Fins demà!
Fins demà!
L'Esther, dues germanes pianistes catalanes nascudes a Barcelona amb un currículum brillant estaran aquí interpretant tot un repertori de danses de l'època romàntica, alguna del segle XX.
Ara ens ho explicaran en un concert que es preveu extraordinari, perquè a més és d'aquest cicle que organitza el Museu d'Història de la ciutat.
Eulàlia, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Que bé que sona.
Jo tinc una cosa...
La veritat ens fa molta il·lusió fer aquest concert amb un mar tan bonic com és les Muralles de Tarragona i a més així en plena natura i a mig de la nit, que per cert sembla que hi haurà lluna plena.
T'ho anava a dir ara, eh?
La il·lusió.
T'ho anava a dir ara perquè ahir la lluna estava esplèndida, avui és lluna plena, és a dir que us han preparat un escenari.
Home, ara deixem-ho dir-t'ho en sintonia amb el nivell que porteu.
Jo no us he vist actuar.
Gràcies.
No, no, a veure...
La veritat és que aquest concert a més a més ens fa molta il·lusió perquè és un programa molt variat, que són... la majoria són danses des del romanticisme fins als nostres dies i alguna obra també de música espanyola i doncs creiem que és molt atractiu i molt variat de cara al públic. Penso que ho gaudiran molt.
Eulàlia, són obres escrites expressament per tocar quatre mans al piano?
La majoria sí. Hi ha alguna que és algun arranjament o alguna transcripció, però la majoria sí. Des de les danses hongareses de Brahms, que hi ha molta gent que es pensa que com que la versió més difosa és la d'orquestra, doncs es pensen que realment va ser inicialment escrita per aquesta formació, però en realitat va ser per quatre mans que les va escriure a Johannes Brahms, les danses hongareses.
I doncs hi ha alguna obra que sí que és algun arranjament, com el Howdown de l'Aaron Copland, que és un ballet orquestral d'una pel·lícula, de la pel·lícula Rodeo, i doncs alguna altra obra també que és d'orquestra que l'hem fet o nosaltres o alguna altra versió, un arranjament, diguéssim.
Jo he sentit aquest disc, el CD de danses per a piano a quatre mans, i també he vist algun vídeo, perquè no us he vist en directe, no he tingut aquesta sort, espero fer-ho aquesta nit, i tocant una peça de Brahms, em penso.
I la veritat és que, a banda de la interpretació, veure-us tocar, et queda com a hipnotitzat, no? Aquesta precisió, aquest ensemblatge que porteu les dues...
A veure, si no vaig a Radar, fa 15 anys que us dediqueu professionalment, i heu adquirit aquest nivell de compenetració, però és un espectacle fascinant escoltar-vos, però també veure-us.
Ara l'Eulàlia ho ha marxat.
Ah, hola, hola.
És que estava amb un telèfon inalàmbric i sembla que s'ha tallat, no sé per què, bueno, que ha deixat de sentir-se.
Ara em sents, Eulàlia?
Sí, sí, ara sí.
Comentava que veure l'execució de les peces, a banda de sentir-les, que és realment també un gran espectacle.
A nosaltres ens agrada això de veure quatre mans en un teclat, perquè, a més a més, veus el moviment i trobem que és divertit, no?
A vegades hi ha creuaments de braços i coses que visualment també són atractives, no?
I a vegades ens ho han comentat, no?
Que a la gent, a part d'escoltar la música, els agrada veure les mans sobre el teclat, com es belluguen i tot això.
Clar, quins anys que treballeu, que actueu professionalment, ja fa 20 anys que toqueu juntes?
O tota la vida heu tocat juntes?
Bé, des que estudiem piano, doncs una mica la...
Diguéssim, la mateixa naturalesa de l'instrument i del fet de ser germanes,
doncs ens ha propiciat, no?, aquest fet de compartir les músiques, les vivències i, doncs, ha sortit una mica espontàniament això de tocar...
Clar, de fet, ens portem només un any de diferència, no?, i, doncs, sempre ens ha agradat, doncs, ja vam començar una mica així com mitja en broma.
Va, ara toquem això juntes i, doncs, vam mica en mica anar-se consolidant com una professió, no?
Clar, compartiu biologia, compartiu professió, compartiu la passió pel piano...
Què tal la relació? I, perdona que t'ho pregunti, però em crida molt l'atenció, no?
Sí, mira, doncs, no sé, és que la veritat és que això de tocar quatre mans...
La gent que no està en el món de la música clàssica no s'ho pensa, no?, que és un instrument que es pot compartir,
i que es pot fer música d'una manera conjunta, però, perquè, de fet, és l'únic instrument que comparteixes entre dos intèrprets, no?
