El matí de Tarragona Ràdio.
Les 10 del matí i 11 minuts,
estem en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Deixem enrere fa uns minuts el temps de la tertulia,
una tertulia avui amb polítics tarragonins,
una tertulia en què hem parlat dels efectes de la crisi econòmica
i de qüestions relacionades amb la cultura.
I ara canviem absolutament de registre
perquè d'alguna manera volem anar de festa aquest matí de dijous,
perquè avui és un dia especial a l'àmbit universitari,
a la Rovira i Berzili, concretament al Campus Catalunya,
al Campus Centre, on, a més, des de fa pocs mesos
s'han incorporat els professors i estudiants de Lletres i Infermeria,
que cal afegir els estudiants ja històrics,
professors i estudiants històrics de la Facultat de Jurídiques,
que porten ja força anys en aquest intretemps de la ciutat.
Així que avui és un dia de festa.
L'activitat acadèmica, de fet, ha començat teòricament amb normalitat,
però a partir de les 11, segur que la majoria de classes i d'aules
es deixarà l'activitat acadèmica per demà divendres.
Hi ha moltes activitats programades i nosaltres ara compartirem
una bona estona d'aquesta quarta hora del programa
amb la gent que és la protagonista de la festa.
Anem, doncs, amb la unitat mòbil fins a la plaça del Campus,
una plaça a la qual, per cert, se li busca nom.
Tenim la unitat mòbil amb Joan Maria Bertran i Jordi Sorinyac.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia, Ricard.
La gent està de festa o està a classe encara?
Vaja, doncs jo crec que deu haver-hi molts professors
que troben a faltar els seus alumnes,
perquè, teòricament, les informacions que teníem
era que les classes es feien amb normalitat
com a mínim fins a les 11 del matí,
però podríem dir que el bar està ple de gom a gom,
o sigui que deu haver-hi en aquests moments
més d'una i més de dues aules buides.
El bar i la terrassa.
El bar i la terrassa, sobretot la terrassa,
perquè, vaja, avui, com ja hem comentat,
llueix un sol força agradable.
A més, ara la zona de la terrassa encara està en ombra,
a mesura que vagi avançant el dia,
doncs, de ben segur, un dels nostres convidats,
el Pere Navarro, que hi saludarem,
que és expert de ben segur en la terrassa
del bar del Campus Catalunya,
doncs, ens indica que d'aquí uns instants
ja estarem al sol, però al moment encara està a l'ombra
i la temperatura és més que agradable.
I l'ambient a la plaça, què hi ha ara mateix?
Doncs, mira, ara ja es hi ha el desenvolupament
de la primera de les activitats
que està prevista per aquest dia.
Després, pels vols a quarts d'onze,
les comentarem més àmpliament,
però, vaja, ara, de 10 a 11, bàsicament,
el futbol és el protagonista,
hi ha un futbol insalat,
on hi ha partides al llarg de tot el dia,
i hi ha un campionat organitzat entre alumnes
i crec que també entre alumnes i professors
i els primers partits s'estan disputant a hores d'ara,
també amb un camp de futbol improvisat
aquí a la plaça del Campus Catalunya,
en aquesta plaça que avui s'ha de rebatejar.
Molt bé, ja tens convidats?
Tenim convidats, efectivament,
al llarg d'aquesta hora passaran per aquesta terrassa,
nosaltres, de fet, estem instal·lats
en una de les taules d'aquesta terrassa,
al llarg d'aquesta hora passaran
diferents alumnes, diferents professors,
també parlarem d'aquest acrai,
aquesta nova biblioteca tan especial i tan important
que s'estan gestint en aquesta plaça,
però abans volem parlar amb responsables,
amb les diferents facultats,
de les diferents escoles
que es troben en aquest nou campus a Catalunya.
si ens permeteu l'expressió.
En primer terme, saludem el degat
de la Facultat de Ciències Jurídiques,
Antoni Jordà. Antoni, què tal, bon dia?
Hola, bon dia.
També ens acompanya el secretari
de la Facultat de Lletres, en Pere Navarro.
Pere, què tal, bon dia?
Hola, bon dia i bona hora.
Abans, no sé si m'equivocava,
et presentava com, o dèiem que ets un expert
en la terrassa del bar del campus,
no sé si m'he precipitat.
Sí, t'has precipitat,
aquí potser és la tercera vegada
en tres o quatre mesos que som aquí.
No hi ha massa temps, ja tampoc, per vindre,
i quan véns, aquí fora fa molt de sol,
s'està millor dintre.
D'aquí uns instants s'afegiran a aquesta tertulia
la Rosa Paricio,
que és una de les responsables
de l'escola d'infermeria,
però en primer terme, Antoni,
vaja, vosaltres sou, en certa manera,
els que heu rebut des de fa uns mesos
els alumnes que han anat arribant
en els últims mesos.
com a gat vells, podríem dir,
d'aquestes instal·lacions,
com ha anat una miqueta
aquest procés d'ampliació del campus?
Bé, molt bé,
el procés d'ampliació del campus
ha estat un procés molt esperat,
des de... ja feia gairebé dos cursos
que estàvem en obres
i que, per tant, doncs,
era important per la Facultat de Ciències Jurídiques
que aquestes obres acabessin bé
i que poguessin donar pas
a la incorporació de nous centres
amb professors, alumnes,
personal d'administració,
i configureixin el que és realment el campus,
que és el que tenim ara sobre la marxa
i, d'alguna manera,
aquesta festa que es fa avui
és per donar, d'alguna manera,
publicitat al fet
que ja hem arrencat a conviure com a campus
unes 3.000 persones,
que és el que habitualment, diàriament, estem aquí.
Déu-n'hi-do, eh?
Una comunitat universitària
que abans estava disgregada
en diferents punts de la ciutat,
es recordin,
l'Escola d'Infermeria a l'Avinguda Roma,
els alumnes de la Facultat de Lletres,
a l'edifici de Lletres,
a la plaça inferior del Tàrraco
i hi ha també els alumnes de comunicació
que s'haven instal·lats al seminari.
Pere, com ha estat aquest trasllat?
Us sentiu còmodes?
