Ara són dos quarts d'una del migdia, quatre minuts.
Aquí seguim amb tots vosaltres en directe.
Us ho comentàvem en el temps del sumari.
Una empresa tarragonina, M.Bot,
sorgida de la Universitat Rovira i Virgili.
Es dedica al disseny, fabricació i comercialització de robots.
Participa en una exposició que s'inaugura aquesta tarda
al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.
Volem conèixer aquesta empresa
i per això hem convidat d'una banda Albert Uller.
Ell és professor de la Universitat Rovira i Virgili
i, a més a més, és el responsable
del grup d'investigació RIBI, robòtica i visió intel·ligents.
Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
I a l'altre costat del fil telefònic tenim...
Espera que això ho hem de mirar bé.
D'una banda, José Manuel Díaz és el cap de programació.
José Manuel, molt bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
I al teu costat, Sergi Plana,
que és el gerent que no podrà parlar perquè està conduint.
Correcte. No hem caminat a terrassa i no he pogut parlar.
I, per tant...
Bueno, pot parlar, però no...
Si no, ja m'ho penso.
Encara no heu creat el robot que us porti als puestos.
Ja sé que se'n diu autobús, a dir això,
però, vaja, que condueixi el cotxe per vosaltres, de moment no, no?
No, de moment encara no fa tot el que voldríem que fes,
però ja arribarà, ja arribarà.
És una qüestió de temps.
Arribarà el moment que parlarem de tot el que feu en aquests moments.
Arribarà el moment també al llarg de la conversa
que parlarem de la vostra presència
al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.
Però, si us sembla, estaria bé en els orígens.
L'empresa té tres anys, no en té més.
I una de les característiques és la seva pròpia formació.
Aquesta manera de treballar, universitat i el món empresarial,
com es produeix, Albert?
Ho expliques tu, en tot cas?
Bueno, suposo que és una mica complicat d'explicar,
perquè una cosa és la universitat, que té uns aspectes molt més acadèmics,
i el problema és enllaçar el món industrial,
que és una cosa que costa d'explicar,
i suposo que en les facultats més tecnològiques
o les escoles tècniques, com la que tenim aquí, l'ETCE,
els professors podem fer més coses de cara a les empreses, no?
I en aquest cas és crear una empresa
que s'anomenen empreses spin-off,
que són empreses de base tecnològica,
que sorgeixen bàsicament de grups de recerca,
que tenen alguna patena o tenen algun producte molt innovador
i fa falta un petit salt, un trampolí,
per fer el pas al món empresarial.
Quan parlem d'empresa i més a aquests nivells,
on s'imagina que necessita moltíssim capital,
una estructura extraordinària,
i en aquest cas ho plantegen dos joves
que han acabat els seus estudis,
que comencen a treballar en aquest sector
i que en un moment determinat decideixen
que volen muntar empresa.
Aquests joves són els que tenim.
conduent, i ara ens ho explicaran també
des de la seva perspectiva, no, Albert?
Va ser així o una mica?
Sí, sí, va anar així.
En principi va ser primer el Sergi Plana,
que és el gerent, el que no pot parlar,
que ell, per situacions personals,
volia començar a fer el salt al món empresarial
i buscava algun tipus de recolzament,
si era possible, des de l'universitat.
No és habitual, no?, en aquest cas,
el José Manuel, penso que ens ho podrà dir,
no és habitual crear una empresa
a partir d'aquesta situació vostra.
No sé si ens escolta.
Sí?
En principi l'hauríem de tenir.
Hola?
José Manuel, ens sents?
Sí.
Ah, pensàvem que no ens escoltaves,
dic, calla, que cridarem una mica més si és necessari.
Que ara estava explicant...
Digues.
Una miqueta més, ja, bé, per escoltar.
A veure si ho podem arreglar.
Això del telèfon i més conduïn a vegades és complex.
No, José Manuel, que dèiem que fer el salt així,
després d'un període de temps relativament curt,
de treballar per una empresa, plantejar-se,
doncs tinc una idea innovadora
i aposto per crear la meva pròpia empresa,
que tampoc no és gaire habitual.
Bueno, de fet, potser pensem que no,
però nosaltres, per els nostres recorreguts,
ens hem trobat amb molta gent.
La veritat és que sembla que no és habitual,
però hi ha molta gent que ho fa.
Vull dir, aquest esperit el trobes.
