Aquí seguim en directe el darrer tram del matí de Tarragona Ràdio,
en directe des de la Rambla Nova.
Som just endavant del Teatre Metropol, l'estat de la ràdio.
Estarem aquí tot el dia, perquè recordem que el programa ja tardes,
entre les 5 i 2 quarts d'avui, també l'emetrem en directe
a través de la ràdio de la ciutat i també a través d'internet
poden veure les imatges, no només del programa de ràdio, esclar,
sinó de l'ambient que es pot viure a la Rambla en aquests moments
a través de la mateixa plana web de la ràdio, tarragonaradio.cat.
En directe i amb un autor, que podríem dir que és un dels autors
destacats del dia, ja fa una estona que està entre nosaltres
i no ens pot fer gaire cas de moment, perquè està dedicant llibres
exemplars del seu llibre de canapés.
Aquests petits capricis, és el Salvador Arimany, deixarem que acabi
de signar aquest llibre, tot i que avui estaran en diferents espais
de la ciutat, a diferents llibreries, signant exemplars del seu llibre
que ha fet amb fotografies de Josep Borrell García Pons.
Ara acaba de signar, Salvador Arimany, bon dia.
Hola.
Sí, sí, jo com que estava vostè signant exemplars, dic, deixa,
que el deixarem que continuï signant i que tingui els molts lectors que té.
Ara vindran aquests senyors que li han demanat que signés el llibre.
Espera, que tu llegeixo.
A veure, que llegirà la dedicatòria en directe.
Sí, senyor, així m'agrada.
Montserrat Roca.
En cas de ser bona cuinera, ja que t'has atrevit a fer pastíssols,
notaràs que fer canapés encara és més senzill.
Bona cuina i salut.
Efectuosament, Salvador.
Moltes gràcies.
Ens va per Montserrat, el llibre del Salvador Arimany, dedicat.
Salvador.
Té temps, un segon.
Un segon que...
Sí, un segon que estem fent una entrevista en directe
i després, en tot cas, li deixem el Salvador per vostè.
És el que té una agenda molt atapaïda, Salvador, avui, eh?
Eh?
Que té una agenda molt atapaïda.
No, res.
Què dius? I m'ha dit que vagi de pressa,
que ha d'anar signant un segon.
Has vingut tota l'hora.
Tota l'hora, eh?
Bé, és clar.
El segon llibre, que bé que està sortint, no?
Sí.
Està tothom entusiasmat, amb aquest llibre de canapés.
No ho sé.
Jo sí que ho sé.
Estem a la...
Sí, sí, estem en directe.
Llavors torna'm a fer la pregunta...
Doncs li torno a fer la pregunta, només faltaria.
Estic de l'orella.
Vol que em posi a l'altra banda?
No, no, no, tranquila.
No, Salvador, que li estic dient que aquest llibre està tenint també molt d'èxit.
L'anterior que va fer, que era de rebosteria, de dolçús,
però aquest de canapés està tenint èxit pel contingut,
però també és que és un llibre preciós, de format amb tapadura.
Li han fet un llibre extraordinari, eh?
Algú el veure, el de l'any passat, com estava les explicacions,
perquè, esclar, l'altre llibre hi ha una cosa molt difícil de fer,
que és portar el tècnic d'un obrador,
perquè a l'obrador tot és mesurat i tot és...
Ara em sent millor?
Posem l'auricular?
Em sent millor?
No, no.
No?
Millor sense auriculars.
Doncs vinga, ja m'acosta a dir.
O sigui, el tema de l'altre llibre era un invent de què...
Molta gent me preguntaven,
escolta, Arimanya, ho plegat, però jo menjava allò vostre,
aquella tortada vostra, aquell pres d'Istano,
aquells tocinets del cel.
Bueno, doncs, i vaig voler posar a la cuina de casa meva,
vaig anar fent les coses, prenent nota, mirant correccions,
i vam deixar la cosa ortodoxa de com es fa amb un obrador de pastisseria,
on se treballava molt bé i on se feien les coses molt professionales,
perquè estàvem al cas de les novetats, de la maquinaria nova,
de... la ciència he descobert molt aquest temps i n'apreníem, això.