Us sentiu a gust ja
les setmanes que sou aquí,
a l'Avinguda Catalunya?
Jo només te puc parlar per mi,
perquè als altres hi ha opinions de tota mena.
Jo ja estic molt bé.
Un dels últims dies
que estàvem a la plaça inferior del Tàrraco,
algú em comentava,
bueno, i què?
No sents nostàlgia de deixar aquest a casa?
i, bueno, en aquells moments no em sentia ni gota de nostàlgia.
Jo allà hi vaig estudiar durant 5 anys,
hi vaig treballar durant 25 anys,
n'en tinc 50,
per tant, n'he passat 30 anys de la meva vida a la plaça inferior del Tàrraco.
i la veritat és que a hores d'ara,
que som al mes de maig,
cada dematí passo per pujar cap a la facultat nova
i no sento gens de nostàlgia.
No és que sigui cap menyspreu,
però allò era una casa que ja era molt belleta,
jo estic ara en una casa nova que tinc molta llum i molt d'espai
i la veritat no hi ha punt de comparació.
Ara parlarem de nostàlgies o no nostàlgies,
però deixa'm saludar la Rosa París,
que ja ha arribat,
una de les responsables de l'Escola d'Infermeria de la Universitat.
Rosa, què tal, bon dia?
Bon dia.
Vosaltres vau deixar les instal·lacions de l'Avinguda Roma,
veïns, en certa manera, de Tarragona Ràdio,
us heu desplaçat aquí.
Com ha anat el canvi?
El canvi ha anat molt bé.
Nosaltres portem una tradició
que sempre hem estat sols.
Primer al costat del Joan XXIII, de l'hospital,
després a l'Avinguda Roma,
i ara els alumnes i nosaltres estem contents
de poder estar en un campus,
de poder estar en un ambient més universitari.
Els alumnes jo crec que s'han adaptat bé,
i nosaltres també.
Vull dir, no tenim nostàlgia,
com diu el Pere, de l'ho passat.
independent de nostàlgies o no nostàlgies,
hi ha un fet que crec que és evident,
que és que les instal·lacions
han millorat de forma inevitable,
no només amb qüestions d'obra,
que tots coneixíem més o menys les mancances
de l'edifici de la plaça Imperial Tàrraco,
però la qualitat de les instal·lacions,
vaja, de tot el material que necessitava
de l'escola d'infermeria,
els nous estudis i els nous platós,
per exemple, que s'han habilitat
pels estudiants de periodisme,
en tot això s'ha donat un salt endavant evidentíssim.
Sí, de totes maneres,
com que som tan perapunyetes,
doncs sempre hi trobem alguna pega, no?
Sigues perapunyetes,
quines pegues es trobes?
Bé, ja em dic Pere,
però no em dic perapunyetes,
em dic Pere Navarro.
Per algú pot semblar que són punyetes,
però per d'altres no, per exemple,
els lavabos no tenen finestres,
com a mínim els lavabos dels professors,
els dels alumnes encara no hi ha anat,
però no hi ha finestres,
i esclar, això al dia que la ventilació no funciona,
no hi pots entrar.
Una altra cosa,
ara tenim pràcticament totes les aules
equipades amb tota la tecnologia moderna,
llevat de les de la cinquena planta,
que no n'hi ha.
Són portàtils i les has de portar tu.
Però a les que hi ha la pantalleta
per poder fer projeccions i tal i tal,
doncs resulta que allà on hi ha la pantalla
hi ha la sortida de l'aire condicionat,
i quan funciona l'aire la pantalla es belluga.
O sigui que els senyors arquitectes
que van muntar i jo
podien saber d'arquitectura molt,
però de fer classe poc.
No gens, me'n penso.
Rosa, a l'escola d'infermeria
també es produeixen aquestes situacions estranyes
fins a cert punt còmiques
o de moment tot està al seu lloc?
Nosaltres, bé, el que ell ha comentat
es produeix a totes les aules,
per tant nosaltres també ho patim.
Però a nivell d'aules de demostracions,
aquí, que és una mica el més particular d'infermeria,
aquí en tenim una menys de les quines teníem allà,
amb quant a metres quadrats més o menys tenim el mateix,
i ens hem d'acabar d'adaptar a l'espai,
però en principis també.
I el fet, com comentava abans l'Antoni,
que ara en aquest campus es congreguin
3.000 alumnes de facultats diferents,
que sigui conjuntament amb el de Sassalades,
tot i que aquest és encara més concentrat
el gran campus que ja té actualment
la Universitat Torroviro i Virgili.
Com ho veieu?
Creieu que això fa més universitat,
en certa manera,
tenir tots alumnes de diferents centres
congregats en un mateix espai?
És positiu o és indiferent?
Com ho valoreu des de la vostra experiència com a docents?
És positiu si s'aprofiten totes les avantatges
i totes les possibilitats que dona el conviure professors i alumnes
de diferents àmbits científics.
És positiu si hi ha una interrelació a l'hora d'organitzar activitats,
a l'hora d'aprofitar els recursos,
a l'hora de compartir alguns àmbits de treball
que poden ser coincidents en alguns aspectes.
No ho serà pas si convivim cívicament,
civilitzadament,
però cadascú anem pensant i treballant en el nostre ritme
com si no existissin els del costat.
Jo crec que en aquest sentit tot està per fer.
És una experiència que dins de la pròpia Universitat Torroviro i Virgili
és pionera,
perquè l'organització de campus com a tal
és la primera vegada que la fem,
que es fa aquí, en aquest campus Catalunya,
que per tant necessitem uns quants anys de rodatge
per poder veure realment totes les possibilitats que això dona.
Però en principi,
més enllà de la pròpia ubicació física
o de l'espai que s'ocupa,
jo crec que les possibilitats són prou àmplies
i estan d'alguna manera a les nostres mans.
Si s'entén aplaudiments a fons
és que crec que hi ha hagut un gol espectacular,
no sé si tant com el diner s'hi a la nit,
però vaja, hi havia força rebombori.
Pere, sobre aquesta qüestió,
hem d'aprendre a conviure tots plegats
hem de fer un curs intensiu de convivència
entre alumnes i comunitat docent de diferents facultats?
