Quatre minuts a tres quarts de dotze del migdia.
Molt ràpidament hem canviat el decorat.
Bé, de fet, no hem hagut de canviar gaire cosa
perquè els pròxims minuts els viurem
des de l'exterior dels estudis de l'Avinguda Roma.
Tenim la unitat mòbil a la pastisseria Trill
de la nostra ciutat.
Anem a tastar, a posar els dits en aquests pastissos
que ja es preparen i que diuen que es vendran
com a rosquilles, tot i que són bones.
Anem cap a la Trill.
Ens esperen ja Joan Maria Bertran, Jordi Sorinyac, bon dia.
Hola, bon dia, Jolanda.
Ai, qui fos Joan Maria Bertran i Jordi Sorinyac
ja està aquí ara.
A mi els dits no me'ls deixen, tampoc ho he preguntat.
Això espero, eh? No, no, pobre de tu.
No gosaré posar els dits enlloc, ella t'ha vist.
Però quina oloreta que fa, quina flaira, no?
Això sí, una pinta excel·lent
i de ben segur que estan boníssimes.
De fet, estem a l'interior de la botiga
que és l'establiment, la pastisseria Trill
al carrer Piní Soler del centre de la ciutat
i tenim aquí un aparador realment espectacular.
La típica mona, la figura,
els ninots, vaja, un seguit de varietats
de productes, alguns més clàssics,
d'altres semblen més innovadors,
però el millor que podem fer és parlar
amb el Toni, el responsable de la pastisseria,
perquè ens orienti una mica de banda tanta oferta.
Toni, què tal? Bon dia.
Sí, hola, bon dia.
En primer terme, com va el negoci?
Perquè s'està parlant aquests dies
que les mones, tot i la famosa crisi econòmica,
sembla que continuen tenint sortida.
La gent no està disposada a renunciar-hi.
Sí, no, de moment, bueno, el padrí és el padrí
i ja té establert aquests calés, no?
S'ha reservat el pressupost, vaja.
Sí, sí, això ja entra al pressupost anual.
Què és el que es porta en guany en qüestió de modes?
No sé si aquí en aquest àmbit també hi ha modes,
també hi ha tendències,
es continua mantenint allò més clàssic.
Hi ha modes, en guany es porta el que és la Hello Kitty,
que l'any passat ja també va ser,
però bueno, la Kitty, el Callu...
Aquí és aquest?
Aquí ets hauràs orientar, eh,
perquè això de la Kitty encara hi arribem.
El Callu és aquest...
Vaja, és aquest...
Com el Bot Manetes.
És molt semblant al Bot Manetes.
Ah, el Bot Manetes, aquell paleta tan xulo.
Aquí sí que hi arribem, Jolanda.
Llavors hi ha un altre que és el Callu,
que és semblant però és el Bot Manetes en francès.
Ah, ja veus.
I això és una sèrie que també s'emet ara aquí?
Ho tens controlat, Toni?
Me sembla cap a la sexta o alguna cosa així.
Jo l'hem de ser molt dos coneguts.
Però saps què passa, Jordi?
El món de les mones de xocolata,
quan més canals de televisió n'hi ha,
més personatges i més possibilitats, no?
Sí, sí.
O sigui, tenim, en número, la Kitty,
aquest gatet que tenim a tot arreu.
També tenim el Wally,
aquest personatge de la pel·lícula d'animació de la Pixar,
amb l'Eva, la seva companya.
Veig per allí també un Bob Esponja,
que és una sèrie de dibuixos d'animació.
Ai, com és el Bob Esponja?
Quina pinta fa d'així de xocolata?
Vaja, magnífic.
La veritat, la figura,
crec que la figura pròpiament no és de xocolata,
però corona una d'aquestes mones,
una d'aquestes figures de xocolata.
I de què està fet aquest Bob Esponja,
si no és de xocolata?
És de...
Toni, explica'm.
Que ho expliqui el Toni.
Sí, no, el Bob Esponja és de plastiquet,
és el nino...
Ah, de plastiquet.
I no el podrien fer d'alguna cosa,
tu què hi entens, Toni?
