del 2008 que es començava a implantar el procés d'integració tarifària
al transport públic del Camp de Tarragona.
Era una vella i una llarga reivindicació del territori.
Buscar una fórmula de bitlleta única permetés a milers de persones,
a milers d'usuaris de les nostres comarques,
utilitzar més el transport públic,
el transport urbà i interurbà entre les nostres localitats.
En aquests 12 mesos s'han anat incorporant diferents abonaments
que configuren tot aquest sistema de bitlleta únic.
I avui hem volgut convidar el màxim responsable
del Departament de Política Territorial i Obras Públiques de la Generalitat a Tarragona,
Joaquín Margalef, per fer una valoració de com ha funcionat aquest primer any.
Senyor Margalef, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Està content de com ha anat?
Home, fa un any ens vam trobar aquí, no?
Quan vam posar en marxa el procés d'integració tarifària
i ens vam comprometre que passat un any tornaríem.
i he de dir que el resultat està molt positiu.
El resultat està molt positiu i està molt content
de com està funcionant l'integració tarifària.
Més fins i tot del que s'esperava fa un any?
No, jo diria que ens hem ajustat bastant
amb el sentit que coneixem,
perquè havíem passat dos o tres anys fent estudis,
i coneixem bastant bé la realitat de la zona.
Aleshores, ens hem ajustat bastant.
També durant l'any hem anat intentant
regulant les possibles desviacions que hi podia haver.
I jo diria que hem ajustat les xifres,
de moment, d'una manera bastant notòria,
amb les expectatives que teníem fa un any,
expectatives de moviment de viatges
i expectatives pressupostàries.
Quines xifres en línies generals
perquè els oients en facin una idea
del que ha suposat aquest procés d'integració tarifària tenen?
Com a cosa, jo diria, més significativa,
el nombre de targes venudes s'apropa a les 60.000.
Això són targes que tenen diferents recargues,
pot ser la T-MES, pot ser la T-30-50,
la T-10-30 o la T-10.
Aleshores, això vol dir que són usuaris més o menys habituals.
Quan s'acaba els 10 viatges o els 30 viatges
tornen normalment a recargar la tarja.
I podem considerar que hi ha un promig de 4,5,
5 recargues per tarja.
És a dir, durant tot aquest període,
i pensant que només la integració tarifària
al complet amb les 4 targes està des del 15 de març,
que és quan realment ha augmentat
d'una manera exponencial el nombre de viatges,
ens trobem que pràcticament 2 milions de viatges
s'han fet a través de la tarja de la T-M.
La qual cosa és molt significativa
pel moviment, diguem-li, de trànsit,
sobretot l'interurbà i també l'urbà
que hi ha en aquesta zona.
2 milions de viatges en un any,
però tenint en compte això que deia,
que primer el procés va començar a fer un any
amb una targeta només, que era la T-Més,
i després va arribar el mes de març,
que és quan van aplicar els altres abonaments.
El mes de febrer, el 15 de febrer,
vam aplicar la T-30 i la T-30-50.
La T-10-30 i la T-30-50.
I el 15 de març vam aplicar la T-10.
La T-10 en aquests moments significa,
jo diria, el 90% de targes utilitzades.
La T-10 té una gran significació
perquè així com les altres juguen
per l'usuari habitual de l'autobús,
és aquella persona que l'agafa 3 o 4 vegades diàries
o 2 vegades diàries.
La T-10 és aquella persona que l'agafa
d'una manera esporàdica i realment,
com és aquest model de targe,
el portes a la butxaca,
i realment et serveix quan té necessitat
d'agafar l'autobús.
I com també és multipersonal,
en el sentit que el poden passar
dues o tres persones, o quatre,
o inclús deu,
doncs resulta que té un gran èxit
i un grau de penetració
molt important i significatiu.
És a dir, el 90% de les targetes
que s'han venut aquest any
corresponen a la T-10.
A la T-10.
