Dos quarts d'una del migdia, nou minuts i mig, matí de Tarragona Ràdio.
Una previsió destacada.
L'associació apida que plega pares i mares amb nens i nenes
amb dèficit d'atenció i hiperactius.
Aquest proper dissabte convoca una nova jornada a Tarragona.
L'objectiu fonamental és, una vegada més,
formar i informar els pares de les últimes novetats
en relació a aquest trastorn.
També, d'altra banda, buscar la complicitat de metges i professors
que tenen un paper fonamental en que aquests nens i nenes
puguin tenir un desenvolupament més ajustat
al que anomenem normalitat.
I aquí posem cometes.
Ens acompanya Maria Jesús Tàpies, la presidenta de l'entitat.
Maria Jesús, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda. El Toni Vargas és el secretari.
Toni, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut. Judit Espinosa és integrant de l'entitat.
Judit, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda.
Clar, parlem que en aquesta jornada
voleu informar els pares de l'última novetat.
Això que sembla que no té importància
per a aquelles persones que fa molts anys
que treballeu des de l'entitat
és fonamental.
Perquè ja no aneu a parlar
de què és el dèficit d'atenció,
què és la hiperactivitat,
sinó que parleu de novetats.
D'uneu per sabut
que bona part de la societat ja entén
que els vostres fills,
les vostres filles,
no són nens i nenes mal educats.
No, gràcies a dir.
Que són nens i nenes que tenen un trastorn.
Fa uns anys sí, eren mal educats.
Aquests pares no saben educar els seus fills, no?
Doncs sí, tenen un trastorn.
I és el trastorn que ara mateix
té més prevalència a l'edat infantil i juvenil.
És la malaltia mental que té més prevalència.
I, bueno, aquí estem fent aquestes jornades
perquè tothom sàpiga
què és el que és veritablement el TDAH.
Com tu has dit, no és un nen mal educat,
és un nen que té un trastorn mental.
I a partir d'aquí, bueno,
pots treballar aquest trastorn,
tant pares com a l'escola,
els professors, no?
Perquè això és un problema de la societat.
O sigui, tothom s'ha d'implicar en aquest trastorn
perquè a casa ho portes,
però després a l'escola també
han de saber els professors
que aquest nen no és un nen mal educat,
sinó un nen que té una malaltia mental
i com tal se li té a què tractar.
D'entrada ja,
tractar-ho com a malaltia mental
és molt recent donar-li aquest nom
perquè fins ara, fins i tot,
les pròpies famílies
els feia una mica de recança
de tractar-ho com a tal, no?
Com un trastorn mental,
una malaltia mental.
Ens hem de treure de perjudici
si dir les coses pel seu nom
per posar-hi solucions, segurament.
Sí, sí, és una malaltia mental
i, bueno,
està molt estudiada, gràcies a Déu.
És la malaltia que està més estudiada,
té molt bon pronòstic
perquè té molt bon tractament,
però, clar,
s'ha de fer bé el diagnòstic
i a partir d'aquí treballem el tractament
perquè pateixi el trastorn
o la malaltia
i dona molts bons resultats
la medicació,
el trastorn terapèutic,
tot sovint dona molt bona perspectiva
per a l'afectat, no?
Però, bueno,
s'ha de implicar a tothom.
De totes maneres,
el diagnòstic continua sent
el primer escoll
amb el qual es troba la família, no?
Sí, sí, evidentment.
O sigui,
el primer és detectar el problema,
diagnosticar-lo
i a partir d'aquí ja pots començar...
El primer indicador és la família.
El pare, la mare,
l'entorn familiar que diu
aquí passa alguna cosa
i no sé què és, no?
Bueno, hi ha de tot.
Normalment sí,
és la família,
però també et trobes casos
que és el mateix professor
que diu
ei, aquí hi ha algú
que no funciona bé
i llavors alerta la família, no?
Dit així sembla molt fàcil,
però deu haver-hi
tot un procés complicadíssim, no?
Déu-n'hi-do.
Toni?
Sí, sí,
és un procés complicat
perquè de la detecció familiar,
la detecció escolar
al diagnòstic final,
doncs, clar,
és un procés
que implica, doncs,
primer no equivocar-se,
perquè són nens
que se'ls ha de medicar,
a part de que se'ls ha de fer
una miqueta de pauta
conductual
i per això, doncs,
l'associació estem lluitant
per això,
perquè es pugui fer, doncs,
un diagnosi, doncs,
correcte i...
perquè, clar,
implica que aquest nen
o aquesta nena, doncs,
pràcticament
tota la seva vida adolescent,
infant-adolescent,
doncs, ha d'estar medicada, no?
