El Campanar
Un programa de la Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcadisbat a Tarragona.
Bon dia, amics i amigues uïdors.
El Campanar torna a deixar sentir les seves batallades en aquest matí del diumenge 21 de setembre,
25è diumenge del temps ordinari, a dos dies de Santa Tecla,
a tres de la Mare de Déu de la Mercè i a quatre de la Mare de Déu de Misericòrdia.
Com sempre, els saludem en Santi Grimau, el control tècnic,
i en Didac Bertran i la que els parla Montse Sabater al micròfon.
Bon dia a tothom.
Els quatre béns
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells,
arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
La celebració, aquest diumenge de setembre,
de la festa de l'exaltació de la Santa Creu,
que ens recorda la necessitat d'imitar Jesús portant la nostra creu de cada dia,
ens dona peu a continuar les consideracions sobre el sacrament de la penitència.
voldria que aquestes reflexions, que duraran algunes setmanes,
ens ajudin a tots a recuperar aquest sacrament que ens omplirà el cor de joia.
Una llum inicial ens ve dels mateixos noms amb què se l'anomena.
Sacrament de la penitència, de la reconciliació, del perdó, de la confessió, de la conversió.
Cada un dels noms n'expressa un aspecte o matís.
Tots són importants i estan ben emprats.
El primer d'ells, de la penitència, ens fa pensar en aquesta festa d'avui
i il·lumina el motiu del qual Jesús el va instituir.
Així, el compendi del Catecisme de l'Església Catòlica ens recorda
que la vida nova de la gràcia que rebem en el baptisme
no ha suprimit la feblesa de la naturalesa humana ni la inclinació al pecat,
allò que acostumem a anomenar concupiscència.
Cris ha instituït aquest sacrament per a la conversió dels batijats
que s'han allunyat d'ell pel pecat.
Aquest retornar a Cris, enfrontant-nos al pecat i a les seves conseqüències,
és sempre una cosa árdua i costosa, que demana penitència,
i aquesta no és solament una manifestació d'intencions,
sinó que ens calen autèntiques obres penitencials,
aquelles obres de pregària, del moïne i de disjuni
de què parli Jesús a l'Evangeli.
Instituït per a la conversió dels batijats, acabem de dir,
tots els batijats necessitem la conversió.
A volteu sembla que ho oblidem,
fent oïdes sordes a la crida constant de Jesucrist
a l'autèntica conversió del cor,
que hauria de ressonar sempre en nosaltres.
La conversió és una tasca contínua per a tota l'Església,
que és santa, però inclou en el seu sí, els pecadors,
que necessitem una conversió permanent.
En diverses ocasions haureu llegit en alguna entrevista
a algun personatge famós l'expressió
«Jo no tinc res de què penedir-me».
Segurament en molts casos es vol expressar
que l'actuació d'aquella persona és sincera
i que ha fet les coses de cor,
però això no impideix acceptar
que tots tenim moltes coses de les quals penedir-nos,
no perquè les hagin fet amb mala intenció,
sinó perquè encara que actuem amb rectitud
sempre hi ha mancances i falles en la nostra vida.
L'Escriptura Santa ho diu amb una famosa frase
«El just cau set vegades al dia»,
indicant així que cap home no està lliure del pecat
i que tots necessitem el perdó de Déu.
Estic fermament convençut
que si els cristians retrobéssim
el sacrament de la penitència,
instituït per Cris mateix, no ho oblidem,
la nostra vida es capgiraria vers l'amor de Déu,
trobaríem consol en les contradiccions,
ens sentiríem molt acompanyats
en la lluita cristiana vers la santetat
i hi hauria un refloriment de les vocacions
en la vida de l'Església.
Adeu-siau.
Continuarem la nostra missió repassant
el que porta el full dominical d'aquesta setmana.
A la primera pàgina,
la intervenció del senyor Cabisba,
que acabem d'escoltar.
A la segona tenim les lectures
de la missa d'aquest diumenge
i l'agenda litúrgica,
amb el breu santural.
