logo

Arxiu/ARXIU 2009/ENTREVISTES 2009/


Transcribed podcasts: 1096
Time transcribed: 14d 22h 12m 59s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Seguim avançant des de la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Falten sis minuts per arribar al punt de tres quarts d'onze.
Ara volem explicar-vos, volem comentar una exposició
que arriba aquest dijous a la ciutat de Tarragona
que s'instal·la al Pretori Romà
i que estarà durant tot aquest mes de febrer.
És la mostra titulada Companys polítics fins a l'amor,
dedicada precisament a la figura
del que va ser president de la Generalitat.
Una figura, per cert, de plena actualitat aquests dies un altre cop.
Es tracta d'una exposició impulsada per la Fundació Josep Irla
i en volem parlar justament ara a través del telèfon
amb el comissari de la Mostra, el senyor Josep Ball.
Senyor Ball, bon dia.
Bon dia.
En què consisteix aquesta exposició, Companys polítics fins a l'amor?
Doncs és un repàs a la vida i l'obra
de qui va ser president de la Generalitat
durant sis anys, del 34 fins al 1940.
i amb aquesta mostra el que volem és reivindicar
tant el seu llegat, la seva figura,
com, de fet, una reivindicació de l'acció política.
Perquè de la misèria de la política se'n parla molt sovint
i els diaris i els comentaris polítics en van sempre plens,
però de la grandesa de la política se'n parla molt poc.
I en la vida de Lluís Companys podem veure mostres de la grandesa
del que representa dedicar-se a la política
com una activitat noble de la qual mereix la pena ser dedicada
com a voluntat de servei a tota la ciutadania.
Què hi podem veure a la mostra?
Quin és el seu contingut?
Doncs és la vida cronològicament explicada de Lluís Companys
des dels seus anys de formació.
Ell és fill d'una família benestant de l'Urgell,
però als 18 anys arriba a Barcelona i ja estudia dret.
Es dedica després a ser periodista, advocat laboralista,
director de la terra, de l'òrgan de la Unió de Rebesaires,
el sindicat de pagesos, que avui en dia seria similar
a la que és la Unió de Pagesos,
al qual ell és el líder d'aquest sindicat
i, de fet, al llarg de la seva vida pateix presó
en tots els règims en els quals va viure.
Ell va viure sota la monarquia d'Alfons XIII,
sota la dictadura de Primo de Rivera,
amb la República Espanyola i la dictadura franquista,
i en tots els règims va patir presó.
I això és una mostra del que deien de la noblesa de l'acció política,
perquè ell era fill d'una família benestant,
podia haver tingut una vida regalada,
una vida d'ociós rendista,
i, en canvi, va triar la lluita pels ideals
i, justament per això, va patir presó
al llarg de la seva vida, amb una dotzena de vegades,
fins al punt, finalment,
de ser assassinat amb un judicic nominiós el 1940.
És una exposició, com dèiem,
impulsada per la Fundació Josep Irla,
una exposició impulsada ja fa temps,
ja fa anys, ja ha recorregut altres punts al país?
Va, l'amem inaugural, el 21 de setembre,
passat a Blanes.
Ja ha estat, doncs, a mitja dotzena de poblacions al país,
i, de fet, crec que Tarragona deu ser la setena població
en la qual està,
i ja està emparaulada per portar-la a una vintena més de poblacions.
Realment, doncs, ha tingut molta demanda,
doncs, perquè és una mostra que no pretén ser cap...
que mostra de contingut acadèmic.
La Fundació Josep Irla, doncs, no és una institució acadèmica,
no és un departament universitari,
no és una acadèmia de ciències,
és la fundació d'un partit polític,
vinculada a l'Esquerra Republicana de Catalunya,
com tothom sap,
i la feina que fa és de difusió.
I, justament, això és el que es troba a faltar moltes vegades, no?
Doncs, donar a conèixer els personatges històrics
i períodes històrics a través d'eines de difusió senzilles,
amb aquesta exposició que en tres quarts d'hora
doncs es pot haver visitat tranquil·lament
i en el qual, doncs, també repartim un petit opuscle
que la gent es pot dur a casa
en els continguts, en els textos del que veurà l'exposició.
Aquesta exposició arriba a Tarragona,
a més a més coincidint amb el 70 aniversari del final de la guerra,
de l'exili, de la sortida del país de Lluís Companys
i de milers de catalans.
Arriba, per tant, en un moment especialment oportú,
perquè fins i tot aquí a Tarragona forma part d'un cicle d'activitats
per recordar, precisament, aquests 70 anys del final de la guerra.
M'imagino que, per tant, pels promotors de la iniciativa
encara és més interessant aquesta coincidència de dates.
Sí, les efemèrides sempre són una bona excusa,
un bon motiu per recordar fets històrics.
Però, de fet, quan vam inaugurar aquesta exposició
no era el motiu principal,
perquè, de fet, el 21 de setembre passat
no s'esdevenia cap tipus de commemoració
amb números rodons de la vida de Lluís Companys.
El que passa és que, clar, van passar tantes coses
fa 70, 75, 80 anys,
que poc o molt acaba sempre esdevenint una efemèride.
