Si vols veure la vida amb esperança, escolta Porta a l'Esperança.
Tots els diumenges, a dos quarts de deu del matí, a Tarragona Ràdio.
Un programa de l'Església Protestant de Tarragona, situada al carrer Joan Ajugant.
Porta a l'Esperança.
Obre la teva porta a l'Esperança.
Que seas mi universo, no quiero darte solo un rato de mi tiempo.
No quiero separarte un día solamente.
Que seas mi universo, no quiero darte mis palabras como gotas.
Quiero un diluvio de alabanzas en mi boca.
Que seas mi universo, que seas todo lo que siento y lo que pienso.
Que seas el primer aliento en la mañana y la luz en mi ventana.
Que seas mi universo.
Que seas mi universo, que llenes cada uno de mis pensamientos.
Que tu presencia y tu poder.
Que tu presencia y tu poder sean mi alimento.
O Jesús es mi deseo, que seas mi universo.
Molt bon dia amics i amigues que ens acompanyeu en aquest matí de maig.
Benvinguts a Porta a l'Esperança, l'únic programa de ràdio de la ciutat
que té per objectiu fer arribar a tothom la paraula de Déu, que és la Bíblia.
Com ja sabeu, aquest és un programa realitzat per l'Església Protestant de Tarragona,
situada al carrer Joana Jugant Sense Número.
I en aquest matí de diumenge ens trobem als Estudis de Tarragona Ràdio.
El Samuel García, bon dia.
Bon dia.
Els controls tenim a la Sílvia i jo a l'Alexia Bernet que us parla.
Avui volem apropar-nos a un tema que malauradament és d'actualitat a la nostra societat,
com és el tema dels maltractaments, la violència de gènere i en general tot tipus de violència.
Les xifres cada cop van més a l'alça, lluny de solucionar-se.
I per tractar aquestes qüestions, com tenen aquest matí amb el José Martínez,
ell ha estat pastor actiu a Sabadell durant molts anys
i actualment assisteix a la nostra església, aquí a Tarragona,
on desenvolupa el Ministeri de l'Ensenyança.
Bon dia, Josué.
Bon dia.
I gràcies per acompanyar-nos de nou en aquest matí de diumenge.
Gràcies a vosaltres.
Doncs crec que és la segona vegada que estàs amb nosaltres.
Però abans d'entrar en matèria, si us sembla bé, sentirem aquesta cançó.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
¿Qué más? ¿Qué más puede hacer el par a ganar?
Tu amor, tu confianza y tu fe.
¿Acaso tiene que morir otra vez con tu maldad?
Dime qué más.
Us recordem que esteu escoltant el programa Porta l'Esperança a la 96.7 de la FM, a Tarragona Ràdio.
per a aquells oients que potser s'acaben d'incorporar ara.
Hem comentat abans que avui tenim el Josué Martínez,
que ell ha estat pastor actiu a Sabadell durant molts anys i actualment està a la nostra església, a Tarragona,
desenvolupant un Ministeri de l'Ensenyament i concretament avui l'hem portat perquè volem que ens parli una mica de la violència i tot el que hi ha al voltant de la violència.
Malauradament, podríem dir que la violència domèstica és un fet habitual a la nostra societat
i lluny d'anar menys manté les xifres i cada cop augmenta.
Jo aquesta setmana, per exemple, llegia una notícia al diari que diu que la violència masclista causa més morts en el món
que el càncer, el tràfic o la mateixa guerra.
O sigui que estem, la veritat, en un tema molt preocupant, no?
Però abans d'avaluar les possibles causes del perquè de la violència, ens agradaria preguntar-te en primer lloc, Josué,
on podem trobar l'origen de la violència o d'un episodi violent?
Bé, és veritat que, com has dit, cada dia hi ha més víctimes de dones maltractades i de fills també maltractats,
i de violència escolar, i de maltractament als ancians.
I també hi ha violència a l'àmbit laboral i a minories èndiques,
per no parlar-ne del que hem viscut fa unes hores amb el terrorisme, els crims, les guerres.
La pregunta seria, per què som violents?
