Pròxima parada, el tren. Cada dijous de 6 a 7 de la tarda a Tarragona Ràdio.
Són les 6 i com cada setmana arriba el tren de Tarragona Ràdio, aquí en directe.
Avui serà una tarda diferent. Per començar, com haureu notat,
el Juanito no està aquí entre nosaltres i és que ha tornat a marxar a Londres.
Esperem que aquesta vegada ens porti alguna cosa més que molt.
Però no desesperem tranquils, les noies ens portaran totes les seccions,
com cada dijous, com sempre l'actualitat més candènica més t'interessa de trobar-se aquí, al tren.
I haurem d'estar atents a la secció de tele, que ens porten alguna cosa de diferent avui, ja veureu.
I com no, no hi podrien faltar les nostres propostes culturals i cinematogràfiques.
Esperem que avui no plori ningú a la secció de cine.
Pel que fa al tema del dia, avui parlarem amb el Félix Pérez,
un jove que està presentant un programa a la 2 de televisió espanyola.
I ens explicarà una miqueta la seva experiència.
I per acabar, ciutat o poble, sortirem de dubtes, Ali, tu d'aquest queixes. Comencem!
Pròxima parada, el tren.
Doncs bé, com sempre, comencem amb l'actualitat. Bona tarda, Júlia. Bona tarda, Isabel.
Bona tarda.
Què ens porteu avui? A veure, comencem?
De tot una mica.
De tot una mica.
Comencem.
Prohibit prohibir.
Aquest és un dels eslògans que ressonava durant la primavera de fa 40 anys a França.
Aquell període històric, conegut com a maig del 68 o maig francès,
els joves universitaris van liderar un moviment estudiantil que volia canviar el món.
Tot va començar ara, fa quatre dècades, a París, quan es van produir dos fets insòlits.
El tancament de la Universitat de Nanterre el 2 de maig.
I la irrupció de la policia l'endemà a la Universitat Sorbona.
Aquests fets van ser detonants d'un seguit de setmanes de mobilitzacions estudiantils multitudinàries.
D'una revolta que es va estendre de les aules al carrer.
Del carrer a les fàbriques.
I que va créixer en forma de moviment revolucionari de base internacional.
A França, encara que al març del 68 no va aconseguir canviar el sistema polític,
sí que va servir per canviar la mentalitat més tradicional que regnava els països occidentals.
Va influir en les relacions familiars,
l'educació,
la sexualitat,
la manera de vestir,
i va estendre noves maneres de viure menys rígides a diferents països europeus.
Recordem alguns dels eslògans i consignes que ens han deixat els joves revolucionaris francesos.
L'amont necessita, tu no en necessites pas.
Sona el despertador, primera humiliació del dia.
Oblideu tot allò que ho ha après, comenceu a somiar.
Siga realista, demana allò que és impossible.
Bons lògans, eh?
Sí, estan molt bons, eh?
Estan molt bons.
Guarden a Wisconsin el cadàver d'una dona gran durant dos mesos en un bany perquè creien en la seva resurrecció.
Tal com sona, i tot va ser obra d'un conseller religiós que li va assegurar a la família que la dona, de 90 anys, tornaria a la vida si resaven molt.
Sí, sí.
La germana de la dona, la qual va ser identificada com a Magdalena Albina Middlesbrough,
feia tres dies que no sabia res d'ella, i llavors va trucar a la policia.
Poc després, els agents van arribar a casa de la Magdalena, però la filla d'aquesta els va prohibir el pas.
Llavors els policies van travessar la porta i van sentir un olor molt forta descompost,
que provenia d'un dels banys de la casa, barrejada també amb olor a incens i fusta cremada.
Al final, la filla va reconèixer que la seva mare va morir per causes naturals dos mesos abans i la tenia a la banyera.
Quin quadro, no?
Doncs sí.
Ha tornat a la vida o no?
D'on?
No, em sembla que no, eh?
Però no va tornar.
No.
Una bombeta bat el rècord mundial al portar 107 anys encesa.
Normal, perquè abans les coses eren de més bona qualitat i es feien perdurar, no com ara que tot és de Chichinabo.
De Chichinabo?
Sí, vull dir de baixa qualitat.
Doncs bé, aquesta bombeta ha il·luminat més d'un milió d'hores l'estació de bombers de Livermore, Califòrnia.
Sí, encara que la seva potència és molt baixa, només de 4 watts, però els bombers de la comunitat simbolitzen el valor d'estar 24 hores de servei al dia.
Fa qüestió de dues setmanes que la bombeta s'ha convertit en un dels principals, en una de les principals atraccions turístiques de la ciutat.
Ole, ole i ole.
Ole, i a més es tracta d'un dels primers exemplars d'una tecnologia en extinció.
Ja que les bombetes, com les coneixem avui dia, s'estan substituint per altres bombetes de baix consum.
La bombeta ja és tan popular que fins i tot s'ha instal·lat una càmera web per a que els internautes comprovin que la bombeta no s'apaga mai.
Com tu deies al principi, no? De Chichinabo?
Sí.
I seguim.
Neixonsortir.cat
Un portal dedicat al lleure i al turisme creat per cinc joves de Berga.
Un espai de referència basat en la participació dels usuaris per a qui vulgui estar al dia de les propostes de lleure, cultura, turisme i turisme a les terres catalanes.
Un gran aldes virtual guia els recorreguts simulats dels usuaris, que poden publicar-hi fotografies, consells, comentaris històrics o personals i vídeos.
També s'hi pot veure la programació d'una televisió IP, onsurti.tv.
Amb quatre canals que emetran continguts en directe sobre festes, concerts, propostes culturals i esportives.
Jo sé d'algunes d'aquí, d'altre any, que els agradarà aquest nou canal, no?
Cap a cultura, no?
Sí, cap a cultura anem.
I a més, també es pot consultar el catàleg d'establiments i centres culturals on dormir.
Menjar.
Fesport.
Sortir de nit.
Gaudir de la natura.
Comprar.
O conèixer les tradicions culturals de cada lloc del territori.
Prou, prou, prou, prou, prou, prou, prou, prou, prou.
No, no, no, coní, prou no, perquè també ofereix altres serveis com Escolta.cat,
un mapa sonor que registra sons diferents de tot el país,
un espai per editar rutes de viatge,
incorporar un espai de blocs personals,
un tauler d'anuncis per buscar companyies de viatges,
una secció d'entrevistes i moltes coses més.
Així que a Marta li haurem d'explicar al Juanito que hi ha vida després de Londres, oi?
Ja l'explicarem, ja.
Sí, si tu, Marta, no tenies cap plan per aquest cap de setmana, ja no tens excusa.
M'ho miraré, crec que m'ho miraré, eh?
M'ho miraré teu.
I ara, una notícia ben curiosa.
Bueno, diríem que a la nostra línia.
Doncs sí, perquè tu, Marta, t'has preguntat mai com ens col·lequem les dones?
Doncs te'n podria dir unes quantes, però crec que és horari infantil, no?
Sí, nosaltres t'informem millor.
Digueu, digueu.
