Ens acompanya, d'una banda, Pau Miquel,
que és alumne de l'IES Martí Franqués.
És un estudiant que ha guanyat el quart premi
Recerca per a la Pau, un treball sobre Ruanda,
un premi que atorga anualment la Universitat de Barcelona.
Molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut.
Ens acompanya la seva tutora, Carmen Gómez.
Carmen, molt bon dia.
Bon dia.
Ens acompanya, d'altra banda, Sara Uller i Natàlia García.
Sara, Natàlia, bon dia.
Hola.
Bon dia.
Són alumnes de l'IES Martí Franqués
que han guanyat un premi que dius així,
el Premi Messe, i algú pot dir...
Bé, el Premi Messe.
El Premi Messe és un exercici de simulació,
per ordinador en aquest cas.
Vosaltres heu treballat en l'àmbit econòmic.
I poca broma perquè, si no ho tinc mal entès,
es van preseleccionar 1.200 alumnes.
Sí.
I entre 1.200, vosaltres heu guanyat.
Sí.
Juan Manuel Vila, bon dia.
Bon dia.
José Manuel.
José Manuel, mira, t'hem batejat, ho sento, eh?
José Manuel, ja no se m'ha oblidat.
No passa res.
T'hem de felicitar per les alumnes,
però també com a professor,
perquè tu també algun premi has guanyat en això, no?
Algun reconeixement formal.
Sí.
El mateix premi que han guanyat ells
vam fer una simulació a nivell de professors
i vam tenir la sort de guanyar-lo també.
Parlarem de la vostra feina,
del vostre treball de recerca,
però abans amb la Carmen també ho comentàvem fora d'antena.
Està bé aprofitar la benentesa,
l'oportunitat per posar en valor
el que són els treballs de recerca
que es fan els batxillerats,
que els alumnes ho tenen claríssim o no,
però els que a vegades ens perdem
som els pares i les mares.
És una hora que jo m'imagino
que hi ha molts pares i mares escoltant la ràdio,
per tant, és una bona oportunitat per explicar
què és un treball de recerca.
Carmen.
Bé, el treball de recerca és una feina
normativitzada, compta com a dos crèdits
a l'itinerari del batxillerat,
vull dir que és un treball seriós.
L'alumne tria un tema,
després de triar el tema tria també el professor,
i entre professor i tema,
doncs i alumne s'acaben posant d'acord
fins que surt un treball que després s'exposa
públicament davant d'un tribunal.
El tribunal emet una nota
que és inapel·lable com a tal tribunal,
però són tres professors que formen,
i el noi ha de defensar-lo públicament.
És a dir, que el treball té tres parts, diguéssim,
una la preparació,
l'altra el dossier resultant,
i després l'exposició pública,
que el noi, ara nosaltres ja som grans,
i no ens resulta massa dificultós,
però els nois de 18 anys,
doncs,
ho tenen una mica com un repte
i doncs l'han de saber defensar.
I davant d'un tribunal nosaltres també ens ho pensaríem,
abans d'anar molt sueltos,
la veritat és que sí.
I el tema se tria en funció de,
bé, primer el noi ve amb una proposta
i després se li van donar entomps
fins que aquesta proposta és concreta
en una cosa factible
que ha de ser abarcable,
que ha de ser responsable,
que ha de ser original.
I a la tothom, en aquest cas,
quin paper té?
Quan parlem de dirigir el treball de recerca,
quines competències teniu en aquest sentit?
La cosa més satisfactòria
que jo veig de la meva acció
és que tens, mantens, amb el noi
una relació diferent de l'alumne-professor-classe.
Perquè, clar, amb el Pau, en concret,
i amb tots els alumnes
que no han tingut la sort de guanyar,
però que s'ho han guanyat també molt bé,
hem tingut moltes hores,
molts diàlegs,
moltes maneres d'apropar-nos a l'alumne
que potser ni els seus pares s'apropen
perquè tenen una altra activitat,
ni a les classes,
des de les classes tampoc ens s'apropen.
