És la una del migdia i tres minuts.
I aquí seguim en directe.
No ens han mogut.
La veritat és que hauria costat una mica fugir en el millor sentit de la paraula d'aquest escenari de l'entrada dels músics de les festes de Santa Tecla, la vigília de Santa Tecla.
Els músics podem comprovar que estan en forma i a punt per l'autèntica marató a la que s'han d'enfrontar a partir d'avui i demà tan bon punt en aquest mateix escenari on som ara al Pla de la Seu.
Acabi el que és la part més tradicional de les festes, quedarà la baixada dels pilars, és clar, però els músics hauran de tocar i de quina manera és una tasca ben dura fins al final de la processó.
Josep Ardila, també, Déu-n'hi-do, està aquí de peu, li encantaria.
Pep, t'encantaria estar aquí a Saudet en una cadireta.
Bueno, també no s'està mal, que aquí anem picant de tots els vermuts una miqueta.
Ben fet, ja et veig que... Escolta una cosa, portes els comptes, no?
Sí, jo crec que ara ja en queden quatre només, perquè si no m'equivoco els que estan entrant ara són Factoria Folk del Camp de Tarragona i per tant si tot va bé quedarien aquests i tres més per entrar a la plaça de les Cols.
I llavors ja donaria inici aquest concert vermut amb la banda Unió Musical de l'Alcó i de la Cant.
Però els que sentim ara són aquests, eh? La Factoria Folk del Camp de Tarragona.
Per tant, ja han entrat gairebé tots i en queden poquets ja, Jolanda.
Clar, perquè ja sabeu que van fent l'entrada, es venen del portal del Roser, van fer les seves aturades i quan arriben aquí a la plaça interpreten una peça breu i aleshores ja se situen estratègicament, suposo, per també poder-se fer amb el vermut i mentre continuen entrant més formacions.
Si et sembla, Josep, fem una petita pausa per la publicitat i de tornada continuem oferint aquest so en directe des de la plaça de les Cols.
Som-hi.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
A més, amb la canelleta.
Amb la canalla, tots aquí.
Per tant, ahir no sé si vau anar a veure la baixada bàbiga.
No, jo no, els homes van anar.
Els homes sí. Vau-t'ho sí que vau anar?
Els homes sí que vau anar.
Us ho munteu bé?
Sí.
Avui al concert vermut ens guarda en cadira les dones i és l'hòstia.
Com us ho munteu?
Avui sou vermut, suposo que al llarg del dia feu moltes activitats.
Bueno, sí, perquè ells surten a seguir, sí,
llavors estan tots ocupats tots aquests dies.
En què participeu?
Ell participa al Vall de Valencians, jo al Vall de Bastons.
Tenim aquí un cavallet.
Esteu una mica tots barrejats, eh?
Tots barrejats, tots barrejats.
És el bonic de la festa, també.
Que vagi molt bé el vermut i salut.
Gràcies, adéu.
Clar, Josep, aquest matí ho comentàvem amb Antonia Cantos,
que deia, no, jo ahir a la nit no vaig sortir a la baixada de l'àliga
perquè li tocava al pare, perquè clar, hi ha criatures petites,
i avui li toca amb ella.
És allò de què hem de conciliar vida laboral, vida familiar i vida festiva.
Aquests dies ja la cosa és complicada, eh?
I ens n'hem trobat uns quants, i també demostra que un acte com aquest
és de caire molt familiar, on ve tota la família.
Molta canalla petita.
Molta canalla petita.
Molt petita, perquè recordem que no és festa a les escoles.
Vull dir, els nens i nenes en edat escolar, la majoria, en tot cas,
aprofiten alguns que surten a la una i a les tres tornen,
per estar una estoneta, però en general la majoria de canalla
es queda a dinar a l'escola.
Per tant, és això, canalla molt petiteta i famílies.
L'ambient és aquest, eh?
Molt familiar, amb els pares i els més petits gaudint d'aquest vermut,
escoltant els músics que encara continuen al mig de la plaça de les cols,
i vaja, que això és una festa, Iolanda.
I escolta, Josep, amb una intendència molt ben organitzada.
Abans parlaves amb altres de les, un grup de persones que està aquí a la plaça,
que havien anat a l'espat aquí, havien comprat tot per fer el vermut.
Tots ben preparats.
La gent sí que fa la cua, però la gent ja s'ho porta de casa.
I ara explicaré una interioritat.
Vinga.
Amb Joan Maria Bertran, hem quedat, que com que no ens cuidem gaire,
l'any que ve, amb una nevareta, ens portarem la nostra ampolleta de vermut
i la nostra bossa de patates, però per una raó només,
perquè ens hem de tematitzar.
Ah, clar, clar, perquè si no, no podem parlar sense tastar-ho, això.
Efectivament. Mira, ara sí que arriben els grellers que comentaves.