Diuen que l'agressivitat és un instint de supervivència que compartim amb la resta d'animals.
Aquesta seria una agressivitat, en certa manera, positiva, necessària per la vida,
una vida competitiva, ja li cal un accent d'una certa agressivitat constructiva.
Ara, el problema greu i el qual hem de contestar és
què passa a la nostra societat civilitzada que transforma aquesta agressivitat,
anomenada positiva, instintiva, en una violència cruel i que té com a víctimes els més febles.
Què és allò que ens porta a torturar i fins i tot a treure la vida d'un altre?
Segons el psiquiatre, Luis Rojas Marcos, diu que la llavor de la violència
es planta als primers anys de vida i va desenvolupant-se durant la infància
i comença a donar fruit dolent a l'adolescència.
La violència, en la majoria dels casos, és el resultat de factors que s'aprenen
al llarg de la història personal de l'individu i estarà condicionat a múltiples factors,
com de vegades el mateix maltractament infantil, l'alcohol, drogues, aprenentatge per observació.
Aquí podríem incloure, de vegades, els continguts de cinema, de televisió, d'internet, etcètera.
Factors també socials, com l'edat, el sexe, la raça, l'ambient sociocultural, etcètera.
Ara bé, des d'una perspectiva cristiana, jo diria també que la violència és conseqüència del pecat,
d'un home allunyat de Déu, que es troba en una crisi moral i espiritual molt forta,
que ha perdut de vista principis i valors, com l'amor, la dignitat humana, la justícia i la pau en si mateix,
perquè està en conflicte amb si mateix i, per tant, està en conflicte amb el proisme, amb les relacions amb els altres.
La veritat és que la Bíblia ho deixa molt clar, aquest origen, que estem tots afectats i que és part de la condició humana.
Però llavors, quines creus que són les causes que ens poden dur, o que poden dur a un home maltractar una dona, per exemple,
o, com molt bé deies abans, que uns pares puguin maltractar els seus fills, que això també ho veiem, no?
La veritat és que factors i causes hi ha moltíssimes.
Jo esmentaré algunes aquí.
Doncs, per exemple, una de les coses que estem vivint actualment és una gran crisi en el deteriorament de lo que és la institució familiar.
Jo diria que el tema de la institució familiar, el matrimoni, avui dia, amb els conceptes nous que se li estan donant,
està entrant en una situació de crisi i de deteriorament dels seus fonaments.
Els conceptes mateixos, moderns, de la família, que se li estan donant, des d'un punt de vista social i polític,
no tenen res a veure amb la voluntat de Déu i amb el que ens diu la paraula de Déu.
Hi ha, per tant, una desintegració de la família.
Els fracassos matrimonials i familiars són factors també que es donen,
especialment quan es veu que no es compleix o no s'assoleix les perspectives
que s'havien marcat des d'un principi, la parella o el matrimoni.
La mancança de principis i valors que donin fonaments als pilars de la vida familiar.
I, evidentment, encara tenim una certa mentalitat masclista que alimenta sentiments de superioritat sobre la dona
i que es manifesta en prepotència física, dominant i impositiva.
Clar. A mi una de les coses que també potser ens pot cridar l'atenció
és que hi ha moments o circumstàncies en què s'intenta justificar la violència.
I la meva pregunta és, podem justificar la violència en algun cas concret, en algun cas puntual?
No. Categòricament, jo diria, des del meu punt de vista, que no.
La violència no es pot justificar de cap de les maneres.
No hi ha cap argument a la Terra, ni cap raó, ni cap ideologia, ni cap causa que pugui justificar la violència.
La violència no correspon a les bones maneres, ni als homes de bona voluntat,
ni als principis morals i ètics, no solament humans, sinó especialment cristians.
Si tota violència és condemable moralment, la violència, que a més a més es comet contra una dona o un fi,
negant la seva dignitat personal i fins i tot el seu dret a viure,
podríem dir que és molt més injusta, més denigrant i més condemable,
si és que podem fer una certa classificació.
Però, de qualsevol manera, la violència no es pot justificar mai.