Jo em penso que serà el dia a dia
el fet que ens ajudarà a prendre consciència
d'allà on som i del que som.
Igual que et deia abans per la qüestió dels espais,
jo només te puc parlar per boca meva.
Aquesta experiència que hem fet ara,
aquest mes o mes i mig que portem organitzant la festa,
doncs per mi ha sigut una experiència molt positiva.
Els demanen la cadira, no, no s'ha acabat, eh?
Pots agafar-la, pots agafar-la, sí, sí.
És que aquí ja saben que en els bars,
hi ha aquest dos d'una excepció,
les cadires volen.
El fet d'organitzar la festa d'avui,
doncs a mi m'ha portat a conèixer gent
de l'Escola d'Infermeria i gent de la Facultat de Dret
que abans potser havia vist per Tarragona,
els havia vist, però no hi havia parlat mai.
I això, jo estic molt content d'aquesta experiència
i crec que per a mi és molt positiu
i suposo que per a ells també serà igual.
doncs a nivell de tot el professorat,
a nivell de pas i a nivell d'alumnat,
se'ns ha de donar temps.
Rosa.
Sí, jo penso igual que el Pere.
Vull dir, a mi la festa, en un principi,
jurídiques, aquesta festa ja l'ha fet altres anys,
d'alguna manera la Laura era la portaveu
una mica de tota la festa.
Ens referim, disculpa, la Laura Román,
professora de Ciències Jurídiques, de què s'ha quedat?
I no ho ha deixat la cadira, ara què li hem vingut a agafar?
Doncs la Laura era una mica de...
Nosaltres ho fèiem així, no?
I hem seguit una mica això.
Jo al principi em feien por coses,
vull dir, tenia, doncs a dir, molts alumnes...
Puc preguntar quines coses et fèiem? Tamor?
Tamor.
El concert de la nit, el futbol...
No, no, que no hi ha cap problema,
i després, doncs, amb el Joan Rufí,
que és el cap de conserges d'aquí,
ho hem fet cada any.
i a mida que hem anat organitzant la festa,
com diu el Pere, ens hem anat coneixent,
hem anat parlant dels pros i els contres,
jo penso que serà una festa molt maca,
i a més a més, sí,
hem après a conviure,
hem après a...
i hem d'aprendre molt més,
a conviure i a compartir moltes coses.
I a treballar, i a treballar junts.
Després repassarem exhaustivament el programa d'actes.
Per cert, com li hem de dir a aquesta plaça?
Perquè crec que s'ha obert una mena de concurs
entre tota la comunitat universitària per batejar-la.
No sé si...
Vaja, coincidim una miqueta amb aquesta celebració,
amb aquesta inauguració oficial i oficiosa.
l'hem de batejar,
quines propostes han sortit damunt de la taula.
Antoni, a veure, com ha funcionat aquest procés?
Bé, aquest va ser un procés...
Ha estat un procés participatiu,
una mica sorprenent,
perquè hi ha hagut un allau,
gairebé podríem dir,
de propostes de professors i d'alumnes
i de personal d'administració,
que anaven durant les últimes setmanes proposant noms.
De fet, aquesta plaça,
antiga plaça d'armes de les casernes que hi havia aquí,
doncs van pensar que era interessant donar-li un nom,
batejar-la per simbolitzar l'inici de l'activitat del campus
i després de la recol·lecció,
podríem dir,
totes aquestes propostes,
es va fer una tria per part d'una comissió
que era la que portava aquest tema
i aquestes propostes van passar a ser valorades
pels de Gans i directora del centre
i avui a les 8 es desvetllarà el nom elegit,
que encara no puc fer públic, evidentment.
És obvi, no et demanaré que desvellis el nom,
però sí que ens podries enumerar algunes de les propostes
de les finalistes i de les no finalistes
que suposo que potser són més divertides, fins i tot.
Bé, les propostes han anat molt des de noms molt clàssics
o molt típics, com plaça gran, plaça major,
el pati, o noms de places ja amb noms i cognoms,
alguns líders polítics,
algunes persones o personalitats de la cultura,
plaça de les cultures, plaça de la sabidoria, etc.
Doncs de tot tipus.
De fet, per exemple, per posar-ne en línia,
se m'ha acut la plaça principal de la Universitat Autònoma de Barcelona,
es diu plaça cívica, que podria ser una de les...
Sí, sí, sí.
D'alguna manera...
Això és l'alarma, digues.
Sí, sí, això que sona.
Vaja, és que estem escoltant els sorolls, vaja,
d'una universitat en el seu dia a dia.
Abans hem sentit el soroll d'una pilotada
que no ha impactat al cap de la Rosa París de Miracle,
la ben segur que n'acabarem rebent alguna,
i això que senten a la fons és l'alarma d'emergències,
però en principi no hem concedit cap emergència.
Ara ja s'ha acabat, ja s'ha acabat.
Pere, quins noms has proposat tu per rebatejar aquesta plaça?
Jo? Cap.
Cap.
No li hem de dir.
Perquè això era un concurs,
havies de votar amb una urna,
a més a més hi havia un registre molt rigorós,
t'apuntaven amb un número,
perquè a més a més el nom de la plaça que...
La persona que ha proposat aquest nom tindrà un premi.
I jo doncs ja no hi he participat en aquest concurs,
ja feia massa coses, ja no hi podia participar.
Alguna idea fora de concurs, però?
La idea és que vingueu a les vuit de la tarda altra vegada i ho sabreu.
Exacte, sí.
Sí, a les vuit de la tarda descobrirem el nom de la plaça.
A les vuit de la tarda doncs descobrirem el nom de la plaça,
que per cert, s'han parlat abans amb alguns alumnes,
i troben a falta, diuen que la plaça està molt bé,
i que hi ha molt ambient, tornava a faltar una mica de gespa.
També hi ha anat més que seria una mica la perdició,
perquè el risc de saltar-se classes
amb un ambient més càlid i més verd encara seria més alt.
No sé com veuríeu aquí una reconversió de la plaça
amb la incorporació de més espai verd.
Home, a veure, el projecte de la plaça
i de tota l'urbanització del campus
incorpora, en el moment en què estigui acabat,
i estem parlant d'aquí a 3 o 4 anys vista...
Ara parlarem de què li queda a aquest campus a Catalunya per completar-se.
uns espais amb menys, podríem dir, ciment,
que el que té actualment,
perquè doni pas a un tipus de vegetació
que pugui ser assumible i absorbible en aquest espai
i en aquestes condicions climàtiques
que té la ciutat de Tarragona
i que té precisament aquest campus.
S'ha de dir, de tota manera, i no hem de perdre vista,
que aquest és un campus urbà.
Està enmig de la ciutat
i està amb una estructura determinada
marcada per els límits geogràfics
que té i urbanístics.
No és un campus com podia haver-se optat
fa uns anys per part de la universitat,
com tenen altres universitats,
un campus extens,
un campus enmig del camp,
podríem dir, com la seva paraula indica,
i que, per tant,
hi ha en alguns aspectes
potser més agraïts a la vista,
fins i tot,
com seria la vegetació, la gespa,
però que en campus d'aquest tipus
no és en el cas de Tarragona únicament.
En molts campus urbans
no té tant d'espai
com en altres llocs podria tenir.
O sigui que si volem prendre el sol
ho fem a la platja,
que també la tenim molt a prop d'aquí, no?
Sí, sí, jo crec que sí,
que la platja està molt bé
per anar a prendre el sol.
Tarragona en té molta de platja.
Esteu concentrats aquí
els alumnes de diferents facultats,
però, com comentàvem,
encara heu de créixer,
perquè d'aquí un parell o tres anys
encara arribaran altres facultats
per completar aquest campus
que encara ha de créixer en edificis,
també s'han de completar
els dos edificis principals,
el que dona a l'Avinguda Catalunya
i a l'interior,
el que donaria l'esquena
a l'Avinguda Catalunya.
Com serà aquest campus globalment?
Li toca a l'Antoni.
Bé,
és un projecte ja enferm
per part de la Universitat Rovira Virgili
i de la Generalitat de Catalunya,
que és la que dona finançament
i suport a les obres,
és acabar de tancar
tota l'estructura actualment existent
del campus Catalunya
amb la incorporació
d'un altre centre,
la Facultat de Ciències d'Educació i Psicologia,
que actualment es troba s'assalades,
i que s'incorporarà
en aquests tres o quatre anys
vista anant les coses
amb el ritme que han d'anar.
És un edifici que creixerà
encara més al que estem ara
per donar cabuda
a aquests professors i alumnes
amb un increment de les aules
i també dels despatxos
i també de l'espai de serveis
i que configurarà
una petita ciutat,
podríem dir,
dins de la ciutat de Tarragona.
Jo a vegades ho dic
i no és en broma
que quan això estigui
pràcticament tancat
serà un dels 20 ajuntaments
més importants de la província
la concentració d'alumnes
i professors
que hi haurà aquí,
en aquest campus,
que serà entorn
d'unes 5.000 persones diàriament.
Si no estem
en els 20 ajuntaments primers
serem els 25,
però Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do.
I ja para acabar
una pregunta per a tots els tres.
Tenint en compte això,
que ara hi ha 3.000 alumnes
que d'aquí dos o tres anys
vista la comunitat
encara creixerà molt més,
com es pot obrir la universitat
i especialment aquest campus?
Tenint en compte
que es troba ubicat
al centre de la ciutat,
serà un campus nou
molt potent
amb moltes facultats instal·lades,
s'ha d'obrir més
el campus a la ciutat?
La resta de ciutadans,
encara que no formin
part de la comunitat universitària,
haurien de,
vaja,
prendre part,
en certa manera,
del dia a dia
de la universitat?
Com veieu?
Una mica la interacció,
troba el campus
ubicat al vell mig
de l'Avinguda Catalunya, Pere.
Això ja passa,
hi ha molta gent
que ve a dinar aquí
al restaurant del campus,
aquesta interacció,
ja hi és,
o venen a buscar el diari,
això no sé si ho podem dir gaire,
perquè si no,
les quios que...
Digue-ho, digue-ho,
perquè hi ha molta gent
que no ho sap.
Les quiosqueres
i els quiosquers
s'enfadaran,
però molta gent
ve a buscar la premsa aquí,
que és gratis.
Sí,
per la gent que no ho sàpiga,
hi ha alguns diaris
que, vaja,
que deixen una pila ben grossa
i que la gent ve a recollir-lo aquí.
Tots els diaris
que es reparteixen
no es compren.
Bueno,
els diaris
no els diran els noms dels diaris.
No, no,
no diré amb el nom
de les capçaleres.
Què més vols que et digui?
No, no,
preguntàvem això,
aquesta interacció,
si s'ha de produir
en més gran manera.
Jo em penso
que la gent ja ho sap
i hi ha gent que hi entra.
Hi ha activitats
que es fan
que també estan obertes
a la gent de la ciutat
i llavors
qui vulgui
pot venir.
Sí, realment
no solament el campus.
La universitat
com a tal institució
educativa superior
té ja
molts àmbits
i molts programes
d'actuació
en relació
a l'entorn social
que ens envolta.
Sigui
amb les activitats
obertes al públic,
sigui amb les aules
de formació permanent,
sigui amb les aules
de la gent gran,
sigui amb els cursos
dels majors
de 55 anys.
Hi ha moltes possibilitats.
Probablement
hem de fer encara
un esforç
més gran per donar-ho a conèixer
i també d'alguna manera
per poder
rebre
aquests inputs,
aquestes aportacions
del públic
no estudiantil,
el públic no de 18 a 24 anys
que és el majoritari aquí,
sinó un altre tipus de públic
que també
amb la seva experiència vital
és molt
enriquidor
i en això estem.
Antoni Jordà,
Pere Navarro,
Rosa Parísio,
gràcies per acompanyar-nos avui
per fer-nos aquest preàmbul
en aquest programa espacial
que fem avui al matí
de Tarragona Ràdio
i d'aquí uns instants
per apagant la festa.
Ens apuntem que a les 8
sabrem el nom de la plaça
i anirem a venir
a dinar,
a buscar els diaris
o a arreglar l'alarma,
el que convingui.
Senyors,
moltes gràcies.
Fins ara.
Gràcies.
I continuem
en aquesta terrassa
perquè volem parlar ara,
hem parlat d'edificis
que ja estan instal·lats,
hem parlat també
d'algun edifici
que està en construcció
i volem parlar ara
d'un edifici
que està en construcció
però que té prevista
la seva obertura
de forma imminent.
Es tracta
de la nova biblioteca,
la biblioteca
que disposarà
aquest campus
que, a més,
haurem d'aprendre'ns
tots plegats
una nova paraula
perquè se li anomenarà
Crai.
Què vol dir Crai
exactament?
per què servirà?
Per què parlem
d'una biblioteca
tan especial?
Per parlar-ne res,
breument,
hem convidat
el secretari general
de la Universitat
de Rovira i Virgili,
el senyor Antoni González-Sant Martí.
Senyor González-Sant Martí,
què tal?
Bon dia.
Bon dia.
Escolti'm,
primer de tot,
quan s'inaugurarà
el Crai?
A veure,
el Crai
s'obrirà,
s'obrirà
a màxim
el dia 18 d'aquest mes.
O sigui que
dues setmanes.
No, menys,
menys,
menys.
Jo diria una setmana...
11 dies.
11 dies per ser exactes.
11 dies.
La qual cosa
no vol dir
que s'inauguri oficialment.
És a dir,
s'obrirà,
els alumnes
fin a any
de disponibles
ja els llibres
bàsics,
per tant podran
treballar-hi,
però la inauguració
oficial
de tot el complex
es durà a terme,
jo suposo que
amb la inauguració
del nou curs.
Des de la Universitat
s'ha remarcat molt
aquests últims mesos
que aquesta nova biblioteca
és un concepte més ampli
i que li hem de dir
CRAI.
Quan parlem de CRAI
exactament
a què ens referirem?
Un CRAI
és les sigles
d'un centre
de recursos
per a l'aprenentatge
i la investigació.
I aquest centre
de recursos
per a l'aprenentatge
i la investigació
inclou
calcom més
que una biblioteca.
Diguem-ne,
aglutina,
integra
tota una sèrie
de serveis
que en aquest moment
alguns no existeixen,
altres estan
diguem-ne dispersos
i el que es pretén
és sumar-los tots
en un mateix espai
perquè l'alumne
pugui utilitzar-los
molt més fàcilment
i a més a més
en pugui tenir
un major rendiment.
Quins són aquests nous serveis?
Per exemple,
en aquest moment
els estudiants
tenen, per exemple,
aules de lliurexcés
i informàtica
però estan
amb uns horaris
separats
completament de la biblioteca
i si, per exemple,
un estudiant
vol treballar
amb un ordinador
a l'aula d'informàtica
i necessita un llibre
ha de buscar el llibre,
ha de demanar
el préstec del llibre
i se n'ha d'anar
a l'aula d'informàtica
que no té
els mateixos horaris
amb la qual cosa
ara
dins del mateix espai
hi haurà integrat
la biblioteca
i hi haurà integrat
les aules
de lliurexcés
i informàtica
amb la qual cosa
un estudiant
pot agafar qualsevol llibre
anar-se'n
a un lloc de treball
que pot ser
la taula tradicional
d'una biblioteca
o se'n pot anar
a un espai
amb un ordinador
i treballar des d'aquell ordinador
i accedir
treballar amb llibre
i treballar, diguem-ne,
amb biblioteca digital.
Tot plegat
en aquesta idea
que vostè comentava
de centre integral.
A veure, per tant,
integra.
El CRAI integrarà
la biblioteca
que és l'element tradicional
integrarà
les aules de lliurexcés
integrarà
una factoria
que és una factoria
doncs aquells llocs
on els professors
i els estudiants
pensem que he dit
per recursos
per aprenentatge
i la investigació
on un professor
i un estudiant
pot, diguem-ne,
elaborar els seus materials
amb el suport
dels bibliotecaris
que són els que proporcionen
la informació
i amb tot el suport
dels recursos
que necessiten per fer-ho.
des d'un escàner
passant per una gravadora
passant, per exemple,
per compondre
tot aquest treball.
Això, per tant,
hi haurà una factoria
que dependrà, bàsicament,
del servei
de recursos educatius.
Després,
hi haurà
una sala
o un espai
per l'aprenentatge
de llengües
amb sistema no presencial.
És a dir,
cosa que ara,
en aquest moment,
vull dir,
no existeix.
Ben bé,
hi ha una mediateca
a la facultat de lletres,
però present per això,
perquè tenia uns horaris
molt especials
i perquè quedava
completament, diguem-ne,
desconnectada del conjunt,
era poc utilitzada.
Amb la qual cosa,
en aquest moment,
quan un estudiant aquí
trobarà biblioteca presencial,
trobarà biblioteca digital,
trobarà una factoria
on ajudaran a fer
tot el que siguin
els treballs des de buscar
la informació
fins a la elaboració
pròpia del treball
i la composició,
igual un estudiant
com un professor,
trobarà un servei,
uns recursos,
diguem-ne,
informàtics,
com poden ser
des del que és
tan simplement
com són ordinadors,
com pot ser,
per exemple,
les pissarres interactives
per poder treballar
en grups.
Pensem que aquesta biblioteca
tindrà
una sèrie
d'espais tancats,
de cubícols,
que en diem nosaltres,
per treballar conjuntament...
Per fer treballs en grups...
Exactament.
Per tant,
hi haurà
per poder treballar
en grup,
per poder treballar,
diguem-ne,
aïlladament,
tradicionalment,
i després també
incorporarà
les sales d'estudis
per aquells llocs
que no hi haurà
un silenci absolut,
és a dir,
no és el silenci de biblioteca,
sinó que és
el per treballar
en sala d'estudis.
I tot això,
quin és l'avantatge?
Que està integrat
tot en el mateix espai
i a més a més
amb un horari
des de les 8 del matí
fins a les 10 de la nit
de moment
i en èpoques d'exàmens
fins a les 12 de la nit.
el 18 de maig
ja ens trobem
a les portes d'exàmens.
Arrencarà ja fins a les 12 de la nit.
Una pregunta
només per acabar,
senyor González Sant Martí.