Mira, les empresaris amb estudis superiors, esquerres i agnòstiques
són les dones que més tabac i alcohol consumeixen.
Mentre que les mestresses de casa,
de casades, de classe social baixa,
de dretes i catòliques practicants
són les més aficionades als psicofàrmacs.
Així ho posa de manifest un estudi titulat
El consum d'alcohol i altres drogues entre dones,
publicat la setmana passada per l'Institut de la Dona.
I també depèn del lloc on visquis,
perquè les dones que viuen en el nord d'Espanya,
en Madrid i en la costa mediterrània
són les que consumeixen més tabac, alcohol,
psicofàrmacs i drogues il·legals.
Les que consumeixen psicostimulants
solen ser les dones treballadores, solteres
i de nivell educatiu mitjal.
I finalment, les que consumeixen tabac i alcohol
solen ser empresàries o directores,
encara que també poden ser estudiants o parades.
Estoy flipando.
Ara ho entenc tot.
Sí, ara queda clar, no?
Ho hem deixat més clara.
I a més, aquesta setmana,
la nostra companya Adriana
ha assistit al cicle de conferències
La nova cultura de l'aigua,
ciència, societat i sostenibilitat
que organitzeu l'associació I-Halfa Dream.
En aquestes conferències
hi va assistir el portaveu de la plataforma
en defensa de l'Ebre, Manolo Tomàs.
I l'Adriana hi va estar parlant.
Us deixem amb les seves paraules
i nosaltres ens despedim fins la setmana que ve.
Com es sent a la plataforma
després de veure que els polítics
que els van donar suport
i van prometre que no hi hauria aquest trasbassament
ara hi estiguin a favor?
Bé, nosaltres tenim una gran decepció, no?
Perquè cada vegada més
hem estat veient
que era una decisió ja presa des de l'any passat
en la qual cosa vol dir
que s'està mentint d'una manera conscient
durant la campanya electoral
i tota aquesta maniobra
o tota aquesta política
que s'està desenvolupant
de cara a l'àrea metropolitana de Barcelona
això ho tinc jo
això està tot ja preparat, no?
Què els diria en aquests polítics?
Jo crec que en aquests polítics
la imatge que estan donant aquests moments
és que els importa un pito a la societat
que defensen interessos aliens
al conjunt de les persones
i que més aviat
sembla ser que estan com a presoners
d'interessos econòmics
jo penso que foscos, no?
Podríem dir que en la campanya electoral
els únics que no ens van enganyar
van ser els del PP
que van dir que sí que hi hauria trasbassament
És que hi ha una diferència
entre aquesta proposta del tripartit
i la de Convergència Unió
i el Partit Popular del 2000
i és que el 2000
a la plataforma
el govern central
ens va posar sempre
totes les dades damunt la taula
jo crec que això és just
de reconèixer-ho
ara vam tindre accés
a tota la documentació
del plaat legislacional
per tant vam poder articular
vam poder estudiar-la
i articular una defensa
del territori
ara s'està fent tot
en contagotes
en manca de transparència
s'estan dient mentides
d'alguna manera
s'està tapant a la societat
la realitat del problema
inclús s'està magnificant
molt més
perquè creava
una certa angoixa social
la veritat és que
no mos esperàvem
una cosa tan bruta
i ja per últim
què n'opina
que s'empenyin
en dir
la interconexió
de xarxes
i nosaltres
la veritat
ens fa una miqueta de gràcia
perquè les coses són com són
o sigui
això és un travessament
i ells són uns polítics
com a mínim
poc transparents
per no dir altres coses
pitjors
doncs veiem que l'Adriana
li ha tret bastant de suc
a l'entrevistat
i bé doncs
moltes gràcies noies
ens veiem la setmana que ve
la setmana que ve
fins la setmana que ve
que vagi bé
adeu
igualment
cada dijous
de 6 a 7 de la tarda
agafa el tren
a Tarragona Ràdio
doncs ara passem de l'actualitat
passem al tema del dia
i és que avui a la secció
parlarem amb el Fèlix Pérez
escoltem com es presentava
ell mateix
en un càsting
Hola
soy Fèlix Pérez
soy de Vembrell
de Tarragona
tengo 19 años
y soy estudiante
de filología hispánica
además
hace 5 años
que formo parte
de la compañía
de teatro local
ell és un jove
de 20 anys
que fa un parell de mesos
presenta un programa
a diari
a la 2 de televisió espanyola
el programa
es diu Econstrucción
i és un espai
contenidor
on podem trobar
entrevistes
sèries
reportatges
gags
entre els propis personatges
de fet
va arribar a la tele
gràcies a un càsting
fet pel Youtube
però la vocació
del Fèlix
ve de més enrere
ell va començar
com a actor
en una companyia
de teatre
però bé
millor que ens ho expliqui
ell mateix
bona tarda
Fèlix
hola
bona tarda
bona tarda
parlarem una miqueta
dels teus principis
quan fa que vas
començar
el món del teatre
doncs
bueno
realment
tampoc fa tant
no és que
porti tota una vida
com porta molts actors
però bueno
ets jove
sí
jovenet
vaig començar
als 15 anys
farà uns 5 anys
que vaig començar
a fer teatre
vaig començar
en una companyia
de teatre juvenil
a l'escola
el típic
com una professora
la professora de català
que volia
provar una miqueta
en el teatre
va reunir uns
cols alumnes
i d'aquí
vaig sortir jo
vaig començar
em va agradar
bueno de fet
ja m'agradava
però no
no ho he aprovat mai
i a partir d'aquí
ja vaig començar
bueno
em van anar trucant
d'una companyia local
de grup de teatre
de la vida de Vendrell
que es diu
que des d'aquí
els mando
records a tots
i em van veure
en un festival
que fèiem
amb la Rosa Camps
que era la professora
de català
que veia abans
i des d'allà
doncs em van trucar
per a veure
si volia participar
amb ells
en un nou muntatge
que estàvem preparant
i aquí va ser
quan vaig començar
en sèrio
en sèrio
a fer teatre
en un teatre gran
a la lira
encara que sempre ha sigut
a nivell amateur
més professionalment
podríem dir
recordes d'alguna obra
que t'agradés molt
que tinguessis
una anècdota molt
que hàgim fet
naltros
bueno
a més
la que hem gaudit més
ha estat
no és tan fàcil
del Paco Mir
que jo feia
de protagonista
de Quique
i era molt divertida
perquè era una comèdia
doncs
amb un tema molt actual
com és el divorci
perquè el Quique
era un noi
que volia
separar-se
de la seva dona
però no sabia com fer-ho
era molt divertida
la veritat és
vam portar-la
a molts teatres
teatres locals
a Sant Vicenç
a Santa Oliva
va ser molt divertida
és la millor
la millor que hem fet
tot i que
aquesta última
que vam fer
que es diu
Merda, molta merda
va ser també
molt divertida
perquè era
comèdia
també era en plan comèdia
sempre
sempre el que acostumem a fer
és comèdia
i jo
més aviat
m'estimo més
fer comèdies
tot i que el drama
també m'agrada
però estic
molt més còmode
fent comèdia
veiem
per exemple
que com que et agrada
fer comèdia
el programa
que estàs fent
en construcció
representes un personatge
que es diu
Gus
que
podríem dir que és una mica
friqui
si et sembla
ho escoltem
hi ha certes coses
que no entien
també hi ha coses
que la gent
apareixen
entendre
claro que
si jo soy gente
com és que
hi ha coses
que entiendo
i el resto
de gent no
que és una mica
lo escoltes
doncs aquí
que es
que es
no
no
Eso debe ser que tenéis algún trauma infantil relacionado con el conocimiento,
que a diferencia de lo que les pasa a los compañeros de clase,
no podéis acusarme de ser yo quien lo provocara.
