Seguim al matí de Tarragona Ràdio.
Aquest divendres, 3 d'abril, fa just 30 anys
de les primeres eleccions municipals de l'etapa democràtica.
Era la primavera de l'any 1979,
quan els ciutadans tenien l'oportunitat
d'escollir l'alcalde del seu poble o de la seva ciutat.
En el cas de Tarragona,
l'elegit va ser l'historiador Josep Maria Requesens,
que encapçalava la llista del Partit dels Socialistes de Catalunya.
Josep Maria Requesens ja fa temps,
fa 20 anys que ha deixat l'alcaldia,
acaba de complir ara 91 anys,
continua treballant, continua investigant com a historiador
i avui ens acompanya aquí als estudis de Tarragona Ràdio.
Senyor Josep Maria Requesens, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Què recorda d'aquella primavera del 1979,
ara fa 30 anys d'aquelles eleccions,
d'aquella campanya electoral,
d'aquella primera cita que tenien els ciutadans
amb les urnes per escollir el seu alcalde del poble o de la ciutat?
Bé, a veure, ja ho vaig alcalde perquè hi havia un pacte preelectoral
entre... que participaven el PSUC, Convergència i el Partit dels Socialistes,
un pacte que consistia en elegir,
o un compromís, vaja,
a elegir la llista,
el cap de la llista més votada d'aquests tres partits que hi ha dit.
Era un...
es tractava de lluitar una mica
contra la candidatura llavors,
que creiem que podria ser majoritària,
però que també creiem que era una mica així,
doncs, diguem-ne...
que més o menys estava compromesa també,
estava compromesa amb el sistema,
amb el règim,
que hi havia en aquell moment que era l'OCDE.
Efectivament, entre tots tres partits que he dit,
vam treure majoria,
i dintre d'aquesta majoria,
la majoria més majoritària,
va ser el Partit dels Socialistes.
Per tant, l'alcalde li va tocar ser
pel Partit dels Socialistes.
Això ja estava convingut abans,
vull dir que va anar així.
Però per vostè va ser una sorpresa,
o de fet vostè encapçalant ja aquell moment
la llista del PSC creia,
estava prou convençut que podia ser alcalde.
Bé, a veure,
quan vaig arribar a ser el cap de la llista del PSC,
és una mica complicat d'explicar,
i potser no val la pena, no?
I va haver moltes renuncies,
una mica per casualitat, eh?
Em va tocar ser per casualitat.
Però, per tant, a veure,
jo el que vull dir és que ja ho sabia
que havia de ser alcalde
després del resultat,
de veure el resultat de les eleccions.
I, efectivament,
entre els tres partits que he dit,
vam ser els suficients,
els 16,
o que necessitàvem,
els vots que necessitàvem,
per elegir alcalde.
I, per tant,
vam fer també després
un govern de coalició
en els tres partits.
D'acord, també,
en proporció
al nombre de regidors
que havíem tret.
Com recorda el seu primer dia
a l'Ajuntament,
arribar a l'Ajuntament?
Suposo que va ser fins i tot
abans de la pressa de possessió oficial.
Doncs...
no.
No.
Fins i tot diré que
vam tenir una sèrie de problemes
dintre el partit o dintre el partit.
Dintre els que vam sortir a les llits,
oi,
que va fer que arribéssim una mica tard,
fins i tot,
a presentar les cadencials
davant del jutge.
Ja vam començar...
Recordo perfectament
que el jutge va dir
vostè desempiaçant mal.
Perquè ara ja no vam arribar a l'hora.
Oi?
Vam arribar més tard.
Oi?
I amb una sèrie de problemes
que encara s'havia de resoldre.
Tots anàvem amb molt bona fe per això, eh?
I després tot això es va solucionar.
I...
quan vaig arribar a l'Ajuntament,
llavors ja sabia que havia de...
Esclar, havia de ser...
El primer que vaig fer
va ser parlar amb el secretari
que em digués que és el que havia de fer.
Que llavors el secretari
es deia...
es deia Souto.
Que després el va soplir
el senyor Mascaró,
l'altre,
el segon que hi ha d'ara,
que s'ha jovelat ara.
Era una època d'inexperiència, no?
Vostès entraven...
No, no, cap experiència.
En absolut,
ningú tenia experiència.
I el que em meravella encara avui
és això,
que sense tenir experiència
em vam aprendre bastant de pressa
tots plegats.
Tots, eh?
Fins i tot dels que
ens van quedar a l'oposició
també em van aprendre.
