Va començar el passat cap de setmana.
Estem parlant del Teatre Màgic en 2009 a la ciutat de Tarragona.
Estem de sort, Odera, i em farà fa un moment
que aquí a la ciutat tinguem l'oportunitat
de gaudir dels millors espectacles de màgia del moment
a diferents teatres de la ciutat.
Juan Tamariz, Illana, La Cabeza Misteriosa,
el Mac Gerard, companyia, Mundo Mandarina, Giro,
Tangorditos, La Dama Inquieta i Teia Monner,
que actuarà aquest divendres,
demà concretament a la Sala Trono a partir de les 9 del vespre
amb Minimal Màgic.
Estem de sort, perquè tenim a l'altre costat del fil telefònic
una de les protagonistes.
Diem una perquè per l'espectacle de demà,
si no ho tinc mal entès,
passen tot un seguit de personatges.
Teia, molt bon dia.
Bon dia.
De la màgia en diuen jocs de mans,
i això en el teu cas és evident, no?
En el meu cas és exactament això.
Perquè fas màgia amb titelles.
Els personatges que faig jo en l'espectacle són mans.
dius, però mans que tenen una personalitat pròpia
i tenen un perfil.
Sí, l'espectacle està basat en efectes màgics,
però que tenen tota una dramatització.
I són números en què cada número
hi ha personatge que té una entitat pròpia
i fa els seus efectes màgics.
Per exemple, per què us feu una idea,
hi ha dues gallines
que tenen una història entre elles
amb unes cordes,
amb el joc de les cordes de màgia.
Després una d'elles posa un ou
i d'aquest ou apareix un colom.
Un colom de veritat.
Ah, de veritat.
I les gallines són mans.
De veritat el colom no és una titella, doncs?
No, no, no, no.
O sigui que es barreja titelles i personatges.
Bueno, i, per exemple, en aquest cas un colom.
En aquest número, eh?
Tots els números que faig a l'espectacle
són sense paraules, musicals,
però que tenen història.
Estan dramatitzats.
Hi ha un to de paròdia, a més a més.
Ah, ja, també en paròdia.
En molt sentit de l'humor.
Sí, hi ha molts que es fan riure
perquè veus un mag petitó
que té la seva pertener
i, bé, li fa fer coses a la pertener.
Jo convidaria els oients
que entressin a la teva plana web.
Sí.
No, l'espectacle s'ha d'anar a veure al teatre,
però és que quan vegin els personatges...
Sí.
És que, clar, jo els estic veient ara
i, de veritat, que ja seuria allà,
acabo de veure aquestes gallines fantàstiques,
que les coneixerem en directe demà,
però és que després hi ha uns flamencos per aquí
i no flamencos d'andau,
sinó flamencos de xerran-xerran, eh?
Sí, exacte.
Déu-n'hi-ho, eh?
Sí, hi ha tot un nombre, això, de flamenco,
amb aquest acord, una guitarra,
i a la flamenca li passen coses, també,
amb un vano i amb la guitarra, també.
Sí, sí.
Bé, de fet, és un dels espectacles que tinc
que no recordo que haver vist en cap lloc,
de moment, cap titellaida que faci màgia amb mans,
d'aquesta manera.
Hi ha alguns titellaides que fan servir titelles de fil
i que fan màgia,
o alguns mags que també fan servir algun titella,
però el que és la tècnica de la mà,
de guà, fent màgia,
jo no, en tot el món no n'hi he vist,
de moment, a cap lloc,
que s'estigui fent això.
I, teia, com és que et vas...
És una innovació dins del món dels titelles.
Justament per això,
com és que et vas decantar
per fer aquest tipus de màgia
i aquest tipus de titelles.
D'entrada, per combinar les dues coses,
que ja té el seu què.
Sí, sí, perquè, a veure,
és doble manipulació.
Tens que manipular tot el que és l'efecte màgic,
a més a més,
estàs manipulant un personatge,
li estàs donant vida,
i a més a més,
jo estic amb escena,
que se'm veu la cara,
i jo també faig un personatge.
