Saludem el president de la Reial Societat Arqueològica Terraconense,
Rafael Gabriel, molt bon dia.
Molt bon dia.
Benvingut Jordi Rovira, secretari de l'entitat.
Bon dia, Jordi.
Hola, bon dia.
Saludem Òscar Martín.
Ell és el coordinador del Congrés, Òscar, bon dia.
Bon dia.
Un congrés que està implicada en la societat,
que està implicada a la Universitat Rovira i Virgili
i l'ICAT, l'Institut Català d'Arqueologia.
Clàssica, com a coordinador,
t'adreço a tu aquesta pregunta una mica per situar els oients
de qui convoca un congrés d'aquestes dimensions.
Bé, aquest congrés s'ha convocat amb l'objectiu
d'homenatjar a todo el Hauschild
i també en el sentit de donar una visió potser més
del que és el coneixement de l'arquitectura i urbanisme de Tàrraco,
en el sentit de presentar un congrés que intenti donar una mica de llum
en els aspectes de l'evolució del conjunt,
del que és el procés constructiu d'aquest gran conjunt arquitectònic.
És a dir, volia homenatjar la tasca d'aquest il·lustre arqueòleg,
però també posar en evidència les noves dades
i una mica el coneixement del que és un únicum arquitectònic,
el que és el conjunt de Tàrraco com a gran escenografia arquitectònica
que es fa en època imperial en la part alta de la ciutat de Tarragona.
Jo estava mirant les ponències, la dimensió que té el congrés.
Lògicament és un congrés adreçat a experts,
però que els que no ho som li trobarem l'atractiu i si no ja ho veurà.
Però primer que tot a mi m'agradaria preguntar al Rafael Gabriel,
que ens fes un perfil, una descripció,
de qui és Theodor Haussit?
Perquè és un nom que a la gent de Tarragona ens sona com un personatge il·lustre.
No, no, és un home que sap molt del món romà.
Especifiquem una miqueta què fa que aquest arquitecte i arqueòleg
sigui diferent a altres noms importants que han passat per la ciutat de Tarragona.
A veure, el doctor Haussit oveix una llarga tradició germanista
que ha anat influint ja dels vells temps del professor Schulten aquí a Tarragona.
Vull dir, no només és ell, sinó que també hauríem de considerar
que amb alemà el professor Guesa Alfoldi,
que com sabeu és un gran epigrafista,
hongarès d'origen, però que també professionalment s'ha desenvolupat a Alemanya.
O sigui que és una tradició molt gran,
junt amb altres com es Lung o Arbeiter,
o sigui, hi ha hagut una gran transcendència.
Ara, què passa amb en Haussit?
Haussit té, a més, unes qualitats humanes,
perquè és allò que es deia abans el perfecte cavallera.
Un gent, aleshores.
Sí, sí, és un senyor que és afable, humil...
Llavors, què té, doncs?
En primer lloc, que va arribar a Espanya
precisament a l'entorn del que era Sencelles,
que saps que Sencelles va ser comprat
per l'Institut Arqueològic Alemany
i després d'estudiat va ser traspassat a l'Estat,
que també és una cosa digna de l'oci, no?
Però va venir, doncs, a finals dels anys 50 aquí a Tarragona
i certament és l'home que va començar,
o sigui, començant en Sencelles,
va veure el que eren les muralles,
va quedar encandilat
i de les muralles va passar,
com a bon enginyer urbanista,
perquè en realitat és...
i per això juga aquí,
al Col·legi d'Enginyers, també.
O sigui, va quedar encandilat, doncs,
per aquest únicum,
aquesta construcció tan especial
que tenim, doncs, a la Paralta de Tarragona.
I és el primer home que el va donar la llum,
o sigui, ens va posar d'alguna manera amb el mapa,
vull dir, els d'aquí el dèiem, no?,
que això semblava molt important
i hi havia molta tradició de segles,
i ha de dir, doncs, que era alguna cosa molt interessant.
