Falta només un minut per arribar al punt horari de 3 quarts 11 del matí.
Seguim endavant en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Parlant ara d'un grup format per tres membres del Parc Contra Incendis
del complex industrial de Repsol de Tarragona
que han guanyat aquest any en la categoria professional
una competició de defensa contra incendis.
Avui els hem convidat perquè ens expliquin com va anar aquest concurs,
aquesta competició i quina és la feina,
les proves que van haver de fer i la feina seva habitual com a bombers,
com a membres d'aquesta part de bombers de Repsol a Tarragona.
Els tres integrants d'aquest equip són el David Lopera, bon dia David,
el Javi Rodríguez, bon dia Javi,
i Juan Miguel Cancino, bon dia també.
A veure, explica-nos, aquestes proves es van fer el passat mes d'octubre
i en què consistia aquesta competició, David?
Bé, la competició consistia en apagar un símil d'un foc industrial
que tenia una bassa a la planta inferior d'uns 50 metres quadrats aproximadament
i després dos plantes superiors on hi havia una sèrie de bidons també amb foc.
El combustible era gasoil i el material empleat era l'aigua, amb mangueres.
I doncs el símil era secret fins al dia de la prova,
o sigui no ho podíem preparar, no sabíem el que ens trobaríem,
i el material, o sigui hi havia més material del compte
i cadascú havia de triar l'estratègia a seguir més adequada
o que cadascú veiés que era la més adequada
per apagar el foc en el mínim temps possible.
I què és el que vam valorar per guanyar el concurs?
De què es tractava? De fer-ho el més ràpid possible?
De tenir una millor estratègia? Què s'havia de fer?
Sí, la rapidesa de l'estinció.
És a dir, vau guanyar per ser els més ràpids.
Sí.
Correcte.
Per què us vau presentar del concurs, Xavi?
Bé, cada dos anys s'organitza
i bé, fa dos anys van anar uns altres companys i van guanyar també.
i bé, aquest any va sortir la iniciativa per anar-hi
i vam anar-hi uns altres tres.
Ara que ja ha passat, la prova era especialment difícil, complicada,
tenint en compte que això no lo vau saber fins al moment de la competició?
Bueno, normalmente, a ver, hacemos muchas prácticas de contraincendios
y, bueno, el método normalmente es el mismo que utilizamos.
Al ser un concurso, bueno, lo que la extinción no la decimos como debería hacer, ¿no?
O sea, porque fue la cuestión de apagarlo lo más rápido posible.
y para apagar bien un incendio, pues tampoco te aproximas tanto,
utilizas otro sistema de extinción, como puede ser la espuma,
pero bueno, al ser un concurso pues lo hicimos de otra manera, ¿no?
Però us va semblar especialment difícil o no?
O era ja, us ho esperàveu una mica que aniria en aquesta línia?
Home, aquest any potser va ser una mica més complicat que altres anys
i realment al veure l'estructura va sorprendre, ¿no?
Hòstia, tres nivells i escales i va sorprendre.
Però un cop vam decidir l'estratègia, ja ho vam veure d'altra manera
i com que hi va haver grups que ho van fer abans, també,
doncs ja van començar a dir, bueno, pues tampoc ho podíem fer així.
I un cop a l'extinció, doncs, va anar bé.
Us havíeu presentat altres anys, doncs?
Perquè deies que altres anys...
O sabíeu les referències, les proves que s'havien fet altres anys?
Les referències i Juan Miguel sí que es va presentar.
T'havies presentat altres anys i havia estat més fàcil en altres edicions.
Sí, fue algo más sencillo.
Lo que pasa es que este año se hizo una instalación desde Campadro,
que están más preparadas y aprovecharon el sitio este
para hacerlo un poco más grande y hacerlo un poco más difícil.
Xavi, quants equips hi havia en el concurs?
La nostra categoria crec que eren set equips,
perquè nosaltres competíem a la categoria de bombers professionals.
Si no recordo malament, eren set equips...
D'altres ciutats d'Espanya?
Sí.
Hi havia en de Madrid, de la província de Tarragona també, i Barcelona, i...
I el premi, per cert, perquè hem parlat d'un concurs,
jo no sé si aquí hi ha un premi amb una dotació econòmica,
és un premi simbòlic, què us van donar?
Bé, es van donar un trofeu, i després van anar a sopar.
I ja està, i res més.
I una mica el reconeixement de que sou els millors en aquest sentit.
Per part de l'empresa.
Perquè, clar, hem estat parlant del concurs,
però per la gent que ens està escoltant, quina és la feina?
Vosaltres sou bombers professionals?
Sí.
I treballeu en el Parc Industrial de Repsol?
Sí.
