...
...
...
...
...
...
...
La Colla Jovava va recuperar diumenge passat
el nivell que li pertoca després de retrobar-se
amb el 3 de 9 en Folra.
D'aquesta manera es feia justícia a 9 anys
de moltes decepcions i d'intents
que teòricament aspiraven a descarregar-se
que moltes vegades pujaven bé
però que finalment es torçaven abans d'hora.
Avui intentarem esbrinar per què la jove
va triomfar diumenge passat i no en les temporades anteriors.
D'entrada, volem apuntar
dos possibles factors.
El primer ens l'explicava ja en la retransmissió
el nostre comentarista, el Jordi Andreu,
en el sentit que la colla havia millorat
diferents qüestions tècniques respecte a intents anteriors.
L'altre ens l'explicava
al mateix cap de colla de la jove, en Jordi Crespo,
que assegurava que no van fer falta grans consignes
i simplement va demanar
que tothom es limités a fer el seu paper
i es deixés amb de preocupacions.
Potser aquests factors no són crucials
o potser no són els únics.
Vaja, en qualsevol cas,
la jove ha demostrat que té un bon 3 de 9
i que també té a l'abast el 5 de 8.
Són uns bons fonaments
per aspirar a completar una gran temporada
al més immediat, però és millorar aquests registres
sense ensurts aquest dimarts.
Sigui com sigui, felicitats a la gent de la jove.
Benvinguts al Toc de Castella,
el programa d'informació castellera
de Tarragona Ràdio Iona Valls,
l'espai més baterà de les zones.
Ens trobem en plenes festes de Santa Tecla
i per aquest motiu,
aquest 13è programa d'aquesta 17è temporada
l'emetem des del Pla de la Seu,
just al costat de la catedral.
Raquel Sants, bon dia i bona hora.
Molt bon dia, Jordi.
Avui ajuntarem més que mai festa i castells.
D'entrada, perquè de fons ens acompanyarà
l'ambient del concert de la Beguda Convidada.
La companyia de Circa Buki
està presentant el seu espectacle Big Malabank,
mentre la gent continua apurant,
uns més que d'altres, els seus gots de limonxelo.
Tot i això, nosaltres,
tinguem limonxelo o no,
ens centrarem plenament en les diades castelleres
de Santa Tecla.
Amb els nostres comentaristes
farem balanç de l'actuació de diumenge passat
i sobretot comentarem què pot passar dimarts
en la diada de les quatre colles locals.
A més, ens acompanyaran els caps de colla
de les colles de la ciutat
i també farem els sorteig de l'ordre d'actuació.
I aquesta setmana s'ha conegut
que el periodista tarragoní Guillermo Soler
ha guanyat la quarta edició
del Premi d'Assaig d'Esperidió,
convocat per l'Associació d'Amics de la Colla Jove,
amb l'obra Revolució o Reforma.
Es tracta d'un treball
sobre el canvi de model
de colla castellera a Tarragona.
Ens acompanyarà el Guillermo Soler
i també castellers com l'Àngel Cunès dels Xiquets
o el Màrius Castellbi de la Jove,
que ens explicaran, entre d'altres coses,
com es vivien les diades de Santa Tecla
a principis dels 80.
A més, també tindrem temps
de fixar-nos en dues de les actuacions
més importants del cap de setmana,
la Diada de Misericòrdia de Reus,
aquesta tarda,
i també la Diada de la Mercè a Barcelona.
Atenció, perquè els xiquets de Reus
poden provar el primer castell de vuit de la temporada,
mentre que demà Minyons i Vilafranca
tenen ganes de provar que s'ha de gama extra.
I tot plegat acompanyat de les opinions
dels nostres comentaristes,
que ens ajudaran a analitzar i contextualitzar
uns dies ben interessants del calendari casteller.
Jordi Andreu, xiquets de Tarragona, bon dia.
Bon dia.
I Martí Soler, jove de Tarragona, bon dia també.
Molt bon dia.
I felicitats, eh, Martí?
Gràcies, gràcies.
Lluís, com a ser cura de la unitat mòbil de la Pla de la Seu,
Montse Soler s'encarrega de l'enllaç de Navalls,
mentre que Joan Marí Bertran
s'ocupa del control central des dels estudis de Tarragona Ràdio.
La Diada del primer diumenge de festes
va ser l'actuació més destacada del passat cap de setmana.
Repassem què va donar de sí en les notes.
El castell descarregat.
Si d'en fora, la jove gairebé, la jove gairebé.
té sisens fora.
Ara s'hi crida la plaça.
Ara s'hi crida la plaça.
I en tenen motius.
I en tenen arguments.
Nou anys després.
Sí, sí.
Des del 99, nou anys després,
la jove descarrega de manera brillant.
El 3 de 9 en folre.
Albert Grau mira el cel de Tarragona
i diu que ho han aconseguit.
Ja els tocava.
S'han acabat els fantasmes.
Dessajos de col·locar sisens cada divendres.
i després arribar a plaça
i per una cosa o l'altra acabant s'ho pagant.
El descarregat de la setmana és força obvi.
Martí, jo crec que és el moment que t'explagis a gust.
Doncs sí, la veritat és que nou anys després
de descarregar l'últim 3 de 9 a Reus
era una assignatura pendent per la colla jove
i crec que la va superar amb bastant bona nota.
va ser un 3 de 9 de molt bona factura
i era un castell que la colla es mereixia des de feia temps.
Duien anys sense poder superar el sostre del 2 de 8
i la veritat és que feia falta
i superar-lo per partida doble amb el 3 i el 5.
Doncs vinga, anem pel Carregat.
El castell Carregat.
El diumenge Vilafranca i la Vella
van demostrar novament el compromís que tenen amb la plaça
i van provar, com s'acostuma dir,
el que tenen i també el que no tenen.
Això és de greix, però també s'ha de tenir en compte
que potser en algun cas faltaven camises
per provar aquests grans casets.
Andreu, per exemple, va tenir l'oportunitat
de comprovar-ho i patir-ho en primera persona.
Doncs sí, és normal que en una diada d'aquest tipus
es compta en la col·laboració de totes les colles,
però hi ha vegades en què s'abusa
un pèl massa d'aquesta ajuda.
La Vella anava juntes defectius
per provar bé el 2 de 9 amb folre i manilles
i Vilafranca també, però jo crec que el cas de Vilafranca
era el més excessiu i t'ho asseguro
perquè jo anava al segon de la fila de laterals
i com jo, darrere companys de la jove
i més de gent de la meva colla,
i amb un lateral de la pinya
igual eren 10 camises de Vilafranca, sense exagerar,
10, 10, eh?
I 10 laterals d'una colla amb un castell amb folre i manilles
doncs és molt poc.
La llenya.
Els xiquets de Tarragona, Raquel,
s'enduen la llenya de la setmana.
Sí, i no pel fet que no el surtís el 3 de 9 amb folre
perquè al cap i a la fi van estar a punt d'assolir
el seu castell límit.
La caiguda va ser dolenta,
però això segurament no és prou justificant
perquè la colla no plantés un tercer castell.
Segurament una colla com els xiquets
hauria d'intentar sortir de plaça amb 3 castells,
ni que fos un castell de 7 pisos
en una diada de la seva festa major.
Són les notes, la divisió de l'equip del programa
sobre la diada de diumenge passat.
Gairebé un quart de dues.
Després de saludar els patrocinadors,
arrenquem.
Rapsol IPF ha col·laborat en l'edició del disc
en recopilatori de valls de castells,
valencians i moixigangues.
El premi T6.000 vol donar suport
a la millora i ampliació dels elements
del seguici de la ciutat.
Rapsol IPF, amb la cultura popular
i tradicional de Tarragona.
Rapsol IPF, amb els castells a Tarragona Ràdio.
El secret de l'eterna joventut
és lluitar cada dia per millorar el món.
És crear i oferir serveis
que millorin la vida dels altres.
El secret de l'eterna joventut
és buscar i donar solucions als que arriben,
als que marxen, als que comencen,
als que es consoliden,
als que tenen somnis,
als que prenen decisions.
Aquest és el secret de la nostra joventut.
Caixa Lalletana.
145 anys i tan jove.
Caixa Lalletana patrocina Toc de Castell.
Toc de Castell.
