Ara són dos quarts d'una del migdia, us seguim acompanyant des del matí de Tarragona Ràdio.
Hem parlat d'un llibre que es presenta, ja ho heu sentit, aquest dijous a l'Ajuntament del Solse i les Llunes de la tarragonina Tecla Martorell.
I ara us volem parlar d'una iniciativa que sorgeix des del Consell Esportiu del Tarragonès.
Es tracta d'una beca, una beca que es presenta adreçada a estimular i a donar suport a treballs que estiguin a veure amb l'esport.
Ens acompanya d'una banda el president del Consell Esportiu del Tarragonès, Raül Font, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
Benvingut i saludem Montserrat Francine. Montserrat, bon dia.
Bon dia.
Ella és professora d'Institut de l'IES, Vidal i Barraquer. Fa 24 anys, em deies.
24.
Una miqueta d'experiència en aquest camp, entens, no?
Està mal.
Del món de l'esport, la gimnàstica, la pedagogia.
Sobretot els nens.
I els nens. Sí, jo crec que, Raül, que una mica d'experiència deu tenir. Una lleugera idea.
Segurament, no? Ah, ho deu entendre.
Home, quan ja tens 8 trianers, ja la cosa és important, no?
Tu ho diràs. El cas és que la Montserrat ha estat la persona a la qual se li ha atorgat aquesta beca anomenada Fuscus 2009,
amb el projecte Educació Motriu. Parlarem del projecte, però, Raül, aquesta beca, què ho veus?
El Consell Esportiu del Tarragonès, per què planteja aquest tipus d'incentiu i d'estímul pel treball?
A veure, primer, un petit claudàtor molt curt.
Fuscus era una auriga, el que passa és que aquí a Tarragonès només coneixem sovint l'Eutiques.
L'Eutiques, perquè el seu cap de premsa devia ser molt bo.
Exacte.
El va promocionar molt i al pobre Fuscus ningú li feia cas.
Era l'Alonso i aquest dia no.
Ah, efectivament. I si és que la vida ha estat sempre igual.
Ell corria amb l'equip blau, va ser molt conegut, i és dels pocs aurigues que se'n conserva una placa funerària, que el seu amo...
Diuen que era molt mediàtic l'Eutiques, això diuen els historiadors.
Probablement per això se'l coneix més.
A més, el Fuscus, ja ho diu el seu propi nom, era Moranet, però va ser també molt estimat, sembla ser.
I per això des del Consell d'Esportiu li vam voler posar en aquesta beca aquest nom d'aquest auriga,
que va ser Junem-Eutiques, un dels primers esportistes que podríem dir va haver-hi a la ciutat de Tarragona.
Ara, abans d'entrar ho comentàvem amb ell, amb la guardonada.
Aquí a Tarragona tenim el problema que no tenim INEF, no hi ha estudis universitaris superiors d'educació física
i de l'esport, i per tant, des del Consell d'Esportiu del Tarragona, quan vam iniciar aquesta nova etapa,
conjuntament amb el Pere Valls, que és vicepresident del Consell, jo mateix, i tot l'equip que en formem part,
vam voler posar-hi èmfasis en això, en intentar fer una mica, entre cometes, de pal de paller,
per intentar no suplir ni molt menys, però sí com a mínim paliar, en mesura del possible,
aquesta mangança d'estudis superiors d'educació física a l'esport,
i intentant ser una mica referent a l'entorn de tot aquest món, que és molt important,
perquè hi ha moltíssims professors d'educació física a la nostra marcació,
i cada cop més...
I molts joves que volen fer aquests estudis, a més a més.
Moltíssims joves que ho volen fer.
Doncs vam pensar que era bo fomentar, treure, crear aquesta beca de recerca, d'investigació,
en torn a tot el que es mou en relació a l'educació física, a la investigació, a la recerca,
de tot això que fa referència a com s'ha de portar a terme, com s'ha de vehicular,
com s'ha d'aplicar tot el que és l'ensenyament de l'educació física, de l'esport,
amb unes edats que creiem que són importants,
i que és l'objectiu, en definitiva, del Consell Esportiu del Tarragonès,
treballar amb aquestes edats, i sobretot amb aquesta franja de gent
que ha de fer el pas de l'esport escolar a l'esport federat, etcètera, etcètera.