Què et sembla si escoltem l'Evangeli d'avui?
És així l'enregistrament
que ens ha cedit l'Associació Bíblica de Catalunya.
És la perípope de Mateu, capítol 20,
versets de l'1 al 16a.
Paràbola dels treballadors de la vinya.
Molts passaran de primers a darrers
i molts de darrers a primers.
Perquè amb el regne del cel
passa com amb un propietari
que va sortir de bon matí
a llogar treballadors per a la seva vinya.
Després de fer tractes amb ells
per un jornal d'un denari,
els envia a la seva propietat.
Va tornar a sortir cap a mig matí,
enveia d'altres que s'estaven a la plaça sense feina
i els digué
«Aneu també vosaltres a la meva vinya
i us donaré el que sigui just».
Ells hi van anar.
Cap a migdia i cap a mitja tarda
va sortir una altra vegada i va fer el mateix.
Encara va sortir cap al final de la tarda.
En va trobar d'altres i els digué
«Per què us esteu aquí tot el dia sense fer res?».
Ells li responen
«És que ningú no ens ha llogat?».
Els diu
«Aneu també vosaltres a la meva vinya.».
Quan va arribar el vespre,
l'amo de la vinya va dir a l'encarregat
«Crida als treballadors
i paga'ls al jornal.
Comença pels qui han arribat de res
i acaba pels primers».
Vingueren, doncs,
els qui havien començat a treballar al final de la tarda
i van cobrar un denari cada un.
Quan va tocar els primers,
es pensaven que cobrarien més,
però també van rebre un denari.
Mentre cobraven,
protestaven contra el propietari
i deien
«Aquests darrers han treballat només una hora
i els pagues igual que nosaltres,
que hem hagut de suportar el pes de la jornada i la calor».
L'amo va respondre a un d'aquests
«Company, jo no et faig cap injustícia.
No havíem fet tractes per un denari?
Doncs pren el que és teu i vés-te'n.
A aquest darrer li vull donar igual que tu,
que no puc fer el que vull amb el que és meu.
O és que tens enveja perquè jo sóc generós?
Així, els darrers passaran a primers
i els primers a darrers».
La Bona Nova
Comentaris sobre les lectures dominicals
a càrrec de mossèn Joan Magí.
Bon dia, amics.
El dia 21 de setembre ens trobem
en el diumenge 25 dels anomenats
durant l'any.
En el resum d'aquestes lectures d'avui
veurem que
l'important
és treballar a la vinya del Senyor
perquè el Senyor es deixa trobar.
El Senyor és a prop.
El Senyor és compassiu.
El Senyor és generós
per a perdonar.
I nosaltres el podem manifestar,
aquest Senyor,
sobretot Jesús.
Com ens diu Paul,
el Crist serà glorificat
en el meu cos.
Per a mi viure és Crist.
Que el vostre comportament
sigui digne de l'Evangeli del Crist.
I clar, Déu és generós
i això no ha de causar enveja.
No fos cas
que Jesús ens digué
com l'amo de la vinya
amb aquells que van arribar primer.
Tens enveja perquè jo sóc generós?
Aquells no devien sapigar
prou bé què hi feien allí,
en aquella vinya.
Déu es deixa trobar a tot arreu,
sobretot en les persones.
És tan a prop
que el tenim al costat
convivint amb nosaltres.
Serem feliços
si deixem que es manifesti
a través dels dons
que ens ha donat.
Deixem que a través nostre
pugui manifestar
la seva compassió
i la seva generositat
en perdonar.
No ens en enfiem
dels nostres pensaments.
Busquem els seus.
Fem atenció
als camins
que ens va mostrant
contínuament,
sobretot en les persones.
la seva imatge.
Crist és el Salvador
i la nostra missió
és glorificar-lo
en el nostre cos.
O sigui,
viure de tal manera
que la seva presència
es pugui manifestar
i es manifesti
a la nostra presència corporal.
Viure de tal manera
que es vegi
que és Jesús
el que viu
en nosaltres.
Això
no és cap manament.
És una descoberta
que ens proporciona
l'Esperit Sant.
