Ima Teixell, bon dia.
Hola, bon dia.
No ens hem vist temptats per posar la música del Padre, no?
Sinó que hem triat una tarantela tradicional.
Més que res perquè, clar, Sicília, Palerm, però en general tot Sicília,
entre els desastres naturals, els volcans i la màfia,
escolta, té una fama que potser hi ha algú que diu
oh, no, no, jo a Sicília mai.
Que no s'ho pensin, que hi vagin, però no a Palerm només.
Em deies que Sicília és un indret realment espectacular, no?
És espectacular, és impressionant.
Sí que és veritat que la seva gent és tancada, d'acord?
Perquè ho és, perquè heu de pensar que Sicília és independent d'Itàlia,
el que ells diuen Itàlia, la península.
i, clar, després és una societat que ha patit molt.
Ja no per la pròpia màfia, ara, sinó per la història.
Penseu que, sobretot, des d'època normanda,
gairebé els sicilians eren les colònies, no?
I, clar, no s'ha treballat mai la societat,
sinó que simplement s'ha explotat com una colònia.
I això fa un caràcter tancat,
però que a la que passes aquella línia,
potser no marxes de Sicília, eh?
Territori de conquesta, lògicament, escenari de guerres,
la seva pròpia condició física,
volcans, terratremols,
ja m'imagino que fa que el territori sigui molt ferestec,
també, i això d'un caràcter també molt eixut, no?
Home, pensa que quan arribes,
sobretot ho veus amb avió,
però quan arribin amb el vaixell també,
pensa que a Sicília el 14% són planes,
tot l'altre és muntanyós.
Ja et dona una mica la idea de com és la cosa,
les carreteres infernals, d'acord?
I molt italianes, val?
I clar, això fa un sentiment tancat, tancat, eh?
Clar, tots ens sonen noms com Catània, Siracusa,
en fi, totes aquestes ciutats,
però ens hem d'aturar a Palerm,
perquè si no no ens acabaríem.
I Palerm realment és la capital, no?
Sí.
De Sicília,
i és una ciutat, tinc la sensació,
que hi ha una mica de tot,
és a dir, que pot ser fer com si fos un self-service,
triar allò, si parlem en el terreny artístic,
allò que t'interessa, perquè hi ha de tot una mica.
Hi ha de tot, hi ha de tot.
I si no, tens molt a prop, eh?
Però, bàsicament, el que tenim a Palerm
és, des d'època normanda,
una mica de la conquesta anterior ara,
que dura un segle a Sicília i a Palerm,
d'acord,
fins als nostres dies.
Sí que tenim, evidentment,
evidències romanes,
tenim evidències gregues,
però queden molt disfressades
per l'urbanisme actual,
i, a més, també estan a molts pocs quilòmetres, eh?
Es poden anar.
Però sí, diguéssim que estem parlant
d'unes persones que arribaran al port de Palerm,
desembarcaran,
doncs jo crec que el que han d'anar una mica
és a passejar, a fer-se la seva Palerm,
que, a veure, no és perillosa.
Els cotxes sí, eh?
Els cotxes, tots...
Ha vist-ho.
Bona part d'Itàlia.
Doncs qui ha estat a Roma ho augmenti per dos.
Més que a Roma, encara.
Sí, jo normalment no...
Es carreteres molt estretes i carrers molt estrets, no?
Sí, hi ha avingudes, per exemple,
a les entrades de Palerm,
que són molt amples,
però que si hi ha, ara us enganyo,
entre 6 o 7 carrils,
acaben sent 10 carrils.
I això ho he patit, eh?
Ho hem patit.
Arribem al port,
i el que dius és passejar pels carrers,
i en zones que són carrers molt petits,
que tenen aquell encana autèntic,
que semblen de fotografia d'aquelles de catàl·lectic turístic, no?
Són reals.
Sí, són aquests barris,
com, per exemple, el barri de Calça, d'acord?