I a banda, els pares tampoc no tenim gaire idea
com funciona el sistema educatiu, malgrat tot.
Això han de ser una mica autocrítics, tots plegats, no?
Ens perdem una miqueta amb els currículums.
És que tampoc és la seva funció.
Vull dir, el noi arriba i té amb el profe
una relació diferent de la dels pares.
I la sort, quan tenim els profes sort,
és quan l'alumne es deixa guiar,
que ha estat el cas del Pau.
Perquè, de vegades, no sempre,
però dius, m'has de fer això, has de fer l'altre,
i a vegades surt millor, és natural,
i de vegades, doncs, si el noi es balanceja,
doncs la cosa no surt tan bé.
Però el fet que després hi haurà un tribunal,
doncs també els hi fa posar-se les piles.
Vull dir, que s'ho prenen, en general, amb seriositat.
A vegades heu de rebutjar treballs
perquè les idees diuen que no les veieu
que puguin arribar a bon port?
Però més que rebutjar-les...
Que sigui ambiciosa per sobre de les possibilitats
de l'alumne, del centre i de la pròpia documentació
que puguin trobar en el seu entorn.
El que se li diu a l'alumne és que faci una cosa
que li sigui fàcil, que li sigui propera,
que li sigui satisfactòria.
Perquè si s'hi ha...
Imagina't que jo li proposo a un alumne
que fes el comportament social dels vietnamites del sud
durant la guerra del Vietnam.
Doncs és un tema que jo ni puc proposar,
ni els alumnes poden acceptar.
Vull dir que tant si l'acceptació ve de la meva part
com si és la seva proposta,
no poden ser idees massa llunyanes.
En el teu cas vas triar el genocidi a Ruanda.
Ara la Carme parlava de Vietnam,
però és que Ruanda és com un símbol, no?,
quan parlem de la pau i dels drets humans
d'una manera global, segurament.
De fet, Ruanda ja no és ni el Vietnam.
Ruanda ja és l'oblit total de...
Perquè no han canviat tant les coses de dia d'avui, eh?
De l'Àfrica dels ensllacs,
si l'Àfrica ja és oblit, Ruanda ja ho és totalment.
Bé, jo vaig triar Ruanda,
present per això,
perquè és el país realment oblidat,
i, bé, proximitats familiars,
un tiet hi havia estat feia uns quatre anys,
i bé, també estic posat a Intermonoxfam
i sabia alguna que altra cosa,
i a través d'algunes pel·lícules, llibres,
o textos que et van arribant,
doncs decideixes que realment,
doncs el que he acabat potser arribant a la conclusió,
no?,
doncs que Ruanda és el reflex
de com funciona el sistema capitalista
i com es mou actualment el diner,
els conflictes geopolítics de recursos
i tot el que hi ha allà,
és un reflex del que ens mou actualment.
Per tant, algú podia pensar
que a tu acaba molt de lluny,
però tu t'has adonat que te toca molt de prop.
Jo no sé si al punt de partida del treball,
amb aquesta proximitat,
amb aquest activisme que tens dins d'una ONG,
des del punt de partida,
fins que has acabat el treball,
has après moltes coses,
o has reafirmat allò que ja sabies?
Moltíssimes, moltíssimes,
i et sorgeixen dubtes dels teus valors del dia a dia,
amb les teves conviccions
que pots tenir més o menys polítiques o socials,
et sorgeixen dubtes
quan llegeixes textos
o te n'adones
que la comunitat internacional
és capaç d'oblidar
i d'apartar
que en 100 dies morin 805.000 persones,
una a una,
a cops de matxet.
Doncs és realment fort, no?
Que realment la gent a part i la mirada
assignin a Barcelona,
a 100 quilòmetres d'aquí,
contractes d'armes
per valor de molts milions de dòlars.
