Hola, bon dia, Jolanda.
Efectivament, ens entres d'edat ben a prop d'aquí, la veritat,
al carrer Ramón i Cajal, al Club Caixa Catalunya, al Club Sant Jordi,
al club que té l'obra social de Caixa Catalunya a la ciutat de Tarragona.
I estem veient aquesta exposició.
De fet, són sis, set panells, escassament, però veurem que és molt interessant.
I a més, a més, nosaltres tenim la sort de visitar-la
acompanyats d'un dels seus responsables, és en Josep Florença.
Josep Florença, bon dia.
Bon dia a vosaltres.
Ell és el coordinador territorial de l'obra social de Caixa Catalunya
aquí a Tarragona i també a Lleida.
I a més a més, tenim la sort que ell personalment ha portat
alguns d'aquests bitllets de tren que formen part d'aquesta exposició.
Hem de dir que hi ha bitllets de tren d'arreu del món,
bitllets de tren d'aquí i molt antics,
però, vaja, per començar, m'agradaria començar parlant d'aquesta exposició
amb el primer panell que hi ha, en què tenim un seguit de bitllets
d'un viatge que, a més a més, va fer en Josep Florença ara fa prop de 20 anys,
un viatge, poca broma, des de Xangai fins a Lleida amb tren.
Josep Florença, això deu ser tota una aventura.
Sí, en aquella època va ser precisament una aventura perquè el recorregut que et porta
atrevessant pràcticament tot Mongòlia, tota la Sibèria, totes les planúries de Rússia
i tota l'Europa de l'Est, fins a arribar precisament aquí a Catalunya,
on també hi varen participar dos companys, un de Tarragona i un de Reus,
doncs va ser una veritable aventura.
Aquells trens en aquella època no eren luxosos i precisament encara estàvem parlant
de l'època comunista i una de les curiositats és que aquí podem veure
el bitllet del transsiberià i del transmongolià,
que en aquella època estava considerat delicte exportar-los de Rússia i de Xina,
i en canvi, bueno, els vam poder treure.
Sí, tot allò del Peking Express que ara veiem per la tele,
doncs vaja, fa crec que 22 anys, el viatge dos a fer l'any 87,
doncs ja el realitzaeu. Quant temps veu tardant en completar-lo?
Vam tardar 14 dies d'anar des de Xangai fins aquí a Tarragona.
Comentaves que les condicions dels trens segurament no eren òptimes,
com era l'interior d'aquests trens, a quina velocitat anàveu,
com salvàveu els nombrosos obstacles naturals?
En aquella època encara portàvem màquines combinades,
elèctriques i de vapor, les comoditats eren pràcticament nules,
encara existien molts bancs de fusta, incòmodos,
a quilòmetres i quilòmetres, moltes vegades amb un paisatge,
a vegades divertit, però a vegades pesat i repetitiu,
i encara em recorda que bé, la calefacció que hi havia dintre d'aquests vagons
encara era una simple estufa de carbó o de llenya,
que l'anaven carregant cada estació,
i que aquelles safates que semblaven unes noies militars 100%,
comparades amb nosaltres, amb molta més alçada i molta més corpulència,
no era la safata o l'austesa que estem acostumats nosaltres a veure aquí,
amb els nostres trens.
Abans en Josep Florença remarcava el fet que el viatge es va fer encara en època comunista,
i fruit d'això, i de les relacions que travessaven aleshores,
també entre la Xina i l'antiga Unió Soviètica,
crec que es van requisir algunes coses com les càmeres fotogràfiques,
a més a més càmeres molt valuoses.
Sí, vam optar per comprar càmeres russes,
precisament perquè en la seva època probablement el disseny era una mica arcaic,
però sobretot tot el que era objectius i lents eren de vidre,
i eren una meravella de màquines,
totes les que es fabricaven a l'est en aquella època,
i bé, no sé el per què, però bé, suposo que sí que sé el per què,
nosaltres érem estrangers, era l'època en què començava ja la perestroica,
començava a desmantellar-se la Unió Soviètica,
i suposo que tot el que sonava estranger era un perill,
i conseqüentment tota la documentació que portàvem,
les càmeres fotogràfiques i els rodets,
ens van ser requisats, ens van comentar que ens els tornarien a Moscú,
però Moscú no va tornar absolutament res.
