Comença una nova hora del matí de Tarragona Ràdio.
És ja la sisena, si és ara que s'estan incorporant
aquí a la sintonia de la ràdio de la ciutat.
Siguin benvinguts.
Ja ho facin a través del 96.7 de la freqüència modulada
aquí a la ciutat de Tarragona, o a Propet,
o bé ens escoltin des de qualsevol lloc del món
a través d'internet, tarragonaradio.cat.
Sumant una nova hora en la que hi haurà una mica de tot,
perquè d'entrada ara immediatament tornarem a l'exterior,
ens situarem a l'Ajuntament de Tarragona.
Avui, doncs, des d'aquest matí, des de primera hora del matí,
està fent una campanya per fomentar les eleccions europees
entre les persones més grans.
Des de primera hora del matí, com els dèiem,
han passat per Sant Salvador, Sant Pere i Sant Pau,
i ara des de l'Ajuntament de Tarragona
parlarem amb les persones que estan movent tota aquesta qüestió.
Immediatament després ens posarem en contacte amb Lídia Gil.
Ella és una noia mexicana que viu aquí a la ciutat de Tarragona
i que tota la seva família viu a Mèxic.
Vam parlar amb ella fa uns quants dies
per saber com es percebia tota aquesta situació
des del país d'origen.
I sembla ser que hi ha hagut canvis
en quant a l'actitud de la pròpia població mexicana.
Ho sabrem a través de la Lídia Gil,
que lògicament manté contacte gairebé diari amb la seva família.
I després arribarà Cinta Daufí.
Dins de l'espai, saluta en xarxa.
Avui ens proposa parlar-nos de les tres
a partir d'un llibre que té un títol força curiós
i que sembla que no tingui res a veure amb el tema,
però sí que ho té, ja ho veuran.
Es titula Per què les cebres no tenen úlceres?
La resposta, Cinta Daufí, d'aquí una estoneta.
Però ara, com els dèiem,
és moment d'atensar-nos fins a l'Ajuntament de Tarragona.
Caló als carrers de la ciutat,
23 graus en aquests moments a l'exterior
dels estudis de l'Avinguda Roma.
Joan Maria Bertran, Jordi Sorinyac, bon dia de nou.
Hola, bon dia de nou a Mèxic.
Oi, entre la calor i la cursa que heu fet.
Fa un moment estàveu aquí Ramon i Cajal
i veig que heu arribat sense cap incidència.
Digue'ns, digue'ns, perdona.
No, no, que deia que heu arribat sense incidències
i molt ràpidament des del carrer Ramon i Cajal.
Hem hagut de córrer, però hem arribat.
Hem arribat sense problemes
i ratifiquem el teu comentari, el teu apunt meteorològic,
dia primaveral o gairebé d'estiu,
perquè jo no sé si aquests 23, 24 graus
que es mantaves ara es queden curts.
És el que jo tinc aquí fora de l'estudi,
però com que ara toca una mica l'ombra,
el termòmetre, potser seria més, eh?
Escolta'm, si et sembla,
parlar del temps està molt bé,
però si et sembla, parlem del tema que ens ocupa.
Ara, on feies la referència,
de fet, ja n'hem parlat en diferents ocasions
d'aquest Arragona Ràdio,
que aquesta campanya que s'ha promogut,
s'està promovent, de fet,
des de mitjans del mes d'abril des de l'Ajuntament
per fomentar la participació
en les eleccions europees d'aquest mes de juny.
Una campanya que passa avui
i també dimarts vinent, dia 12 del maig,
per un seguit de conferències
que du a terme el senyor Joaquim Millán.
Ell és el secretari general
del Consell Català de la Moviment Europeu.
Senyor Millán, què tal? Bon dia.
Molt bon dia.
Escolti'm, per què hem d'anar a votar aquest mes de juny?
Home, jo penso perquè realment ens estem jugant molt.
