Ara són dos quarts d'una del migdia,
quatre minuts des de la Diputació de Tarragona.
Ja l'any passat vam començar a fer un ascens
als pics més alts del món a través de la mirada
i l'experiència de tot un seguit de persones
que han viscut gaire bé a la muntanya.
A partir de demà, la Diputació de Tarragona
acull una exposició fotogràfica sobre el descobriment de l'Antàrtida,
activitats que també s'emmarquen en el segon cicle
de conferències de muntanya que se celebra al llarg de tot aquest mes de març
amb noms realment importants i destacats del món del muntanyisme.
Ens acompanya Pau Sales, és el coordinador del cicle
i president del Club Excursionista.
Cadós, Pau Sales, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut.
T'explicarem primer que tot contextualitzarem, tot plegat,
i després anirem donant a cadascuna de les activitats
perquè ho deiem ara i quan pronunciem determinats noms
veuran de la importància i transcendència del cicle.
L'any passat, vostès mateixos, que hi van posar molta passió i molta voluntat,
es van quedar sorpresos de l'èxit que va tenir el primer cicle.
Sí, realment va ser així.
Costa, tot i siguent tarragonir,
reconèixer que a Tarragona li falta una mica d'empenta
amb els actes culturals i socials.
Però tot i així vam omplir el Palau.
Prova d'això és que el president de la Diputació,
l'entitat territorial està contentíssima,
ens ha recolzat aquesta vegada i suposo que ho farà amb de més.
hem creat aquest segon cicle
i esperem consolidar a Tarragona un cicle de conferències de muntanya
amb una entitat que no té res a veure,
que jo diria que un dels missatges com a president del club
és fer un Portes Obertes de la Diputació,
un edifici emblemàtic molt ben rehabilitat,
que qui no el coneix realment quan entra queda sorprès.
i aquesta era una de les missions.
I amb una temàtica no gaire acostumada dintre d'un ens administratiu,
doncs posar l'esport allà dins, no?
O sigui, crec que és molt interessant.
Home, i a més posar l'esport i posar aquests paisatges magnífics
de l'Àrtic i l'Antàrtic,
perquè justament aquests territoris són els protagonistes de l'exposició.
Sí, aquest any hem volgut trencar, no seguim a Himalaya,
que de fet pel muntanyeng és el màxim de les muntanyes,
hem volgut trencar una mica i posar l'Àrtic-Antàrtic.
Jo recordo fa uns anys que vaig visitar a Oslo,
precisament un museu que, curiosament, hi ha dintre un barco.
Es diu el Fram.
El Fram va ser el pioner de l'exploració dels pols.
i després de decidir de reconstruir-lo,
després van fer l'edifici.
I és curiós perquè, potser és únic al món,
però hi ha una exposició, entres al barco,
el vas recorrent, veus els camarots dels expedicionaris
i et van explicant d'una manera molt didàctica
la conquesta dels pols.
És verdaderament apassionant.
I aleshores veus el camarot d'Escot,
i una cosa molt curiosa que em va sorprendre
és que està en anglès, com és natural, en francès,
i en castellà, l'explicació.
És curiós perquè a vegades quan vas pel món en castellà...
Arreu ja.
No hi ha gairebé res.
Jo no sé, però és una sensació que em dona
que els éssers humans som tan extrems en tot
que sempre ens ha apassionat molt.
O el desert o aquests espais glaçats.
Exerceixen una fascinació sobre l'ésser humà.
La solitud.
Es posa que són la solitud i aquestes dimensions tan grans, no?
I el difícil, no?
És com l'Eberets, no?
L'Eberets, per molt que evolucioni la humanitat,
aconseguir arribar a l'Eberets és el teu propi esforç.
O sigui, han arribat amb trekking, han arribat pagant un dineral,
però la persona...
I a qui li han pujat en helicòpter?
No, no, no han pujat mai un helicòpter.
No, però que els han deixat apropet, no?
No, no, no, no, han de... poden arribar fins al Camp Base.
