Faltant dos minuts per arribar al punt horari
de tres quarts d'onze del matí.
Estem en directe en aquesta quarta hora del matí
de Tarragona Ràdio, ara amb altres qüestions
d'interès i d'actualitat i amb altres convidats.
Ara volem parlar del centre comercial
La T de Tarragona
i de l'associació Botiguers de Tarragona,
que aquest vespre celebren, organitzen
el sopar anual.
I aprofitant avui, precisament,
aquesta data, aquesta celebració,
hem convidat el president
de La T de Tarragona,
o el que es coneix més popularment
com la Via T, el senyor Joan Anton,
per comentar aquests aspectes
de celebració i altres temes que interessen
el sector del petit comerç
de la nostra ciutat.
Senyor Anton, molt bon dia.
Organitzen el sopar conjuntament
la Via T, o el centre comercial
La T de Tarragona i els Botiguers de Tarragona
i amb la presència, per cert, també
en el sopar d'aquest vespre
d'autoritats i d'altres persones relacionades
amb el món del petit comerç a nivell de tot Catalunya, no?
Sí, a veure, estem contents
pel recolzament que ens donen les institucions,
ja no tan sols locals,
perquè tenim la presència
de l'Ajuntament,
tenim la presència de la Diputació,
que vindrà a representar per en Joan Arejo,
perquè ara acabo de parlar
justament amb el president de la Diputació,
que no pot venir,
i tenim la presència de la Generalitat,
tenim el delegat de Comerç,
la Cambra de Comerç,
és a dir,
totes les institucions locals
les tenim assegurades,
però, a més a més,
doncs ens ve, per exemple,
el president de l'Unió de Botiguers de Reus,
que encara que hi ha gent
que allò de Reus-Tarragona
li pica una mica,
perquè jo crec que és una cosa
totalment de modè,
i per tant hi ha molt bona relació,
a més a més és el president
de la Confederació,
el president local
de la Confederació de Comerç de Catalunya,
ens ve el senyor Miquel Àngel Fraile,
que és un personatge, doncs,
prou conegut,
perquè és el secretari general
de la Confederació de Comerç de Catalunya,
i a més a més de l'Espanyola,
i per tant,
jo creiem que la representació
està ben assegurada,
a part de tot ens ve també,
a nivell de relacionar-se amb el comerç
i de preveure les implicacions
que ara venen de festes de Nadal,
la delinqüència al carrer, etcètera,
doncs es ve el cap de la Guàrdia Urbana,
el sergent de Guàrdia Urbana de proximitat,
ens ve el cap de la zona
dels Mossos d'Esquadra,
i el cap de la zona del Terronest,
els Mossos d'Esquadra.
Déu-n'hi-do.
Per tant, crec que tenim pesos forts
per poder dur a terme un bon sopar.
L'objectiu de la trobada té,
és a dir,
té alguna finalitat més enllà
de trobar-se al sector comercial
del petit comerç de Tarraona?
A veure, per nosaltres,
és un element tradicional
que un cop a l'any,
cap a finals d'any,
octubre, novembre,
fem una trobada d'aquest tipus.
Llavors, què pretenem?
Aquesta trobada pretenem
que el propi comerciant es relacioni,
però, a més a més,
tenim la finalitat d'agrair
a les institucions
el suport que ens donen
i precisament posar de rellevància
la bona sintonia
que tenim amb tots els estaments
polítics o policials
o que ens puguin afectar
dintre de la ciutat.
Ja que ha anomenat la presència
d'aquests responsables policials
de la Guàrdia Urbana
i dels Mossos d'Esquadra
en el sopar,
és un tema,
la inseguretat ciutadana,
que els preocupa especialment?
Ens preocupa perquè
no és que sigui excessivament greu,
jo crec que és a Tarragona
la ciutat prou tranquil·la,
el que passa és que hi ha
un robatori de baix nivell,
per entendre'ns,
o de furt més que robatori.
Vull dir,
la paraula concreta és això,
és un furt,
vull dir,
que t'entri un individu
corrents dintre d'una botiga
i s'emporti una peça d'ara
i surti corrents,
doncs, a veure,
no és greu
en el sentit de delicte
o que les persones
puguin patir ferides
o malestar,
però sí que és important
per la botiga
perquè quan t'enten quatre
en una setmana
llavors crea un problema
i com que tal com està
establert la llei
fins a 400 euros
no passa res,
clar,
vull dir,
jo crec que com a mínim
haurien de sumar
els 400,
més 400,
més 400,
fins a arribar els que siguin,
però clar,
si cada acte que fas dolent
de 400 euros
no et representa res,
n'hi pots fer mil a l'any
i no passa res
i això jo crec
que hem de començar
a pensar que en aquest país
se'ns estan anant
a les mans
algunes coses
i aquestes coses jo crec
que s'ha de començar
a treballar
amb les lleis
perquè no es pot
ni donar la culpa al jutge
perquè el jutge
l'únic que fa
és aplicar una llei,
vull dir,
no la inventa,
per tant,
la policia tampoc
no té la culpa
perquè fa la seva feina,
llavors jo crec
que aquí tenim
un problema de lleis,
un problema
que el Congrés
dels Diputats
té que començar
a pensar
en què la situació
canvia
i no anar
com habitualment
com a remolque
de la situació
sinó que s'ha d'avançar
la situació.