És sorprenent,
i et planteges moltíssimes coses,
però realment
és fantàstic saber
que hi ha esperança
i que es pot seguir treballant.
Home,
el sorprenent
no són els fets
aquells puntuals
que van amb aquelles imatges
que van donar la volta al món
que a vegades
fins i tot creen l'efecte contrari,
sinó el sorprenent
és que tothom
es quedés
absolutament passiu
davant d'això.
Això ho deu ser el més sorprenent, no?
Clar, clar.
I és que, de fet,
tan sols fa 15 anys d'això.
fa 15 anys
que morien
com a gossos
persones,
és a dir,
es anava a caçar persones
i aquí
ningú va mor
ni un dit.
I aquí
estàvem pendents
de gaudir
de les postolimpiades
i de gaudir
d'un mil altres coses
abans que mirar
que
estava succeint això.
I realment
França,
realment
Regne Unit,
realment
el Consell de Seguretat
tenien grans implicacions
i sabien tot el que hi havia.
De fet,
te n'adones
d'un munt de juguesques
que es realitzen
per apartar la mirada
i per evitar
els esforços
que s'hagin hagut
de dur a terme.
Em permets una pregunta
una mica personal,
només una mica.
El teu entorn
de companys i companyes
que coneixen
que més o menys
poden tenir la teva edat,
hi ha sensibilitat
cap a temes relacionats
amb la pau,
amb la justícia,
amb els drets humans?
Sí,
pot haver-hi
relativa sensibilitat,
però realment...
al mateix nivell
que els adults segurament.
Com?
O no?
Amb la mateixa implicació
que poden tenir els adults?
No, potser no.
Potser no,
però realment
el que potser hem hagut
és que
els diferents companys
que han tingut al meu costat
a l'hora que han anat
fent el treball
i anava comentant
amb ells
el que havia llegit,
havia llegit
aquesta entrevista,
aquest altre llibre,
o hi havia un documental,
doncs un cop tu els hi fas arribar
la teva preocupació,
el teu interès
cap a aquest tema,
sí que potser
alguns d'ells
han mostrat
doncs passa amb aquest llibre
que ens sembla interessant
o que s'han
abocat més
cap a temes
d'aquesta temàtica.
Carmen,
ens ha posat
ara damunt la taula
el que és
el treball complet,
lògicament no l'estic llegint,
però clar,
tal com veus
en una primera lectura
molt superficial,
en un primer cop d'ull,
l'estructura del treball
formalment,
a banda de la ideologia
i l'activisme
que desprèn,
l'estructura sistematitzada,
la informació,
les fonts,
la manera de treballar
racionalment
dins del que és
l'àmbit acadèmic.
Pot ser l'avantatge
que té fer un treball
d'aquest tipus,
era,
no sé si m'ho pensaves
preguntar o no,
però jo ho diré.
Si no, tu ho pots dir,
jo el que no preguntiu,
vosaltres podeu comentar-ho,
només faltaria.
Probablement,
doncs,
fa utilitat
a persones
que ho puguin sentir,
és que quan s'introdueix
un alumne a un treball
formalment ben fet,
se li introdueix
en un món
que ja no oblidarà mai.
A la universitat
això ja es dona,
per suposat,
que l'han de portar fet.
I és el batxillerat
que l'hem de fer
i no tots els alumnes
ho saben fer
perquè, clar,
estem ensenyant-los.
Vull dir,
si sabessin
ja no estarien a l'institut,
ja estaríem fora.
I és l'oportunitat
que ells tinguin
a la seva mà
l'eina
que després
podran corregir
i millorar,
però sempre partint
d'uns coneixements
pràctics,
metodològics.
I no a la universitat,
sinó a la vida,
perquè tu pots defensar
allò que penses
amb arguments
i els arguments
només els adquireixes
amb la informació,
amb la reflexió
i el pensament.
Amb el llenguatge,
amb l'ordenació d'idees.
Una de les coses
que ens van premiar
allà a Barcelona
va ser la fluidesa
en la narració.