Clar, vosaltres aneu pels llocs.
I som l'empresa M-Bot Solutions i fem robots.
Però quina mena de robots feu?
Perquè, clar, de robots n'hi ha molts.
Vosaltres feu robots, diguem-ne, per actes públics?
Robòtica de serveis, com si diguéssim, no?
Sí, aquest producte que parlem per a fires i congressos
és el producte, per decidir-ho, estrella de l'empresa,
de desenvolupament propi.
Però, bueno, també treballem a mida.
Vull dir, ve una empresa que necessita solució
per a un cert problema,
i la solució ideal és utilitzar una plataforma robòtica
per a fer aquella tasca,
i llavors nosaltres és aquí on entrem
i és el que fem, no?
I després llavors el que parlarem és això,
que aquest robot per a fires i congressos
és una idea del que és la pròpia empresa, no?
De fet, l'Albert m'ha passat ara una xuleta
i és robots mòbils desenvolupats de productes
de base tecnològica.
Hi ha una fotografia amb...
És el mateix robot, un amb rodes o sense, o són diferents?
Bé, una és la primera versió i l'altra és la segona versió.
Sí, ja es veu, eh?
La primera és una mica més rudimentària.
Sí, la primera és directament material quasi que era del grup de recerca
i la segona ja era de producte industrial.
Quin és el servei que ofereixen aquests robots, Albert?
Bé, la idea és que puguin estar en un entorn on la gent necessiti informació
o bé que la gent, per qüestions de màrqueting,
necessiti que interaccionin en algun lloc per donar informació.
Per exemple, una cosa és que la gent busqui informació en una fira
per localitzar estants relacionats amb un tema o un altre
i l'altra és que els mateixos estants comercials
vulguin agafar dades de la gent per fer, per exemple, algun tipus de sorteig.
Aleshores, la gent, com que això és un robot que té un cert impacte mediàtic,
la gent fàcilment va allà a posar les dades per fer, per exemple, un sorteig
que ens va passar també a una de les fires, no?
Bé, i això és bàsicament aquest tipus de robot que ens presentes ara.
Sí, com a cosa bàsica és això, és a dir, el robot es mou en una zona
que saps que hi ha certa fluidesa de gent que circula per allà,
el robot es mou, busca la gent a poc a poc,
i quan la gent es posa en contacte amb el robot a través d'una pantalla tàctil,
el robot queda quiet i durant un temps la persona pot interaccionar amb el robot.
Després de tota la part del disseny, perquè de la primera versió,
que amb aquestes rodes de mecanó, jo dic amb carinyo,
a una així com a més moderna, el tema del disseny també l'heu de contemplar
també en funció de qui demana el producte, no?
Era per què és, per què deixa de ser?
Bé, aquí el que van fer va ser que la pantalla tàctil està inclinada
i està a una alçada d'uns metro vint, una mica més.
O sigui, que permet que tant nens una mica grans com gent adulta
puguin tocar la pantalla i veure bé la informació.
És l'únic robot que tenim en aquest moment per fer aquest servei.
Un altre dia potser tindrem més robots més alts o més baixos
o amb pantalles potser verticals i no horitzontals, etcètera, no?
Però ara, de moment, a banda d'aquesta demanda,
fer els robots a mida, si em permeteu l'expressió que apuntava José Manuel,
de fet, feu projectes propis per després treure'ls al mercat?
Dissenyeu i prepareu allò?
Sí, digues, digues, José Manuel.
Parles amb mi o amb el verd?
Doncs mira, amb tu, si vols explicar-m'ho tu, José Manuel.
No, a veure, amb aquest apartat del que és robòtica a mida
treballem sobre client, vull dir, és el que explicava abans, no?
De moment aquesta és la idea d'oferir les solucions al client
en aquest tipus de robots.
i després de productes propis, doncs tenim aquest que parlarem del producte,
del robot, que es diu així, el robot per a files i congressos,
i després estem mirant també de desenvolupar algun tipus de sistema
de posicionament una mica especial,
per ajudar en dòxels de recerca de persones.
I aquí veig també a la vostra plana web que teniu,
un que és el SBB-2, allò rotllo R2P2.
Aquest què és, què és això exactament?
Aquest també, bé, això és una plataforma robòtica,
bé, són quatre, pots veure que són quatre rodes, no?