Han notat un augment
d'aquests petits actes
electius,
d'aquests furts
en les últimes setmanes
o mesos,
potser perquè ja vivim
en aquest context
de crisi econòmica?
Sí,
però també
s'ha de dir
que n'hi ha molts
d'habituals,
és a dir,
molts que quan els veus
entrar ja saps
qui són,
això és el greu,
o sigui que
no és que hagi vingut
una banda de fora,
pot venir una banda
més o menys de fora,
un dia he rebentat
quatre persianes,
però
el furt aquest habitual
de l'individu
que pren una cartera
al mercadillo,
que entra en una botiga
i s'emporta una peça,
aquest és quasi,
quasi jo diria
un veí,
és conegut i tot.
Ara que li citava
el tema de la crisi,
pel que pugui tenir
d'afecte
en aquests petits actes
delictius
i ara que ens trobem
en la recta final de l'any,
davant de la campanya
més important,
de la campanya de Nadal,
de la qual també
parlarem de seguida,
com a centre comercial,
com a associació
de botiguers,
l'Aviaté,
com estan notant
la crisi?
S'està notant
i molt
o menys
del que es podia preveure
o més fins i tot
del que es pot pensar?
No,
jo crec que
comencem a tocar fons,
és a dir,
jo crec que aquest any
és l'últim any
de descens
o de recessió
per dir-ho d'alguna manera,
jo crec que ara
les coses
poc a poc
s'anirà arreglant,
evidentment seran lentes,
ningú espera
que hi hagi
una progressió ràpida
de sortida
de la crisi,
jo crec que anirà ben bé
per dos anys més
com a mínim.
Ara bé,
quan a vendes,
doncs home,
jo crec que ara
aquest any
estem estabilitzats
perquè ja no podíem
arribar potser
més avall.
la campanya de Nadal
creiem que serà
com la de l'any passat,
si fa o no fa.
Hi pot haver
algun sector
que tingui
un cert increment,
jo crec que els que
sempre amb això
tenen un cert avantatge
són l'agenda,
per exemple,
d'alimentació,
l'agenda de producte
necessari,
però el sector,
per exemple,
roba, calçat
i tot això,
doncs aquest
ho té més difícil
perquè el clima
no acompanya gens ni mica,
no hi ha necessitat
d'encara
poder anar amb roba
d'estiu,
vull dir,
és un desastre això.
Igual que per les pistes
de neu.
Llavors,
esclar,
això merma les possibilitats
perquè quan ens ho donem
en compte ja estem
damunt de les rebaixes.
Per tant,
no creuen que des d'aquest
punt de vista
pel sector de la moda
i del calçat,
de la confecció del calçat
sigui especialment positiva
la campanya de Nadal?
No,
jo crec que serà
si fa o no fa
com l'any passat.
Hi ha gent que
li agrada comprar-se roba
perquè venen festes,
perquè hi ha una motivació
i això continuarà funcionant
com habitualment.
Ara bé,
la peça de roba
que no et corre pressa
a comprar,
potser t'esperaràs
a les rebaixes
i això
arriba a ser un problema
al final
perquè, clar,
les botigues
sense marge comercial
evidentment
no poden subsistir.
El fil d'això últim
que diu,
han vist
els membres
del Centre Comercial
la T de Tarragona
el tancament
de negocis
en els últims mesos?
Han vist com
fins i tot associats
de l'entitat
deixaven córrer el negoci?
Associats nostres
pocs,
jo diria que
jo recordi
com a molt
un o dos.
Ara,
sí hem vist
tancaments
de tendes
a dintre del centre
comercial,
però també hem vist
apertures,
apertures
de coses noves,
per exemple,
no ho sé,
telefonia,
algunes franquícies,
alguna botiga
de producte
molt concret
així especial,
hem vist
un cert moviment
també,
vull dir,
no podem dir
que el comerç
estigui desapareixent
ni reduint-se,
està canviant,
bàsicament.
Hi ha un debat
que acostuma a sortir
cada any
i quan s'apropen
aquestes dates,
quan arriba la campanya
de Nadal,
que és la més important
de l'any,
que és el tema
dels festius oberts,
en què,
en fi,
l'administració,
en aquest cas,
el govern de la Generalitat,
permet l'obertura
d'uns determinats festius.
Quina postura
tenen vostès
davant d'això?
Nosaltres portem anys
insistint en la Generalitat,
el que passa
que la Generalitat
està condicionada
també d'alguna manera
per les grans superfícies
o els grans centres comercials
que volen més i més
i més dies d'apertura
i si poguessin
voldrien obrir tot l'any,
cosa que ja passa
amb alguna comunitat
com a Madrid,
però creiem
que el model
de comerç català
és el que a nosaltres
ens agrada,
és el comerç a proximitat,
és el tracte amb el client.
