This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Aquí seguim matí de Tarragona Ràdio,
tal com us anunciàvem, avui volem posar la mirada
en tot un seguit d'alumnes i de professors
de l'IES Martí i Franqués,
que comença a ser un referent, entre altres coses,
perquè adquireixen una significació especial
si parlem de treball sant de recerca.
Ens acompanya, d'una banda, Pau Miquel,
és alumne de l'IES Martí i Franqués,
és un estudiant que ha guanyat el quart premi
Recerca per a la Pau, un treball sobre Ruanda,
un premi que atorga anualment la Universitat de Barcelona.
Molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut, ens acompanya la seva tutora, Carmen Gómez.
Carmen, molt bon dia.
Bon dia.
Ens acompanya, d'altra banda, Sara Uller i Natàlia García.
Sara, Natàlia, bon dia.
Hola.
Bon dia.
Són alumnes de l'IES Martí i Franqués
que han guanyat un premi que dius així,
diu el Premi Messe, i algú pot dir...
Bé, el Premi Messe.
El Premi Messe és un exercici de simulació,
per ordinador en aquest cas,
vosaltres heu treballat en l'àmbit econòmic,
i poca broma perquè, si no ho tinc mal entès,
es van preseleccionar 1.200 alumnes.
Sí.
I entre 1.200, vosaltres heu guanyat.
Sí.
Juan Manuel Vila, bon dia.
Bon dia.
José Manuel.
José Manuel.
Mira, t'hem batejat, ho sento, eh?
José Manuel, ja no se m'ha oblidat.
No passa res.
T'hem de felicitar per les alumnes,
però també com a professor,
perquè tu també algun premi has guanyat en això, no?
Algun reconeixement formal.
Sí.
El mateix Premi Messe que han guanyat elles,
vam fer una simulació a nivell de professors,
i vam tenir la sort de guanyar-lo, també.
Parlem de la vostra feina, del vostre treball de recerca,
però abans amb la Carmen també ho comentàvem fora d'antena.
Està bé aprofitar la bienentesa,
l'oportunitat per posar en valor
el que són els treballs de recerca que es fan els batxillerats,
que els alumnes ho tenen claríssim o no,
però els que a vegades ens perdem són els pares i les mares.
És una hora que jo m'imagino que hi ha molts pares i mares escoltant la ràdio,
per tant, és una bona oportunitat per explicar
què és un treball de recerca.
Carmen.
Bé, el treball de recerca és una feina normativitzada,
compta com a dos crèdits a l'itinerari del batxillerat,
vull dir que és un treball seriós.
L'alumne tria un tema,
després de triar el tema tria també el professor,
i entre professor i tema,
i alumne s'acaben posant d'acord
fins que surt un treball que després s'exposa públicament
davant d'un tribunal,
el tribunal emet una nota que és inapel·lable,
com a tal tribunal,
però són tres professors que formen,
i el noi ha de defensar-lo públicament.
És a dir, que el treball té tres parts, diguéssim,
una la preparació,
l'altra el dossier resultant,
i després l'exposició pública,
que el noi, ara nosaltres ja som grans,
i no ens resulta massa dificultós,
però els nois de 18 anys,
ho tenen una mica com un repte,
i l'han de saber defensar.
I davant d'un tribunal nosaltres també ens ho pensaríem,
abans d'anar molt sueltos,
la veritat és que sí.
I el tema se tria en funció de,
primer el noi ve amb una proposta,
i després se li van donar entorns,
fins que aquesta proposta és concreta,
en una cosa factible,
que ha de ser abarcable,
que ha de ser responsable,
que ha de ser original.
I a la tothom, en aquest cas,
quin paper té?
Quan parlem de dirigir el treball de recerca,
quines competències teniu en aquest sentit?
La cosa més satisfactòria que jo veig de la meva acció
és que tens, mantens amb el noi,
una relació diferent de l'alumno-professor classe.
Perquè amb el Pau, en concret,
i amb tots els alumnes que no han tingut la sort de guanyar,
però que s'ho han guanyat també molt bé,
hem tingut moltes hores, molts diàlegs,
moltes maneres d'apropar-nos a l'alumne,
que potser ni els seus pares s'apropen,
perquè tenen una altra activitat,
ni a les classes,
des de les classes tampoc ens s'apropen.
I a banda, els pares tampoc no tenim gaire idea
com funciona el sistema educatiu, malgrat tot.
Això han de ser una mica autocrítics, tots plegats, no?
Ens perdem una miqueta amb els currículums.
Tampoc és la seva funció,
el noi arriba i té amb el profe
una relació diferent de la dels pares.
I la sort, quan tenim els profes sort,
és quan l'alumne es deixa guiar,
que ha estat el cas del Pau.
Perquè de vegades, no sempre,
però dius, m'has de fer això, has de fer l'altre,
i a vegades surt millor, és natural,
i de vegades, doncs, si el noi es balanceja,
doncs, la cosa no surt tan bé.
Però el fet que després hi haurà un tribunal,
doncs, també els fa posar-se les piles,
vull dir que s'ho prenen, en general, amb seriositat.
A vegades heu de rebutjar treballs
perquè les idees diuen que no les veieu
que puguin arribar a bon port?
Però més que rebutjar-les...
Que sigui ambiciosa per sobre de les possibilitats
de l'alumne, del centre i de la pròpia documentació
que puguin trobar en el seu entorn.
El que se li diu a l'alumne és que faci una cosa
que li sigui fàcil, que li sigui propera,
que li sigui satisfactòria.
Perquè si se...
Imagina't que jo li proposo a un alumne...
Mira, fes el comportament social dels vietnamites del sud
durant la guerra del Vietnam.
Doncs és un tema que jo ni puc proposar,
ni els alumnes poden acceptar.
Vull dir que tant si l'acceptació ve de la meva part
com si és la seva proposta,
no poden ser idees massa llunyanes.
En el teu cas, vas triar al genocidi, a Ruanda.
Ara la Carme parlava de Vietnam,
però és que Ruanda és com un símbol, no?
Quan parlem de la pau i dels drets humans
d'una manera global, segurament.
De fet, Ruanda ja no és ni el Vietnam.
Ruanda ja és l'oblit total de...
Perquè no han canviat tant les coses a dia d'avui, eh?
De l'Àfrica dels ensllacs,
si l'Àfrica ja és oblit, Ruanda ja ho és totalment.
Bé, jo vaig triar Ruanda present per això,
perquè és el país realment oblidat
i, bé, proximitats familiars,
un tiet hi havia estat feia uns quatre anys
i, bé, també estic posat a Intermonoxfam
i sabia alguna que altra cosa
i a través d'algunes pel·lícules, llibres
o textos que et van arribant,
doncs decideixes que realment,
doncs el que he acabat potser arribant a la conclusió, no?
Doncs que Ruanda és el reflex
de com funciona el sistema capitalista
i com es mou actualment el diner,
els conflictes geopolítics de recursos
i tot el que hi ha allà
és un reflex del que ens mou actualment.
Per tant, algú podia pensar que et tocava molt de lluny,
però tu t'has adonat que et toca molt de prop.
Jo no sé si al punt de partida del treball,
amb aquesta proximitat,
amb aquest activisme que tens dins d'una ONG,
des del punt de partida,
fins que has acabat el treball,
has après moltes coses,
o has reafirmat allò que ja sabies?
Moltíssimes, moltíssimes, moltíssimes.
I et sorgeixen dubtes dels teus valors del dia a dia,
de les teves conviccions que pots tenir més o menys polítiques o socials,
et sorgeixen dubtes quan llegeixes textos
o te n'adones que la comunitat internacional
és capaç d'oblidar i d'apartar
que en 100 dies morin 85.000 persones,
una a una, a cops de matxet.
Doncs és realment fort, no?
Que realment la gent a part i la mirada
es signin a Barcelona,
a 100 quilòmetres d'aquí,
contractes d'armes
per valor de molts milions de dòlars
és sorprenent
i et planteges moltíssimes coses.
Però realment és fantàstic saber
que hi ha esperança
i que es pot seguir treballant.
Home, el sorprenent no són els fets
aquells puntuals que van amb aquelles imatges
que van donar la volta al món
que a vegades fins i tot creen l'efecte contrari,
sinó el sorprenent és que tothom
es quedés absolutament passiu davant d'això.
Això ho deu ser el més sorprenent.
Clar, clar.
I és que de fet,
tan sols fa 15 anys d'això.
fa 15 anys que morien
com a gossos persones,
és a dir,
s'anava a caçar persones
i aquí ningú va morar ni un dit.
I aquí estàvem pendents
de gaudir de les postolimpiades
i de gaudir d'un mil altres coses
abans que mirar
que estava succeint això.
I realment França,
realment Regne Unit,
realment el Consell de Seguretat
tenien grans implicacions
i sabien tot el que hi havia.
De fet, te n'adones
d'un munt de juguesques
que es realitzen
per apartar la mirada
i per evitar
els esforços
que s'haguessin hagut de dur a terme.
Em permets una pregunta
una mica personal,
només una mica.
El teu entorn
de companys i companyes
que coneixen,
que més o menys
poden tenir la teva edat,
hi ha sensibilitat cap a temes
relacionats amb la pau,
amb la justícia,
amb els drets humans?
Sí, pot haver-hi
relativa sensibilitat,
però realment...
Amb el mateix nivell
que els adults, segurament.
Com?
O no?
Amb la mateixa implicació
que poden tenir els adults?
No, potser no.
Potser no,
però realment
el que potser ha mogut
és que
els diferents companys
que han tingut al meu costat
a l'hora que han anat fent el treball
i anava comentant amb ells
el que havia llegit,
havia llegit aquesta entrevista,
aquest altre llibre,
o hi havia un documental,
doncs un cop tu els hi fas arribar
la teva preocupació,
el teu interès
cap a aquest tema,
sí que potser alguns d'ells
han mostrat
doncs passa amb aquest llibre
que em sembla interessant
o que s'han abocat
més cap a temes
d'aquesta temàtica.
Carmen ens ha posat
ara damunt la taula
el que és el treball complet.
Lògicament no l'estic llegint,
però clar,
tal com veus
en una primera lectura
molt superficial
en un primer cop d'ull
l'estructura del treball
formalment
a banda de la ideologia
i l'activisme que desprèn,
l'estructura sistematitzada,
la informació,
les fonts,
la manera de treballar racionalment
dins del que és
l'àmbit acadèmic.
Pot ser l'avantatge
que té fer un treball
d'aquest tipus
era
no sé si m'ho pensaves
preguntar o no
però jo ho diré
Si no tu ho pots dir
jo el que no preguntiu
vosaltres podeu comentar
ho només faltaria.
Probablement
doncs fa utilitat
a persones
que ho puguin sentir
és que quan s'introdueix
un alumne
a un treball formalment
ben fet
se l'introdueix
en un món
que ja no oblidarà mai.
A la universitat
això ja es dona
per suposat
que l'han de portar fet
i és al batxillerat
que l'hem de fer
i no tots els alumnes
ho saben fer
perquè clar
estem ensenyant-los
vull dir
si sabessin
ja no estarien
a l'institut
ja estarien fora
i és l'oportunitat
que ells
tinguin
a la seva mà
l'eina
que després
podran
corregir
i millorar
però sempre partint
d'uns
d'uns coneixements
pràctics
i no a la universitat
sinó a la vida
perquè tu pots defensar
allò que penses
amb arguments
i els arguments
només els adquireixes
amb la informació
amb la reflexió
i el pensament
amb el llenguatge
amb l'ordenació d'idees
una de les coses
que ens van premiar
a Barcelona
va ser la fluidesa
en la narració
la fluidesa
en la
el conte
que no vas fer un mitin
que ningú s'ho pensi
ni de bon tros
a veure
la Sara i la Natàlia
lògicament
van fer un treball
de talla econòmic
el seu professor
si no m'equivoco
com m'he equivocat
amb el nom
José Manuel
tu imparteixes
l'assignatura
economia i empresa
això és correcte
sí
l'assignatura
economia i empresa
vosaltres
quin tipus de batxillerat feu?
el social
i la Natàlia
el social
i aquesta és una
de les assignatures
i per què
vau triar
fer un treball
de recerca
que estigués relacionat
amb l'economia i l'empresa
no ho van triar
no és treball de recerca
és un premi
efectivament
me'hi confos jo
és un concurs
un concurs
el qual us vau presentar
i es tractava de fer
una simulació
de com gestionen
l'empresa
de com tirar-la endavant
ens ho podeu explicar
una mica?
es tracta d'un programa
de simulació d'empreses
com has dit
i és un mercat virtual
en el qual hi ha diverses
empreses
que tenen el mateix producte
i totes elles
lluitant
per aconseguir
més
guanyar
guanyar diners
que és la funció
d'aquella empresa
i més quota de mercat
perquè el seu producte
sigui millor
llavors totes parteixen
des de zero
amb els mateixos diners
a invertir
el mateix producte
com he dit
llavors
cada empresa
pren una sèrie
de decisions
com són el preu
el màrqueting
la inversió
la inversió
en IMSD
en planta
i tot això
durant sis períodes
que és com si fossin
un any
llavors
l'empresa guanyadora
és aquella que té
més beneficis
o més quota de mercat
es parteix de la situació
real del mercat
o hi ha també
una simulació
a l'hora de fer
aquesta simulació
de l'empresa
és a dir
partiu de com està
la borsa
a dia d'avui
d'una manera real
o diguem
que hi ha un programa
específic
que ja crea
tota una sèrie
de situacions
tòpiques
i conegudes
a partir de les quals
s'han de moure
el simulador
el que fa és
representa un escenari
virtual
a partir d'una sèrie
de dades
que els hi fiquen
les persones
que disposen
d'aquesta plataforma
que és
en principi
fixen un tipus
d'interès
igual que hi ha
a la vida real
fixen un préstec límit
dels bancs
per deixar
a les empreses
hi ha un percentatge
d'amortització
o de depreciació
de tot el que és
la maquinària
de les instal·lacions
posen una situació
conjuntural
que pot ser
en un primer moment
a lo millor
d'expansió
i després
poden variar-la
a una situació
de crisi
és a dir
en principi
el que fan
és a partir
d'un seguit
de variables
representen
aquest escenari
virtual
i a partir
d'aquesta situació
és quan comencen
a treballar
els alumnes
en cada empresa
el que han de fer
és anar
adaptant-se
a aquestes circumstàncies
i als resultats
que van obtenint
en les seves empreses
per anar prenent
decisions
que cada vegada
millorin
quina és la situació
de la seva empresa
respecte al mercat
clar
a l'hora
d'aturgar-vos
el premi
a vosaltres
la valoració
el criteri
de valoració
final
són els resultats
econòmics
efectivament
és a dir
que vau ser
les que vau fer
un exercici econòmic
més brillant
ja veig a la porta
de casa vostra gent
perquè la tragueu
de la crisi
en aquests moments
no
no us pregunta la família
nena
què puc fer jo
amb això
tal que ha estat
el perill
perquè no deixa de ser
un joc
llavors
bé
hem passat unes fases
vam començar
el gener
amb el concurs
vam passar
la primera fase
igual que
molta més gent
vam passar
la segona
i al final
doncs mira
vam tenir sort
vam arribar a la final
i allà a Madrid
ens vam defensar
i per què creieu
quina estratègia
va ser la vostra
que va fer
que guanyéssiu
no sé
un tipus d'inversió
determinat
que fèieu
doncs tenir consciència
de quin és el panorama real
en el conjunt econòmic
per què vau guanyar
vosaltres
i no pas altres
on vau invertir
què us va fer diferents
i millors
que els altres
a l'hora de guanyar
doncs tenir criteri
en primer lloc
esforç
treball
tenir una mica de visió
que també
no va malament
i no sé
i aquí diu
que hi ha qui té talent
per aquestes coses
igual que tens talent
per cantar
després pots aprendre
o no a cantar
però hi ha qui neix
amb un talent
per aquest tipus
de temes
no ho sé
pot ser
però el que és
molt important
és la capacitat
d'adquirir coneixements
la capacitat
d'anàlisi
de la informació
que tens
i la capacitat
per prendre
les decisions
en funció
de la informació
jo penso que
això ho han fet
molt bé
però jo és que m'imagino
i perdoneu
la meva ignorància
però jo és que us visualitzo
virtualment
en aquell parquet
d'una borsa internacional
dient compra
vent
i més 10
o inverteix
va així el tema
o no està en pel·lículer
virtualment
virtualment
és semblant
no és
no és tipus borsa
però sí que
els hi donen
per exemple
allà a la final
doncs
tenien 20 minuts
per prendre
decisions
respecte a la seva empresa
i tenien que analitzar
doncs
un balanç
de situació
un compte de resultats
un estat de fluxos
de tresoreria
un estat d'inversió
un estat de màrqueting
és a dir
tenen que analitzar
tot un seguit
d'informació
econòmica
i financera
en 20-25 minuts
el mateix que feien aquí
durant
doncs
al millor
un parell de dies
doncs allà
el tenien que fer
molt més ràpid
a veure
és un simulador
no és el món real
però una mica
lligant amb el tema
que apuntava
ara fa un moment
al Pau
de Sud-àfrica
que no oblidem
que les grans potències
econòmiques
són les que
a vegades
o gairebé sempre
doncs
diguem-ne
que com a conseqüència
tenen
aquests
desastres
hi ha una certa ètica
en el món empresarial
hi ha una certa ètica
en aquestes transaccions
globals
i internacionals
jo no sé
si es contempla
també virtualment
quan es fan aquest tipus
d'exercicis
perquè en el món real
ja sabem que no
a vegades sí
però a vegades no
no es contemplen
aquest tipus de coses
en aquest simulador
que han participat
elles no
però en canvi
treballem
amb un simulador
a l'institut
en el que sí
que hi ha
dues decisions
que tenen
que tenen
consideracions ètiques
perquè bueno
una de les decisions
que prenen
són els sous
elles podien
pagar sous
alts, baixos
o mitjans
i també podien
gastar en
recerca
mediambiental
o no
això és
doncs
igual que la vida
misma
ho esteu treballant
ara al Martí Franques
aquest tipus
de programes
està molt bé
en principi
a primer de batxillerat
ho hem treballat
aquest any
a segon
no es treballa
perquè ja
es treballa
a primer
vau voler fer-ho
o us van portar
com aquell
que diu
a veure
jo us explico
a què tema us interessa
us interessa
el món de l'economia
de l'empresa
particularment
o diguem
d'aquí una mica
les circumstàncies
i en el dia a dia
acadèmic
doncs mira
no està malament
i com que el profe
ens ho proposa
doncs
s'ha d'estar bé
amb el profe
i si no costa molt
jo crec que va ser
més el professor
que ens ho va proposar
tota la classe
de participar
al concurs
i un cop
t'hi poses
doncs ja
t'ho prens
amb més ganes
i amb més il·lusió
però com que
no deixa de ser
un joc
vull dir
no és allò
que vinga
posem-nos a mirar
diaris
a veure com
per l'economia
no
perquè ell ja feia
les classes
una mica més
però per altra banda
en el món que vivim
l'economia
està en el dia a dia
i ja siguin
els diaris
la televisió
els medis
o parlant
entre nosaltres
l'economia
està a dins
i llavors llegiu
les pàgines grogues
dels diaris
i tot això
o no heu arribat a tant?
bueno
les pàgines grogues
les econòmiques
de fet
feu el social
perdó
això des del punt de vista
d'un futur d'opció
d'estudis universitaris
teniu una
el ventall
és molt ampli
jo no sé si us voleu dedicar
al tema de l'economia
no
no
no t'ha sortit bé
bueno
de totes maneres
en aquest sentit dic eh
tot i que no es volen
no has creat vocació
tot i que no es volen dedicar
el que sí que es dic segur
és que el caràcter
emprenedor
que han agafat
amb aquest simulador
el tindran
amb el seu treball
i això és molt important
es pot preguntar
què us han donat de premi
a banda del reconeixement
diguem-ho materialista
però també és bonic de saber-ho
bueno
el viatge a Madrid
3 dies no?
sí
déu-n'hi-do
ho teníem tot pagat
ja sigui l'AVE
l'estança i això
amb això ja està molt bé
sí
això ja era el premi
i a part
per guanyar-li a Madrid
ens van donar
un ordinador
d'aquests
mini portàtils
amb
bueno
una gorra
i un
marchandagi
i un diploma
no no
però no està
gens malament
i l'experiència
abans ho comentàvem
la Carme
fora d'entena
l'experiència
que hi haguen els alumnes
de moure's
en el món real
i no virtual
en aquest cas
és molt important
sí
aquesta experiència
d'anar a Madrid
relacionar-se
amb altres alumnes
que han participat
amb gent
del món d'empresa
perquè l'acte final
és a l'institut d'empresa
i
doncs
venen directius
de les empreses
patrocinadores
del concurs
com el president
de City Group
a vegades
ha vingut
altres anys
el president
de Panda
Software
Pau
la pregunta
no és d'aquelles repelents
quan ets petit
que vols ser de gran
però jo m'imagino
que més o menys
tens clar
cap on vols tirar
des del punt de vista acadèmic
vols anar a la universitat
què vols fer?
obviament vull anar a la universitat
però ara també ho parlàvem
fora d'entena
amb la Carme
no tinc gens clar
tampoc cap on vull tirar
és normal d'altra banda
tinc molt clar
que vull treballar amb persones
i que tinc ganes
que la meva feina
sigui en contacte
100% amb les persones
i que la meva feina
millori
o ajudi
a sortir de certes situacions
a les persones
però clar
el ventall humà
és molt ampli
i potser també
a l'hora d'aquest treball
i parlar amb certa gent
insistent
i també
inserciable
de la Carme
de repensa tu
cap on vols tirar
això és un índex
que t'ha sortit bé
doncs em fa que
a hores d'ara
tampoc s'apigui molt
cap on tirar
però bé
clar que sí
estudis universitaris
per descomptat
val a dir
que aquest premi
que ha guanyat
el Pau
la Torga
ho hem comentat
a l'inici de la conversa
a la Universitat de Barcelona
i el que destacava
el jurat
és que més enllà
de parlar
de la violència
i de les conseqüències
per les persones
d'aquesta situació
el treball
d'indagar
de realment
intentar explicar-te
i explicar
les causes
que a vegades
en aquesta vida
que vivim
tant de titulars
als diaris
les causes
poca vegada
s'analitzen
és que era
realment complicat
perquè et plantejaves
on eren els límits
del que és humà
i del que no és humà
del que és racional
i del que realment
l'home és capaç
de fer o no
perquè
era realment
espectacular
llegir
i ho veus
de mastegar
i donar un temps
pensar-ho
i tornar-te a ficar
perquè era
incomprensible
no es podia entendre
d'altra manera
i intentar explicar
les causes
ja no per
fer difusió
sinó perquè
jo eren capaç
de poder parlar
amb els meus amics
o amb els meus pares
sopant
i explicant
el que estava fent
si jo no trobava
unes causes
o trobava
un canvi
més o menys
pedagògic
d'explicar-ho
perquè
per mi
per poder conèixer-ho
i poder escriure-ho
i fer el treball
era importantíssim
era essencial
sense això
no podia avançar
i crea un cert distanciament
perquè emocionalment
quan abordem
qüestions
de material sensible
com són les persones
aquesta emocionalitat
a vegades
ens impedeix
poder analitzar
les causes
d'una manera racional
aquelles coses
que ens agafen
d'indignació
i de tot plegat
no ens deixen veure
ni fer una anàlisi racional
realment
realment
quins alumnes que teniu
són una mostra
que n'hi ha més
el Martí Franqués
són una mostra
perquè de fet
ho comentàvem abans
hi ha molts alumnes
que han rebut
al llarg dels últims anys
molts reconeixements
ja sigui en forma
de llibre
de concurs
de premi de treball
de recerca
per què teniu
tants premis
el Martí Franqués
fent propaganda
tot i que ha acabat
ja la cosa
de la preinscripció
i tot això
tot i que no la necessiteu
però en fi
la primera qüestió
pot ser
és la matèria bàsica
que són els alumnes
que són el nostre
el nostre estel
vull dir
que nosaltres som
un centre bo
perquè recollim
un alumnat
força interessant
i
interessable
també
vull dir
són nens
que es comprometen
a anar a un centre
on saben
que hi ha un nivell
alt
etc
dins la ciutat
penso que
a tots els centres
se treballa
cadascú
té el grau
de dificultat
i no dic
que sigui
una casualitat
però també
s'ha de
tendir una mà
al treball
que no es veu
ni ve a la ràdio
ni ve al tribunal
i que és
força seriós
i que és
exactament igual
d'important
que el que nosaltres
hem fet
ara ja s'han acabat
els exàmens
cal anar a buscar
notes
la setmana vinent
potser
no no no
cal que doneu detalls
però ha anat tot
més o menys bé
sí
doncs aleshores
no per tu també
les cares que fan
és que ha anat molt bé
i vosaltres
doncs a continuar treballant
a tu et van donar
algun premi
com a elles
els van donar
el miniordinador
o els profes
no us donen res
simbòlic
la gorra
la gorra
sí
bé
si et van donar
la gorra
com a mínim
ja és alguna cosa
digues Carmen
jo sí que havia de dir
que a nosaltres
no s'ho has preguntat
però en el cas del Pau
ha obtingut 900 euros
per ell
i 900 pel centre
la cosa està molt bé
molt bé
i a més a més
doncs li han promès
que li publicarien
de qual cosa
també és un bon
una bona plataforma
de llançament
no perquè
hagi de pujar la fama
però sí que
doncs
no és fàcil
que vull dir
no és normal
que un noi de 18 anys
tingui un editorial
disposat a publicar-li
un treball
d'aquesta envergadura
depèn d'allò que se'n diu la fama
la fama segurament
d'aquella més anònima
és la que
si demà
qualsevol alumne
o no alumne
qualsevol persona
vol conèixer
les causes
i tot el que ha anat passant
a Ruanda
disurtadament
estarà d'actualitat
en els propers anys
també
doncs tindrà una referència
que és el treball del Pau
jo diria que
molts llibres
dels que surten
no tindran
algun sí
però molts
n'hi haurà
que no tinguin
el grau de maduresa
que ha tingut
el treball del Pau
perquè ha estat un alumne
és simpla
com que no l'hem llegit
quan el publiquin
torneu
i parlem del treball
no de tot el que
l'embolcalla
de veritat
i sincerament
enhorabona
a tots i totes
Pau Miquel
Sara Uller
Natàlia García
José Manuel Vila
i Carmen Gómez
moltíssimes gràcies
de veritat
i enhorabona
per la feina feta
molt bon dia
a tot un bon dia