Correcte.
Aleshores, quines són les diferències,
quines són les característiques de la vostra feina?
Perquè, segurament, la gent pensa en un bomber,
i pensa, sobretot, en el bomber que apaga un incendi d'una casa
o que apaga un incendi forestal.
Quina és la vostra feina?
La nostra tasca a l'empresa és la prevenció d'accidents i incidents,
l'extinció d'incendis, rescats i salvaments.
O sigui, dins de l'empresa, una de les funcions és apagar incendis,
però també fem tasques de prevenció,
i de formació de personal, també.
Manteniment d'equips, sí.
Quan parlem de manteniment d'equips, què voleu dir?
Què vols dir?
A nivell de seguretat, de les instal·lacions.
Les instal·lacions pròpies.
Sí, sí.
I, aleshores, la vostra formació és també una mica diferent,
o molt diferent, a la d'un bomber que es dedica a altres tasques,
a aquestes més conegudes per part de la població?
Sí, sí, és diferent.
O sigui, un complejo industrial no té nada que ver a lo que és...
Bueno, lo que és una ciudad o...
o, bueno...
Es muy diferente, o sea, se trabaja diferente.
Què feu, per exemple?
Quina és la vostra formació, doncs?
En què us diferencieu d'altres bombers?
Nosaltres els simulacres els fem dins de l'empresa,
i també anem fent simulacres estents,
i a més tot encarat a un foc industrial.
és una forma d'extingir diferent.
Vull dir, un bomber, a una ciutat,
té una determinada quantitat d'aigua,
ha de jugar amb l'aigua que té,
ha de controlar, no tirar massa aigua.
En canvi, nosaltres, en aquest sentit,
hem d'anar amb tot el que tenim.
O sigui, quan hi ha alguna cosa,
al ser un foc industrial i haver materials combustibles,
doncs tenim una red contra incendis
i no tenim pràcticament el límit d'aigua.
Vull dir, hem de tirar amb tot el que tenim.
És una manera diferent d'extingir.
De fet, els nostres camions no porten aigua.
Porten només, es pomogen.
Llavors, connectant la red contra incendis al camió,
fem la barreja,
i normalment, si és un foc de combustible,
es pomogen, o si és un gas, aigua, depèn.
Però la principal diferència també és aquesta,
que nosaltres és més a lo gran.
Vull dir, hem d'anar a totes.
Vull dir, com deia un company que es va jubilar,
matar mosques a cañonazos.
Clar, perquè, de fet, és també més arriscat, no?
O no?
Bueno, també l'empresa ens dota de bon material.
Tenim l'última generació en camions contra incendis,
per foc industrials.
Hi ha molts sistemes de seguretat.
Vull dir, no és com una casa.
Està tot més controlat, també.
Perquè també la curiositat dels combustibles,
doncs és gran.
Feu molts simulacres, Xavi.
Sí, sí.
Cada any n'hi ha simulacres que estan ja estipulats d'un inici
i fem simulacres a l'exterior i també interns.
Quanta gent treballeu?
Quants bombers com vosaltres sou allà en una fàbrica,
en un complex industrial com Repsol?
Quants n'hi ha com vosaltres?
El parc de seguretat que nosaltres representem,
som dos per tor, més o menys.
Dos i el contramaestre.
Sí, i el contramaestre.
Després, quan parlàveu de la competició, del concurs,
vosaltres us vau presentant la categoria professional.
Correcte.
És a dir, que també hi ha no professionals.
Correcte.
Quina diferència hi ha?
Vosaltres us dedico perquè és la vostra feina,
és la vostra professió.
I els nous professionals, els que no són professionals,
tenen un altre tipus de formació?
A veure, jo crec que no tenen una formació,
potser, tan específica.
I jo crec que són gent que, normalment,
la seva tasca no és fer de bomber,
sinó un altre tipus de treball.
El que passa és que, per treballar en una indústria d'aquestes,
has de tenir una formació,
referida al tema de seguretat.
Teniu la sensació, Juan Miguel,
que la vostra feina és molt poc coneguda?
Ho dir perquè, clar, el bomber, insisteixo,
per molta gent, és el bomber que apaga
un incendi de matinada en una casa
o els incendis forestals a l'estiu
i que la vostra gairebé ningú la coneix?
Es pensa que no hi ha bombers dintre d'un complex indústria?
Sí, o sigui, la gent no ens ve.
Estamos metidos dentro de la empresa
y no nos ve.
Entonces, mucha gente no tiene ni idea
que dentro de la empresa
hay un parque de bomberos
y gente profesionales dentro.
Y claro, no nos vemos.
Perquè, clar, molta gent també s'heu preguntar.