Els altres instruments de l'orquestra, normalment, doncs, és un sol intèrpret, no?, que toca aquell instrument,
i, doncs, això és una possibilitat que trobo que és força enriquidora,
perquè et dona la possibilitat de compartir, de conversar, d'enriquir-te amb l'opinió de l'altre, i penso que està molt bé.
La carrera professional sempre l'heu dut a terme com a duet?
Heu tingut alguna incursió com a solistes, alguna de vosaltres?
A veure, com a solistes, o també com a acompanyants d'altres instruments, hem fet alguna cosa,
però més ocasional, més puntual, fruit d'alguna necessitat concreta, no?,
però, en general, com que ens ha agradat molt això de fer música a quatre mans o dos pianos,
doncs, ja ens hem dedicat bastant en aquest sentit, no?
El vostre repertori és molt ampli, i heu fet un treball, no només d'interpretació, sinó de recerca,
també molt interessant, al voltant del que són les dones compositores,
que estan, no una mica, molt oblidades, sembla que no hi hagin hagut al llarg de la història dones compositores,
moltes d'elles, justament, eren les dones dels grans compositors,
i han quedat una miqueta a l'ombra, i vosaltres heu recuperat bona part d'aquestes obres.
Sí, és que nosaltres hem pensat que, clar, a vegades, a part de la nostra carrera com a professores,
Aida, com a pianistes també són professores, no?,
i llavors, doncs, també, a vegades veus que els alumnes fins i tot et pregunten,
bueno, només parlem de la història de la música, dels compositors,
i no hi havia compositores, i dius, home, clar, el que passa és que no ens han arribat als nostres dies,
moltes d'elles, o simplement que no vam poder desenvolupar la seva carrera professional
com els compositors masculins, diguéssim, no?,
i llavors, doncs, clar, hi ha una mica aquesta tendència a pensar-se que no,
les dones no han fet una carrera artística en el sentit de la composició,
i no és veritat, això, no?, vull dir que vas buscant i hi ha moltíssim material, no?
Però fixa't que a mi em crida molt l'atenció, també, per exemple, aquí a Tarragona,
que, com sabeu, tenim un dels Premis Internacionals de Música Contemporània,
més prestigiats, jo no sé en quant als compositors que presenten obres
i són homes o dones, però fins ara, i si m'equivoco, que algú em rectifiqui,
però jo em penso que sempre han estat homes els que han presentat obres,
o si més no, els que han guanyat.
Contemporàniament hi ha poques autores, també, compositores.
Pot ser, sí. Bueno, nosaltres, de fet, en aquesta incursió que hem fet
amb el món de les compositores, sí que hem trobat compositores
que estan actualment actives, que estan creant obres
i que, inclús, algunes d'elles ens han fet composicions per nosaltres,
especialment dedicades, i que nosaltres trobem que sí que hi ha molt a dir, no?,
des del punt de vista de la composició, i, clar, vull dir, el fet de ser dona
és independent del que una persona tingui com a necessitat expressiva
a l'hora de fer una composició, no?, vull dir que és independent, això.
La música, quan l'escoltes, és independent, tu no pots reconèixer una composició,
si l'ha fet una dona o un home, escoltant-la únicament, no?, vull dir que és totalment
una cosa que no té cap condició, la música, no?, en aquest sentit.
No té gènere, en aquest sentit, no?, afortunadament.
I escolta una cosa, Eulàlia, també heu mostrat sempre un gran interès
i un gran treball al voltant dels compositors catalans.
Sí, també és veritat, perquè és que nosaltres hem trobat que, a veure,
nosaltres som catalanes i hem pensat que el fet de tenir la proximitat dels compositors
i de poder, d'alguna manera, interaccionar, demanar opinions,
tenir compositors que fins i tot, demanant-los, et fan una composició.
Nosaltres trobem que això és fantàstic, no?, perquè, a part que ajudes a que hi hagi
més creació musical per una determinada formació, com és la de quatre mans,
doncs, a part d'això, doncs, no sé, penso que és una ocasió única
el fet de poder tenir el compositor al costat, que et diu, mira, amb aquesta obra
jo tenia aquestes intencions i m'ha agradat fer-ho així,
que això, moltes vegades, quan toques obres de compositors que ja no estan vius,
doncs, diguéssim, no tens aquesta possibilitat, no?, i a nosaltres ens ha agradat molt
i hem trobat que ha estat una font d'enriquiment, doncs, molt satisfactòria, no?
Ho has comentat al llarg de la conversa, no hi ha tantíssimes composicions
concebudes per interpretar a quatre mans, però, vaja, vosaltres aneu fent.