T'ho imagina't, fas un viatge des del Japó, des de Xangai fins a Tarragona,
i després no et pots quedar ni a les fotos,
avui en dia això ens sabria moltíssim greu.
Hi ha els bitllets, el del Transibarià, el del Transmonglià,
després els bitllets travessant també tot Europa Oriental,
el bitllet de Moscú, Budapest,
hi ha moltes alternatives per fer aquest viatge,
una és fer-la amb cotxe, amb avió,
suposo que fer-la al tren també,
perquè hi ha una part de mística, d'aquest interactiu que encara avui en dia té el tren.
Sí, precisament aquí amb el Club Caixa Catalunya
el que volem incentivar també és a la gent gran a conèixer
que hi ha una altra manera de viatjar,
probablement menys organitzada, menys programada,
i des de la pròpia Obra Social de Caixa Catalunya,
i aquesta mostra en és una experiència,
també és donar unes eines a la gent gran,
precisament perquè abans de començar a viatjar
el que poden fer precisament és informar-se,
assistir a conferències o muntar les pròpies conferències.
Precisament el tren té aquesta mística,
que et permet molt temps, et permet molta tranquil·litat,
et permet que no cal que estiguis precisament per la conducció,
sinó que pots estar pel plaer precisament d'observar tot el paisatge,
parlar amb la gent del propi país que utilitza el propi mitjà de transport.
I precisament, torno a repetir, vull dir que en un futur,
tant aquí a Tarragona com a Emposta com a Reus,
que és on l'Obra Social de Caixa Catalunya disposa d'equipaments per gent gran,
el que començarem és precisament aquesta sèrie de conferències,
precisament per ajudar a viatjar,
conèixer també l'estratègia geopolítica,
la geografia i la societat en general.
Per ser amb un altre panell,
hi ha els bitllets d'uns altres ferrocarrils singulars,
molt més moderns,
de gaire, completament diferent,
el transcanadent com un ferrocarril
que et permet travessar, doncs això,
Canadà, aquest país nord-americà de punta a punta,
des de la costa est fins a la costa oest,
també ha de ser una experiència magnífica.
Una experiència molt diferent,
precisament és el que estàvem dient
i el que volem inserir amb la gent gran,
precisament amb els clubs de Caixa Catalunya,
és precisament conèixer aquestes diferències també socials
dintre del propi temps com tenim avui en dia.
Bé, aquí tenim la mostra del viatge transcanadent,
aquest viatge, com has dit tu,
és un ferrocarril eminentment turístic
i amb tots els luxes,
i en aquella època que hi vàrem estar
i que permet precisament de veure
les meravelles de la natura d'aquest país,
com el Parc Natural de Banff,
les catarates del Niàgara,
les rocs o bé,
el Canadà probablement és un parc natural tot el país, no?
Molt amb veja, eh?
La gent que ha pogut anar a aquest ferrocarril.
Anem més a prop, si et sembla, geogràficament,
anem cap a casa nostra,
perquè aquesta exposició,
també hi ha una recopilació,
un resum de molts dels bitllets
de la cremallera de Núria,
bitllets, alguns, molt antics,
de la dècada 50, dels 60.
Això són petites joies, no?
Sí, aquesta col·lecció em va ajudar moltíssim
i cal també recordar-ho,
un dels responsables del cremallera de Núria,
en Pere, era el cap de manteniment
i precisament ell també va ser la persona
que em va ajudar a mi a començar precisament
els inicis d'aquesta col·lecció
i que precisament el bonic que tenim
amb aquesta col·lecció
és que tenim dels primers bitllets
del cremallera de Núria
o dels inicis del cremallera de Núria
abans de la Guerra Civil,
algun d'en vells,
i bé, anem avançant fins a l'època
més moderna d'un ferrocarril
tan peculiar
i pràcticament únic a l'estat espanyol.