La prova és que,
doncs,
hem arribat d'aquella lleva
de regidors
d'aquella època,
encara tots.
Som amics,
tots els que quedem,
esclar.
Tots som amics
i sempre hem estat amics.
Ens hem respectat
matuament,
i ens hem comportat,
doncs,
diria que
d'una manera com cal.
Vostè és conscient,
suposo que ho va ser
ja en aquell moment
que arribava l'alcaldia
en un moment
de gran il·lusió
ciutadana,
democràtica,
pel fet que eren
les primeres eleccions
en què es triava l'alcalde
d'aquí,
de tot arreu,
de totes les ciutats i pobles?
Sí,
però,
sí,
però cada ciutat
i cada poble
tenia els seus problemes.
I també sabíem
els problemes
que teníem aquí,
sobretot en aquella època
en la qual
diria
totes les barriades
que hi havia
estaven en una situació
deplorable.
Cal pensar
que feia dos anys
que s'estava parlant
que hi hauria eleccions.
Dos anys
que l'Ajuntament
no havia fet res
esperant
que li toqués plegar
perquè
havien d'arribar
a les eleccions.
I això és molt de temps.
I en aquell temps
que tot estava en construcció,
oi,
doncs,
es notava,
es notava molt,
no,
que no s'havia fet res
en tots els barris
tots els que just començaven
i que,
a veure,
que havien començat,
diria,
per dir-ho així,
amb mal peu,
és a dir,
amb urbanitzacions
inacabades,
amb falta
falta de tots serveis,
no cal dir serveis,
sinó,
doncs,
mal,
em diria,
sense urbanitzar
en absolut,
falta de,
no ho sé,
d'aigua
en molts llocs,
claveguem
tot el que vulguis,
no?
I això
es havia de resoldre
i és el primer
repte
que teníem
que teníem
era resoldre
aquests problemes
de cara als barris.
Per això,
l'espropaganda electoral
ja,
i de tots,
tots els petits
amb això,
coincidíem
en aquell moment
que el primer
que s'havia de fer
era això,
arreglar
una mica,
urbanitzar
fins allà
on es pogués
perquè
tampoc hi havia
gaires calers,
com sempre,
no?
Ara li anem a preguntar
pels diners,
perquè en aquella època
com estaven
les finances municipals?
Jo diria
que les finances
municipals
feien dos anys
que no havien fet res,
per tant,
tampoc estaven
tan malament
com és això,
però això sí,
el no fer res també
hi havia
un gran dèficit,
com he dit abans,
un gran dèficit
d'urbanitzacions,
doncs diríem,
i sobretot
hi havia una qüestió
també,
que s'estava
edificant
a tot arreu
i en cap lloc
no s'acabava res,
de manera que
quan vam arribar
a l'Ajuntament,
esclar,
hi havia una pila
de coses
d'urbanitzacions,
per acabar,
que l'urbanitzadora,
l'empresa urbanitzadora
ja havia marxat,
o estava a punt
de marxar
i que no acabava
d'urbanitzar tot allò,
però això la major part
de barris,
esclar,
això es va significar
també,
després,
haver de gastar-se
molts diners
per acabar
de fer una pila
de coses,
que avui
doncs
poden semblar
ja,
diria,
prehistòriques,
no?,
però que
va durar
molts anys,
si no 10 anys,
poc se n'hi va faltar,
que encara
estàvem
acabant
de fer
una pila
de coses,
però sobretot
ja,
esclar,
era una època
que eren
equipaments
el que feia,
ja s'havien acabat
les urbanitzacions,
però havíem
d'acabar
també els barris,
i s'estava acabant
d'equipar-los.
I en aquells primers anys,
senyor Regasens,
com eren les relacions
amb els ciutadans
o amb les associacions
de veïns
o amb els col·lectius
de tota mena?
Perquè suposo que
hi havia molta més
discussió,
molta més reivindicació
que no pas ara,
no?
Sí,
home,
evidentment,
hi havia més
reivindicació
i fins i tot diré
que hi havia
l'aigua molt salada,
no?
Aquest era
l'altre gran problema
de la societat.
Que era el gran problema
del moment,
no?
Però,
sí,
hi havia
manifestacions
cada dia,
però això era
a tot arreu,
perquè me'n recordo
que quan anava
a Barcelona
sempre trobava
manifestacions
també a tot arreu,
davant de la Generalitat
o davant de l'Ajuntament
a Barcelona
cada dia.