Doncs bé, com definiries el teu personatge?
Doncs el gust és, com tu molt bé has dit, és un friki.
És un friki de tot, de l'ús dels ordinadors, d'internet, dels jocs de rol,
un friki com tota la letra.
És el típic personatge, el listillo, els 7 ciències, que tot ho sap, el rarito.
És el rarito del grupo, com ja li diuen a la sèrie, és el rarito.
I el programa, en construcció, tracta la història d'uns becaris, no?
Explica'ns una mica d'aquí va.
O sigui, el programa està enfocat com a...
O sigui, la Carlota, que és el personatge que interpreta la Marta Ferrandis,
se suposa que presenta un programa, que es diu el programa de Carlota.
Llavors, nosaltres, el Diego, l'Inés i el Gus, que són la Sara Espigua i el Pedro Moreno,
i un servidor, fem de becaris del programa.
Se suposa que nosaltres som els encarregats de posar els vídeos quan ella els presenta,
o els encarregats de la pàgina web, de fet, a penjar els vídeos que es poden veure,
de fet, a la pàgina web del programa.
Sí, els hem mirat, eh? Com estàs, migat?
Sí, ja veig, ja veig el vídeo.
Doncs, els rotllos aquests, el rol és una miqueta d'analtres som, estem per darrere del programa,
i ella, la Carlota, és la que presenta el programa.
A nosaltres se suposa que estem amb un sota, no?, de televisió espanyola, de malamor,
allà, fets pols, i sempre estem amb el joc amb ella, fent-li la vida impossible amb ella,
perquè la Carlota és una...
És una mica repel·lent i pija.
Sí, sí, sí, sí, sí, és molt pija.
Bé, el programa és diari.
Sí.
Comença a les 6, fins a les 8 i mig, o així.
De 6 a 8 i mig, ja.
Més o menys, pel mig hi ha sèries, Com Bafi, Cazà Vampiros i tal.
Exacte, sí, sí.
El programa es grava a Sant Cugat.
A Sant Cugat.
Quan ho feu?
Quan ho graveu?
Vam començar el gener, ja gravat.
Tenim bastants, bastants capítols gravats,
però normalment fem una setmana de rodatge sí, una setmana de rodatge no.
I normalment fem, poder gravar en una setmana de rodatge,
gravar en dues setmanes d'emissió.
Vull dir que el rodatge és bastant actiu, anem molt dinàmic,
fem molta feina, la veritat és que està molt bé.
Vas arribar a la tele i a aquest programa gràcies a un vídeo del YouTube, a un càsting.
Sí.
Com et vas assabentar que hi havia aquesta oportunitat?
Doncs ho vaig saber a través del redcasting,
que segurament molts dels aficionals al teatre ho saben,
que és una pàgina d'ofertes de teatre, de televisió.
I ho vaig veure allà, que convocaven aquest càsting a través del YouTube,
que de fet em va sobtar molt que fos per YouTube,
perquè mai s'havia fet, o almenys que jo sapigués,
un càsting per YouTube, per internet.
I ho vaig saber per xip, vaig rebre un mail,
el vaig veure i vaig presentar-me, no perdia res per enviar un vídeo.
I en què consistia, la prova?
Doncs ells mateixos, els de la pàgina web, el programa,
et proposaven un text de cada personatge.
Tu havies d'escollir el personatge que més t'agradés,
interpretar-ho davant la càmera.
Tu ho enviaves després,
i després se suposa que ho penxaven a la pàgina,
i el públic podia votar el seu favorit.
I a partir d'aquí, després seleccionaven els favorits,
per així dir-ho, a un càsting presencial,
que es va fer després ja a Sant Cugat,
a les mateixes estudis,
i des d'allí et feien fer una altra prova,
un altre text, que havies d'interpretar davant d'un jurat,
i a partir d'aquí passaves a una tercera fase,
a l'operació amb triomfo, això passa a la siguiente fase.
Vas trobar algun ristor?
No, per sort no.
Per sort no.
Eren molt amables tots.
Per què et vas decidir a provar sort?
Ja tenies pensat que volies fer tele?
Home, jo me'n recordo que em vaig proposar,
li deia a mon àvia un dia,
jo saldré por la tele, y eso te lo digo.
I va ser...
O sigui, jo no ho tenia pensat que fos ja,
perquè va ser d'un dia per un altre,
que em van dir cim pam pam,
em van trucar, em van dir,
eres el elegido, i vaig estar a la tele ja.
No m'ho pensava que fos tant d'hora,
però sí, sí que m'agradava.
O sigui, sempre ho havia pensat de fer televisió,
tot i que el teatre sempre agrada, no?
I sempre se diu que el teatre és molt millor,
que...
Però bé, a mi la televisió m'agrada molt,
l'experiència ha estat molt bona,
està sent molt bona,
i espero que continuï sent.
Si el cadastro hagués estat presencial,
és a dir, la primera prova hagués hagut de Sant Cugat,
t'hi hauries presentat igualment?
El fet que estigués a Sant Cugat
era bastant determinant,
perquè si fos a Madrid ja...
jo soc una miqueta allò d'agafar un avió
i anar-te a Madrid,
però poder sí,
poder sí que m'hagués presentat.
L'única facilitat que et donava
agafar la càmera i grabar-ho a casa teva
era molt...
O sigui, et va dur a presentar-te molt més ràpid.
Jo, com moltíssima gent,
dos cents i picos de vídeo es van rebre.
O sigui, que sí, sí, sí.
O sigui, la gent amb les noves tecnologies,
YouTube, MySpace...
Sí.
S'hi està volcant molt.
De fet, representa una oportunitat
per als joves talents,
tant de música com de teatre.
Què n'opines d'aquest nou moviment?
Jo crec que està molt bé.
Tot i que poder ara qualsevol pot fer el que vulgui,
no?
Qualsevol pot agafar...
Però jo crec que és una bona manera, no?
De donar-se a conèixer,
perquè vulguis que no estàs tu a casa teva,
tu vols cantar una mica,
o jo què sé,
o saps interpretar.
Interpretar és diferent,
però sobretot MySpace,
que hi ha molts grups que ho fan molt bé,
i és una bona manera molt bona
de promocionar-se gratuïtament,
que sembla que és gratuïtament,
MySpace i aquest tipus.
Em sembla ideal.
Què he de dir si he de sortir jo d'un vídeo d'aquí?
Mira, el Chiquili 4.
Exacte.
Mira on ha arribat.
Mira, mira, mira.