Aleshores, mentre estan en el vostre dia,
en el vostre horari de feina,
què feu?
Suposo que s'ho pensa molta gent
perquè, tenint en compte que la imatge
que tenim dels bombers és una determinada,
què feu?
Tasques de manteniment?
Sí.
A veure, sempre estem pendents
de l'emissora i del telèfon,
això és evident.
I en qualsevol trucada d'emergència
va endurar la nostra feina.
Però la nostra feina habitual,
portem la supervisió dels sistemes contra incendi
i la red contra incendi.
Qualsevol treball que es fa,
nosaltres portem la supervisió.
vull dir,
hem d'estar
mirant que no surtin
poros a les línies,
mirant el manteniment,
fent formació a contratistes,
perquè a les d'una empresa
amb productes químics
i perillosos,
hi ha moltes feines
que s'han de fer
amb uns EPIs específics,
com pot ser
equips de respiració,
màscares,
fem formació
per a tots els contratistes
perquè sàpiguen
fer servir
aquest estig de protecció.
A més a més,
dels simulacres
i la formació
que fem
els treballadors
que en cas d'emergència
també col·laboren amb nosaltres.
Clar, és a dir,
heu de formar molt a la gent
gairebé de manera permanent, no?
Sí, sí.
A més,
tenim molts camions,
tenim molts equips
que hem de provar,
sempre hem de tenir-ho tot
a punt
perquè el moment precís
que s'ha de fer servir
estigui tot perfecte.
El fet que vosaltres
com a equip
de tres membres
de Repsol
aquí a Tarragona
hagueu guanyat aquest concurs
demostra també
perquè estem millor preparats,
la ciutat,
l'entorn
i les indústries,
evidentment,
les indústries químiques
estem millor preparades
que en altres punts d'Espanya?
Creus tu, Javi?
O això és molt dir?
Això és molt dir.
Jo puc parlar
per l'empresa, no?
A veure,
hi ha una formació,
hi ha uns sistemes
de protecció
i, bueno,
a veure,
jo crec que
per aquesta part
estem,
jo penso,
que bastant coberts.
La sensació
que té
la ciutadania,
segurament ara,
a Tarragona,
és que en els últims anys
s'ha millorat molt
en qüestions
de seguretat industrial.
Vosaltres,
que treballeu en aquest tema,
ho constateu?
Teniu aquesta certesa?
Sí,
jo crec que sí,
l'empresa ha fet un gran esforç
per posar-se al dia
de tot el que és
sistema contra incendios
i formació de personal
i jo crec que sí.
I de material,
en teniu del millor,
creieu?
Sí, sí,
material,
i a més,
en els últims anys
ha arribat
camions d'última tecnologia,
també un material
que ha vingut
dels Estats Units
per l'extinció
de tancs,
perquè per extinguir
un tanc
es necessita
un material específic
amb uns canons
de gran caudal,
concretament l'últim
que ha arribat
és de 10.000 galons,
que són uns 40.000 litres
per minut,
i, bueno,
sí,
l'empresa ha fet
una inversió molt gran
i els sistemes
que tenim
són del millor que hi ha.
Us torneu a presentar
un altre concurs?
Si hi ha la possibilitat,
també hauríem de deixar
si hi ha la possibilitat,
però no us podeu
presentar lliurement?
Sí, sí,
perquè aquest concurs
es fa un cop a l'any,
aquesta competició?
Cada dos anys.
Cada dos anys.
Podem deixar també
els companys que...
Què passa?
Que depèn
de què treballi cadascú,
del torn que porti,
potser va un company
o va un altre.
Clar, perquè vosaltres
sou tres,
habitualment treballeu junts
o no?
Us coneixeu bastant,
m'imagino, no?
Sí, sí.
A veure,
jo concretament
estic al torn
amb el Miguel.
Ell està en un altre torn,
però aquell dia
va canviar
per vindre també
al concurs.
Doncs la nostra enhorabona
i la nostra felicitació.
Són tres bombers
professionals
que treballen
dins d'unes instal·lacions
industrials
com són les del complex
de Repsol a Tarragona,
una feina segurament
poc coneguda
per la majoria
de ciutadans,
tot i que això
són bombers professionals.
Es diuen
David Lopera,
Javi Rodríguez
i Juan Miguel Cancino
i ara fa poc
van guanyar
un concurs,
una competició
a nivell estatal
de defensa
contra incendis
que es va celebrar
a Barcelona.
David,
Javi,
Juan Miguel,
felicitats,
l'enhorabona
i que vagi molt bé
la feina.
No,
volia dedicar la victòria
a tots els companys
de part de seguretat
i ja està.
Doncs la nostra
felicitació
per tots.
Que us vagi molt bé.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.