Les 10 del matí i 11 minuts.
En aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio d'avui dimarts
és moment, és temps per repassar l'actualitat política.
Avui reprenem el cicle d'entrevistes que encetàvem la setmana passada
amb els diputats per Tarragona al Parlament de Catalunya.
Avui fa just una setmana el nostre convidat era el diputat de Convergència
i Unió al Parlament, Joan Miquel Nadal, exalcalde de la ciutat,
i avui el nostre convidat és el diputat d'Esquerra Republicana al Parlament
i també, en aquests moments, regidor de l'Ajuntament de Tarragona,
segon tinent d'alcalde de l'Ajuntament, Sergi de los Rios.
Amb ell repassarem l'actualitat política, per cert, només 3 dies després
de la proclamació de Joan Puigcercós com a nou candidat
del subpartit d'Esquerra Republicana a la presidència de la Generalitat.
Recordem que estem a només un any de les pròximes eleccions
al Parlament de Catalunya.
Sergi de los Rios, bon dia.
Hola, bon dia.
Comencem parlant precisament d'això.
Què suposa aquest canvi en el cap de llista,
aquest canvi en la candidatura a la presidència de la Generalitat
per part d'Esquerra Republicana.
Joan Puigcercós substituirà en les eleccions del 2010
a Josep Lluís Carot Rovira.
Què representa pel partit?
A veure, representa un relleu.
Un relleu que jo crec que s'ha anat fent d'una manera progressiva.
De fet, aquest relleu jo crec que arrenca pràcticament
d'ara fa més d'un any, quan es van fer les eleccions internes
dins del partit, van fer unes primàries a fer efecte de triar
qui seria el president i el secretari general del partit.
I en aquella ocasió jo crec que vam donar un exemple
de democràcia interna dins del nostre partit.
Vam fer una elecció per sufragi universal,
és a dir, es van posar urnes a cadascuna de les seccions locals
del partit arreu del país i es va votar.
Això tan senzill. I en aquell moment va sortir com a president
del partit en Joan Puigcercós i com a secretari general en Joan Ridau.
Jo crec que tot ja arrenca, en certa manera, d'aquell punt.
Hi ha una altra data important al calendari que va ser aquella
en la qual, amb una conferència de Joan Puigcercós
que li va presentar Josep Lluís Carot, va ser el mes d'abril,
doncs en Josep Lluís Carot va anunciar públicament
que ell no aniria de cap de llista i que avalava
la candidatura de Joan Puigcercós.
I tot aquest procés ha culminat en aquesta proclamació
per part del Consell Nacional aquest cap de setmana
que hem estat uns quants a Núria, al Ripollès.
Per tant, s'ha anat fent en tots aquests passos.
I s'ha fet bé? S'ha fet bé el relleu?
Tenir en compte que Carot Rovira ni tan sols anirà a les listes
de les properes eleccions?
Jo crec que s'ha fet un relleu, crec que molt mesurat,
s'ha anat... És un relleu complicat i complex,
perquè la figura de Josep Lluís Carot,
no seré jo qui la descriuré en aquests moments aquí,
però realment és una figura que ha sigut cap d'alt
en l'esdevenir d'aquest partit.
Agafa la presidència del partit a l'any 96,
i realment des del 96 fins a on estem ara,
realment aquest partit s'ha situat d'una manera molt clara
com a tercera força política emergent,
passant en aquests moments a tenir 21 diputats
al Parlament de Catalunya, a tenir 3 diputats a Madrid,
a tenir més de 1.800 regidors a tot Catalunya,
quan en aquell any 96 en prou fanyes en teníem 500-600.
Per tant, tot això ha estat sota la direcció
i sobretot encapçalant les llistes
i sent la cara pública del partit capdavantera
en Josep Lluís Carot.
Per tant, aquesta feinada ha estat important.
Ara bé, en aquests moments,
també era evident que hi havia una majoria important del partit
que volia aquest relleu.
I de fet, com a demòcrates que som,
davant d'aquestes majories el que hem de fer és respectar-les.
Parlo de majories internes del partit, com tots els partits.
És a dir, el procés d'elecció d'un cap de llista d'un candidat
es fa per majories internes dins el partit.
Qui voten són els militants, etc.
I en aquests moments, d'una manera majoritària,
el partit optava, o la militància, la base del partit optava
per aquesta opció d'en Joan Puigcercós.
