Ni missatges subliminals ni tècniques de màrqueting sofisticades.
Festa voluntari, aquí et necessitem.
Així de clar, i és la frase que han triat des de la Fundació Estela
per captar persones que de manera voluntària vulguin col·laborar
amb les més de 180 persones amb discapacitats
que tant que s'ho vinteixen a l'escola com a la residència
o al taller, que viuen o treballen a diari
a partir del que és la Fundació Estela.
Ens acompanya la seva gerent aquí al matí de Tarragona Ràdio,
Isabel Pérez, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda.
Gràcies.
I Juani Rodríguez, bon dia, Juani.
Hola, bon dia.
Coordinadora dels voluntaris.
Ara deia la Isabel, a veure, jo sóc la gerent, jo explicaré el tema,
però si no arriba a ser parella, aquesta campanya no es posa en marxa
i necessitem molta gent a la Fundació, no?
Exacte.
A la nostra Fundació nosaltres som professionals
que ens dediquem al món de la discapacitat,
des dels més petits als més grans,
intenten donar suport a tota la vida, tant de formació com laboral,
de les persones amb discapacitat.
Però aquestes entitats sempre tenen mancances de personal,
precisament perquè les ràtios que nosaltres necessitem
per tenir cura d'aquesta canalla, d'aquests homes i dones,
és molt elevada.
Llavors, és quan nosaltres necessitem de persones
que de manera totalment altruista s'apropin a nosaltres
i ens ofereixen el seu servei,
que pot ser coses molt puntuals, que a ells els agrada,
com per exemple, a lo millor tenim persones
que els agraden fer manualitats
i a lo millor ens proposen fer tallers de manualitat
per la canalla
o altres coses que siguin més complexes.
I en aquest sentit és quan la Juani,
una persona ja de la casa,
que com a treballadora de la casa,
juntament amb una altra companya seva,
amb la Carme Fiestres,
amb aquelles inquietuds que elles tenen,
doncs em van apropar a mi en concret
i doncs me van expressar les seves inquietuds.
I jo senzillament estic aquí
com a una voluntària més a les ordres de la Juani.
Molt bé, però és important recordar,
perquè clar, la Fundació Estela,
com bé deies, a la cartera de Valls,
a la zona educacional, és un espai, diguem-ne,
prou conegut de la gent de Tarragona,
no està de més, però,
recordar la tasca que desenvolupeu.
Una mica com a base d'introducció
al que els voluntaris i voluntàries
després podran fer
i que comencin a conèixer
aquelles persones amb les que col·laboraran.
És a dir, les persones que estan a la Fundació.
Parlem de discapacitat física, psíquica,
de quin tipus de discapacitat parlem?
Parlem d'edats, parlem d'activitats diverses?
Us sembla que expliquem una miqueta
que és la Fundació Estela.
A veure, la Fundació Estela gestiona diversos serveis.
Un és un centre d'educació especial,
és a dir, és una escola.
Tenim nens des dels 3 anys fins als 21.
Després gestionem també una llar residència,
que és un substitutori de la llar,
que funciona des de les 5 de la tarda
fins a les 9 del matí.
I a l'àrea dels adults,
nosaltres gestionem els 3 serveis,
el servei de teràpia ocupacional,
el servei d'orientació i integració
i un centre especial de treball.
Nosaltres, en total,
tenim prop de 180 persones
a la qual li donem servei.
Estem parlant de persones
amb discapacitat psíquica,
preferentment o prioritàriament.
Això no vol dir que tinguin afegides
d'altres discapacitats,
com puguin ser física
o trastorns de conducta o mental, etc.
A partir d'aquí, com bé deies,
hi ha tota una sèrie de professionals
que treballen,
no es dona l'abast,
però és que ni que no donessin l'abast,
el paper i el perfil d'un voluntari
o una voluntària
aporta alguna cosa molt particular
en aquests col·lectius, no, Juani?