Bàsicament és una plataforma per a grups de recerca de universitats,
està, el client principal pensat és aquest,
perquè hi ha molts grups de recerca,
igual que el propi grup de recerca de l'Universitat de Robòtica i de Visió Intel·ligent,
del qual utilitzen aquest tipus de plataforma per a fer investigació
en quant a temes de visió intel·ligent,
mitjançant la càmera que està integrada al propi robot,
de sensors que podem afegir, com acceleròmetres,
o altres sensors d'humitat, temperatura,
i el que fan és utilitzar tota aquesta sensorització
per a treballar en ambients d'aplicació d'aquest propi grup de recerca.
Avui hi ha alguns que volen saber, per exemple,
amb aquest tipus de sensors, per quin terreny s'estan movent i coses així, no?
Veig també el robot CATCH,
que aquí apunta que va ser el primer que vau fer com a empresa,
i diu a més que és un robot per a vigilància domèstica.
Com ho traduiríem això als oients?
Aquest producte, com bé dius, és el primer que vam fer
i l'objectiu d'aquest robot és estar dintre d'una llar
i en cas de saltar una alarma perquè ha detectat la presència
d'alguna cosa que no hi hauria de ser, per exemple, un lladre,
o també es pot incorporar sensors de gas o d'aigua,
el que fa que el robot és comunicar-se amb tu
mitjançant el mòbil o l'ordinador,
et dona un avís estiguis on estiguis,
per exemple a l'oficina,
i et dona la possibilitat que tu,
mitjançant l'ordinador o el propi mòbil,
el puguis moure per veure realment si l'alarma aquella,
per quin motiu és, no?
I llavors és una forma de tenir aquesta seguretat a l'intre d'una llar.
És deixar un vigilant.
És deixar un vigilant a casa quan marxes, no, Albert?
Sí, és deixar-lo a casa quan vas de vacances,
un cap de setmana, el que sigui,
i a més a més te permet veure realment què està passant dintre, no?
Home, això ens dona peu ara amb aquests altres projectes
en els que heu treballat, actes públics, events,
té un servei comunitari,
però a nivell domèstic, no sé,
això jo crec que no deu estar molt lluny a que es generalitzi, no?
Comptar amb els robots per fer coses que ara són a mitjanament quotidianes.
I no per l'ull d'allò dels supersònicos, dels dibuixos,
que ens agradava molt a una certa generació,
que tenies la minyona i que era automàtica,
sinó que parlem d'un concepte lògicament molt més real.
Ara potser ens sembla una raresa,
però la tendència probablement de futur
sigui que tinguin més presència els robots a la nostra vida.
No sé què en penseu, Albert,
i després li donem la paraula a José Manuel.
El que sí que és evident és que, per exemple,
avui dia estem acostumats a casa a veure ordinadors
i fa uns 15 anys això començava
i semblava impossible que tothom pogués tenir un ordinador a casa
i avui dia els mateixos mòbils són petits ordinadors.
Les expectatives econòmiques avui en dia
són que la robòtica de servei
serà més important que la pròpia robòtica
que estem acostumats a veure les empreses
a nivell de ventes.
I això és a nivell de Japó, Estats Units, Corea i altres països.
Per tant, sembla evident que si hi ha d'haver tanta inversió,
no sé si se generalitzarà tant com els PCs,
els ordinadors a casa,
però sí que veurem molts robots en molts llocs.
Llocs públics i llocs privats.
A l'àmbit del domèstic privat també.
José Manuel, tu com contemples aquesta implantació
que a mica en mica es pugui fer en un futur
a les llars de diferents tipus i modalitats de robots?
Bé, per posar un exemple molt fàcil,
tots coneixem, o si no,
comencem a veure el robot que escombra,
o que aspira, millor dit, a la casa.
És un robot molt conegut,
que comencen a sortir molts tipus,
i per així dir-ho,
podríem dir que és el primer robot domèstic
que podem trobar.
Evidentment, l'evolució d'això
cap a altres tipus de robots
que puguin col·laborar en tasques domèstiques,
ja s'està treballant en moltes universitats,
vull dir, això,
tard o d'hora, doncs ja ho trobarem, no?
Vosaltres sou, de fet,
ho he llegit a diversos llocs,
i ara m'ho confirmava Albert,
de les poquíssimes empreses
d'aquestes característiques que hi ha al país.