Esquerra ja té oficialment el seu candidat
a la presidència de la Generalitat,
que és el president del partit, Joan Puigcercós.
També se sap ja que l'ex número 1,
Josep Lluís Carot Rovira, actual vicepresident de la Generalitat,
no anirà a les llistes.
I Sergi de los Rios, com a diputat al Parlament,
i que va anar a les llistes ara fa 3 anys,
tornarà a repetir, anirà a les llistes del 2010?
Bé, la meva decisió és concórrer a les llistes.
I, per tant, en aquest sentit, la meva voluntat és anar-hi.
Dic la meva voluntat perquè, a partir d'aquest moment,
un el que ha de fer és posar-se a disposició,
ha de passar tots uns processos interns,
fins que no és d'haver, diguéssim, oficialment membre de la llista,
però jo optaré per anar a la llista del 2010 al Parlament de Catalunya.
I per què opto?
Doncs crec que en aquests micros hi farà aproximadament un any.
Se'm preguntava per la mateixa qüestió.
Jo deia, dic, independentment de quin sigui el meu pare,
jo sempre estic a disposició del partit.
Doncs bé, han estat una sèrie de persones,
de militants del partit,
des de màxims dirigents del partit a nivell nacional
fins a quadres del partit a nivell d'aquí, del territori,
de Tarragona mateix, o del Tarragonès, o del Camp de Tarragona,
que d'una manera o altra s'han adreçat cap a la meva persona
perquè opti a anar amb aquesta llista d'Esquerra Republicana el 2010.
i després d'haver vist, doncs, això,
que hi havia molta gent que, en certa manera, m'ho demanava,
jo també m'he analitzat a mi mateix,
perquè el que jo no voldria en cap cas és,
mira, com m'obliguen a anar-hi, doncs hi vaig.
No.
És a dir, per un costat m'ho demanen, tota aquesta gent,
i per l'altre em miro a mi mateix.
I et preguntes, Sergi, tens il·lusió o no tens il·lusió d'anar-hi?
Doncs dic, sí, tinc il·lusió d'anar-hi.
I, per tant, és quan prenc la decisió d'optar
a anar amb aquesta candidatura.
A partir d'aquí, doncs, quan comenci tot el procés
de confecció de llistes, que suposo, doncs,
que serà a principis de l'any vinent, del 2010,
doncs, han d'haver una sèrie de congressos comarcals, etcètera.
Per tant, he d'anar fent tots els passos interns del partit
que els diferents assemblees i congressos
i comissions electorals, doncs,
vagin donant el vistiplau de la meva persona
fins a tancar la llista definitivament.
Ara, fa un any, però, en aquesta entrevista
que vostè citava aquí a Tarragona Ràdio,
també deia que el seu futur polític
potser passaria o bé pel Parlament o bé per l'Ajuntament,
que la seva voluntat en aquell moment
era triar una cosa o una altra.
Dient que vol concórrer a les eleccions al Parlament,
ens està dient que no vol seguir a la política municipal?
No, no ho estic dient.
No ho estic dient que no vulgui continuar a la política municipal.
Jo el que sí que deia aquell dia
era que realment sempre tot això aniria condicionat
al que anomenem el partit,
si m'ho demana o no m'ho demana el partit.
I quan es diu això de demanar o de no demanar el partit,
per un costat és si tens una sèrie de persones
de direcció del partit que t'ho demana,
però després que les assemblees i els congressos pertinents
t'ho donin el vistiplau.
Per mi que el partit t'ho demani vol dir totes dues coses.
En aquest sentit, jo sempre ho vaig vincular tot en aquest aspecte,
evidentment també a la meva il·lusió de poder tirar endavant.
I ara el que toca és prendre una decisió sobre el Parlament de Catalunya.
I per tant jo m'agradaria desvincular
els comissis del Parlament de Catalunya
de les municipals del 2011.
Ara toca, i així ho he fet,
ara toca decidir pel Parlament de Catalunya,
opto a anar-hi,
i quan toqui prendre la decisió de les municipals,
doncs evidentment aquí estan tots els òrgans de partit,
la meva fenya durant tot aquest temps a l'Ajuntament,
i a partir d'aquí es prendrà una decisió.
I en aquest sentit jo tinc la mentalitat totalment oberta.