Jo és que, a veure, ho confesso, no tinc la llista dels grups
i per això et convido a que facis tu de mestre de cerimònies.
Vinga, som-hi. Anem cap a baix, ja escoltarem aquests grellers,
que és la penúltima banda ja que actuarà abans que comenci aquest vermut,
aquest vermut de festa major.
I després que ve aquesta banda més nombrosa darrere, la banda de Cardona.
A veure si podem passar.
Ja ho veus que hi ha un gran...
molts instruments, no només grelles, sacs de gemecs, saxos,
vull dir, les timbables com d'ol, que són les típiques en aquests grups de grellers.
Per tant, tot tipus d'instruments que sonaran a la cercaviva d'avui, dia 22,
i també a la processó de demà, dia 23, que per tant estaran ben animats.
Si et sembla el sentim, Jolanda...
Sí, però escolta, deixa'm posar-me una mica superficial.
I has fixat que en el tema de la moda dels grups de músics també hi ha tendències?
És veritat, eh?
Van molt de negre, eh?
Van molt de negre, és veritat.
Jo sé tendència en els grups de música popular de vestir-se de negre.
N'hi ha molts que van de negre, que són de l'aula de músiques tradicionals,
de l'escola de música de Tarragona.
L'escola municipal, efectivament.
De l'escola municipal, i per tant van tematitzats tots ells,
que es noti que són d'allà.
Però sí, cadascú porta el seu estil, els grellers quatre carrufets,
que els hem vist per aquí també, amb una camisa d'un color vermellet,
i tots van amb el seu estil.
prioritari, eh?
Escolta una cosa, em resistia a dir-ho, eh?
Però s'estan nubulant.
Sí.
I molt.
Feia molt de sol, s'estava molt bé, i ara sembla que...
De totes maneres, si s'aguanten així, ja està bé.
Si hem de creure, les previsions meteorològiques només són núvols.
Van buits, no porten res.
A veure què passa.
A veure què passa.
Esperem que no plogui.
Escoltem una mica en directe el so de les gralles.
Som-hi.
Escolta una mica en directe el so de les gralles.
Escolta una mica.
No, no, no.
Escolta una mica en directe el so de les gralles.
Escolta una mica en directe el so de les gralles.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
I a més el públic es comença a animar.
Ara ja comencen, han fet l'entrada a plaça i així es tanca aquesta entrada dels músics, la vigília de Santa Tecla, començava a les 12 del migdia al portal del Roser.
Ara interpretaran una altra peça abans que comenci ja el concert en vermut.
Volies saber com anem de temps? Bé, és un quart de dues, quatre minuts.
Perfecte, encara podem sentir-ho en perillós.
Els oients ho podran sentir a través de la ràdio, però pensin que, aviam, la plaça està plena, però hi cap moltíssima gent encara per poder gaudir d'aquest concert en vermut, a dinar i a preparar-se després pel seguíssim.
I des d'aquí a més veiem que ja han servit els primers izaguirres ben fresquets, els vermuts, ja preparats perquè quan la gent passi els pugui agafar directament, eh?
Per tant, ja estan aquelles noies que no movien per la massa i ja han posat el vermut.
S'estaven concentrat, això és veritat, eh?
A veure amb quina peça ens sorprenen ara, la banda de Cardona.
És el ball del Gegant Nou de la Raval de Sant Joan.
Molt bé, han llegit la partitura, el que deia, és un intrepid.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ara sí, doncs, eh?
I mira, és que sembla si s'abudem
el que jo crec que és el que dirigeix
aquesta banda de l'únia musical.
Jo diria que estaria molt bé, eh?
Com a mínim que ens digui quines seran les dues primeres peces.
Hola, bon dia.
Estem a punt i a punt per començar.
Ja veieu que afinàveu instruments,
que ja estava tot a punt.
Estem afinant, a punt quan ens diguin com és cert.
Farem una horeta de música i farem el repertori
perquè nosaltres som la unió musical de Muro,
que vinguem de la Cant,
i ens han demanat tocar música autòctona d'allí,
sobretot representativa de la Festa de Morts i Cristians,
que és la festa més important que tenim en les nostres terres,
i tocar la música pròpia
i més representativa del que toquem d'allí
i oferir-lo a Tarragona.
Porteu força músics, eh?
Moltes gràcies.
És el primer cop que veniu a Tarragona?
És la primera vegada i esperem que no sigui l'última
perquè l'acollida ha sigut espectacular,
estem molt contents
i estem esperant que vinga l'any que ve per tornar-hi.
Amb què comencem?
Que tenim el repertori per aquí.
El pas doble perquè hem buscat el més pròxim simbòlic per ací,
per a encetar el concert,
i el més pròxim que ha trobat ha estat el pas doble Girona,
de Santiago López.