Sí, en aquest sentit,
doncs no som gaire,
que treballem en temes de robòtica així dura i dura,
podríem dir que som com una vintena,
una trentantena,
de tot el territori estatal, no?
Llavors, de moment són poques,
però bueno,
de mica en mica suposo que anirà evolucionant.
I la demanda,
la demanda del vostre producte,
com està en aquests moments?
Bé,
el nostre producte principal,
que és el Roinbot,
doncs ja treballem en diverses files.
Avui, per exemple,
anem a això d'aquesta exposició
que fem en el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.
I bé, de moment,
es mostra la gent molt interessada
i la veritat és que surten contents, no?
Com que han vist treballar,
com funciona la informació que pot arribar a donar
i pot rebre,
doncs estan interesses
i de mica en mica
doncs tenim més contactes d'aquest tipus.
El Roinbot,
què tal el podríem veure en algun acte o esdeveniment aquí a Tarragona?
Bueno, de fet,
parlo jo, no?
Sí, sí, sí, Albert.
No, és que mira mi,
José Manuel,
no sé tu.
No, dic,
ja l'hem fet saber per aquí a Tarragona,
amb actes de la pròpia universitat,
actes interns,
com és el Fòrum de l'Ocupació
i també el va anar al Fòrum de l'Educació
i aquí a Tarragona segurament el volem també més endavant.
Ah, clar.
I el vam veure, de fet,
a l'exposició relacionada amb els nubis.
No recordo el nom.
José Manuel.
Sí, el Palau de Congressos.
El teu dia.
El teu dia.
El teu dia també hi vas a un país,
com sé, amb el robot.
i hi ha gent que ja l'ha vist.
I ja l'ha fotinejat una miqueta.
Sí, sí, no, no, és que fa molta gràcia.
Això dels robots,
escolti, això de tocar botons ens agrada a tots.
Vosaltres perquè sabeu com ho feu,
però nosaltres ja saps que la gent
quan veiem algun tipus de nou producte,
doncs ens crida moltíssim l'atenció.
Com saps on es dona la circumstància
que estigueu a partir d'avui
al Museu de la Ciència i la Tecnologia de Catalunya?
Doncs mira, avui és la inauguració d'aquesta exposició,
que es diu Connecta amb la Innovació,
on participem inicialment sis empreses
d'arreu de Catalunya,
bastant lligades al món de la recerca
i que després s'han convertit en empresa,
com nosaltres,
i cadascú, doncs, porta el seu producte estrellà, no?
Llavors, avui comença aquesta exposició
que serà itinerant,
que estarà al Museu de la Ciència de la Tècnica de Catalunya,
la terraça estarà fins al març,
em sembla que no m'equivoco,
i després començarà la seva itinerància
per als museus que estiguin
i hi ha una sèrie de funcions
que ja estan programats,
ara mateix només sé de memòria,
però després està obert
a qualsevol tipus d'entitat
que vulgui portar aquesta exposició
al seu territori, no?
Molt bé, José Manuel Díaz,
deixem aquesta conversa,
perquè a més,
comencem a tenir dificultats,
perquè arribi bé el so,
però fins ara hem pogut sentir perfectament
tot el que ens deies
d'aquesta empresa
de la que anets al cap de programació,
M-Bot Solucions,
records al Sergi Plana i enhorabona
també per la iniciativa a tots dos.
Moltíssimes gràcies, bon dia.
Gràcies a vosaltres.
I Albert, una mica de dificultat
amb el tema del telèfon,
en tot cas ja des d'aquí,
des dels estudis,
sí que ens agradaria aprofitar
que ets aquí perquè ens expliquis
les línies de recerca que feu en aquest sentit,
des de la URB en aquests moments.
Bé, en el grup de robòtica
i visió intel·ligents
estem bàsicament dos professors
que el responsable no soc jo,
és el Domènech Puig,
però bé, en definitiva som dues persones
i cadascú porta un projecte diferent
i estan relacionats bàsicament tots dos
amb el tema de robòtica de rescat.
O sigui, és utilitzar equips de robots
que es mouen sols,
normalment tenen càmeres
i es dediquen a rastrejar el terreny,
a fer mapes del terreny
i intentant buscar algun tipus d'objectiu.
Per exemple, buscar víctimes,
o sigui, gent que podrien estar
en un terreny després d'un terratrèmol
o després d'alguna casa que hagi caigut
o alguna cosa d'aquest tipus,
intentar buscar un objectiu.