Opta també Sergi de l'Orliós
a ser el número 1 de la llista per Tarragona,
tenint en compte que alguns analistes consideren,
i en fi, en fons el partit es diu que
el fins ara número 1 cap de llista per Tarragona,
Ernest Benach, president del Parlament,
podria anar precisament a la llista de Barcelona?
Bé, jo més enllà d'aquestes conclusions,
els analistes,
sí que Ernest Benach en algun moment
ja va deixar entreveure
que ell portava de cap de llista des de l'any 92.
I jo crec que en aquest sentit
la llista d'Esquerra Republicana estaria bé
que després de tot aquest temps
l'encapçalés una persona de Tarragona.
I en aquest sentit,
la meva voluntat passaria per aquí.
Perquè si és una persona,
hauria de ser, crec jo,
una persona de Tarragona
que encapçalés aquesta llista,
jo tinc una experiència,
doncs, a aquests dos anys de diputat.
De fet, a les últimes llistes
jo anava de número 4,
per tant, en certa manera,
estaves, doncs,
sí que estaves al cap damunt de tot,
però no de cap de llista.
I en aquest sentit,
jo crec que, bé,
puc tenir una experiència
tant a nivell municipal
com a nivell de la meva col·laboració
o del fet de ser diputat
durant tota una sèrie d'anys,
en concret, aquest desembre farà 6 anys
que soc diputat al Parlament de Catalunya,
que realment crec que podríem complir
totes dues qüestions,
més enllà d'una qüestió territorial
que entenc que la llista de Tarragona,
de la demarcació de Tarragona,
doncs, pel que fa a Esquerra Republicana,
tocaria que l'encapçalés una persona de Tarragona.
Al marge de les llistes,
Esquerra Republicana de Catalunya
haurà d'afrontar les pròximes eleccions
al Parlament, les del 2010,
el seu ideari independentista,
amb una competència clara,
sembla, la de reagrupament,
aquesta nova formació política
de l'exconseller Joan Carretero,
del que va ser membre, també,
de la direcció d'Esquerra Republicana,
Joan Carretero.
Com farà front?
Com creu que li pot passar factura a Esquerra Republicana
l'aparició d'aquesta nova proposta electoral?
No, jo crec que, de fet,
una de les conseqüències,
no només d'aquell creixement electoral
que vam tenir de l'any 96 fins a l'actualitat,
que abans, quan parlava de la figura
de Josep Lluís Carretero Rubina,
que parlava com a gran artífex
i gran persona que es va posar al davant
per poder fer tot aquest creixement,
jo crec que una de les conseqüències de tot això
és que l'independentisme
ja no és només patrimoni d'un únic partit.
És a dir, l'independentisme en aquests moments
és absolutament transversal.
I en aquest sentit,
les pròpies enquestes ens ho marquen.
Si fa 6-7 anys es parlava
que potser només érem un 13 o un 14%
els que crèiem en la independència del nostre país,
en aquests moments pot estar al voltant del 20%.
Per tant, alguna cosa ha passat aquí.
I en aquest sentit,
no tots els independentistes són d'esquerres i republicans.
Esquerra Republicana és un partit que es defineix,
com bé les seves sigles diuen,
un partit d'esquerres,
un partit republicà
i un partit del nostre país,
en aquest sentit, independentista.
Però l'independentisme ja és molt més ampli,
molt més transversal.
Trobem independentisme
que vota pràcticament totes les opcions polítiques
en aquests moments.
I això és bo.
I ha de continuar creixent.
En aquest sentit,
jo no crec que Esquerra Republicana
el que hagi de fer és de dir
escolti'm, això de l'independentisme
és un monopoli meu
i només sóc jo l'independentisme,
sinó que el que hem de procurar
és que els altres continuïn,
si més no amb els seus idearis,
sent influïts per aquesta ja massa
que està creixent
i que és absolutament transversal.
I en aquest cas,
d'aquesta formació que optarà
a obtenir representació
al Parlament de Catalunya,
el mateix.
En qualsevol cas,
i relacionat també o vinculat d'alguna manera
a aquesta nova formació,
reagrupament i a la figura de Joan Carretero,
però també vinculat
perquè ha aparegut
en alguns actes d'Esquerra Republicana.
En les últimes setmanes
hem vist la presència
del president del Barça,
Joan Laporta,
en un acte, com dèiem,
d'Esquerra Republicana.