Com es diu Jesús,
us ho ben asseguro,
qui creu en mi
també farà
les obres
que jo faig
i encara em farà
de més grans
perquè jo
me'n vaig al Pare.
I també ens diu,
us ha dit tot això
mentre he estat
amb vosaltres,
però el defensor,
l'Esperit Sant
que el Pare
enviarà en nom meu,
us farà recordar
tot el que jo us he dit
i us ho farà entendre.
Bé, doncs,
la vinya del Senyor
som nosaltres.
Jesús n'és el cep
plantat
i conreat
pel Pare
i ens ensenya
a tots
com es treballa
la vinya
i com
se n'hi dona fruit.
Jo sóc el cep,
diu Jesús,
i vosaltres
les serments.
Aquell que està
enmig jo en ell
dona
molt de fruit.
Us he dit tot això
perquè la meva joia
sigui també la vostra
i la vostra joia
sigui completa.
O sigui que el fruit
és per tenir
una gran alegria,
una gran joia.
No és el mateix
cobrar un jornal
que produir
i participar
en els fruits
units a Jesucrist.
Si ho entenem així,
estarem contents
de treballar
des del començament
perquè aquest treball
és la plenitud
de la nostra vida.
Si ho entenem així,
participarem
del goig
de la generositat
del vinyater
i voldrem
que hi entri
tothom a treballar
sigui a l'hora
que sigui.
Després d'escoltar
la perícopa evangèlica
i el comentari
de mossèn Joan Magí
a les lectures
de la missa
d'aquest diumenge
25è
del temps ordinari
o de durant l'any,
potser que continuem
amb el repàs
del full dominical.
Doncs a la tercera pàgina
hi ha la secció
Paraula en dins
amb un comentari
de mossèn Jaume
González Pedrós
i una interessant referència
sobre el frontal
de Sant Pau
i de Santa Tecla
obra mestra
de l'art romànic.
També el recordatori
del Pellegrinatge
Montserrat
que organitza
l'Arxivestat
de l'Alcamp.
I a la quarta?
A la quarta
hi tenim la secció
de notícies
dit i fet,
les notes
de l'any jubilar
i la convocatòria.
Això em fa pensar
que podríem donar
un repàs
a l'agenda
dels propers dies.
El proper dimarts
s'escau
la festivitat
de Santa Tecla,
patrona de Tarragona.
El dia 23 de setembre,
a més de la munió
d'actes lúdics,
hi haurà
la solemne Eucaristia
en honor
de Santa Tecla,
patrona de Tarragona,
presidida
pel senyor Arquivisbe.
A la catedral,
a les 10 del matí,
sostindrà el cant
de l'assemblea,
el cor i orquestra
dels amics
de la catedral.
A la tarda,
a les 6,
hi haurà
les solemnes vespres
de Santa Tecla,
presidides també
pel senyor Arquivisbe.
Tot seguit,
la processó.
Amics,
parlem-ne.
Un cop d'ull a la vida
pel pare Esteve Sala,
Franciscà.
Pau i bé,
amigues i amics.
Mireu,
jo no parlo mai
de política
perquè el Sant Pare
ens ha recomanat
als sacerdots
que no ens dediquem
a fer política
i procuro practicar-ho.
Ara bé,
estic content
que últimament
aquests darrers anys
l'economia a Espanya
i a Catalunya
ha anat força bé.
Gràcies a Déu.
Clar,
si algú te l'atur
em dirà
Renoi.
No, no.
En general,
l'economia
ha anat força bé.
Ara bé,
ara comencen
les vaques flaques.
Ja veurem
el que durarà.
Uns diuen
que això
només és de passada,
de resquillada,
però altres diuen
que 2008 i 2009
seran molt dolents
o bastant dolents.
Ja ho veurem.
Però per què us ho dic?
Mireu,
jo ja sé
que hem de procurar
fomentar
el treball,
la justícia social,
un salari digne,
tot allò
que com a persones,
com a cristians
i com a catòlics,
doncs,
hem de valorar
i difondre.