La idea no seria fer de bomber
i treure aquella persona,
sinó si és una zona delicada,
abans que entrés un bomber,
per exemple...
Uns sensors que detectessin alguna alerta?
Que poguessin veure per on està la persona
si és que n'hi ha alguna dintre.
Aleshores farien el mapa d'alguna manera
de cap a on està aquella persona
i després el bomber seria el que,
si el problema és el temps,
doncs en poc temps,
reduint el temps per qüestions de perill,
ens poguessin accedir ràpidament.
És com, per exemple,
i perdona la meva simplicitat,
quan veiem, per exemple,
un detector d'explosius.
Sí, per exemple,
hi ha gent que fan...
Això seria un robot, no?
O no?
Sí, que passa...
O no seria el concepte robot, això?
Sí, bueno,
el nom del robot ho podríem discutir, però...
És que a vegades jo em perdo, eh?
Però dius,
què és un robot, exactament?
És que la ciència-ficció
ha fet molt de mal en això, no?
No, també ha fet bé i ha fet mal.
O sigui,
ha costat el tema de la robòtica a la gent,
però també ha deformat
alguns conceptes, no?
Però la idea és que el robot
pugui funcionar sol
i faig les coses
de forma autònoma, no?
Aleshores,
un robot d'aquests
d'antidetecció d'explosius
normalment són teleoperats,
o sigui,
algú el fa anar
amb uns comandaments
a distància.
En aquest cas seria autònoma
el robot?
Nosaltres el que proposem
és que siguin completament autònoms
o inclús a vegades
que siguin,
diem,
semi-autònoms,
és a dir,
que els diem
aneu tots cap allà
i van cap allà,
com si fos
una manada d'ocells,
per exemple, no?
Al final,
el que vas creant
una mena de relació
amb aquell,
no sé si dir-li aparell,
no s'ho fan seudir aparell,
no?
Com l'hi dir?
Per no dir robot,
era,
buscava un sinònim
però no el trobava.
Podríem dir que és una relació
potser d'amor i odi
perquè quan no funcionen les coses
doncs els problemes tècnics
són molt complicats a vegades.
Jo m'imagino
que a partir de la recerca
i d'anar descobrint més
entren uns atacs de motivació
i exigiu al robot
que respongui abans d'hora
tot allò que voleu
i que heu previst
en el terreny teòric,
no?
Sí,
el que passa és que també
com que som nosaltres
els que programem
sabem què podem exigir.
No podem exigir
el que no hem programat
perquè evidentment no ho faria.
De totes maneres
aquesta línia d'investigació
que comentaves,
vaja,
a mi des de fora
em dóna la sensació
que té moltíssimes possibilitats,
temes de rescat,
com deia,
no sé,
prospecció d'un terreny
per un treball d'investigació,
presa de mostres fins i tot,
potser no caldria
que hi anés una persona
i no ho sé,
t'ho pregunto.
Per la presa de mostres
necessites una maquinària molt potent.
Nosaltres estem parlant
de robots que són relativament petits
comparats amb la maquinària estàndard
del tema de geografia, no?
Doncs, escoltes,
si no et fa res,
estarem una mica al cas
de les vostres línies d'investigació
i de tant en tant
ja anirem parlant
i coneixent sobre el terreny
tots els llocs on heu arribat.
Jo suposo que hi seràs
aquesta tarda,
a la inauguració.
No, jo no hi podré anar,
que tinc classe.
Jo soc professor
i m'he quedat aquí,
que tinc classe.
Gràcies,
però caldrà anar a veure
aquesta exposició, segurament.
No, i si més no,
suposo que el mes d'abril,
quan comencin a venir
a fer l'exposició més itinerant
el dia que vingui cap aquí a Tarragona,
a veure si fem publicitat entre tots.
Home,
doncs d'entrada ja anirem nosaltres també
amb la unitat mòbil
que tenim molta tirada
d'anar pels llocs.
Molt bé.
Albert,
moltíssimes gràcies
per venir avui a la ràdio.
Ell és Albert Ullés,
professor de la Universitat Rovira i Virgili
i un dels responsables
del grup d'investigació
RIBI, robòtica
i visió intel·ligents.
Gràcies per acceptar
la nostra invitació.
Molt bon dia.
A vosaltres, gràcies.
Adéu.
Gràcies.
Gràcies.