Tu per què et vas embolicant
en això de crear el tema del voluntariat?
Va ser l'any 2008, no?
Ja fa gairebé un any.
Com va anar la cosa?
Pues mira...
La Isabel ens ha dit fins al moment
que vas anar a parlar amb ella,
però el procés anterior segur que hi era, no?
Bé, la veritat és que jo abans de coordinadora
soc monitora de la Llar Residència.
Llavors vam començar amb la companya de Tor.
Llar Residència, persona...
Perdona, estem parlant de persones adultes.
Sí, sí, persones adultes.
Bé, a partir de 23, 24, fins a 45 anys.
Tu treballes de monitor allà?
Sí, treballo de monitora.
Llavors va ser...
En aquell moment vam començar amb una altra companya,
que és Carme Fiestres,
van començar totes dues
i vam començar a mirar coses
perquè, clar, allí tenim xics i xiques
que cada un té el seu problema, no?
Són discapacitats intel·lectuals, no?
Llavors vam començar i vam fer coses com que s'agrada tot
perquè una es agrada fer...
Bé, a mi m'agraden molt sobretot les manualitats.
Després vam començar a fer, i a la companya també,
van començar a fer també tallers de cuina
i començar a fer coses adaptades, diguem,
als problemes que tenen cada un.
Per això, diguem-ne, com a teràpies passionals,
com a entreteniment, que entren dins d'una línia
i de tot un protocol d'actuació que es fa dins del centre.
Però a banda D.
Ella et vol dir que, exacte, dins de la LLIA Residència
hi ha unes activitats extraordinàries que nosaltres fem, no?
Però també s'ha de dir que aquest any 2008,
aquest any passat 2008,
moltes d'aquestes activitats van ser engegades pel voluntariat.
Gràcies a les idees d'elles
i el temps de preparació prèvia, que això és important,
després l'entitat ha agafat aquesta activitat i l'ha fet seva.
Llavors ja el monitor l'ha portat a terme.
El monitor com a professional de la casa.
Però en un principi va ser la voluntariat qui ho va engegar.
Com n'hi ha d'altres projectes,
com per exemple l'horticultura.
Aquest projecte el va demanar l'entitat,
va demanar una subvenció,
l'Ajuntament va col·laborar en aquesta teràpia
i va estar adreçada sobretot a la LLIA Residència.
Però a més, nosaltres la volíem també engegar
per el que era l'escola.
Llavors, com que havíem de preparar tot el que era el terreny,
el voluntariat es va agrupar
i va formar una quadrilla
per netejar i preparar el terreny
per després, al monitor,
fer aquella teràpia en aquell espai.
És a dir, voluntaris, monitors i professionals
treballen conjuntament,
anar sumant esforços perquè aquella activitat es pugui dur a terme.
Perquè si tot s'ha de fer a base de contracte a gent,
parlem, clar, és molt complicat tirar endavant molts projectes.
Podem, no n'hi ha diners, no n'hi ha diners.
És impossible, no?
Després, una cosa que també ha sigut per nosaltres molt important,
per part del voluntariat, ha sigut el pis.
Nosaltres teníem un pis allà a la Fundació,
dins del que és la nostra finca,
les nostres instal·lacions,
era un pis molt vell,
i teníem molta il·lusió de posar en marxa un pis tutelat.
I va ser el voluntariat qui ens va donar l'empenta
per començar-ho a fer,
perquè no teníem diners per invertir.
I doncs una colla de gent va anar allà,
va començar a buidar-lo, a netejar-lo, a pintar-ho,
i quan ja pràcticament ja quedava poca cosa,
llavors l'entitat va agafar el relleu
i llavors va contractar uns professionals
per terminar d'arreglar el que és el pis.
Sí, però es va estalviar molt de temps
i molts de diners amb aquesta feina.
Per tant, parteix de dues monitores del centre
i aleshores aquest grup de voluntaris
que ja teniu,
que es nodreix d'altres monitors del centre,
de familiars, d'aquí?