O sigui, que dintre de la simplicitat
que sembla que és aquest espectacle,
és complicat de fer.
Però tu ho veus
i sembla una cosa molt simple,
però és molt complicada de treballar.
Doncs mira,
la idea se'n va venir
perquè...
jo com l'amica del màgic Andreu
de fa molts anys
i vam estar fent un curs
al nostre local
i em vaig presentar una...
Tenia que presentar
un treball de final de curs,
jo que passa,
no, amb els cursos,
i vaig dir,
home, els meus recursos són...
Estic bé.
I ara vaig fer un munt de màgic
i vaig estar en orquestes d'una sallina,
és que no hi ha el que és ara,
eh?
I mira,
que és bo,
que és bo,
que divertit,
no sé.
I a més, mira,
potser no és tant tant com diu ell,
perquè a vegades...
ja hi era una mica,
ja el coneixem,
però...
potser sí que estaria bé
de muntar un espectacle
amb personatges,
amb elements
que en principi
són grans,
però jo fer-los en petit
i buscar totes les dramaturgies.
I a partir d'aquí
va sortir
aquest espectacle.
Però a més a més,
a partir d'aquí,
també em va sorgir
la idea
que hi havia d'haver-hi
dones que fessin màgia,
que fóssim protagonistes
del seu espectacle.
Vaig començar
a buscar per internet,
vaig trobar una llista
d'una sèrie
de dones
que fèiem màgia,
com jo,
com a protagonistes.
Vaig fer un projecte
d'un festival
de dones magues,
el vaig presentar
a Terrassa
i aquest any que ve
serà el cinquè any
que nosaltres fem
el festival
de dones magues
a Terrassa.
És l'únic
que existeix
en tot el món.
I n'hi ha una bona colla
de magues
aquí a Catalunya.
Una bona...
Ui, una bona...
Hi ha moltes magues.
A més a més,
al principi semblava
que no hi hauria masses
i tinc
quasi per fer
com 10 festivals.
Només als Estats Units
hi ha una associació
de 149 magues.
Penseu que he portat
magues
de la Xina,
d'Estats Units,
del Japó,
d'Alemanya,
d'Itàlia...
I a més a més,
unes s'ho diuen
a les altres
i m'envien a ells
escolta'm,
que tinc aquest espectacle nou.
Escolta,
que hem vist una mague
que es fa molt...
I així,
doncs mira,
anem fent tota la programació.
Osteia,
això que dius,
ara m'ha sortit allò
el rampell militant
i sonarà una mica
carrincló,
però és que,
clar,
la dona,
lligada amb el món
de la màgia,
era la senyora
que feia aquells gest
amb els braços
donant pas al mag,
sempre el complement,
la mena d'hostesa...
Osteia,
el secretari...
És important,
hi ha un pertiner
amb la màgia.
Importantíssim,
però sempre eren dones
les pertiners.
Moltes vegades
és el pertiner
el que fa la màgia,
encara que doni la cara
al mag.
Sí, sí,
és veritat.
Home,
i escolta una cosa,
aquests personatges
que després et poses
i que fan,
li donen vida
a les teves mans,
els crees
d'alguna manera?
Per què unes gallines
i no un altre,
jo què sé?
No,
perquè em va sortir,
aquest va ser
perquè un número
em va sortir,
perquè havia de fer
un...
Com que havia de fer
el taller
d'aquest curs
que vaig fer,
vam estar treballant
els números
dels efectes màgics
amb corda.
I llavors vaig pensar,
mira,
dues gallines
que entri
i facin un nus
i bueno,
aquest va sortir
d'aquesta manera.
Per exemple,
la guillotina,
un altre número
amb la guillotina.
Molt inquietant aquest,
no?
Eh?
Molt inquietant
el de la guillotina.