Al Camp Base, sí.
5.000 escats.
A partir de Camp Base és el propi esforç.
El pujaran, l'estiraran, però realment ho ha d'aguantar.
Jo he arribat fins al Camp Base fa dos anys de l'Eberets
i es necessita estar molt ben preparat.
O sigui que la preparació física és imprescindible.
Ara, després, potser t'ajuden.
Crec que fa un parell d'anys un helicòpter va sobrevolar l'Eberets
amb un personatge que realment és mític.
Va ser un aventurer perquè en aquesta alçada és impossible aguantar els vents
ni per la falta d'oxigen que s'aguanti un helicòpter.
Era fabricat per la NASA i diuen que va tocar amb un patí el cim de l'Eberets.
Però és un cas extraordinari.
I van veure que realment, i ells ho saben, són conscients,
que un helicòpter mai podrà pujar a aquesta alçada,
no podrà arribar a rescatar mai cap persona.
Per això va ser tan polèntic.
Hi haurà gent que recordarà que l'any passat crec que era,
s'estava morint un expedicionari molt a prop de l'Eberets,
la gent passava, parlava amb ell, però tristament és així.
A partir dels 7.000 metres és la zona de la mort.
Tothom ha d'assumir el seu repte.
i no pot posar en perill, ni el poden ajudar, ni pot ajudar ningú.
És un risc individual que has d'assumir individualment.
Sí, és difícil d'entendre, però és així.
Clar, parlar de...
Va, el cicle de conferències de muntanya.
Clar, és que si parlem de muntanya estem parlant de persones,
estem parlant de natura, estem parlant d'esforç personal,
estem parlant de paisatge, de diferents cultures del món.
Parlar de la muntanya és parlar de moltes coses que aglutin a les persones.
Exacte.
Això és un dels missatges que porta l'exposició que s'inaugurarà
al Palau Bufarull de Reus el dia 24,
que de fet és la vida d'Òscar Cadillac,
ell no ha pogut estar aquí avui present perquè està donant classes al Pirineu,
però és part molt important també del cicle,
és el sotpresident del Club Alpí i el fundador.
Però realment és això, no?
És una vivència.
Dintre d'aquesta exposició de la vida de l'Òscar o de les muntanyes,
surten les muntanyes, surt el paisatge, surt la gent,
surt la geografia, surt el contacte humà, surt el medi ambient.
És que, de fet, és tot allò de la nostra vida que ens envolta.
Clar, aquesta presència i aquesta trajectòria vital,
perquè no deixa de ser vital d'Òscar Cadillac,
que es donarà a citar el Palau Bufarull,
però si tornem a la ciutat de Tarragona,
tenim aquesta exposició, l'Aventura Antàrtida, 1897-1913.
Dins del tríptic hi ha uns paisatges que dius,
si això és el tríptic i és una fotografia petiteta,
que no serà el que podem veure allà, no?
Sí.
És l'exposició que...
És obra de l'obra social Caixa Sabadell
i de la fundació del Festival de Cinema de la Muntanya de Torelló.
És sobre l'aventura antàrtica i són fotografies molt punyents
tretes del Museu Nacional de la Muntanya de Turí italiana,
que realment es veu com van lluitar aquesta gent
per poder arribar amb el mític Pol Honor i Pol Sur.
La majoria de vostès i servidora mai assoliran una aventura com aquesta,
mai hauran viscut aventures com la de Jerónimo López o Ramon Larramendi,
però per això estan ells, per viure-les per nosaltres
i venir aquí a explicar-les, no?
I és el que faran.
Exacte.
Noms importantíssims.
El dijous ve Jerónimo López,
és un catedràtic de la Universitat Politècnica de Madrid,
és un professor geòleg
i està reconegut internacionalment.
Ell ve a exposar les seves teories del canvi climàtic.
Crec, i no em vull equivocar,
que ell defensa que realment està passant això,
s'estan funint els gels i la repercussió que tindrà.