Llavors,
nosaltres portem anys
dient que
amb quatre dies festius
a l'any
és suficient,
és a dir,
dos per les rebaixes,
un estiu,
un hivern,
com a final
o com a principi
de rebaixes,
com es vulgui muntar,
això el sector
ha de dir
el que li agradi més
i després
un altre festiu
o dos
dintre de desembre
se'ns caiguin les dates
per la campanya
anar al reix.
Amb això
n'hi ha més que suficient,
tot l'altre s'obre,
s'obre
i la prova
és que el comerç
no obre,
per tant això
vol dir que s'obre
i obren les grans superfícies
perquè com que
no tenen cap respecte
pel treballador,
perquè tant els fa
que el treballador
no tingui vida familiar,
no faci festes diumenges,
si convé
li canvien la festa,
per un altre dia
i amb qualsevol cosa
d'aquest tipus,
això
la botiga tradicional
no ho fa,
o sigui,
té normalment
un personal
el que té
ben considerat,
el que la millor
fa anys que té,
que sap quina família té,
quina vida fa
i evidentment és una jugada,
fer-lo anar a treballar,
a més a més
és que sense profit,
per tant,
nosaltres creiem
que aquesta política
de capitalisme
estil americà
és totalment salvatge
i totalment irrespectuosa
pel treballador
i no oblidem
que l'autònom
és un treballador més,
no és un milionari
ni és una gran cadena
ni una gran banca,
és un pur treballador
en què a més a més
d'arriscar
el seu lloc de treball
arrisca els diners.
I de cara a aquest mes de desembre
quina recomanació
faran els seus associats
des del centre comercial
la té
de Tarragona?
Nosaltres hem decidit
no fer cap recomanació
i deixar que cadascú
faci el que cregui convenient
perquè
han fet sondejos
ho han preguntat
cada any
i evidentment
la gent
com a molt
vol obrir dos diumenges
hi ha algú
algú que ens diu
que sí que ell vol obrir
bueno, pues cobri
però que nosaltres
no podem recomanar
a tothom que obri
primera perquè no ens faran cas
per una raó molt simple
perquè cadascú
a casa seva
fa el que vol
i el negoci és el seu
llavors si ell creu
que no li és rentable
obrir quatre diumenges
al mes de desembre
o quatre festius
doncs nosaltres
no el podem obligar
que perdi diners
amb el seu negoci.
Una última qüestió
senyor Anton
de plena actualitat
i ja tenint en compte
la relació que té
el centre comercial
la té de Tarragona
amb la Cambra de Comerç
que és una de les impulsores
del canvi de nom
de l'aeroport
vostè és també
des d'un punt de vista
comercial
de comerç de Tarragona
creuen que seria bo
que l'aeroport
de les nostres comarques
s'identifiqués
amb el nom de Tarragona?
Mireu, jo ja fa anys
que em començo
a cansar d'aquest tema
i em canso d'aquest tema
però em canso
de la Universitat Rovira Virgili
i em canso
de l'estació del Camp
i em canso
de totes aquestes històries
o es posa solució
d'una vegada
o deixem-ho córrer.
Vull dir,
jo crec que el que és assenyat
és seguir una mica
les directrius internacionals
i on són
les directrius internacionals?
L'Associació Mundial
d'Aviació Civil
ho diu ben clar
què recomana?
Recomana
que els aeroports
tinguin dos noms
un
la situació referencial
perquè el viatger
sàpiga on va
és a dir, seria Barcelona
seria Tarragona
seria Londres
i un altre
el punt on està situat
l'aeroport
és a dir
tu vas a Frankfurt
i Frankfurt-Han
que està a 100 quilòmetres
i vas a Barcelona
i Barcelona al Prat
doncs Tarragona-Reus
seria el correcte
ara bé
que Reus es resisteixi
ho entenc
vull dir
porten molts anys
amb aquest nom
Reus a més a més
en aquest sentit
són molt agressius
i molt competitius
amb les seves pròpies coses
molt més que Tarragona
jo sempre he trobat
a faltar
tarragonisme
als propis tarragonins
crec que són
poc combatius
amb tot el que afecti
a Tarragona
i poc participatius
però és el que tenim
és a dir
que si resisteix Reus
doncs deixem córrer el debat
és que
no s'hi pot fer res
sense acord
aquest és el problema
o sigui
no és que sigui una decisió
del ministre
i digui
ara
ho vull canviar
no
no és així
si hi ha un consens
entre les dues ciutats
la direcció general
d'aviació civil
pot proposar
i fer el canvi
però si no hi ha acord
no hi ha res a fer
en fi
doncs comentant aquest aspecte
de l'actualitat dels últims dies
acabem aquesta conversa
avui amb el senyor Joan Anton
ell és el president
del centre comercial
la T de Tarragona
recordem que aquesta nit
la Via T
i l'associació Botiguers de Tarragona
organitzen el sopar anual
i aquesta ha estat
una bona excusa
avui
per comentar
diferents aspectes
de la situació
del petit comerç
senyor Anton
que vagi molt bé
el sopar d'aquesta nit
i fins la propera
gràcies
moltes gràcies a vosaltres
adeu-sia
bon dia