Que és l'antic barri musulmà, àrab,
que, malauradament,
van patir els bombardejos del 1942,
de la Segona Guerra Mineral,
i es van reconstruir ràpidament,
i sense cap mena d'orientació urbanística, eh?
Una mica controlats per la màfia.
Anem ràpid a reconstruir i ja està.
Dona aquell encant d'una mica de deixadesa,
les típiques robes penjades,
però que de tant en tant
pots anar descobrint, doncs,
certs llocs vells
per la seva riquesa cultural,
artística,
com també de la manera que viuren,
com, per exemple, els mercats.
Jo tinc entès que hi ha un mercat
que ve del francès de la Boixerí,
que és...
Boquíria.
Boquíria, eh?
Boquíria.
Allà trobes de tot,
i fruites, a més, espectacular, eh?
Sembla que tot sigui de plàstic,
en el bon sentit de la paraula,
perquè és perfecte, no?
Sí, el mercat de Boquíria,
que vol dir la Boqueria Nova,
i és on s'avenia abans sol verdura,
davant d'un altre mercat que hi havia,
que és la Boqueria Vella,
que és on s'avenia car,
doncs allà és anar passejant,
comences amb una plaça,
que ara no me'n recordo com se diu,
però que aquella plaça,
abans se penjava la pasta,
la pasta fresca,
se penjava allà perquè s'assequés.
Al mig de la plaça.
Sí, clar, evidentment.
Encara avui, jo recordo que quan vam anar,
diguéssim que tens alguna vaca
alli oberta en canal
i que te tallen directament la costella.
La Itàlia profunda, que diríem, eh?
Però és una de colors,
d'olors,
que t'emborratges,
t'emborratges, eh?
I a més és anar caminant i a poc a poc
i entretint, mirant,
tot és molt, molt, molt, molt autèntic, eh?
Jo tal com ho descrius,
em dóna la sensació d'aquelles ciutats
que a vegades arribes i no saps on mirar.
Perquè hi ha tantes coses que dius
no se'n pot escapar res, no?
No, no, és que no et dona temps
a agafar-ho tot, eh?
Fins i tot, per exemple, clar,
a nosaltres ens agrada molt fer turisme de persona,
d'anar a prendre un cafè amb els d'allà, no?
I la manera de parlar,
perquè tenen una manera de parlar molt canterina.
Per exemple, si te'n vas a l'alta punta
és molt més pausat, etcètera.
Aquí no, aquí és molt canterí, d'acord?
I aquella manera de parlar
i de com estan comprant, regateixen,
perquè a vegades regateixen, eh?
No són focos, d'acord?
Però a vegades regateixen el quilo de peres, d'acord?
Doncs és...
Tu vols fer teu, no?
I en sec estàs mirant una parada de verdura,
t'hi gires
i tens allà, per exemple, la catedral o qualsevol altra cosa, no?
Imagina't.
I és impressionant.
Jo, com a guia, no m'hi guanyaria la vida,
seria caòtica perquè hem començat la conversa
que tu ho portaves tot endrecedet com ha de ser
i jo ràpidament t'he fet tornar i anar i venir.
Tornem al port, anem cap a aquests carrers,
ens aconselles, doncs, taxi, autobús, transport públic...
A veure, el que és l'Alpaler Centre,
jo crec que es pot recórrer perfectament, eh?
Però es pot anar caminant fins allà,
perquè a vegades els ports ja saps tu
que estan una miqueta allunyats del centre.
Es pot caminar així, diguéssim,
si hi ha alguna persona una mica més d'edat
o que li costi o tal,
doncs no costa res agafar un taxi
que estarà...
Cic minuts us passarà...
Us portarà, per exemple, a la Piatxa Marina,
que és una de les places més importants, d'acord,
on hi ha uns jardins, per cert, molt macos,
que són els jardins Garibaldi,
que ja van plantar ficus,
que són enormes, eh?