No se sap mai.
Exacte, sí, sí, sí.
Doncs bé, la teva experiència,
veiem que ha estat molt gratificant.
Molt bona.
Estic molt content
i li recomano a qualsevol...
Penses allí?
Vols dedicar-t'hi?
A la televisió?
A la televisió?
A la televisió, m'agradaria molt continuar.
M'agradaria que continués molt aquest programa,
perquè és molt divertit,
i ho recomano a tots els ullons que ho vegin,
perquè és molt divertit, francament.
Però sí que m'agradaria continuar.
Sí, sí, sí.
No només amb aquesta sèrie,
sinó amb tot el que venga.
La televisió està molt bé, m'agrada.
A la televisió, m'agradaria molt bé.
Doncs bé, recordem que el programa es diu En Construcció,
el podem veure diàriament, a la 2,
de Televisió Espanyola.
Exacte.
Com es porta això a treballar, a la 2?
Bueno, al principi no és treballar en una televisió local, no?
Quan veies el simbolito allà de Televisió Espanyola,
fa una miqueta de respecte a fer-la.
Però ara ja, quan portem ja cinc mesos de rodatge,
ja és casa teva.
Doncs molt bé, doncs ja ho sabeu,
oients, a veure en Construcció,
la sèrie, reportatges, entrevistes,
tot el que hi podem trobar,
de 6 a 8 i mig, més o menys.
Sí.
I doncs moltes gràcies, Fèlix,
per haver estat amb nosaltres.
Moltes gràcies.
Fagi bé.
Gràcies.
Doncs bé, passem del Fèlix,
que està fent tele,
a la secció de tele.
Hola, Meri.
Hola, Montse.
Què ens porteu?
Montse, Montse.
Policia, he perdut la meva companya.
Estic perduda.
Sí, sí, estem dins un túnel.
Estic de fan fins a les acelles.
Sí, són uns túneles amb uns passadissos molt humits.
Ai, que sento uns sorolls.
Meri?
Veig una llum.
Dios, eres tu.
Però què di, monis, vols que sigui Déu?
És que, per favor, Meri,
aquesta llum és la meva llanterna.
Era tan pura.
Vinga, sortim d'aquí.
Que esto es...
El internador
I una setmana més estem aquí,
però aquest cop no és com sempre.
Com que no és com sempre?
No.
No?
No, un cop entres a...
El internador...
No surts igual.
Això és veritat, surts amb...
L'uniforme.
Sí, sí.
Jersey, azul eléctrico, cuello pico i escudo en el pecho.
Unisex, modelo, hilaridad en la escuela.
Pantalón, modelo L, muy chico, color negro, típico de Paris Hilton en la cárcel.
Falda, estampada a cuadraditos y tan corta que más que una falda apreció en cinturón.
Modelo, yo la berrocal en ropa d'andar por casa.
Aquest mateix uniforme ens vam haver de posar nosaltres a...
El internador...
Jo vaig patir molt, molt, perquè em van donar una notalla patida a la faldiga i més que una faldiga semblava que portés una faixa.
Però us hem de dir que hem patit les mil i unes i ens ho hem passat molt bé.
Hem conegut l'hermano feo de los siete nanitos de la Blanca Nieves, el Nomo.
Ens hem banyat a la Laguna Negra i ha sigut com banyar-se amb el Chapapote, de lo bruta que estava a l'aigua.
Hem rebut santanars de collejas de l'Emparo Baró, que tiene la mano más sueta que la Winona Ryder en un supermercado.
I hem fet un llarg recorregut per...
El internador...
I fins i tot pels seus túnels.
Però anem al que anem, Montse, anem al que anem, als actors.
Marcos.
Martín Ribas.
Ivan.
John González.
Héctor.
Lluís Merlo.
Elsa.
Natali Millán.
Victoria.
Elena Furisae.
Furiasse.
Uix, que me lia.
Crec que si no...
Furiasse, Furiasse.
Espera, espera, que el qui no hi servia.
Furiasse.
Elena Furiasse.
Maria.
Marta Torner.
I muchos más.
Venga, i començà amb el nostre naizy.
I l'internado.
És una sèrie de misteris, suspens, niños, nomos i los desnudos de la Marta Torner.
Fins ara han passat moltes coses, però el que no sabeu vosaltres és que la Mary i jo vam estar allà infiltrades una setmana.
I a part de portar aquell superuniforme vam descobrir moltes coses.
Una de les nenes és la Paula, la germana tan amargos.
Que es descuartizar.
Arrancar los brazos y las piernas.
Profe, que és decapitar.
Arrancale la cabeza.
Aquí se lo corres de il·lisobla, nena.
I és que nadie piensa en los niños.
Però la cosa no cabe aquí, eh.
No hi ha nada més peligroso que una...
En el pueblo se cuenta que en este bosque hay luciérnagas que atraen a los niños y que los que las siguen no viven para contarlo.
Nunca te acerques a una luciérnaga.
Porque eso no es luz.
Es l'escuridad.
Però seguim amb les nostres frases de...
En el internado.
Encárgate de él.
Y asegúrate de que encuentren el cadáver.
Que les sirva de ejemplo.
Això és clarament un cas per CSI.
Però només és una base pel que sentireu ara.
Abans que t'amaguis dins l'armari...
O encenguis totes les llums de casa.
Escolta, escolta.
¡Cállate!
¡Ostro!
¡No puedes apartar la paz!
¡Venga el mal de la boca!
¡Que te he hecho una de calles!
¡No sabas que hubieras puerto en la fe!
¡No sabas que hubieras puerto en la fe!
¡Mami!
¡Mami!
¡Mami!
¡Mami!
¡Aquí era el Nomo!
Us explicarem.
Durant aquella setmana,
jo que tinc tanta orientació,
em vaig ficar per un dels passadissos.
I jo la vaig seguir,
i de cop,
un soroll.
La Montse es va girar.
I darrere nostra hi havia un tio
tan alt com el Pau Gasol.
Una barreja entre el Jorobado y Notre Dame
i la Carmen de Mairena.
¡Ay!
Però,
con la frente del Fernando Alonso.
Era el Nomo.
Jo li vaig dir si volia xocolata,
però quan em va girar la Montse
corria desesperada cap a la sortida.
I només vaig sentir...
Chicos,
no és per ser agafista,
és que quede claro.
Però és que esto és una gilipollez.
Que la pared este hueca.
No significa que por ahí
se va a un passadizo secreto.
Pues jo estava darrere aquella pared.
Bueno, Meri,
però si al final et vas fer a mi del Nomo...
Bueno,
ara anem amb el Marcos.
Lo que tengo que hacer
es coger a Paula
y salir por patas
de esta mierda de sitio.
Eso es lo que tengo que hacer.
Bueno,
Marquín,
no estás cansado.
¿Te quieres llevar
a tu hermanito,
a Paula,
a Polini,
a Galicia?
¿O lo único que quieres
es tirarle la caña
a tus amigas?
¿Qué te hemos pillado?
¿Qué parte del no
no entiendes?
Esa.
En la que me dices que no,
pero se te nota en la cara
que te pongo un mogollón, tío.