Encetarem el concert en això
i en acabant ja començarem amb repertori purament
de la Festa de Mora Cristiana,
on barrejarem les tres modalitats que existeixen,
que és el pas doble,
el pas doble d'anè, diguem-ne,
i la marxa moro i la marxa cristiana.
Ens que vagi molt bé.
Moltes gràcies.
Perfecte, eh?
Déu-n'hi-do, eh?
Peces de les festes de moros i cristianos.
Això és que agrada moltíssim,
perquè té una força aquest tipus de composicions.
Sí, que a part del gaudir de l'emperiturroca,
que ja el sentirem durant totes les festes,
avui gaudirem de música del País Valencià,
que és avui l'orquestra convidada
i que farà aquest vermut a la plaça de Balscols.
I esperem que puguin...
Tots els detalls ens ha donat, Jolanda.
No, no, i molt bé, i molt agradable aquest senyor.
Sí, sí, sí, sí.
Tant de bo que comencin a viadet,
ens encantaria poder oferir als ullens en directe,
com a mínim, la primera pècina,
i que fos part de la segona.
Ara, clar, estan esperant.
Sembla que ho tenen tot preparat, eh?
La partitura...
La banda de Cardona, mira a veure on es pot col·locar,
perquè, clar, són moltíssima gent
i han de buscar un lloc on pugui seure, com a mínim.
Han de fer el vermut, també.
O tenen dret a fer el vermut, només faltaria.
Espera, que està acabant...
El mestre està acabant de parlar amb els músics.
A veure...
El pas doble a Girona, no?
Ha dit que era la primera peça que interpretava.
Sí, sí, això és el més proper que ha trobat per aquí,
després ja aniran aquestes marxes de moros i cristians, eh?
Per tant, ho tenen tot ben preparadet.
Estan esperant que els donin el tret de sortida
per començar allà.
I fixa't que fins que no comenci la banda
a agafar el vermut no entra ningú, eh?
No, no, està restringit.
Està restringit, eh?
Fins que no soni la primera nota no es reparteix el vermut.
Res, estan tots preparats allà fent fila,
però res, ningú, eh?
Són estrictes, eh?
Fins que no comença, aquí ningú tasta el vermut
a no ser que se'l portin de casa, com ja han fet uns quants.
I això vol dir que ara no piquen gaire de mans,
però d'aquí mitja hora la gent estarà més animada.
És una qüestió natural, és a dir...
Jo serà més animada.
Vinga, pica de mans, pica de mans.
Algú va arrencar a ballar, segurament també,
com sol passar cada any en aquest concert vermut.
Cin minuts, en dos quarts de dues.
Creu amb els dits, Pep, a veure si podes oferir
aquesta primera peça en directe.
Fixa't que ja han tancat els tou d'ús,
perquè, vaja, com dèiem, hi havia molt de sol,
però sembla que s'ha tapat una miqueta
i també perquè la gent que estigui assentada a les escales
pugui veure perfectament aquesta banda
que oferirà al concert.
No sé si la gent sents com xiulen, eh?
Sí, sí, però...
I ja tenen gana, eh?
No, xiulen els del vermut, diguem les coses com són.
Sí, sí, sí, els del vermut, els del vermut.
No xiulen els que comenci la música, sí,
però xiulen els del vermut.
Vinga, va, que hi ha la primera nota i sobre la tanca.
Vinga, som-hi, ara sí.
Vinga, va, que hi ha la primera nota.
Vinga, va, que hi ha la primera nota.
Vinga, va, que hi ha la primera nota.
Vinga, va, que hi ha la primera nota.
Vinga, va, que hi ha la primera nota.
Vinga, va, que hi ha la primera nota.
Vinga, va, que hi ha la primera nota.
Vinga, va, que hi ha la primera nota.
Vinga, va, que hi ha la primera nota.
Vinga, va, que hi ha la primera nota.
Vinga, va, que hi ha la primera nota.
Vinga, va, que hi ha la primera nota.
Vinga, va, que hi ha la primera nota.
Vinga, va, que hi ha la primera nota.
Vinga, va, que hi ha la primera nota.
Vinga, va, que hi ha la primera nota.
Vinga, va, que hi ha la primera nota.
Vinga, va, que hi ha la primera nota.
Vinga, va, que hi ha la primera nota.
Vinga, va, que hi ha la primera nota.
Vinga, va, que hi ha la primera nota.
Vinga, va, que hi ha la primera nota.
Gràcies.
Un minut escàs i seran dos quarts de dues.
Amb aquest pas doble, Girona, interpretat per la banda Unió Musical del Coy,
posem el punt i final aquest matí de Tarragona Ràdio,
vigília de Santa Tecla, la sintonia de la Ràdio de la Ciutat,
la sintonia de les festes que continuarà amb tots vosaltres.
Ens veureu pel terrer, però ens podreu escoltar a través del 96.7
de la freqüència modulada i, si sou lluny de Tarragona, a través d'internet.