Seguim endavant en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Després de repassar àmpliament l'actualitat de la ciutat
amb l'alcalde en Josep Feliç en Ballesteros,
ara és el moment de centrar-nos durant uns minuts
en un projecte que s'ha presentat aquesta setmana públicament,
el projecte de construcció del centre aquí a la ciutat de Tarragona
de l'Institut de Recerca d'Energia de Catalunya.
S'ha presentat el projecte en si d'edifici,
però també, evidentment, les línies de treball
que tindrà aquest institut.
Per això, ara mateix, saludem a través del telèfon
el director de l'Institut de Recerca d'Energia de Catalunya,
el senyor Antoni Martínez.
Senyor Martínez, bon dia.
Hola, bon dia.
Primer que res, expliquem, si li sembla a l'audiència,
què és l'Institut de Recerca d'Energia,
quina és la seva finalitat com a organisme
del Govern de la Generalitat?
Doncs, l'Institut de Recerca d'Energia de Catalunya
té com a missió principal
contribuir al desenvolupament sostenible
i incrementar la competitivitat de les empreses
del sector energètic a través de la recerca,
del desenvolupament de tecnologia
i de l'acumulació de coneixement, en definitiva.
L'Institut té dues seus, dos centres,
una a Barcelona i una altra a Tarraona,
que és el que vam presentar a principis d'aquesta setmana,
el projecte en si d'edifici,
que estarà al campus de Sassalades.
Sí, efectivament.
L'Institut té dos seus,
una a Barcelona i una a Tarraona,
i la seu de Tarraona estarà ubicada
en el campus de Sassalades,
en un edifici que en aquests moments
estem compartint
amb el Centre Tecnològic de la Química Sostenible.
Aquest edifici està,
pràcticament s'està acabant en aquests moments
i nosaltres pensem que, doncs,
dintre d'any que ve ja estarem operatius
amb equipaments, laboratoris, etc.
Qui treballa o qui treballarà
en aquest Institut de Recerca d'Energia
aquí a Tarragona?
En aquests moments,
aquí a Tarragona som quatre persones
que estem ja treballant,
malgrat encara no tenir l'edifici acabat,
hem sigut potser més avançats
i hem dit no cal que tinguem l'edifici,
comencem i ja anirem tenint
les instal·lacions i els equipaments.
Per tant, en aquests moments
hi ha quatre persones
que estan ubicades
a la demarcació de Tarragona
treballant amb això
i estem sobretot
en l'àmbit de la bioenergia.
El fill de l'últim que diu,
i tenint en compte el que explicava,
que hi ha dues seus,
una a Barcelona i una a Tarragona,
les competències a cada centre
de l'institut
estan repartides?
D'alguna manera,
les línies de treball
estan repartides
per tenir una mica d'ordre.
És a dir,
aquí a Tarragona
bàsicament estem treballant
amb el tema de bioenergia,
com deia,
que és això el que vol dir,
són biocombustibles,
biomassa,
aquest tipus de definitiva d'activitat.
I, a més a més,
estem treballant també
en una àrea
bastant novedosa,
que és energia òlica,
però al mar,
energia òlica marina.
O sigui, l'estudi, la recerca
en la tecnologia, diguem-ne,
de posar aerògeners en el mar.
També estem treballant
amb algunes de les activitats
relacionades amb eficiència energètica.
L'eficiència energètica
és potser el motiu principal
de creació de l'institut
i aquesta àrea d'eficiència energètica
que és molt àmplia,
tant treballem a Barcelona com a Tarragona.
En aquesta àrea,
ja que parla de l'eficiència energètica,
quines són les possibilitats
de millora que tenim
com a país,
com a conjunt de societat
en consumir d'una manera més eficient,
més raonable l'energia?
És a dir,
en què treballaran
o en què estan treballant ja
des de l'institut
per afavorir mesures d'aquest tipus?
Sí,
l'eficiència energètica
és molt important
perquè
tot el que aconseguim
estalviant energia
o consumint menys,
tot això
és directament
menys emissions,
menys compra
de combustibles
a l'exterior,
etcètera,
etcètera.
De fet,
tot això
s'enmarca
dintre dels objectius
de la Unió Europea
que
en els propers
10 anys
o 11 anys
hem de disminuir
globalment
un 20%
el nostre consum energètic.
Clar,
això és molt ambiciós,
però és possible
perquè realment
en aquests moments,
per exemple,
per posar un detall,
a dintre dels edificis,
tant el que són oficines
com habitatges,
etcètera,
estem consumint
aproximadament
quasi bé
un 30%
de l'energia,
o sigui,
un 30%
de l'energia
que consumim,
incluint els vehicles,
etcètera,
l'estem consumint
a dintre dels edificis.
Això què vol dir?
Doncs que probablement
en temes de calefacció,
en temes de refrigeració,
o en temes d'il·luminació,
estem,
podem estalviar bastant
i podem aconseguir,
doncs,
desenvolupant tecnologies
o amb sistemes de regulació,
etcètera,
etcètera,
doncs,
arribar,
doncs,
en aquest objectiu
del 20%.
I ara,
seguint una pregunta
que es pot fer
qualsevol persona
que ens sigui escoltant,
qualsevol persona al carrer,
ja podem estalviar
aquest consum
que, per exemple,
posa d'exemple
en edificis
o en oficines,
en edificis de pisos
o en oficines,
aquest consum
que s'està produint?
Podem ja tenir
mesures concretes
d'estalvi?
Bé,
hi ha exemples
molt clars,
ara fa poc,
hi ha hagut
una directiva europea
que ha prohibit
les...
hi ha un programa,
diguem-ne,
d'eliminació
que ja no es poden vendre
bombetes incandescents,
els bombetes incandescents
de tota la vida
tenen una eficiència
molt baixa,
o sigui,
un 10...
pràcticament només
utilitzen un 10%
de l'energia
que consumeixen
en forma de llum,
a més,
és pràcticament calor,
estan escalfant,
no?
Llavors,
canviant les bombetes
aconseguim
disminuir
bastant
notablement
el consum,
però no només
canviant les bombetes,
sinó introduint
sistemes
de regulació
de la il·luminació,
per exemple,
en un edifici
de forma que
no estiguin
il·luminades
aquelles àrees
en les que no necessiten
que estiguin il·luminades,
no?
Per altra banda,
també aconseguim,
doncs,
que hi ha una major
il·luminació natural
en els edificis,
però també
vigilant
que no ens entrin
l'escalfor,
és a dir,
aquests edificis
que tots són de vidre,
tenim molta llum,
però a la vegada
a l'estiu,
doncs,
hi fa moltíssima calor.
Des del punt de vista
arquitectònic,
del disseny
de l'edifici,
es poden aconseguir
uns estalvis
molt considerables
repensant
o pensant
des del principi
els edificis
d'una manera,
doncs,
tenint en compte
aquest fet,
per exemple.
Vostè que treballa
en aquest àmbit,
segur que des de fa temps
ja ara com a director
de l'Institut
de Recerca en Energia,
creu que la societat
en general
estem prou conscienciats
sobre la importància
de consumir
de manera
molt més eficient
l'energia?
O encara ens queda molt?
Ens queda molta feina
per davant.
Hi ha països
que ens van
per davant nostre,
és a dir,
hi ha països,
per exemple,
que en els últims 20 anys
no han incrementat
el seu consum energètic
en relació
al producte
intern brut,
no?
Perquè, és clar,
si l'increment
del PIB,
de la riquesa
del país
va augmentant,
tu dius,
home,
doncs,
és clar,
és que jo consumiré més
perquè la indústria,
perquè els serveis,
etcètera,
i en canvi,
hi ha països
que han incrementat
la seva riquesa
però que han mantingut
constant
el seu consum.
Això vol dir
que han fet esforços
per tot allò nou
que feien,
doncs,
que no consumís tant,
no?
Jo crec que nosaltres
tenim moltes possibilitats
perquè,
sobretot,
estem en un clima
en el que
és favorable,
diguem-ne,
hi ha molts mesos
a l'any
que segurament
no necessitaríem
ni ventilació,
perdó,
ni refrigeració,
ni calefacció
i,
per tant,
a lo millor,
fent les coses
una mica diferent,
doncs,
es podria avançar
molt ràpidament.
Aquesta àrea
d'eficiència energètica,
ja deia vostè
que és una
de les competències
bàsiques
en les que treballa
a l'Institut,
també esmentava
el tema
de l'energia eòlica
marina.
Aquí,
què volen fer?
En què estan treballant?
En què estan estudiant?
Nosaltres pensem
que
en el futur
no massa llunyà
i,
de fet,
ja està passant
en països
com a Dinamarca
o Alemanya
o Holanda,
es comencen
a muntar
aires genadors
en el mar
perquè
a terra ferma
hi ha una sèrie
de...
hi ha una certa densitat
en alguns d'aquests països
i hi ha
impactes
visuals
i,
d'alguna forma,
si volem
que les renovables
tinguin una penetració
cada vegada
més important
en el mix energètic,
és a dir,
en la suma
de diferents
tipus d'energies
que anem consumint,
si volem disminuir
les emissions
de CO2
hem d'aconseguir
més renovables,
però,
esclar,
les renovables,
l'eòlica,
per exemple,
que és la que és més
competitiva
des del punt de vista
econòmic,
és la que està creixent
més,
té aquest problema,
diguem-ne,
afegit
que si hi ha
una densitat
molt elevada
de la regió
pot tenir
un cert impacte.
Què passa?
A Dinamarca,
per exemple,
en aquest moment
hi ha 4.500 molins
muntats,
un país que és
de superfície
més petit
que Catalunya.
han decidit
que les propers
instal·lacions
que facin
ja les faran
en marro.
Llavors,
clar,
la tecnologia
s'ha de revisar,
s'han de dissenyar
molins una mica
diferents,
plataformes de suport
diferents,
etcètera,
etcètera,
i aquesta és una mica
la nostra feina,
aconseguir
desenvolupar tecnologia
perquè la indústria
pugui donar el salt
i pugui seguir
sent competitiva
en aquest nou entorn.
I aleshores
l'institut
promourà
la instal·lació
d'aerogeneradors
en alta mar?
Nosaltres
el que farem
serà
ajudar
les empreses
a dissenyar
els conceptes
que necessiten.
Nosaltres
no som
una empresa,
la nostra funció
no és promoure
projectes
o promoure
que es montin
més o menys
molins al mar,
sinó
si la indústria
està donant el salt,
la indústria
quan vull dir,
vull dir els fabricants
aerogeneradors,
els fabricants
de cables,
que hi hagi
grues
als utillatges,
les manies
de fer-ho,
etcètera.
Nosaltres
el que fem
és ajudar
i facilitar
a les empreses
que puguin
desenvolupar
aquestes coses
i fins i tot
verificar
que després
quan els molins
es munten
que funcionin
correctament
i poder
donar un certificat
que aquella màquina
està ben dissenyada,
és correcta
i funciona,
etcètera.
I hi ha interès
per a les empreses
del sector
en aquesta qüestió?
Hi ha moltíssim
interès.
Molt,
molt d'interès.
Moltíssim interès
perquè s'està veient
que els propers
10 o 15 anys
aquest mercat
creixerà
moltíssim.
I l'impacte visual
no és espectacular,
senyor Martínez?
Home,
el que s'ha de fer,
penso jo,
és que els molins
es posin prou lluny
de la costa
perquè pràcticament
no es vegin.
Al final,
no podem oblidar,
hem de tenir en compte
que la terra es rodona
i per tant,
a una certa distància
els molins ja no els veurem
o gairebé no els veurem.
De fet,
al mar també
els molins
es poden posar
una mica més baixos
perquè el vent
és molt més uniforme
i per tant,
es pot aprofitar
més el vent
encara que
les màquines
no siguin tan altes.
Per tant,
sí,
jo crec que
no es tracta
de posar molins
a 500 metres
de la platça
perquè això
no té ni cap ni peus,
no?
El que es tracta
és que es puguin
posar prou lluny
perquè des de la costa
pràcticament
o no es vegin
o pràcticament
no es vegin.
Esclar,
al Mediterrà
tenim una qüestió
i és que,
i de fet
a l'Atlàntic,
no?
També,
i és que
a aquestes
10,
15,
20 quilòmetres
de distància
la profunditat
és molt elevada.
Llavors,
en aquestes profunditats
la tecnologia
és molt complexa
però per això està,
diguem-ne,
creu que en el termini
de 10 o 15 anys
veurem segurament
bolins,
bueno,
veurem o tindrem
a les nostres costes
o a una certa distància
de les nostres costes
tindrem aerogeneradors
d'aquest tipus.
Sí,
i de fet
al Mar del Nord
a les costes
de Dinamarca,
de Holanda,
de Gran Bretanya,
d'Alemanya,
de Suècia,
en aquests moments
ja n'hi ha,
en aquests moments
em penso que són
1.700 megawatts
o sigui
hi ha una quantitat
important
d'aerogeneradors
que estan funcionant
al mar.
El que passa
és que al Mar del Nord
tenen una profunditat
petita,
diguem-ne,
tenen 15,
20,
25,
30 metres
de profunditat.
Aquí tenim
unes profunditats
molt més altes
i per tant
hem de desenvolupar
unes tecnologies
una mica diferents.
Però sí,
sí,
ja s'està fent
i penso que
és el futur
de l'energia eòlica.
No vol dir
que a terra
no se'n posin,
que se'n seguiran posant
i molts,
però hem d'anar pensant
que si volem
que les renovables
creixin
doncs hem d'anar
una mica cap aquí.
Una última qüestió,
senyor Martínez.
L'Institut a mitjà o llarg termini
es planteja
o té la intenció
o creu que pot atraure
en fi,
tècnics d'àmbit internacional,
experts en la matèria
d'àmbit internacional,
estudiosos
o estudiants,
de fet,
d'aquests àmbits
o el que pretén
bàsicament
és fomentar
doncs la gent d'aquí
que està treballant
en aquest tipus
de qüestions?
Nosaltres tenim
una visió global,
és a dir,
nosaltres
ens diem
Institut de la Cercanésia
de Catalunya,
però perquè estem
ubicats a Catalunya,
no perquè el nostre àmbit
d'actuació sigui només Catalunya
ni molt menys,
nosaltres pretenem ser
un referent internacional
en les activitats que fem
i de fet
en una de les àrees
d'eficiència energètica,
per exemple,
en il·luminació,
tenim un acord
de col·laboració
amb la Universitat de Califòrnia
i hi ha un professor
de la Universitat de Califòrnia
que s'ha incorporat
a l'Institut
com a cap de grup de recerca.
Per tant,
el que nosaltres
pretenem serà
atraure
investigadors
i atraure
evidentment
persones,
alumnes o estudiants
que estiguin
fent el doctorat
i que estiguin
treballant
d'arreu del món
i el que mirarem
serà
la qualitat
i l'excel·lència
del nostre treball
i d'aquestes persones.
Per tant,
en el cas
de Tarragona
i en el cas
de la Rovira Virgili
aquí hi haurà
una sinergia
i un buscar
a l'excel·lència
amb línia
amb el campus
de l'excel·lència
que està impulsant
en aquests moments
la Universitat de Califòrnia.
En fi,
queda un camí
per recórrer
molt interessant
i molt llarg.
De fet,
acaba de néixer
com qui diria,
podem dir així,
que acaba de néixer
aquest recorregut
de l'Institut de Recerca
d'Energia de Catalunya.
Senyor Antoni Martínez,
director de l'Institut,
moltes gràcies
per atendre
aquest matí
la trucada
del matí
de Tarragona Ràdio
i per fer-nos
aquestes explicacions
molt planeres
i molt concretes
adreçades
a l'audiència
en general
que ens està escoltant.
Gràcies i fins la propera.
Que vagi molt bé.
Moltes gràcies.
Bon dia.
Adéu-siau, bon dia.