Sí,
aquest és inquietant,
però té un humor
negre,
perquè és el butxí
que el pobre
entra,
doncs que ha tallat
dins cap
el pobrec,
el pobrec,
el pres.
Llavors,
fa com molta peina
al principi,
llavors tallo una pastamaga
i jo,
la guillotina talla
la pastamaga
i llavors pica el cap
allà dins
i quan li talla el cap,
bueno,
ja veureu al final.
O sigui,
que arrel del truc
o de l'efecte màgic,
arrel de l'efecte màgic,
jo he creat
tota una història.
Clar,
això és l'hora
de pensar
a veure què es pot fer
amb aquest element màgic
perquè tingui
una història.
O,
per exemple,
els aros,
els aros
xinesos,
en petit,
també tot en petit,
de petita escala.
Els aros xinesos
també li vaig buscar
una història
de dos personatges
que es brallaven
fent l'efecte
dels aros.
d'ajuntar dos,
treure un,
treure un altre.
Bé,
és a partir
de l'efecte màgic
que jo hi treu la història.
Llavors,
els personatges
m'han anat sortint.
hi ha una...
De fet,
de fet,
clar,
amb la guillotina
el personatge
era fàcil.
Havia de crear
un personatge
que fos el butxí
i havia de ser
un personatge
una mica agradable
però també
una mica desagradable.
Ja fa un quant temps
que t'hi dediques,
aquest gran ofici.
Téia molta experiència
en molts espectacles
a les teves esquenes.
A veure,
des del punt de vista pràctic,
a vegades,
clar,
titelles,
màgia,
en principi,
és un espectacle
per a tothom,
però és més aviat
un espectacle
per al públic adult
el que ens oferiràs
a Tarragona.
Sí,
en aquest cas
està pensat
pel públic adult,
el que passa
que si el veuen
els nens
no hi ha problema.
És com la màgia.
Més que res
que no entenguin
algunes coses,
no?
La màgia que està dedicat
a públic adult
però que si els nens
el veuen
no passa res.
Clar,
però que traurà
més profit.
No hi hagi el doble sentit
però es queden
amb totes les imatges.
I a més actues
a la sala Trono
que és una sala petita
m'imagino que ideal
per a aquest tipus
d'espectacle.
Clar,
i la filmació
del que estic fent
ja en aquell moment
en escena
està sortint
en directe
per a la pantalla gran.
En aquest cas
no perquè és una sala petita
i ho fem ja en directe
però si per més gent
portem pantalla.
Vaja,
que feu com Coldplay
i tots aquests
macrogrups de rock,
eh?
Que porteu les grans pantalles.
Molt bé.
Sí,
perquè saps què passa?
Que hi havia gent
que ens volia contractar
i l'única solució
que vam trobar
perquè ho pogués bé
tothom veure bé
perquè al principi
quan vam començar
aquest espectacle
en algun lloc
l'havíem fet
i no ho veien,
no s'acabava de veure
i vam trobar aquesta solució
i ara ens funciona molt bé.
Bueno,
de fet,
no és l'únic espectacle
que tinc de màgia
i n'he fet un parell més
de màgia.
M'he vist,
per exemple,
que hi ha un que barreges
màgia,
titelles i gastronomia
que es diu txets,
vull dir que...
Aquest són titelles grossos
i aquest és per nens.
I després el Galaxi,
que és l'últim
que he estrenat,
ara fa poc,
també hi ha coses de màgia
en l'espectacle.
I ara estic preparant
també un número
amb altres mags,
un número de gala
per treure el Festival de Màgia.
També,
però amb titelles sempre.
El Festival de Màgia,
però que no és aquest
de dones magues,
o sí?
No,
no,
bueno,
aquest podria participar-hi
en el festival aquest,
però com que
vaig molt atabonada
amb el que és l'organització
i pateixo molt
perquè tot sortiria,
si a sobre actuo jo,
encara pitjor.
De moment t'ho reserves.
Prefereixo en actuar jo,
de moment.