Està clar. Ara recordava el que comentaves a la primera qüestió,
que també feies esmenta que els mitjans de comunicació, la televisió, el cinema, la ràdio, internet,
parlaves que té molta incidència a l'hora de potenciar aquesta possible, o moltes vegades, futura, violència.
Creus realment que alimenten la violència i la societat en general?
Quina part tenim aquí tots, no?
Bé, efectivament, com deia al principi, són factors.
I factors d'aprenentatge.
Aprendentatge, doncs, per observació.
De fet, el cinema, la televisió, l'internet, futbol, altres esports,
de tipus i xins molt violent o agressiu, són aprenentatges que es van instal·lant,
a vegades, en la personalitat d'una persona que s'està formant.
Són elements visuals.
També hi ha elements auditius, o els elements de la mateixa lectura,
d'un text que tingui, doncs, un gran component de narració agressiva o violenta.
I, de fet, poden fomentar, si més no, poden exposar pràctiques de violència
que es van acomodant, es van instal·lant a la praxis de conducta d'un individu
que, perquè està en un procés de formació,
pot filtrar incorrectament aquests continguts.
per la seva immaduresa, està fent-li un mal
que realment el porta a comportaments o actituds
que després podrà manifestar en certa agressivitat o violència.
Està clar. A més, ara recordava que ella ha dita
que també ens diu que la violència, precisament, genera violència, no?
Com més siguem violents, la resposta no serà ni molt menys inferior,
sinó que anirem a més, no?
Tot això està clar, l'anàlisi està clar, és una evidència,
hem sabut quin és l'origen, però què hem de fer llavors per evitar-la?
Jo crec que hem de fer, sense cansar-nos,
pronunciaments constants per la pau
i afirmar la necessitat d'utilitzar mètodes no violents
per poder resoldre els conflictes que tenim a la vida.
El cristià ha d'estar sempre del costat de la concòrdia
i la convivència pacífica.
Hem d'educar a tots els nivells,
per la pau i l'ausència de conflicte violent.
És necessari ensenyar
per tornar a un clima de tolerància i de respecte.
I ho hem de fer des del nucli familiar,
els pares els primers,
després també els educadors,
els mitjans de comunicació, els polítics,
l'Església, jo crec que a tots aquests nivells
en tenim molta feina per fer en aquest aspecte.
Està clar, molt bé.
Llavors, ja sabem què no hem de fer,
en positiu, què hem de fer per evitar-la,
però ara m'agradaria ja,
que estem finalitzant també el programa, l'entrevista,
que ens apropem a la Bíblia
i que trobem algun verset,
o què ens diu el respecte de la violència,
la paraula de Déu?
Doncs, des de temps ja molt antics,
ja en l'Antic Testament,
trobem el que són els déu manaments,
i dintre d'aquests déu manaments
hi ha un en concret
que diu honra al pare i a la mare.
Bé, per honrar al pare i a la mare
se suposa que entre el matrimoni,
entre la parella, entre el pare i la mare,
doncs hi ha respecte,
hi ha amor,
hi ha fidelitat.
I aquest model o exemple
que un matrimoni ha de mostrar,
amb aquests condicionaments,
pot fer que realment els fills
puguin honrar el seu pare i a la seva mare.
Però, de fet, aquest manament
és tot un cridament
i una invitació a que el matrimoni
o la relació del matrimoni
sigui cordial i de convivència
i pugui transmetre això als seus fills
fins a tal punt
que els fills puguin arribar a honorar
i a respectar d'aquesta manera els pares.
i el manament central del cristianisme
que ens mana
tractar els homes
com nosaltres voldríem ser tractats
i com, de fet,
ja ens està tractant Déu
amb amor,
amb respecte,
amb dignitat,
amb misericòrdia,
amb justícia,
amb perdó
i altres virtuts importants
que ens està ensenyant la paraula de Déu.
i tot això
el que fa s'excluir totalment
qualsevol tipus de violència
i cridar-nos precisament
a la bona convivència
i a la pau.
Fins i tot també l'apòstol Pau
digué
amb una de les seves cartes
als marits
que estimin
les seves dones.