¿O no es así?
Vas a tener que acostumbrarte
a que te digan que no.
Y alguna vez
tiene que ser la primera.
Es una pena.
Tenía ganas de verte mojada.
Aquest tío
te la ha parado
la salidorro
escrita al forn.
Si me entra un cés o nada.
Si me entra un cés
se la arrastraba, va.
Atrás son mis amorosos.
¿Tú sabes que te quiero mucho?
No sé,
nunca me lo habías dicho.
Si es que
Pretty Woman
es queda curta
al seu costat, eh?
El que sí que es malo,
malísimo,
es el Mateo
que només mirar-te
s'has camagar
alguna cosa
dins de
el internado.
¿Tú eres de los que creen
que las chicas guapas
somos tontas?
Yo no he dicho
que sea guapa.
Quin exemple
que li dones
als chavals, eh?
Pero ahora,
momento reflexión.
Lector es dedica
a buscar
sota els arbres
en busca
de cadáveres aún vestidos.
La Elsa té un caos
tan gran
que mira els seus alumnes
i els diu
¿Tienes talento?
Haz un paso adelante.
La Maria no m'estranya
que sigui la dona
de fer feines
porque aquello
se llama laguna negra
de la mierda
que tiene las paredes.
Però dit això,
arriba el moment
de deixar-vos
com cada setmana
seguirem
amb la nostra infiltració.
No sabem on acabarem.
Seremos una mujer desesperada,
doctora Sennhaus
o senzillament
serem la Chizuka
i el Suneo
o el Doraemon?
Què serà la Chizuka?
I el Suneo.
Chizuka.
Jo la Chizuka.
Chizuka.
M'està sent
més igual,
no et soneu.
En tot cas,
ens veiem aquí
la setmana que ve.
Esperem no veure
vostre la son.
Mami, mami.
Qui és el dolent
de El Internado?
El Nomo Ressuscitado.
Que hi ha tant
o el fantasma?
Evelyn la Niña.
Fermín el Cocinero.
O las Luciérnagas.
En tot cas,
haurem de seguir
la sèrie
per descobrir
quin és el dolent.
Mentre li dones voltes
a les nostres teories
dels culpables,
et deixem amb la curiositat
de la setmana.
La Helena...
Espera,
que això m'ho he de preparar, eh?
La Helena Furiasse
és filla de...
Aquí et deixem amb la seva millor cançó,
Sarandonga,
No vamos comer un arroz con bacalao.
Nos vamos o nos quedamos?
Coruña.
Vamos.
Pero de verdad.
Hola.
Sarandonga,
nos vamos comer.
Sarandonga,
chulo arroz con bacalao.
Sarandonga,
lleno alto del puerto.
Sarandonga,
que mañana es domingo.
Sarandonga.
No?
Sarandonga.
Chivirí,
chivirí,
Sarandonga.
Doncs veig que...
Que visitar l'Internado
ha donat molt de sí,
ja veus.
Home,
m'ha donat molt de sí, sí.
Jo només ficar-me aquí a un uniforme
vaig descobrir
que no volia estudiar allà.
I la faixa,
et va apretar o no?
La faixa,
si la Meri portava la faldilla
al malic,
gairebé,
el cor de galinà.
T'ho imagina l'escena, eh?
Jerseig blau,
faixa,
i després la roba anterior,
que mira, noia.
almenys en portaves.
Almenys en portaves.
Sí, sí.
N'hi ha d'altres que no ho pot.
Deixem estar aquest tema,
per favor.
Furiasi,
furiasi,
pati,
fonsi.
Doncs veiem,
Marta.
Vegem,
vagi bé.
Puntualment.
Cada dijous a les 6 de la tarda
arriba el tren de Tarragona Ràdio.
Your kisses are wasted on me
Your kisses are wasted on me
Your kisses are wasted on me
Your kisses are wasted on me
Boy, can you see we're through?
Boy, I don't love you,
don't make me smile
For a while
Doncs per a tots aquells que no sapien què fer aquest cap de setmana,
arriba a la secció de Cultura.
Bona tarda, Aida, bona tarda, Adriana.
Bona tarda.
Heu fet guió, no?
Sí, sí, aquesta setmana sí.
Doncs vinga, quan vulgueu.
Molt bé, doncs avui arribem carregades
i portem bastanta varietat,
perquè puguis triar, remenar,
així que treu la llibreta i apunta.
Avui toca parlar de música,
perquè l'Associació de Músics de Tarragona
està celebrant els seus clínics de formació anuals.
Et preguntaràs què són els clínics de formació.
I són unes classes magistrals
que es refereixen a diferents aspectes de l'activitat musical.
Cal dir que ja es van inaugurar la setmana passada
amb el taller de tècnica Alexander
sobre els hàbits posturals
i el punt de trobada entre el nostre cos i la nostra ment.
Aquesta setmana tenim més clínics.
Demà, divendres, a les 7 de la tarda,
la xerrada El Músic, professió de risc.
Com a convidat especial estaran Jaume Rosset i Llobet,
que és metge traumatòlic i director mèdic
de l'Institut de Fisiologia i Medicina de l'Art de Terrassa.
Llarg el càrrec d'aquest home.
Déu-n'hi-do.
Doncs amb aquesta xerrada s'explicaran les causes
de per què els músics solen lesionar-se o emmalaltir
amb més freqüència que la resta de la població
i ens ensenyarà algunes tècniques
per evitar aquestes lesions dels músics.
El tercer i ja últim clínic
és un taller de tècnica vocal
que es farà el divendres 23 de maig
a les 6 de la tarda
a càrrec de Victoria Priante,
gerent de l'Associació Catalana
d'Intèrprets de Música Clàssica.
El més important de tot
és que tots els clínics són gratuïts
i que no estan tancats
a l'Associació de Músics de Tarragona,
sinó que hi pot anar
tot músic o tota persona que hi vulgui anar.
Està bé, eh, saber que són gratis.
Si estigues el Juanito aquí...
Sí, és el primer que hagués dit.
Però bé, i on tenen lloc aquestes activitats?
Ah, sí? Doncs si voleu anar a veure aquests clínics,
assistir-hi, heu d'anar a la sala d'actes
de la Fundació La Caixa.
Ja ho sabeu, demà a les 7,
clínics, l'Associació de Músics de Tarragona.
I aquest any torna a la Terra Coviva.
Del 15 al 25 de maig,
Tarragona acollirà més de 200 actes
de recreació i divulgació històrica
que se celebraran en 17 espais diferents.
Les jornades pretenen divulgar
el coneixement de la història antiga
entre tots els assistents
i fer-los reflexionar sobre la importància
de la conservació del nostre patrimoni.
Però haig de veure, què és això?
Classes d'història,
conferències d'aquestes que són un pal,
o a veure, què és això?
Doncs no exactament.
A la Terra Coviva es fan jornades gastronòmiques,
tallers de cuina,
fires de productes d'artesania,
jocs de gladiadors, festivals de música
i fins i tot un cicle cinema.
Així que, per tots aquells que estigueu interessats,
podeu consultar el programa a la seva pàgina web,
www.tarragonaviva.com.