I això, vist des d'un altre punt de vista,
senyor Margalef,
no suposaria un cert fracàs
de les altres targetes?
O no?
Ja s'ho esperaven també.
No, o sigui,
les vam anar introduint a poc a poc.
Les vam anar introduint a poc a poc
i realment l'usuari habitual de l'autobús,
aquella persona que l'agafa per això,
les diferències de preu sanatòries,
que l'agafa tres, quatre, cinc vegades al dia,
va ser el primer client que vam tenir.
Llavors, amb aquest grau de penetració
va arribar un moment que això es va estabilitzar.
L'importància era agafar nous usuaris
del transport públic
i aquí el bàsic estava amb la T-10.
En aquest sentit, d'un usuari no tan habitual,
més esporàdic com podia ser l'usuari
o l'utilitzador d'aquestes altres tipus de targetes.
Això consideren que és en bona part un èxit,
aquesta entrada de la T-10,
perquè persones que potser normalment
no agafaven l'autobús
o l'agafaven de manera esporàdica
tenen ara un incentiu
per augmentar la seva freqüència d'utilització.
Al llarg d'aquests 12 mesos,
al llarg d'aquest any,
han estudiat, han analitzat una mica
si hi ha un perfil d'usuari majoritari
o han vist, han notat que, en fi,
han comprat els abonaments públics molt diversos?
Amb aquest 90% hi ha un públic molt divers.
Amb l'usuari habitual,
primer fèiem estadístiques,
però hi ha també un tipus de secret estadístic,
han fet algunes enquestes,
hi ha un predomini de dones
que agafa el transport públic per la zona,
també hi ha un predomini de gent jove
i també notem molt dues temporades,
diguem-li, dos moments punters.
Un és el moment de l'estiu,
realment l'atractiu que aquestes tàrgies també ha tingut
per la mobilitat turística de la zona
està molt important,
però que molt important,
i després també el moviment d'estudiants
en bona part als universitaris
amb el seu desplaçament entre Reus i Tarragona
i també Cambrils o Solou en Reus i Tarragona.
Això que comentava de l'estiu,
però aquest moviment turístic en transport públic
ho atribueixen a turistes o no?
O a gent de la zona
que el que fa és utilitzar les platges
o altres atractius turístics de la zona
i utilitzen el transport públic?
Hi ha dos clients en aquest cas.
Un és que augmenta molt l'oferta
i la demanda de llocs de treball
durant la temporada turística.
I això hi implica una mobilitat obligada, feigida.
I això ha estat realment molt ben rebut,
aquests tipus de targes,
per aquestes persones que tenen necessitat
el transport públic.
Però, a més, considerem,
la realitat és la que es dona,
que els visitants turístics,
sobretot els que venen sense cotxe,
els tursoberadors,
realment tenen una mobilitat per la zona.
I aquesta mobilitat la fan anar
sobretot a través del transport públic
i el servei del transport públic
per tota la franja costanera,
ja sigui també a l'urbà de Tarragona
i l'interurbà,
cap a la part sur de la Costa Daurada,
entre Tarragona, Solou, Cambrils, Reus,
té realment una mobilitat molt elevada.
I l'altre aspecte que comentava,
el tema de la gent jove de la universitat,
s'ha confirmat, doncs, un any després
que un dels usuaris més beneficiats
per la integració tarifària
és precisament aquesta gent
estudiant de la universitat
amb els diferents campus
que tenim per l'àrea del camp?
Sí, ha estat, jo diria,
ha tingut una penetració important
en aquest àmbit.
Penetració important perquè, a més,
també es tracta de persones
que normalment fan anar a la intermodalitat,
en el sentit que t'agafen el transport urbà,
per exemple, a Tarragona o a Reus,
i t'agafen l'interurbà
per desplaçar-se entre Reus i Tarragona.
Aquest funcionament d'intermodalitat
que permet aquest tipus de targels
ja està molt beneficiat per a ells.
I, a més, suposo que també han notat
una cosa que és simptomàtica,
que d'entrada ha tingut un impacte,
jo diria, molt significatiu,
en el sentit que hi ha hagut
una rebaixa de cop del 50%
com a mínim del preu del bitllet.
I això ha portat realment
a una potenciació de l'utilització
del transport públic.
També tenen estadístiques
de quin és el servei d'autobús
més utilitzat amb aquestes targetes?
No sé si la resposta és fàcil
en el sentit que el servei Tarragona-Reus
és el més utilitzat.
O no?
O m'estic equivocant?
La resposta és molt fàcil
perquè tot el procés de maquinària
que teníem instal·lat ho permet.
El que passa és que aquí no he portat
aquestes xifres.
Però les línies principals
en aquesta zona són Reus-Tarragona
i també el Tarragona-Salou-Cambrils.
Era esperable, no?
Això era previsible.
El tema de l'intermodalitat,
és a dir,
que l'usuari agafi un transport urbà
a Tarragona o a Reus, bàsicament,
i després amb el mateix bitllet
un transport interurbà,
estan satisfets del nivell d'ús
de la targeta amb aquest sistema?
Sí, estem bastant satisfets.
Per exemple, en el cas de Tarragona,
l'intermodalitat significa
o l'utilització de les nostres targets,
que normalment es fan anar
per intermodalitat
amb el sentit que les del transport urbà
de Tarragona són més barates
que les nostres.
Aleshores, tenim un grau de penetració,
sobretot d'altres ovares de Tarragona,
del 6-7%
i d'arreus d'un 2-3%.
Si això comparem amb l'interurbà,
el grau de penetració
de les nostres targets a l'interurbà
el mes de juliol i el mes d'agost
està pel damunt,
bé, al voltant del 45%.
O sigui, estem molt satisfets
amb aquest sentit.
I els serveis han millorat?
És a dir,
aquesta és una qüestió també
que ens van plantejar molt ara fa un any
quan va començar tot aquest procés.
Tothom va estar d'acord
que era molt important
que l'administració,
que el govern de Catalunya,
implantés aquest procés
d'integració tarifària,
però tothom també deia
que havia d'anar acompanyat
d'una millora del servei
amb línies,
amb freqüències.
Què s'ha fet en aquests 12 mesos?
Això s'ha fet un esforç,
jo diria,
molt relevant
i molt significatiu.
La primera cosa,
el mes de gener d'aquest any,
es va millorar
la freqüència a Reus de Raona,
amb un autobús
cada quart d'hora
i cada mitja hora
servei directe.
Ja han hagut uns problemes
al començament de setembre
amb aquest servei
per unes acomodacions d'horaris
i uns problemes de l'empresa.
Això ja ha estat solucionat
i de moment
el nostre servei d'inspecció
ja ens han assenyalat
perquè fem inspeccions contínues
que realment
estan funcionant
una altra vegada el servei
com era la nostra expectativa
i com funcionava
abans que l'empresa
tingués aquest tipus de problema.
També s'han millorat
les freqüències
entre
Cambril,
Solou,
Vilaseca i Tarragona
amb alguns serveis directes.
Això també
ha possibilitat
primera
escursar el temps
diguem-li de viatge
per una part
i encabar també
un augment de l'oferta.
També s'ha millorat
la relació entre Tarragona i Valls
i en aquests dos moments
s'està estudiant
Valls en Reus.
Entre Tarragona i Valls
és l'utilització
també de l'estació del Camp
i les freqüències
que hem posat
entre Tarragona i Valls
i Valls i Tarragona
realment són molt altes.
Les hem augmentat molt
amb la relació
que hi havia
i també hem posat
alguns tipus de serveis directes
Valls
a l'estació del Camp Tarragona.
Aleshores,
no n'hi ha prou
amb el que hem fet,
és evident,
però de moment
intentem coordinar els horaris,
intentem
que l'usuari
tingui
amb les possibilitats
d'aquesta xarxa
el menor temps
d'intercanvi d'autobús
amb aquest ajust d'horaris,
però sempre hi ha
realment
un problema notori
quan estem ordenant
el transport per carretera
que així com
amb la via del tren
més o menys
pots ordenar els horaris
d'una manera exacta
per minuts,
per carretera
això es fa realment difícil.
De totes maneres,
jo diria que
el procés de millora
en aquest sentit
a les comarques centrals
del Camp de Tarragona
i també amb altres propostes
cap a altres zones
com pot ser el Priorat
i com pot ser la Conca
i el Baix Penedès
realment ens porten
amb un sentiment
de millora del servei.
Aquesta millora del servei
que ha explicat,
s'ha vist
després corresposta
per un augment
de l'usuari?
És a dir,
estan contents
en el sentit
que han posat més servei
i l'usuari
ha respost positivament
o creuen
que falta molt encara?
Aquí ens trobem
en una zona
de Catalunya
després de l'àrea
metropolitana
de Barcelona
que la penetració
del transport públic
sobre la mobilitat
és de les més significatives.
Significa
el 6-7%
de la mobilitat total.
Si comparem
amb àrees
com Girona i Lleida,
Girona i Lleida
estan pel davall
del 5%,
entre 4 i 5%.
O sigui que estem
quasi dos punts
pel damunt.
Aleshores,
això ja vol dir
que aquesta zona
permet unes característiques
específiques
per a la mobilitat
en transport públic,
pel seu tamany,
per a la seva massa
crítica que hi ha,
però per altra part
em succeeix una cosa,
que tenim
una bona xarxa,
diguem-li,
de vies de comunicació
amb autovies,
que moltes són
de parts d'elles,
però que tenen
una utilització
per a la mobilitat interna
i sobretot
per a les persones
de parquí
que ho coneixen.
Això fa,
conjuntament
amb la possibilitat
de millores
de pàrquing
per a les ciutats
o que no hi hagi
grans problemes
de pàrquing
a les ciutats,
fa que costi
de penetrar,
diguem-li,
a la mobilitat
competitiva
que s'està donant
entre el transport públic
i el transport privat.
De totes maneres,
hem vist dues coses.
Hem vist un augment
amb el nombre
de viatgers,
viatgers que fins ara
no eren usuaris
habituals del transport públic
i també aquesta millora
de la qualitat
realment
fa pensar
que
moltes persones
es plantegen
les alternatives
del transport públic
o del transport privat.
El que suposo
que és molt difícil
és quantificar
quantes persones,
quants ciutadans
al Camp de Tarrona
s'han incorporat
al transport públic
en aquest any
gràcies al bitllet únic.
Evidentment.
Jo espero que a final d'any
ho puguem determinar
perquè tenim les estadístiques
de l'any passat
amb les d'enguany.
El que passa
és que les estacionalitzacions
aquí són molt fortes.
És a dir,
hi ha un augment
de viatgers molt important
als mesos de juny,
oriòl, agost, setembre.
Aleshores,
a final d'any
suposo que
ho podrem desestacionalitzar
i estimar
l'augment
que hi ha hagut.
El que passa
és que faltarà veure
si és perquè potser
ha vingut més turistes,
les persones
s'han
llogat més
per la zona
o també
realment
la integració tarifària
ha estat el gran èxit
que ha pogut explicar
per aquest augment
del nombre de viatgers
que confiem
que a final d'any
es manifestarà
de manera positiva.
de totes les millors
que ha comentat
potser per la importància
evidentment
de les dues ciutats
grans del camp de Tarrona,
Tarrona i Reus,
aquest servei,
aquest augment del servei
entre les dues ciutats,
el servei directe,
estan especialment satisfets d'això?
Creuen que encara
queda molt camí
per recórrer,
per augmentar
l'ús
d'aquesta línia directa
d'autobús?
Estem satisfets,
el que passa
que la millora del servei
es continua
perquè realment
quan estàs en un estadi
que has considerat
que és la millor
te'n dones compte
que hi ha una certa
problemàtica
perquè et destabilitzen
algunes coses
i aleshores
continua a venir
aquests replantejaments
de millora.
Estem satisfets
del servei
Tarragona Reus,
del servei directe
de Tarragona Reus,
ha estat important
i jo considero
per les estimacions
que tenim
que hi ha
un commuting
molt fort
entre Tarragona Reus
per motius laborals
i per motius d'estudis
i que
amb aquest segment
de la població
pot augmentar
més del que augmentar
diguem-li
l'oferta
de transport públic
o la toalització
del transport públic
per part d'ells.
Abans també ha sigut
Tarragona Valls
amb el pas
per l'estació del camp.
El tema de l'estació del camp
i dels accessos
i del transport públic
també és un tema
d'aquells de debat.
Quina valoració
fa del servei
que s'està oferint
ara
en matèria d'autobusos
entre Tarragona
i l'estació del camp?
L'important
de l'estació del camp
era que no quedés aïllada
i l'important
de l'estació del camp
era que no
que no
villuguéssim
també trobar
punt d'equilibri
massa autobusos
diguem-li
buig.
Això era el que
succeïa.
L'estació del camp
també ha passat
una altra cosa
augmentar molt
el nombre de viatges
com a conseqüència
dels trens de llarg
recorregut
passar tots per allà.
Aleshores,
aquí
hem vist
que hi havia
dificultats
per la consolidació
de les línies
Cambrils-Salou-Valls
i, perdó,
Tarragona-Reus
a l'estació del camp.
Hem vist
que era problemàtic.
Aquesta oferta
es continua mantenint
i, aleshores,
aprofitant
l'accessibilitat
que presenta
el Tarragona-Valls
va augmentar
el servei
en l'estació del camp.
En aquests moments,
l'estació del camp
entre Tarragona i Valls
i a Tarragona
una possibilitat
de commuting,
una possibilitat
de canvi
molt forta
perquè l'estació
d'autobús de Tarragona
és un centre
bastant neuràlgic,
diguem-li,
per la distribució
per tot el territori,
ja sigui cap a Reus,
cap a Valls,
perdó,
cap a Reus,
cap a Salou,
cap a Cambrils,
etcètera,
una possibilitat realment
donar una oferta
important
de servei
a l'estació del camp
en el sentit
que no estem
billogant
tants autobús
urbuts
com feia un any
o estava passant
que volíem
que hi hagués
un autobús
per cada tren
i en aquests moments
hem arreglat
un horari
amb una freqüència
estable
i al marge
que hi hagi
uns canvis
amb els horaris
dels trens
en un període
de mitja hora
o tres quarts
sempre es pot trobar
un autobús públic
sobretot
per arribar
a Tarragona o a Valls.
Però la freqüència
per exemple
d'aquesta línia
quina és?
Ho dic perquè
jo tinc la sensació
que molts usuaris
i molts ciutadans
del camp de Tarragona
encara desconeixen
el servei
i les freqüències
i les possibilitats
que tenen
per accedir a l'estació.
Amb aquesta línia
hi ha prop
de 40 serveis diaris.
Entre Tarragona
entre la plaça Imperial Tàrrecó
entre
entre
bueno
és anada i tornada
entre la plaça Imperial Tàrrecó
l'estació
l'estació de Tarragona.
Déu-n'hi-do.
Més coses
perquè també
aquest mes de setembre
coincidint amb el curs escolar
s'ha implantat la T12
la targeta gratuïta
pels escolars.
Com han anat les coses?
Les coses
a veure
aquí ens trobem
que hi ha un mercat
que està ocupat
hi ha
la de l'Ajuntament de Tarragona
que és més favorable
que la T12
per tot Catalunya
en el sentit
que no es paguen
els 35 euros
per obtenir la targeta
i per altra part
també
arriba fins als 14 anys
la nostra
arriba fins als 12
és d'utilització
del transport urbà
aquesta targeta
està pensada
més que pel transport
interurbà
pel transport urbà
aleshores
és difícil
la penetració
diguem-li
dintre del municipi
de Tarragona
que és
on hi ha
una demanda potencial
d'aquest tipus de targeta
i el mateix passa amb Reus
perquè Reus
també té la seva
de dues maneres
és una oferta
que pot servir
per tota l'àrea
totes les persones
entre 4 i 12 anys
poden accedir
a la mateixa
amb aquest procés
de gratuïtat
fins al desembre
del 2010
i aleshores
de moment jo diria
que amb aquestes consideracions
que li feia
en relació
a la gran oferta
que hi ha a Tarragona
les dificultats de competir
en aquest sentit
en aquella Reus
doncs
no és que estem descontents
amb el nombre
de persones
que de moment
fan anar
aquest tipus de targeta
les poden quantificar
perquè vostès
havien fet una expectativa
d'una 60.000
és a dir
una expectativa
hi ha uns 60.000 potencials
60.000 potencials
no
de moment jo diria
que arribem a cobrir
en relació
amb Tarragona i Reus
amb l'oferta
que ells tenen
no arribem
al 10% del mercat
no espanta gent
de totes maneres
retirar la targeta
del mercat
ni molt menys
tenint en compte
que és veritat
que clar
les implantacions
a les targetes
respectives
de Tarragona i Reus
són una competència
per dir-ho d'alguna manera
massa forta
Per anar acabant
i tornant al sistema general
de tarifa única
preveuen alguns canvis
de freqüències
de serveis
de nous abonaments
de cara al 2010
en principi
tot continuarà igual?
En quant a noves targetes
jo diria
que continuarà igual
o sigui
és una cosa
que ha de decidir
el comitè executiu
i el Consell d'Administració
però en principi
els anàlisis
i valoracions
que estan fent
no crec que introduïm
noves targetes
podríem introduir
algun tipus de targeta
específica
jo diria
per alguna empresa
o diria
per algun municipi
que volgués
algun tipus
de particularitat
específica
seria un tema estudiant
noves targetes
creiem que
amb aquestes 4
o amb aquestes 5
estem cobrint
tot el ventall
d'oferta possible
aleshores
en aquest sentit
no
de millora del servei
estem continuament
pensant
en aquestes situacions
estem valorant
analitzant
l'ATM
té convenis
propis
per millorar
algunes línies
aquest any
se n'acaben uns
plantejant
fer-ne uns altres
realment
estem sempre
plantejant
valorant i analitzant
la millora del servei
i això
en principi
amb aquesta quantitat
amb aquesta oferta
de targetes
que tenim
el gener del 2010
augmentaran les tarifes?
no ho sé
ho s'haurà de decidir
però és previsible
no?
com a mínim l'IPC potser
no ho sé
perquè de moment l'IPC és negatiu
també és veritat
avui hem volgut
fer balanç
i ja vèiem que les xifres
són prou satisfactòries
d'aquest primer any
del procés
d'integració tarifària
aquell procés
tan llargament
reivindicat
pels ciutadans
a les comarques
del Camp de Tarraona
i que ja fa un any
que és una realitat
amb diversos abonaments
avui ho hem comentat
amb Joaquín Margalef
responsable
del Departament
de Política Territorial
i obres públiques
del Govern de la Generalitat
aquí
al Camp de Tarraona
Seu Margalef
moltes gràcies
i que vagi molt bé
fins la propera
i vosaltres
i molt bon dia
gràcies a Joaquín Margalef
per cert que en relació
al mateix tema
ara de seguida
amb la unitat mòbil
ens ara anem aquí
a l'estació d'autobusos
per conèixer també
l'opinió dels usuaris
del transport repúblic
després de la publicitat