Mària, tal com havíem anunciat, ja estan allà Joan Maria Bertran, Jordi Sorinyac, bon dia de nou.
Hola, bon dia, Iolanda.
Fa un dia maco, eh?
Doncs sí, però la veritat comença a enfoscar-se, eh?
Una mica per aquesta alçada de la ciutat.
Veiem, doncs, que...
Hi ha microclimes a Tarragona, eh?
Després parlarem amb el Quimpons i segur que ens diu que em clafa bé.
Que clafa una ventrada, seguríssim.
Jo ja no l'encerto mai quan fem les connexions amb l'exterior.
Però vaja, comença a enfoscar-se, res amenaçant, eh?
Però d'un moment, efectivament, eh?
Com comentava, s'acaba de fer ara aquesta plantada d'aquest arbre, l'arbre dels desitjos,
un arbre familiar perquè el vam poder veure a partir del 20 de desembre passat
i durant uns quants dies a l'interior del Palau de l'Ajuntament.
Per parlar d'aquest projecte, que en certa manera avui es completa en aquesta segona edició,
ens acompanya l'atenent de l'alcalde de Mediambient, la senyora Carme Crespo.
Senyora Crespo, bon dia.
Molt bon dia.
Un arbre especial, aquest, eh?
Doncs sí, és el segon arbre especial que plantem aquí.
El primer el vam plantar l'any passat.
La veritat és que ha tingut molt èxit dels que es van replantar.
Ha estat, jo diria, que potser l'únic que ha sobreviscut.
I aquest any, doncs, veient l'experiència, ho tornem a fer.
Anirem plantant-los cada any.
Aquests arbres dels desitjos que els sarragonins,
i especialment els nens i nenes, envien a l'alcalde per Nadal,
aquests desitjos, i aquest any també, doncs, amb Unicef,
anirem fent-ho cada any.
Aquest any, a més a més, és especial perquè hem tingut la mala sort,
la desgràcia el dissabte de perdre moltíssims arbres a la ciutat,
vora 200, i aquí mateix al costat vam perdre un arbre centenari,
un xiprer centenari.
Deixi'm comentar perquè és una imatge realment espectacular,
perquè està part del terra aixecat,
i estem parlant d'un xiprer centenari,
a més a més d'un xiprer de grans dimensions,
perquè deu fer el tronc tranquil·lament 50-55 centímetres de diàmetre.
Perquè tots plegat ens féssim una idea de la força del vent,
que vaja, qui més que menys ja la va poder comprovar in situ dissabte,
però ja va arrencar arbres fortíssims,
i no va ser ni de bon tros l'únic a la ciutat.
No, no, per desgràcia no.
I a més a més han arrencat arbres molt grans aquest cop.
És a dir, la força del vent va ser brutal,
en poques hores van arrencar arbres centenaris,
i ha estat, doncs, per la nostra...
El nostre patrimoni natural,
que a mi m'agrada dir que tenim patrimoni natural també,
una petita desgràcia.
Intentarem solucionar-ho replantant,
però bé, els anys que portaven aquests arbres
ens trigaran uns altres centenar d'anys
a poder estar grans com ells.
Un parell de qüestions parlant precisament
de les conseqüències del temporal,
perquè dilluns en la roda de premsa de la Junta de Govern local
es va informar que una de les zones més afectades
havia estat tota la zona del Pont del Diable,
que alguns camins havien quedat,
doncs, vaja, plens obstacles pels troncs dels arbres.
Aquesta zona ja s'ha pogut millorar?
S'ha millorat, però falta encara tasca a fer,
perquè és una tasca de neteja.
La priorització en aquests tres dies que portem,
que avui és el tercer dia després del cap de setmana,
ha estat fer tot el nucli urbà de la ciutat
on hi ha encara algun arbre que pot ser perillós,
perquè no solament els que es van arrencar,
també n'hi ha que han quedat malmesos
i s'han de podar les branques
o inclús tallar-ne algun perquè no faci mal
a cap habitatge ni a cap persona,
i llavors això és la priorització.
