàleg, traient referències molt interessants.
Tenen a Maximilian Heckel, Laub, González, Sorrogat...
I nosaltres acabarem aquí amb una frase que entra en contradicció amb allò que dèiem abans de l'eslowdown.
Diu així, si vols que una cosa es faci, encomana-la a una persona ocupada.
L'equivalent català podria ser Els cansats fan la feina.
I amb això ens acomiadem fins al proper tràfic d'abstraccions.
Bona nit des de Tarragona Ràdio.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.