Doncs,
Teia,
estem encantats
que vinguis demà
a Tarragona
amb aquesta oportunitat magnífica
de gaudir de la màgia
que tenim aquí a la ciutat.
No sé si coneixes
bona part dels altres mags
que ja han actuat
i que actuaran,
segurament sí.
A la Mandarina
l'he portat al festival.
A la Mandarina.
I al Tamariz també,
també el conec.
Ara fa poc
a la seva filla
li vam donar
el Premi de Dama Màgica d'Honor
perquè cada any
donem un premi
amb una maga.
Ah,
ben fet,
clar que sí.
I aquest any passat
la trajectòria
o les persones
que han fet
alguna cosa positiva
per la màgia.
Doncs,
aquest estiu passat,
el juliol,
que és quan es fa al festival,
li hem donat
a la seva filla.
Doncs vindrà
tota la família Tamariz
aquí a Tarragona.
Tenim entès la filla,
la seva actual dona.
També vindrà,
sí,
amb la cabeza
amb el cap aquell
que endevin el futur
i ara no recordo.
La cabeza misteriosa.
Sí,
la Bórgia.
Sí,
sí,
bé ella,
la cabeza i...
Bórgia,
sí,
Bórgia,
Bórgia,
no m'he equivocat.
Bé tothom,
serà magnífic.
La Consuelo,
la Consuelo.
Aquesta mateixa,
tot un festival,
eh?
Ja ho veuràs.
Però què vindrà
en tot el cap de setmana?
Me'n penso que sí,
perquè venen,
espera't que...
Parlaria de memòria,
no me'n recordo.
Venen el 12 de novembre,
venen en un dijous,
si no va xerrada, eh?
Ah,
sí,
que no els podré veure.
No,
no,
no,
venen el novembre.
M'agradaria haver-los saludat.
Però escolta,
si et quedessis el dissabte
aquí a Tarragona,
jo no sé si coneixes
Los Tangorditos.
Sí,
tothom es conec.
Doncs és que ara parlarem
amb Los Tangorditos,
no sé exactament
amb quin Tangordito parlaré,
em penso que tingui algú
a l'altre costat
del fil telefònic,
és una oportunitat també.
Dureu-vos-hi records,
perquè jo saps què passa
que nosaltres tenim bolus,
per sort,
per sort o per desgràcia,
tenim bolus
i hem de marxar
pitant el dissabte.
Doncs em quedava
encantada la vida.
Teia,
jo tinc un Tangordito
a l'altre costat,
a l'altre telèfon,
si voleu,
crec que podeu parlar,
ho intentem,
si us voleu saludar.
Bueno,
no sé quin Tangordito tinc.
Hola,
Walter,
Walter,
hola?
Sí,
soy Walter Gariboso.
Vale,
el teléfono.
Sí,
sí,
claro que sí.
Pues ahora,
si os queréis saludar,
pues vosotros mismos.
Que ahí teía,
¿cómo estamos?
Pues mira,
por aquí preparados
para venir el viernes a Isarragona.
Te toca mañana,
¿verdad?
A mí me toca mañana,
y a vosotros el sábado,
¿no?
Sí,
así que va a estar de fiesta
la salatrona,
¿eh?
Vaya,
ya no nos lo vamos a acabar.
¿Nos veremos o qué?
Seguramente,
seguramente vamos a estar por ahí
nosotros.
Sí,
sí,
sí,
claro que sí.
Bueno,
pues claro,
que os vaya muy bien.
que tenga lindas funciones
y que lo disfrute mucho el público.
Igualmente,
un abrazo muy fuerte,
¿eh?
Otro para ti,
adiós guapa.
Vale,
hasta luego.
Te,
ya,
muchísimas gracias de veridad,
¿eh?
A vosaltres.
Es un placer
y un placer
que vingueu a Tarragona,
de debò.
Adiós.
Adiós,
bon dia,
que vagin molt bé.
Walter,
disculpa que te teníamos aquí
un poco abandonado.
Muy,
muy divertida la charla.
Pero como tú,
esto de esperarte en la puerta
de un hostal,
ya se sabe que aquí en Estadio
Hostalero o de Hostalera,
en este caso,
pues,
esto de esperar
forma parte del oficio,
¿verdad?
Claro que sí,
tranquila,
tranquila.
A ver,
Los Tan Gorditos
vienen a Tarragona
con el espectáculo
Más Gorditos que Nunca.
Es un festival de personajes.
A mí me gustaría,
antes que nada,
Walter,
que nos explicaras un poco
cómo nació
vuestra compañía.
No por nada,
sino porque,
entre otras cosas,
estáis en el décimo aniversario.
Es verdad,
sí,
sí,
sí.
Estáis de década.
Nació de juntarnos
dos locos,
que cada uno
iba por
sus caminos,
con sus espectáculos
y otras compañías
y tal.
Y,
bueno,
hemos compartido
con mi compañero,
el Maxi,
diferentes trabajos
y,
en algún momento,
decidimos
armar algo juntos.
Y esto fue
en el año 99.
Así que,
mira,
ya han pasado
diez años
y estamos muy bien,
muy contentos,
produciendo cosas nuevas,
con nuestros espectáculos,
los de siempre,
los más nuevos,
y, bueno,
viajando mucho
y tratando de hacer,
traer siempre que actuamos
al público que nos ve.
Y poniendo,
entrando en internet,
siguiendo vuestra trayectoria,
habéis actuado
en todas partes,
muchísimo en el País Vasco,
por ejemplo,
por toda España,
por todo,
es que estáis actuando mucho,
¿no?
Sí,
sí,
sí,
por suerte sí,
la verdad es que
es una alegría,
¿no?
para uno que
después de tantos años
siga activo,
trabajando
y con muchos proyectos.
Sí,
la península,
la verdad es que
la conocemos bastante,
de arriba abajo
y de todos los costados.
Y también,
bueno,
hemos tenido la oportunidad
de viajar
a varios países,
hemos estado en Alemania,
en Francia,
en Cabo Verde,
en México,
en Portugal,
bueno,
diferentes lugares
y siempre muy bien,
disfrutándolo,
modificando según los lugares
donde uno va a actuar,
pero siempre conectando
con el público.
Yo comentaba
al principio de la conversación
así un poco,
quizás los estudiantes
dirán,
¿qué habla esta mujer
de un hostal?
Es que es uno de vuestros
espectáculos,
he visto el vídeo
y la verdad es que
me parecía un espectáculo
desterniante,
pero de hecho
vosotros venís
con el más gorditos
que nunca
y a jugar con la magia,
el humor
y el tango.
Yo no sé
cómo os atrevéis
como argentinos
a hacer broma
e ironía
del tango.
Bueno,
viste que los argentinos
como somos.
Ya lo veo,
ya,
digo,
calla que no sé
si se puede.
Primero nos tenemos
que reír de nosotros mismos
para llevar bien
la vida
y entonces
de ahí
nos atrevemos
a cualquier cosa,
entonces ahí
estamos con el,
sí,
con el tango
que nos gusta mucho,
es una identidad
nuestra,
entonces desde ahí
partimos
a otras técnicas
como el tango,
la magia,
los malabares,
la música
y todo esto.
Nosotros desde el primer momento
queríamos,
queríamos tener este sello tanguero
y bueno,
y así fue,
de ahí le hemos puesto
el nombre
tangordito,
buscando ahí
un juego de palabras
que contengan tango
y humor
y sí,
el público
cuando nos ve
a nosotros
puede ver
a dos grotescos
bailarines de tango.
La vis cómica
que ponéis encima
del escenario
aparte de una técnica
extraordinaria
es clarísima
porque a ver,
uno de vosotros
digamos que la formación
era más de clown
y el otro
más de mago.