Però hi ha una cosa
que m'estic donant
compte fa temps
i us diré
que és
que parlem
molt
de quartos,
que parlem
molt
de salari,
que parlem
molt
del treball,
però no es parla
gaire
de la sobrietat.
Quan jo dic això,
la gent s'espanten
i em diuen
aquí ja tenim
el típic mossèn
o el típic frana
que ens vol parlar
tots de
farem penitència,
farem oració
i pa i oli.
No, no, no, no, no, no, no.
Penso
que tenim dret
a tenir
un treball just
i que hem de tenir
un treball
de qualitat
amb el producte
que oferim
per la formació
que tenim
i també
els quartos
que rebem.
Però el que us dic
és que s'està
extenent
una idea
tan materialista
de les coses
i de la vida
que a molta gent
sols els preocupa
tenir quartos
i gastar.
A tots
ens agradaria
tenir
molt
però el més important
no és tenir
molt
sinó
saber viure
en poc
perquè
la persona
més rica
no és la que més té
sinó
la que més sap
estar-se de les coses
i ser feliç
des de la fe
amb les petites coses
de cada dia.
Pau i bé
amigues i amics
Habitualment
centrem la reflexió
del nostre programa
en l'Evangeli d'avui
i avui hem vist
com l'Evangelista
continua fent
la descripció
del Regne de Déu
segons el mestratge
de Jesús
i que és proclamat
durant aquests
diumenges d'estiu
en les nostres
assemblees eucarístiques.
En el fons
del relat d'avui
la vinya
imatge profètica
del poble d'Israel
en el primer testament
i ara
del nou poble de Déu
que neix
del costat obert
del Senyor a la Creu
la qüestió
la pertinença
a aquest poble
que ve donada
per una crida personal
a cadascú
no m'heu escollit
vosaltres a mi
sóc jo
qui us he escollit
a vosaltres
i per la voluntat
del Pare del Cel
de fer extensiva
aquesta crida
a tots els homes
mogut
per la seva voluntat
generosa
de salvació.
Tarragona missionera
una finestra
una finestra
a la realitat
missionera
oberta
des de la delegació
diocesana
de missions
i cooperació
entre les esglésies.
Déu vos guarda.
Anem seguint
la lectura
del missatge
del Papa Benet.
Es tracta
del missatge
que ens enviava
amb motiu
del dia del Dòmon
d'aquest any.
El Papa insisteix
en el dolor
de la humanitat
a causa
del mal ús
que l'home
fa dels seus recursos.
i diu
Existeix a més
una amenaça
constant
en el referent
a la relació
home-ambient
degut a l'ús
indiscriminat
dels recursos
amb repercussions
sobre la mateixa
salut física
i mental
del ser humà.
El futur
de l'home
està amenaçat
pels atemptats
a la seva vida
que prenen
diverses formes
i modalitats.
Davant
aquest escenari
experimentem
el pes
de la inquietud.
sofrint
entre angoixes
i esperances
com recorda
el concili
vaticà
segon
i ens preguntem
amb preocupació
què serà
de la humanitat
i de la creació?
Hi ha esperança
per al futur
o millor
hi ha un futur
per a la humanitat?
Com serà
aquest futur?
la resposta
d'aquests interrogants
ens ve a nosaltres
els creients
de l'evangeli.
crist
és el nostre futur
i com a escrit
de la carta encíclica
que es pes salvi
el seu evangeli.
el seu evangeli
és la comunicació
que canvia la vida
de la vida.
dona l'esperança
obre de bat a bat
la porta fosca
del temps
i il·lumina
el futur
de la humanitat.
Sant Pau
havia comprès
molt bé
que sols en Crist
la humanitat
pot trobar
redempció
i esperança
per a això
per a això
en tenia
de manera
imperativa
i urgent
la missió
d'anunciar
la promesa
de vida
que ve
per Jesucrist
la nostra esperança
a fi que tots
els pobles
tinguessin part
en la mateixa herència
i ser participants
de la promesa
per mitjà
de l'evangeli.