Però va ser ell qui, veritablement,
ho va posar, ho va exposar al món científic
i li va donar una coherència.
Si sou tan amables de posar-vos als auriculars
perquè s'incorpora ara a aquesta conversa,
Isabel Rodà,
que és la directora de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica,
no podia estar aquí,
lògicament perquè tenia, doncs,
certes dificultats en d'agenda,
però no ha renunciat a estar entre nosaltres,
ni que sigui a través del telèfon.
Isabel Rodà, molt bon dia.
Molt bon dia i moltes gràcies per aquesta oportunitat.
I ara, a tu per atendre...
Aleshores, com que estàs a la línia telefònica
i els convidats aquí et deixo amb la línia oberta
i, en tot cas, interveniu quan ho considereu necessari.
Ara comentava el Jordi Reuira
les aportacions que farà el doctor Hauschild
en aquest congrés.
Jo pensava aquest matí,
des de la meva ignorància més absoluta,
perquè vosaltres tots sou experts,
deia, a veure,
si nosaltres som hereus del dret romà,
del que és l'urbanisme,
hem heredat molta cosa aquí a Tarragona?
I tant que sí.
La crisi immobiliària, imagino que no,
que no és herència dels romans.
Bé, aquesta ens l'hem guanyant nosaltres solets.
Segurament, no?
Construim més el que devíem,
però vull dir, per exemple,
el mateix traçat de la Nació del 340
és més o menys el traçat de la Via Augusta.
Jo diria que gairebé amb el mateix ample,
i d'aquí venen els problemes.
Vull dir que veiem què passa per la Torre dels Recipions,
per l'Ardem de Barà,
estem amb uns mateixos traçats,
és a dir, d'uns magnífics enginyers,
magnífics arquitectes,
i sabíem molt bé dissenyar ciutats,
organitzar territoris,
construir ponts, calçades.
Pensem que els ponts romans
rara vegada cauen per les riuades.
Quan hi ha riuades al Llobregat,
se'n va endur el pont de Carles III,
però el pont romà,
amb les seves bases,
amb els estrets rocosos,
un dels teixos,
ha aguantat tot,
excepte, clar, bombardejos
i la voladura del pont
amb la guerra civil espanyola, no?
Per tant, sí que,
devent molt de les nostres aparentes
aparentes de les nostres ciutats,
de la nostra textura urbana,
en el que van fer pensar
i dissenyar els romans.
I al cas de Tarragona,
diguem-ne que,
a l'hora de planificar
el que era una ursa,
amb tot allò de primer,
doncs mirar el solar,
anar edificant,
que sí,
edificacions civils,
religioses,
l'arquitectura domèstica,
Tarragona,
diguem-ne,
s'anava construint
una miqueta
seguint el model
del que podia haver-hi a Roma,
les diferents viles?
Bé,
a Tarragona es va fer
un model únic.
Bé,
és el que us anava a preguntar,
és un cas singular,
el de Tarragona?
Moltíssim,
moltíssim,
bé,
aquí hi ha uns altres companys,
també,
que...
No,
no,
que intervinguin quan vulguin,
només faltaria.
Jo vaig llançant coses a la taula
i vosaltres,
que sou els experts,
aneu fent aportacions.
Bé,
vull dir,
aleshores,
van fer un model únic
i després van trencar el motllo
perquè van aplicar
un tipus de regulació urbanística
que no es dona en altres ciutats.
Roma,
la ciutat de Roma
és,
diguem,
col·lossal en tots els sentits,
és gairebé el pitjor exemple
per a l'urbanisme romà
perquè, és clar,
és una ciutat d'un milió d'habitants
al segle segon
que no tenia perió.
Però aquí a Tarragona
van fer la part alta,
vull dir,
la Rambla Vella,
és el traçat,
dic,
fossilitza el traçat
de la Via Augusta
i la part alta
era,
doncs,
la zona de govern provincial
amb el fòrum,
la gran plaça pública
i després,
a dalt de tot,
el temple
i el porticat
pel culte d'August,
el temple
va estar continuat
per la catedral.