Fins i tot
diu
com Crist
va estimar
i estima
a l'Església.
Bé, aquest és un repte
molt important també
que ja
el mateix apòstol Pau
doncs
ens reta, no?
Està clar,
la veritat és que
el repte
és alt
i
el que
hem de treballar
vers
la família
i en les nostres relacions
doncs és molt important
ja feina a fer, no?
Ja estem acabant.
Jo diria que
abans parlaves de models
també,
l'important que són
per als fills, per exemple,
els pares, no?
Com a models.
però per acabar
m'agradaria dir-te
i preguntar-te
quin...
O sigui,
que ens apropem
a l'exemple de Jesús
davant la violència
i que ens diguessis
què ens diu Jesús
davant els maltractaments
com a exponent
de la violència domèstica,
per exemple, no?
La figura de Jesús,
què hi trobem?
De fet,
en la figura de Jesús,
en el ministeri de Jesús,
en la seva conducta,
mai va legitimar
la violència.
Jesucrist predica
el perdó incondicional
i en les seves paràboles
ensenya
la reconciliació,
la mort fins i tot
als enemics.
Jesús va venir a vèncer
l'animitat
amb l'amor.
Quan va ser ofès,
ell, de fet,
no va tornar a l'ofensa.
Davant l'agressió injusta
que va rebre,
no va resistir
al malvat,
sinó que va vèncer
amb el bé
el mal.
La seva conducta
integradora
de la humanitat
parla
de la fraternitat
i abomina
tota violència
armada.
Fins i tot
en Getsemaní,
quan van els romans
per portar-lo
a les autoritats,
té un deixeble
que va actuar
violentament
contra un romà
i el va reprendre.
I fins i tot
ell va arribar
a la creu
sense manifestar
cap tipus
de violència.
La pretensió
de legitimar
la violència
en el món
amb el consentiment
del Déu de Jesucrist
no només és
indegut,
sinó que és
il·legítim,
perquè és una ofensa
a Déu.
És un pecat.
El missatge
de Jesús
i per tant
a l'Església
és contra
la violència
i reconeix
ampliament
la dignitat
personal
de l'ésser humà.
Afavoreix
el respecte,
l'amor,
la tendressa
dins
de tot
l'àmbit
familiar.
Doncs la veritat
és que el tema
és molt interessant,
molt ampli
també,
només hem pogut
donar una pinçallada,
però el que està
clar és que
en Jesús
realment
podem trobar
un model
com tu deies
ara mateix,
però fins i tot
ell vol actuar
en les nostres vides
transformant
potser aquells aspectes,
la nostra actitud
que a vegades
pot ser una mica
agressiva
vers els altres,
doncs en Jesús
pot haver
una verdadera
transformació,
així que moltes gràcies
a vosaltres
per estar
amb nosaltres
i ser tan clar
en les respostes.
No quiero perder
las cosas que me quedan
por hacer,
las cosas que me quedan
por vivir
en ti.
No quiero olvidar
las cosas que planeaste
para mí,
los sueños que me diste
lograré
por ti.
No tienes que buscar
a nadie más,
yo quiero ir,
aquí está mi tiempo,
aquí están mis horas,
aquí estoy yo.
Mi vida es para ti
y en ti la quiero
yo invertir,
aquí están mis manos,
aquí están mi voz,
aquí estoy yo.
Aquí estoy yo.
liso quiero estar,
los dones que me diste
voy a usar,
los años que me has dado
viviré por ti.
voy a conquistar,
voy a conquistar,
la tierra que me diste
y sin dudar,
haré lo que me pidas,
viviré por ti.
no tienes que buscar
no tienes que buscar
a nadie más,
yo quiero ir,
aquí está mi tiempo,
aquí están mis horas,
aquí estoy yo.
Mi vida es para ti,
en ti la quiero
yo invertir,
aquí están mis manos,
aquí están mi voz,
aquí estoy yo.
aquí estoy yo.