Sant Pau
era conscient
que la humanitat
privada
de Crist
es troba
en el món
sense esperança
i sense Déu
sense esperança
perquè
estaven
sense Déu.
Efectivament
qui no coneix Déu
encara que tingui
moltes esperances
en el fons
es troba
sense esperança
sense
la gran esperança
que sosté
tota la vida
que és Déu.
A part ja
del missatge
del Papa
i mirant
el nostre món
els bisbes
de la República Democràtica
del Congo
en el 48
aniversari
de la independència
del seu país
constaten
les llacunes
que hi veuen
però al mateix temps
assenyalen
uns signes
d'esperança
com poden ser
l'arribada
d'ajudes
en favor
del país
i les obres
públiques
en projecte
com una presa
de consciència
de la necessitat
d'equiparar
el país
amb les infraestructures
necessàries
per al desenvolupament.
Adeu siau.
Parlàvem abans
sobre el fragment
evangèlic
d'avui
on es parla
de l'amo
que contracta
treballadors.
Ressalta
en aquesta paràbola
la protesta
dels treballadors
de primera hora.
Són la imatge
paral·lela
del germà gran
de la paràbola
del fill pròdic.
Els qui viuen
la seva feina
pel regne de Déu
el treball
a la vinya
com una càrrega
feixuga.
Hem hagut
de suportar
tot el pes
de la jornada
i no pas
com un privilegi
que Déu els fa.
No treballen
des del goig filial
sinó
amb el mal humor
dels servents.
I és que per ells
la fe
és quelcom
que lliga
i esclavitza
i calladament
envegen
els qui viuen
la vida
ja que conceben
la consciència cristiana
com un fre
i no pas
com unes ales
que donen volada divina
a la vida humana.
Pensen
que és millor
romandre
desocupats espiritualment
més que no pas
viure la llum
de la paraula
de Déu.
Senten
que la salvació
els és deguda
i en són gelosos.
Contrasta notablement
el seu esperit mesquí
amb la generositat
del Pare
que vol que tots els homes
se salvin
i arribin
al coneixement
de la veritat
i per això
crida a la seva vinya
Ell
que és bo
per a tothom
i estima
entranyablement
tot el que ha creat.
qui tingui oïdes
que escolti
un comentari
de mossèn Ricard Cabré
Bons amics
Parlem de globalització
és la paraula de moda
Via a ser com un dogma sociològic
és indiscutible
el món s'ha fet petit
les comunicacions
s'han multiplicat
en segons
ens podem posar en contacte
amb qualsevol indret del món
això és fantàstic
és com una benedicció
de Déu
qui ens ho havia de dir
fa uns anys
que en el segle XXI
estaríem tan a prop
pels uns dels altres
s'han escurçat
les distàncies
els diners
circulen lliurement
qualsevol empresari
pot muntar una sucursal
o deslladar
la seva empresa
a qualsevol país
això beneficia
el país receptor
però sobretot
beneficia
l'empresari
que cerca el guany
molt més
que no pas
resoldre
el problema
dels nous treballadors
va bé
per tant
acceptem
com un fet
indiscutible
la globalització
però siguem
conseqüents
si el capital
pot circular
perquè no
les persones
per què
tantes restriccions
a la lliure
circulació
de les persones
o som
o no som
tothom té dret
a guanyar-se la vida
allà on millor
l'hi vagi
és certament trist
que moltes persones
s'hagin de desplaçar
d'un país
a un altre
per trobar
una mica
de tranquil·litat
i una manera
de sobreviure
l'ideal seria
que no s'haguessin
de moure de casa
tan malament
estan les coses
al seu país
que necessiten
desplaçar-se
per sobreviure
encara que sigui
en perill
de la pròpia vida
ja passen
de 3.500
les persones
que han perdut
la vida
en l'intent
i el més trist
és que els qui
angoixats
i espaurdits
poden aterrar
les nostres platges
després d'haver
s'ho jugat tot
siguin immediatament