Fins ara,
fins aquest 18 de maig,
fins a l'obertura
de portes
d'aquest nou ucrai,
els alumnes
on poden estudiar?
A veure,
fins ara,
fins al dia 4,
podien fer-ho perfectament
a la biblioteca
de la facultat de lletres
a la plaça Imperial
i es mantenia oberta
la biblioteca
de la facultat de lletres.
Aquí vam dubtar molt
de si manteníem
aquesta biblioteca
o fèiem el trasllat
ràpidament
perquè poguessin ja,
diguem-ne,
no haver-se de trasllat
a la plaça Imperial Tàrraco
i poder accedir directament
als fons biogràfics
des d'aquí.
Tot té els seus pros
i els seus contres,
res és perfecte a la vida
i una vegada
sospesat
vam optar
per fer aquest trasllat
en aquest moment
perquè els estudiants
a partir del dia 18,
és a dir,
que tots els exàmens
que hagin de preparar
per la primera convocatòria
o la segona convocatòria
ja ho puguin fer des d'aquí.
Mentrestant,
poden demanar préstecs,
se'ls atén perfectament
provisional de la Facultat
de Ciències Jurídiques
i des de la Biblioteca Provisional
de l'Escola Universitària d'Infermeria
i des de qualsevol altra biblioteca
on poden retornar els llibres
o on poden accedir perfectament.
Antoni González Sant Martí,
secretari general de la Universitat,
gràcies per atendre'ns
en directe al matí
de Tarragona Ràdio
i estarem ben atents
de l'obertura
i de l'estrena d'aquest crai.
Moltíssimes gràcies a vostès
i esperem que sigui una realitat
el dia 18 l'obertura
i el setembre la inauguració.
Doncs hem explicat
com es troba
el campus en aquests moments,
quins seran també
els seus passos més imminents
d'aquí 11 dies exactes
el 18 de maig s'estrena
aquest nou crai.
Per cert, que nosaltres,
tal com pronosticava molt en certa
Pere Navarro,
doncs ja ha sortit el sol
aquí a la terrassa,
ja ens dona el sol
i si us sembla, Ricarda,
que us proposis fer
una mínima pausa
per la publicitat
i d'aquí uns instants
canviem de registre
i parlem pròpiament
d'aquesta festa
que ja està en dansa,
continuaran els partits de futbol
i que fins a ben entrada de la nit
duraran aquestes instal·lacions.
Tenim concertada
o reus d'una petita entrevista
amb els alumnes
que han estat muntant
des de ja fa moltes setmanes
tota aquesta festa
i d'aquí uns instants
podem parlar amb ells.
Molt bé, doncs,
tornem d'aquí uns instants
al campus Catalunya.
Falten sis minuts
per arribar al punt horari
de tres quarts d'onze.
Dos minuts
i seran tres quarts d'onze
i hem fet aquesta pausa
per la publicitat.
Tornem al campus Catalunya
amb tot l'ambient de la festa
que s'està vivint
i que es viurà
durant tota la jornada
i fins ben entrada de la nit
en aquest àmbit universitari
de la ciutat de Tarragona.
Endavant, Jordi.
Hola, bon dia novament, Ricard.
Doncs, efectivament,
parlem exclusió, enja,
d'aquesta festa
que ha començat a les 10 del matí
just quan anem connectant nosaltres
i que, vaja,
jo crec que dir ara
quina pot ser l'hora
de finalització
pot ser com a mínim
el Gueserat.
Ens acompanyen
quatre alumnes
d'un parell
d'estudis
d'aquest campus.
Són l'Alba
i també l'Alba
que són de l'Escola d'Infermeria,
són alumnes de segon.
També ens acompanyen
la Patricia i la Roser,
són alumnes de dret,
de quart,
en aquest cas.
Bon dia a totes.
Bon dia.
Escolteu, exactament,
primer de tot expliqueu-nos
l'origen d'aquesta festa,
crec que té relació
amb la Jurídico Gresca
que tradicionalment
havien organitzat
els alumnes
de Ciències Jurídiques
i que en guany
tenint en compte
que teniu nous veïns,
doncs ha ampliat
una mica les seves mires, no?
Doncs sí.
Primer, l'any passat,
bueno, des de fa molts anys
que se celebra
la Jurídico Gresca
i ho fan els alumnes
de quart de dret
i aquest any
la volíem celebrar nosaltres
però ens van dir que no
perquè com que
teníem nous veïns
i un nou campus
i molta més gent
ens van dir que no.
Però
juntament amb la gent
d'infermeria
vam proposar
de fer una inauguració
del campus nou
i la finalitat
d'aquesta festa
és recollir diners
per anar de viatge
a final de curs
i també fer un dia
de festa de la facultat.
On us aneu, per cert,
si no és indiscreció?
Al Caribe.
Al Caribe.
No, mai en esta gripe
penso que no.
Al Mèxic.
Diuen que surten
més barat de preus
i ara fora conyes,
els viatges.
Però en teoria,
no ho sé,
Cuba o Punta Cana,
algun puesto així.
Vaja.
Treballem molt dur
i els diners
que guanyéssim
els hem d'invertir bé.
Invertir.
Vaja, ja faltaria
que us puguem,
jo us n'aneu 10 dies
a Mèxic
i ho enganxeu
a una quarantena
d'aquelles.
No cal, no cal.
I la gent d'infermeria,
on teniu previst
anar-vos-en?
També, també.
Caribe, Caribe.
Sol i...
Sobretot,
a Pilla Febrero,
nosaltres també
queremos sol y playa.
y nada,
todo es destinado
a poder coger
algo de dinero.
Hombre,
y darnos a conocer todos.
Aquellos ya estaban aquí,
pues,
basándonos en lo que ellos
habían montado,
pues,
poder expandirlo un poco.
Home,
per cert,
aquí ara,
a la Terrassa,
déu-n'hi-do
el sol que es patega.
Si quieren tomar el sol,
pero vamos,
luego hay bebida
para poder secar.