El tema de la medicació, doncs,
arriba un moment, doncs,
que se'ls hi treu,
perquè ja se'ls ha bautat
perquè faci les coses, doncs,
més o menys correctament, no?
Els estudis i tal,
i això arriba un moment
que se'ls hi treu, no?
Pel tema del diagnosi, doncs, bueno,
nosaltres tenim la lluita constant
de trobar la fórmula
perquè aquí a Tarragona
es pugui fer la...
una...
un àrea de diagnosi, doncs,
com hi ha a la Vall d'Hebron, no?
Clar, és que en aquest cas,
com a moltes,
no hi ha malalties,
sinó malalts.
Per tant, cada nen,
cada nena,
tot i que hi hagi un patró bàsic,
deu presentar característiques diferents.
No es pot fer un diagnosi
allò generalitzat.
Ha de ser una cosa, doncs,
com a molt acurada, segurament.
Home, no.
N'hi ha...
el diagnòstic,
que és el DMS4
i el CED10,
que són uns tests
que se fan, bueno,
per les enfermentats mentals,
a partir d'aquí se detecta
si és TDA o no és TDA,
o si és TDA
i té comobilitats, no?
Perquè al TDA
se li afegés a moltes coses, també.
Llavors,
s'ha de fer un diagnosi
molt lineal
i molt enceptiu, no?
Perquè, clar,
com ha dit el Toni,
aquests nens després
han de ser medicats
i s'ha de tindre molt clar
si veritablement és un TDA
perquè n'hi ha coses
que se semblen de TDAs.
Clar.
Estem donant la medicació
a una criatura que no la necessita.
Clar.
Pot tenir conseqüències.
Sí, clar,
pot tenir conseqüències
i a més que no pot ser
que un nen
que potser a casa seva
no tingui pautes
passi per un TDA
i després el pobre TDA anirà
i li dirà
mira, tots són els mateixos.
No.
S'ha de fer bé el diagnòstic
i per això estem lluitant,
com ha dit el Toni,
i nosaltres el que volem
és que posin aquí a Tarragona
una unitat de TDA.
Perquè, a veure,
és que estem parlant
d'un 8 a un 12%
ja de nens amb TDA,
vull dir que...
Sí, o sempre...
És a dir, no, no,
fins ara no hi havia
un percentatge tan elevat
perquè no estaven diagnosticats,
però hi era aquest percentatge
o hi ha alguna causa,
alguna raó que faci
que hi hagi més nens o nenes?
No, hi havia aquest...
El que passa és que abans
no se feien els diagnòstics
i llavors passaven
per nens maleducats,
per nens que no volien estudiar,
per nens amb berros
i hi ha nens que patien
una malaltia mental.
Les SDO avui
s'estan fent els diagnòstics
i, bueno,
se sap que són nens
que tenen una malaltia mental
i a partir d'aquí
s'ha d'anar a treballar, no?
Sí, després també
volia afegir
que sobretot
en el cas
del dèficit d'atenció
que normalment
afecta més a les nenes,
clar,
que passava
molt més desapercebut
perquè la hiperactivitat
no era tan activa, no?
Llavors,
aquests casos
semblava
que eren nenes
que no feien...
Bueno,
no feien nosa
però que no rendien
com a les altes.
Llavors,
ara hi ha
un índex més alt
de diagnoses
en aquest cas.
Parles que afecta més
a les nenes
a partir de quines edats
es pot tenir
un signe
o la intuïció
que el teu fill
o la teva filla
pot tenir
aquest tipus
de trastorn?
N'hi ha de tot,
o sigui,
és que...
Però les edats
que és a la preadolescència,
abans...
No, abans.
Abans.
El que passa
que també depèn
una mica
de cada nen, no?
Perquè pots trobar casos
que amb un nen
de 5 anys
és molt evident
i, en canvi,
hi ha altres
que fins als 10 anys
o millor
preadolescència no...
Està latent
però no es manifesta
encara, no?
Sí.
El que sí que és important
és detectar-ho temps
perquè
quan arriben
a l'adolescència
molt avançada,
que ja...
