L'obra Converses amb la mama arriba aquest divendres al Teatre Metropol.
L'obra és una comèdia que té moltes altres coses més, molts més ingredients.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic a l'actor protagonista, de fet,
que és Miquel Jalaber, que comparteix escenaria amb Mercè Comas.
Miquel Jalaber, molt bon dia.
Molt bon dia.
Volíem parlar amb tu per mantenir una conversa perquè ens venia molt de gust,
perquè, de fet, promoció a la ciutat de Tarragona de l'obra no cal fer
perquè les entrades, ja t'ho dic, ara estan exhaurides fa dies.
Sí, m'ho han dit. Ho sabia.
No queda ni una.
Sí, sí, ja ho sé.
Bé, dic una mentida.
Em queden quatre, però les tinc jo i les regalaré als oients després de l'entrevista.
Escolta, t'anava a dir, què té aquesta obra que agrada tant d'entrada?
Clar, la Mercè i tu sou actors prou coneguts, prou veterans,
que teniu un públic incondicional,
però és que aquest text de Santiago Carlos Oves
sembla que està molt al dia, també, no?
Està molt al dia, està molt ben fet.
Ja, no ho sé, un moment quan vàrem fer la pel·lícula,
ja havia donat, havia arreglat el clau
i quan el Serant va ser la versió,
doncs encara, perquè ell va fer una versió teatral,
del que havia estat en la pel·lícula,
jo crec que encara ho va reir així una mica més.
Com et deus si digues?
És un bomonet.
A veure, una mica l'argument que es pot explicar perfectament.
tu ets un senyor allò benestant,
tu vius molt bé, tens uns cotxes, una casa, un de tot,
que molta gent ha tingut tot i fins ara,
i de cop i volta, doncs allò.
Que la riquesa és afímera, eh, Miquel?
I es pot perdre.
Exacte.
I tu la perds, no?
Jo la perds.
No solament la lliquesa econòmica,
els aspectes econòmics,
però sí que em passen moltes vegades,
aquests aspectes econòmics fan
que el no funcionar, doncs,
tromptollint una mica les coses.
Aleshores, jo vaig a demanar ajuda a la meva mare
i em trobi una sèrie de sorpreses
a la mira que vaig, que va avançant l'obra.
D'entrada trobes amb una mare una miqueta desconeguda.
Sí, sí.
Que ha canviat una mica de vida.
Sí, ja...
Sí, no és que sigui una frívola,
però sí, sí, una...
Una dona d'aquestes que té vuitat de d'un any,
però encara és jove, saps?
Amb la Mercè us coneixeu, fa temps.
Sí, no havíem treballat mai junts,
però sí que ens coneixíem feia de temps.
Mai havíeu treballat junts?
No, no, no.
És com estrany, no?
Una actriu i un actor com vosaltres dos,
veterans, grans, professionals, que no coincidíssiu?
El canvi és gran.
Ella feia unes coses i jo en feia unes altres.
I què tal treballar amb la Mercè?
La Mercè ha vingut moltes vegades a Tarragon a fer teatre.
Sí, sí, sí.
Jo no tant, suposo, però...
No, bé, estar amb la Mercè...
Jo crec que el paper li va molt bé.
l'ha agafat com ella, agafa les coses molt d'entusiasme i interès.
I bé, el problema és que ara té un personatge una mica més vell que el que és ella,
una mica, una mica, bastant.
Però, vaja, crec que se'n surt molt bé.
Miquel té molt d'humor, però té molta tendresa.
També té la seva part crítica, àcida, fins i tot, no?
Sí, sí.
És una comèdia, però és una comèdia negra.
i a partir que es comencen a destapar el tap de les essències o la caixa de Pandora,
doncs el que passa és que és tan senzill com una mare i un fill parlant de coses
i parlant realment de les coses que els afecten i que els canvien la vida,
els espatllen, els emburronen.
I a partir d'aquí és on surt tot, surt el carinyo, no l'odi, però sí l'impaciència,
les persones que s'estigen, però que es criten, diríem, no és que es cridin,
però es crida-se una mica perquè, clar, xoquen dues maneres d'entendre la vida
i, paradoxalment, doncs la mare és la més jove, diríem,
i jo, que sóc el fill, sóc el que està més cansat i més vell i més desenganyat.
Aleshores, hi ha un comentari que he sentit moltes vegades amb aquest espectacle
que és que la gent diu, home, és que comença i vas fent, i vas rient, i vas fent,
però no tens mai noció o idea o penses que al final et portaran allà on et porten.
I jo crec que aquest és un dels grans valors que té,
que et fa passar una bona estona rient, però també surts amb l'ànima remoguda, no?
És una cosa, jo penso que està molt bé.
Clar, pot haver-hi una certa, petita i discreta identificació del públic
amb els personatges, alguns, no?
Sí, no, el públic s'identifica molt amb els personatges,
no només amb els que surten, amb la meva mare i jo,
sinó amb els que són mentats i són els fills i tots els altres personatges
que no surten a l'escenari, però hi ha gent que els agradaria que sortissin.
Molt clar.
Miquel, tu ja estàs acostumat a treballar en teatres amb el pati de butaca es ple,
per tant no et sorprendrà aquí a Tarragona.
No sé si havies actuat al Metropol anteriorment.
Sí, sí, sí.
Per tant ja coneixes el teatre.
Sí, sí, sí.
Petitet però acollidor.
I el públic és molt agraït, el públic terrener, ja ho saps tu.
Sí, sí, sí.
Si has actuat aquí.
Doncs t'anirem a veure, tots els que ja tenen les entrades i quatre oients més,
perquè els regalarem ara quatre entrades per aquestes converses amb la mama.
Moltíssimes gràcies per atendre la nostra trucada.
Molt bon dia.
Gràcies a vosaltres i a tothom els que vingui.
Que seran molts.
I els que et quedin a fora també.
Gràcies, Miquel, bon dia.
A vosaltres.
Adéu-siau, adéu-siau.
Adéu-siau, adéu-siau.