Vull dir,
tenim aquesta part monumental
de Tarragona
i després la part baixa
que era la ciutat,
la colònia pròpiament dita
on es desenvolupava
la vida quotidiana,
no?
Per tant,
aquest model
de capital provincial,
perquè des de Tarragona
es governava
la província
més gran
de l'imperi romà
amb dues parts
partides
pel traçat
de la Via Augusta
és realment
un cas
únic
i excepcional.
Cal entendre,
doncs,
que aquí es va fer
una planificació
prèvia
a la creació
de la ciutat
i no com a Roma,
per exemple,
com ara deia
l'Isabel Rodà,
que allò era una mica
caòtic,
la veritat,
una mica com es farà
l'expansió urbanística
de la costa
o no?
Tant com planificació
no,
o sigui,
a veure,
aquí partim d'un origen,
que hi havia la ciutat
i l'Opidus Ibéric
em semblava
que estava a la part baixa,
o sigui,
precisament
damunt de...
Acostem una miqueta
el micròfon.
D'acord,
gràcies.
Gràcies.
Damunt del port,
o sigui,
el que ara em dirien
el carrer Zemanov
i tota aquesta zona
i llavors hi havia
també l'Opidum romà,
o sigui,
la fortificació romana
que era la part alta
de Tarragona.
La ciutat civil,
podríem dir,
va anar creixent
entre les dues.
Llavors,
el que hi va haver
és una gran remodelació
de la zona
de l'Opidum
que quedava dalt,
o sigui,
que eren uns terrenys
que també eren
molt concrets
i definits,
però no ho van omplir
de qualsevol manera,
sinó que van fer
un projecte escenogràfic,
jo quasi diria
que seria la paraula exacta,
per impressionar
tothom
de la capacitat
de l'imperi.
Ostentació de poder,
en definitiva,
no?
L'Òscar té amb això.
Caldria
posar-li dos aspectes,
és a dir,
cada monument romà,
a cada disseny urbanístic,
es pot considerar únic,
perquè
ve d'un procés
d'un disseny ideal
i d'una execució material
en funció d'unes realitats,
sobretot
amb unes arquitectures precedents
i una adaptació
al terreny.
Per tant,
cada projecte
és únic
en la mesura
que s'ha d'adaptar
a l'assentament
en el qual
s'hi ubica.
Però en el cas
de Tàrraco,
si bé
és únic
com a projecte arquitectònic,
com ho són tots,
destaca el fet
que està sobre
una marcada
de topografia
impendent
i que es desenvolupa
una arquitectura
especialment escenogràfica,
que té uns referents
que venen
d'Itàlia,
venen de Roma
i que a la vegada
té els seus orígens
en les arquitectures
de prestigi
del món grec,
vinculant-se
amb Pèrgam
i els santualls
helenístics,
com poden ser
els santualls
de Cos
o bé
a l'Indos,
a l'illa de Robes.
És a dir,
que s'uneix
el fet
de ser un únic
com a arquitectònic
perquè tots ho són,
però a més a més
agafar una forma
de planificar
urbanísticament
una gran colina
en pendent
que té els seus referents
en l'arquitectura
de prestigi
del món grec helenístic.
Hi ha un altre aspecte
que és el tema
de la matèria primera,
que s'extreu
de les pròpies
pedreres
que estan a la ciutat,
no, Jordi?
Home,
a Tarragona
et va tenir
en la seva mateixa muntanya
hi ha una pedra
molt bona,
una pedra
que és el Llisós
i la pedra
de Santa Tecla,
una pedra
que la trobem
en monuments romans
precisament
en aquests
que s'estudiaran
aquests dies,
en el fòrum provincial
en la zona
de la part alta
de Tarragona
es fa servir
la pedra primera
que es troba,
aquesta calissa
una pedra dura
i després
també ben a prop
de Tarragona
quan falta
encara molta més pedra
per acabar
de construir
aquests grans conjunts
doncs
recorre el mèdul
el mèdul
que aquests dies
estan tristament
de notícia
perquè doncs
estan una miqueta
remoguts
el mèdul
però bé
en qualsevol cas
és un dels jaciments
arqueològics
que completa
doncs
el que és
el conjunt
de Tarragona
el mèdul
una miqueta
més la mare
de la ciutat
és el lloc
d'on va partir
una miqueta
tot
d'on va sorgir
el material necessari
per construir
aquests milers
i milers
de metres quadrats
d'edificació
en diferents plantes
que és el que hi havia
en la part alta
de la ciutat
Clar, és que pensin
que és un congrés
que va estar
moltíssims aspectes
aquest també
aquest anterior
també
que estem passant
així de punteta
superficialment
per exemple
en una Tarracó
un món romà
que tenim tendència
la gent a imaginar-lo
en blanc i negre
recordem
que Tarracó
i tota l'obra romana
de tot arreu
està plena de colors
i aquest aspecte
ornamental i decoratiu
també teniu intenció
de tractar-ho
amb diferents experts
al congrés
Sí
aquest congrés
ha agafat
tot un mental
primer cronològic
des d'època
proto-històica
de la informació
que tenim
la Tarracó
republicana
fins a l'època
tardor
antiga
i agafant
tot el procés
constructiu
des de l'extracció
dels materials
petris
a peu de pedreia
agafant
tot el que són
les tècniques
constructives
en un procés
de transició
és a dir
el que es fa
en un moment
concret
és fruit
de tota una tradició
constructiva
que es pot remuntar
a l'inici
de la ciutat
del fenomen urbà
és a dir
que és tot
un procés
de transició
per tant
agafant
tot el que és
la seqüència
del procés
constructiu
des de l'extracció
dels materials
la posada
en obra
la financiació
i després
el que és
des del disseny
ideal
dels projectes
arquitectònics
la seva
adaptació
al terreny
i fins
acabar
els elements
decoratius
finals
de fet
la decoració
en un edifici
romà
és feia
final
perquè
si tu tens
que treballar
en construcció
quan tens element
decoratiu
és molt delicat
i és fàcil
que es trenqui
un relleu
o un tros
d'aista
de cornissa
és a dir
és una mica delicat
llavors la decoració
es fa al final
i aquí tenim
decoració
tenim
enlluit
en estuc
tenim
molta
escultura
tenim
moltes
cornisses
i això
també
és un fet
que s'analitza
i que demostra
que aquest conjunt
es va acabar
i es va acabar
fins als últims
detalls
perquè la decoració
es fa
quan l'obra
arquitectònica
s'ha acabat
perquè és el més delicat
i és el que cal tenir
molta cura
jo m'imagino
un expert
o un aficionat
a l'arqueologia
si mira el programa
és com
una persona
que li agradi
molt el dolç
i té allà
tots els pastissos
i no saps
quan agafes
les tècniques
constructives
dius
per favor
aturem-nos
tècniques constructives
del món romà
que aquí sí que
en som hereus
i Déu-n'hi-do
el que van deixar
i el que ens van ensenyar
i aquesta manera
de treballar
jo m'imagino
enginyers
no sé si en aquella època
es coneixia com a tal
en quant als diferents
especialistes
que podia haver
i no
a veure
has de tenir en compte
una cosa
i és que
sí que som molt hereus
perquè
la gran diferència
que va introduir
el món romà
va ser
la capacitat
d'organització
i de sistemàtica
o sigui
a veure
organització del treball
ja en refereixes
organització del treball
sistemàtica
i manera de
diríem
de prefabricar
les coses
com és el cas
dels carreus
vull dir
que ja sortien
preparats els carreus
amb mides
i dimensions adequades
per exemple
del Mèdol
cap aquí a Tarragona
tingues en compte
que per exemple
i que basteix
tots els punts
vull dir
o sigui
la primera sistemàtica
que hi ha
per exemple
de toberies
és romana
vull dir
en Fortino
ens parla
quan parla
dels aqueductes
de Roma
dels diferents calibres
que hi ha
de toberia
vull dir
està bastant
realitzat
vull dir
tot
entens
i són molt més
hereus
del que sembla
perquè per exemple
una cosa
que diu
en el seu llibre
sobre l'arquitectura
o sigui
escrit
fa dos mil anys
ens diu
que
els arquitectes
han d'anar
molt al tanto
amb la construcció
d'obres
quan hi ha
baixes temeràries
perquè l'obra
se'n pot resentir
dius
escolta'm
perdona
seguim amb el mateix
sí que es basaven
en una mà d'obra
amb l'esclavisme
de riscos laborals
també
m'entens
però
escolta'm
té una transcendència
vital
per tots nosaltres
i a tall d'anècdota
a veure
el Port Lant
no existia
però sí que feien servir
una mena de ciment
sí
que sí Isabel
el formigó
el formigó
s'han inventat ells
l'opus cae menticium
que és un
bueno
és el secret
de l'arquitectura
romana
perquè realment
aguanta moltíssim
és un material
molt fort
que no coneixin els grecs
per això
per exemple
els romans
van poder fer
un gran anfiteatre
a partir de nivell zero
sense ajudar-se
de cap tipus
de natura
de turó
per poder posar les grades
perquè tenien
aquest opus cae mentic
i amb aquest
aquest formigó
i amb això
que deia també
el Rafael Gabriel
de l'especialització
del treball
hi havia
mà d'obra esclava
però també hi havia
molta mà d'obra
lliure
especialitzada
perquè no tothom
sap tallar bé un carreu
no tothom
sap explotar bé una pedrera
és a dir
que hi havia una formació
i una especialització
en el treball
això també
es porta
amb conceptes
o apropar-nos
als nostres dies
sí
Rafael
em penses que volies
afegir alguna cosa
no
això que deia
l'Isabel
fixa't que
amb el formigó
que en romà
fins i tot
sabien
posar els editius
suficients
com per fer-lo
a submarí
i que aguantés
o sigui
bueno
escolta'm
el congrés aquest
ja
ens queden dos minuts
i és una llàstima
però en principi
aquest congrés
és obert a tothom
o només a especialistes
no
és obert a tothom
qualsevol persona
que tingui interès
en el món romà
pot anar-hi
Òscar
pot participar
en funció una mica
de l'aforament
sí
però en principi
no hi ha cap inconvenient
perquè tothom
que vulgui
pugui venir
siguen un congrés
com tots
una mica tècnics
i aspectes
que són
de domini públic
que són coneguts
i que també
s'intentassin
ser una mica
pedagògic
didàctic
en les explicacions
és a dir
no hi ha cap element
que digui
que no pot venir
tothom
perquè és que
són aspectes
que ja es coneixen
i que
no són alients
a la nostra
vida quotidiana
o a la nostra cultura
és a dir
no
en aquest cas
a més de ser conferències
magistrales
clar
és que estem parlant
de noms importants
tinguis en compte
que
avui dia
hi ha uns
apoios
informàtics
que
visualment
les coses
t'entren molt
pels ulls
vull dir
certs tecnicismes
se't poden escapar
certament
se'ns escapen
a tots
però
la idea
de conjunt
la idea general
la tens
molt
és molt gràfic
és molt visual
és el que
està impactant
avui en dia
si em permeteu
l'últim minut
Isabel
si digues
és clar
que és un homenatge
a un gran professional
com és
el professor
Theodor Hausfield
i a part
una persona
d'una qualitat humana
immensa
per tant
si hi ha
conciutadans
a Tarragona
que també
el volen conèixer
i participar
d'aquesta manera
el seu homenatge
serà una
bonica manera
d'obrir
el Congrés
totalt