I aquí estem en una discursió.
Hi ha gent que diu que sí,
hi ha gent que nosaltres diuen que sí.
Tenim molts corrents de pensament en això, sí.
Però, bueno, per exemple, pensar del canvi climàtic
amb la neu que tenim al Pirineu en guany,
doncs t'adiran no, és un cicle,
i per tant t'estàs equivocant.
Però realment l'atmòsfera s'està...
estem contaminant,
i nosaltres a Terroa no ho sabem ben prou,
el cel s'està ennegrint una mica,
i realment estem destruint una mica el nostre planeta.
S'ha de lluitar per aconseguir
que no es faci d'aquesta manera.
Li hem de treure brillo al món, eh?
Quan traiem la pau s'hem de començar a defragar
amb un drap aviam si el traiem a aquest brillo
que hipotèticament teníem feia uns anys.
Ramon Larremendi serà el convidat el dijous dia 19
a la primera travessa de l'Antàrtida
amb el catamarà polar.
A banda de la presència de Ramon Larremendi,
que ja és molt,
a mi m'agradaria, lògicament,
que en tot cas el Pau fes els honors d'explicar
el que tindreu allà a la sala.
Perquè jo tinc aquí una fotografia d'un dibuix
i jo m'estimo més que ho expliqui.
Bé, realment ens ha costat...
Els funcionaris i treballadors de la Diputació
han passat dies muntant el catamarà
i pobres no han tingut l'ajuda de l'Arremendi.
Es diu el catamarà polar o trineu l'Arremendi
el va inventar ell.
El va inventar ell i va ser un repte.
És un puzzle d'uns patins,
com uns esquís que tenen 5 metres de llarg.
I tenim aquí davant un dibuix i es...
Sí, es veu perfectament.
I llavors amb uns travessers.
Clar, aquests travessers...
Això va ser una aposta...
Ell tenia la idea de fer un invent
per poder creuar l'Antàrtida,
però més ràpida que a peu,
o amb gossos, no?
I tenia la idea,
va inventar aquest catamarà
propulsat per una cometa,
per una gran cometa,
que amb unes cordes
guiades des del davant,
que diu, segons diu ell,
diu que...
és tan fàcil com conduir un cavall
i és un gran estel.
Aprofitant els vents?
Aprofitant els vents.
Diu que va aconseguir velocitats
de més de 60-70 quilòmetres per hora,
però, clar,
amb un pes de 900 quilos.
Perquè aquí té com un habitacle.
Hi ha un habitacle,
una tenda de campanya,
lligada amb aquesta espècie de trineu grandiós,
el trineu pesa 90 quilos,
però és que tot l'invent pesa 900 quilos,
perquè hi anaven tres persones,
va estar sis mesos fent 4.500 quilòmetres pel gel
i sense cap classe de recolzament ni habitualment.
El portava,
tots els que viurem el portava ell.
Llavors ell,
per inventar-se això,
va agafar
i es va fixar
amb els trineus dels inuits,
o sigui dels esquimals,
i va copiar el sistema de nusos
de lligar les fustes
i el sistema com estaven tallats.
Efectivament,
amb tota estructura,
tothom sap o adivina
que una estructura rígida
no pot ser en un pont,
si tot estigués rígid,
es trencaria.
Té que tindre les juntes de dilatació,
aquelles que molesten tant
quan passes per un port que fa croc-croc,
perquè ell hi respira,
diuen els tècnics.
Doncs això també tenia que respirar.
Llavors els nusos,
doncs encara que tu l'anusis fort,
doncs té un moviment.
I aquest moviment el va salvar.
Devia anar reapretant, suposo,
però això va ser la salvació.
Va aconseguir la seva il·lusió,
que gràcies al filo de l'impossible
va ser un repte,
el van recolzar
i va aconseguir
aquesta aventura d'admiració mundial.
Va poder arribar
al punt més difícil accés
del continent antàrtic,
que es diu el pol sur
de la inaccessibilitat.