Amb gent que s'han enterat que...
Perquè van començar primer les dos monitores,
però després les demés que hi ha també
són monitores,
a quatre o cinc més.
I llavors també en direcció,
també s'ajuden les companyes d'allà a l'oficina,
i llavors gent que va coneixent,
que coneixem totes,
i llavors anem cridant a més gent.
O mira, va, a veure, què feu altres?
Ah, mira, però nosaltres fem aquí,
estem apuntats a voluntària,
oi, què feu allà?
Doncs mira, però nosaltres agafem,
i sobretot l'únic que s'han de mirar
són coses que a nosaltres s'agraden,
i llavors nosaltres després les ensenyem.
Llavors és el que costa menys,
perquè si és una cosa que a tu t'agrada
i que tu saps,
llavors ho fas més a gust i ho ensenyes.
Clar, Juan, i vosaltres sou monitores,
teniu experiència quotidiana
amb aquestes persones que tenen
aquesta discapacitat intel·lectual,
però no ens enganyem,
han canviat molt les coses,
però encara la societat en general
té una certa recança
en relacionar-se amb persones
que tinguin discapacitat intel·lectual
perquè no han tractat mai amb elles,
que un cop tracten,
meuen que Déu-n'hi-do, eh?
Per tant, això d'entrada
deu ser una miqueta de hàndicap
de captar algú que no estigui implicat
dins de la fundació.
Home, costa una miqueta.
Però bueno, jo penso que a poc a poc anirem...
Però no per perjudici,
sinó perquè algú vol pensar
a veure, jo com he de tractar
aquesta persona?
Vull dir, em trobo davant d'una persona
que no sé com es reaccionarà,
que es pensen,
i són persones que reaccionen
amb absoluta normalitat
com a qualsevol altra,
que tenen les seves dificultats
en determinats aspectes,
però que baixa.
Però, sí, perdona, Juan.
Millor cas és,
jo quan vaig començar,
jo era...
tenia una professió molt diferent
de la que tinc,
jo era carnissera.
i jo em pensava,
quan vaig començar aquí al centre,
em pensava que no m'adaptaria,
perquè no és el mateix
el que tu veus de fora...
Has tingut mai contacte
amb algun tipus de persona
amb algun tipus de discapacitat psíquica?
Amb alguna gent,
però molt poquet.
Com la majoria de la societat, vaja.
Sí, això mateix,
sí, perquè a vegades
hi ha més fora que dintre.
Això tu parles amb propietat,
m'imagino,
que tens experiència.
I llavors,
jo em pensava,
dic, ui mare,
quan...
no sé,
tu els veus allí tots juntes
i dius, ui...
I si no m'adapto?
I si no s'adapten ells a mi?
Llavors costa una miqueta,
però jo en menys d'una setmana...
Vas establir una relació...
Sí, sí, de seguida.
De seguida, de seguida.
A més que t'estimen molt,
dona molt de carinyo
i com que una ja em porta tan bé,
llavors és tot recíproque
i et costa menys, eh?
Et va sorprendre?
Com et vas trobar
la rapidesa
amb la qual et vas adaptar?
Una miqueta, sí.
Una miqueta, sí,
perquè jo no havia tocat tot.
Això no és lo mateix
de veure-ho tot de fora
i de dir, sí, jo no.
Jo, la veritat és que no m'ho pensava tant,
però no ho veia impossible, eh?
Pensava que m'hi costaria
una mica més de temps.
Sempre hi ha excepcions,
però en aquest cas,
en el tema del voluntariat
i en el tema de treballar
amb persones amb necessitats especials,
tothom que comença,
hi ha un percentatge mínim
que ho deixa.
La majoria diu,
home, realment això és molt millor
del que jo m'havia pensat.
Sí.
I m'aporta molt més
del que...
Moltíssim.
Sobretot el tema del voluntariat, no?