A un diputat d'Esquerra
com Sergi de los Rios,
què li sembla
que Joan Laporta aparegui
i acapari l'atenció mediàtica
en actes d'Esquerra Republicana
com el del passat dia 15
amb motiu de l'afossellament
de l'aniversari
i de l'afossellament
de Lluís Companys?
Jo crec que Joan Laporta
no deixa de ser
un personatge mediàtic,
un personatge molt conegut
al nostre país
com a president del Barça,
que és,
i no només ho és ell,
sinó que tots els que han estat
presidents del Barça,
per exemple,
recordem a Josep Lluís Núñez,
sense anar més lluny,
també la transcendència
que tenia arreu del país.
Laporta no només
ve a Esquerra Republicana
a fer actes.
Jo recordo
les darreres eleccions
al Parlament de Catalunya
que va fer un acte
amb Montilla,
un acte amb Artur Mas,
ara ha vingut
o va ser convidat
per la Federació de Barcelona
per fer l'acte,
l'ofrena,
a Lluís Companys
el passat 15 d'octubre
amb la commemoració
del 69 aniversari
del seu afusellament.
Per tant,
jo crec que és una persona
que evidentment,
darrerament,
s'està posicionant públicament,
no només parlant del Barça,
sinó que amb declaracions
polítiques de calat
i en aquest sentit
des d'un caire
independentista.
Jo crec que en aquest sentit
amb allò que deia jo abans,
el creixement transversal
de l'independentisme,
més enllà
de si ets d'esquerres
o republicà,
que s'està obrint
a moltíssimes altres ideologies
i per tant
comença a ser transversal,
entra dins d'aquesta dinàmica
el pas
que ha fet
en Joan Laporta
cap a expressar públicament
què és allò que pensa
des del punt de vista polític
i a més a més
amb una defensa
que el nostre país
ha de tenir un estat propi
i per tant
donant suport
al que podríem dir
posicions independentistes.
Jo l'emmarco
en aquest àmbit.
Sobre el futur polític
de Joan Laporta,
si anirà amb alguna llista electoral,
si farà algun pas personal,
no ho sé,
això s'haurà de veure.
En fi, tots aquests moviments
que estem comentant,
llistes electorals,
les eleccions,
els personatges polítics
o mediàtics
que apareixen
en l'escena política catalana,
la pressió de noves formacions,
tot això ho estem comentant,
a faltar només d'un any,
com dèiem,
per les pròximes eleccions.
Portem tres de legislatura,
tres de govern
d'Esquerra Republicana
amb el PSC
i amb Iniciativa per Catalunya.
De fet,
hauríem de sumar
al primer tripartit,
però en aquest segon tripartit
amb un govern
presidit per José Montilla.
Quin balanç en fa,
quina anàlisi en fa
Esquerra Republicana
d'aquests tres anys
de govern Montilla
i de legislatura
al Parlament?
Jo crec que és un balanç
positiu,
positiu i no exempt
de complexitats.
Jo crec que,
en primer lloc,
nosaltres vam donar suport
com a Esquerra Republicana
amb aquest segon govern.
Recordem,
aquell primer
on presidi per Maragall,
després va venir
aquest segon.
jo crec que hem explicat
molt el per què
ho vam fer tot això,
no?
I era,
en certa manera,
i va ser el gran motiu
de fer l'any 2003,
ara aquest desembre
farà exactament sis anys,
el per què
vam prendre aquella opció,
no?
Anteriorment,
l'any 2003,
en aquest país,
o érets d'Esquerra
o érets
catalanista,
amb el sentit ampli
de la paraula
catalanista.
És a dir,
una cosa excloïa
l'altra,
no podia ser
a l'hora d'Esquerra
i catalanista,
i en certa manera
era aquest bipartidisme
que havia imperat
per un costat
Convergència i Unió
amb el monopoli
del catalanisme
i per un altre costat
el Partit Socialista
amb el monopoli
de l'Esquerra.
I en certa manera
els que,
en el nostre cas,
som independentistes
i som d'Esquerres,
doncs,
clar,
aquest triar
una cosa o l'altra
no ens funcionava,
perquè som totes dues.
I el que vam voler
en aquell moment
va ser trencar,
trencar aquesta Catalunya
amb dos parts,
trencar-la.
I ho han aconseguit
sis anys després?
Jo crec
que sis anys després
hem vist
uns posicionaments
del Partit Socialista
amb determinades
qüestions concretes,
per exemple,
la defensa
de la immersió
lingüística,
etcètera,
política exterior
de la Generalitat,
o sigui,
començar a fer
una política exterior,
absolutament impensables.
