El matí de Tarragona Ràdio.
I aquí seguim amb tots vosaltres, imbatibles, malgrat la meteorologia.
Els de vergüenza ajena aquí aguantant com a jabatos.
També ens oferiran un últim tema.
No tenim cor per dir-los-hi que se quedin fins al vespre.
Nosaltres tampoc no hi serem.
No, no, no us espanteu. Compte, no us espanteu.
El cas és que estem en el darrer tram d'un programa especial.
L'Espacial de Nadal, Matí de Tarragona Ràdio, Fundació Casal Amic.
No ho hem explicat tot.
Encara hem de parlar de més projectes, de més ganes,
de molta feina que s'està fent des dels barris de Ponent, des de Torreforta.
I en certa mesura ho estem intentant, reflectint en aquest programa.
Però ara és el moment de la música.
Per tant, a veure, a veure...
Sergi, què cantem ara?
Bé, què cantem? És una manera de parlar també.
Cantarem un tema que es diu Carícies n'enventades
i li volíem dedicar al Casal Amic i al Jordi
per pensar sempre en nosaltres i per estar avui aquí.
Moltes gràcies.
Carícies. Endavant.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gr ejemplo.
Gràcies.
Jawanda.
Miro en el espejo de una pared Network de ti me veo.
Te tengo tan adentro y que me ahogo con mi aliento.
Tu olor se me ha impregnado entre la sábana y mi cuerpo
que ni el sabor de mi canuto que me desquita esto del pecho.
Espero que pueda pasar y que a mi cabaña vendrás.
Dejarás tu piel cada día pegada la mía al despertar
y verte durmiendo y pensar que sueños te inventarán.
Por si soy parte de ellos no te vendré a despertar
y amanecer en una isla sin rumbo, sin horario ni jaleo,
tenernos el uno al otro y merendar y no con lo puesto
al calor de una flama sentaito en la rabasada
cambiándonos miradas y cari, pierna y ventana
y ver el sol por la mañana y tener cerca tu boca
va a safiar estas ansias y que en el cuerpo a mí me provoca
yo me olvido de respirar, tu boca en el aire me da
quiero que la noche se nos junte con el día
para ver al Lorenzo y verlo con otra sonrisa
miro a mi alrededor y veo que me mira
cogido de la mano que nos comemos en una esquina
y solo me queda pensar que tú a mi vera estarás
ya no me chinare las venas, no caeré de pena en cualquier lugar
y abrázame fuerte y verás que juntos podemos volar
juntándonos la piel latina, jurándome heridas sin descansar
y amanecer en un lugar sin rumbo, sin horario ni jaleo
tenernos el uno al otro y merendar y no con lo puesto
al calor de una flama sentaito en la rabasada
cambiándonos miradas y cari, pierna y ventana
y ver el sol por la mañana y tener cerca tu boca
pa' sapiar estas ansias y que en el cuerpo a mí me provoca
yo me olvido de respirar, tu boca en el aire me da
y amanecer en una isla sin rumbo, sin horario ni jaleo
tenernos el uno al otro y merendar y no con lo puesto
al calor de una flama sentado en la rabasada
cambiándonos miradas y cari, pierna y ventana
y ver el sol por la mañana y tener cerca tu boca
pa' sapiar estas ansias y que en el cuerpo a mí me provoca
yo me olvido de respirar, tu boca en el aire me da
¡Bravo!
Tito, Sergi, José, Pau...
Moltíssimes gràcies, de veritat. Com esteu de bolus?
Hora per Nadal descanceu.
Estem una miqueta paradets, sí, vam fer la setmana passada una per a Fort, per la Marató i ara estem parats.
Acabant de gravar el disc i...
Quan el presenteu? M'has comentat, quan el teniu?
Encara no ho sabem, estem treballant, però esperem que per la primavera...
Ho sabrem nosaltres, no?
I tant, i tant, Tarragona Ràdio sereu els primers.
I els bolus i tot plegat.
Us agraïm de tot cor, de veritat, el temps que ens heu dedicat, el fred que heu passat i com heu escalfat.
De fet, no sabíem ballar rumba, alguns de nosaltres, però avui hem après, eh?
Perquè ens han escalfat els peus de la millor manera.
Nois, moltíssimes gràcies, novament, no em canso de dir-vos-ho, i moltíssimes bones festes.
Per cert, Jordi, que saps totes les cançons, eh? Perquè t'he vist que l'estaralejava.
No et pots ni un concert, eh?
Ni totes les que puc, te'ls he puc i som.
Passen ara 10 minuts de l'una. Fem una petita pausa per la publicitat, si no els anunciants ens diran alguna cosa.
I ja començarem a donar forma de comiat a aquest programa especial.
Contacta amb nosaltres al matí arroba tarragonaradio.com
Abans d'anar a Tocaferro, passa una gran nit a la Rambla.
Assaboreix el millor arròs i la millor cuina mediterrània, arrossaria a la Rambla, el nou restaurant de Tarragona.
I després...
Prenta la primera copa Rock Bar.
De gust a les nostres copes i còctels, amb la millor música dels 80, 90 i Remember.
Passa una gran nit a la Rambla. Arrossaria a la Rambla i Rock Bar.
Rambla Nova 14. Antic Gambrinos.
Vols viure a 300 metres de la platja per molt menys del que t'imagines?
Promociones José Luis t'ofereix a la Vall de la Rebassada pisos de 3 habitacions,
amb pàrquing, traster i cuina totalment equipada i acabats de la màxima qualitat.
I si ho prefereixes, ara també el podràs llogar amb opció de compra.
Visita el pis mostre i et sorprendràs dels nostres preus.
Promociones José Luis, 977 29 09 49.
A aquestes festes, vine a la Pobla de Mafumet.
Viu el Nadal amb les més de 25 activitats programades i pensades
perquè gaudeixis d'un Nadal únic.
I si vols acomiadar l'any de la millor manera possible,
reserva la teva plaça al sopar i rebetlla de Cap d'Any.
Reserva-la a www.poblemafumet.cat.
Vine a la Pobla i viuràs un Nadal ple d'il·lusió.
Sasteria Pizarro i Pizarro Gala volen ser amb tu el dia més feliç de la teva vida.
Escolleix el teu pack cerimònia.
Vestit de cerimònia, armilla, camisa, corbata, mitjons i cinturó.
Tot això per només 400 euros.
Sí, per només 400 euros basteista de Nubi amb el nostre pack cerimònia
sense renunciar a la qualitat. Comprova-ho.
Sasteria Pizarro, carrer Mallorca 1 i Pizarro Gala, carrer Mallorca 27 de Tarragona.
Telefon 977-22-8073.
I si vens ara mateix, tu obsequiarem amb un regal.
Sasteria Pizarro i Pizarro Gala són professionals.
Si domicilias tu nómina en Caja Granada, siempre ganas.
Perquè no me cobran comisiones de mantenimiento ni de administració.
Gano en rentabilitat.
I elijo una cafetera en espresso de regalo.
Estas i moltes més ventajas con extra nómina de Caja Granada.
Infórmate en nuestras sucursales o en cajagranada.es.
Domiciliando la nómina en Caja Granada, tu también ganas.
Tarragona Ràdio et porta de compres per Tarragona.
Avui visitem...
Vols la nova samarreta oficial de la selecció catalana?
Ja la tens al vestuari.com.
Al vestuari.com són especialistes en roba esportiva
i tenen totes les marques i totes les equipacions de futbol i bàsquet.
al vestuari.com.
A l'avinguda Ramón i Cajal 76
i al web www.elvestuari.com.
De compres.
Multiòptiques presenta Mo.
Mil i una ulleres de disseny exclusiu,
amb vitres graduats i inclosos, el mateix preu.
Només 77 euros.
Mai abans no has vist res d'igual.
Vine a Multiòptiques Teixidor.
Multiòptiques Teixidor.
Arreus, Vall, Sant Pere i Sant Pau, Tarragona.
Número 1 en serveis òptics.
De compres.
¿Quién dijo que la vida en Tarragona se acaba a las 3 de la madrugada?
Estas fiestas no cojas el coche, quédate en Tarragona.
Disfruta de las mejores sesiones y los mejores DJs hasta las 5 de la mañana.
¿Dónde? En la sala Loop, en Pau del Protectorat.
Sala Loop, abierta los jueves, viernes y sábados, de 12 de la noche a 5 de la mañana.
De compres.
Estàs fart de regalar el mateix de sempre?
Et donaré una idea.
Una samarreta personalitzada, dissenyada al teu gust.
Musc és la botiga de Tarragona que estampa en una samarreta el que tu vulguis.
A més, t'ofereix una secció d'outlet i una línia exclusiva de roba,
amb un disseny original, divertit.
Atreveix-te a ser diferent, no regalis el que regalen els demés.
Vine a Musc, al carrer Enrejolat 18, cantonada en la plaça del rei, davant del cirr romà.
De compres.
Da Ju no és un altre bufet de menjar japonès.
És el restaurant japonès de Tarragona per excel·lència.
Vols menjar xushi de veritat?
Vols degustar la qualitat de l'autèntica cuina asiàtica?
Da Ju és el teu restaurant.
El trobaràs al carrer Manuel de Falla 10, fent cantonada en l'avinguda Vidal i Barraquem.
Da Ju, el plaer de l'autèntica cuina japonesa.
Per saber què comprar a aquestes festes, de compres.
La guia comercial de Tarragona Ràdio.
El matí de Tarragona Ràdio.
És gairebé un quart de dues de la tarda.
Aquesta plaça, a mica en mica, s'ha anat envuidant.
Ja ens va bé, eh?
Perquè ja crea un ambient íntim que convida el comiat a posar-nos fins i tot,
si ens ho permetem al final, un pelet sentimentals.
Però anem per feina.
Perquè el Josep, que també està glaçadet pobre,
té al costat per aquí algú del casal de la Fundació
que se n'ocupa del programa a peu de carrer.
Un dels projectes allò importants i destacats que n'hem parlat,
però valdria la pena conèixer-los de primera mà també, no?
Correcte, són la Maria i l'Aube, si no m'equivoco.
Sí, ho he dit bé.
Elles són els que coneixen millor la realitat, com dèiem, a peu de carrer.
I valgui la redundància.
Sí, bueno, nosaltres tenim...
La nostra intervenció està al carrer i, bueno,
el que pretenem és conèixer xiquets, joves, famílies,
per tal de fer de pont entre tots aquests xiquets i joves que anem trobant
i tota la xarxa de recursos que hi ha a la zona.
I què tal? Què us trobeu?
Quina és la realitat que trobeu en els barris?
Doncs de tot.
Trobem el mateix que podríem trobar a qualsevol altre lloc
i, bueno, és la màgia de la intervenció en medi obert,
que mai saps el que trobes, no?
Quin vincle establiu amb ells?
Perquè abans veia que n'hi havia alguns per aquí
que fins i tot deia, tapa't que fa fred.
Vull dir que són una mica ja les mames també, eh?
Bueno, no les mames, no?
Vull dir, som educadores principalment.
Bueno, no, en primer lloc.
En primer lloc.
i el que volem també és ser un referent, no?
Ser un referent que està a peu de carrer, no només als llocs tancats, no?
Està propes a ells.
Sí, exacte.
Propes a ells, que ens tinguin identificades,
bueno, identificats a tot l'equip educatiu
i ja està.
I ser un referent, un educador més.
Quin és el més satisfactori de la vostra feina?
Uf.
Tot, és que no ho sé, és el contacte o poder lo que deia abans, no?
Que tampoc saps mai segur que te trobaràs, que no te trobaràs
i això sí que és engrescador.
Quants ens fa que hi treballeu?
Jo des del 2005.
I jo finals del 2007, principis del 2008.
Hola, Maria i Bauba, que coneixen molt bé la realitat dels barris
amb aquest programa a peu de carrer.
Gràcies, noies, i bon Nadal.
Molt bé.
Gràcies, gràcies.
Josep Jordi Navarro, bon dia.
Hola, bon dia.
El Jordi Navarro l'hem convidat en qualitat de president de la Fundació Casalamic,
però de fet també el podíem convidar com a vell de Torreforta tota la vida, no?
I tant, i tant.
Aquest és el teu barri.
I és el meu barri, sí.
De sempre.
He nascut aquí, m'he criat aquí, he anat a l'escola aquí, a l'institut aquí, m'he casat aquí...
És a dir, coneixes el barri perfectament.
Home, doncs no és casualitat que en aquests moments assumeixis la presidència de la Fundació Casalamic.
Hem repassat una mica la història al començament amb el Jordi Collado, però de fet,
enguany com que feu un quart de segle, 25 anys treballant al barri, home, com a president ja saps que toca fer una miqueta de valoració de tota aquesta feina.
Després hi entrarem en altres detalls i projectes.
però jo imagino que treballar des d'una entitat com aquesta, doncs t'omple d'orgull, no?
I sobretot ara escoltant a dues de les educadores, que reies quan les senties, perquè deien...
fer una mica de mama, si no, no, som educadores, sí, però aquella paraula d'afecte, aquest gest de persona propera amb els joves del barri, aquest gest i és.
I tant, i tant, i tant.
I de fet, una mica, el fonamental és que la Fundació Casalamic és una entitat sense ànim de lucre,
vull dir que combina tots els seus... ho parlàvem ara informalment, no?
Tenim una causa, no?
Vull dir, defensem uns ideals, uns valors i després, com que hi ha tota una feina professional molt important,
doncs hi ha tota una setia gent que treballa i és la seva feina principal,
però no volem perdre de vista que neix amb una voluntat determinada i amb uns valors determinats.
Són persones compromeses, és una entitat compromesa, però amb el temps ha pogut assumir la professionalitat
del que és la figura de l'educador social, que mancava fa 25 anys.
I alhora, clar, com tu deies, doncs jo soc des del primer dia, doncs veure una entitat de voluntariat a Tarragona,
i la dificultat que té el tercer sector, doncs que es va professionalitzant, manté aquest esprit
i que 25 anys després està molt més forta que mai, vull dir, perquè normalment la gent quan fa anys,
en principi, normalment va perdent algun tipus de cosa, o de principis, o de valors, o de fortalesa,
i estem millor que mai, i aleshores poder, sobretot per una persona que ha estat des del començament,
celebrar el 25 millor que mai, amb lo difícil que és, i sobretot una entitat civil.
Ja hem de dir que el Jordi és d'aquells que al principi parlàvem dels quinceanyeros aquells que van començar.
És a dir, que eres aquell monitor que anaves a l'esplai, pràcticament, també, d'aquells que s'ha inventat el Jordi abans.
No, jo el vaig muntar, nosaltres.
Vas muntar?
Sí, jo soc fundador i crec que tenia 15 anys, perquè en aquelles ara ha canviat molt, perquè en teoria ara no es pot,
perquè no pots ser responsable de nens quan ets minor d'edat.
Ja has de fer un títol per tenir títol de monitor i tot això.
Jo que m'anava de responsable, vull dir, els meus pares m'haurien d'utilitzar a mi perquè pogués anar portant crios, no?
Com ha canviat la realitat del teu barri, no?, amb 25 anys, Jordi?
Sí, sí, moltíssim.
Res a veure. Hem millorat en moltes coses, segurament.
Sí, sí, sí, i tant. Però bé, molts canvis urbanístics, socials, els més importants són, a banda dels urbanístics,
que és la pròpia tendència a nivell social, han canviat moltíssim, no s'assembla a res.
Sempre hi ha les essències, però han canviat molt.
Esteu a punt d'iniciar un projecte, si no l'heu començat ja, amb una altra entitat que també té solera, 25 anys,
que és el Casal dels Infants del Raval de Barcelona.
Bueno, ara ja són el Casal dels Infants.
Ah, ja no es diu de Barcelona, ja s'han tret el de Barcelona.
S'han tret el de Barcelona, perquè justament comencem en un procés, ells volen,
en el seu pla estratègic quan van plantejar-se, no?, hem de ser capaços de demostrar que el nostre model funciona a 12 llocs de Catalunya.
Però tenia un model similar.
Completament similar. És més, quan van arribar a Tarragona el seu plantejament va ser,
si aquí ja estan els del Casal marxem.
I nosaltres vam fer la de no marxeu ni un, us quedeu, i demostrem que el model, a més, pot ser compartit, no?,
que aquesta és la gràcia.
I ara estem en un procés de...
Aquest projecte es diu Punt d'Accés.
El programa Accés és un programa que, per l'èxit escolar, plantejat, no?, liderat per la Fundació Caixa Catalunya,
per la Ossi Social de la Caixa Catalunya, en conveni amb el Departament de Treball,
el Departament d'Educació i finançat amb fons socials europeus.
Aquest sí que és d'organigrama que abans parlàvem.
Necessites la brúixola, eh?, per trobar...
De vegades, sí.
I és una proposta que ells havien començat a desenvolupar a Santa Colom, al barri del Fondo, no?,
que més ahir estaven de celebració per aquestes vivendes, doncs al Fondo van començar a treballar-ho
i ens van plantejar, ostres, com ho veieu que poguéssim plantejar aquest projecte aquí al barri, no?
I aquesta és la tasca que hem començat ara.
Vam començar al setembre, començar a treballar amb aquest plantejament de construir-lo
de manera compartida, amb dos educadors, un amb una visió molt comunitària,
de xarxa, de famílies, d'entitats, i amb un altre educador que treballa
dins del propi centre educatiu que el recolza amb els profes, no?
Són realitats molt similars, segur, les del Raval i les que podríem trobar aquí?
Són molt similars, en les causes, en l'estructura, en el que fa que hi hagi gent esclosa,
són molt similars.
La gran diferència, en general a Barcelona, a l'àrea metropolitana,
és que tot és el mateix en gran.
Tant en efectes de recursos humans, d'educadors, com de la problemàtica multiplicada.
Però, vull dir, si aquí tinguéssim més població per percentatges, per nom, és molt similar.
Sabeu un aspecte que em crida l'atenció, en funció de tot el que m'ha après aquest matí,
que no ha estat poc, és que des de la Fundació Casal Lamic, als 25 anys, heu creat un model exportable
a altres zones de la ciutat, i això és molt important, segurament.
Sí, sí, i de fet va ser un dels punts d'inflexió, de...
Bé, a vegades entre nosaltres parlem de la casa, no?
De la fundació de la casa va ser això,
voler veure que estàvem a Camp Clam,
o en realitat que ens sentíem molt coherents,
que érem poquets però coherents,
a voler exportar el model.
i ens agradaria que això, com ha fet el Casal d'Infants,
fos reproduïble a altres llocs, a altres ports de la ciutat,
tant des de la perspectiva de valors com des de la perspectiva professional,
vull dir que també volem ser modestament una escola d'educació i educadores
i que s'agafi com a referència professional, tècnica.
Està bé que treballeu des de la modestia, des de la humilitat,
que estigueu orgullosos de la vostra gent i la vostra feina,
però això s'ha d'explicar, i en aquest sentit, doncs, avui heu portat
el segon número de la vostra revista,
de la qual esteu molt orgullosos de començar aquest camí,
també de difondre, per uns mitjans més generalitzats,
la feina que feu.
Això de la revista, i el Javier, que té molt a veure,
ens podríeu explicar una miqueta, no?
La proposta de com neix la revista, jo penso que és
fer públic la feina que fan aquests educadors
i que es fan aquí, en el barri.
Jo trobava que era important fer la feina bé i explicar-la,
i faltava l'explicar-la, i això pot ser un canal.
Això, la pàgina web, també és un altre canal
en què també explica una miqueta el treball i les novetats,
i ja és el segon número, que té continuïtat, de moment col·labora
tots els projectes, i després també es fa una entrevista
amb un treballador de la casa que ha fet alguna experiència pel món.
La distribució com la fareu d'aquesta revista? Com la feu?
Com sabeu. A peu de carrer. A peu de carrer, que és la vostra.
Vosaltres, gent de carrer, doncs heu d'estar al carrer.
També hi ha, bé, no és un projecte, ja ho farem i ho anunciarem,
farem un programa de ràdio. Aquests senyors de la Fundació Casal Lamic
han assumit el compromís i, déu-n'hi-do, en la feinada que tenen,
s'han afegit un altre element d'una mica utilitzar un mitjà públic,
com és la ràdio de la ciutat, per difondre la tasca que fan els barris.
Perquè no serà que parlarem de la Fundació Casal Lamic,
és que parlarem a través de la feina de la Fundació Casal Lamic
dels barris de la ciutat de Tarragona, i això ja és una bona cosa, no?
Sí, aquí s'ha de reconèixer la tasca del Javi, que ens ha anat intoxicant
mica en mica, en tot el bon sentit de la paraula,
amb aquest plantejament de comunicació, no?
La casa està molt perdut, amb com explicar de vegades,
just en aquest moment d'inflexió, explicava abans el Jordi,
jo sempre, quan presentava la Fundació allà on tocava anar-hi,
sempre explicava que érem una mica uns gals, que vivíem a Tàrraco,
i que un dia vam decidir sortir a veure els romans, no?
I això ens ha servit per veure que els romans tampoc eren tan dolents, no?
Que allò, ostres, mira, que es poden fer coses a altres llocs, no?
Juli, Céssara, Mastarés, jo ve, dispecava més d'una vegada, eh?
Que ja ho hem vist els còmics, vull dir que...
A veure, jo el que sí, trec com a gran conclusió,
és que aquí hi ha situacions molt difícils, hi ha situacions de risc social,
tornant a l'exemple dels vagons i els trens,
que no descarrili algun vagón més, però també em dóna una altra visió,
que hi ha molts col·lectius joves i no joves que no estan visquent
en aquesta mena de nihilisme i indiferència que a vegades ens fan creure,
sinó que hi ha un teixit civil i social realment molt actiu i amb moltes ganes de canviar les coses.
i probablement aquesta és la part en què ens hem de fer-la tots plegats, no?
Sí, sí, de fet, aquesta és la part, no?
I també, aprofitant per fer propaganda, com diu l'editorial,
ara el tema de la crisi, per desgràcia, ha ficat això en primera línia,
la idea és dir, bueno, n'aprenem de tot, no?
Nosaltres sempre és allò que diem del realisme de l'esperança,
i són persones que estem en situacions dures però que sense optimisme,
sense un ideari, sense una aposta per les persones amb més dificultats és impossible,
però hi ha moltes realitats.
Les anirem coneixent perquè tenim pel davant tota una temporada de l'any 2010
amb aquest programa de ràdio setmanal que farem amb la Fundació Casal Amic.
Pràcticament se'ns ha exaurit el temps, les calories segurament també,
estem molt glaçadets però molt contents perquè jo crec que l'objectiu era celebrar el Nadal
i la millor manera de celebrar-ho és amb les persones que estan compromeses
i que treballen per la comunitat i és el que han fet avui en directe
des de la plaça del Tarragonès, tot just endavant del centre cívic.
Jordi Collado, Jordi Navarro, Javier Zaragoza, moltíssimes gràcies.
De veritat ha estat un plaer ser aquí.
Jo també voldria fer un remarcar a l'equip que heu treballat tècnicament des de la casa,
que de vegades apostar per propostes una mica esborrejades com aquestes de sortir al carrer un 23 de desembre.
molt fred que fa...
Mira aquella llocs tancats, eh?
Llavors aquesta amiquímica que hem trobat amb aquest programa tan fresc,
que fèiem la conya...
La conya és boníssima, eh?
La cosa és que podem treballar, que ha estat un plaer.
Bones festes, nois.
Gràcies.
I si em permeteu en aquests dos minutets que ens queden, a mi m'agradaria dedicar en part, eh?
En part, aquest programa d'avui a algú molt proper a Tarragona Ràdio.
A una noia que viurà el seu primer Nadal en aquest món.
Es diu Paula i és la filla de Lluís Comas i de l'Anna.
El Lluís, el nostre company tècnic de Tarragona Ràdio.
Han tingut una criatura, com dèiem, una nena.
Ha nascut aquesta setmana, es diu Paula,
i particularment ens agradaria dedicar-li aquest programa
i enviar-los a tots tres una abraçada molt i molt forta
de part de tot el personal de la Ràdio de la Ciutat.
Enhorabona, Lluís. Enhorabona, Anna.
Benvinguda, Paula. Bones festes a tothom. Adéu-siau.
Fent que un somni sigui realitat.
Retrobar-nos de nou, tornar a inventar
un instant d'amor per tu.
Cercaré un instant per retrobar les teves mans
i omplir-les aquest any.
Que ara mor un any amb ells
se'n van tantes històries que han passat de llet.
i omplir-les aquest any.
Miraré tan lluny que sabré dir-te tot allò que em separa de tu.
Miraré tan lluny que sabré dir-te tot allò que he viscut
en aquest llarg camí sense fi que m'han escrit per mi.
Despertar un somriure, dir-me'n a dalt
Fent que un somni sigui realitat.
Retrobar-nos de nou, tornar a inventar
un instant de bo...