I impressionen molt, eh?, quan els veus.
I a partir d'allí, doncs, poder començar a caminar pels carrers, eh?
Tot queda molt.
Ells separen entre el Palerb Nord i el Palerb Sur.
I això vol dir el centre, eh?
Ja no parlarem de tota l'estarradi, val?
Bueno, sí, parlarem amb una cosa, però ara t'ho diré.
I a partir d'aquí hi ha dos carrers bàsics, eh?
Que són el Corso Victoria Emanuele,
que surt del port i va a una de les portes antigues de sortida.
No te perdi, tu vas tirant.
I una que creua, d'acord, que és la...
Ara no em sortirà.
La via Maqueda, val?
Que separa aquests dos barris, el nord i el sud, val?
I que realment passegem per allà, vas des del port,
passant per la catedral, vas a parar els quatre cantons,
que és una plaça que és una estona mica a la marxa,
i s'ajunta amb la gent jove i no tan jove per començar la marxa, d'acord?
Està molt de moda.
I a més, al voltant d'aquesta plaça, cada cantonada,
hi ha tots uns edificis decorats amb els hordes arquitectònics,
renaixentistes, romans, d'acord?
I que també hi ha una font, una mica el que trobem a les quatre fontanes de Roma,
però una mica més a lo gran.
I a partir d'aquí també es creua en via Maqueda,
que ens dona aquesta part més que hem comentat,
que es va destruir més en la Segona Guerra Mundial,
més caòtica, però que en sec vas caminant en un carrer
i veus unes escales que pugen,
i a dalt d'aquestes escales hi ha una fontana impressionant.
Sí? Que no te l'esperes, no?
No, perquè com hi ha un canvi de nivell,
que allí abans hi havia un castell,
doncs clar, ho veus...
No ho descobreixes des de peatonalment, no?
I quan puges a dalt dius que fa això aquí al mig.
A més, s'agraeix, eh?
Quan vas fent una passejada, de cop i volta aquest canvi
en el decorat tant de la ciutat.
En aquest barri que deies que era d'origen àram, no?
Més aviat, jo tinc entès que hi ha un edifici,
no sé si és una mesquita exactament,
que és com una barreja de mestissatge, no?
Si més no surt molt a les fotografies.
Sí, que són amb les cúpules vermelles.
Sí, exacte.
És que això és la barreja...
És una mica la icona, no?, de Palerm.
Sí, és la barreja que tenim,
i que no passa sol en un edifici,
en tenim més, però s'han d'anar descobrint, no?
És la barreja de l'art musulmà, àrab,
de, pensa que al 902, a principis del segle X,
durant un segle s'ocupa la illa pels àrabs,
i un segle més tard entren els normans.
Clar, el que fem és un art àrabo-normà.
Un híbrid, directament, clar.
Pensa també que hi ha el gòtic català.
Hi ha gòtic català a Palerm?
Clar, tenim un gòtic català perquè penseu que allà, doncs,
va haver l'ocupació de la Corona d'Aragó,
durant molts segles,
fins que des del segle XIII, segle XIV, principis del XV,
després ja entren els virreinats, d'acord?,
els borbons, i fins que hi ha la unificació d'Itàlia, no?
Doncs, clar, allà en sec descobreixes la catedral
que té, doncs, una part musulmana,
amb unes lletres del Coran allà.
i després...
Quin efecte et causa, Imma, un edifici així?
A més, a tu, amb la mirada experta.
A banda de la curiositat de dir,
mira, doncs, que curiós un híbrid, no?
Però estèticament...
Estèticament, a veure, a mi m'agrada molt,
perquè és el reflexe de la multiculturalitat, d'acord?
Ben entesa.
Sí.
Aquí està.
Per què no podem agafar...
Sumar el millor de cadascú, no?
Ja està, ho acabes de dir tu, no?
Sí que a vegades et xoc,
perquè a nosaltres ens agradi, no?
Són molt puristes, a vegades.