Amb això vam treure aquesta convocatòria d'aquesta beca.
No és una quantitat extraordinària ni molt menys,
són 2.000 euros de dotació econòmica,
ni pretenem que la gent es dediqui a investigar perquè nosaltres convoquem una beca,
sinó que el que pretenem és al revés.
Tots aquells que ja investiguen, que tinguin un alícent més
i que puguin anar més enllà gràcies potser amb aquesta petita aportació,
que els ajudi a fer un treball de recerca com cal,
perquè la nostra demarcació i la zona de Tarragona s'ho mereix una esgita,
i insisteixo, com que no tenim aquests estudis,
que tot i que ho estem intentant i estem pressionant tot el que podem
des del Consell Esportiu, i conjuntament amb l'URB ho estem treballant
amb el Saturnino Jimeno i altra gent,
doncs com a mínim posar aquest granet de sorra en aquest panorama de l'esport.
Home, i posar en valor perquè, a veure, l'esport forma una part fonamental,
sobretot en el període educatiu i escolar dels nens i nenes,
és allò de la gimnàstica, com quan nosaltres érem joves,
no perquè la Montserrat jo crec que ja va néixer fent gimnàstica.
Qui la conegui a Tarragona la recordarà,
que és una dona que sempre ha estat molt vinculada a l'esport,
i és així, Montserrat, el teu és vocacional,
no només des de la pedagogia, sinó de la pràctica i el gust per l'esport.
Per tant, tenint en compte la importància que té al llarg de la vida escolar,
després ja cadascú que és més granet ja fa el que vol o el que pot,
és fonamental que s'adotin beques i premis d'aquestes característiques, no?
Jo crec que sí, que és important motivar i incentivar la gent
cap a aquesta vessant d'investigació.
En el teu cas, el treball és educació motriu.
En què està basat aquest projecte d'investigació?
T'explico.
El treball està dividit en dues parts.
Una part que és merament teòrica, que és un estudi de la realitat.
Aquest estudi jo el destino en dues vessants,
que és la vessant dels CEIPS, que és la vessant escolar,
i l'altra, que és la vessant dels clubs.
Llavors, els CEIPS jo tinc previst passar una sèrie de tests motrius,
una sèrie d'enquestes,
per saber una mica quina és la realitat dels nostres escolars, no?
I amb la vessant de club,
la idea és fer una sèrie d'observacions reals
de com se s'entrenen, de quina forma, quines intensitats,
cap a quin objectiu se va, en funció de les edats.
I llavors, una vegada fet tot aquest marc teòric,
doncs la meva il·lusió és intentar muntar una escola,
el nom és aquest, Educació Motriu,
que la idea és no especialitzar els nens de forma precoç,
com algunes vegades que hi ha en alguns esports,
amb aquests errors,
sinó educar el nen a nivell motriu d'un any
la vessant més àmplia possible,
i que a partir d'una edat considerable,
doncs a partir d'allí el nen tingui aquesta formació
per poder escollir qualsevol esport, no?
No necessàriament, des d'aquelles edats tan primeren
que s'ha d'especialitzar i s'ha d'adreçar aquella criatura
que es dediqui a una pràctica determinada,
a vegades fins i tot és contraproduent,
i ara només des del punt de vista de la pròpia fisiologia,
sinó amb la seva relació futura amb l'esport.
Exacte, fins i tot això t'anava a dir a nivell psíquic,
que poden arribar a rebre tan frustració
que aparten l'esport de la seva vida,
cosa que crec que és l'únic que podem...
Però Montserrat ha canviat molt,
perquè ara jo m'imagino que molts oients
que tinguin una miqueta la nostra edat...