I a partir d'aquí, doncs, tot el que és la nostra coro
en la nostra anella verda,
farem actuacions en aquest sentit,
precisament també per preservar els incendis.
També s'ha perdut un arbre,
no sé fins a quin punt significatiu,
però sí com a mínim emblemàtic,
el de la confluència en carrer Unió,
en carrer Podac,
el de davant de la plaça Mitjalluna,
un arbre de grans dimensions,
que, vaja, el vent el va doblar gairebé per complet,
amenaçaven perjudicar alguns dels edificis del voltant,
i crec que es va haver de talar, no?
No hi havia cap remei,
a més, era un arbre que havia patit molt per la plaga,
que van agafar els arbres els xipresos,
ara fa uns mesos.
La major part dels xipresos, la veritat,
estan millorant,
es pot veure aquí mateix on som al camp de mar,
que realment estaven castigats,
ja s'han recuperat,
però aquest era un dels arbres que sabíem
que tenia molt difícil recuperació,
i la prova va estar que quan es va pràcticament
a jaure el terra,
i es va bé de tallar.
Tornant a l'arbre dels desitjos,
hem de dir que és un projecte comú
per diverses àrees de l'Ajuntament,
l'àrea medi ambient, l'àrea d'educació,
un projecte que a les escoles de la ciutat
també s'han agafat amb molt d'interès.
La veritat és que és una idea de l'alcalde.
L'alcalde el primer any va dir que volia això,
que volia un arbre perquè tots els nens i nenes
els exposessin els seus desitjos,
i aquest ha estat.
És a dir, és una idea de l'alcalde,
i l'execució, a través de medi ambient i d'educació,
bé, perquè ens toca per fer-ho,
però s'ha de dir que va ser una idea expressa
i un mandat de l'alcalde.
Senyora Carme Crespo, moltes gràcies.
A vosaltres.
Doncs hem aprofitat, no només per comentar,
aquesta plantada, que s'ha plantat correctament.
A més, amb grua, sí que l'alcalde
i la senyora Carme Crespo han fet l'acte més simbòlic
amb la pala a col·locar a part de la terra,
a part de l'adop,
però, vaja, també hi havia professionals al ram
com per toca que han acabat d'efectuar la feina
amb la precisió que requereix.
Ja podem veure l'arbre que s'acaba de plantar
completament plantat,
i l'arbre de l'any passat,
que per cert que hem de dir que el d'enguany
fa més petxoca, la veritat.
Però l'any passat estava també a la zona, no?
Sí, també s'ha just al costat, dos, tres metres.
I què tal? Bé?
Sí, bé, ha aguantat.
Ara la Carme Crespo ens comentava que ha aguantat el temporal,
però sí que és veritat que també ens han reconegut
que havíem vist que l'arbre que s'havia escollit el 2007
era així com a més primet,
com a poc frondós,
i en quan ja havíem buscat un abet
que fes més petxoc entre nosaltres.
Allò que els desitjos es consolidin.
Això mateix, i ara, vaja,
per la gent que tingui curiositat de veure'ls,
al costat de l'estàtua de Wagner,
cap a la dreta,
tocanja l'entrada del Col·legi Sant Pau Apòstol,
que ningú esperi veure els desitjos.
Els desitjos queden de forma immaterial
penjats a les branques,
però aquells papers que havien penjat
els representants de diferents escoles de la ciutat,
doncs, òbviament, ja no hi són,
però sí que queda el seu record
i suposem que els desitjos que molts d'ells s'hauran complert.
Doncs, moltíssimes gràcies, Jordi Sorinyac,
amb Joan Maria Bertran.
Fins després, ens retrobarem aquí a la ràdio.
I tant, fins ara.
I ara és el moment de fer una petita pausa
i tornarem a sortir a l'exterior.
Ens espera Quim Pons
amb la darrera hora del Nàstic amb el Futbolí.