I amb la primavera arriba el Trapezi,
una dotzena edició que ve carregada de novetats.
Un any més, als carrers d'arreu
s'ompliran d'espectacles,
artistes i companyies de tot el món
que convertiran la ciutat
en un punt de trobada pels amants del circ.
Ahir dimecres, a les deu de la nit,
hi va haver l'espectacle inaugural del Trapezi
i com no, l'Eda i jo hi vam ser allí.
Així que si voleu sentir el que va opinar la gent
sobre aquest espectacle,
que us portem un reportatge.
Què us ha semblat l'espectacle?
Molt bé, molt bé. Ens ha agradat molt.
Són d'Aquilreus?
Sí, sí, som d'Aquilreus.
I assistiu cada any al Trapezi?
Cada any, cada any, a tot.
A tot el que es pot, sí.
I què us sembla?
Molt creatiu.
I molta habilitat, no? Moltíssima.
Habilitat i força. En fi, molt bonic, sí.
Què t'ha semblat l'espectacle?
Sí, molt bé, eh? M'ha agradat força.
Ets d'aquí d'Aquilreus?
Sí.
I vens normalment al Trapezi?
Sí, cada any, sí.
Ets d'aquilreus?
No, no soc de Reus.
T'on ets?
Soc de Girona.
El que passa que estic estudiant aquí nutrició
i mira, estic per aquí.
És la primera vegada que vens al Trapezi?
Sí, sí, és la primera vegada i m'ha agradat molt.
Què és el que més t'ha agradat de l'espectacle?
Uf, no sé, en general m'ha agradat tot i, bueno, quan ha passat per sobre amb l'altra peci,
que ell, la bici, m'ha impactat molt.
He pensat que aquella i, no sé, ha estat molt guai.
Aniràs a més actes?
Sí, sí, sí.
Si hem pensat anar demà a la sessió golfa que fan a dos quarts d'una a La Palma,
suposo que anirem.
I divendres també estarem per aquí, o sigui, les places i tot, ja anirem passant.
A veure què hi ha.
Molt bé, doncs moltes gràcies.
Vinga, adé, vinga.
Què m'ha semblat l'espectacle?
M'ha donat molt de desitjar, o sigui, molt millor els altres anys que aquest.
Sí?
I tant que sí.
I això per què?
I això per què?
Perquè els altres anys podria observar com un trapecista, que segurament s'hi dediquen molt de temps,
d'allà d'un cantó de l'Ajuntament, fins a una casa d'aquestes laterals, i tenia molta més complicació
cap a exportar aquí una, no sé, el que han portat, però és un filet.
Què t'ha semblat l'espectacle?
Molt maco, preciós.
Què ha sigut el que més t'ha agradat?
Doncs, tot en general, però m'ha impactat molt, quan aquell noi anava per allà dalt, penjat.
Què t'ha semblat l'espectacle?
Bé, bé, m'ha semblat bastant estàndard, no?, en comparació d'altres anys, perquè fa dos anys, per exemple,
vam pujar aquí, a l'Ajuntament, escalant, i va ser com a més impressionant.
Com podeu veure, jo era el primer any que hi anava, i a mi em va agradar molt, però al veure
el que opinava la gent, hi havia gent que estava una mica descontenta i decepcionada, perquè sabeu
poc anys anteriors, com han dit, es posaven uns fills des de l'Ajuntament hasta les altres cases de la plaça i passaven per allà, i aquest any es consistia simplement en una vestida que havien portat els del circ i passaven per allà de munt.
El muntatge se l'havien portat ells, no van participar amb tota la plaça, però la veritat és que va estar molt bé, vam patir molt, perquè tota la tarda va ploure, reu, si ja ho saps, Marta?
Ja ho sé, ja ho sé, que va ploure tota la tarda.
I cinc minuts abans que començés estava ploent, estava ploent quan vam arribar a la plaça, però quan va començar l'espectacle va parar de ploure, i ens vam deixar gaudir del trapezi.
Esperem que no plogui aquests dies, perquè fins quan puguem gaudir dels espectacles del trapezi?
Doncs durant tota aquesta setmana i fins al diumenge, i per a tots aquells que vulgueu més informació, podeu consultar la seva pàgina web també, que és www.trapezi.org
I a més a més, pels que no pugueu sortir de casa, perquè com nosaltres poden estar d'exàmens, Canal Reus Televisió oferirà una especial en directe divendres a la nit.
Doncs molt bé, veig que hi ha molta varietat per fer aquest cap de setmana, però hi ha gent que té feina, treball, exàmens, com nosaltres d'aquí.
Però segur que un momentet ens escapem per fer alguna cosa, no noies?
Ho intentarem.
Ho intentarem.
Doncs molt bé, ens veiem la setmana que ve, i ens veiem.
Vagi bé.
Vagi bé.
Adéu.
Cansats d'esperes i retards?
Doncs agafa el tren de Tarragona Ràdio.
Passem de cultura a cine.
Doncs passem de cultura a cine.
Avui la Cristina no pot estar amb nosaltres, però jo ajudaré l'Anna i faré el que pugui.
No sé si tan ràpid com la Cristina, però bé, no passa res.
Mira, ara, Marta, per començar, simplement, m'ajudaràs a presentar una mica les pel·lícules, d'acord?
D'acord. Estàs preparada?
Preparadíssima.
3, 2, 1...
Algo passa a Las Vegas.
Et cases en una nit de bogeria a Las Vegas, odies amb qui t'has casat,
li vols prendre un premi que va guanyar i al final t'hi enamores.
Speed Racer.
Speed és un corredor nat, nascut per guanyar,
i l'única manera de salvar el negoci familiar són les curses.
Casual day.
Di que no a una bona feina, a la teva nòvia i al pare de la teva nòvia.
decisions que marcaran la teva vida en un dia qualsevol.
Un Casual day.
Les xiques de la lenceria.
4 dones d'edat avançada decideixen posar una botic de roba interior al poble.
La decisió aixega tot tipus de comentaris.
Marta, saps, la veritat és que crec que sé la raó perquè la Cristina no ha volgut venir avui.
Què ha passat?
Que em sembla que ja no m'estima, perquè vaig insistir tant i tant en que volia anar a veure l'Ironman que s'ha fartat de mi.
No, home no. Si al final la vau veure, no?
Sí, al final sí.
I què tal?
Doncs molt bé, molt bé.
Mira, la pel·lícula potser comença una mica aquest desorienta, saps?
Però després es fa un flashback i tornes 36 hores enrere i coneixes el protagonista, que és el Tony Stark.
Aquest noi és un fill d'un gran magnat d'una indústria armamentística que porta el seu nom, Stark Industries,
i té molts diners i moltes noies guapes als seus peus i, per tant, no li preocupa res.
Això, però, canvia quan un grup terrorista afganès el segresta i gairebé acaba amb la seva vida.
Aquesta segona oportunitat el farà obrir els ulls i tindrà una revelació.
Ja hauré d'estar mort, a no ser que hi hagi més raó.
Per fi sé el que debo fer.
I què és el que ha de fer?