Sí, sí, sí.
Quants voluntaris i voluntàries sou ara?
Ara, 22.
No està gens malament,
en un any, no?
En un any.
El que passa és que
una de les coses
i per la qual hem engegat
aquesta campanya,
precisament,
és perquè la Juani,
que és qui s'apropa a mi,
em diu les mancances que hi ha.
Que està tot el dia demanant, no?
M'està tot el dia demanant.
Truca, pica a la porta.
Però és igual,
és la meva cefa.
Puedo.
Doncs una de les coses
és precisament
que per engegar algun projecte,
perquè des del grup del voluntariat
es pugui engegar un projecte
i es pugui presentar
als diferents departaments
de la Fundació,
es necessita una certa continuïtat,
es necessita una bossa de gent
perquè ella sàpiga
que pot comptar
i que si tira aquest projecte endavant
hi haurà gent
que si un avui no pot
hi hagi un altre de reserva.
I aquest és el problema.
Moltes persones,
quan realitzen una tasca de voluntariat,
i jo mateixa la primera,
ho fas quan a tu et ve ben, no?
En el moment que tu tens un foradet,
en aquella activitat
que a tu t'agrada més,
però no estàs sempre
en aquella disponibilitat
que està la Juani,
que això també s'ha de dir.
Llavors, què és el que passa?
Que necessitem molta més gent
per tenir-la allà,
perquè no cada dia has d'actuar.
No cal.
Només sàpiga
que tu estàs allà
i que si un dia et necessitem
te puguem fer un truc
i si aquell dia no pots
no passa res.
Clar.
Te tornarem a trucar un altre dia.
Potser la teva actuació
és un cop cada sis mesos,
però si realment
hi ha una certa continuïtat
i hi ha un compromís
amb aquest projecte
amb el qual hem engegat,
ja està bé,
ja és important per nosaltres,
ja és un pas endavant
molt important.
A veure,
el que es demana
és un compromís
en unes condicions
que són molt àmplies
i que és el que tu deies,
tampoc no...
Molt senzilles.
No té un nivell d'exigència.
absolutament d'horari.
El perfil,
qualsevol persona?
Independentment de l'edat,
independentment.
Tenim quatre nens.
Sí.
Quatre nens.
Quatre nens també de voluntari.
Tenim quatre nens de voluntari
que hi ha moltes ganes,
que els hi ha encantat,
ha sigut una experiència molt bonica,
és a dir que des de grans,
des de petits,
tenim gent amb discapacitat física
que fa també acció de voluntariat
amb nosaltres.
És a dir,
nosaltres creiem que el voluntari
és una persona
que senzillament
ha de tenir ganes
de donar.
No cal cada dia,
no cal en tot moment,
no cal que tu participis
en una activitat
que a tu no t'agrada.
Però la disponibilitat
d'aquelles persones
que s'acostin
sí que vosaltres
l'heu de conèixer.
És a dir,
que un cop aquelles persones
diuen,
escolta,
jo vull ser voluntari o voluntària
de la Fundació Estela,
parleu,
doncs quina disponibilitat tens,
fins i tot tens alguna experiència,
no la tens,
en què la tens,
què t'agradaria fer?
Jo m'imagino
que treballar una miqueta
en aquest sentit, no?
Exactament.
Nosaltres portem un registre
de les persones,
la disponibilitat que té
i quines són
les activitats
o els aspectes
en els quals
a ell li agradaria treballar.
A partir d'aquí,
la Juani
el que fa és
elaborar un projecte
que tira endavant
si hi ha un grup de gent
homogeni
amb una mateixa inquietud.
Imaginem-nos,
abans ho parlàvem,
el tema de la costura.
Potser trobem un grup
de dones
o d'homes
que s'han cosir
i que tenen ganes
d'ensenyar
a un altre.
Molt bé,
doncs ja tenim
un grupet
que pot fer
aquesta tasca.