Aquesta setmana es feia públic
el veredicte del Premi d'assaig d'Esperidiós,
aquest Premi d'assaig de temàtica castellera
que convoca l'associació d'amics
de la Colla Jova Xiquet de Tarragona.
Aquest quart d'enguany arribava a la seva quarta edició
i aquest de guardó en guany premia
l'obra Revolució o Reforma.
Es tracta d'un volum
elaborat pel company periodista i antropòleg
Guillermo Soler,
que en aquesta ocasió
se centra en un període molt concret,
des de l'any 1976 fins a l'any 1984,
i en aquest període contraposa
el que ell anomena
dos models de colles castelleres diferents.
Un model de colla tradicional
i un model de colla moderna
i contraposa també aquests dos models de colla
amb les experiències a la ciutat de Tarragona
dels xiquets i la colla jova.
Guillermo Soler, bon dia, bona hora.
Hola, bon dia.
Felicitats pel Premi.
Gràcies.
Felicitats també pel que us ser deia a la nit.
Gràcies.
Estem recuperant-nos tots plegats.
Saludem també dos castellers
dels xiquets i de la colla jova
que van viure en primera persona
tota aquesta època
de la qual avui volem dedicar uns minuts
al toc de casell.
Àngel Cunesa, xiquet de Tarragona,
bon dia, bona hora.
Bon dia.
També ens acompanya en Marius Castellbí
de la colla jova.
Marius, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
A més, dóna la casualitat que sou...
Heu estat companys
i crec que en guany
possiblement també repetiu,
no ho sé,
amb el tema del jurat del concurs de casells.
Heu estat com a mínim l'any passat.
vau ser tots els representants
de xiquets i colla jova a la plaça de Toros, no?
Sí, sí.
La veritat és que malgrat el mal rotllo
de vegades tots dos tenim un bon rotllo,
jo em penso, no?
Vull dir, ens apreciem mútuament, no?
Sí.
Ja són uns quants anys de rodatge
i sembla que en guany,
però no compartirem el feïll.
No ho sé, encara,
perquè la cosa està...
Vaja, no ho sé.
Abans del 5 d'octubre
sabrem qui són els jurats
de cadascuna de les colles
a la plaça de Toros.
En qualsevol cas, Guillermo,
explica'ns exactament
com s'ha enfocat aquest assaig,
que és un assaig que veurem, suposo,
vaja, suposo, no,
ho contemplen les bases,
publicat per l'editorial Cossetània
d'aquí uns mesos.
Sí, esperem que aviat,
però això ja no depèn de nosaltres.
No, el plantejament era...
El plantejament que jo em vaig fer
era a partir d'una constatació,
jo crec que fa força òbvia,
que és que en els anys
de la transició política,
més o menys coincidint
amb els anys de la transició política,
hi ha un canvi de model
de colla castellera
arreu del país,
en què es passa
de les colles més tradicionals,
en què el cap de colla, diguem,
ho fa tot
i és una figura
pràcticament inqüestionable,
en què, a més,
els castellers responen
amb uns arquetips socials
més determinats,
que les colles només fan castells,
que no hi ha una implicació,
per exemple,
moltes vegades ni política
ni ideològica.
Es passa amb un model de colla
més modern,
més democràtica,
en què els caps de colla
justament són qüestionats,
en què hi ha tota una junta,
en què les colles
no només fan castells,
sinó que fan tota una altra
sèrie d'activitats.
I aquest canvi de model,
clar,
hi ha llocs en què es produeix
perquè neixi una colla nova
i ja neix, diguem-ne,
més o menys amb aquest model
i en altres llocs
el que passa és que
les colles van evolucionant.
Seria el cas, per exemple,
el naixement d'una colla nova
als Minyons de Terrassa,
per exemple,
que seria un cas paradigmàtic.
Hi hauria colles
que han anat evolucionant
i han passat d'aquesta colla tradicional
a aquesta colla moderna,
però aquí a Tarragones
tindríem segurament
una particularitat afegida.
Clar, a Tarragones
és l'únic cas
en què a venti una colla
de model tradicional
apareix una colla, diguem-ne,
responent a aquest patró
més nou
i que per tant
tens aquesta contraposició
i aquesta contraposició
en què a més
les dues colles
interactuen l'una amb l'altra
i que per tant
doncs la colla tradicional
que era una colla
que evidentment
havia d'evolucionar
i que ha acabat evolucionant
lògicament.
El fet que aparegui
una colla nova
amb aquest altre patró
ens hem de preguntar també
si li afegueix els seus canvis
o a l'inrevés
o els perjudica, no?
Perquè
tota una sèrie de gent
que potser haguessin entrat
o que fins i tot
en aquest cas
havien entrat
els xiquets
marxen
i això deixa els xiquets
doncs potser
amb menys possibilitats
de fer el canvi
més ràpidament, no?
Esteu d'acord, Àngel,
Marius,
que hi havia
aquests dos models
i que xiquets
i jove
encaixaven
amb aquests patrons
que assenyalava el Guillermo?
Tu creus que xiquets
al final dels anys 70?
Tu, Àngel,
crec que t'incorporas
l'any 78 potser
a la colla més o menys?
No ho recordo
però vaja, més o menys
any amunt, any avall
va per això
tu creus que xiquets
a finals dels anys 70
són aquesta colla tradicional
que no m'agrada el Guillermo?
Jo he tingut la sort
de treballar en el llibre aquest
de Castellers de Tarragona
publicat recentment
i també he treballat bastant
aquest tema
i llavors el que sí
puc constatar
és que dintre dels xiquets
de Tarragona
hi havia també
aquesta voluntat de canvi
i que realment
vull dir
sortir d'aquesta situació
que potser
doncs
en què el cap de colla
ho feia tot
hi havia gent jove
que tenia ganes
d'evolucionar
cap a una manera
de fer més compartida
el que passa
és que en aquest període
vull dir
entren una sèrie
d'elements
a les xiquets de Tarragona
que també volen
fer el canvi aquest
però que no
la veritat
vull dir
o no són capaços
o no se'n surten
o veuen que no es pot fer
vull dir
una mica la impressió
que tinc jo
per declaracions
llegides
tant del Robert Andreu
com del Manel Sant Romà
que en el fons
eren els impulsors
d'aquest tema
vull dir
arribar un moment
que se'n surten
en el llibre vull dir
que em faig referència
jo i perdona
que xafi
potser el teu
és que
l'Àngel ha vingut avui
a parlar del seu llibre
hi ha unes manifestacions
del to falconesa
que són molt
molt curioses
perquè mentre diu
el Manel Sant Romà
en un moment
no hi havia res a fer
no es pot fer res
s'ha de fer una colla nova
el to falconesa
diu
jo que estava molt content
que havien entrat
uns intel·lectuals
amb capacitat
d'aprendre coses
i tal
llavors resulta que marxen
amb el qual
jo considero
que és la traïció
del món
intel·lectual
al món obrer
de totes maneres
si em prensmeteu
un petit incís
jo crec que contextualitzant
una mica
en aquella època
probablement
encara que
xiquets de Tarragona
en aquell moment
hagués fet una evolució
amb aquest aspecte
de canvi
cap a una idea
moderna
de les colles
jo penso que
el potencial
que tenia
a Tarragona
era tan gran
de gent jove
amb ganes
de fer coses
que inclús
no tenia opció
els xiquets
d'aglutinar-ho tot
en la qual cosa
deixant de banda
que potser
les persones
que es van
els 4 o 5
perquè en total
eren 4 o 5
van marxar
perquè van creure
que potser
no n'hi havia prou
per fer aquest canvi
jo penso que era
una situació
quasi una conseqüència
natural
de tot plegat
i de fet
els xiquets de Tarragona
també van fer
una evolució
en els dos anys següents
en el sentit
que realment
van fer una reforma
i un canvi
d'estructures
i de plantejaments
és a dir
que al mateix temps
Tarragona
va tenir prou potencial
per generar
colles modernes
al mateix temps
i dues
no una sola
i penso que això
