Seguim avançant en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio
ara amb altres qüestions d'interès i d'actualitat
i comentant, a més, una previsió de cara al pròxim divendres
en una setmana, per cert, atapeïda d'activitats de tota mena.
Ara en volem destacar un congrés que hi haurà divendres,
com dèiem, a Tarragona, a l'Auditori de Caixa Tarragona,
el congrés de la ràdio de proximitat en català.
Emissores de ràdio locals de tot el país,
de tot l'àmbit de parla catalana,
es trobaran aquí a Tarragona.
És una iniciativa de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya
que volem comentar amb el seu president, Manel Ramon.
Manel Ramon, bon dia.
Bon dia, què tal?
Molt bé.
Què tal l'objectiu, la trobada que prepareu per divendres?
Quina finalitat?
Què busqueu amb aquest congrés de la ràdio de proximitat en català?
El que busquem és, evident,
seguir enfortint la ràdio de proximitat en la nostra llengua,
en la llengua catalana,
i, evidentment, ser un punt de reflexió
sobre el moment i la nova societat
i com implementem el català en les nostres programacions
per tal d'aplicar-lo com a eina integradora
no solament als nous col·lectius,
a les persones que venen d'altres països,
sinó també a la gent més jove.
És a dir, apropar la ràdio en català
en aquestes noves realitats socials.
I, per això, hem de fer una reflexió, no?
Hem de veure com fem jugar el català d'una altra manera
en la nostra programació,
després, a quina responsabilitat tenim els periodistes,
que jo crec que molta en la difusió del català
a través de la ràdio de proximitat, etcètera, etcètera, no?
O fins i tot, doncs, demanar a l'administració
més producció de programes en català.
Històricament, en aquests 25-30 anys
de ràdio local, de ràdio de proximitat,
precisament aquestes emissores han tingut un paper fonamental
per la difusió de la llengua pròpia del país.
Ara, amb aquests nous temps que comentaves,
caldrà canviar d'alguna manera el paper
o la funció del mitjà i de la llengua que utilitza?
Bé, el que sí que hem de fer és, com te dia abans,
reflexionar com apropem amb català la ràdio
als nous col·lectius.
Evidentment, i tu ho saps molt bé,
des de fa 30 anys de ràdio local pública,
de proximitat, ha estat, jo diria,
l'empenta més important a l'idioma,
a la nostra llengua, no?,
a la llengua comuna, que és el català,
i a més a més a la nostra cultura
i a la música en català, etcètera, etcètera.
De fet, ara, clar, la societat ha canviat.
Els joves tenen altres costums.
Els joves, doncs, es van allunyant de la ràdio
i es van apropant a altres tipus de tecnologies
per tal, bueno, d'escoltar la música o de distraure's.
Per tant, hem de mirar nosaltres com,
i en català ens apropem a aquests nous sectors,
com tu molt bé dies, no?
Per exemple, hi ha paraules que ara estan de moda
entre la joventut que no li han trobat traducció al català.
Per exemple, el primer que ve,
quan vas i demanis un xupitu, no?
Doncs això encara no té traducció,
o almenys nosaltres no la coneixem en català.
Per tant, sí que caldrà fer una reflexió sobre això
i mirar quin ha de ser el nou estàndard del català radiofònic, no?
Aquesta reflexió de divendres la fareu,
o la farem tots plegats,
acompanyats de tota una sèrie de personatges,
de l'àmbit dels mitjans de comunicació,
però també de la llengua.
Qui participarà en aquest congrés?
En aquest congrés hi participen, com tu digues,
persones importants, no?,
pel que fa al coneixement d'aquest sector.
Per exemple, a la primera taula
hi serà el Joan Sabater,
que és el conseller delegat del baròmetre,
que ens presentarà l'estudi
de com s'utilitza el català, no?
I de quina manera,
i si s'utilitza molt o poc
a les diferents emisores,
no solament de Catalunya,
sinó del País Valencià,
perquè hem de recordar que seran presents
els representants del País Valencià,
de les illes, de la Catalunya Nord,
de la Franja,
dels territoris de parlar catalana, no?
També a la primera taula
hi serà la Mercè Romagosa,
que aquesta és una de les persones
que més es podrà parlar
sobre com utilitzem els periodistes
el català a la ràdio,
perquè està dins del sector
de la comunicació del Consell Social
de la Llengua Catalana.
Hi haurà una altra taula
en la que intervirran Jordi Porta,
president de l'Omium Cultural,
i també un representant de l'UNESCO,
de l'UNESCO-CAT,
i també un altre representant
de l'Associació de Cultura del País Valencià,
tots ells per parlar del català
com a llengua integradora,
del que parlàvem, no?,
de la nova societat.
I finalment tindrem una taula
on es tiran representants
de la revista Enderrock,
el seu director,
es dirà el Carles Doval,
que és el director
de la marca,
el del sellet discogràfic Pickup,
i també es dirà el Jordi Roger,
que és exdirector
de Catalunya Cultura,
i actualment, doncs,
propietari d'una productora
de televisió en català,
per veure com també
la ràdio local, doncs,
implementa la cultura catalana,
i com el català ha de jugar
un paper importantíssim
amb la solidificació, no?,
de la cultura del nostre país.
El Congrés és una iniciativa,
ja ho dèiem al principi,
de la Federació de Ràdios Locals
de Catalunya.
Per què heu triat, Manel,
la ciutat de Tarragona
per fer la trobada?
Bueno, mira,
en primer lloc,
perquè jo soc tarragoní,
ja ho saps.
D'emposta.
D'emposta de les Terres de l'Ebre.
de les Terres de l'Ebre,
i, per tant,
sempre estem fent
tot a Barcelona,
la macrocefàlia,
i jo tenia ganes
de treure alguna
activitat fora de Barcelona,
i principalment a Tarragona.
Per què també?
Perquè Tarragona,
jo diria que és
el centre geogràfic, no?,
del territori
de la nostra parla.
I, a més a més,
Tarragona també està, doncs,
encalçant la capitalitat
cultural del 2016.
Vaig creure que
eren suficients motius
i raons
per tal de poder treure
un congrés de Tarragona,
perdó, de Barcelona,
i portar-lo a Tarragona.
Tot i que és molt complicat,
perquè manejar
la gent de Barcelona
cap a altres llocs
sempre significa un esforç,
però valia la pena intentar-ho.
Sempre hi ha
aquesta tendència centralista, no?,
de la capital
de fer les coses,
congressos d'aquestes característiques
a Barcelona.
Espereu treure alguna conclusió.
Creus tu,
per la teva experiència també personal
en el món de la ràdio,
que la ràdio local,
la ràdio de proximitat,
en català, a més,
en unes circumstàncies
com les que vivim
al nostre país,
en fi,
ha de canviar molt
en els propers anys
o canviarà molt?
A veure,
la ràdio de proximitat
ens ha anat adequant
als temps tecnològicament,
tu ho saps molt bé,
que ens ha anat adequant
a la tecnologia.
Ara és el moment
de reflexionar
sobre els nostres continguts,
però uns continguts
que no hem de perdre
de vista mai
el nostre màxim valor,
no?,
que és la proximitat.
Per tant,
no podem canviar
en quant a ser
els que informem
de la proximitat,
d'allò que ningú en parla
si és que no en parlem nosaltres.
Ara,
possiblement,
sí que dins de la proximitat,
haurem de veure
com anem canviant
els continguts
per adaptar-nos
en català
a la nova realitat social.
És a dir,
hi ha un valor
que el tenim
i que d'anar en alça
que és la proximitat,
però sí que és evident
que hi ha una reflexió
sobre els continguts
d'aquesta proximitat.
Com creus que està
el reconeixement
en general
de la societat
del nostre país
als mitjans
que representem nosaltres?
Emissores locals,
emissores comarcals,
emissores que,
tot i així,
moltes ara ja es poden
escoltar arreu del món
a través d'internet.
Creus que ha millorat
el reconeixement
que potser no ha tingut
històricament
aquest mitjà radiofònic
pròxim
de local?
Sí,
jo crec que,
mira,
les últimes dades
del paròmetre
que parlen
de les audiències
acumulades
o audiències
del dia anterior
de les emissores
locals de proximitat,
estan donant
un molt bon resultat.
Ja sabeu que
és de les primeres vegades
que les emissores municipals,
almenys
les més petites,
poden tindre
fins i tot
un estudi d'audiència.
La veritat és que ens sorprèn,
no?,
la gent que ens escolta.
El que sí és cert
és que, a més,
ens presenta,
jo diria,
una oportunitat
de recuperar
el lideratge
de la proximitat,
perquè,
en l'aparició
del TDT,
la televisió local,
la típica televisió local,
desapareix,
es converteix
és una televisió comarcal
o supracomarcal.
Per tant,
la ràdio de proximitat,
la ràdio local,
torna a agafar
aquell paper
que va tindre
als principis
dels 80,
finals dels 90,
quan es van posar
en funcionament
de ser els verraters
altaveus
de la societat
en la que vivim,
no?
Un servei públic
de proximitat
que ningú ara
es podrà
arrebatar
altra vegada
perquè la TDT
no li permetrà
a la televisió
fer televisió
molt, molt local.
En canvi,
sí que podem fer
ràdio molt, molt local
i, com t'he deia abans,
el nostre màxim valor
és la proximitat,
per tant,
ho tenim ara molt bé.
Jo diria
que ho tenim molt bé.
La ràdio local
que més coneixem,
evidentment,
és la més pròxima
a nosaltres,
a s'ha de dir
la de Catalunya,
en el Congrés
de Tarragona,
tenint en compte
que parlem
del mitjà
i de la llengua catalana
en general
en el seu conjunt,
hi haurà representants
del País València
i de les Illes?
Sí,
hi ha representants
diferents emissores
que s'han inscrit
i vindran del País Valencià,
ara també,
pues,
Radio Valdà,
hi ha o Radio Pego,
etcètera.
També hi haurà
una representant
d'Ona Mallorca
i ha sabut
que la realitat
de la ràdio local
pública
és molt forta
a Catalunya,
però no tant
fora de Catalunya,
és a dir,
en València
hi ha molt bona relació,
tenim una xarxa
d'emissors
en la qual
la federació
té molt bona relació,
però és un fenomen
incipient,
igual que a les Illes,
com també
a estirar
Radio REL,
que és una ràdio
local pública
o semi pública
a Perpinyà
i també
recordem
que està
Radio Fraga,
una ràdio
de la Franja
de la província
d'Osca,
però que parlen
en català.
Per tant,
hi ha representants
de diferents territoris
de parlar catalana.
Molt bé,
doncs tots es trobaran aquí,
ens trobarem aquí
a Tarragona
en una jornada
en un congrés
que tindrà com a escenari
l'auditori
de Caixa Tarragona.
Manel Ramon,
president de la Federació
de Ràdios Locals
de Catalunya,
moltes gràcies
per aquestes explicacions,
per atendre
la trucada del matí
de Tarragona Ràdio
i ens veiem divendres
aquí,
a la nostra ciutat.
Gràcies a vosaltres
per aquesta atenció,
només ens queda
convidar a tothom
que encara no s'hagi
apuntat
en aquest congrés
o qualsevol persona,
no solament de ràdio,
sinó de comunicació
o també
que estigui interessada
en el català,
doncs que pot acudir
en aquest congrés
que farem
el divendres
a l'auditori
de Caixa Tarragona.
Gràcies,
Ricard,
feliz jornada.
Gràcies, Manel,
que vagi molt bé.
Bona feina.
A la resolució.
Adeu-siau,
bon dia.