¿Habéis intercambiado
conocimientos
y ahora sois
los dos
tanto una cosa
como la otra?
Sí,
bueno,
a ver,
clowns somos los dos,
lo que tiene el Maxi
que se encarga más
de la magia
y yo me encargo
más de la música.
Sí,
obviamente uno va
aprendiendo,
enriqueciéndose
de su compañero
y de la técnica
en sí,
pero bueno,
cada uno controla más,
ya te digo,
esas áreas,
¿no?
Yo no soy mago,
el Maxi sí es mago
y al revés,
él no es músico
y yo sí,
pero bueno,
nos vamos complementando.
Ahora eso os estoy viendo
bailando uno de los tangos
en un arranque
y de verdad que,
a ver,
por muy argentinos que seáis,
el baile lo bordáis
pero a vuestra manera,
¿eh?
Sí,
sí,
bueno,
hemos aprendido.
Dentro de ese humor,
realmente.
Es un espectáculo el vuestro
muy interactivo,
hacéis participar mucho
al público,
¿verdad?
Sí,
sí,
nos gusta,
bueno,
es bastante característico
en nuestra manera
de trabajar
la improvisación,
¿no?
Tenemos como algunos márgenes
para poder improvisar
y lo que suceda
en el escenario,
entre el público,
si estamos en un formato
de calle,
lo que pasa
con los ruidos
o lo que sea,
generalmente
lo utilizamos,
si esto sirve
para el espectáculo,
si hay cosas
que no te sirven
no las vas a meter dentro,
¿no?
Pero sí nos gusta
improvisar mucho
y hacer actuar
al público
de diferentes maneras,
desde las butacas
o en algún momento
quizás pasa uno,
tampoco sucede siempre,
pero sí es un condimento
que está muy presente
en nosotros.
Yo comentaba,
antes de saludaros
tanto a ti
como a Teya,
que quizás la ciudad
y en una tercera edición
que es muy prontito,
probablemente una ciudad
como Tarragona,
una ciudad mediana,
el tener un festival
de magia propio
que empezó a andar
pues modestamente
en los primeros años
es una gran cosa
para la gente
que nos gusta
el espectáculo
que vivimos aquí
porque generalmente
actuaciones musicales,
espectáculos teatrales
como el vuestro
siempre se enmarcan
mucho en periodos
de fiestas,
de ciudades,
de pueblos,
pero crear festivales
de pequeño formato
como este de aquí,
yo creo que vosotros
como artistas
lo debéis valorar,
¿no?
Seguramente
porque,
bueno,
eso que dices tú,
¿no?
Como hay veces
que no se le da
el espacio
que tiene que tener
y entonces
esta es una buena oportunidad
y ojalá que dure
muchos años
y que la gente
lo sepa aprovechar
esto que tiene ahí
para disfrutar
en el marco
que tiene que ser,
¿no?
En un festival
de magia.
Entonces,
las condiciones
son más óptimas aún.
¿Habéis estado
alguna vez
en Tarragona,
Walter?
Estuvimos
en fiestas
de Tarragona
hace unos cuantos años.
¿Plaza Friki
o alguna cosa así
podría ser?
Puede ser,
¿eh?
Es posible.
La verdad es que
no lo recuerdo bien.
Sé que eran fiestas,
fue un show muy divertido
y un show
con muchos petardos.
Ah, pues entonces
el recuerdo fue bueno,
¿no?
Sí.
Pues ya está.
Mientras lo que recordéis
como positivo
ya es suficiente.
Walter,
estaremos encantados
en la Sala Trono
el sábado
de contemplar
vuestro espectáculo
Más Gorditos que Nunca,
Walter Maximiliano,
dos auténticas estrellas
de la magia,
del humor,
del espectáculo
en definitiva.
Gracias por atender
nuestra llamada,
muy buenos días.
No, gracias a vosotros
y bueno,
esperamos verlos
por ahí,
por el teatro.
Ahí estaremos.
Un día.
Adiós.
Adiós.