Aquí estan...
Aquí fem unes lletres àrabs, o al revés, eh?
Doncs, escolta, és la suma de les coses, no?
I aquest edifici està al voltant o a prop d'aquest barri àrabs?
Sí, sí.
Al barri aquest de Calça tenim Sant Cataldo, eh?
Que és el que tenim les cúpules vermelles,
que són del segle XII,
i que són, hem dit, de l'art àrabe-normà.
D'acord?
Però després també n'hi ha un altre,
que és a l'altre barri,
al barri de la catedral,
que aquest també es pot observar des de Junts,
que és el Sant Giovanni de l'Eremiti,
d'acord?
Que allí també és una inglesa,
que té uns jardins, etcètera,
i tenim part de...
Tenim una d'aquestes cúpules.
Però el que tenim, les tres cúpules,
és Sant Cataldo, eh?
I a veure, val la pena, com a mínim,
veure-ho des de fora, eh?
A més, estem parlant del segle XII, eh?
Clar, no, no, és...
A veure, és molt, molt impressionant.
Som a la fontana aquella impressionant
que ens hem trobat també,
quan hem pujat aquelles escales,
i des d'allà on ens podríem adreçar?
Doncs jo el que faria en aquell moment
és anar a buscar una església
que no està gaire lluny,
que es diu l'Església Martorana,
que és del segle XIII,
però que adopta,
en els segles posteriors,
tot l'art barroc.
hi ha una barreja també impressionant.
O sigui, que crec que val la pena,
perquè a vegades sempre passem
tot allò que va més enllà del Renaixement,
i a més, quan anem a Itàlia,
pensem, tenim tant romà,
i tenim tant...
I oblidem tot l'altre, cert.
I a veure, i el barroc també,
pensem que és un art
que va buscar les línies sinuoses
de la natura i això,
i que és un art que es mou, eh?
L'arquitectura, si la sabem veure, es mou.
Crec que també poder veure aquesta esglésieta,
en hi ha més, eh?
Però com des de fora,
doncs val molt la pena, eh?
Home, entenem que els viatgers d'aquest creguer
més val que facin aquest tomb
i que no s'aturin a entrar en museus ni palaus,
perquè és que, si no,
no podran anar a passejar de pels carrers.
On, si em permets, jo que val la pena...
Perquè deies d'algun lloc altre,
de l'extraradi i alguna cosa així, també.
És que hi ha una cosa, sobretot,
i després, si voleu, una cosa més curiosa,
que és la catedral de Montreal.
Penseu que les muralles de Palerm,
al segle XVI, si no m'equivoco,
van sent derrocades
i es va anar creant l'extraradi i tal.
Ara, tot era continu,
però ara, les carreteres,
ens han partit una mica, no?
Però apropar-se a la catedral de Montreal,
que ha muntat-se ja pocs quilòmetres,
és impressionant,
perquè sí que és la catedral,
li diuen la Conca d'Oro.
Té des d'unes portes de bronza
per entrar a la catedral,
que són del segle XII,
amb escenes bíbliques impressionants.
El seu claustre encantador,
a més, nosaltres vam tindre sort
i vam entrar jo gairebé a la tarda...
Tenia l'ambient, eh?
Tenia l'ambient.
Amb unes columnes treballades,
aquest claustre impressionant,
esculpides una a una,
que podem anar resseguint,
si tenim ganes de jugar,
que ens estan dient els elements,
doncs, que hi ha de mi Eva,
hi ha altres elements,
i després entrar dins de la catedral
i quedar-nos pocabadats
amb el pantocràtor
que tenim en mosaic,
de tradició de creuillatina.
I és en grans dimensions, o...?
És impressionant,
tu podies dir,
però és que és tota la planta de creuillatina
plena allà de...
Què dius?
Sí, sí, sí.
És impressionant.
I després, una altra vegada des de fora,
menjant-te, per exemple, un gelat,
pots anar jugant a mirar...