Europa ens afecta molt més dur el que la gent es pensa.
Per exemple, a l'Ajuntament de Tarragona,
m'ho he donat,
el 75% de les eleccions que pren
cada dia estan d'algunament a anar motivades
per les eleccions prèvies
que s'han pres a les eleccions europees.
i, per tant, això la gent ho desconeix
i Europa cada vegada decideix més
amb allò que ens afecta el dia a dia.
Jo penso que això s'ha d'explicar
perquè la gent sigui conscient, responsable
i, en tot cas, després valori
si ha de participar o no,
que jo crec que sí,
el proper set de juny anant a votar.
Brussel·les, és obvi que geogràficament
queda molt lluny de Tarragona,
però els ciutadans tenen en línies generals
la percepció que queda llunyíssim
en termes de proximitat i de decisions.
Per què creu que existeix aquesta distància tan gran?
Jo penso que de fa temps
a Europa poder no s'ha sabut explicar
o no s'ha explicat prou bé,
no s'ha fet pedagogia
i, per tant, jo crec que aquesta acció
que avui, per exemple, tenim aquí a Tarragona
amb impuls del propi Ajuntament de Tarragona
d'aprofitar aquestes eleccions
i aprofitar que el proper dissabte
és el dia 9 de maig, Dia d'Europa,
d'intentar fer aquesta campanya
és un exemple de com administracions
com l'Ajuntament de Tarragona,
emissions locals properes i pròximes
als ciutadans s'interessen per aquests temes
i apropen aquest quarta nivell d'administració pública
que és l'europea als seus ciutadans.
Jo, per tant, jo penso que...
Vull aprofitar per felicitar l'Ajuntament de Tarragona,
aquest és un exemple,
que han seguit altres ajuntaments, però no tants,
i, per tant, jo penso que aquest és un tema important,
interessant i que fa que realment Europa
sigui més propera a tots nosaltres
a través de l'administració més propera
que és la nostra,
que és, en aquest cas, el municipi i l'Ajuntament.
Fins a quin punt, però,
els mateixos partits polítics
són, en certa manera, culpables d'aquesta distància?
M'explico perquè moltes vegades
són els mateixos partits polítics
que plantegen les eleccions europees,
les d'enguany i d'altres convocatòries,
en clau de segones voltes d'eleccions generals,
de primàries d'eleccions autonòmiques...
És cert, i molts d'analistes coincideixen en aquest fet.
I està d'acord?
Creo que els mateixos partits polítics
d'àmbit català, d'àmbit estatal,
no es prenen prou seriosament,
entre cometes, aquesta contesa?
Estic completament d'acord amb tu,
i no solament passa a Catalunya o a l'estat espanyol,
també passa a altres estats membres
d'aquests 27 que conformen la Unió Europea,
on moltes vegades les eleccions europees
són el motiu, l'argument, l'excusa
per parlar de temes locals
i plantejar, com bé tu deies,
conteses amb clau local, amb clau nacional.
Jo penso que aquestes eleccions,
les del proper 7 de juny,
no tenen excusa.
Realment hi ha arguments europeus suficients
de pes i d'importància per a la ciutadania
per plantejar-les en claus europees.
Ens estem jugant el model europeu
dels propers 5 anys.
Hem de saber quin model energètic Europa ha d'apostar.
Hem de saber, en clau de política exterior i defensa,
com volem jugar, quin paper Europa ha de fer al món.
L'altre dia estàvem parlant,
i aquest dematí ha sortit,
amb una de les xerrades que ja hem fet aquí a Tarragona,
avui, això de les 65 hores.
És un tema que s'estava intentant decidir a Brussel·les.
Gràcies al Parlament Europeu
es va poder aturar aquest tema.
Per tant, vol dir que en aquests moments
hi ha arguments suficients
com per fer-les en clau europeu.