Si aquest grup
és gran,
potser el teu compromís
amb el voluntariat
és un dia
cada sis mesos
i tu personalment
ja te sents bé
perquè ja has participat,
has col·laborat
amb un tercer,
en canvi,
l'entitat
no t'està demanant
massa esforç,
és poquet esforç
i és un projecte
molt bonic
per tirar-ho endavant.
Parlant de projectes,
jo he vist per aquí
he escrit
una cosa
que es diu
Casal Integrador.
Sí, exacte.
i m'agradaria que ho explicéssiu,
si pot ser,
perquè és per aquest estiu,
no?
Sí,
nosaltres ja l'any passat
vam obrir un Casal
adreçat a nens
i adults
amb i sense discapacitat.
Ho vam provar
i volíem veure,
sempre es parla
de la integració,
però la integració
dins del món ordinari.
Doncs nosaltres
vam fer
l'enrevés,
vam dir,
no,
dins del nostre món especial,
que vinguin
les persones
que no tenen discapacitat
i que aprenguin
a conviure
amb nosaltres.
Nosaltres no hem d'aprendre
a conviure amb ells,
fem-ho a l'enrevés,
perquè ells tenen
més possibilitat.
I així ho vam fer.
I la veritat
és que l'experiència,
i aquí sí que ho puc dir
com a mare...
I van venir?
I tant,
i tant.
I aquí ho puc dir com a mare,
vaig portar a tres dels meus fills,
bueno,
els tres que tinc...
No, no,
jo n'he deixat dir que Isabel,
amb el jove que ets estupenda
que estàs,
que em parlés
a tres dels meus fills,
dius,
quants deu tenir?
Tres, tres, tres, tres, tres.
Senzillament.
I la veritat
és que va ser una experiència
molt maca.
Van aprendre molt
tota aquesta canalla
i aquest any
ja tenim apuntats
alguns nens també
que volen venir.
Ho recomanem,
ho recomanem
perquè creiem...
Per tant, que ho feu,
ja està oberta la inscripció
i tot plegat.
Sí, sí, sí.
Ja està oberta la inscripció
i durà tot l'estiu.
Perquè, clar,
nosaltres el que volem
com a entitat
és donar cobertura
a cada dia de l'any
sobretot a aquelles famílies
que tenen realment necessitats.
Són canalla molt difícil,
no et serveix qualsevol cangur.
I els avis no poden...
No és el mateix
que un altre nen.
A lo millor tu tens un nen
amb una discapacitat psíquica i física.
Això és molt complex.
I nosaltres dos...
I des de la pròpia mobilitat,
a vegades aquestes criatures
es fan grans,
tenen un pes determinat,
un àvia o una àvia
no els pot traslladar.
És que, clar,
quan parlem de discapacitat,
el món de la discapacitat
és molt ampli
i és molt singular.
No parlem de discapacitat
sinó de persones discapacitades,
cadascuna amb les seves diferències, clar.
Exacte.
I doncs nosaltres és el que volem,
obrir aquest espai
en el qual el voluntariat
participa en projectes concrets.
Però jo demà m'apunto
i jo demà vinco.
I dic, escolteu,
jo vull ser voluntària,
bé, me'n disposo
de tres hores a la setmana
o tres hores al mes.
Jo què hauré de fer exactament
si jo no tinc experiència
ni m'he preparat
ni m'he format
per atractar amb persones
que tinguin aquestes dificultats?
Jo què faré?
Acompanyar-los al cinema, per exemple?
El que a tu t'agradi...
Ah?
A veure, bueno...
Aquesta seria una altra, no?
Sí, clar, clar.
Al cinema, anar a fer un tom...
Però nosaltres treballem en projectes.
En projectes.
Treballem en projectes.
És a dir, un voluntari,
quan tu abans deies...