A veure, avui dia ha canviat molt el tema de l'educació,
afortunadament, de l'educació física,
allò com deia l'obra de teatre,
mirant de teatre si anirà,
però el típic, jo, per exemple,
era de lo més desastre,
i era la típica que ens sopegava
amb el potro, amb el plínton i tot això.
Clar, aquesta frustració que ens creaven
en les que eren les patoses,
això després et pot frustrar la pràctica esportiva.
Afortunadament, després trobes estímuls
i dius, home, doncs realment jo no era tan patosa,
realment jo podia fer un esport salut
com a qualsevol altra persona.
Aquí hem comès molts errors, històricament,
en el món de l'educació, no?
No, i a més a més...
Des d'aquest punt de vista de la teva branca.
No, no, i a més a més el que comentàvem
amb el Raül Puján, no?,
que és molt important el que és la formació,
el nivell de formació.
Llavors, cada vegada els especialistes
estan més formats,
hi ha cada vegada gent més preparada
i llavors, bueno, aquests errors
que vam viure a nosaltres,
aquestes frustracions que a vegades són mínimes.
I escolta, l'oferta formativa,
ara Raül Fon esmentava
que aquí lògicament no tenim estudis d'INEF,
estan a Lleida?
Estan a Lleida i Barcelona.
I a Barcelona?
Hi ha prou demanda
perquè es plantegés en un moment determinat
tirant davant algun tipus de centre aquí a Tarragona?
Perquè si hi ha molta demanda de joves
que volen estudiar d'INEF,
parlaves d'inimportant,
que és la formació dels docents en aquest camp.
Ens falten centres de formació
o diguem-ne que la demanda
queda prou complerta
amb el centre de Lleida i Barcelona?
Sota el teu punt de vista ho pregunto,
per la teva experiència.
Jo crec que com més ofert hi hagués,
més demanda hi hauria.
Vull dir, no estaria de més
que es pogués lluitar cap a aquest camí, no?
Perquè generalment, sí.
I si em permés, Jo, l'Àndam,
això també ho comentàvem abans,
em he cridat tancat amb ella, no?
Amb la URB estem intentant negociar
la possibilitat que ara que tenim aquest nou model de Bolònia
hi hagi uns estudis de postgrau
de gestió, per exemple, d'equipaments esportius.
Això pensem que la nova modalitat de Bolònia
permetria, sense la necessitat de tenir estudis bàsics d'INEF,
sí que permetre que gent que ha estudiat a lo millor medicina
o que ha estudiat professorat d'EGB
o que ha estudiat fisioterapeuta
o alguna especialitat relativament a fi,
doncs pogués fer aquest màster de postgrau
que el permetés, doncs,
poder gestionar una instal·lació o un equipament esportiu
o ser monitor de pràctica esportiva en el lleure
o algun tema d'aquests que estem, insisteixo,
conjuntament amb el Saturnino Jimé, no?
De l'Escola de Formació del Professorat d'EGB
com a especialista en Educació Física Esportiva,
ho estem intentant treballar.
Si tornem al motiu de la conversa d'avui,
que ens pot donar molta informació
d'altres temes relacionats amb l'esport,
parlaves d'aquesta primera vessant
que partia dels centres educatius
amb l'objectiu de crear una escola,
una cosa molt interessant,
però hi havia un altre vessant
que tenia a veure amb els clubs esportius, no?
No t'he deixat que ho acabés d'explicar.
Són aquests nens que ja han decidit
fer una pràctica esportiva determinada
i llavors veure com s'hi treballen aquests clubs, no?
Com es fa això?
Es fa des d'una base molt especialitzada
o ja més?
És més ampli, en foc?
Clar, això t'obliga a fer un treball de camp.
Primer que tot, exhaustiu.
Afortunadament, per la teva carrera professional,
tens els contactes.
Jo m'imagino que aniràs amb la teva carpeta,
dades i dades i entrevistes.
No, aniré amb el meu petit ordinador.
El teu petit ordinador.
Ah, clar, mira, és veritat, eh?
Veus, deia el Raúl.