Mira, si tens arcs de tradició àrabe,
conjuntament,
amb torreons,
d'aquells macissos,
macissos de medievals, normans...
És una barreja única.
Jo crec que realment l'interessi,
l'arquitectura i l'art,
jo crec que unes capadetes,
si tenen temps, poden anar-hi.
Home, doncs sí,
d'allò un grupet que dius,
calla, ens escapem,
i com a última visita de la tarda
i després de tornar de cap al vaixell
també estaria bé, no?
Jo crec que sí.
I després hi ha una cosa
pels morbosos.
Home, això agrada.
Això agrada, això agrada molt.
Ja ho saps dubte.
A nosaltres hi vam anar,
hi vam anar,
ens va acostar,
que és la cripta dels caputxins.
Que allà veus els morts,
m'han dit, no?
I veus els esquelets i les coses,
però allò,
viu, en viu,
i aquí em sembla una contradicció,
però no ho és, no?
A veure, jo no soc molt opressiva,
i jo, quan vaig a entrar allà,
dic, bueno, tampoc.
I sí, i feia cosa o què?
Home, a veure,
tu pensa que baixes
a unes galeries baixes,
soterrànies,
passes pel costat de les cel·les,
on t'expliquen
que allà s'assecaven els cadàvers,
perquè ells, doncs...
Com la pasta,
la que els posaven a assecar allà.
Bueno, va, sí,
com la pasta,
això mateix, no?
I després, una vegada,
amb les seves millors indumentàries,
els morts, evidentment,
una vegada ja se'ls vestia,
i se col·loquen pels passadissos,
aquests muntats també,
de manera claustral.
en quadrat, d'acord, no?
I és un darrere a l'altre,
un darrere a l'altre.
I veus un soldat vestit allà,
veus el caputxí també, etcètera, etcètera.
Però que estan com mumificats
pel pas del temps?
A veure, no, la majoria,
la majoria que estan, diguéssim,
a les galeries centrals,
és l'escalet vestit, d'acord?
El que veus és la cara, per exemple,
és la calavera.
Quina gràcia que té això, de posar-la, ja veus.
Però és que després hi ha la baby girl,
que és una imatge que se te queda molt.
Què és això?
Doncs en una de les criptes,
encara que es va tancar anteriorment,
es va tancar la cripta dels caputxins
per enterrar,
per exposar els cadàvers,
doncs van l'any 1920 i així,
es va fer una...
ara no em s'ho dirà el nom,
un embalsament, d'acord?
I a una nena molt petita que va morir.
I la veus allà, que està dins l'atagut,
i és com si estigués viva.
I allà la posen.
I allà, allà.
Viva.
O sigui, no ha passat res mai.
Doncs Imma, molt morbós, molt morbós,
però jo no sé si hi haurà cua per entrar-hi,
però deu haver-hi molta gent que ho va veure,
aquest tipus de coses.
i tots els llocs més visitats.
Després d'una caminada com aquesta,
què mengem?
Què ens recomanes?
Home, si tenim,
simplement per fer una mica,
jo amb un ristret,
amb un cafè i un gelat,
i en tenim dos.
Ja, i vinga, cap al vaixell,
que ja s'ho parlem bé.
I si no, quan passem pel mercat,
penseu que hi ha moltes...
el que serien les botifarres nostres,
que ells també ho utilitzen
per un refrigeri que fan,
amb pa,
que és com una botifarra dins de pa.
Sí, sí, pa amb botifarra,
el que faríem aquí igual.
Una mica més greixós, però ja està.
Jo m'he quedat amb moltes ganes,
de moltes coses.
Em creu, eh, o sense,
jo crec que la Imma ha de tornar
per parlar de Palermo i de Sicília en general.
Un plaer, com sempre, Imma,
conversar amb tu, de veritat.
Gràcies per venir a la ràdio.
I també gràcies, Pep, bon dia.