Bueno, però hi ha moltes persones
que no coneixen
el món de la discapacitat,
però no et pensis
que un voluntari anirà sol pel carrer
i jo li deixaré un nen
i se n'anirà
i se'l portarà al cinema sol.
No.
Per què?
Perquè hi ha una entitat al darrere
que està donant un suport
en un projecte que és el voluntariat,
el qual primer el voluntariat
el que fa és recollir
les inquietuds del grup de voluntaris.
Aquest grup li proposa un projecte
perquè ells volen,
els interessa.
Molt bé.
Aquest projecte,
com va ser el de jardineria,
com va ser el del pis tutelat,
la coordinadora del voluntariat
s'apropa en aquest cas a mi
com a gerent de l'entitat
i a mi me'l proposa.
Llavors jo el que faig
és m'envall a la directora
del departament corresponent
que estigui interessada
en aquell projecte
i treballen ella
i la directora del departament
coordinadament sobre aquell tema.
Però sempre hi ha un professional
al darrere.
Mai el voluntari treballa sol.
No, mai.
Això no pot ser
perquè és una responsabilitat molt gran
que això no...
Nosaltres no treballem d'aquesta manera.
Però fer una sortida en grup
i aleshores sí que tots aquests voluntaris
diguem-ne que recolzen
i acompanyen aquest tot grup
que pot anar a fer una activitat
al carrer,
ara penso les festes de Santa Tecla
o qualsevol manifestació
i més ara a l'estiu.
També és un paper que pot fer.
De totes maneres, Juani,
tens molts projectes tu a la butxaca, no?
O els deus tenir...
O com a mínim al cap.
Molts.
Què t'agradaria fer?
Vinga, clar,
perquè amb pares materialitzarien
en funció del nombre de voluntaris
que tinguéssiu.
Per tant, jo crec que podem concretar
dient la Juani
com a coordinadora de voluntaris
treballa amb altres persones, lògicament,
però com a coordinadora
els agradaria fer aquests projectes
i per això necessiten voluntaris.
Quins projectes t'agradaria tirar endavant?
Mira, jo de moment,
per almenys,
començar a ampliar els que ja anem tenint.
Un d'ells és el taller de cuina,
fer-lo de jardineria
i portar...
aprendre coses noves
amb aquestes nois i noies
de capacitat
que potser no han vist mai.
No sé,
ensenyar-li coses noves.
De totes maneres,
també hem de mirar ara,
de fer amb les directores, diguem,
de la fundació
i anem parlant amb elles,
no?,
per veure què és el que,
per mi, del voluntariat,
nosaltres podem ajudar-les.
Dins de,
diguem,
amb els nois discapacitats.
Clar,
per a veure quines necessiten,
t'ajudar-les i vosaltres
recolzar-ho a través
del grup de voluntaris.
de totes maneres,
si des d'aquí
haguessin de fer una crida,
faríem una crida a tothom.
És a dir,
és igual,
tens una estona per nosaltres,
vine,
apropa't,
parla amb nosaltres,
proposa't les teves idees,
perquè potser nosaltres
ara no tenim aquella idea
i tu
ens pots aportar
coses noves.
És a dir,
no hem de partir
d'una idea predeterminada,
del voluntariat farà.
No,
la Juani no farà res
per ella mateixa,
com jo tampoc per mi mateixa,
sinó que som tots els voluntaris.
Això és una entitat
i és una organització democràtica.
Tots i cada un
d'aquelles persones
que són voluntàries,
ens agrupem,
parlem,
expressem les nostres idees,
les nostres inquietuds
i després la Juani
fa una valoració
de si realment
hi ha un grup suficient
de gent per tirar-ho endavant.
Però mai partim
d'una idea ja preconcebida,
perquè potser no ens trobarem gent
per fer aquella tasca.
És igual,
el voluntari és voluntari.
Pot arribar algú,
per exemple,
que sàpiga molt de música
o de cantar
o de ballar
o el que sigui.