I això em dolia que es perdés i, havent dit, tantes persones que tenien aquest interès,
vaig fer aquest llibre.
Per tant, és com tenir el Salvador Arimany a casa.
Quan volem cuina, és com tenir-lo a vostè, no?
Bueno, una mica sí, hi ha molt bons.
Els hi posava el número de telèfon,
si us trobeu parats amb alguna cosa, truqueu-me.
A veure, amb el llibre anterior i amb aquest,
jo crec que hi he agafat una miqueta,
i si m'equivoco, vostè em rectifica,
el sentit del Salvador Arimany.
Amb la seva trajectòria professional i prou conegut com és a Tarragona,
diu, per què fa llibres el Salvador Arimany?
I jo tinc la sensació que el Salvador Arimany fa llibres
d'allò que creu que li falta a la gent que li agrada la cuina.
És a dir, que vostè no fa llibres per si diu,
canapés, la gent diu, aquests canapés tan bons,
que jo vull fer a casa.
Calla, que faré un llibre perquè us pugui ajudar, no?
És aquesta la idea.
Sí, això és exacte.
Exacte.
Jo ampliaria als professionals
que els canapés sempre han tingut una espècie de por.
A les cuines grans,
el canapé, els caps de cuina, són perucs.
Per què?
Perquè els canapés estan acostumats a fer-los a l'hora del servei,
perquè hi hagi canapés,
s'han de fer de pressa,
i si els començan, els se retracen,
aquells canapés estesos al bufet,
comencen a doblegar-se.
En castellà hi ha una frase que diu
abarquillar, no?
Hauríem de dir ennaulat.
Bé, passa això.
I llavors aquell pa rasca,
i el pa ha de ser...
No llueix, aquell canapé.
Ha de ser com un cervell.
El menjat-ho, i amb la composició de les coses,
el canapé no hem de fer arrossegar a la gent, no?
Per això ja tenim postres carquinyoles.
Clar.
Bé, bromes a part,
el tema que has dit és exacte.
Jo n'anomeno llacunes
que hi ha dintre la gastronomia
després de les publicacions que hi ha,
totes les revistes cada setmana porten coses.
molts llibres de cuina avui dia, eh?
Molts.
Moltíssims.
Molts, molts.
Però els llibres de cuina autèntics
són els que jo tinc a casa.
Els útils.
Els que fem servir.
Els que estan bruts.
Els útils.
Els que estan bruts, que dic jo.
Perquè els fem servir.
Són enciclopèdies.
Ah, clar.
Són totxos de llibre
fets per cuiners primers del segle passat
i tant francesos com catalans i com espanyols.
Llavors, aquí hi ha tota la ciència.
I això és com el Quixota.
La gent que el té,
m'imagino que no se'l mira, no?
L'obra tant en tant.
Parlant del seu llibre de canapés, Salvador,
a veure, jo reconec que és un llibre
que només treuré un cop a la setmana, un cop al mes
perquè tu menjaries tot, d'allò, eh?
Sí.
És curiós perquè a casa ens agrada molt fer canapés
però no sortim del pa de motllo
i vostès fa propostes que es poden fer a casa
que tenen un resultat espectacular
posats a la safata
i que, home, tenen una elaboració.
Però que estan a l'abast de tothom.
Però fixa't bé la facilitat de les coses.
La gent que té una mica de formació
per a la vida
no improvisa
si no és del tot necessari
que et trobes en una circumstància molt especial.
Però si tu saps que diumenge tindràs un dinar
i tindràs això,
dius, on pots començar a fer?
O canapés?
O tindre sempre en un lloc sec
venen uns paquets d'unes tartaletes
de tres o quatre sentits,
ho estic explicant també al llibre,
i això es té a casa.
Si ets previsor pots fer coses molt...
Si ets donat allò, escalfes al forn,
les passes pel forn
i com que són
fesses riques
amb mantega,
rebenen de seguida
i allò
és com una tartaleta
que vas a fer.
Bé,
no dic de fer les tartaletes
perquè allà sí que hi dóna feina
i ningú...
Però es poden comprar fetes,
com vostè diu, eh?