Veiem, per exemple,
alguns bitllets,
doncs això que costaven 70 cèntims
o algun altre que de l'opera
era un amb 35
i després el cosat del timbre,
no del sellat,
que eren...
12 euros.
Efectivament, vaja,
llavors un bitllet podia costar 70 cèntims,
un bitllet d'anada i tornada,
de la cremallera,
hi ha també algunes fotografies
dels antics cremalleres.
I aquí tenim també bitllets
de casa nostra,
de la Renfe,
de la reta de ferrocarrils espanyols
i a més a més bitllets de tot Espanya
i hi ha una mica de cronologia
de com han estat els bitllets
al llarg dels últims anys
i vaja,
abans de la introducció
de les targetes magnètiques,
ara tots els bitllets són magnètics,
doncs podem veure que tot era...
que tot era en paper
i a més a més alguna curiositat també.
Sí, aquí tenim diferents bitllets
de l'època més antiga de Renfe,
però encara que té una petita cronologia,
no són tots,
n'hi ha uns quants
i per exemple encara tenim aquí
les típiques cartolines d'abans,
vegem aquí per exemple
diferències dels bitllets de Talgo
amb el bitllet de nen
i de la persona adulta,
com el podem tindre aquí.
Després ja saltem a l'altre tipus de bitllet
una miqueta més modern,
però que vegem que aquí a Espanya
pràcticament anàvem uns 20 anys
en retard en països com a Bèlgica
que el tenim a la vora
i després hi ha l'altre bitlletatge
més modern,
aquí tenim també bitllets
de la inauguració de l'AVE de Madrid-Sevilla
i la inauguració de l'AVE de Lleida-Madrid.
De fet, hi ha aquí un dels bitllets
del primer viatge de l'AVE de Lleida-Madrid,
d'això fa...
vaja, buscàvem la data
de l'11 de juny del 2008,
crec que ho sigui,
de l'any passat, efectivament.
I també tenim aquí bitllets
d'altres paris,
d'Europa, de Portugal,
de Suïssa, de Bèlgica,
d'altres zones del món
i en aquest panell,
gairebé tots els bitllets
són més o menys de la mateixa època,
dels anys 80,
i estan molt bé perquè podem veure
perfectament les diferències
i val la pena comprovar
com, per exemple,
a Suïssa,
a principis dels anys 80,
doncs anàvem amb uns bitllets electrònics,
tot informatitzat,
com a Portugal,
els bitllets,
vaja,
sembla gairebé que siguin,
ens retransmeten
molts i molts anys enrere
i els bitllets del Nepal
s'havien escrit,
ens ho ha explicat abans en Josep,
amb tinta,
com és això?
Sí,
una de les curiositats d'aquestes
i que precisament també
amb les conferències
que farem aquí
al Club de Caixa Catalunya
també donarem a conèixer
precisament que dintre
de la pròpia època
hi ha aquestes diferències
socials i econòmiques
en els diferents països.
Podem veure aquí
aquest recull,
bé,
de la mateixa època
els bitllets de Portugal
que són relativament
pareguts als que nosaltres
teníem aquí als anys 60,
és a dir,
que hi havia aquests 20 anys
de diferència comparats
amb els suïssos
que ja és bitlletatge electrònic,
al cantó,
per exemple,
de,
com hem dit,
bitllets de Bèlgica
que anaven aproximadament
també uns 20 anys
abans
als que teníem aquí a Espanya,
però en tenim,
per exemple,
dintre d'aquest temps
podem comparar,
com hem parlat al principi,
els bitllets electrònics
del metro de Tòquio
que són una meravella tecnològica
comparada amb un bitllet
al Nepal
de la mateixa època
que encara està fet
amb paper d'arròs
i escrit a mà en tinta.
Imagina,
paper d'arròs
escrita amb tinta,
i per cert,
els bitllets d'aquests
de Suïssa
fan de 20 anys,
però si ens diuen
que són d'avui en dia,
perfectament ens ho podríem creure.
Sí, sí, és correcte,
encara s'estan utilitzant,
si no n'he vist algú
ni ha canviat en...