Es podria, es podria.
De què el podrien fer, no sé, de...
De xocolata.
De xocolata blanca, potser, no?
Sí, sí.
Oh, sí, de xocolata blanca
i posant-li colorets,
després, tipus la Casitos, i així, o?
Correcte, correcte.
Ah, molt bé.
Em podríeu portar d'aprenent una temporada.
El que és curiós,
és que el Bob Esponja, per exemple,
aquí no s'emet.
Vull dir, que s'estàvem parlant,
és una sèrie de...
Ara no, però fa temps sí que s'emetia,
Bob Esponja, no?
I a més hi ha pel·lis.
Sí, però jo crec que això,
tu en DVD,
però per la tele, com a mi, millor.
Ja ho discutirem després,
ja ho discutirem després,
el tema Bob Esponja.
El tema futbol, Toni,
també es porta molt.
Sí, el tema, bueno, el Nàstic
i el que és la mona del Barça,
del Messi,
que més triomfa.
Veiem aquí com una mena de rellotge
en què hi tenim molt escut del Barça
o la figura de Leo Messi,
de Leo Messi, el jugador argentí.
I a partir d'aquí també suposo
que hi ha les figuretres clàssiques
en què vosaltres, els artesans,
podeu, allò com diuen en castellà,
poner rient de suelta a vostra imaginació.
Sí, tot el que és els ous,
bueno, de tota la vida,
les pilotes.
Les gallines i els conills, no?
I gallines, conills,
casetes, paisatges i, bueno,
una miqueta de tot.
I els Disney's, Toni,
que no funcionen en guany.
El Disney sempre, sempre.
El que és el Mickey i la Minnie
i tot el que és de Disney, sí.
Aquests són segurs cada any.
I a partir d'aquí,
quines combinacions es fan?
Perquè, a veure,
tenim la figura xocolata,
tenim l'ou,
tenim la figureta de plàstic
d'aquest personatge famós,
tenim el pastís típic
de tota la vida.
Quines combinacions fan?
La gent, quan t'encarrega,
què t'encarrega exactament?
Normalment encarrega
el que és la figura de xocolata
i la mona.
Però si és una figura de xocolata
una miqueta grandeta,
llavors només fa la figura de xocolata.
O sigui que, en principi,
el pastís va per una banda
i la figura va per l'altra.
Això seria en la majoria dels casos.
No, la majoria dels casos
és que la gent fa una mona
i llavors posa una figureta
o un ou de xocolata petit
al mig de la mona.
El que passa és que sí que és evident
que en pocs anys cap aquí
es fa més la figura de xocolata sola.
Aquesta figura més de xocolata
com aquesta que dèiem abans
del Bope Esponja,
que és una figura de xocolata.
En aquest cas hi ha un pres,
hi ha una figura d'un os panda
i a l'interior hi ha aquesta figureta
de plàstic del Bope Esponja, no?
Sí, sí, correcte.
La gent ja ho hem de demanar
molt en tancació.
Ara encara estem a temps de demanar-ho
o ja fem salat?
No, ara el tema de xocolata
ja està tot aparcat.
Sí, ja està tot finiquitat.
O sigui, a tot això aquí a l'aparador
ja no tastarem res
perquè està tot encarregadíssim.
No, encarregat no.
M'hi refereixo que si hi ha algú
que vol una figura especial
i això que ja no ho podem fer.
Dos setmanes abans, sí,
si m'hi deien
posa'm això dins d'un ou,
ho fes.
Jo voldria que em fessis
d'un dinosaure.
Sí, el Bope Esponja de la Yolanda
per l'any que ve
te'l podem demanar.
L'any que ve
i en quant de temps?
A quant de temps
t'ho deu demanar, Toni?
No, ja està, ja me l'has demanat
jo l'any que ve
l'any que ve
o el Bope Esponja, molt bé.
Està apuntat
i tu ja estàs, Yolanda,
perfectament qui te'l portarà a la ràdio.
Molt bé.
Això ja està fet.
Demanem-lo ben gran
a veure si en podem tastar.
Saps que m'agradaria
preguntar-li al Toni?