No tienes que buscar
a nadie más,
yo quiero ir,
aquí están mis tiempo,
aquí están mis horas,
aquí estoy yo.
mi vida es para ti,
en ti la quiero
yo invertir,
aquí están mis manos,
aquí están mi voz,
aquí estoy yo.
No tienes que buscar
a nadie más,
yo quiero ir,
aquí están mis tiempo,
aquí están mis horas,
aquí estoy yo.
Mi vida es para ti,
en ti la quiero
yo invertir,
aquí están mis manos,
aquí están mi voz,
aquí estoy yo.
Doncs bé,
fins aquí el programa d'avui.
Moltes gràcies per haver-nos
acompanyat en aquest matí
i esperem que hagi estat
del vostre interès
i que hagueu pogut reflexionar
sobre tot el que s'ha estat dient
en aquest matí.
Si voleu contactar
amb el programa
de Porta l'Esperança
per a cap qüestió,
pots deixar el teu missatge
gravat al contestador
de Porta l'Esperança
al telèfon 977-24-2408.
O també ens pots fer arribar
la teva opinió
mitjançant un missatge
de correu electrònic
a l'adreça de Porta l'Esperança
porta-arroba-iglesia-de-tarragona.com
Tots els ullens
que truqueu
o envieu un mail
rebreu totalment gratuït
un exemplar
del Nou Testament
sense cap mena de compromís.
Si vols fer-nos una visita
doncs tens dues opcions.
La primera
és virtual.
Pots entrar
a la nostra pàgina web
de l'Església
a www.iglesiadetarragona.com
La segona
pots visitar-nos
físicament
al local
de l'Església
de l'Esperança
de Tarragona
situat al carrer
Joan de Jugant
sense número.
L'horari de culte
és avui diumenge
a dos quarts de dotze
del matí
i estàs convidat.
Us agraïm
la vostra companyia
i atenció
i moltes gràcies
per la vostra fidelitat
amb aquest programa.
Doncs res més per avui
com ja sabeu
cada diumenge
tornarem a estar
amb tots vosaltres
als Estudis
de Tarragona Ràdio
a Porta l'Esperança
un programa de ràdio
que té per objectiu
fer arribar a tothom
la paraula de Déu
que és la Bíblia.
Que Déu us beneixi.
Cada vez más violencia
es la Bíblia.
Más maldad en la Tierra
parece que el amor
ha muerto
y la locura
reina sobre la humanidad.
Jóvenes acabados
niños abandonados
a precio de placer
y decidiendo
solo
el interés.
¿Dónde queda
la justicia
y la venganza?
¿Dónde quedan
el castigo
y la razón?
¿Por qué callas
tu Señor
y nos olvidas
cómo puedes permitir
tanto dolor?
Dime dónde está
aquel Dios,
el Dios de Elías
que de vez en cuando
se dejaba huir
cuánto tiempo
no tardará
aún tu espíritu
en venir.
Necios
como niños
torpes
cachorrillos
como nos gusta jugar
y nos gusta preguntar
aquello que hace tiempo
no sabemos ya.
Dios aún
sigue hablando
sigue aún contestando
y aquel que quiere oír
aún puede percibir
su voz de amor.
¿Cómo puedo derramar
yo de mi espíritu
si mis hijos
si mis hijos no se vuelven
hacia mí?
ahora
ahora
fíñete
como un varón
valiente
yo hablaré
y tú me contestarás
a mí
¿Dónde están
aquellos hombres
como Elías
que dejaron
que dejaron
todo por
seguirme
a mí?
que rompieron
compromisos
con el mundo
solo
por agravarme
a mí
¿Dónde están
aquellos tres
que en Babilonia
prefirieron ser
quemados
a ceder?
¿Dónde está
aquel Daniel
que me adoraba?
¿Dónde está
la santidad
de aquel José?
¿Dónde está
ese niño
que mató
al gigante?
¿Dónde están
los tesores
de Josué?
¿Dónde están
esas mujeres
entregadas
como este?
jóvenes
acabados
niños
abandonados
a precio
de placer
y pagan
inocentes
los errores
de otros
en el ayer
de la
Dumbo
la
de
la
j
de la
la
la
de la
j
o