Jo penso que aquí
se'ls ha de demanar pedagogia
als partits polítics,
perquè evidentment són els que d'alguna manera
ens transmeten el que són justament en política,
les decisions, els models, etcètera,
que a nivell ciutadà nosaltres acabem decidint.
I per tant, jo penso que els partits polítics
haurien de fer una mica aquest esforç de responsabilitat
que en aquesta ocasió parlar de temes europeus.
jo penso que l'exemple d'avui i d'altres accions
que s'estan fent a nivell de l'Ajuntament de Tarragona
són un exemple de com es pot fer política
en clau europea en un àmbit tan proper com és el d'una ciutat.
I això vol dir que si és possible fer-ho,
s'ha de prendre nota i intentar que això
es produeixi en molts altres àmbits
per intentar-se també fer aquesta pedagogia
que durant molts anys no s'ha fet.
No volem entretenir-ho gaire,
perquè de fet estem retrasant l'inici de la conferència
que ha de començar ara al Saló d'Actes de l'Ajuntament,
però sí que li voldríem formular dues últimes preguntes
de caràcter més breu.
Vostè ha citat algun exemple de votacions
que es fan directament al Parlament Europeu,
com per exemple fa poc es va rebutjar la possibilitat
que hi hagués la setmana de 65 hores setmanals.
També fa poc a través del Parlament Europeu
es va votar totes aquestes qüestions
referent al reglament dels controls de seguretat dels aeroports.
Són qüestions que sí que ens han arribat properament.
Posi'ns algun altre exemple quotidià
que el ciutat de peu pugui entendre
de resolucions de temes que es tracten al Parlament Europeu
i que ens afecten directament com a ciutadans.
Doncs n'hi ha tres, per cert, perquè se m'acudeixen.
El tema del roaming, que tothom no sap el que vol dir,
i justament quan tu estàs trucant per telèfon
i surts del que és l'estat espanyol,
doncs et pot tindre un cost o un altre.
En aquests moments el Parlament Europeu ha fet
que, per exemple, un SMS enviat de Perpinyà-Tarragona
sigui més barat que un SMS enviat de Cambrils a Tarragona
i això és gràcies al Parlament Europeu.
O gràcies al Parlament Europeu s'ha aconseguit
que en aquests moments tinguem el que se'n diu el low cost
en el cas del viatjar a través dels avions,
que també s'ha aconseguit.
O, per exemple, a través del Parlament Europeu
s'ha aconseguit que s'hagi finançat
tot el que és l'AVE Madrid-Barcelona,
que s'ha finançat per fons europeus amb un 72%,
o el tema Erasmus, el tema de la mobilitat ciutadana, etc.
Hi ha moltíssims exemples que ens afecten quotidianament.
Senyor Millán, l'última pregunta ens la guardem al Serreu
perquè crec que ha d'atendre l'inici de la conferència.
Moltes gràcies i recordin que el dimarts vinent, dia 12,
tindrem una oportunitat de veure la Torreforta.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
Qui ens acompanya encara és el senyor Manuel López Paz,
que és el regidor de Relacions Ciutadanes,
és el regidor que ha coordinat aquesta campanya
que, insistim, va començar el mes d'abril
i que s'allargarà encara durant uns dies
amb l'objectiu prioritari, recordem,
l'Holanda sempre, de fomentar la votació,
la participació de cara als comissis del 16 de juny.
Senyor López Paz, que bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Quin balanç fa, de moment,
d'aquesta primera part de les activitats
que s'ha celebrat en les darreres setmanes?
De moment, la valoració és molt positiva,
o sigui, ens trobem que la gent està participant,
la gent està interessada,
i el més important de tots
és que estem aconseguint
que el missatge que la gent ha d'anar a votar
el 17 de juny està calant,
està calant dintre de la ciutadania de Tarragona.
Per tant, el balanç, de moment, molt positiu.