Expliquem una miqueta
el programa d'actes,
perquè ja ho hem estat
explicant,
des de les 10,
jugant als partits
de futbol,
que per cert,
déu-n'hi-do
els equips
i els moviments
que allà,
crec que després
hi haurà fins i tot
també els partits,
els derbis
de la màxima rebel·lietat
entre alumnes i professors,
que bé t'ha de saber
si algun alumne
vol passar comptes,
però expliquem-nos una miqueta
quines són
les principals activitats,
perquè són activitats
obertes a tota la ciutat
i que tothom
formi part o no
de la comunitat universitària,
crec que serà benvingut,
no?
Doncs mira,
des de bon matí,
a les 10 hi ha un campionat
de futbol,
hi ha 14 equips
i fins a la 1,
que després
s'hi jugarà a la final
contra els professors,
que és el derbi
que dius tu,
tan desitjat,
de 11 a 12 hi ha un bingo,
també durant tot el matí
sessió de massatges,
l'exoterapia,
també hi ha una exhibició
de capoiret a xí,
totalment gratuït,
després hi ha un campionat
d'escacs,
poc ribut i farra,
hi ha una lectura pública
del petit príncep,
campionat de singe star
i pro evolution,
també hi ha una exposició
de ceràmica,
pintures i enquadernació
per part del centre penitenciari
de Tarragona
i a les dues
hi ha una gran paellada popular,
que els 5 euros
en beure
i pa inclòs.
O sigui que el dinar,
vaja,
ens el recomaneu avui,
venim a dinar aquí,
dijous,
dijous paella,
com tota la vida.
A tota Tarragona
que vingui a dinar
a la facultat.
Després dinamos nosotras,
són professionals.
Un missatge tranquil·litzador
als ciutadans,
digue'ns,
Patrícia.
I per la tarda
continua la festa
amb gincana,
sessió de massatges,
la final d'escacs,
pòquer i botifarra,
també es fa
una activitat
que es diu
l'hora de la veritat,
que és com
sis de traïció
però amb els mestres.
Sis de traïció
amb els mestres,
com, a veure...
El que es fa és,
bueno,
cada un s'emmunta la història,
com...
Recordin,
perdona,
per explicar als oients
que el sis de traïció
era aquell concurs
que feien a TV3,
crec que fa
un o dos anys
en què,
bàsia,
els concursants
explicaven-hi històries,
només una era veritable
i les altres cinc
dels sis concursants
eren falses
i es tractava
que ells mateixos
a través d'un joc psicològic
endivinessin
o tractessin d'endevinar
quina era la història
de la veritat.
Doncs sí,
i l'hem canviat el nom
i se diu
l'hora de la veritat
però és bàsicament
sis de traïció
i ho juguen els mestres.
Ja saps,
i hi haurà sis professors
per tant que participaran.
Per participar
i, bueno,
fer l'activitat.
no se sap.
Bueno,
i després ja a les vuit
hi ha una inauguració
de la plaça
ja com han fet
la unificació
de totes les facultats
doncs aquí al mig
s'ha quedat una plaça,
han buscat un nom
entre tots els alumnes,
han votat,
s'han fet unes urnes
i s'ha escollit un nom.
Ho hem comentat,
a les vuit
es desvetllarà el nom,
ens han comentat
que han sortit
moltes propostes
que la participació,
saps?
Vaja,
no sé si havíeu participat
vosaltres
o com,
si la decisió fos vostra
com batejaríeu la plaça?
Home,
nosaltres vam
vam estar aquí
tota la setmana
i molta gent
va posar molts de noms,
jo sincerament
no pensava
que hi hagués tanta gent
interessada
en participar
i llavors
es va fer
una espècie de preselecció
perquè clar,
hi ha molts noms
que no saps
com sortiran
i d'aquesta preselecció
van sortir noms
bastant bons
i després
es va fer ja
la selecció final
del nom
però això ja
és secret
no ho sabem
ni nosaltres
no ho sabem
alguna predilecció
però
hi havia molt de cachonde
en pla Bolònia
plaça Boloñesa
plaça Boloñesa
jo crec que no sortirà
no perquè ho voten
els de Gans
jo crec que aquí
ho teniu pelut
o sigui, el comitè de festa
han escollit
els noms més adequats
i els de Gans
ja tenen l'última decisió
i no crec que surti
plaça Boloñesa
ni Boloñesa
i bueno
i l'inauguració
de la plaça
porta castells
a càrrec de la colla
universitària
els pataquers
i una xaranga
que es diu xaranga
van tocats
i a partir de les 10
després del sopar
el fi de festa
amb un concert
sí
per acabar la festa
bueno
concerts totalment
perquè tenim els grups
Franco, Oli, Songs
Game Over Selectors
i DJ Porres
i llavors hem intentat
que tots aquests grups
fossin de la universitat
perquè així té més
és festa més nostra
i llavors invitem
a tothom a venir
perquè és un concert gratuït
i estarem aquí
fins a que ens deixin
però bueno
fins a les dues
teoricament ens deixen
fins a les dues
després ja veurem
com s'acaba
però ja veurem
i bueno
esperem que hi hagi
participació per tothom
i que ens ho passarem molt bé
que vingui tothom
a més amb el concert
si no tinc mal entès
vaja
no tinc mal entès
no és així
hi ha com a mínim dos professors
de la facultat
que participen
als Franco, Lissons
o sigui que
si no juguen al futbol
tindreu l'oportunitat
de veure'ls a Lluï
cantant i tocant la guitarra
en aquest cas
escolteu
més enllà de la festa
insistint
des de les 10 fins a les dues
de la nit obertes a la nit
obertes a tothom
preus populars
per cert
hem de fer pública
una crítica
que en comentaven
els nostres convidats
la gent està consumint
el bar de la facultat
i no consumeix el bar
que han muntat
els alumnes
de dret
i de dret
i infermeria
ara el que farem
és agafar el megàfono
i pegarem un crit
a tots els dos del bar
i direm que vinguin a veure
que serveix a un euro
i tot molt bé de preu
això són els de lletres
que no han participat
a la iniciativa
que s'han fent
la punyeta
més enllà pròpiament
de la festa
com viviu una miqueta
a l'obertura
de la inauguració oficial
d'aquest campus
vosaltres els alumnes
de dret
ja ho heu estat estudiant aquí
els alumnes d'infermeria
us heu traslladat
aquest curs
com heu rebut
una miqueta
aquest campus
aquesta expansió
tan gran
perquè s'ha multiplicat
moltíssim
amb instal·lacions
en alumnes
heu patit
un procés llarg d'obres
una miqueta
des de la perspectiva
dels alumnes
com està tot el procés
de moment és una mica caòtic
perquè la biblioteca
no està acabada
i tenim biblioteques
que són diminutes
i som 3.000 estudiants
en este campus
per aquí abans
disculpa
ens comentaven
que fins a partir de dilluns
és quan toca estudiar
perquè clar
avui hi ha aquesta festa
demà hi ha l'Icafa Dream
que és la festa
que organitzen els alumnes
d'enginyeria informàtica
se celebren aquesta ocasió
a Reus
i que a partir de dilluns
ja tocarà estudiar
que aquest cap de setmana
encara no
ja ja
però és igual
la biblioteca és necessària
i més per allò que llibres
hi ha molts llibres
que estan al magatzem
que no es poden accedir
a bibliografia
que et fan accedir
els professors
i a part les aules d'informàtica
que són massa minudes
hi ha poca coordinació
entre les tres facultats
i ha sigut una mica caòtic
i a més
totes les obres
durant molt de temps
nosaltres ja fa
dos anys
des de primer
que vam començar a fer les obres
des que nosaltres fèiem primer
vull dir ja fa 3 anys
que estan fent les obres
i bueno
a partir d'ara
ja suposo que anirà millor
perquè les obres
s'estan acabant
i s'està estabilitzant tot
però bueno
Patricia, com ha anat això?