Escolta,
per què no muntem aquí
un taller de ball
o de gimnàstica
i fem una activitat física
tranquil·la,
relaxada
o algú que sàpiga molt de ioga
i s'apunt de voluntari
i us faci unes classes de ioga?
Podria anar per aquí la cosa,
també.
És a dir,
les teves habilitats,
no només la teva persona,
sinó les teves habilitats,
posar-les a disposició
d'aquests voluntaris.
Això és el que volem fer,
d'aprofitar el que té cadascú
que sap
llavors per ensenyar-lo.
Llavors,
aquella persona
el que té més fàcil
per ensenyar una cosa
que tu ja saps
i del que funciona,
com funciona.
Com ho hem de fer?
Com ens apuntem
a ser voluntaris
de la Fundació Estela?
Ens truqueu a la Fundació Estela,
que el nostre número de telèfon
és el 977-2040-08
o ens envieu un correu.
Podeu fer
o a voluntariat
arroba fundacióestela.com
o bé a fundacióestela
arroba fundacióestela.com
Es troba a qualsevol guia telefònica
i nosaltres aquí a la ràdio,
lògicament,
tenim també l'adreça,
el telèfon,
si algú no ha pogut prendre nota,
que no dubti en trucar també aquí a la ràdio,
que els ho facilitaríem
amb tota la tranquil·litat del món.
Què ens deixem?
Perquè aquí veig,
a veure,
que hem parlat del casal aquest
i jo és que no m'he de deixar
alguna cosa més urgent.
Ens deixem dir una cosa
que és com continuarà
aquesta campanya
de captació de voluntariat,
que és el que hem engegat.
Aquesta campanya continuarà
donant-li el primer cartell
a l'Ajuntament.
En principi seria
la regidora de Serveis Socials,
la senyora Victoria Pellegrí,
ojalà també estigués l'alcalde,
que li poguéssim donar a ell
i a partir d'aquí
fer una enganxada de cartells
per la ciutat,
perquè la ciutat sàpiga
qui som,
que estem
i després ens agradaria
també anar
a determinades entitats
o associacions
de persones
que nosaltres creiem
que tenen coses a portar
i potser ells no s'ho creuen,
no s'ho pensen.
Des de la gent gran
que diuen
jo ara ja estic molt gran,
què he de fer?
Segur que tens moltes coses
per aportar
i més temps,
potser que una persona més jove.
els jubilats de fet
és el gruix de voluntariat social
diguem-ne a curta distància
més consolidat
i més important
que hi ha al nostre país.
Exacte.
Doncs nosaltres el que volem
és precisament aprofitar
aquest coneixement,
aquesta tendresa
que a més a més
tenen
perquè molts ja són avis
llavors el tracte que tenen
envers d'aquesta canalla
és molt bona
però
torno a repetir
qualsevol persona
pot funcionar
com a voluntari
és igual
potser tu ets un
què et diré
un enginyer
i dius
mira
com podria participar
truca'ns
que segur
que tens
d'alguna manera
ens pots ajudar
ara mateix
doncs hem tingut
un enginyer agrònom
a la nostra entitat
participant
com a voluntari
posant en marxa
un projecte
que sense la seva actuació
no haguéssim pogut portar
és a dir
tothom té alguna coseta
tothom té coneixements
i tots són útils
cadascun en la seva mesura
i la prova
és tot el que heu fet
només en un any
d'aquest cos de voluntariat
la campanya ha començat
com aquell qui diu
avui la Isabel
i la Juani han vingut
però ja ho comentàvem
cartells
presència a la ciutat
i sobretot
estem parlant
d'una entitat
prou coneguda
a la ciutat de Tarragona
i prou consolidada
com és la Fundació Estela
Isabel Juani
gràcies per venir avui
enhorabona
molta sort
i ja anirem fent memòria
els oients
on s'han d'adreçar
per ser voluntaris
de la Fundació
gràcies
bon dia
moltes gràcies
moltíssimes gràcies