Llavors,
aquestes tartaletes,
doncs,
tens una llana d'almejas,
de barbaretxes,
d'escopinya,
no?
De tollina.
Tens una terrineta de caviar,
de caviar danès,
del vermell i tot això.
Llavors,
només cal fer un picat,
jo al llibre no li poso aquest,
però és això,
un picat de pa,
de pa estovat,
una mica amb el suc de...
De la pròpia llauna.
De la pròpia llauna.
I pastat,
un picat d'escopinyes
o d'almejas,
carregues,
sinó d'aquesta xilena.
Sí, sí.
Com a saboritzant,
perdona-ho al fons de la tartaleta,
i està,
a damunt,
doncs,
s'hi posa una mica de caviar,
una mica això,
o una maonesa,
i llavors,
a damunt,
doncs,
una escopinya,
o una cruisa.
Per tant,
ser previsors
i tenir un material bàsic a casa,
i després el que és important
és saber combinar
els gustos,
i que després
queden bonics
a la vista, no?
Sí, però ho fixem bé.
Per exemple,
si treballes amb marisc,
no pateixis massa
que hi posaràs,
perquè el marisc
te dominarà
que hi posis,
dominarà,
i allò té gust de marisc.
o sigui que el marisc té un avantatge
que nosaltres
en diem
saboritzant.
El marisc
saboritza, no?
Inclús,
doncs,
si tens el congelador
gambetes pelades,
eh,
les passes
per l'aigua calenta,
un casso d'aigua calenta
abans de què vull,
les treus,
són fortes,
dures
i gustosíssimes,
no?
Llavors,
en poses un parell
segons el tamany,
a damunt de la tartaleta
i a sota
pots haver posat
a tres o quatre
dades
el mateix.
O sigui,
és per facilitar això.
També fa canapés dolços
al llibre.
Hi ha canapés dolços
també.
I utilitza
la fruita seca.
Bueno...
Unes tartaletes
amb quatre vellanetes
i queden lluïdes
i maques,
no?
Sí,
això és molt...
La fruita seca
que disposem
en aquesta zona
és meravellosa.
Com a...
com a
descobrís del tot
l'ametlla marcona
que tenim
al cap de Tarragona.
Aquesta ametlla
és riquíssima
perquè
té una
una quantitat
de components.
Jo sempre dic
que l'ametlla
i l'avellana
és una fusta
enriquida.
Clar,
com
quan és bona
o més bona
o menys bona.
Com més bona
és...
Com més component
tingui a dins
de la part
que no és fusta,
no?
Exacte.
Ens la passem,
no ho notem,
però...
Però...
Doncs tenim
aquest llibre
dels canapers
em diuen
que ha de marxar.
Em penso
que el porten
a signar
exemplars
a alguna
de les llibreries.
Sí, sí,
perquè ja em fan
senyals
de que ha de marxar.
Senyor Ari May,
no sé si hi haurà
un tercer llibre
en funció
que vostè
un dia
vegi
que hi ha
una mancança.
El que he dit
de les llacunes
jo ara
no en trobo cap.
Però la pot trobar
algun dia,
no?
Qui sap.
No ho sé.
És un llibre magnífic
amb fotografies
de Josep Borrell
García Pons,
les fotografies
extraordinàries
en la seva línia
i que edita
Arola
i aquesta casa
l'empresa municipal
de mitjans
de comunicació
i estem molt contents
de veritat que sí.
Jo, doncs mira,
aprofito
per donar les gràcies
a la casa
també
perquè
va ser els que van creure
en mi
veient el llibre
que vas presentar
tu
de l'any passat
I va ser un plaer
fer-ho
ja li torno a dir
A més a més
que quedi clar
que ho va fer molt bé
molt bé
Bueno, em va respallar bastant
Bueno, també com està respallant vostè
ara a mi
Salvador
moltíssimes gràcies
enhorabona
i que sigui un bonic dia
de Sant Jordi
de veritat que sí
Sí, és molt maco
a més a més
el que li m'acompanya avui
Moltíssim
tot és perfecte
Moltes gràcies
Gràcies, molt bon dia