Justament, per exemple, tenim una altra exposició,
com aquesta de Lluís Companys,
dedicada a l'altre gran president dels anys 30,
de fet, el primer president de la Generalitat,
el Francesc Macià,
i, en aquest cas, sí que coincideix
amb una doble efemèride de la vida de Francesc Macià.
La vam inaugurar el 21 d'octubre passat,
just quan feia 75 anys, aproximadament,
de la seva mort,
i el 21 d'octubre proper farà 150 anys del seu naixement.
Es dona aquesta doble coincidència de dates
amb la casa de Macià,
no és el cas de Companys.
Però, en qualsevol cas, sí,
les efemèrides sempre són un bon motiu
per reivindicar obres i vides de personatges.
I la ubicació de l'exposició,
recordem, és el Pretori Romà,
un lloc on tampoc és habitual que es facin exposicions,
si de tant en tant.
Això va ser una decisió de l'Ajuntament,
una proposta de l'Ajuntament
a la Fundació Josep Irla,
perquè recordem que el Pretori,
encara que molta gent no ho sàpiga,
va ser precisament presó
durant la dictadura franquista,
en milers de persones van estar empresonats
en aquest lloc.
Va ser una proposta de l'Ajuntament,
un acord amb la Fundació?
Doncs això haurien de concentrar
la gent d'Esquerra a Tarragona,
que és qui s'ha encarregat
de portar l'exposició a Tarragona.
De fet, la Fundació Josep Irla
va elaborar,
ha produït aquesta exposició,
de fet, jo mateix n'he estat
el director, el comissari,
com en dèieu,
però sota l'assessorament històric
del Jura Maria Soler Sabater,
un catedràtic d'història
i contemporània
de la Universitat Autònoma de Barcelona,
ben conegut per tothom,
per les seves col·laboracions
en els mitjans de comunicació,
però un cop realitzada
aquesta exposició,
l'hem posat al servei
tant de les seccions locals d'Esquerra,
que és el partit
en el qual està vinculada
la Fundació Josep Irla,
com, de fet,
d'altres entitats
que vulguin portar-la.
De fet, estem en tractes
amb l'Institut d'Estudis Penedesencs
per portar,
no la del Lluís Companys,
si la del Francesc Macià,
perquè justament,
com que té fill
de Vilano Abra de Geltrú,
a ells els interessa
poder fer un duplicat
d'aquesta exposició
i poder-la fer circular
per tota la sèrie
d'entitats,
de centres d'estudi
que estan vinculats
a l'Institut d'Estudis Penedesencs.
O sigui que,
en el cas de
per què s'ha portat
el pretori de Tarragona...
És una iniciativa
de la ciutat,
de l'Ajuntament
i del grup d'Esquerra.
Del grup municipal d'Esquerra.
Queda clar,
de totes maneres,
val la pena aclarir-ho
per tota la gent
que ens està escoltant,
això que estarà
al pretori romà
que havia estat
a principis dels anys 40
una presó
de la dictadura franquista.
Una última qüestió,
senyor Ball.
Què més pot sorprendre,
quin és el detall
de la vida política
de Lluís Companys
que potser pot sorprendre
més el públic en general?
Un públic que segurament
té referències
del que va ser
president de Catalunya
durant sis anys
però que, evidentment,
no coneix amb detall
la seva biografia.
Què creu que pot sorprendre més
el que visita l'exposició?
Doncs una mica
el que estàveu apuntant
amb la vostra pregunta,
no?
Perquè ell és conegut
justament per haver estat
president de la Generalitat
aquells sis anys
i, sobretot,
per ser el president Màrtir,
per aquella fi tan trista
i de la seva vida,
aquest assassinat
del franquisme,
però Lluís Companys
va ser,
va tindre una vida
de 40 anys
dedicada a la política
i això és el que no es coneix.
Sembla que només
Lluís Companys
només existeixi
entre el 34 i el 40
com a polític
mentre va ser
president de la Generalitat
però abans del 34
ell havia estat
una mica
ho havia resumit abans,
des d'advocat laboralista,
periodista,
líder de la Unió de Rabassaires,
havia fundat partits polítics,
havia pastat a la presó
una delgina de vegades,
va ser fundador
d'Esquerra Republicana
de Catalunya,
ministre de Marina,
president del Parlament
de Catalunya.
És una llarga trajectòria
sense la qual
no s'explicaria
per què
quan va morir Macià,
un president
tan carismàtic
i tan estimat
pel poble de Catalunya,
el partit
Esquerra Republicana
de Catalunya
va triar
de manera unànima
Lluís Companys.
No s'explicaria
per què va tindre
aquesta unanimitat
si no es coneix
tota la seva vida anterior,
tots aquests 34 anys
previs
de llarga lluita política
que és el que podrà veure
la gent
en aquesta exposició.
Tots aquests detalls
es podran veure
a partir d'aquest dijous
durant tot el mes de febrer
aquí a la ciutat de Tarragón
el pretori romà
és l'exposició
Companys Polítics
fins a la mort
que promou
la Fundació
Josep Irla.
El director de la mostra
és el senyor Josep Ball
que ens ha explicat
aquestes dades,
aquests detalls
en directe
aquest matí de dimarts
a la sintonia
de Tarragona Ràdio.
Senyor Ball,
moltes gràcies
i felicitats
i enhorabona
per la iniciativa de la mostra.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adéu-sia, bon dia.