retornats
al seu país
en una situació
molt pitjor
de la que tenien
abans
desprestigiats
descapitalitzats
i desanimats
segons el Ministeri
de l'Interior
el 92%
dels detectats
gairebé la totalitat
han estat retornats
al seu país
d'origen
siguem seriosos
no actuem
en lleix
i en paràmetres
diferents
on para
aleshores
la globalització
si la mateixa
en si la tècnica
ens uneix
si els corrents
van en aquesta direcció
per què hem de posar
portes al camp
en quin dret
neguem el pa
i la sal
a aquells
que no tenen
altra sortida
és evidentment
condemnar-los
a morir de fam
i de misèria
perquè a nosaltres
no ens convé
que vinguin
fem tantes coses
que no convenen
els països
subdesenvolupats
ens apodrem
dels seus camps
per a conrear
biocombustibles
establim unes condicions
injustes
en el mercat internacional
subvencionem
els nostres productes
per evitar
que entrin als seus
i quan ja no saben
on girar-se
i decideixen
fer el sal
als països
de l'abundància
els retornem
a casa seva
els poderosos
fan propostes
i projectes fantàstics
objectius del mil·lenni
no us preocupeu
que nosaltres ja valem
pels vostres problemes
és com una burla
el problema
és massa seriós
perquè s'hi pugui jugar
el paper
ho aguanta tot
la realitat
és molt altra
a nosaltres
que no ens treguin
el nostre benestar
i el nostre confort
si per culpa d'això
hi ha qui es mor de gana
mala sort
voleu cinisme més accentuat
és que no són persones
és que no tenen dret a viure
no mereixen també ells un respecte
que es morin tots
mentre nosaltres
no ens treguin el son
i puguem mantenir la taula
ben parada
globalització vol dir
que desapareixen les fronteres
que ens podem donar la mà
d'un extrem a l'altre
de la terra
els immigrants
passen a ser un guarisme més
n'han mort tants
en la travessa
n'hem retornat tants
a la seva misèria
i nosaltres satisfets
només els que necessitem
i prou
com si els drets
estiguessin tots
de la nostra banda
perquè els que tan criden
contra la immigració
no fan la prova
d'anar a viure només un mes
en les condicions
en què viuen
els que truquen
a la nostra porta
el problema és complex
si no els deixem entrar
ajudem-los sincerament
a sobreviure al seu país
però ja
amics
fins un altre dia
si adeu plau
el proper dimecres
diada de la Mercè
l'agenda preveu
que aquest 24 de setembre
hi haurà
a les 10 del matí
missa a la residència
de la Mercè de Tarragona
presidida pel senyor Cabisba
després
a les 11 del matí
el senyor Cabisba
presidirà també
l'Eucaristia
al Centre Penitenciari
de Tarragona
amb motiu
de la festivitat
de la Mare de Déu
de la Mercè
Aquest mateix dia 24
dos quarts d'onze
de la nit
a Reus
al Passeig de Misericòrdia
i des de la plaça
de la Pastoreta
hi haurà
el Rosari de Torxes
com cada any
el Rosari finalitzarà
el recorregut
a l'interior del santuari
on tindrà lloc
la cantada dels goig
i la veneració
de la Mare de Déu
de Misericòrdia
cal recordar
que la venda
de torxes
es farà
a partir dels quarts
de deu
del vespre
fins a dos quarts
d'onze
de la nit
a la porta
del col·legi
a la Salle
i ara
parlem una mica
del que va passar
el dia 17 de setembre
dimecres passat
a la casa
de l'Arcabisbat
a banda que es va reunir
la Comissió Interjussessana
de Litúrgia
i la Subcomissió
de Música Sacra
que va presidir
Monsenyor Joan Enric Vives
Bisbe d'Urgell
i que
aprofitant la vinentesa
de trobar-se a Tarragona
van aconseguir el do del jubileu
aquest procsat
17 de setembre
es va encetar
un nou curs
dels ja coneguts
esmorzars de premsa
i es va fer