Bueno,
ja estan a l'ESO i tal,
ja s'arriba
una mica tard.
Una mica tard
perquè se'ls ha de reconduir
per no tenir
un fracàs escolar.
Han de començar de nou,
pràcticament.
L'aprenentatge,
com aquell que diu.
Sí, podríem dir que sí.
La manera d'estudiar
sistemàticament
com la resta de companys, no?
Podríem dir que sí
perquè si arriben a una edat
adolescent molt avançada,
aquest nen ha sigut
un nen despistat
o ha sigut
el que deia la Xus, no?
Que era un...
Està com un mal educat
i resulta que no,
que no se li ha aplicat
una pauta
correcta
per reconduir
la seva educació.
La seva educació
entenem.
Sí, sí,
en el punt de vista
acadèmic.
Exacte.
Clar,
per la hiperactivitat,
aquell nen,
aquella nena
que no para quiet,
que és un mal educat,
però també es detecten
nens i nenes
que els estàs pensant
que no fa cas mai.
És que no escoltes,
que no m'has sentit
el que t'he dit.
Clar,
això és el dèficit d'atenció.
És que és depistat,
és que no està pel que està.
quan un anem
passant aquestes coses
s'ha d'anar
i mirar
i diagnosticar.
I se diu
que té falta d'interès,
que no està motivat per res,
que passa de tot,
que es dropa
aquella persona.
Sí,
per això produeix
el mateix dèficit d'atenció.
Per això,
per això.
Com que no aconsegueixen èxits,
entre cometes,
els estudis,
tothom li està dient
que no serveixes per res,
que tal,
llavors la seva autoestima
baixa molt.
Per això és molt important
el tema de pauta
familiarment,
evidentment,
perquè les famílies
s'hi aboquen
perquè són els seus fills
i donar a entendre
a l'altra part important
del nen o la nena,
que és l'escola,
doncs que això
s'ha d'aplicar.
S'ha d'aplicar
perquè hi ha un problema,
no?
No és perquè el nen
sigui mal educat
o no vulgui
parar atenció,
sinó que hi ha un problema
real.
Quan els pares
o les mares
o els mestres
o qui sigui bé o això,
se'n va
al metge
de família,
se'n va
a un psicòleg,
què fa?
Perquè després,
clar,
per fer el diagnosi formal,
com bé deies,
heu d'anar a Barcelona.
Bé,
a veure,
això,
clar,
comences a anar
a un psicòleg,
vas al pediatre,
vas aquí,
vas allí,
comences a esbrinar
a veure què és el que li passa
al nen,
no?
I,
bé,
el seu és que
si és un trastorn mental
ho diagnostiqui
un psiquiatre,
no?
i,
clar,
aquí,
doncs,
bé,
nosaltres,
com que la unitat
és de Barcelona,
nosaltres recomanem
que vagin cap allà,
per això,
no?,
perquè el diagnòstic
es faci ben fet.
I,
bé,
els pares,
doncs,
comencen a mirar,
a veure on puc anar-hi,
a veure qui me'l pot diagnosticar
i,
clar,
bé,
és un començament
de molts dies,
de molts,
fins que el nen
està diagnosticat
i és una pèrdua de temps
molt important
en la vida del nen
perquè,
clar,
com que la gent
no està preparada
per el diagnosticar,
doncs,
passaran anys
i ara,
bueno,
provem això
i ara a veure què serà això
i,
llavors,
té el trastorn
i ha perdut un munt d'anys.
És una de les motivacions
per crear l'associació,
eh?,
tenir un punt de referència
a les famílies,
segurament,
de recolzar-vos
i buscar mitjans,
clar.
No,
volia dir que
el problema està en que,
bé,
la via normal
seria anar al pediatre
i el pediatre
fos el que et derivés
en la unitat de diagnosi,
no?,
però actualment,
encara que s'ha guanyat bastant,
els pediatres
en general
tenen desconeixement,
no?,
en aquest sentit
i et trobes
que no et deriven
com haurien d'estar.