Doncs construir un robot gegant amb el que fugir.
Com que el senyoret és un geni, ho aconsegueix, esclar.
Però un cop arriba als Estats Units, es fa curar les ferides.
I després de menjar-se una hamburguesa, decideix que no fabricarà més armes, que vol tornar-se un home de bé.
Voy a proteger a la gente que he puesto en peligro.
Però això no li porta problemes?
Ui, bueno, no, sí, sí que li porta problemes.
Però, bueno, decideix convertir-se en un superheroi igualment.
Construeix un altre robot, perquè al davant se li ha fet malbé,
i aquest, bueno, és supermillor, amb moltes aplicacions, que vola, tirar rajos, fa de tot.
I, bueno, millor em callo i no explico el final.
Sí, sí, millor no expliquis, perquè si no...
Sí.
A veure, la pel·lícula està basada en el còmic de Marvel del mateix nom.
I tot i ser d'acció, la veritat és que té moments molt bons i que fan riure molt.
realment, en Robert Downey Jr. es llueix en el paper de protagonista que molts no veien adient per ell.
Així que us ho vau passar bé, no, doncs?
Molt, molt, molt.
El que passa que, recordes el que dèiem al programa de l'altre dia?
Allò de que... de què ens molesta quan anem al cinema?
Ah, sí? L'ho de les crispetes i la gent passant per davant.
Sí, doncs, mira, la sala estava plena de nens, que jo, bueno, no sé què feien allà tenint en compte la pel·lícula,
però, bueno, no van callar durant els primers minuts i, déu meu, pensava que després de tants esforços per anar a veure la pel·lícula,
no la podria veure en pau.
Però al final tot va anar bé.
Sí, sí, per sort sí, eh?
Sí, sí, i aquesta, ja veràs.
Què, aquesta setmana no heu sortit al carrer?
Sí, sí, aquesta setmana també hem sortit al carrer, mira, ens ha agradat.
I aquesta setmana hem preguntat a la gent de Tarragona quines eren les seves pel·lícules preferides.
Tu, Marta, quina és la teva?
La Naranja Mecànica.
Oh, molt bé, molt bé.
Bona pel·lícula, eh?
I tant, i tant.
Fa que pensar.
Molt, la veritat.
El que passa és que a mi jo la vaig veure fa poc i em va donar molta esgarrafança.
L'has de veure dos cops.
Jo la primera vegada que la vaig veure no la vaig entendre.
Bé, llavors, llavors, hi tornaré a demanar a la Mònica i ja...
Mònica, la pel·lícula.
I ja l'hi diré.
Bé, ara escoltarem també això, les preguntes preferides de la gent i les pel·lícules que els han decepcionat.
Escoltem-ho.
Quina és la teva pel·lícula preferida?
La meva pel·lícula favorita?
El pianista.
El dià de Nova.
Titanic.
Where ever you are?
Sí, home, Gladiator.
No, Master and Commander, que m'agrada més, encara.
M'agraden molt les del Russell Crowe.
Nicolas Cage?
No, encara fatal.
Soul, perquè combina thriller amb gore.
Sangre i tot això.
Me gusta.
Bé, així, l'última que hagi vist, potser la solidaritat.
I la pel·lícula que m'està decepcionat?
La de... l'última de Rambo.
Cabeza de perro.
És una merda.
No me va agradar gent.
Jo també estuve a Nova York.
Éramos fluseta.
Bé, la majoria em decepciona.
Cualquiera de Marisol.
Porque creo que destacan la faceta más putra y más freak de la etapa franquista.
Donde intentaban hacer algo para que la gente se entretuviera.
Capitán.
Mande firmes.
Realmente es algo péssimo de nuestro pasado fílmico.
Mira, com pots veure, hi ha gustos per tot, eh?
Han dit Marisol.
Sí, han dit Marisol.
Com pot ser això?
Mira, gent.
I bueno, ara, Marta, ja per acabar, oi que també m'ajudaràs en aquesta secció?
I tant, que sí.
Doncs vinga, si no m'ho dius, no m'ho crec.
Sabies que Ashton Ketcher, protagonista d'Algo Passa en Las Vegas, va deixar la carrera de biotecnologia per dedicar-se a ser model?
Sabies que Robert Downey Jr. és amic de la infància del music movie?
Sabies que els directors i guionistes de Speed Racer són els creadors de Matrix, els germans Wachowski?
I ara, les estrenes per la setmana que ve, no?
Molt bé, molt bé. Em sembla que la Cristina tindrà competència.
Això ja ho controlo, ja.
Molt bé.
Sentència de muerte.
L'isla de les almes perdides.
No tan dura de pelar.
La crisi carnívora.
Una noche para morir.
I el dijous 22...
Indiana Jones i el reino de la calavera de cristal.
Aquesta també tens ganes de veure-la, no?
Molta. Jo és que tinc debilitat per les pel·lícules així.
Però en Harsh and Ford no és una mica gran ja?
Bueno, jo crec que no, eh? És Indiana Jones, no es pot fer vell.
Però les canes i les xitxes penjant no...
No, les canes estenyeixen i les xitxes, mira, a fer exercici, a córrer darrere d'una...
Són el fill, no?
Sí, bueno, no sé exactament si és el fill o alguna cosa, però sí.
Ja, quan l'anem a veure ja...
Ja ens ho explicareu.
I tant.
Doncs molt bé, moltes gràcies, Anna.
De res.
I un petonet a la Cristina.
Sí, sí. A veure que torni la setmana que ve si està.
Sí, a veure si torna.
Aixi bé.
Adeu.
Arriba l'autèntic PGB a la ciutat.
Cada dijous de 6 a 7 de la tarda, el tren a Tarragona Ràdio.
Col·lecte i queixes!
Doncs aquesta setmana, l'i tu d'aquest queixes, què ens porteu a veure?
Mira, primer de tot, avui venim a parlar d'un tema que a tothom li toca de ben a prop, ja veuràs.
Ser de poble o de ciutat, aquesta és la qüestió.
D'on ets tu, Marta?
Jo, d'arreus d'una ciutat, òbviament.
D'on ets?
És de... i tu?
Jo, jo soc de Tarragona de tota la vida.
I tu, Laia?
Doncs jo soc d'un poble preciós.
No maco, no, preciós.
Sí, sí, Laia, el que tu diguis, però com la ciutat no hi ha res.
Ha, ha, ja ho veurem això.
Com que la Mònica i jo sempre ens discutim quan toquem aquest tema,
doncs vam decidir investigar sobre aquesta qüestió.
Al final sabrem qui guanya, si el poble o la ciutat.
Abans que res, però, m'agradaria que escoltéssim d'on són la gent que hem entrevistat.
Vam anar a la Rambla i vam trobar gent dels dos llocs.
Jo, de ciutat.
De poble total.
Bé, m'haig de puntualitzar.
Soc de ciutat fins als 18 anys.
Ara soc de poble.
Soc de poble.
És un poble nino.
Ell és l'entès.
De ciutat, però tampoc és que sigui una gran ciutat.
Soy un poc de poble, mis padres son de pobles.
De poble.
De barri.