La mona dels ous durs
de tota la vida
també us l'encarreguen.
Sí.
Sobretot gent gran, oi?
Sí.
No, i gent jove també, eh?
Perquè, bueno,
és típic de fer
segons els anys
que té el fillol
te fan els ous.
Parlem del procés
d'elaboració.
El procés d'elaboració
artesà
que comporta,
repassem una miqueta
d'ingredients
i la feina
que hi ha al darrere
de tota aquesta paradota magnífica
que veiem ara
en aquests moments.
Amb de què?
Amb xocolata?
Amb la xocolata,
amb els pastissos...
quantes hores us heu dedicat
aquests dies
a poder fer tot això?
Amb el tema de xocolata
comences a finals de gener,
començaments de febrer.
Finals de gener, ja?
Sí.
Ja estem fent,
bueno,
tallant tot el que són patronatges
i fent anar la xocolata
i ja fa una setmana
o dues setmanes
que ja has acabat
i ja comences el procés
d'anar tallant la fruiteta
i anar preparant
tot el que és
el pa de passí.
Perquè, perdona,
en l'elaboració
d'aquestes figures
aquí veiem, per exemple,
algunes cases
doncs,
forces espectaculars,
els dissenys
en molts casos,
si algú et demana
escolta,
en Toni,
fes-me una casa,
tu també fas d'arquitecte
o només hi poses la xocolata?
Treballes
amb algun dissenyador
de la xocolata?
Com funciona tot plegat?
No,
el dissenyador
és agafar un bolígrafo
i un cartró
i retallar
i fer les construcions.
O és artesanal,
artesanal del tot, clar.
Artesanal li doble traça
perquè, vaja,
ja té mèrit
treballar bé amb la xocolata
a més a més
perquè les figures
quedin lluïdes de la vista
aquí estem parlant
aquí estem parlant de doble mèrit, eh?
Tema preus, Toni,
per quan en surt tot plegat?
Bé,
els preus ronden
sobre els 25-30 euros,
la figura no és més normaleta,
n'hi ha de 100-170.
170 euros?
Per exemple,
a veure si ho podem descriure,
quina figura?
D'aquestes que veiem,
aquí,
sortim ara cap a l'exterior,
ja,
home,
realment sigues bastant espacadula.
Aquesta caseta,
com una mena de gran jardí,
hi ha 3 o 4 cases,
arbres i ninotets dels Simpsons
que ho cronen.
Aquesta figura,
per exemple,
se'n va més enllà de 100 euros?
Aquest va uns 170,
em sembla.
170 euros?
Però, vaja,
això estem parlant
que fa gairebé dos pams
per costat, eh?
Vull dir,
estem parlant d'una figura
que pot ser tranquil·lament
45 centímetres
per costat i costat.
Sí,
això deu pesar uns 3-4 quilos
per ai per ai,
però el que fa pujar més també,
si vas comptant els dinos,
que és el que fa...
perquè, clar,
els Simpsons són molta família
i són els que van pujar
el preu de la mona.
Tenim aquí autèntiques birqueries,
tenim, bueno,
ous de Pasqua gegants,
quan dic gegants,
que poden fer tranquil·lament
quan 40,
40,
50 centímetres de llarg...
Mig metre d'ou de Pasqua,
mig metre d'ou de xocolata.
Vaja,
jo soc molt dolent
per calcular aquestes coses
i fins i tot
n'hi ha algun com aquest
que ens ensenya
que està,
vaja,
no només l'ou,
sinó que s'ha obert per dintre,
està treballat
i a l'interior d'aquest gran ou,
com si diguéssim,
que és que ve a ser com una casa,
hi ha un altre ou pintat de color.
Sí,
n'hi ha...
Bueno,
és un mig ou treballat
amb tres ous dins de xocolata,
tipus Ferran Adrià.
Una deconstrucció,
aquí tenim una deconstrucció d'ou.
Perquè, Toni,
a veure,
sense tenir la pressió aquella
que s'acosta l'edat
al dilluns de Pasqua
teniu molts encàrrecs,
imagina't que un any
et fan els altres la feina
i tu tens temps
per fer aquella mona
i aquella figura de xocolata
que tu et faria il·lusió.