Cada dia
hi havia manifestacions
també.
Vull dir que era
generalitzat
a tot arreu.
però aquí
les associacions
de veïns
diria
que van fer
molta tasca,
treballaven molt
en aquell temps
i
es manifestaven
molt,
no sempre
tenien raó,
però la major part
de vegades sí,
que tenien
tota la raó
i els havies d'aguantar
perquè,
doncs,
no solament
perquè en tenies
obligacions,
sinó perquè,
repeteixo,
tenien raó
en queixar-se.
el que passa
és que,
esclar,
a veure,
l'Ajuntament,
l'eficàcia
de l'Ajuntament
estava relativa
també amb els diners
que tenia
per poder gastar
amb de tot
el que et demanava,
que tampoc
hi eren
aquests diners,
ni en molt menys.
Pensa que
el pressupost
municipal
d'aquella época
no puc dir
fins on t'arribava,
però sí que puc dir
que ens vam veure
obligats
a augmentar
tots els impostos
per poder arribar
a fer alguna cosa
o altra.
O sigui,
no podíem fer res,
no?
Queda clar.
Ara,
amb la perspectiva del temps,
que han passat molts anys,
s'han passat 30,
se sent satisfet
de tota aquella època,
de tot el que vam poder fer,
donar les limitacions
que tenien de diners
i donada
la gran quantitat
de projectes
que s'havien de posar
en marxa
per arreglar la ciutat?
Home,
jo,
en res del que faig
m'assento satisfet del tot.
Oi?
Vull dir que...
Sempre crec que es pot fer
alguna cosa millor.
Un inconformista
amb mi mateix,
no?
Per tant,
sempre penso
que s'hauria pogut fer més.
De la mateixa manera,
doncs,
que penso
quan escric
sobre alguna cosa
i tal,
que jo també
podria arribar més lluny
que no...
que no...
al que arribo.
Però,
en conjunt,
tot i que
alguna vegada,
per exemple,
doncs,
venien a tirar
la brossa
davant de l'Ajuntament,
oi?
Com a protesta,
perquè no s'escombrava
suficientment
el seu barri.
O...
amb l'assumpte
de l'aigua,
doncs,
també,
que me'n recordo,
doncs,
no sé,
les grans manifestacions...
la primera gran manifestació
de l'aigua,
aquí,
que va ser
l'any 77,
o 78,
que va ser
amb motiu
de la privatització
de l'aigua,
del servei
de l'aigua,
que va ser
la manifestació
més gran
que hi ha hagut
encara fins ara,
a Tarragora,
d'en 8.000 persones,
que van baixar
a tots els barris,
aquell dia sí,
que van baixar,
oi?
Han passat 30 anys,
senyor Requesenge,
ara,
fa uns dies,
rebia una distinció
del ple de l'Ajuntament,
creu que
se la mereix?
És a dir,
està content,
vostè està content
per aquesta distinció
municipal?
Una cosa és que jo estic content
i l'altra és que me la mereixi,
això són dues coses diferents,
no?
A veure,
estic content
i sobretot estic content
perquè
va venir molta gent
i sobretot
van venir
excompanys meus
del municipi
que
eren
a l'altra època,
aquella època,
eren precisament
de l'oposició,
oi?
La qual cosa
encara em plau més
que haguessin
vingut
tots els que
contra els que
esbreràvem,
amb els que esbreràvem,
diem-ne,
cada dia
allà a l'Ajuntament
esbreràvem
amb el bon sentit
de la paraula,
no?
Estic content
per això
perquè
dels que queden
de llavors
em van venir,
si no tots,
pocs
em van faltar.
l'actual alcalde
Josep Félix Ballesteros
diu de vostè
que és com
un pare polític,
per vostè
Josep Félix Ballesteros
és com
un fill polític
també?
Qui?
L'actual alcalde
Ballesteros,
és per vostè
com un fill polític?
Home,
sí,
va entrar
a l'Ajuntament
això mateix,
a la segona
etapa meva,
oi?
Els segons
quatre anys
hi estava
la Conselleria
de Cultura
i
el que passa
és que
ens van faltar
un parell d'anys
per acabar
de fer,
per exemple,
el que teníem
ja programat
i sabíem
com havíem de fer
i tot el que d'allò
és el teatre,
per exemple,
cosa que no s'ha fet
perquè
continuo
i mantinc
encara
que el Metropol
és una sala
barroquial
i no passa d'aquí.