La fluidesa
en el conte.
Vaja,
que no vas fer un mitin.
Que ningú s'ho pensi,
això,
ni de bon tros.
A veure,
la Sara i la Natàlia
lògicament van fer
un treball
de talla econòmic.
El seu professor,
si no m'equivoco,
com he equivocat
amb el nom,
José Manuel,
tu imparteixes
l'assignatura
Economia i Empresa?
Això és correcte?
Sí,
l'assignatura
de Economia i Empresa.
Vosaltres,
quin tipus de batxillerat feu?
El social
i la Natàlia
del social.
El social,
i aquesta és una
de les assignatures.
I per què vau triar
fer un treball
de recerca
que estigui relacionat
amb l'economia
i l'empresa?
No ho van triar?
No és un treball
de recerca.
No és un treball
de recerca,
és un premi,
efectivament.
Me'hi confós jo.
És un concurs.
Un concurs
al qual us vau presentar
i es tracta
de fer una simulació
de com gestionen
l'empresa,
de com tirar-la endavant.
Ens ho podeu explicar
una mica?
Es tracta
d'un programa
de simulació
d'empreses,
com has dit,
i és un mercat virtual
en el qual hi ha
diverses empreses
que tenen
el mateix producte
i totes elles
lluitant
per aconseguir
més...
Guanyar,
guanyar diners
que és la funció
d'aquella empresa.
I més quota de mercat
perquè el seu producte
sigui millor.
Llavors,
totes parteixen
des de zero
amb els mateixos
diners a invertir,
el mateix producte,
com he dit.
Llavors,
cada empresa
pren una sèrie
de decisions
com són el preu,
el màrqueting,
la inversió
en IMASD,
en planta,
i tot això
durant sis períodes,
que és com si fossin
un any.
Llavors,
l'empresa guanyadora
és aquella
que té més beneficis
o més quota de mercat.
Es parteix
de la situació real
del mercat
o hi ha també
una simulació
a l'hora de fer
aquesta simulació
de l'empresa?
És a dir,
partiu de com està
la borsa a dia d'avui
d'una manera real
o diguem que hi ha
un programa específic
que ja crea
tota una sèrie
de situacions
tòpiques
i conegudes
a partir de les quals
s'han de moure?
El simulador
el que fa és
representa un escenari
virtual
a partir d'una sèrie
que expliquen
les persones
que disposen
d'aquesta plataforma
que és,
en principi,
fixen un tipus d'interès
igual que hi ha
a la vida real,
fixen un préstec límit
dels bancs
per deixar
a les empreses,
hi ha un percentatge
d'amortització
o de depreciació
de tot el que és
la maquinària
de les instal·lacions,
posen una situació
conjuntural
que pot ser
en un primer moment
a lo millor
d'expansió
i després
poden variar-la
a una situació
de crisi,
és a dir,
en principi,
el que fan
és a partir
d'un seguit
de variables
representen
aquest escenari
virtual
i a partir
d'aquesta situació
és quan comencen
a treballar
els alumnes
en cada empresa.
El que han de fer
és anar adaptant-se
amb aquestes
circumstàncies
i els resultats
que van obtenint
en les seves empreses
per anar prenent
decisions
que cada vegada
millorin
quina és la situació
de la seva empresa
respecte al mercat.
A l'hora
d'aturgar-vos
el premi
a vosaltres,
el criteri
de valoració final
són els resultats
econòmics.
Efectivament.
És a dir,
que vau ser
les que vau fer
un exercici econòmic
més brillant.
Ja veig
a la porta
de casa vostra
gent
perquè la tragueu
de la crisi
en aquests moments.
No.
No?
No us pregunta
la família nena?
Què puc fer jo
amb això
que m'està parlant?
No, perquè no deixa
de ser un joc.
Llavors,
bé,
hem passat unes fases,
vam començar
el genet
amb el concurs,
vam passar
la primera fase,
igual que
molta més gent,
vam passar
la segona
i al final,
doncs mira,
vam tenir sort,
vam arribar a la final
i allà a Madrid
ens vam defensar.
I per què creieu
quina estratègia
va ser la vostra
que va fer
que guanyéssiu?
No sé,
un tipus d'inversió
determinat que fèieu?
Doncs tenir,
doncs,
consciència
de quin és el panorama real
en el conjunt econòmic.
Per què vau guanyar
vosaltres
si no pas altres?
On vau invertir?
Què us va fer diferents
i millors
que els altres
a l'hora de guanyar?
Doncs tenir criteri,
en primer lloc,
esforç,
treball,
tenir una mica de visió
que també
no va malament.
I aquí diu
que hi ha qui té talent
per aquestes coses.
Igual que tens talent
per cantar,
després pots aprendre
o no a cantar,
però que hi ha qui neix
amb un talent
per aquest tipus de temes?
No ho sé.
Pot ser,
però el que és molt important
és la capacitat
d'adquirir coneixements,
la capacitat
d'anàlisi
de la informació
que tens
i la capacitat
per prendre les decisions
en funció de la informació.
Jo penso que
això ho han fet molt bé.
Però jo és que m'imagino,
i perdoneu la meva ignorància,
però jo és que us visualitzo
virtualment
en aquell parquet
d'una borsa internacional
dient
compra,
vent,
feres i més 10
o inverteix aquí.
Va així el tema
o no és tan pel·liculero?
Virtualment,
dic,
virtualment.
És semblant,
no és tipus borsa,
però sí que
els hi donen,
per exemple,
allà a la final
tenien 20 minuts
per prendre
decisions
respecte a la seva empresa
i tenien que analitzar
un balanç de situació,
un compte de resultats,
un estat de fluxos
de tresoreria,
un estat d'inversió,
un estat de màrqueting.
És a dir,
tenen que analitzar
tot un seguit
d'informació
econòmica
i financera
en 20-25 minuts.
El mateix que feien aquí
durant,
potser,
un parell de dies,
doncs allà
el tenien que fer
molt més ràpid.
A veure,
és un simulador,
no és el món real,
però una mica
lligant amb el tema
que apuntava
ara fa un moment
el Pau
de Sud-àfrica,
que no oblidem
que les grans potències
econòmiques
són les que
a vegades
o gairebé sempre
com a conseqüència
tenen
aquests
desastres.
Hi ha una certa ètica
en el món empresarial,
hi ha una certa ètica
en aquestes transaccions
globals i internacionals.
Jo no sé
si es contempla
també virtualment
quan es fan aquest tipus
d'exercicis,
perquè en el món real
ja sabem que no.
A vegades sí,
però a vegades no.
No es contemplen
aquest tipus de coses.
En aquest simulador
que han participat
elles no,
però en canvi
treballem
amb un simulador
a l'institut
en el que sí
que hi ha
dues decisions
que tenen
consideracions ètiques
perquè, bueno,
una de les decisions
que prenen
són els sous,
elles podien
pagar sous
als baixos
o mitjans
i també podien
gastar
en
recerca
mediambiental
o no.
Això és
igual que la vida
misma.
Ho esteu treballant
ara,
el Martí Franqués,
aquest tipus de programa?
En principi,
a primer de batxillerat
ho hem treballat
aquest any.
A segon,
no es treballa
perquè ja es treballa
a primer.
Vau voler fer-ho
o us van portar
com aquell que diu
a veure,
jo us explico,
a què tema us interessa?
Us interessa el món
de l'economia,
de l'empresa particularment?
O diguem d'aquí una mica
les circumstàncies
i en el dia a dia
acadèmic,
doncs mira,
no està malament.
I com que el profe
ens ho proposa,
doncs s'ha d'estar bé
amb el profe,
tu.
I si no costa molt.
Jo crec que va ser
més el professor
que ens ho va proposar
tota la classe
de participar al concurs
i un cop
t'hi poses
doncs ja
t'ho prens
amb més granes
i amb més il·lusió,
però com que
no deixa de ser un joc,
vull dir,
no és allò que
vinga,
posa-nos a mirar diaris
a veure com
per l'economia.
No,
perquè ell ja feia
les classes
una mica més.
Però per altra banda,
en el món que vivim,
l'economia
està en el dia a dia
i ja siguin
els diaris,
la televisió,
els medis
o parlant
entre nosaltres,
l'economia està dins...
I us llegiu
les pàgines grogues
dels diaris
i tot això
o no heu arribat a tant?
Bueno,
les pàgines grogues
o...
Les econòmiques.
De fet,
feu el social...
Perdó,
això des del punt de vista
d'un futur d'opció
d'estudis universitaris
teniu una...
El ventall és molt ampli.
Jo no sé
si us voleu dedicar
al tema de l'economia.
No.
No?
No.
No t'ha sortit bé, eh?
Bueno,
de totes maneres...
En aquest sentit,
dic, eh?
Tot i que no es volen...
No has creat vocació.
Tot i que no es volen dedicar,
el que sí que estic segur
és que el caràcter
emprenedor
que han agafat
amb aquest simulador
el tindran
amb el seu treball.
Això és molt important.
Es pot preguntar
què us han donat de premi
a banda del reconeixement?
Diguem-ho materialista,
però també és bonic de saber-ho.
Bueno,
el viatge a Madrid...
Tres dies, no?
Sí.
Déu-n'hi-do.
Ho teníem tot pagat,
ja si l'AVE,
l'estança i això...
Amb això ja està molt bé, eh?
Sí,
això ja era el premi.
I a part,
per guanyar allà a Madrid,
ens van donar
un ordinador
d'aquests mini portàtils
amb, bueno,
una gorra
i un...
Merchandaixi.
Sí.
I un diploma.
Ah, no, no,
però no està gens malament.
I l'experiència, no?
Abans ho comentàvem
amb la Carme,
fora d'antena,
l'experiència
que adquireixen els alumnes
de moure's
en el món real
i no virtual,
en aquest cas.
És molt important,
sí, sí.
Aquesta experiència
d'anar a Madrid,
de relacionar-se
amb altres alumnes
que han participat,
amb gent del món d'empresa,
perquè l'acte final
és a l'Institut d'Empresa
i, doncs,
venen directius
de les empreses
patrocinadores
del concurs,
com el president
de Citigroup,
a vegades ha vingut
altres anys
el president
de Panda Software.
Pau,
la pregunta
no és d'aquelles repel·lents
quan ets petit,
que vols ser de gran,
però jo m'imagino
que més o menys
tens clar
cap a on vols tirar,
no?,
des del punt de vista acadèmic.
Vols anar a la universitat,
què vols fer?
Obviamente
em vull anar a la universitat,
però ara també ho parlàvem
fort d'entrada amb la Carmen.
No tinc gens clar
tampoc cap a on vull tirar.
És normal,
d'altra banda, eh?
Tinc molt clar
que vull treballar amb persones
i que tinc ganes
que la meva feina
sigui en contacte
100% amb les persones
i que la meva feina
millori
o ajudi
a sortir de certes situacions
a les persones.
Però, clar,
el ventall humà
és molt ampli
i potser també
a l'hora d'aquest treball
i parlar amb certa gent,
la insistència també
insaciable de la Carmen
de repensa tu
cap a on vols tirar,
això és un índex
que t'ha sortit bé,
doncs em fa que
a hores d'ara
tampoc s'apigui molt
a què pot tirar.
Però bé,
clar que sí,
estudis universitaris
per descomptat.
Val a dir
que aquest premi
que ha guanyat
el Pau,
la Torga
ho hem comentat
a l'inici de la conversa
a la Universitat de Barcelona
i el que destacava
el jurat
és que més enllà
de parlar
de la violència
i de les conseqüències
per a les persones
d'aquesta situació,
el treball
d'indagar
de realment
intentar explicar-te
i explicar
les causes.
Que a vegades
en aquesta vida
que vivim
tant de titulars
als diaris,
les causes
poca vegada
s'analitzen, no?
Clar,
és que era
realment complicat
perquè et plantejaves
on eren els límits
del que és humà
i del que no és humà,
del que és racional
i del que realment
l'home és capaç
de fer o no.
Perquè era realment
espectacular llegir
i avui has de mastegar,
mastegar
i donar un temps
pensar-ho
i tornar-te a ficar
perquè era
incomprensible,
no es podia entendre
d'altra manera.
I intentar explicar
les causes
ja no per
fer difusió,
sinó perquè
jo era incapaç
de poder parlar
amb els meus amics
o amb els meus pares
sopant
i explicant
el que estava fent.
Si jo no trobo
unes causes
o trobo un canvi
més o menys
pedagògic
d'explicar-ho
perquè per mi
per poder conèixer-ho
i poder escriure-ho
i fer el treball
era importantíssim,
era essencial.
Sense això
no podia avançar.
I crea un cert distanciament
perquè emocionalment
quan abordem
qüestions
de material sensible
com són les persones
aquesta emocionalitat
a vegades
ens impedeix
poder analitzar
les causes
d'una manera racional.
Aquelles coses
que ens agafen
d'indignació
i de tot plegat
no ens deixen veure
ni fer una anàlisi racional.
Realment, realment.
Quins alumnes que teniu, eh?
Són una mostra, eh?
Que n'hi ha més
al Martí Franqués.
Són una mostra
perquè de fet
ho comentàvem abans
hi ha molts alumnes
que han rebut
al llarg
dels últims anys
molts reconeixements
ja sigui en forma
de llibre,
de concurs,
de premi de treball
de recerca.
Per què teniu
tants premis
al Martí Franqués?
Fent propaganda
tot i que ha acabat
ja la cosa
de la preinscripció
i tot això.
tot i que no la necessiteu
però en fi.
La primera qüestió
pot ser
és la matèria bàsica
que són els alumnes
que són el nostre
el nostre estel
vull dir que
nosaltres som
un centre bo
perquè recollim
un alumnat
força interessant
i
interessable també
vull dir
són nens
que es comprometen
a anar a un centre
on saben
que hi ha un nivell
alt
etc.
dins la ciutat.
Penso que
a tots els centres
es treballa
cadascú
té el grau
de dificultat
i no dic
que sigui
una casualitat
però també
s'ha de
tendir una mà
al treball
que no es veu
ni ve a la ràdio
ni ve al tribunal
i que és
força seriós
i que és
exactament igual
d'important
que el que nosaltres
hem fet.
Ara ja s'han acabat
els exàmens
cal anar a buscar
notes
la setmana vinent
potser?
No, no, no
cal que doneu detalls
però ha anat tot
més o menys bé?
Sí.
Doncs aleshores
rupa tu també
les cares que fan.
és que ha anat molt bé
i vosaltres
doncs a continuar
treballant
a tu et van donar
algun premi?
Com a elles
els van donar
el miniordinador?
O els profes
no us donen res?
Simbòlic.
La gorra?
La gorra sí.
Bé, si et van donar
la gorra com a mínim
ja és alguna cosa.
Digues, Carmen.
Jo sí que havia de dir
que a nosaltres
no s'ho has preguntat
però en el cas del Pau
ha obtingut 900 euros
per ell
i 900 pel centre.
Home, molt bé.
està molt bé.
Molt bé, molt bé.
I a més a més
doncs li han promès
que li publicarien
de qual cosa
també és un bon
una bona plataforma
de llançament
no perquè
hagi de pujar la fama
però sí que
doncs no és fàcil
que vull dir
no és normal
que un noi
de 18 anys
tingui un editorial
disposat a publicar-li
un treball
d'aquesta envergadura.
d'aquesta envergadura.