Poble ciutat. Estiu mitjà ciutat i ben.
Jo, de ciutat.
De poble total.
Bé, m'haig de puntualitzar.
Soc de ciutat fins als 18 anys.
Ara soc de poble.
Soc de poble.
És un poblerino.
Ell és l'entès.
De ciutat, però tampoc és que sigui una gran ciutat.
Soy un poc de poble, mis padres son de poble.
De poble.
De barri.
Poble ciutat. Estiu mitjà ciutat.
I ben.
Com pots veure, hi ha més gent de poble que de ciutat, evident.
Sí, sou tots una colla de pueblerinos.
Riu, riu. A veure qui riurà l'última.
Però a mi m'agrada molt el que ha dit que era de les dues coses.
Més concretament, de poble ciutat.
És que hi ha gent que no es conforma amb res.
Com s'entén això?
Jo no ho entenc.
Jo no ho vaig entendre.
És que a més, aquest noi que diu que és de poble ciutat fa un aclariment.
Si és d'estiu, està a la ciutat.
Si és d'hivern, dos és de poble.
Ah, i quan és la primavera, què?
Està clar que té una crisi d'identitat.
En aquest cas, vam voler saber de quin poble o de quina ciutat eren la gent.
Alguns pobles no sabien ni que existien.
Jo de Mola Nova.
Ter Reus.
Ara sota el que allà.
Tarragona.
Dull de Molins.
S'ha enfriorat.
Peal de Becerro.
Ai, tu meu.
Peal de Becerro que viene de piel de Becerro.
Ah!
De Salou.
De Terraforta.
Riba Roja d'Ebre.
De la província de Lleida, de l'Albi.
S'acabó.
Laia, tu sabries dir-me on és l'Albi?
Ho sé, ho sé, ho sé.
Ho tinc a la punta de la llengua, però és que ara no me'n recordo.
Ja, ja, a mi m'encanta la ciutat.
Doncs a mi m'agraden els pobles.
Les ciutats.
No, no, els pobles millor.
Les ciutats t'estic dient.
Els pobles, que no, que són els pobles.
Prou, prou.
Prou, prou.
Bé, millor deixem estar aquest tema.
També volíem saber per què els agradava viure els pobles o les ciutats.
I ens van dir una mica de tot.
M'agrada dir que no sabria què dir-te.
Per algunes coses sí, per altres no.
Però sí, m'agrada molt.
Perquè et dona un toc de...
I el bar, el bar i el bar.
Anonimitat.
Correcto.
Sí, bastant.
A ratos.
Sí, no, depèn del dia i del meu estat d'ànim.
O i tant, perquè és una vida molt tranquil·la.
Que també l'estat de pobles no està bé perquè tens les relacions amb la gent i tot això, no?
Bé, tinc més llibertat.
Vull dir que m'agrada viure a la ciutat, però que el poble, quan he sigut petita, m'ha donat moltes coses.
A tu, Marta, t'agrada viure arreu?
Depèn del meu estat d'ànim, clar, és el que té.
Doncs jo, quan era petita, vivint a ciutat, també tenia molta llibertat.
Segur que no tanta com la que tenia jo a poble.
Però, com dèiem fa unes quantes setmanes, aquesta és la secció de queixes del tren i per això passem el moment de les queixes.
Laia, amb què vols començar?
Per què m'ho preguntes?
Doncs per deixar-te una mica de llibertat.
D'acord.
Doncs comencem amb les queixes dels pobles contra els de ciutat.
Creixem massa estressades.
De les ambulàncies.
De les palomes, sobretot.
La gent va mirar el seu rotllo.
I el millor és l'organització.
Zero serveis.
Contacte amb la naturalesa.
Una vida més saludable.
Millor.
Perquè és una organització, però no està urbanitzada.
No hi ha endomenat, no hi ha clavegaram.
Doncs els carrers molts no estan asfaltats.
És un desastre.
De la pudor, del mal ambient, del trànsit, de un munt de coses.
De les deixalles, de tot això.
L'ha vist seguida, no?
Ho heu sentit, no?
Doncs apa, aquí ho tens.
Molt bé, eh?
Doncs a veure què diuen els de la ciutat.
Que no cuiden bé els boscos.
Eh?
Sí, que són una mica, com es diu, laretes.
Cotilles.
Ah!
Necessit a saltar els ports.
És més avorrit.
No arriba ni tren, ni el bus de línies, marxa abans.
Que podríem ficar busos nocturns, per poder-nos moure.
Hi ha poca gent.
Doncs que té molt poques coses que fer en general.
És més petit.
I només hi ha avis.
Què et sembla? És més petit i només hi ha avis?
D'acord.
Tu ho guanyes, va, em sembla bé.
Però que sàpigues que les xafarderies dels pobles són la mà passat dels programes del cor.
Ha!
Doncs encara que no us sembli, a les ciutats també n'hi ha, de xafarderies.
Ara sí que ja n'hi ha prou, eh?
D'acord.
Ja pleguem.
Bon rotllo.
Sí, bon rotllo, tio.
Però la setmana que ve us portem una petita sorpresa.
Ah, fins la setmana que ve, doncs.
Bé, bé.
Jo us volia preguntar.
Arriba l'alta velocitat de la ciutat.
Cada dijous de 6 a 7 de la tarda, el tren a Tarragona Ràdio.
Doncs fins aquí el tren.
Moltes gràcies als noies de l'ITU d'aquest Queixes.
A veure què ens porten la setmana que ve.
I doncs queden res, uns minutets per a les 7.
I volem acabar amb una cançó de Frank Sinatra.
I és que aquesta setmana s'ha celebrat el desè aniversari de la seva mort.
un personatge molt important de la música.
I per això volem despedir-nos amb la cançó
I've Got You Under My Skin.
És una cançó, és una versió de Frank Sinatra i Bono.
I a part, doncs, no res, és hora de marxar.
Et saludem com sempre la Júlia Escofet, Isabel Zuaz,
que és la Meritxa Imei, la Monxa Pericio,
Aida Testón, Adriana Monclús, Cristina González,
Anna Tomás, Laia Batya, Mónica Pérez,
el Juanito des de Londres,
Marta Montagún, Núria Cartanyà
i una servidora Marta Alcoleà.
Ens veiem la setmana que ve
i moltes gràcies.
I've Got You
Deep in the heart of me
So deep in my heart
You're really a part of me
I've Got You
Under my skin
I have tried so
Not to give in
I have said to myself
This affair
Never gonna go so well
But why should I try to resist
When, baby, I know so well
That I've got you
That I've got you
Under my skin
Under my skin
I would sacrifice anything
Come what might for the sake
Holding you near
In spite of a warning voice
Comes in the night
It repeats
And shouts and shouts
And shouts in my ears
Don't you know blue eyes
You never can win
Use your mentality
Wake up to reality
But each time I do
But each time I do
Just the thought of you
Makes me stop
Before I begin
Cause I've Got You
Under my skin
meglio
Come on
Who's going for real
You're really a part of me
You're really a part of me
You're really a part of me
And you're feeling a part I
Self-will
Self-will
Self-will
Self-will
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!