Què faries?
Sense límit de mitjans,
de temps...
Què faries?
Què et faria il·lusió fer a tu?
Home,
a mi em faria il·lusió,
sempre ho he dit,
d'agafar i fer
un ino a tamany natural.
Sí,
d'aquí?
No sé,
d'un...
La meva il·lusió va ser
quan el Nasti va pujar a primera
de fer Lluís Tessar
a tamany natural.
Lluís Tessar
a tamany natural de xocolata?
Sí,
metre vuitanta de míster,
vaja.
Sí,
hasta li vaig dir,
li vaig dir tot,
ell me va dir que sí
i el que passa
que era difícil
treure a dir el que era la cara.
A veure,
al cap no era massa difícil.
Al cap,
això t'anava dir,
de com confiança.
T'ho posava més fàcil
que l'altre.
Al cap no era massa difícil,
però el que era la cara,
sí,
no em vaig veure en cor.
Molt bé,
doncs,
escolta,
és el bo pasponja
d'una banda
i intentarem,
doncs,
buscar reforços
perquè puguis
complir aquest somni
de...
No sé si serà
Lluís Tessar ja,
no?
De moment el tenim
sense equip,
qui sap,
potser és el míster,
potser torna
la temporada vinent.
Hem parlat això
que els ous,
o vaja,
una figureta normal
pot anar-se'n
als 25-30 euros
si ens volem,
doncs,
passar,
ja per suposos,
per a tots els gustos.
El que és el pa de pessic,
el pa aquest
que moltes vegades
donen la fruita,
amb la melmelada,
quant ens pot costar?
Aquest,
bueno,
un quilo,
per exemple,
uns 25-26 euros.
25-26 euros,
si estem parlant
pa de pessic,
més figures,
se'ns pot...
Oi,
les plomes,
Jordi,
no te n'oblidis
de les plomes.
home,
però ja venen de sèrie
les plomes,
no?
Això ja ve de sèrie,
l'ou de xocolata,
l'ou dur
i les plomes,
i amb algun pollito.
Clar,
el pollito,
no havíem parlat
del pollito,
també.
El pollito groc,
el pollito groc,
no pot faltar.
No pot faltar
les plomes
i el pollito,
sobretot aquelles mones
que fan a les escoles
bressols
amb el donut
absolutament dur,
que tot són plomes
i pollito,
no?
Sí,
sí,
sí.
Que d'aquestes també...
Que després difícilment
no pots menjar,
també diguem-ho.
I els pares han de menjar
el trosset
perquè la criatura
no tingui un trauma.
I dir que està boníssima.
Recapitulant,
fa de pessic,
més figura,
parlant,
entre 45 i 50 euros,
no?
Això seria una mica
la despesa estàndard
dels padrins d'aquests dies.
Correcte.
Doncs vaja,
tocarà fluixa la mosca,
eh?
Home,
tampoc el fillol s'ho mereix.
Oh, no, i tant,
no, no, no.
Fillol i la fillola
s'ho mereix, eh?
Sense cap tipus de dubte.
Molt bé.
Tinguem-ho clar.
Doncs, escolta,
jo crec que ens hem fet
una idea perfecta
de com es treballen
les mones
i com està el panorama
dins del que són
els pastissers artesans
de la nostra ciutat,
tot parlant amb el Toni
de la pastisseria Trill.
Ho deixaríem aquí, Jordi,
perquè ens hem de posar
en contacte amb els oients
perquè els volem regalar
algú que entra exemplar
d'aquesta Setmana Santa
a Tarragona
d'Arola Editors.
Et sembla?
Perfecte.
Nosaltres us deixem aquí.
Toni, moltes gràcies.
A vosaltres.
Gràcies, Toni, molt bon dia.
Queda apuntar-lo del Bob Esponja
per l'any que ve.
Sisplau, eh?
Que vindré a buscar-la.
Sense padrina,
però vindré a buscar-la.
Adéu-siau, gràcies.
Bon dia.