Ara són tres quarts d'una del migdia.
Un minut ha estat una pausa llarga.
Diguem-ne que alguns entrebancs d'última hora
no feien possible que ens atentessin fins al port de la ciutat
per passejar-nos.
És que avui fa un dia que, de veritat,
val la pena atentar-se la línia costanera.
Per tant, ara ja ho tenim tot a punt per conèixer
com ha anat tot aquest fet que s'hagi ubicat
en la històrica màquina de tren Tarracó,
al costat del pont de la Patxina.
Fins allà s'ha desplaçat la unitat mòbil
amb jo, Maria Bertran i Jordi Sorinyac.
Bon dia, Jordi.
Hola, bon dia, Joranda.
I a més, teniu algú que us pot explicar
que això forma part d'un projecte molt més ampli
de dotar de la zona d'altres elements.
I tant, un projecte millor.
D'entrada, corroborar que deies, fa un dia fantàstic
i en aquesta zona, al litoral de la ciutat,
vaja, ara és per estar-se aquí una bona zona
i gaudir d'aquest temps fantàstic
de mànigues de camisa tranquil·lament,
aquí al costat del mar, una zona, ja ho saben,
de ben segons oients, un entorn privilegiat.
Us explicarem també que ara ja els operaris
estan acabant de fer els últims retocs
de remodelació d'aquesta màquina,
la Tàrraco en concret, l'estan acabant de pintar.
Però, vaja, com deies, ens acompanya el Gabriel Mas,
ell és el cap de projecció exterior del Port de Tarragona.
Senyor Mas, que tal, bon dia.
Que tal, bon dia, molt bé.
En primer de tot, fem una miqueta d'història.
Recordem què és aquesta màquina,
aquesta Tàrraco, i què significa per la ciutat,
per què és tan important.
Aquesta màquina és una màquina del segle XIX,
concretament es va fabricar el 1864.
És una sèrie de maquinetes de vapor
que es van fer a França, precisament,
i llavors, bàsicament,
estàvem pensades per fer una sèrie de serveis auxiliars.
Inicialment, se les va batejar amb uns noms de rius,
del nord d'Espanya, de Lleó, de Galícia, d'Estamorra, etcètera,
i aquesta maquineta es deia El Tera.
El Tera és el nom d'un riu, m'assembla,
si mal no recordo, de Lleó.
I aleshores, doncs bé, en un moment determinat,
això primer la va comprar una companyia privada, ferroviària,
perquè el XIX, totes les iniciatives d'anar instal·lant via fèrrea,
doncs això ho feien empreses.
Hi havia, doncs, el seu accionariat,
i, en fi, es va anar, d'alguna manera,
creant aquesta xarxa ferroviària,
fins que va arribar la Renfe,
que va absorbir totes aquestes empreses,
però, en principi, si no recordo malament,
la va comprar una empresa que es deia Caminos de Ferro del Hierro del Norte,
o alguna cosa d'aquestes, del nord d'Espanya,
que era una companyia ferroviària petiteta
que explotava, doncs, bueno,
doncs una línia d'uns quilòmetres determinats.
I a partir d'aquí,
quan es va unificar totes aquestes companyies desperdigades
amb una sola companyia,
que va ser la Renfe,
la Reta Espanyola Nacional de Ferroviària Espanyola,
bueno, va ser a partir d'aquí que,
doncs, se li va canviar el nom.
I en comptes, doncs, d'El Tera,
es va passar a dir Tàrraco,
i d'aquí, doncs, que tingui una miqueta aquest valor sentimental entre nosaltres,
entre altres coses,
perquè l'última feina que va fer
és que transportava un vagó de treballadors
des de l'estació de classificació
fins a l'estació d'aquí, de casa nostra, de Tarragona,
i, per tant, doncs, encara té aquest valor més simbòli.
Però són maquinetes molt per feines de caràcter auxiliar,
tenen molt poca potència,
estem parlant de 260 cavalls,
imagina't avui en dia, 260 cavalls,
agafes un parell de cotxes, turismes, ja ho fan, no?
Però, bueno, és una màquina, doncs,
que feien recorreguts curts, sobretot,
i amb l'argot ferroviari els hi deien los cucos.
Per què?
Doncs bé, suposo perquè deu ser una cucada, no?
Deu ser una dimensió molt petitona,
i li deien els cucos precisament perquè, doncs,
aquestes màquines era impossible que poguessin fer un llarg recorregut,
eren maquinetes, per dir-ho d'alguna manera, de caràcter auxiliant.
I ara l'han decidit a moure lloc,
fins ara la teníem, si no recordo malament, al carrer del mar,
i l'han mogut, re, uns metres,
però a l'altra banda de la línia ferroviària,
una mica amb la intenció també de potenciar aquesta zona de la ciutat.
Sí, mira, la màquina estava a l'associació ferroviaris,
de l'associació ferroviaris de la gent, doncs, que, bueno,
que són, jo diria que molt aficionats i amants del món ferroviari,
que la tenien aquí, precisament, al magatzem del carrer del mar.
I aleshores, doncs, home, parlant amb l'Ajuntament,
ens va semblar molt bona idea exposar-la al públic,
que no estigués, doncs, allò tancada,
sinó que la gent, quan baixi pel serrallo,
que ara, precisament, tu ho comentaves,
que avui, per exemple, fa un dia fantàstic,
doncs, home, avui en dia tot el que és el serrallo
s'ha convertit en una zona molt lúdica,
sobretot els caps de setmana, dissabtes i festius,
baixa gent, baixa canalla, baixen famílies senceres,
i, home, tindre, doncs, una màquina de tren aquí,
doncs, és un element més, un atractiu més,
que d'alguna manera també contribueix
al que seria la cultura ferroviària de la ciutat.
Vull dir, el lligam de Tarragona i el tren,
jo diria que tots els que som vius,
doncs, tot el tenim present, no?
No hi ha cap persona avui en dia que visqui
que no hagi vist el tren i la ciutat,
i la ciutat i el tren, aquesta relació tan íntima,
i, per tant, doncs, bueno,
si tenim una màquina que es diu Tarragona,
si, a més a més, tenim la via del tren aquí al costat,
si mantenim aquesta tradició,
doncs, bueno, és una modesta aportació
que amb molt de gust amb l'Ajuntament,
doncs, hem col·laborat.
Si bé, val la pena dir que la màquina,
si no tinc mal entès,
és del partany al Museu del tren de Vilanova,
i està cedida des dels anys 90,
on una gestió, si mal no recordo també,
de l'Ignàcia Herbeló,
que era el tinent d'alcalde en aquell moment
de relacions ciutadanes,
doncs, va fer les gestions per portar-la aquí,
i mira, aquí la tenim,
i espero, doncs, que la gent la gaudeixi,
que llueixi, en definitiva.
Aquesta zona encara la tenim tancada,
hi ha un seguit de tanques metàl·liques
que ens impedeixen poder passejar,
paral·lelament també veiem com ja s'està produint,
i encara no s'estan inaugurades,
diferents instal·lacions esportives,
veiem taules, crec, de ping-pong,
una cistella de bàsquet,
l'objectiu és aquest espai gran
que queda com una mena de placeta,
doncs, vaja, obrir-la al públic
i que la gent se la pugui fer seva.
Sí, aquesta forma part una mica més
de totes les actuacions
de lo que és el que nosaltres diem
la façana marítima, no?,
o la façana portuària,
més que façana marítima,
i aleshores aquest triangle
que és el que coneixem la gent d'aquí
i del Serrallo,
però també de Tarragona
com al Buenos Aires,
perquè aquí hi havia el restaurant
al Buenos Aires,
doncs aquest triangle
es vol convertir una miqueta en això,
en una mica d'espai
on la gent pugui,
en la canalla o els joves,
puguin jugar a ping-pong,
veus que també hi ha una cistella
amb mitja pista
que ara pintarem de bàsquet,
perquè la gent també
en un moment determinat
pugui passar l'estona,
i bé, en definitiva,
és un element més
dintre del que seria
tot el que és la primera
a línia de mar,
també amb aquestes obres
que estem fent
de remodelació del moll de costa,
i el que estem acabant de fer també,
tant del pont aquí de la Petxina,
que fem un revestiment,
l'estem intentant dignificar,
i també les obres que es faran
des de Torre Jordi,
el que diríem
al passeig de la independència,
per fer un itinerari
de pràcticament dos quilòmetres
que la gent pugui passejar,
que es trobi també
amb carrils bici,
i si es troba amb aquests espais,
com ara això,
que pot jugar a ping-pong,
que pot jugar a bàsquet,
doncs bé,
em sembla que pot ser
un atractiu més,
un element més
que faci, doncs,
que apropi
el que dèiem,
doncs,
aquesta façana portuària
a la ciutat,
en definitiva.
Ara,
hi preguntem per les obres
del moll de costa,
que es tracta,
òbviament,
d'un projecte de més envergadura,
però aquestes petites obres,
el revestiment del pont de la Petxina,
acabar de remodelar
la màquina a Tàrraco,
treure aquestes tanques metàl·liques,
inaugurar les instal·lacions esportives,
tot això,
quan pot estar enllestit?
Jo crec que això queda un maset,
perquè no cal precipitar-nos
amb aquestes coses,
i jo crec que,
a més a més,
hem de posar una baraneta
al perímetre d'aquí,
de la màquina,
per evitar,
precisament,
doncs,
que...
El gent s'enfili,
que hi hagi bretolades...
No,
que no pugui caure algú,
que no es pugui fer mal,
evidentment,
i aleshores,
doncs,
bueno,
ho deixarem en condicions
i quan estigui en condicions,
doncs,
ho obrirem,
perquè aquesta màquina,
tot i que és petiteta,
doncs,
bueno,
fa més de 7 metres de llargada
i uns 3 metres d'amplada
i 4,40 d'alçada,
vull dir que,
clar,
és una mica una peça gran,
no?,
tot i que pugui ser una màquina petita,
perquè és realment això,
una màquina petitona,
però,
doncs,
home,
hem de deixar-ho en condicions
a fer efecte de garantir
la seguretat
i la integritat
de totes les persones
que visiten l'àrea.
El fèiem abans de referència,
just a la nostra esquerra
ens queden
totes les obres del Mollacosta,
uns treballs que ja han començat
fa algunes setmanes.
En quina estat es troben actualment
les obres?
I recordi'ns
com ens trobarem els ciutadans
d'aquesta zona
d'aquí uns mesos
un cop els treballs
ja estiguin finalitzats.
Aquesta és una intervenció
molt bonica
perquè,
en principi,
com tothom sabem,
aquí al Mollacosta,
el que diem també
l'Avinguda de Marejans,
és una via,
fins ara ràpida,
on hi havia dos carrils
per cada direcció.
Això tenia un sentit
quan tots els camions
havien de passar pel Serrallo,
però és evident
que des que es va fer
el pont mòbil,
doncs,
la funció d'aquest vial
doncs ha canviat
substancialment.
Aquí ja pràcticament
no en passen
pràcticament cap
i només de camions
i només passen turismes.
Aleshores,
l'intervenció es tracta,
per una banda,
aprofitar
per renovar
i fer tots els serveis,
l'abagram,
l'aigua,
telefonia,
l'electricitat,
etcètera,
etcètera,
vull dir l'enllumenat públic,
etcètera,
etcètera.
Llavors,
en comptes d'haver-hi
dos carrils per banda,
en quedarà un de sol
per garantir,
òbviament,
la circulació
i llavors aquest espai
es dotarà
d'un carril bici,
d'un carril per peatons
i d'un arbrat.
A fi,
efecte,
que es converteixi
en una mena de passeig,
no?
En unes illetes
arbrades,
es plantarà,
tal com te deia,
un arbrat,
palmeres
i altres tipus d'arbres
i, home,
i esperem que això
sigui un espai agradable
que, tal com et deia,
ens permeti
anar des de la plaça
Als Carros
fins pràcticament
la Tabacalera
passejant
a primera línia de mar.
Jo penso que serà
un espai
amb aquest aspecte
privilegiat
i, ja dic...
I, de fet,
fins i tot,
disculpís,
segons com es pot acabar
enllaçant amb tota l'escollera,
vull dir que estem parlant
d'un passeig molt més llarg
que encara.
Si parlem de l'escollera,
imagina't,
estem parlant de 4 quilòmetres i mig,
que hi ha una passejada d'aquelles
per cansar-se una miqueta.
Però no,
en definitiva,
ja dic,
jo el que penso
que amb aquesta intervenció
el que fem
és humanitzar una miqueta
més aquest vial.
També, d'alguna manera,
donem un plus
a totes les sales
dels Tinglados
i també al Museu del Port.
Per tant,
jo crec que en aquest sentit
serà un atractiu més
de cara
amb aquests equipaments culturals
que tenim aquí
al Moll de Costa
i, en definitiva,
doncs, bueno,
que tot plegat
contribueixi
amb aquesta millora
i amb aquest dinamisme
que li volem donar
tant al Serrallo
amb tota l'oferta
que hi ha
molt interessant
de restauració,
sobretot,
i bé,
que la gent
se la faci seva.
En definitiva,
el que volem
és que el port
s'apropi a la ciutat
i continuar amb aquesta línia
que cada dia
el port
sigui percebut
per la gent
com un element
purament terragonit.
No sé si,
Yolanda,
des dels estudis
teniu alguna ocasió.
Ara,
vaja,
el resum potser seria
que ara
aquí s'està perfecte,
però en un futur
encara s'hi pot estar millor.
per resumir una miqueta
aquesta connexió.
Home,
qüestions no,
enveja,
senzillament.
Qüestions no,
perquè jo crec que el Gaby
i el Mas
han anat dibuixant
i a més amb molta passió
tot el retrat
de com ha de ser
tota aquesta zona
de la ciutat,
no?
Sí,
sí,
l'objectiu
ens podíem quedar
amb aquesta idea,
no?
Aquest llarg passeig
d'uns dos quilòmetres,
com ens comentava,
des del final
del passeig
de la Independència,
gairebé des de la Tabacalera
fins a la plaça dels Carros,
a més a més
amb una estètica
tota unitària,
tota la que és
la façana del Serrallo,
tota la zona
que és el Moll de Costa,
també aquest costat
aquí de la rotonda,
de la zona
del Pont de la Patxina,
a més a més
amb diferents complements,
les fonts aquí
del barri del Serrallo,
aquestes instal·lacions esportives,
la màquina de vapor
i, òbviament,
tots els atractius
que ja disposa
del Moll de Costa,
una zona
per passejar
i per gaudir
de tota la ciutat.
Doncs moltíssimes gràcies,
Jordi Sorinac,
amb el suport tècnic
de Joan Maria Bertran,
en directe
des del Port de Tarragona.
Dos minuts i mig
i serà la una del migdia.