Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
localitès en els castells, els castells
haurien de ser el més interessant que hi ha a Catalunya
aquell dia, i per desgràcia
no ho són, vull dir que no, no...
Per què? Perquè no s'ha pensat
de cara al públic, de cara
a que el públic ho pugui veure
especialment el públic que ho mira
per televisió, perquè el públic presencial
doncs poden ser alguns milers de persones
però això és molt poca cosa, oi?
I temes com publicitar les actuacions
castelleres, que avui dia doncs és
difícil saber on es fan, no, no és fàcil
de saber on es fan actuacions
oferir resultats
de premsa
millorar
fer un debat
que està sobre la taula, que és
com fem actuacions més atractives
pel públic, perquè esclar
moltes actuacions, doncs per desgràcia
per l'hora que es fan, pel lloc que es fan
pel ritme que porten
les colles en el moment d'actuar, doncs acaben
si es pot dir així, avorrint una mica
el públic, i llavors el que
no podem tenir és la reacció de dir aquests que se'n van
són els que no els interessen als castells
malament, si volem popularitzar els castells
hem de pensar que
fem una cosa que va destinada
al públic, i per tant
no uns quants, entre cometes
incondicionals
de la castellística, i en fi
ara, tots aquests temes per poder ser abordats
necessiten un nou consens
que els grans acceptin
que hi ha coses que les hem de fer plegats
i d'alguna manera enterrin, no enterrem
més bé dit, enterrem definitivament
el discurs, diguem-ne, com
si ens fes por
no, no, no, la coordinaria
és per servir les colles, no hi és per
fer por a ningú, i és per fer coses que les colles
necessiten, però per això
doncs fa falta que s'expliciti
aquesta voluntat, i
que hi hagi un compromís
d'abocar
les persones, i els recursos, i les ganes
perquè un programa d'aquest
d'aquest estil que estic dient no es tira endavant
amb una, s'ha de tenir unes perdenyes
es tira endavant, diguem-ne, amb recursos
però sobretot amb voluntat
i amb persones capacitades
per fiar-lo, eh?
Bona nit
La coordinadora, des del punt de vista estatutari, pot fer el que vulgui.
Per tant, no és que tingui limitacions estatutàries,
són més psicològiques que res, i que el nom no ajuda gaire.
Però, en el fons, no et pensis que caldria una reformulació jurídica i un d'això.
O sigui, amb els estatuts o la coordinadora actual ja es diu expressament
que pot fer la coordinadora tot allò que els diuen les coses convinyin que s'ha de fer.
Per tant, és un tema...
Ara, és evident que el nom aquest de coordinadora no ajuda gaire a anar pel món
perquè no és com habitualment es coneixen aquest tipus d'instàncies
que agrupen entitats, diguem-ne, per tirar endavant temes d'interès comú.
Això, en el món habitual, es diu Federació d'Enzai.
Però, insisteixo, això jo crec que el nom té la seva importància,
però no és el més important.
El més important és l'acceptació, diguem-ne, real per part de les colles
que hi ha coses que no podem fer i que no podem fer cadascú per la nostra banda
i que ens les hem de fer de manera agrupada, oi?
I llavors, doncs, hi hem de destinar uns recursos econòmics per descomptat,
però penso, insisteixo, que no...
Això, fonamentalment, és un tema de mentalitat i de persones.
O sigui, per tirar endavant un programa,
és a dir, per presentar-se a les televisions a oferir coses,
s'han de presentar persones amb capacitat per poder-ho fer,
és a dir, que estiguin legitimades per les seves colles
i que les colles sàpiguen que amb això hem d'anar a l'una,
no pot anar cadascú a oferir coses perquè això és incongruent
i ja és obvi que no t'imagines una actuació
en què es poguessin transmetre les actuacions d'una colla i les altres no, eh?
No sé que volguéssim entrar en un conflicte com això del futbol
que també els deixa bastant en ridícul, entre parèntes.
Gràcies.