No, nosaltres pensem que sí que n'hi ha moltes, el que passa és que potser no són
tan divulgades com altre tipus de composicions, doncs, per piano, sol o per altres formacions
orquestrals o de cambra, no?, però, realment, un cop estàs en aquest món
de les obres de quatre mans, realment trobes que hi ha moltíssima literatura escrita
i que, realment, no ens l'acabarem, segurament, però, bueno, també és fantàstic,
això, perquè sempre dius, mira, doncs, et queda això per anar veient o per descobrir
o obres que ni tens notícia que existeixen, ja siguin dels nostres dies o de fa temps,
no?, diguéssim, vull dir que ho trobo que està molt bé que hi hagi molta, molta obra,
encara que, ja dic, que a vegades des del públic no en té notícia i es pensen que, realment,
d'obres de quatre mans hi ha molt poqueta cosa, però potser bé que no és tan conegut.
A l'hora del repertori, clar, toca, com a molts llocs que heu tocat, però, en aquest cas,
a les Muratlles, heu de triar també un repertori que sigui popular, entre cometes.
Exacte, sí. Hem buscat un repertori, doncs, que abarqués des de composicions del romanticisme,
les danses honcareses, els balsos de brams, després hem pensat també alguna dansa
com les danses eslaves, les danses noruegues de gric, i, a veure, són obres que són cortetes
i que permeten, doncs, gaudir-ne plenament, però que tampoc no, en un concert d'aquestes característiques,
si fossin obres molt llargues, potser serien més difícils d'escoltar o més pesades, no?,
i sent a l'estiu, a l'aire lliure i tot això, hem pensat que estaria millor obres així,
cortetes, contrastades, i que pensem que els agradarà molt al públic.
Sí, Eulàlia, entre nosaltres tots els que tenim germans o germanes sempre hi ha un punt de desacord,
sempre hi ha discussions, quan ets adolescent a lo millor per la roba,
quan ets més gran per altres assumptes, mai us heu barallat abans d'un concert?
Bueno, sempre poden haver-hi divergències.
Que hi hagi divergències és normal, però tot just allò abans del concert,
perquè, clar, aquesta compenetració que reflectiu en la interpretació,
dius, calla, que s'hi vinc una mica girada, no sé, eh?
Sí, és veritat, una vegada ens va passar fa molt de temps i justament era abans d'un concurs,
i, bueno, tot i així no va anar malament al concurs, però van prendre nota,
perquè realment a vegades, diguéssim, no ho pots evitar, no?,
tenir una discussió, però si pots val la pena evitar-ho abans d'un concert,
perquè realment és molt necessari estar en bona sintonia,
tenir una receptivitat cap a l'altre,
i, doncs, d'alguna manera hi ha moltes coses que no és només les notes,
sinó les respiracions musicals, l'expressivitat,
que si no estàs una mica pensant les dues amb una mateixa idea,
costa molt que surtin juntes, no?,
llavors, doncs, per al propi interès de la música ens interessa estar a bones, no?,
encara que sigui una mica així,
que, evidentment, normalment sempre estem a bones,
perquè som benvingudes, si no ja no estaríem fent el que fem, no?
Però les discussions sempre entre qualsevol persona,
per bé que es porti i per molt que s'estimi,
lògicament sempre hi ha...
Sí, és normal.
La cosa és fer les paus i us abans del concert si és necessari.
Per ser una preguntada de persona absolutament ignorant,
sempre ocupeu el mateix lloc que el piano?
No, no, a vegades, diguéssim, un estan els aguts i l'altre estan els greus,
i després canviem.
De fet, en aquest concert que farem aquest despre ens canviem diverses vegades,
que és una cosa que també pensem que dona una mica de varietat de cara al públic,
que vegi una intèrpreta, a la banda que està més a prop del públic,
doncs, així vas variant una mica, no?
I mira, pensem que està bé.
A més que també et dona una diferent visió del conjunt de l'obra, no?
I està bé.
Eulàlia, ja per acabar, teniu una formació molt àmplia,
heu aprofitat, doncs, en bé cas per fer estudis fora d'aquí,
heu guanyat molts premis, enregistraments, actuacions...
Teniu alguns plans particulars per aquest any?
Bé, estem esperant que surti publicat un disc que fem de la música de Josep Maria Mestre Esquadreny,
que tota la integral de la seva obra de quatre mans i de dos pianos,
suposem que sortirà, no sé, aquest estiu, encara no sabem ben bé quan,
però aviat, properament, no?
I a banda d'això, doncs, estem amb alguns projectes, doncs,
de nous repertoris i de sempre anar investigant,
que, bueno, coses concretes que les tenim mitja paraulades,
però és allò que els artistes a vegades som una mica supersticiosos
i fins que no està al programa no parlem molt dels projectes, no?
Allò de dir, a veure, que no es facin malbé.
No et preguntarem res més perquè la cita més immediata la tenim aquí,
a la ciutat de Tarragona, aquesta nit a les 10, a les Muratlles i amb lluna plena.
Eulàlia, moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
I en records a l'Esther i aquesta nit us escoltarem i us veurem a les Muratlles.
Molt bon dia.
Moltes gràcies.
Adéu-siau.

Sous-titrage ST' 501
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.