De fet,
l'altre dia mateix
estava repassant
intervencions
de diputats socialistes
als finals dels anys 90,
allà al Parlament,
per exemple,
amb aspectes
com política lingüística
i realment
han evolucionat
d'una manera claríssima,
cap a una defensa
sense cap tipus
de fissura
en aquests moments
de la política lingüística
d'inversió,
cosa que als anys 90
no era així.
Per tant,
alguna cosa
s'ha mogut aquí.
I dos,
Convergència i Unió
també s'ha mogut
de pactar
amb el PP
i posar sobre paper
que no es modificaria
l'Estatut
i per tant
ja els estava bé
aquell estatut
a l'anterior
a passar
a posicions
que fins i tot
donen suport
a consultes populars
quan portem
iniciatives
de l'Esquerra Republicana
en diferents ajuntaments,
aquí també
ha passat alguna altra cosa.
Jo crec que en aquest sentit,
en el global,
i aquí s'explica
una mica també
el per què
aquest creixement
transversal
de l'independentisme
que, repeteixo,
no hem de...
És a dir,
l'acte que fem des d'Esquerra
és no vulguem monopolitzar això,
és a dir,
només som nosaltres.
Ho hem de començar a ser tots
perquè,
en definitiva,
si aquest país
algun dia és lliure
i els que treballem
des de fa ja quasi...
quasi faran 20 anys
en aquests projectes,
el que volem
o el que creiem
és que si aquest país
algun dia és lliure
serà per la suma
dels esforços de tothom,
no perquè un partit
ho hagi proclamat
unilateralment.
I en l'acció
de govern concreta
d'aquests tres anys,
l'acció d'aquest govern
d'entesa
i pel que s'afecta
més a nosaltres,
a Tarragona,
a ciutat
o a les nostres comarques,
s'ha notat?
S'ha notat de manera positiva
segons Esquerra Republicana?
Sí, jo crec que s'ha notat.
En què?
Per exemple,
i aquí vinc una mica
amb el veu vessant
encara no només
de diputat
del Parlament de Catalunya
sinó també
de tinent d'alcalde
en aquests moments.
També estava a l'oposició
una part d'aquestes sis anys.
Per exemple,
en tots els aspectes
com a apostes
de la Generalitat
amb el Parc Tecnològic
de Tarragona
a través de l'Incasol,
per exemple,
el pla de competitivitat
turístic
de la Tarracorromana
a posta de la Generalitat.
Només en pot aprovar
un a l'any
i en guanya
el que ha aprovat
és el de Tarragona.
Després,
altres aspectes
com per exemple
amb l'aspecte
de la façana marítima
el poder tenir
la Generalitat
al darrere
per poder redissenyar
tota la xarxa
de ferrocarrils
a través
o per
com a conseqüència
d'alliberar
la façana marítima
de Tarragona
d'aquest pas
del ferrocarril.
Tot això
la Generalitat
ha estat
al darrere
de tots
aquests aspectes
i per tant
jo crec que s'ha posat
en aquests moments
la Generalitat
més
en un nivell
d'apostar
per respectes
estructurals
estructurals
de ciutat
i que puguin
tirar endavant.
mateix
el propi
projecte
de l'Anella Verda
amb els
Fons Feder
que se gestionen
des del Departament
de Governació
o el propi
Puosc
que també
es gestiona
a través del Departament
de Governació
la gran aposta
al que és
un projecte
d'una generació
a la nostra ciutat.
Per tant
aquí
jo crec que hi ha
tots uns passos
importants
des de l'àmbit
de la cultura
portar el Festival
Escant
a Tarragona
aquest és un festival
de la fotografia
a nivell nacional
que es fa només
a Tarragona
doncs
aquests aspectes
jo crec que
els hem de valorar
i els hem de posar
sobre la taula.
En l'any que queda
de legislatura
i tenint en compte
això la perspectiva electoral
un dels eixos
ja per anar acabant
Sergi de los Rios
un dels eixos
d'Esquerra Republicana
serà el tema
del dret a decidir
a partir de les consultes
de la consulta
d'Arenys
de Munt
que ara sembla
que es reproduirà
també en altres
ciutats i pobles
de Catalunya
serà un dels eixos
a treballar especialment
per marcar
perfil propi?