la presentació
del llibre
i del DVD
d'animació
sobre la passió
de Sant Fructuós
L'acte va estar presidit
per Monsenyor Jaume Pujol
Arcabisbe Metropolità
de Tarragona i Primat
i va comptar
amb la presència
de la germana Teresa Llach
autora del text
del llibre
i del guió
del DVD
i del senyor
Andreu Muñoz
director del Museu Bíblic
Tarraconense
i membre
de la Comissió
Executiva
de l'Any Jubilar
Els textos
són obra
de la germana Teresa Llach
i estan inspirats
en l'obra teatral
La passió
de Sant Fructuós
d'Andreu Muñoz
Les il·lustracions
del volum
i els dibuixos animats
del DVD
són originals
de Miguel Berzosa
Editats en català
i castellà
es tracta
d'uns materials educatius
molt interessants
i un bon regal
per la catequesi
Precisament
amb la germana Teresa Llach
vas tenir
una breu entrevista
Escoltem-la
Germana Teresa
Què ha significat
per vostè
fer el guió
de què és DVD
i també naturalment
el text del llibre
sobre la passió
de Sant Fructuós
Per mi
ha tingut una significació
molt pregona
En primer lloc
jo no en sento
autora del guió
perquè l'autor del guió
és el relator
la geògraf
el soldat
que de temps ben retirats
i contemporani
de Sant Fructuós
és qui va narrar els fets
això ha estat
molt ben recollit
per l'Andreu Muñoz
en l'obra teatral
i a partir d'aquí
jo he fet
una transformació
per un guió
d'un vídeo
de durada
de 15 minuts
A qui està adreçat
aquest vídeo?
Aquest vídeo
està adreçat
doncs
entre nens
de 7 i 8 anys
fins als 108 anys
tirant curt
perquè mentre la persona
pugui ser apta
per veure imatges
i escoltar
un llenguatge senzill
doncs aquest vídeo
per la seva durada
mateixa
que no fatiga
i pel seu contingut
pot ser apta
per totes aquestes edats
Què dius
Sant Fructuós avui
amb la gent
del segle XXI?
En primer lloc
jo penso que ens parla
de la coherència
de la fe cristiana
de l'afirmació
del Déu transcendent
manifestat
en Jesucrist
i això
molt més enllà
de les paraules
perquè ell aposta
tota la seva vida
i la dona
d'una manera cruenta
sense tragèdia
per bé que la tragèdia
es flairava
per tot arreu
però ell diu
que només
és sofriment d'una hora
Aquest sofriment d'una hora
ha donat
molt que parlar
al llarg dels temps
Com se pot presentar
aquest missatge
de Fructuós
aquest sacrifici
aquest patiment d'una hora
avui dia
Penso que
avui dia
i en tot moment
amb la solidaritat
del sofriment de Crist
que és
el primer
que es fa solidari
amb els homes
amb un sofriment
que evidentment
és eficaç
que és salvador
aleshores
els testimonis
cristians
estan
diríem
al voltant
d'aquest testimoniatge
anant-lo presentant
des de formes diverses
des d'ocasions
i situacions
que poden ser
molt diferents
al llarg del temps
i avui en concret
com que l'home
no se'n pot estar
de patir
per més que cerquem
la felicitat
doncs
també aquest missatge
segueix sent vàlid
Cal indicar
que els materials
que s'han presentat
es podran adquirir
a l'oficina
del Pellegrí
el preu serà
de 22 euros
pel DVD
i de 15 pel llibre
Ja no ens queda
gaire temps
recordem
que el proper dijous
25 de setembre
i a les 11 del matí
a la plaça
del Santuari
de la Mare de Déu
de Misericòrdia
de Reus
tindrà lloc
el solemne ofici
concelebrat
presidit
pel senyor
arcabisbe
l'apartat musical
anirà càrrec
de l'Orfeó Reusenc
amb la col·laboració
dels assistents
i ara sí
que hem de posar
el punt i final
a la missió
del campanar d'avui
ens acomiadem
fins al proper diumenge
si Déu vol
tot agraint
la seva atenció
amics i amigues
feliç setmana a tothom
a la missió
a la missió
a la missió