No, la veritat és que
han patit bastant
perquè a l'hora d'estudiar
i a l'hora de fer exàmens
durant estos tres anys
han patit bastant
soroll
i les aules tancades
o la biblioteca reduïda
però bueno
tot sigui per a que se faci un campus
i que estigui tot bé
i per a que un futur
estigui tot dia millor
l'únic que serà acabat
quan nosaltres ja ho haurem acabat
però
sí, és ja la llàstima
i vosaltres us heu trobat
gairebé, gairebé tot fet
sí
home, no hem trobat
però també
el fet de venir
un palo
perquè nosaltres estàvem allà
a mitat de cursos
recogent llibres
nosaltres
clar, no tenim els exàmens
antes que ningú
en febrer
nosaltres
com que no teníem llibres
no teníem biblioteca
vienes aquí
un descontrol
però bueno, a veure
mucho mejor
perquè ves gente
entonces estábamos reducidas
en mitad de la avenida Roma
en un cuchitril
y la verás que mucho mejor
por lo menos
hay ambiente de campus
hay ambiente universitario
por fin
sí, abans estaven tots allí junts
els d'infermeria
i ara ens hem barrejat
una mica més
amb els altres estudiants
i bé
al principi ens va costar
perquè clar
totes les aules són noves
i ens manaven
d'una planta
cap a una altra
i al final
perdies per allà
però bueno
ara hi ha una mica
més de control
però bueno
ara millor
Aquest és un dels principals avantatges
que ara us sentiu
part pròpiament d'un campus
no sou una escola aïllada
especialment en el cas d'infermeria
que s'ha d'un centre molt reduït
la gent de dret de jurídiques
s'ha d'un centre molt més gran
però tampoc no era
una gran comunitat universitària
creieu que aquest és segurament
un dels principals avantatges
d'aquest nou campus
que sou 3.000 alumnes
i que encara en vindrà més
en un futur
sí, sí
és molt millor
és molt millor
és més ambient universitari
és més com el campus de Celades
tot concentrat
si no
era un campus una mica
bueno és que no era un campus
era una facultat simplement
i mos coneixíem tots
ara ja veus gent nova
per cert que la gent de dret
segurament són 5 anys
no ho patireu tant
però les obres continuaran
perquè aquí
a la nostra esquerra
no el costat que dona
l'Avinguda Marquès de Montalius
sinó ja el costat que dona
al carrer Rovira i Virgili
s'allargarà encara més
aquest nou campus
això ho patireu
als estudiants d'infermeria
aneu-vos preparant
perquè han de venir psicologia
si no vaig errat
i educació
o sigui que a altres
encara esperen
un parell o tres anys
d'obres ben bons
bueno nosaltres només són 3 anys
perquè és una diplomatura
però en principi
si quan comencin els de l'any que ve
que ja seran 4
sí que tindran
bueno esperem que aquestes obres
que falten
no triguin molt
però bueno
sí que van una mica lents
però esperar el que pugui
ho hem d'aguantar
doncs companyes
moltes gràcies per atendre'ns
avui en directe
al matí de Tarragona Ràdio
l'Alba, l'Alba
la Patricia i la Roser
i insistim
tothom convidat
si haguéssiu de
concretar un acte
quin acte?
això els ollens?
la paellada
la paellada
i la inauguració de les 8
i la inauguració de la plaça de les 8
i el concert
o sigui un o tres
com a mínim tres
sí són els tres punts forts del dia
però futbol també
perquè hi ha molt d'ambient universitari
la paellada
la inauguració de la plaça de les 8
i el concert a les 10
que se'n recordin de passar pel bar
agafar el tiquet de la paella
i el que faci falta
no?
molt bé
sí
doncs moltes gràcies
i que vagi molt bé el dia
i que feu també força calarons
que també es tracta d'això
doncs amb les nostres convidades
hem explicat una miqueta
com es presenta aquest conjunt d'activitats
agenda densa
pel dia avui
però crec Ricard
que abans de les 11
ens toca repassar
l'agenda cultural
amb altres activitats
no relacionades directament
amb la comunitat universitària
posent la paella
en l'agenda cultural
i alguna altra cosa
però en fi
aféssim ara altres elements
Jordi Sorinyac
amb el suport tècnic
de Joan Maria Bertran
gràcies per fer-nos arribar
a aquest ambient de festa
avui al Campus Catalunya
gràcies
i que vagi molt bé
fins ara
falten 4 minuts i mig
per arribar al punt horari
de les 11
passem-ho un instant
per la publicitat
i ara mateix
obrim l'agenda