Vostès, de fet, s'havien marcat un objectiu
en les darreres eleccions, ara fa cinc anys,
l'abstenció a la ciutat de Tarragona
havia estat superior al 50%,
i des de l'Ajuntament, des de l'aquest govern,
s'havien marcat l'objectiu de superar
la participació, que és la barrera psicològica, del 50%.
Creu que és factible assolir aquesta dada?
Home, jo crec que és molt difícil, però és factible.
Efectible, i si continuem amb el mateix ritme
que portem ara,
doncs és possible que arribem a trencar
aquesta barrera del 50%.
Penseu que el dijous inaugurem la caixa interactiva
que posem davant de la universitat.
Ara estem fent coses per a la gent gran,
després farem coses per a la gent jove.
La inaugurem el dijous a les cinc i mitja de la tarda.
Això que ens ajudarà a que tota la gent jove
estigui també posada dintre del que és el projecte d'Europa.
Perquè, com ha dit abans el secretari general,
la participació en les eleccions europees
ens juguem molt i ens juguem que el Parlament Europeu,
a part de totes les exemples que ha posat ell,
jo m'ha vingut un al cap que ell no ho ha dit,
que el Parlament Europeu va rebutjar amb un ministre
que va proposar el senyor Berlusconi.
I això ho va fer el Parlament Europeu,
o sigui que té poder el Parlament Europeu.
I clar, si la participació és gran,
encara tindrà més poder perquè tindrà més recolzament.
Ja per acabar, feia referència a la inauguració
d'aquesta mena de caixa interactiva
que s'instal·larà dijous davant del Campus Catalunya.
També dijous hi ha un acte altre destacat,
com és aquest concert del dia 9 al Palau de Congressos,
amb la participació de totes les escoles de música de la ciutat.
Dissabte, ens la corregeixen?
Dissabte, dia 9.
Sí, el dissabte, dia 9,
a més serà un acte institucional,
un acte que jo crec que serà massiu
amb l'aspecte que omplirem el Palau de Congressos.
Penseu que són 250 estudiants
de les escoles de música de tota la ciutat,
per primera vegada estaran actuant junts,
actuant junts,
i al final ens guardaran una sorpresa
que interperderan tots junts.
O sigui que jo estic molt content
amb la gana que han posat totes les escoles de música
i que els estudiants estiguin posats també,
i bueno, jo crec que tindrem 1.300 persones al Palau de Congressos.
Que veu-n'hi, no veu,
que no s'omple cada dia a la sala de gust.
Senyor López Pasca, moltes gràcies,
i el deixem també prendre part en la conferència
que s'ha pot començar.
Gràcies.
Hem tingut, Iolanda, ràpidament,
perquè, vaja, de fet,
començava a mirar-nos gent amb mala cara,
que ninyosament, eh, res greu,
però, vaja, s'havam retardant de forma genotable
l'inici d'aquesta conferència
que havia de començar a les 12.
De fet, com comentàveu,
se n'han fet tres,
una a la llar municipal de Sant Salvador,
l'altra al centre cívic de Sant París-Sant Pau,
el tur, en certa manera,
es tancava ara,
el centre cívic, doncs, d'aquí,
de, vaja, a la sala d'actes de l'Ajuntament,
però encara hi haurà una quarta oportunitat
per veure en directe Joaquim Millán,
que serà dimarts vinent, dia 12 de maig,
en aquesta ocasió,
al centre cívic de Torreforta.
Però, com hem comentat,
com es explicava el regidor de Relacions Ciutadanes,
les iniciatives continuen,
i sempre amb un objectiu clar,
fomentar la participació
de cara a aquestes eleccions europees
del dia 7 de juny.
Doncs, moltíssimes gràcies, Jordi Sorinyac,
Joan Maria Bertran, fins després.
Fins després.
Et deixem del Parlament Europeu cap a Mèxic, no ara?
Sí, cap a Mèxic,
perquè ara farem una pausa i tot seguit saludarem Lídia Gil.
Fins ara, Jordi.
Fins ara.
Adeu.