No, no, ja sabem que econòmicament
no és cap gran cosa, però mira,
ja faciliteu la feina.
A mi m'ha ajudat molt.
El treball de recerca l'haurà de fer,
però ja no anirà amb el blog i el boli,
que això és més antic que en a peu, eh?
Ho podràs fer amb el teu ordinador.
Clar, suposo que has de contactar
amb moltíssimes entitats i persones,
perquè al final es pugui fer una valoració molt general
i el màxim real del que tenim aquí a la ciutat de Tarragona.
Sí, però pensa...
Però enfoques a Tarragona ciutat.
Sí, sí, Tarragona.
Pensa que més o menys ens coneixen tots.
Tampoc és un gran convenient, no?
Això dels joves, hi ha moments que parteixen del col·le,
després el tema de l'esport escolar i tot plegat,
i hi ha un punt, m'imagino, que coincideix amb l'adolescència,
que hi ha una aturada d'activitat esportiva.
Noies i noies que han tingut una vida molt activa,
de cop i volta, desapareixen...
Sobretot noies.
Noies, desapareixen dels clubs de bàsquet,
desapareixen dels equips escolars.
Això tu ho has notat?
Mira, jo conec...
Bé, jo el tema de l'esport que estic més ara vinculada
és el tenis per la meva filla, no?
I està sola.
Vull dir, ara ella té 17 anys i està sola.
Vull dir, no té grup per poder competir,
perquè és això que tu dius, no?
Si tu arribes a 16 anys i tens un nivellet,
possiblement et trobaràs noies de 17 anys,
però que van en pla lúdic.
Clar, no t'hi pots incorporar.
I gent que es vulgui dedicar d'una forma sèria,
als 17 anys és difícil, no?
Perquè veuen d'altres punts d'interès.
Fixa't com lliga això amb el treball que has de fer,
que comentaves des de molt petits,
ja encaminar-los cap a un esport determinat
probablement no sigui positiu.
I hauria de ser a la inversa.
Aquests 17 anys és quan s'hauria d'esmerçar,
perquè ja tenen altres interessos,
i no quan són tan petits, no?
Caldrà modificar moltes coses.
Bueno, a poc a poc...
Atents a terminis.
T'obliguen d'una banda les bases a que tinguis el treball acabat?
T'anava a dir, com treballaràs?
No, com t'obliguen les bases segurament, no?
Sí, m'obliguen una miqueta, sí.
I com està el timing?
Final de curs.
Final de curs.
Final de curs.
Home, jo t'ho pregunto de manera interessada,
perquè això farà que et tornem a convidar,
perquè ja ens expliquis el treball un cop fet i acabat.
Montserrat, ha estat un plaer de veritat
que vinguis avui a la ràdio,
i tenim ganes de conèixer el resultat d'aquest treball
i enhorabona per aquesta beca.
Gràcies a tots.
Raül Font, hi haurà una segona convocatòria?
Sí, sí, perquè penso que el Rassò es van presentar 7 o 8 treballs,
hem de continuar donant la difusió
i pensem que hi ha moltíssima gent com la Montse
que els pot ser una eina d'utilitat,
un complement o un ajut
perquè es dediquin a la recerca entorn a aquest món
que té tant de futur, no?
Perquè cada vegada anem més a la societat de l'oci,
de més temps lliure
i cada vegada hem d'insistir més
en tots aquests aspectes d'educació física
lligats i vinculats a la salut
i a l'omplir les estones lliures.
I treball com aquests, m'imagino,
que nodreixen a les institucions d'informació
perquè a l'hora de plantejar projectes
es facin a base a una situació real
i és molt bona la informació que pot aportar
el treball de la Montserrat com d'altres que puguin fer.
Sí, sí, evidentment, i si més no,
doncs remouen el solatge
que a vegades és convenient de tant en tant
que hi hagi algú que s'hi dediqui, no?
Molt bé, Raül Font, Montserrat, Francine,
moltíssimes gràcies, molta sort.
Gràcies.
Adéu-siau.
Gràcies.