No, a més
és treballar perfil propi
però també és la nostra
col·laboració
dins d'aquest govern
jo crec que per exemple
ens venen unes lleis
importantíssimes
en aquest any
que queda
de legislatura
la llei de consultes
aquesta és una llei
importantíssima
i de fet
quan parlem
d'aquesta desafecció
de la gent
cap a la política
doncs
precisament
és un dels instruments
per començar
a corregir
aquest aspecte
que seria
que la població
pugui ser consultada
per determinats aspectes
i parlo de consultes
populars
fetes
des de la Generalitat
no parlo de consultes
populars
fetes des
d'ajuntaments
la llei de consultes
que impulsa
el conseller
Ausàs
o la llei
del cinema
per exemple
que
en certa manera
acabi
amb el
que és
una discriminació
en tota regla
de la nostra llengua
ara anem a qualsevol cinema
i veiem
el que succeeix
però és que a més a més
i portant-ho
amb un tema
d'actualitat
d'aquestos dies
de la nostra ciutat
aquesta llei
del cinema
no només
parla
que la meitat
de pel·lícules
puguin ser vistes
en català
sinó que també
parla
d'una xarxa
de cinemes
xarxes municipals
de cinemes
xarxes
des de les entitats
o des de les administracions
públiques
que ens permetin
veure aquell cinema
per exemple europeu
que en aquests moments
no arriba
per exemple
a Tarragona
no arriba
vas veient
les pel·lícules
que guanyen
diferents esdeveniments
o festivals
d'aquí
d'Itàlia
de França
o d'Alemanya
i no arriben
a la nostra ciutat
doncs bé
jo crec que
i per aquí
jo crec
a través d'aquesta llei
del cinema
és on
tenim una escletxa
perquè Tarragona
pugui tornar
a tenir cinemes
en el centre
de la ciutat
perquè en definitiva
el que ha succeït
és senzillament
les decisions
unes empreses privades
que es dediquen
a l'àmbit del cinema
i han decidit
obrir o tancar
sales
segons uns interessos
legítims
privats
com a empreses privades
que són
però en canvi
amb aquesta llei
del cinema
sí que
se'ns obre la porta
a tenir una xarxa
per exemple
de cinemes municipals
o de cinemes
de titularitat pública
que realment
és on entraríem
des de les administracions
i aquí sí que tenim
alguna cosa a dir
des de les administracions
i per exemple
el nostre cas
de Tarragona
vinculat
amb una llei
de cinema
aquí trobaríem
una
una
un
escletxa
molt clara
per posar
per posar solució
en aquest aspecte
i a més a més
veient unes pel·lícules
que ara no es poden veure
ni a la nostra ciutat
ni en el global
del país
i un tercer aspecte
importantíssim
local
local
local ara
i ja no serà
serà
supermunicipal
en un futur
que és la llei
de la segregació
de la canonja
és una llei
llargament reclamada
per la canonja
i que també està
tirada endavant
per la
per la
conselleria de governació
al capdavant
el conseller Usàs
i realment
després de tants anys
algú ha fet cas
a la canonja
i algú
quan van prometre
en campanya electoral
que en aquesta legislatura
la problemàtica
de la canonja
s'arreglaria
hem complert
i aquesta llei
doncs ja ha entrat
al Parlament
i en breu
abans de final d'any
ja es farà el debat
a la totalitat
i per tant
finalment
la canonja
doncs podrà tenir
podrà gaudir
de la seu posicionament
com a municipi
per tant
jo crec que hi venen
unes lleis
moltes que ens afecten
molt de prop
altres que poden
semblar genèriques
però que poden
influir en el nostre
dia a dia
i altres
a nivell
doncs de retallar
aquesta desafecció
entre la política
i la gent
que realment
és un problema
que l'hem de resoldre
entre tots
són lleis
que s'han d'aprovar
en aquest últim tram
en aquests últims
períodes de sessions
que queden
al Parlament
de Catalunya
en fi
avui hem repassat
com dèiem
l'actualitat
política
des del punt de vista
d'Esquerra Republicana
amb el seu diputat
per Tarragona
al Parlament
Sergi Delorrios
també segon
tinent d'alcalde
de l'Ajuntament
de Tarragona
Sergi Delorrios
moltes gràcies
i que vagi molt bé
fins la propera
gràcies a vosaltres
adeu-sia
bon dia
adeu-sia