Bé, nosaltres, en nom dels castellers de Vilafranca,
en primer de tot trobem fora de lloc
i trobem desafortunat el comunicat
de la coordinadora de Cuelles Castelleres.
Més que res perquè allà s'hi fan diverses acusacions
o afirmacions,
les quals no les trobem primer desencertades,
primer fora de lloc que es facin via comunicat de premsa.
I, per tant, el que tampoc trobem idònic
és que siguin els elements
que justifiquin unes de les accions anticipades.
Entenem que per convocar eleccions
hi ha d'haver-hi una situació molt més greu,
molt més crítica, molt més de crisi,
i això no s'està subseït.
Ara, l'únic que ha passat és que hi ha diverses maneres
de veure diversos temes
que es tracten en el si d'una junta
i que creiem que ha d'acabar allà.
I per trobar-hi el consens,
per trobar-hi el punt d'acord
i per tirar endavant s'ha de fer des d'allà.
I, per tant, nosaltres, clar,
un cop ja s'ha fet públic
tot aquest tema d'acusacions,
no ens hem vist cap altre remei
i que també respondre-les
i donar la nostra versió
de per què creiem
que han sortit a la llum pública
aquestes acusacions.
En tot cas,
per part de Castellers de Vilafranca
no hi té cap mena de test.
De fet, el que també diem
és que nosaltres tenim molt bona relació
amb totes les colles,
per molt que en el comunicat
de la coordinadora
es pugui fer veure
que a Castellers de Vilafranca
estem aïllats
o estem al marge
o que anem per lliure.
Nosaltres, en totes les colles,
realment hi tenim molt bona relació,
contractem sortides mútuament,
ens les intercanviem,
fem grans debats
i grans xerrades
i grans actes protocolaris.
El que passa és que,
si ho centrem en la figura
del senyor Albert Carrillo,
bàsicament és primera,
perquè és el president de l'ENZ,
de la coordinadora de Colles Castelleres,
i sobre perquè en les acusacions
que s'afirmen allà,
ell personalment
hi ha tingut un paper més destacat.
No sé si ell en nom propi
o en veu i representació
d'algú més.
Això és el que ens agradaria
que clarissin.
De fet,
la primera acusació
en la qual
s'acusa
d'utilitzar mesures protectores
fora de lloc
i sense cap mena d'autorització
va ser ell,
quan encara no era president,
el que ens va dir
que per la coordinadora
la protecció vocal
no era una prioritat.
I, clar,
davant d'aquest fet
que sigui ell mateix
en aquell moment
el mes de febrer d'enguany
encara no s'havia de fer
l'assemblea
a Vilafranca,
precisament,
això no
li vam traslladar
i dic,
home,
doncs nosaltres sí que tenim
serios problemes
on hem tingut,
ja sigui
pels castells
que hem fet,
per la mala sort,
etcètera, etcètera.
I, per tant,
no ens podíem quedar
de braços pegats
davant de la inoperància
en aquest sentit,
no?
I des d'aquí
és quan vam començar
amb rigor,
amb ciència,
amb dentistes,
perquè això ho fan
aquesta gent,
aquests protectors dentals
adaptats a mida.
Per això no entenem
el per què,
no?
I per això també ho hem dit,
clar,
la persona que ens acusa
és la persona
que ens va,
diguem-ne,
tancar,
barrar les portes
davant de la possibilitat
que aquesta producció vocal
doncs fos
molt més àmplia,
no?
Mira, Jordi,
és el que comentàvem abans,
són diferents maneres
d'enfeugar els temes.
Nosaltres,
des de la nova
equipe directiva
que està a dir,
la Franca,
la comunicació,
la transparència,
la relació amb els mitjans
de comunicació,
creiem que ha de ser fluida,
oberta
i, en tot cas,
no s'ha de penalitzar.
En tot cas,
creiem que la transparència
és un element a premiar
i nosaltres
cada
prova,
actuació,
acte,
opinió,
doncs,
un cop ja està consensuada,
la intentem difondre
via notes de premsa,
via rodes de premsa,
via obrint les portes
a mitjans de comunicació
i aquí va succeir el mateix.
Hem de recordar,
i això també ho diem
amb el nostre comunicat,
que no vam ser els primers
a provar el prototip de casc,
ja l'havia provat
la Jogla de Tarragona
i ja l'havia provat
Minyons de Terrassa,
curiosament,
i un cop assabentats
que ja l'havien provat
neguitosos
neguitosos
per aquests temes
de seguretat
que venien
anteriorment
en el segon punt
són els que vam demanar,
sisplau,
també el volem provar,
volem dir-lo el nostre,
ja que
també hi hem treballat
en aquest tema
del cas de dosos
i evidentment
se'ns va
provar
que el poguessin provar,
però clar,
nosaltres
evidentment,
aquesta prova
del prototip
es va fer pública.
i així això
que podem estar d'acord
que hi ha dues maneres
de fer política
de comunicació
i sigui més en contra
és un element
o és justificatiu
de convocar eleccions,
nosaltres no ho veiem idoni.
Podem tenir un debat
i dir-vos la política
de comunicació
no hi estem d'acord
i viceversa,
però en tot cas
això no és un element
a posar sobre la taula
com per poder justificar
les eleccions.
No, Jordi,
encara no l'hem definit,
tant de bo sigui
la primera opció
que tu parlaves ara
i de qui ens hi trobarem,
en el consens,
en la trobada,
en discutir
allò que tenim en comú
les colles
que de fet
és el perquè
es va crear
la coordinadora
i ja quan hi ha hagut
problemes
la coordinadora
fa 10 anys enrere
parlàvem del mateix
a la coordinadora
ser l'espai
on puguem discutir
allò que ens porta en comú
però que cada colla
ha de tenir
la seva pròpia independència
i que cada colla
ha de poder decidir
com es financia,
on fa les sortides,
quines són
les seves polítiques
internes
i la coordinadora
ha d'encarregar-se
com a mínim
fins que no es faci
una revisió
d'estatuts
s'ha d'encarregar
del tema
de les assegurances
del tema
dels patrocinis
amb TV3
i els drets
de televisió
i res més.
Nosaltres
en aquest punt
de consens
en el que
actualment
reflexionen
els estatuts
ens hi trobarà
tothom
i així ho hem
presentat
i així ho saben
totes.
Si s'ha de fer
una revisió
una refundació
de la coordinadora
doncs parlem-ne
tots,
però parlem-ne tots,
que no vingui
donat per unes
persones
d'una junta
directiva,
sinó
fem una
assemblea
i fent
un replantejament
general.
En tot cas,
nosaltres
ni cap mena
de trencament,
no volem fer
cap mena
de candidatura
alternativa,
almenys fins ara,
i l'únic que fem
és estar a l'expectativa,
esperem que la junta
i el seu president
puguin
enredreçar
l'actitud,
puguem trobar-hi
un punt de trobada
i això
hagi passat
a la major
vida
com una pura
anècdota
de la
tafeneria
castellera
i de les
qüestions
internes
i fort
del que
hauria de ser
la nostra obligació
que era
fer grans
i molts castells.
a la primera
que era
ferag