I si et deriven
després al tractament,
també l'has de fer
al seguiment,
anant a Barcelona
o aquí ja tens una unitat
que com a mínim
el seguiment
des d'aquí es pot fer
i el tractament...
un cop està diagnosticat
no fa falta
fer un seguiment anual
perquè
el diagnosi ja és,
llavors ja falta
fer un seguiment,
doncs,
bueno...
s'ha d'anar
de quan en quan
perquè, clar,
la medicació
potser va variant
amb el pes del nen,
amb els anys,
s'ha d'anar variant
una mica la dosi,
no?,
perquè normalment...
jo volia dir
a partir que s'ha diagnosticat,
s'ha medicat
i que no és un seguiment anual
que l'any que ve
a veure si té o no té.
Es coneixen les causes?
Home,
és un trastorn neurobiològic
i molt sovint
és un trastorn
de diaritari, eh?
Això és que a vegades
hem parlat també
integrants de l'associació
de mares
que havien
i a més recordaven
les dificultats
que han tingut
al llarg de la seva vida
per tirar endavant
quan d'això no se'n parlava
i que ara els seus fills
o les seves filles
també ho pateixen
i, clar,
aquestes persones
són les que millor
poden entendre
els seus fills
o les seves filles, no?
De fet,
quan venen a l'associació
ja venen dient
oi, és que jo
això també ho feia
i això
i jo m'assembla
i, bueno,
molts pares de l'associació
han anat al Val d'Hebron
perquè allí n'hi ha
la unitat de TDA d'adults
i si han diagnosticat
i evidentment
són TDA també.
Clar,
el fracàs escolar
és una de les angoixes
més grans
que provoca
als pares
i a les mares
la seva socialització
la relació amb els altres
el desenvolupament
de les habilitats socials
de poder sortir
en plena adolescència
i sortir amb els amics
i les amigues
fer amics i amigues
crear un cercle social
allò que és natural
quan formes part
d'una comunitat
en molts casos
és molt dificultós, no?
No,
bueno,
la majoria
és molt dificultós
tenen molta dificultat
per fer amics
per fer moltes coses
a la seva vida, no?
Pensa que
el dèficit d'atenció
doncs
estàs tot el dia
com els núvols
i els amics
diuen
bueno,
aquest què li passa?
Aquí són un mòbil
El meu no és
El meu
Si vols
et pren el relleu
o l'agafa la Judit
i el tanquem
i no hi ha problema
el tanquem
i deixa de sonar
immediatament
No pateixi
És el de l'associació
és que no para
Segur que
és el de l'associació
demanant informació
recordeu-vos de dir
no sé què
És una pupa viva
aquest món
Bueno,
doncs sí que tenen
molts problemes
pobret
però bueno
per això
quan estan diagnosticats
estan tratats
amb la medicació
amb els psicòlegs
o terapeutes
segons les necessitats
que tinguin
tot això
s'assolventa
o sigui
són nens completament normals
que se poden integrar
a la societat
Per això tenim
nosaltres
aquesta lluita
perquè se diagnostiquin
el que abans possible
perquè puguin
reconduir la seva vida
perquè
el fracàs
escolar
és molt important
però
el més important
és el fracàs
assistencial
que tenen
aquestes persones
I la immersió laboral
després
perquè aquestes persones
tenen dret
i necessitat
de treballar
en un lloc de treball
qualificat
en condicions
i jo no sé
si el món laboral
també pot entendre
aquest tipus
de trastorn
Bé
normalment
ens trobem
que la gent hiperactiva
són bons autònoms
o sigui
perquè tenen
una capacitat
de treball
impressionant
o sigui
canalitzen
tot aquest déficit
justament
en la feina
Sí
Llavors
en aquest sentit
potser és una via
que tenen oberta
però clar
l'important
és haver reconduït
abans
l'enfermetat
La jornada
la feu a l'antiga audiència
en principi
és una jornada
lògicament
per a les persones
que directa o indirectament
se senten implicades
i no parlem només
de famílies
sinó metges
mestres
és la societat
en general
la que ha d'entendre
tota aquesta problemàtica
com centrareu
o què és el que tractareu
exactament
la jornada
de dissabte
Bé
no es tracta
només de dir
el que és el TDA
perquè ja hem fet
jornades abans
Aneu amb els deures fets
tots ja
Sí
És que abans
perdona
és que abans
el que deies
que ara potser
no fa tanta falta
dir el que és el TDA
Ah potser sí
no?