és pel context
i va
de gent jove
amb un esperit
innovador
catalanista
de fer país
d'implicar-se
en les coses
socials
i populars
i penso que això
va sortir així
perquè potser
les persones
que hi havia
potser
potser els costava
moure's
en l'entorn
fonamental
que representaven
els xiquets
de gent gran
amb una manera
d'entendre
els castells
a vegades
inclús
amb una miqueta
de cliché
arcaic
d'aquell
casteller de botada
i tota aquella cosa
que vivia
de petirrot
em sembla
que hi ha una frase
que s'ha de recollir
a l'estat
se'ls definia
de petirrot
o gent de celler
evidentment
són probablement
clichés
que tenen una part
probablement
d'exageració
però també
probablement
tenien una part
d'afonament
en l'epílag
del llibre
d'aquest futur llibre
nosaltres
li hem tingut
l'oportunitat
de fullejar
i en l'epílag
el Guillermo
es pregunta
si era inevitable
la creació
d'una nova colla
a partir
dels xiquets
de Tarragona
reculls les aclaracions
més destacades
d'alguns dels convidats
però finalment
no t'acabes de mullar
dius que
l'especialista
no s'ha de mullar
ara
si t'acabarem
que et mullar
si era inevitable
segurament
hi ha
per exemple
el que diu el Marius
és a dir
probablement
era inevitable
que en un moment
o altre
sortís una segona
colla a Tarragona
i a més
veient l'evolució
posterior del fet casteller
que al final
n'hi ha hagut quatre
a la ciutat
i que hi ha colles
per tot arreu
encara més
i a més
perquè d'alguna manera
es recuperava també
la tradició
de dualitat
a Tarragona
a Tarragona
sempre
el més habitual
ha sigut que hi haguessin
dues colles
i no només una
el que sí que és
qüestionable
és això
si aquesta gent
que en un moment
donat
entra en els xiquets
de Tarragona
amb una voluntat
de canviar-la
si potser
haguessin tingut
una mica més de paciència
si haguessin aconsegut
fer el canvi intern
que per això
el títol també
és una mica
allò
no sé si sensacionalista
o no
però allò
de revolució
o reforma
és a dir
què s'ha de fer
s'ha de quedar
dins
treballar des de dins
prendre paciència
i intentar
fer el canvi
des de dins
o has de fer
la revolució
o marxar-te'n
i anar-te'n
de fet
l'any 78
el Guillermo
quan parla d'aquell any
és un any
en què Manel Sant Romà
i Robert Andreu
que són els principals ideòlegs
de la fundació
de la colla jove
són cassellers
del xiquet de Tarragona
i ells
ho expliquen
sense cap tipus de problema
ja treballaven
en la creació
de la nova colla
des de dins
per tant
des dels xiquets
es parla una mica
de la temporada
de la traïció
i es parla
de Manel Sant Romà
i Robert Andreu
com a traïdors
diu
i el 1978
és la temporada
de la traïció
que jo en aquest sentit
sí que trobo
que potser
és el que
aquí hi ha un punt
qüestionable
i que a més
explica
que per exemple
que hi hagi gent
dels xiquets
que efectivament
se senti traïda
això de dir
ostres
potser
s'hauria d'haver anat
més de cara
no?
No, però jo penso
que a veure
diverses coses
en primer lloc
l'inevitable
de les dues colles
jo penso que hi ha
també un error fonamental
el fet que digués
que no n'hi podien haver
dues
amb la qual
evidentment
tothom tenia ganes
de fer-ne un altre
segona
el component
elitista
que a més
això no el podem
descartar
tampoc
vull dir
dels components
de la cova jove
al principi
amb el mèrit
amb el mèrit
vull dir
això també
es diu al llibre
que jo penso
que la colla jove
fa un gran servei
a la ciutat
en el sentit
que arriba
a unes capes socials
i a uns estaments
que segurament
els xiquets
en aquell moment
no hi haurien arribat
vull dir
una miqueta
vull dir
aquest és
jo veig
allà
jo diria
que la rivalitat
que evidentment
és castellera
potser en aquell moment
més que mai
i que passa
d'altres coses
de vegades
durant molts anys
ha sigut
una miqueta
dient
els que van marxar
i els que es van quedar
els volem demostrar
que no calia
que marxéssiu
que es podia fer el mateix
una miqueta
aquesta seria
la filosofia de fons
i jo trobo molt interessant
l'estudi teu
i jo dic
treballant
amb el que vaig treballar
també
trobo que hi havia coses
aquí a Tarragona
que es deien
sota boche
que es deien
pel carrer
que es deien
però que no s'havien recollit
i jo penso
que això és el valor important
si em permets
la referència
que ha fet abans
l'Àngel
al llibre aquest
dels xiquets de Tarragona
Castellas de Tarragona
és el titular
exacte
és pertinent
perquè
primera perquè
coincideix
una mica
el que passa
que clar
jo faig un acutament
en un període
molt limitat
i el llibre aquest
parla tot el segle XX
però sí que hi ha
una coincidència
primera que a més
ho vam estar treballant
en paral·lel
jo me'n recordo
que parlava
amb l'Albert Pellarès
escolta
tu què et sembla
amb qui puc parlar
i ell m'ha dit
ostres
doncs estem fent el mateix
però en tot cas
hi va haver
un bon rotllo
li vaig dir
home
si voleu
i us fai arribar
el que tinc
i tal
però vaja
vam treballar en paral·lel
i el que sí que hi havia
una coincidència
en tots dos
entre cometes
projectes
és entendre
que
no només s'ha de parlar
de castells
que s'han parlat molt
sinó que s'ha de parlar
de castellers
s'ha de començar
a parlar de castellers
i que el que hem de començar
d'alguna manera
a estudiar
és no només
les fites castelleres
sinó sobretot
els components socials
i donar veu
als propis protagonistes
que això és una cosa
que el llibre aquest
dels xiquets fa
i que l'estudi
que he fet jo
tant doncs tan bé
entendre que
l'important en aquest cas
doncs en aquest cas
eren 20 entrevistes
i el llibre
diguem-ne
que parlen més
els protagonistes
del que parlo jo
i que probablement
és una cosa
que fins ara
s'ha fet poc
però jo crec que ara mateix
segurament s'anirà fent
cada cop més sovint
fer aquest tipus
d'estudi
o del que sigui
entenent que els castells
sí que és veritat
que són una feina col·lectiva
però que hi ha noms
i cognoms
i que hi ha gent
que potser
hi ha portat més o menys
i hi ha gent
que pot opinar més o menys
i que val la pena
recollir opinions
i testimonis
amb noms i cognoms
i no simplement
aquella cosa tan freda
del llibre clàssic de colla
que l'any tal
van fer no sé què
i el cap de colla era aquest
i a més a més
si hi havia
i si hi va haver un marrón intern
direm que va ser un any complicat
i callarem
no no
o sigui aquí
els marrons interns
dels xiquets
doncs jo els he intentat explicar
la pseudo-crisi
dels xiquets
de l'any 76
en la qual
primer plega
el president
després plega el cap de colla
i entra el gordito
de cap de colla
això és una cosa
que estava molt poc explicada
trobo jo
i és interessant
i d'altra banda
i de fet són coses
que a la llarga
acaben motivant
la creació de la colla jove
i la divisió
als inicis de la colla jove
va fortíssima
entre els xiruqueros
i els no xiruqueros
doncs és una cosa
que tampoc no s'explica bé
i val la pena explicar-ho
el llibre també ens permet
per exemple
conèixer com entres
a la colla jove
estaves aprenent
a alguna cosa
en una terrassa
de la Rambla Nova
i amb 15 anys
acabes entrant
a la Junta
Marius
com ha anat a parlar?
suposo que és una mostra
del que en aquell moment
va ser la gent fonamental
de la jove
d'estar un moment allà
al moto
uns quants
i dir-te
escolta aquí
fan una reunió
Jesús i Maria
per fer una colla de castells
i el primer que dius
que esteu atorrats
que no veus
que això dels castells
és per un tipus de gent
sense ara
definir-me amb cap objectiu
no?
És a dir
el cliché
que això m'agradaria
ressaltar-ho
per quan hem comentat abans
que si els inicis la colla
representava un grup
de gent elitista
de la ciutat
però també hem de reconèixer
que en aquell moment
era molt impermeable
una determinada manera
d'una imatge
dels xiquets de Tarragona
inclús jo recordo
que un cap de colla
dels xiquets de Tarragona
havia dit una expressió
no diré el nom
bé
és molt famós
que deia que
amb nens de casa bona
no se'n farien
de castells grans
perquè havien de ser
nens de carrer
una miqueta
això també
era un trencar
una sèrie d'idees
que avui en dia
per exemple
crec jo que això
a les altres colles
ja s'ha acabat
però estem contextualitzant
en l'any 78
aleshores
jo en aquella època
i m'agrada ressaltar
molt sovint
que nosaltres
som una colla
que potser portem
una idea moderna
d'entitat
però que hem begut
de les fonts
de les colles antigues
hem tingut contactes
amb Emili Esmirós
amb Coix del Morret
amb Estavets
i hem viscut
diades importants
ens hem tornat bojos
per anar a Sant Feliç
que avui en dia
hi ha molta gent
que no hi va
i jo penso que
nosaltres vam tenir sort
que vam d'alguna manera
poder aportar una cosa
nova al d'allò
però al mateix temps
vam poder viure
el que representava
els valors històrics
dels castells
a la ciutat
hauríem d'anar acabant
però abans m'agradaria
preguntar-li
els nostres comentaristes
primer Jordi Andreu
hem parlat
de les diferències
òbvies
que s'han recollides
en aquest assaig
dels xiquets
i la colla jove
en aquell temps
però avui en dia
2008
existeixen
diferències sociològiques
entre els xiquets
i la colla jove
o bé són dues agrupacions
més o menys semblants
tu Andreu
fins i tot
que has seguit també
l'evolució
de les dues colles
com ho veus?
Jo crec que moltes diferències
sociològiques
ara no hi ha
jo si n'hi ha
no la sé apreciar
jo sí que hi ha
molta diferència
de la meva colla
d'ara
de quan jo vaig començar
que jo vaig començar
el 89
i sí que hi ha
una gran diferència
d'aquesta colla
no?
Entre les dues
ara mateix
jo crec que no
jo crec que el fet
que una gent
s'apunti
amb una colla
o amb una altra
correspon
simplement
a una coincidència
casualitats
grups d'amics
i que un color
t'agrada més
que un altre
no perquè uns
siguin d'una manera
uns d'una altra
jo no
no ho crec gaire
jo no sé apreciar
si n'hi ha
un casteller
dels xiquets
i un de les joves
poden sentir còmodes
si s'intercanviessin
de colles
per tant
Martí?
home no t'ho sabria dir
exactament
però
no t'ho siguin
invitant el transfuguisme
gràcies
gràcies
jo crec que
s'hi podrien
arribar a sentir
jo crec que ara
realment
no hi ha
les diferències
que hi havia
al començament
tu abans
podies
per veure l'aspecte
d'un casteller
sapiguer de quina colla era
jo crec que ara
això és absolutament
impossible
ara mateix
és el que diu ell
la gent s'apunta a les colles
depenent de circumstàncies
de grups d'amics
i aquestes coses
jo crec que ara mateix
això ja no
ja no existeix
no existeix ja
aquestes diferències
home jo crec que són
és a dir
el que no hi ha és
la divisió
clara que hi havia
en aquell moment
és a dir
i la contraposició
tan clara
això és evident que no
és a dir
avui en dia
no només les dues colles
de Tarragona
sinó en general
la majoria de colles
són molt semblants
entre altres coses
perquè ara
totes les colles
i és una de les característiques
de les colles modernes
són àmplies
és a dir
són colles que agafen
a tothom
com si diguéssim
jo sí que crec
que hi ha alguns matisos
que sí que es mantenen
però després hi ha una cosa
que és molt divertida
l'altre dia parlàvem
amb algú de la colla jove
no fundador
però dels antics
que fa molts anys que hi és
i que per tant
mentalment
té com la sensació
que la colla jove
és la colla moderna
i la colla jove
i deia
ostres
és que un nebot meu
un parent secundari
se m'ha apuntat als xiquets
i l'altre dia
vaig preguntar
però tu com és que t'apuntes als xiquets
i no t'apuntes a la jove
que som els
i diu
home
és que els de la jove
són uns hippies
i diu
collons
hem passat de ser els pijos
a ser els hippies
i diu
clar
i ara miro
i dic
doncs podria dir que és veritat
perquè la gent jove
que s'apunta a la nostra colla
potser fins i tot té un perfil
més
diguem-ne
més de la resta
i tal
vull dir que curiosament
al final les coses
acaben donant voltes
i
sí sí
o més minyoneti
més aquell punt
més aquell punt
ho hem d'anar deixant
però no m'agradaria acabar
sense preguntar-li
al Màrius i l'Àngels
si les Santa Tecles
de principis dels anys 80
aquests duels
de fa 25 anys
entre xiquets i jove
eren molts diferents
als que vivim avui en dia
home
francament sí
entre altres coses
perquè quarts de tres
ja estaves dinant a casa
però vaja
jo clar
no jutjaré
coses
que potser ara
tampoc no toquen
però realment
l'esperonament
que tenia
aquell
tet a tet
aquell
mama
amb els xiquets de Tarragona
aquells primers anys
amb tot el que ens hi jugava
amb uns
i els que s'hi jugaven
amb els altres
realment avui en dia
no ho és
és una altra cosa
no dic ni millor ni pitjor
però que tenia un altre gust
jo recordo i ho dic també
en el llibre
especialment
l'any
no recordo si era el 89
que les dues colles
descarreguen el 4 de 8
a la plaça
de la Font
jo em vaig emocionar
aquell dia
com a Tarragoní
i això és de les coses
que recordo
i després evidentment
la competència
que hi ha hagut
i les pujades
i les baixades
i les igualades
tot això
però vull dir
en el fons aquest és un fet
que jo recordo
molt especialment
senyors
en Jaquonesa
Màrius Casabí
gràcies per ajudar
a contextualitzar-nos
aquesta període històrica
aquesta temporada
sembla que entre tots
plegats
hem posat de moda
Guillermo
moltes gràcies
per cert
el Guillermo Sol
és el sotdirector
del programa
Quarts de Nou
aquesta setmana
hi haurà
programa especial
de la baixada
dels pilars
de la Mercè
dimecres
com anirà tot plegat
passa a palavra
no, anirà
però encara
estem acabant
de perfilar
perquè la veritat
és que això
de la baixada
dels pilars
és bastant complicat
i a nivell tècnic
té certa complicació
és un recorregut llarg
és un recorregut
enmig dels carrers
enmig de la festa major
que estarà tot ple de gent
i home
tècnicament
té la seva dificultat
dimecres al vespre
no sé ben com
però hi haurà
programa
d'edició especial
del Quarts de Nou
magnífic
i a veure si
d'aquí uns mesos
podem veure ja aquest llibre
de la revolució
i la reforma
moltes gràcies
gràcies
anem a la publicitat
d'aquí uns instants
fent balanç
de la diada
de diumenge passat
i parlem amb els caps de colla
Rapsol IPF
ha ajudat a l'esbar d'en Saire
de Tarragona
a recuperar
el Vall de Cocis
El premi T6000
vol donar suport
a la millora
i ampliació
dels elements
del seguici
de la ciutat
Rapsol IPF
amb la cultura popular
i tradicional
de Tarragona
Rapsol IPF
amb els castells
a Tarragona Ràdio
El secret de l'eterna joventut
és lluitar cada dia
per millorar el món
és crear i oferir serveis
que millorin la vida dels altres
El secret de l'eterna joventut
és buscar i donar solucions
als que arriben
als que marxen
als que comencen
als que es consoliden
als que tenen somnis
als que prenen decisions
Aquest és el secret
de la nostra joventut
Caixa Lalletana
145 anys
i tan jove
Caixa Lalletana
patrocina Toc de Castell
Continuem endavant
el toc de Castell
avui programa especial
des del Pla de la Seu
enmig d'aquest concert vermut
de la beguda convidada
ara
de qui us hi se'n saludarem
els caps de colla
de les colles de la ciutat
dimarts és Santa Tecla
dimarts és el dia
de la festa Major Tarragona
diada per tant importantíssima
però abans Raquel
hem d'esplaiar-nos
en el balanç
de la diada
de diumenge passat
Doncs sí
abans parlàvem
de la diada
de Santa Tecla
o com es vivien
les diades de Santa Tecla
als anys 80
ara hem de parlar
d'una diada
doncs de nova creació
una diada més recent
com és la diada
del primer diumenge
de festa Major
una diada
en què doncs
la jove xiquets de Tarragona
va aconseguir
descarregar
aquest 3 de 9
amb folre
va carregar
aquest 5 de 8
i on els xiquets
doncs es quedaven
a un pas
res a mil·límetres
d'aconseguir
el que ha estat
el seu gran objectiu
aquesta temporada
Martí
per què
abans ja ho preguntàvem
abans ja ens fèiem
aquesta reflexió
però per què la jove
va poder descarregar
aquest 3 de 9
amb folre
home jo crec que va poder
descarregar aquestes de 9
amb folre
perquè estava molt ben assajat
estava molt ben saballat
s'havien fet les coses
com s'havien de fer
per part de la tècnica
jo crec que la pregunta
és més
per què no s'havia
descarregat
des de feia 9 anys
i segurament
ni nassos mateixos
ens la sabrien
respondre bé
si no després
el senyor cap de colla
que
ell que n'entén més
que ho expliqui
exacte
jo crec que és aquesta
la pregunta
segurament hi havia
petits detalls
hi havia petites coses
que no sabíem
solucionar
que no sabíem
trobar l'assaig
i que ens trobàvem
a plaça
i que això
condemnaven el castell
però bé
no sabem ben bé
explicar per què
la jove
no se n'havien sortit
amb aquest 3 de 9 en folre
les últimes temporades
els xiquets de Tarragona
en canvi
per Sant Magí
havien aconseguit
completar un 3 de 9 en folre
el mes matiner
de la seva història
arribaven a la diada
del primer diumenge
de festes
amb l'objectiu
de repetir
aquest castell
què va passar
en aquest cas
què va canviar
respecte a Sant Magí
bueno va canviar
primera que són castells
molt difícils
un castell límit
que només hem descarregat
tres cops
per tant
no podem esperar
que sempre que el provem
el descarreguem
el dia de Sant Magí
em deies
ostres podeu acabar l'any
amb quatre
i jo et deia
bueno
tant de bo
però
tranquil·la
sí
és un castell
complicadíssim
molt difícil per nosaltres
i evidentment
poden caure
va passar
bueno
no el vam agafar
tan bé
com el dia de Sant Magí
hi havia més nervis
segurament
el fet que la jove
el descarregués abans
va afectar
és una cosa
que no es pot entrenar
això és així
hi ha qui li afecta més
hi ha qui li afecta menys
amb una colla
amb un col·lectiu tan ampli
doncs
sempre hi ha gent
qui està més afectada
hi ha qui no
hi ha qui li provoca un efecte positiu
i hi ha qui li provoca un efecte més negatiu
bueno
això no es pot entrenar de cap manera
només que a base de temps
de diades
de trobar-t'hi
i saber reaccionar
a aquestes dificultats
de totes maneres
sí és cert
que és un castell
que no ens va anar tan bé
com Sant Magí
però que
amb la lentitud
amb què va anar
i amb algun problema
que vam tenir
doncs el teníem carregat
gairebé
que la diferència és ben fina
però que vam arribar
fins allà dalt
tot i ser un intent
no el millor que hem fet
per tant
això ens fa pensar
que
el podem tornar a descarregar
però
hem d'assumir
que és el nostre castell límit
que pot passar
que ens pot caure
i que
hem de reaccionar una mica millor
a les adversitats
Deixant de banda
els castells jove i xiquets
també vam viure
a la plaça de la Font
el duel entre els castellers
de Vilafranca
i la colla vella
dels xiquets de Valls
segurament un duel
més descafeinat
del que era previsible
perquè no van acabar
de reaixir
els intents
de castell de gama extra
com vau veure
com vau viure
aquest duel?
Bueno
les dues colles
ho intenten
cada any
la vella
ho intenta
també és una cosa
que no s'aconsegueix
són tossuts
sí
però és una cosa
que no s'aconsegueix
d'avui per demà
portar tota la colla
per fer castells
de gama extra
en una plaça
doncs no és una cosa fàcil
de fet
cada cop
som més comptades
les ocasions
en què es pot fer
i és una cosa
que el procés
d'una colla
assimilar
que s'ha d'anar
a tal lloc
a fer aquests castells
és una cosa
que perda el seu temps
i porta el seu temps
d'habituar
i de preparar la gent
de mentalitzar-los
i bé
és una feina
que costa el seu temps
les dues colles
ho intenten
hi ha anys que se'n surten
anys que no
i en guany
no se'n van sortir
també penso que
dintre d'aquest procés
falta aquest increment
de gent
de les dues colles
que s'hi tenen
a dies com Sant Fèlix
o altres diades
Martí
creus que és la colla vella
una mica la que es tira
del carro
la que ho força
tot plegat
i que
doncs el dia que a la vella
li sortir alguna cosa
a la plaça La Font
això ja obligarà
automàticament
els castellers de Vilafranca?
Sí
jo crec que
si no fos per la vella
hi hauríem molts
molts intents d'aquests
que no els veuríem
perquè la vella
realment és la que
la que intenta
donar-li nivell
de castells de gama extra
que és a plaça
i és una cosa
que s'ha d'agrair molt
i que tots els terragonents
s'han de tindre molt clar
a part d'això
és cert
que és el que comentàvem
al principi
que realment Vilafranca
ve amb bastanta poca gent
segurament la diada
no li conen el millor moment
venen de vacances
em sembla que només
s'havien assajat dos cops
abans de vindre
a l'actuació
i això evidentment
repercuteix
la vella
la vella
a veure
sempre que han vingut
han intentat donar el màxim
i ja sigui per un motiu
o per un altre
al final no se n'han sortit
però com a mínim
ho intenten
i això és d'agrair
això va ser diumenge passat
en aquesta diada
del primer diumenge de festes
s'ha de passar pàgina
però dimarts
arriba a Santa Tecla
la diada
en què prenen part
les quatre colles
de la ciutat
i com és habitual
el toc de Castell
volem parlar-ne
amb els màxims responsables
de les colles
Sant Jordi Crespo
cap de colla
de la jove
de Tarragona
bon dia
bon dia
també ens acompanya
el Pasqui
Josep Maria Pasqual
al cap de colla
dels Castellers
de Sant Brè i Sant Pau
Pasqui
benvingut
bon dia
també ens acompanya
el Jeroni Brú
al cap de colla
dels xiquets
en Jeroni
benvingut
de que us vinc
ens saludarem telefònicament
l'Isaac Herrera
al cap de colla
del xiquet de Serrallu
avui el xiquet de Serrallu
bé de fet aquests dies
les quatre colles
es bolquen en la festa major
però avui hem enganxat
els xiquets de Serrallu
a mitja cercaviles
tenen la musclada
i vaja
finalment l'Isaac
doncs el tindrem telefònicament
senyors
previsions a cara
a aquest dimarts
Jordi
què és el que poden provar
la colla jove
a la plaça de la Font
a partir de la una de migdia
doncs
doncs no ho sé
la veritat és que està molt difícil
suposo que és una decisió
d'aquelles
que et fa guanyar
el sou de cap de colla
perquè després
de l'actuació
del
del diumenge
hi ha alguna gent
que està tocada
amb la qual cosa
ens condiciona
les alineacions
dels castells
i hem de fer canvis
tant en l'estructura del 3
com en l'estructura del 5
i bé
com comentàveu
fins ara
doncs estem parlant
dels nostres castells límits
i estem parlant
de castells
que estan allí
on hi ha el nostre
tope de possibilitats
i per tant
no sé fins a quin punt
doncs estem capacitats
en un assaig
o introduir canvis
i no haver pogut rodar-los
el que ens agradaria
als assajos
i això és
per un punt
potser el cap fred
et diu això
i per l'altre
el cap calent
et diu que és festa major
i que potser
has de tirar més
però bé
s'ha de valorar tot molt
hem de parlar molt
sobretot hem de parlar molt
amb la canalla
també
perquè crec que
han fet un exercici
d'estirar de la colla
molt important
i ens han estat estirant
i si arriba un moment
en què ells necessiten
dir
escolteu
nosaltres no podem portar
el pes de la colla
necessitem parar
doncs se'ls haurà de donar
tota la tranquil·litat
del món
per tant valorarem tot
parlarem tots molt
suposo
i ja veurem realment
què es pot fer
però vaja
que tant podrien fer
algun dels castells
que vam estrenar
el diumenge passat
com perfectament
podria ser que la jove
portés a plaça
la ja
reconeguda trileta
i ens haguéssim de quedar allí
per no volguer estirar
més el braç que la màniga
en el cas dels castellers
de Sant Pere i Sant Pau
no sé si el 3 amb l'agulla
que ja vam veure
per la diada de Sant Magí
serà l'objectiu
o són altres els castells
que us plantegeu
de cara a aquest dimarts
objectius tenim bastants
el que passa que
tota la gama
sí
a veure no
hem de tindre els peus a terra
sàpiguem
d'on arribem
han fet una fenya
en guany molt avançada
molt guapa
llavors
els castells estan preparats
torno a la de Sant Magí
s'ho hem de creure
tot el que tirem
si s'ho creiem
ho descarreguem
i demà tenim ensatge
acabarem de redonir
i dir l'ordre dels castells
i quins castells
decidirem
home però alguna coseta
ens podràs avançar
sí com a mínim
el de Sant Magí
com a mínim el de Sant Magí
sí sí sí
i el 3 amb l'agulla
entre els plans o no
en els teus segur que sí
sí els meus sí
fixa
Geroni per part dels xiquets
com afronteu la diada de dimarts
bé la diada de Sant Tegla
per nosaltres és
com diríem
com una parada de box
i portàvem un Fórmula 1
i el diumenge passat
doncs vam tindre una topada
i diguem-ne
que Sant Tegla
si era l'entrada de boxes
on hem de tornar
a recol·locar totes les coses
al seu lloc
vam tindre bastants tocats
la canalla
l'hem d'enfortir moralment
i bé
ja t'ho dic
una parada de boxes
els castells
no te'ls puc dir
a hores d'ara no saps com es podrà concretar
aquesta intuïm baixada de nivell
de cara dimarts
a veure sí
ahir a l'assaig vam treballar diverses coses
i bé seguirem treballant
el dilluns tenim un altre assaig
i bé seguirem treballant
amb la canalla sobretot
perquè a part que al tronc hi ha alguns tocats
i a la pinya també
doncs
la canalla és el més important
i llavors
afrontem la diada de Sant Tegla
com una diada
per agafar moral
per la canalla sobretot
i per recol·locar
i conduir els xiquets
un altre cop
a primera línia
de la sortida
per concretar-ho
en la mesura del possible
podríem dir que
3 i 4 a 8
podrien ser els cassets
que mínimament estan
clars en aquests programes
que podrien ser un punt de partida
per tenir una idea més o menys
sí
en principi 3 i 4
els farem
i llavors ja
ja veurem de què ho acompanyem
i no sé si podem saludar
ja a l'altre costat del telèfon
el cap de colla que ens falta
el cap de colla dels xiquets del Serrallo
molt enfeinat avui
amb aquests actes de festa major
Isaac Carrera
molt bon dia
doncs vaja
està tan enfeinat
que no el tenim
no sé
no sé
qualsevol cas esperem
d'aquí uns instants
ara sí
ara sí que podem escoltar l'Isa
bon dia Isaac
bon dia
molt enfeinat
amb la festa major
dèiem
servim musclos
em sembla que et tenim
sí
t'has sabit musclos
algun any el vam portar uns quants
aquí
va passar a seu
ho sento que aquest any
no pugui ser allà
carai
t'has fallat
t'has fallat
el tenim aquí a baix
al Serrallo
avui a musclos
Isaac en tot cas
estem fent una ronda
per saber doncs
quins són els objectius
de les quatre colles
de cara a aquest dimarts
pel que fa als xiquets del Serrallo
quins són els objectius
que us plantegeu?
nosaltres
el darrer assaig
el darrer assaig
el vam fer ahir
tot i ploure
com sempre ens passa
el nostre assaig
i un munt de pluja
una miqueta pluja
jo que fastida
una miqueta l'assaig
però vam poder acabar
de retocar
tot que teníem
i farem el 5
si va bé el 5
que és el primer
que tindrem aquesta temporada
estaríem el 2
i el 4 amb l'agulla
estem parlant
del 2 de 7
sí
del 2 de 7
com han anat
els últims assajos
d'aquest castell?
els assajos
bueno
els assajos
han anat força bé
les típiques proves
no?
fins a dos
tira una miqueta
l'acotxador
damunt de la pilla
el 2 de 6 net
però vamos
és un castell
no un castell
és un senyor castell
i ja se sap
que per molt bé
que el tinguis
l'important
és que et surti
el dia a plaça
estem parlant
amb els 4 caps
de colla
pel que fa a les colles grans
xiquets i joves
podríem dir
que el fet
que tingueu
un any
sigui any de concurs
d'aquí dues setmanes
condiciona encara més
el que pugueu provar
aquest dimarts?
no t'entends molt bé
però crec que et dic
si condiciona
que hi hagi concurs
o no
sí, sí
si et sembla
Isaac
trasllem primer
aquesta pregunta
als xiquets
i la colla jove
tinc aquí la xaranga
bueno
i la festa d'arrere
la te sento molt bé
és la festa major
això és el directe
això és el sortir al carrer
ho sento bé
però estic aquí
sentat aquí
a la vorera
amb les barquetes
i estic la mar de bé
no sé
m'ha dit
algú del concurs
si condiciona
que tirem abans
el dos
o algú pel concurs
sí, sí
tira, tira
no
de condicionar-nos
no
sinó que
ja teníem ganes
el volíem tirar
pel onze
però per dos problemes
que van tirar
no el vam poder tirar
l'onze
i el vam tirar
per Santa Tegla
i pel concurs
no ens volem quedar
sols amb els dos
de set
sinó que volem arriscar
una miqueta més
però vamos
que tot és com
surti Santa Tegla
com acabi
les dos setmanetes
abans del concurs
que els assajos
estan anant força bé
però vamos
pas a pas
En el cas de la jove Jordi
ens sorprèn
potser una mica
si més no
a nivell personal
doncs
aquesta prudència
aquest
aquest parlar
amb tanta tranquil·litat
dels objectius
de Dimats
sobretot tenint en compte
el resultat
obtingut
en la diada
del primer diumenge
de festes
no sé si
com deia el Jordi
això respon
que d'aquí 15 dies
tenim concurs
de castells
no
no vull dir
no és tranquil·litat
tampoc
suposo que
la mala llet
va una mica
per dintre
però
no
estem parlant
que és un castell
que bé
i nosaltres
vam voler fer-ne dos
diumenge passat
un es va descarregar
però bé
i l'altre
va quedar encarregat
i vull dir
en un moment determinat
per tant
són castells
que a nosaltres
ens fan anar al límit
i els has de tenir
molt ben treballats
molta mentalització
has d'anar al 100%
i jo el que veig
és que doncs
probablement
a l'hora de moure
l'estructura
i d'haver de fer canvis
hi ha el dubte
de si podem arribar
al 100%
amb aquest castell
com que
no anar al 100%
probablement
signifiqui
no descarregar-lo
doncs
probablement
no toqui
si
pel que sigui
veig mentalització
de la colla
o veig ganes
i tothom
m'adona aquestes garanties
que arribarem al 100%
no en quant a motivació
que ja ho dono per fet
ni en quant a ganes
sinó en quant a rendiment
de dir
sí que podem donar
aquest punt del 100%
per anar al límit
doncs apurarem
però jo crec que
probablement
ens hagi faltat
una setmana
el concurs
no
si no hagués de fer
cap canvi
o tingués les estructures
la setmana passada
probablement
haguéssim fet
els dos castells
una altra vegada
entre altres coses
perquè
hi havia moltes ganes
de confirmar aquest 3
i d'intentar
esveir dubtes
del 5
el problema és que
hem hagut de modificar
l'estructura
i llavors
això ja és una altra història
en el cas dels xiquets
en una temporada
en què es descarrega
el 3 de 9 amb folre
en què
doncs arribes a la diada
el primer diumenge de festes
i el tornes a intentar
haver de frenar
haver de parar boxes
com comentaves
potser el que requereix
ara de cara
a la diada de Santa Tecla
és una feina psicològica
amb la gent de la colla
per
doncs treballar
la motivació
m'imagino
sí
a veure
veníem d'estar
al davant
i com t'he dit
la parada d'aquesta boxes
és
entrem
i la gent
vulguis o no
és com posar-li un fren
anàvem disparats
i això
la caiguda
ens va condicionar molt
i Santa Tecla
ha de servir això
per
per enfortir
la moral de la colla
i sobretot
la moral de la canalla
i
a veure
els castells que fem
són molt importants
com deia el Jordi
el 3 de 9
per ells és un castell límit
i per nosaltres també
llavors que ens caigui
pot passar
ens va passar
vam tenir una caiguda molt dolenta
i ara toca
doncs
mentalitzar la gent
que Santa Tecla
és una parada
per després tornar a enganxar
i tornar a enganxar
amb les màximes forces
i amb la màxima motivació
amb la que puguem
el concurs
queda dues setmanes
dues setmanes i alguna cosa
i amb aquest temps
hem de seguir apretant
i hem d'apretar el tope
per arribar al concurs
amb les màximes expectatives possibles
Pasqui, com ha evolucionat
la colla de Sant París
i Sant Pau
des de Sant Magí fins ara?
Molt bé
La veritat és que sí
s'ha demostrat la fenya
la mostra van tindre
l'11 de setembre
que feia des de 2001
que no descarregava
en dos castes de set
la diada de l'11 de setembre
això vol dir
que el treball
s'està realitzant bé
i llavors
el progrés
ha sigut
superpositiu
molt bo
Doncs escoltades
les previsions
les opinions
dels quatre caps de colla
Andreu, Martí
com ho veieu?
com veieu
sobretot
aquesta frenada
per part de les colles
joves i xiquets?
Bé, hi ha anys
que condiciona
anys que no
l'any passat
nosaltres vam carregar
el 3 de 9
i el vam poder tornar
el 23
vam tindre sort
no vam tindre cap problema
la jove va provar
el 3
no se'n va sortir
i va tornar
va poder-lo tornar
a provar
el 23
també
el 3 de 9
i bueno
a vegades se poden
i a vegades no
les circumstàncies
són les que manen
i de vegades
surts sense ningú
tocar
i et pots tornar
a plantejar
el mateix castell
i a vegades que no
i com diu el Jordi
si es volen provar
castells tan grans
és perquè hi ha una feina
de tot l'any
amb una estructura
molt determinada
amb una alineació
concreta
que la pots encertar
o no
però en tot cas
és la que es treballa
durant tot l'any
i canviar una peça
doncs
és molt difícil
és d'aquelles coses
que igual
només s'entenen
des de dins
i si tu vols tenir
el mateix nivell
amb el castell
doncs
si has de canviar
una peça
doncs clar
és que no
és molt difícil
ho pots fer
amb un 3 de 8
per exemple
però en el nostre cas
o amb un 4 de 8
però amb un 3 de 9
és que
les colles que farien
el 3 de 10
si els hi passés això
segurament
tampoc el podrien
arribar a provar
doncs
al nostre nivell
suposo que és una cosa
bastant similar
i ja t'ho dic
hi ha anys que va bé
i hi ha anys que va malament
en guany
doncs mira
no hem tingut gaire sort
amb les caigudes
i haurem d'esperar
dies millors
Martí
com ho veus tu
tot plegat
no home
jo crec que és molt lògic
el que diuen
els caps de colla
d'aquestes dues agrupacions
perquè evidentment
estem parlant de castells
que no ens oblidem
són castells
molt molt molt difícils
la línia
en sa
l'èxit i el fracàs
estem parlant
de línies molt fines
i de feina
de tot un any
i no es pot tirar
així per la finestra
tranquilament
perquè vulguis
fer algun canvi
a última hora
i et precipitis
crec que és molt important
que recuperi confiança
per part dels xiquets
el 3 de 9
és un castell
que van demostrar
el dia de Sant Màgir
que el tenen
van demostrar
el dia de festa major
no el tenien tan bé
potser faltava una mica
de convicció
el que sigui
però van demostrar
que és un castell
que també tenen
i la jove de Tarrogan
el mateix
amb el 3 de 9
i amb el 5 de 8
de totes maneres
com deien
són castells
límit
que no es permeten
gaires canvis
ni gaires virgueries
s'ha d'anar
amb el millor
i amb tot el ben assajat
segurament d'aquí dues setmanes
al concurs
això ja estarà
pel que fa
a les actuacions
de les altres dues colles
haurem de ser especialment
expectants
de què pot donar
si l'intens
anunciat
per part dels xiquets
de Sarrallo
de 2 a 7
i fins i tot
l'Isaac ara ens comentava
i pel concurs
encara
sempre parant
alguna cosa més
en forma
ell no ho ha dit
però és això
de 3 a 8
sí
la veritat
és que és molt interessant
el duel
diguéssim
de castells grans
que es viu segurament
per la dia
de festa major
entre xiquets i jove
es reprodueix
el dia de Santa Tegla
amb
Sant Pere i Sant Pau
i Sarrallo
i la veritat
és que s'anuncien
construccions molt interessants
serà veure
com surten a plaça
perquè és el que comentava
l'Isaac
l'evoluació
que tinguin
per a aquesta Santa Tegla
pot marcar molt
el concurs
tant ells
com Sant Pere i Sant Pau
doncs senyors
si et sembla
és el moment
de fer els sorteig
de l'ordre d'actuació
de la dia de demà
nosaltres hem preparat
4 paperets
d'acord
en cada paper
ja l'1, 2, 3 i 4
l'Isaac Herrera
no hi és
però Isaac
si et sembla
la Raquel Sanz
es posarà la camisa blava
per un dia
i serà la teva mà innocent
d'acord?
vaja
la camisa blava
la Raquel
di que triaré
el paperet del Serrallo
ara m'agrada
la camisa blava
sí senyor
escolteu
tenim aquí els 4 papers
vosaltres mateixos
qui vulgui
que vagi agafant
l'agafa primer
sempre et toca
el primer miro
després l'agafa
Jordi Grespo
Raquel Sanz
Sorinyo
te'n presenta
un sorteig
que una taula rodona
Jordi
jo que no estic aquí
se'n paga la ronda igual
eh
a veure
endavant
senyors
el primer
el xiquet surt en primers
segons
segons Sant Pere i Sant Pau
tercers
tercers el xiquet del Serrallo
ep
ja va bé
ja sabem qui paga
i quart
i quarta colla joa
em guanya a canvi
si passeu per aquí el Serrallo
ho teniu gratis
avui a Vermut
doncs cap al Serrallo
em prenem nota
no saps que
aquesta temporada
us ha canviat tot
de moment sí
home si els canvia l'ordre
per fer el 3 de 9
ja ho canvia
jo també
senyors
recordem l'ordre d'actuació
de la dia d'aquest dimarts
els xiquets de Tarragona
obriran plaça
en segons
seran
els
castellets de Sant Pere i Sant Pau
tercers els xiquets
al Serrallo
i quarta
la colla jove
xiquets
Sant Pere i Sant Pau
Serrallo i jove
que ha passat Crespo avui
que ha passat
què dius Isaac?
que estem sent
el que parlo
sí sí
bueno deixem-ho estar
Isaac
si ets
deia que li he passat el Crespo
sortir 4
això és per raro
Isaac
moltes gràcies
molta sort dimarts
d'acord?
vinga
vinga
a reveure
senyor
Jordi Crespo
José María Pascual
Geron Ibreu
molta sort per aquest dimarts
que vagi bé
Santa Tecla
i òbviament
em farem balanç
a Tarragona Ràdio
i a Navalls
moltes gràcies
a reveure
bon dia
queden
escassament 6-7 minuts
pel punt de les dues
fem l'última pausa
per la publicitat
i ràpidament
ens fixem
en les altres actuacions
importants
d'aquest cap de setmana
Rapsol IPF
ha col·laborat
en l'edició del disc
en recopilatori
de Valls de Castells
Valencians
i Moixigangues
el Premi T6.000
vol donar suport
vol donar suport
a la millora
i ampliació
dels elements
del seguici
de la ciutat
Rapsol IPF
amb la cultura popular
i tradicional
de Tarragona
Rapsol IPF
amb els castells
a Tarragona Ràdio
El secret de l'eterna joventut
és lluitar cada dia
per millorar el món
és crear i oferir serveis
que millorin la vida dels altres
El secret de l'eterna joventut
és buscar i donar solucions
als que arriben
als que marxen
als que comencen
als que es consoliden
als que tenen somnis
als que prenen decisions
Aquest és el secret
de la nostra joventut
Caixa Lalletana
145 anys
i tan jove
Caixa Lalletana
patrocina
Toc de Castell
Aquesta mateixa tarda
també hi ha actuació
de Festa Major a Reus
la Diada de Misericòrdia
Joves de Valls
Capgrossos de Mataró
i Xiquets de Reus
hi arriben amb objectius
prou ambiciosos
Les Joves de Valls
té clar que el 5 de 8
serà el castell de sortida
És a partir d'aquí
on sorgeix la incògnita
de si els vermells
seran capaços
d'arrossegar prou camises
per intentar el castell de nou
Escoltem el seu cap de colla
Pere Rico
Aquest dissabte
la nostra intenció
és ja fer el salt
cap als castells de 8
Diguem que hem estat
tres quarts ben bons
a la temporada
fent construcions
de 7 i mig
i durant tot aquest temps
hem pogut treballar
d'una manera molt intensa
tot el que és els pisos
els pisos de dalt nous
i fins i tot
algun canvi
que hem pogut realitzar
al pis de segons
respecte a les construcions
que teníem l'any passat
A poc a poc
doncs bueno
que hi ha anat
agafant confiança
i realment
doncs per aquest dissabte
la nostra intenció
és ja portar el 4 de 8
a plaça
d'una manera
definitiva
per fi
Òbviament aquí escoltàvem
no era Pere Rico
cap de colla de les joves
sinó Rafa Llames
cap de colla
dels xiquets de Reus
on ens anunciava
aquesta intenció
dels de la camisa avellana
d'intentar el primer castell
de 8 de la temporada
ara sí
aquí escoltarem
és Pere Rico
cap de colla de les joves
on ens parla
precisament d'això
de la intenció
dels vermells
de portar Castell de Nou
a la plaça del Mercadal
Bueno
en principi
a veure si 5 de 8
de primer castell
segurament que serà
la segona ronda
està amb el 3
de veure si podem portar
genteta
i si no
doncs hauríem de passar
un altre 4 de 8
4 de 8
4 de 8 amb el Pilar
o alguna cosa així
De la seva banda
els capgrossos de Matarot
també tenen en la catedral
i el 2 de 8 en Folra
els seus principals objectius
tot i que tampoc
no descarten portar
algun Castell de Nou
al Mercadal
Lluís Feliu
és el cap de colla
del Salmaresme
Home
ens agradaria
ara de cara a Reus
doncs fer un pas endavant
i poder portar
el 5 de 8
i la Torre de 8
i el tercer Castell
ja veurem
si
té per 3
per 4
però
però al mínim
5 de 8
i Torre de 8
I ja de cara a demà
diumenge
doncs també s'ha de destacar
la diada de la Mercè a Barcelona
on un cop més
Minyons de Terrassa
i Castellers de Vilafranca
acompanyaran els Castellers de Barcelona
Els Minyons
tenen clar
que el repte
passa per completar
el 5 de 9
que per Sant Fèlix
els va quedar
només encarregat
a més
els Malbes
també podrien estrenar
un pilar de 7
en Folra
que segons el seu cap de colla
Lluís Maioles
ja està a punt
Després de l'actuació
de Sant Fèlix
on vam poder
comprovar
que aquest 5 de 9
no el vam descarregar
per un fallo
purament tècnic
llavors
doncs la idea
està claríssima
d'anar a repetir
aquesta actuació
descarregant-ho tot
3 de 9
5 de 9
i 4 de 9
en Folra
i arrodonir-ho
amb un pilar
de 7
que també
tenim moltes ganes
de fer
i si els castells
dels Minyons de Terrassa
estan clars
de cara a aquest diumenge
menys clares
estan les coses
per part dels castellers
de Vilafranca
després de l'ensopagada
amb la Torre de 9
a la plaça
de la Font
els castellers de Vilafranca
tenen clar
que els castells de 9
són l'objectiu
i veurem
si podrem veure
alguna coseta més
David Miret
és el cap de colla
dels castells de Vilafranca
Descarregar una copa
dos castells de 9
això és evident
tant el 3
com el 4
i depèn
de l'assatge
d'avui divendres
de tirar la Torre de 9
o no
no és prioritari
ni molt menys
el prioritari
ara és
perfilar
la cosa
de cara al concurs
i no caure
gens
gens
gens
vull dir
si veig
que hi ha un bon entorn
i la colla
en té ganes
i tot
tirarem la Torre de 9
sinó
prioritari
fer dos castells de 9
i acompanyats
d'un 3
amb l'agulla
suposo
un 4
amb l'agulla
i darrere un pilar
en principi
de 7
en principi
de 7
Tampoc
no es queden enrere
si més no
en ambició
uns castells de Barcelona
que malgrat
que aquesta temporada
no han estat capaços
de completar
el 2 de 8
en Folra
es plantegen
portar a plaça
un castell de 9
Eduard París
és el president
dels castells de Barcelona
estem parlant
amb la tècnica
a veure si
els últims assajos
podem concretar
un número de gent
suficient
com per poder
plantejar-nos
castells de 9
que és el desig
que tots portem
i potser
doncs
arrodonir-ho
amb el 2 de 8
en Folra
que aquesta temporada
encara no
hem descarregat
s'agradaria
completar-ho
amb potser
3 de 9
4 de 9
qui sap
quins serien
els castells
que realment
aconseguirem
però
l'objectiu
està
en
recusar-nos
sols
Estem ja fora de temps
en qualsevol cas
Andreu Martí
una miqueta
un repàs
d'aquestes previsions
que hem escoltat ara
per diades importants
aquesta tarda a Reus
demà la Mercè a Barcelona
tenim per exemple
el primer intent
de Castell de 8
de la temporada
de xiquets a Reus
capgrossos
i joves de valls
que sembla que vol forçar
la màquina
demà la Mercè
un altre duel
entre colles punteres
quina valoració
feu d'aquestes previsions
que hem escoltat?
Home, és un cap de setmana
interessant
hi ha moltes actuacions
i molt importants
i bé
totes les colles
si t'hi fixa
també estan en clau
de concurs
i ningú vol
jugar-se-la més del compte
excepte els minyons
excepte els minyons
que no van a concurs
i que tiren 5 de 9
correcte
bé, de fet
sí, clar
però
de fet és així
totes les colles
ho miren així
i tots els castells
i tot el pensament
no liar-la
el dia 5
no liar-la abans d'hora
pel dia 5 d'octubre
és una mica
aquesta contraposició
perquè d'una banda
vols fer grans casseig
per esperar les colles
abans del concurs
però clar
a dues setmanes
ja
el marge de maniobre
si tens un contratemps
important
és mínim
sí, sí
evidentment
ara ja tornem
o sigui
comença la segona part
i la part final
de la temporada
i les colles
volen estar al màxim
sempre pensant
en les situacions
importants que tenen
sigui el concurs
sigui algunes diades
de la colla
sigui el que sigui
per tant
sí, les colles
han moltes ganes
de tornar
a recuperar
el nivell
que havien deixat
a principis d'estiu
i de poet
i de tot el que tenen
doncs dissabte vinent
Déu-n'hi-do
la feina que tindrem
recuperant Santa Tecla
recuperant Misericòrdia
recuperant la Mercè
són algunes de les actuacions
de les quals
farem balanç
entre d'altres coses
al proper toc de Casella
això ja serà dissabte vinent
abans però recordin
aquest dimarts
Raquel
ens retrobem
a la una de migdia
a la plaça de la Font
doncs sí
ens retrobem
per retransmetre
i per viure en directe
a la diada de Santa Tecla
amb les quatre colles
de la ciutat
us toca alguna cosa avui?
avui sí
immersos plenament
a Santa Tecla
mostra de fulclore viu
i després
l'aniversari
dels 15 anys de la Bíblia
qualsevol dia
us veig fent
fins al retaule
i dimecres
recordin
a partir de la una de migdia
també viurem en directe
per Tarragona Ràdio
la diada de la Mercè
i la baixada dels pilars
que no n'hem parlat
però vaja
les colles també se'n preparen
intensament
els seus pilars de quatre
Jordi Andreu
Martí Soler
gràcies
bona festa major
i bona Santa Tecla
igualment
Raquel
que vagi bé
que vagi bé
ens retrobem dimarts vinent
i a vosaltres
gràcies per escoltar-nos
avui aquest programa especial
des del Pla de la Seu
bon cap de setmana
bona festa major
bona Santa Tecla
gràcies