No,
és un teatre
com Déu mana
i el que necessita
una ciutat
com Tarragona.
I amb això
sí que
diria
a vegades
doncs
sento
una mica
d'enveja
i els d'arreus
que poden tenir
com a mínim
un teatre
i un teatre
i mig
encara que només
és mig teatre,
no?
Però aquí
no podem tenir
només que mig
és a dir
conèixer
la barroquial
i res més.
I com han canviat
les coses
en política,
no?
En la política municipal
en 30 anys?
Encara que ara
vostè ja no hi estigui
però suposo
que la deu observar,
deu llegir coses,
ha canviat molt,
no?
La política
de fer 30 anys
a la d'ara?
Molt,
molt,
ha canviat molt.
jo diria
que no té res
a veure
amb la manera
de veure
les coses
llavors
a les d'ara.
És clar
que els problemes
són diferents,
no són els mateixos,
per sort,
no?
De problemes
n'hi ha sempre
i malament
i malament
el dia
que no n'hi hagi.
Però
són
completament
diferents.
Per exemple,
el problema
de l'aigua,
doncs,
escolta,
això era
tremendo,
no?
S'havia de veure
ara la gent
ja no se'n recorda
perquè ja fa 10 anys
o 20 anys
que hi ha aigua,
doncs,
diguem-ne que
tenim aigua normal
i bé i tal.
Però
l'aigua salada
com era?
Allò era
tremendo,
no?
I
qui diu això?
He parlat dels barris
i
bueno,
fins i tot el centre
de la ciutat
arriba un moment
que es moron
els arbres
de la Rambla,
per exemple.
Que això
pot semblar
avui
una anècdota
però que
perquè
per sort
els que hi ha
ara també
s'han fet molt grossos
i somalals,
no?
A vegades
me'ls miro
i
em costa
o penso,
no?
Que recordo
doncs els petitets
que eren aquells arbres
o relativament
petits
i que avui
són immenss.
Doncs
ho pensàvem pas
perquè
eren plàtans
però com a plàtans
no ho són.
Però es van morir,
els plàtans
es van morir,
s'estaven morint.
Cada època
té els seus problemes,
ha tingut els seus problemes.
Per tant,
cada època
té els seus problemes
i això mateix,
no?
Jo crec
que ja n'hi ha d'haver
de problemes,
sinó que si hi ha problemes
malament
perquè ningú no sabria
què fer.
Oi?
I a més,
quan ja resols
un problema
vol dir que sempre
millores una miqueta més.
I escolti,
vostè que és historiador,
com veu la ciutat ara?
Fins i tot
des d'aquesta perspectiva
històrica
dels últims 30,
40,
50 anys,
fins i tot
en fi,
ara que ja hem entrat
en el segle XXI,
com veu
la Tarragona actual?
Una ciutat
una ciutat
ha de tenir això,
que ha de millorar
cada dia
per tirar endavant.
S'ha de crear
això que estàvem
dient ara,
nous problemes.
Si no existeixen,
s'han de crear
per resoldre.
Però creu que
viu un bon moment
ara a la ciutat?
Bé,
a veure,
per mi,
el millor,
el moment
més interessant
d'aquesta ciutat
va ser el segle XIX.
Això ha començat.
El segle XIX
és quan es fa
la Rambla
i es necessita,
diria,
es va necessitar
una empenda.
Pensa que
a la Rambla
hi havia
llocs
que tenien,
que
tot era roca
i que
la roca
encara
arribava
aproximadament
en molts llocs
fins a
els segons
pisos
que després
es va
rebaixar
fins a dos pisos
d'alçada.
Era roca
que es va haver de rebaixar
per
deixar-la plana
tal com està ara.
Per això
n'hi deien
l'explanada.
I el que
més
per mi
aquesta feina
pel que més
ha patit
ha estat
perquè
a veure,
si tu ara
mires la Rambla
que és
el malic
de Tarragona
i encara
avui
encara ho és,
oi?
Et mires tu
aquella gent
a més
de fer tot això
de fer
l'explanada
oi?
Van
edificar
de tal manera
que si tu
t'hi fiques
i encara ara
es veuen
tots al mateix
nivell
amb una cura
van
fer un passeig
una mica
com Déu mana.
Això
amb el temps
ha anat
desapareixent
i s'ha anat
s'ha anat
diria
construint
sense respectar
aquell principi
que havia
començat a fer
d'edificar
fins a
cases
de quatre pisos
d'alçada
oi?
Però
d'una manera
uniforme.
Això s'ha trencat
i no solament
s'ha trencat
sinó que fins i tot
l'Ajuntament
lamento haver de dir
el primer
Ajuntament
democràtic
va
per
respectar
tot això
va fer
un
un pla
d'ordenació
oi?
Sí.
Que resulta
que s'ha trencat
i avui
l'Ajuntament
té llogat
un edifici
en el qual
s'obre
està pel damunt
oi?
S'ha aixecat
un pis
o dos
ara no recordo
exactament
del que
s'hauria hagut
de fer
i que ho hagi
fer l'Ajuntament
per a mi
és una de les coses
que em sap més greu.
I com a
historiador
en els últims anys
ja que estem parlant
d'això
de la seva faceta
com a historiador
en què ha estat
treballant?
No.
Jo
l'últim llibre
que he fet
va ser un llibre
que parla
de
la historiografia
en la Fundació
de Tarragona.
Vull dir que
tot el que
s'ha anat dient
a través del temps
sobre la Fundació
de Tarragona.
Tots són mites
generalment
són mites
d'alguna
home
sempre hi ha alguna cosa
que no és un mite
però hi ha tota una
mitologia
per explicar
per què
es va fer
a Tarragona
i quan es va fer
dins de l'època
dins dels
que n'hi ha
uns com
Hernández
de Neuja
doncs que
creu que
es va començar
a fer
a l'època
dels
truglodites
que diu
i
o sigui
treuat de pedra
oi
fins als
últims
doncs que diuen
que hi ha
a Tarragona
a la ciutat romana
tot això
amb gent
n'hi ha
doncs que
hi ha moments
vull dir que
és tota una mena
de
és tota una història
i que
és divertidíssim
jo entenc
la
la lectura
de tot això
per mi
és
és
dic
és una
historiografia
divertidíssima
i molt
maca
per un
Tarragoni
vaja
està clar
que vostè
s'ho passa bé
fent
d'historiador
ara
em diran
que està
treballant
vostè que és
molt gelós
de la feina
que està fent
perquè
recordem que
Josep Maria
Regassens
els seus 91
anys
continua
fent
d'historiador
en què està
investigant
si és que
ens ho pot
dir
jo
sí
home
puc dir
però
no massa
amb la boca
petita
no
jo
intento
intento
intento
fer
una
història
de l'aigua
és a dir
quedaríem parats
no
per saber
oi
quan
vas
entrant
de com
el tema
de l'aigua
a través del temps
s'ha anat tractant
escolta
queda
una mica
una mica
sorparès
al veure
com
diria
el paper
que està jugant
l'aigua
o la manca
d'aigua
millor dient
no l'aigua
la manca d'aigua
en aquest poble
per exemple
queda una mica
parat
al veure
la quantitat
de rogatives
que s'han fet
durant els segles
des del segle XV
fins avui
o fins al segle XX
la quantitat
de rogatives
oi
que s'han fet
això
per demanar
que
d'alguna manera
o altra
oi
plogués
per la necessitat
d'aigua
que hi havia
doncs esperarem
que publiqui el llibre
no li demanarem
que ens expliqui
més coses
a les que està investigant
esperarem
que publiqui
aquest treball
sobre la història
de l'aigua
a l'aigua del llorito
que també déu-n'hi-do
no?
encara hi ha un munt
de restes
perquè aquestes muntanyes
de per aquí
a l'entorn
de la ciutat
restes
d'alquaductes
per portar aigua
del llorito
imagina't
esclar que
allà
tenia
dos o tres
mil habitants
per exemple
i amb poca aigua
n'hi havia
i té la feina
molt avançada
sobre aquest tema
o va fent?
home
bastant
bastant
bastant
és a dir
que ho veurem
aviat
segurament
en un llibre
en fi
aquesta és la vitalitat
que ens demostra
Josep Maria Recasens
que durant 10 anys
va ser el primer
alcalde democràtic
de la ciutat de Tarragona
el triaven els ciutadans
un 3 d'abril
de l'any 1979
avui hem parlat
una mica
hem recordat
aquella època
aquells 30 anys
i hem parlat també
de la seva faceta
com a historiador
senyor Josep Maria Recasens
moltes gràcies
per venir
aquest matí
als estudis
de Tarragona Ràdio
i que vagi molt bé
aquesta recerca
i aquesta feina
que està fent
en el tema de l'aigua
Gràcies
Gràcies i bon dia
Adéu