Curiosament diuen
que és el lloc
on totes les direccions
és el sud.
És que mai és el nord.
Mai és el nord.
És increïble, eh?
Estàs al pol nord,
estàs al cendre
i clar, tot és sud.
Si et senyalis la bruixa
o alguna cosa
que estàs al nord,
no estaries al nord.
Diu que va estar sis mesos,
que va anar de Groenlàndia
fins a Alaska.
Sí, sí.
A sis mesos.
I autònomament,
perquè com vostè ve deia,
doncs jo m'imagino
que allà no...
És que clar,
quan no ens imaginem
fer una trajectòria
de sis mesos
com al nostre territori,
però és que això és
glaç, gel,
és un desert realment.
Simplement el vent
amb una...
amb aquest estel,
aquesta cometa,
que tenia,
es veu que en tenien diverses,
i anava des dels cinc metres quadrats
fins als 60 metres quadrats.
que aquesta es considera
la cometa o l'estel
més gran del món.
O sigui,
es veu que inclús
confeccionar-lo
i crear-lo
i dissenyar-lo
és dificilíssim,
és una cosa única,
no?
O sigui que realment
és un invent
però per admirar.
L'estel no es pot
instal·lar a la Diputació
per raons òbvies,
ara que el Pau
ens deia
per les seves dimensions
i tot plegat,
però el que és
el catamaran aquest,
sí?
El catamaran
està físicament allà,
hem intentat
reconstruir-lo com està,
i també hi ha
un trineu de gossos
que llavors es pot veure
que realment
ell l'ha utilitzat
per les seves aventures
i perquè va fer
una expedició
que es diu
Circumpolar
que va fer
14.000 quilòmetres
amb trineu
i amb caiac,
amb gossos
i amb un caiac,
amb una canoa.
I aquest caiac
també està a la Diputació,
el trineu
també està a la Diputació
i el caiac
que és increïble
perquè és artesà,
està fet
pels inuïts,
pels esquimals,
amb pell
d'animals
i amb estructura
de fustes
esquimals,
o sigui,
realment val la pena
veure-ho.
A més,
són estris
que són
absolutament utilitaris
perquè els pobladors
d'aquesta zona
s'adapten al medi
i tota la vida
han viscut allà,
per tant,
nosaltres ja podem anar
amb la nostra fibra de vidre
que no teniu res a pelar,
són ells els que realment
saben fer.
Realment sí,
es veu
que va ser
un dels èxits
del caiac
aquest de la canoa
està fet
amb el propi material
aclimatat
dels animals
del país.
A veure,
jo entenc
que moltes persones
que estan lligades
al món del muntanyisme
els hi pot atreure,
però tal com l'heu programat
heu tingut
l'habilitat
de treure
també el públic
en general
perquè aquí
no es queda
amb Adalit
a vegades
amb els documentals
de la televisió
veient aquestes gestes,
no?
Doncs el fet
de tenir els seus protagonistes
aquí a Tarragona
és un luxe.
Jo diria que sí,
esperem omplir
el Palau de la Diputació,
a més jo crec
que té un missatge
a part del Montanyeng
i de l'Aventurer
que ja sempre
doncs aquest
el tenim fixe,
tot el que és
el canvi climàtic
el Jerónimo López
pot ser molt atractiu,
han fet difusió
a la universitat,
ell ja ha vingut
a la universitat,
el coneixen
i crec que realment
molt cultural,
molt universitat,
molt de Tarragona
que també tenim
les nostres inquietuds,
comptem amb ells.
Doncs és el segon cicle
de conferències
de muntanya,
va haver-hi un primer
lògicament
i tot apunta
que segur que hi haurà
un tercer
perquè amb aquest programa
aquí s'hi pot resistir.
Pausal és coordinador
del cicle,
president del Club Excursionisme
Cadors,
enhorabona de veritat
per la iniciativa
i gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies a vosaltres
per la difusió.
Adéu-siau,
bon dia.