L'únic que ha canviat
és que ara hi ha publicitats
de cases comercials.
A l'últim panel
hi ha una autèntica meravella
que no sé si
en Josep Florença
és a la qual
n'està més orgullós,
que és un bitllet
del primer viatge
del metro de Barcelona,
encara no era línia 3,
però del que és actualment
la línia verda
del metro de Barcelona,
un viatge de l'any 1924,
i el bitllet costava res,
15 cèntims.
Aquest bitllet,
avui en dia,
si es posés a mercat
a col·leccionistes,
com podria valdre?
Doncs si t'he de dir la veritat
no en tinc ni idea
perquè la idea nostra
no ha estat mai
de posar en venda
aquesta col·lecció,
és un recull personal
d'una etapa professional,
personal meva,
i que precisament
no és per posar-lo a la venda.
Vull dir,
probablement el que més m'agrada
és això,
el poder comparar
i també el poder compartir
amb la gent
aquestes curiositats
que de segur
tots tenim a casa nostra
i que moltes vegades
el bonic també
és compartir-la
i que precisament
des dels Clubs Sant Jordi
de Caixa Catalunya
una de les finalitats
que aquestes exposicions
que en futur
n'hi tenim més de preparades
precisament també
és que la gent
ens deixi
les seves curiositats,
ens deixi
les seves col·leccions
i que a partir d'aquí
tots poguéssim aprendre.
Ara, per exemple,
a Reus,
al Club Sant Jordi
de Caixa Catalunya
en tenim una
sobre nines
en miniatura
de l'època medieval
parlant avançada
que el que ens permetrà
també és de conèixer
els personatges històrics
de la nostra història
a través d'una col·lecció
de nines
que ens ha cedit
una de les sòcies
del Club Caixa Catalunya
de Raus.
També hi ha alguns
d'aquests bitllets
dels que actualment
són els ferrocarrils
de la Generalitat
del que abans
es coneixien
com els catalanes
com els catalans
un tren de tercera classe
de les planes
de Sant Quirici
el que avui en dia
és, vaja,
abans també ho era
però encara és allà
Sant Quirici
de Vallès
petites jolles
val la pena mirar
l'exposició
no és gaire gran
són aquests sis panells
que acabem de recórrer
però val la pena
fixar-se en detall
i deixar-se en tu
perquè no ho dir-ho
per la nostàlgia
perquè alguns d'aquests moments
segurament els hem pogut
viure en primera persona.
Josep Florença
moltes gràcies
per fer-nos...
Pea, t'ens comentava
abans d'acabar
val la pena remarcar-ho
bitllets de la primera època
de la cremallera de Montserrat
que aquest també val
val la pena fixar-se
val la pena sí
perquè segurament
que molta de la gent gran
de casa nostra
i precisament avui
ens ho constataven
diversos socis
d'aquí del Club
Sant Jordi i Caixa Catalunya
aquí a Tarragona
que precisament
encara recorden
els viatges famosos
amb el cremallera de Montserrat
a vapor
que aquí els billets
i encara recorden
el gosset
quan passaven per Monistrol
i bé, han passat
un bon ratet aquest dematí
precisament fent
aquest record històric
mitjançant
aquests billets
del cremallera de Montserrat
de la seva primera època.
Funicular, Camino Santa Cueva
preció único
classe única
sis pessetes
imaginem-nos
de la primera època
del cremallera de Montserrat.
Josep Florença
ara si ho hem de deixar aquí
no tenim temps per més
i gràcies per fer-nos aquest recorregut
en aquesta exposició
que a més a més
en la majoria dels casos
ha estat viscuta
en primera persona
són records
testimonis
documents
que en Josep Florença
s'editen en primera persona.
Moltes gràcies també
per obrir-nos les portes
del Club Sant Jordi
de Tarragona
i en tornem a parlar.
Moltes gràcies a vosaltres.
Doncs des d'aquí
des del carrer Ramon i Cajal
nosaltres us deixem aquí
no viatgem en tren
però vaja
us deixem aquí
i tornem la connexió
als estudis central
i Holanda.
Fins ara.