Bueno sí
però per sort
no tant com fa
4 o 5 anys
d'enrere
ara ja hem d'anar
nosaltres amb l'associació
hem d'anar ja
més enllà
d'explicar
objectius molt concrets
exacte
a veure
també hi ha pares
que arriben a l'associació
que volen explicacions
però bueno
nosaltres
volem pujar
un nivell més
i ja donar
una informació
més pràctica
tant a docents
com a pares
com a professionals
i per això
per què motiu està
aquesta jornada
convocada
el dia 18 d'abril
sí
i a més
ara actualment
tenim uns grans
professionals
per les quals
comptem
amb la seva presència
a la jornada
i bueno
es tracta
sobretot
de donar pautes
sobretot
de cara als professors
i llavors
també
s'introdueix
com a novetat
no només
d'una informació
teòrica
sinó
també pràctica
que és el gran problema
i els dubtes
que es plantegen
els professors
doncs
sàpiguen
i poder donar
aquestes pautes
que puguin
identificar
els professors
que tinguin
unes eines
per identificar
si aquell alumne
té algun problema
d'aquest tipus
fins i tot
inclús
des de les carpetes
que donarem
tota la informació
que donarem
posarem uns tests
de còners
pels professors
aquest test
no és per fer un diagnòstic
perquè ningú
té que fer un diagnòstic
si no s'ho vegen
és molt perillós això
si no s'explica
perquè quan vegin un nen
que tinguin
aquest tipus de problema
doncs
que passin aquest primer test
i llavors
derivin una mica
a veure què és el que passa
allí
i a partir d'aquí
convien al servei de l'EAP
i després al servei de l'EAP
li comenti als pares
i bueno
a partir d'aquí
comencem a fer un diagnòstic
li posem això
perquè vegin
que bueno
que si ve algun nen
amb algun problema
en concret
que li passin
aquest test
és molt important
perquè quan abans
detecti el problema
millor
el mestre passa moltes hores
amb els nens i les nenes
i és dels que primer
poden detectar aquest trastorn
ara tenim els professors
molt implicats
la veritat és que aquí a Tarragona
estem molt contents
perquè la resposta és boníssima
van fer un curs
van fer un curs de formació
de professors
en altres alies de vals
i van tindre 62 professors
de l'alt camp
i van tindre que tancar
perquè ja no cabien més
i ara han fet aquí
una xerrada
d'adaptacions curriculars
que la va fer
el Paco Valverde
l'inspecte Paco Valverde
van tindre 310 professors
o sigui que tenen ganes
de formar-se
s'estan trobant
que tenen un problema
amb l'aula
i que bueno
i tenen ganes de formar-se
per a solventar aquell problema
i això
nosaltres estem molt contents
nosaltres ha sigut un premi
i bueno
espectacular
veure aquesta resposta
per a part dels professors
i ara de fet
ja van cent i pico
de professors apuntats
també
a aquesta jornada
vull dir que
que tenen
se li veuen moltes ganes
d'ajudar la feta
i per a nosaltres
per això
és un premi
ja no sé si teniu ja
la inscripció tancada
quasi
perquè cada any us passa
que veniu aquí
que ja pràcticament
no queden places
després
també volia
fer un insist
és que
a la tarda
tindrem
hi ha dos psicòlegues
que estan fent uns tallers
amb els nens
de l'associació
i han gravat un vídeo
i han fet
un treball especial
que s'exposarà
durant la jornada
perquè la gent
pugui conèixer
els nens
en si
en la problemàtica
que tenen
i com s'està treballant
amb ells
de tota manera
tothom pot
trobar la informació
de la jornada
a la pàgina web
de l'associació
que és
apida.com
3b2.apida.com
apida.com
sí
és una miqueta
el símbol
motius per ser optimistes
primer
una associació consolidada
que està
donant resposta
i creant
com a mínim
eines
i un vehicle
perquè les famílies
puguin trobar
solucions
i un altre punt
teniu prou experiència
i coneixement
per veure nois i noies
que s'han fet grans
i que més o menys
han pogut anar endreçant
la seva vida
i aquest és el missatge
probablement
que cal llançar les famílies
no?
sí, sí
un TDA endreçat
és el millor treballador
del món
i a més
és una persona
que és molt
molt artista
vull dir que
un TDA recondruït
no li guanyarà ningú
doncs la cita
aquest dissabte
dia 18
a l'antiga audiència
Maria Jesús
Judit
Toni
moltíssimes gràcies
per venir avui
que surti tot
com ho heu previst
gràcies
bon dia
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres