Les 10 del matí, 10 minuts.
Estem en directe en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
El procés de fusió de Caixa Tarragona, Caixa Catalunya i Caixa Manresa,
ja ho sabeu, ha derivat des de fa dies en un ampli debat
sobre les seves conseqüències laborals.
I aquesta és precisament, encara que fa temps que no estava prevista,
però ara sí que és actualitat,
aquesta és una de les qüestions que avui li volem plantejar a Josep Poblet,
el president de la Diputació de Tarragona,
la institució fundadora de Caixa Tarragona.
Amb ell, però, en els propers minuts també volem abordar
altres temes d'actualitat i qüestions que són competència
de l'ENYS Intercomarcal que presideix.
Senyor Josep Poblet, molt bon dia.
Molt bon dia, què tal?
Bé, amb moltes qüestions d'actualitat, com aquesta...
Això es va per un país, que hi hagi qüestions d'actualitat.
Doncs aquesta de la fusió de Caixa Tarragona,
Caixa Catalunya i Caixa Manresa, déu-n'hi-do,
perquè l'anunci que vam fer fa uns dies
les direccions a les caixes d'acomiadar 1.800 treballadors
i tancar 500 oficines arran de la fusió,
déu-n'hi-do, el debat que està provocant.
Tot i que també és veritat que ahir les direccions
de les tres caixes, en una nova reunió amb el sindicat,
sembla que acceptaven rebaixar l'impacte laboral
de la integració de les tres entitats,
tot i que no s'han concretat xifres.
Què li sembla, però, senyor Poblet,
aquest anunci de potser rebaixar aquestes primeres xifres
anunciades fa uns dies?
Jo sobre aquest tema ja he parlat en diverses ocasions
i ho he fet també a partir del dia que es va prendre l'acord
de donar inici a la integració, el 13 d'octubre passat.
Per tant, no he estat mai, per dir-ho d'una manera entenedora,
presoner d'unes xifres que en algun moment o altre podien sortir,
com han sortit,
que poden obrir un criteri de negociació,
que tots sabem què és, també,
i que, per tant, no ens podem, diguem,
trasbalsar a la primera qüestió,
perquè un procés d'integració de tres caixes,
sobradament, s'ho pot imaginar tothom,
fins i tot la gent que no hi entén d'aquest àmbit,
que no ha de ser fàcil,
que ha de tenir dificultats i que s'han de vèncer
algunes qüestions, fruit que cada una de les caixes
per separat tenia uns hàbits, unes maneres,
uns costums, unes estructures,
i que això, fondre-ho en una sola,
doncs, evidentment, com que hi ha persones per entremig,
si només fossin, diguem, béns materials,
no hi hauria tant de problema,
però hi ha persones i, per tant, hi ha sensibilitats
i maneres d'entendre-ho,
i, per tant, això s'ha de negociar i s'ha de negociar bé.
Li deia que jo no m'he instal·lat mai
en la preocupació d'aquestes xifres,
perquè conec, fa temps,
les xifres de Caixa Tarragona
i les característiques
que per Caixa Tarragona
té aquesta fusió,
aquesta integració.
I, per tant, he manifestat sempre el meu convenciment
que, més enllà de les dificultats inicials
que hi puguin haver, que hi són,
i que espero que es vencin ben aviat,
hi haurà una posició d'entesa
que farà possible
que, sense cap situació traumàtica,
i això ho he recalcat moltes vegades,
traumàtica vol dir situacions
no volgudes pels treballadors,
per tant, amb situacions volgudes,
pactades, que volen dir jubilacions anticipades
o algun acomiadament incentivat
i acceptat pel treballador,
i aplicant un criteri de progressivitat,
això n'hi haurà prou per solucionar-ho.
I, per tant, jo, quan dic això,
parlo de Caixa Tarragona
i parlo de les comarques del Camp de Tarragona
i de les Terres de l'Ebre,
on Caixa Tarragona i la Diputació
coincideixen amb objectius fundacionals
i amb objectius territorials.
Més enllà d'aquest territori,
el que és l'àmbit del Baixes
o el que és l'àmbit de Caixa Catalunya,
en els llocs on està, bàsicament,
implantada,
són objecte d'altres discussions
i altres debats
amb altres indrets
i amb altres responsables polítics i institucionals.
En el cas nostre,
jo penso que tenim els criteris ben asseguts,
s'ha de culminar la negociació,
espero que sigui ben aviat,
espero que sigui amb una entesa altament satisfactòria
i, per tant,
no estic en cap preocupació especial
d'una cosa que n'espera un desenllaç positiu.
La Diputació, tot i així,
per indicació del seu president,
ha decidit crear una comissió de seguiment del procés,
una comissió formada per experts.
Per quina raó, senyor Poblet,
i amb quins objectius té aquesta comissió de seguiment?
Ajudar, sobretot ajudar
i donar seguretat
en el sentit que a la institució fundadora
que ha d'estar sempre una passa per darrere de Caixa Tarragona
que és qui pren les decisions,
qui té la sobirania per prendre-les
i qui té els responsables i els coneixements per prendre-les.
Però la Diputació de Tarragona
té una responsabilitat que li deriva
d'haver sigut l'entitat fundadora
i de tenir un nombre dels consellers
de Caixa Tarragona
que els nomenen la pròpia corporació.
Per tant, tenim algunes coses a dir
i les exercim en els òrgans de govern on pertoca.
Però, per altra banda,
un procés com aquest,
justament com dèiem abans,
per la seva singularitat,
ens fa recórrer un camí
que mai ningú l'ha recorregut.
I aquest camí,
com més units el recorrem,
millor.
La corporació ja des del primer dia
ha deixat clara aquesta unitat de criteri,
unitat d'acció.
Recordin els oients
que el dia 13 d'octubre,
que es va acordar pels tres consells d'administració
simultàniament de les tres caixes la fusió,
pel que fa referència a Caixa Tarragona,
a mitja hora o 35 minuts després,
la corporació i tots els representants polítics
de la mateixa,
amb el president del front,
vam anunciar la nostra conformitat i suport
amb aquella determinació
i vam remarcar per quins punts
vetllaríem a partir d'aquell dia
fins que aquest procés es culmini.
Doncs, justament per això,
per a mantenir aquesta unitat de suport
i al mateix temps l'ajuda necessària
en allò que puguem ser útils,
que ho podem ser,
amb la negociació amb altres institucions territorials,
com la Diputació de Barcelona,
i per tant,
que el paper de la Diputació té un paper clar.
I al mateix temps,
perquè aquest procés no ho fets sinó començar
i tot allò que es va acordar
en aquella primera iniciativa del 13 d'octubre
és un full de ruta,
aquest full de ruta s'ha d'anar desenvolupant progressivament
fins a culminar en una primera fase,
doncs, entre març i abril,
i possiblement del tot cap al desembre de l'any 2010.
Per tant, tot aquest recorregut,
la Diputació vol posar a disposició
de Caixa Tarragona,
dels seus empleats,
dels seus impositors,
de tot el conjunt de qüestions importants
que s'han de resoldre en aquest temps,
un grup de treball de la Diputació
que en forma de comissió de seguiment,
com el seu nom indica,
seguirà,
no vol dir que liderarà,
ni fiscalitzarà,
ni controlarà,
sinó que seguirà de prop aquest procés
vetllant que en tot moment
s'acompleixin els objectius
que ens havíem proposat.
Per tant,
aquella imatge d'unitat política expressada
per vostè i per tots els grups
a la Diputació de Tarragona
aquell 13 d'octubre,
vostè no teme que es trenqui aquesta unitat.
I pregunto perquè hem sentit
algunes aclaracions,
alguns representants polítics aquests dies,
davant d'aquest anunci de 1.800 acomiadaments,
que deien que si es mantenien aquestes xifres
ells no tornarien a donar suport al procés.
Li he dit que,
només no tinc cap dubte
sobre l'unitat política de la Diputació
perquè hem actuat sempre de comú acord
i així seguirà sent.
I el president de la institució
posarà tot a la disposició necessària
perquè això sigui així.
I parlo de la Diputació
i dels grups polítics
que integren la Diputació.
Més enllà d'aquest àmbit,
hi ha opinions polítiques respectables
respectables del tot,
que han emès la seva opinió,
cosa legítima en democràcia,
que, vaja, no tinc res a dir
perquè en qualsevol cas
els fets van demostrant
que les coses no van en la direcció d'aquests anuncis.
És a dir,
s'havien fet anuncis catastròfics
de tancaments massius d'oficines
i que els pobles crèdits
quedaran sense oficines.
Això és fals, rotundament fals.
Jo he sortit en aquest cap de setmana
desmentint aquest fet
i està corroborat per l'entitat.
És a dir,
no hi haurà tancament de cap oficina
en cap poble on Caixa Tarragona hi sigui.
Cap, ni un.
Això és rotund.
És a dir,
això no és una suposició,
és una certesa.
I en canvi hi ha hagut opinions polítiques,
que jo les conec,
doncs que havien aventurat
tota mena de fatalitat sobre aquest fet.
Per tant,
el que no podem fer políticament,
el que no és correcte,
és,
sense tenir bases informatives rigoroses,
sense tenir la informació necessària,
aventurar especulacions
que generen preocupació en el territori.
Això sí que no ajuda.
D'aquí ve que
fer una comissió de seguiment
vol dir tenir
en un mateix àmbit
les opinions,
coincidents o no coincidents,
que treballen conjuntament
per buscar la millor solució.
I això penso que és
el democràtic,
el correcte,
el positiu,
el sensat
i el que pot ser útil
a aquest procés
en la mesura en què ho pugui ser.
Nosaltres no volem passar,
com li deia davant de ningú,
però volem ser
plataforma d'utilitat.
No oblidem que
la Caixa
va ser fundada
per la Diputació.
Caixa Tarragona
va ser fundada
per la Diputació.
Per tant,
aquest vinc
vincle històric,
si el volem portar
en termes d'avui,
vol dir que la Diputació
ha de vetllar molt
que el territori
no perdi res,
al contrari,
guanyi
d'allò que va ser
una cosa iniciada
l'any 1949.
Aquell esforç,
aquella il·lusió,
aquella idea
de servir
des d'una entitat
financera
al territori,
avui més que mai
es pot traduir
en fets molt més positius,
guanyant volum,
guanyant capacitat,
garanties de futurs,
allò que vol dir
guanyant més muscle.
La nostra entitat futura,
un cop fusionada,
s'ha de ser molt més gran,
amb molta més capacitat,
amb molts menys costos
i amb molta més operativitat.
Per tant,
serem la primera entitat
del territori,
serem la segona
de Catalunya,
serem la quarta d'Espanya.
Per tant,
militarem
en una divisió
molt més alta
que la que militàvem ara.
I per tant,
això és una bona notícia
pel conjunt del territori
i és una bona notícia
per tots aquells
que tenen interessos
presents o futurs
vinculats
a Caixa Tarragona
que els donar
una resposta
molt més efectiva.
Treballem per això.
I treballa Caixa Tarragona
i treballem des de la Diputació
i volem això.
Més enllà d'això
hi ha altres opinions.
Unes vegades
més fonamentades,
altres menys fonamentades,
més bona fe,
amb menys bona fe,
és a dir,
jo no entro ara
a fer comentaris
sobre això,
però algunes d'elles
ja van caient
pel seu propi pes.
I li indico aquesta concretament
i properament
vindran d'altres.
És a dir,
la fatalitat
sobre els llocs de treball
es n'hi ha desmentint
a poc a poc.
La fatalitat
sobre el tancament
d'oficines
se n'hi ha desmentint.
Caixa Tarragona
té previst
tancada la seva estructura
en el territori
i 12 oficines.
Això és un...
és com per espantar-nos
i trasbalsar-nos
i esquinsar-nos
les vestidures.
Per tant,
posem els números
en el lloc
que els hi pertoquen,
siguem sensats,
esperem que acabin
els processos negociadors,
arropem-los
tant com puguem,
posem-hi el caliu necessari
perquè les coses vagin bé,
i impulsem idees constructives,
siguem positius,
busquem el millor
però no fem d'això
allò que diríem
llenya a l'arbre caigut,
que aquí no ha caigut cap arbre
ni hem de fer llenya.
Senzillament estem en un procés
de millorar la situació actual
fruit de la conjuntura econòmica,
fruit del que el Banc d'Espanya
ha determinat
i fruit del que el govern
de Catalunya ha decidit.
I en aquest procés
que encara ha de seguir
durant els propers mesos,
la Diputació
com a institució fundadora
i en fi,
després d'haver-li sentit
tots els arguments
a favor d'una nova entitat
molt més forta,
molt més potent,
molt més viable,
la Diputació d'alguna manera
posarà algunes condicions
sobre qüestions simbòliques
que la vinculen al territori
i parlo des de qüestions
relacionades amb el nom
com amb edificis,
serveis centrals
a la capital de la demarcació.
Hi ha algun punt
que vulgui la Diputació
especialment preservar
la identitat
que ha tingut històricament
aquesta caixa d'estalvis
amb les seves comarques?
La veritat és que fins ara
he de ser molt franc
amb això,
no ens ha calgut.
Les pròpies fulles de ruta
que s'han establert
han previst
que Caixa Tarragona
en el seu territori,
Caixa Manresa
en el que li és propi
i Caixa Catalunya
segueixin operant
durant temps i temps
amb el nom que actuen ara.
És a dir,
aquest procés
es vol fer
molt de costat amb la gent,
amb els clients
i amb el territori
i les sensibilitats.
Per tant,
quan se culmina la fusió
és evident
que una nova Caixa nova
suma de 3
tindrà un nom nou
que és el que es registrarà
mercantilment,
però que el client del carrer,
el client,
el ciutadà,
el comerç del carrer
concret de Tarragona
que va a una oficina,
el pensionista
que cobra la seva pensió
per una oficina
seguirà trobant
els mateixos empleats,
seguirà trobant
el mateix nom a l'oficina,
seguirà trobant
el mateix de sempre.
El que haurà canviat
és allò que diríem
al fons de la situació,
és a dir,
la situació general
de l'entitat
que s'haurà insertat
en un àmbit
d'una entitat
molt més gran,
però la projecció
cap a la gent
seguirà sent la mateixa.
Per tant,
aquesta ha sigut
una qüestió
que no ens ha calgut
insistir-hi gaire.
Amb el tema,
per exemple,
de la seu central
que es mantindrà
en el lloc on és
i amb un gruix
operatiu alt
que faci possible
cobrir tots els serveis
que avui es cobreixen.
Tindrà això sí
caràcter de subseu
i per tant,
esclar,
no n'hi pot haver
tantes de seus.
Si hi ha una nova caixa
doncs hi ha una seu
i unes subseus.
Per tant,
aquesta subseu
existirà
i al mateix temps
mantindrà
una presència
gran
en el servei
a la ciutat
i al territori.
Qüestions que la Diputació
ha demanat,
per exemple,
que hi hagi
una altra
sensibilitat
en l'àmbit cultural.
És a dir,
ara hi ha un auditori
que centralitza
molt de l'activitat
cultural
de Caixa Tarragona
i ha sigut
ben atesa
i espero que
en el futur
es desenvolupi
la idea
de centralitzar
a les Terres de l'Ebre
un enclau cultural
perquè sigui
el que
expandeixi
tota l'obra cultural
que es fa allà
des d'una central
a les Terres de l'Ebre.
Al mateix temps
que se n'ha exigit
per part de
la Diputació
coses
que aquestes
no són simbòliques,
aquestes són
molt i molt importants
i aquesta l'ha de remarcar
com la més important
que és que la nova Caixa,
la nova presidència,
és a dir,
la màxima autoritat
de la nova Caixa
sigui consensuada
per la Caixa
de Catalunya
i Caixa Tarragona
que és el mateix
que dir
per la Diputació
de Barcelona
i per la Diputació
de Tarragona.
Per tant,
el nou president o presidenta
de quan culmini el procés
el desembre del 2010
orientativament
serà una persona
de consens.
Per tant,
no serà un barceloní
que imposarà criteris
als tarragonins
o un tarragoní
que imposarà criteris
als barcelonins,
sinó que serà una persona,
home o dona,
capacitada,
entesa i experta
en gestió
d'entitats financeres
que per consens
de les dues institucions
fundadores
ocuparà aquest càrrec
i per tant
no serà
un càrrec,
diguem,
de partit
o un càrrec
fruit de què
la més gran
l'imposa la petita.
Havia estat
aquesta previsió existent
i ens vam negar
que fos així
i aquest va ser
el primer gran èxit
de Caixa Tarragona,
aconseguir
que el nou president
o presidenta
ho sigui per consens
i ho sigui sempre
en tota la història
futura per consens.
Per tant,
això és una garantia
molt important,
això és una garantia
molt important,
haver de trobar una persona
que sigui representativa
del conjunt dels interessos
territorials
dels uns i els altres
encara que un siguin
més grans
i els altres més petits,
això és fonamental.
Obtenir un pes important
en el Consell d'Administració,
molt per sobre
del pes
que la pròpia
Caixa Tarragona
té en el conjunt
sumatori,
és a dir,
si Caixa Tarragona
en la suma global
de tres caixes
pesa 13,9,
nosaltres en el Consell
d'Administració
hi tindrem
un 29%
de representació
d'aquells
que són els consellers
públics,
nomenats
per les entitats públiques.
Això per la premsa,
si em permet carinyosament
li diré,
per la premsa
barcelonina
fonamentalment
s'ha fet ús i abús
de silenciar
aquests dos fets
que acabo de dir,
perquè naturalment
en aquell territori
això no cau tan bé,
però la premsa
més del camp de Tarragona
i les Terres Rebre
no ens n'han fet
prou ressò
d'aquest actiu
tan important
que una caixa petita
com és Caixa Tarragona
ha imposat
a una caixa gran
com és Caixa Catalunya,
que és tenir
dret a anomenar
el president o presidenta
i tenir un pes
molt superior
al que tenim
econòmicament
en el Consell d'Administració.
Això ens hauria de fer sentir
orgullosos
de la negociació
que estem portant
i al mateix temps
si es tanquen bé
els temes de personal
i no es tanquen oficines
en els pobles petits
i se'n tanquen poques
en el conjunt
ens hauria de fer sentir
molt orgullosos
a tots
que vol dir
que Caixa Tarragona
no està fent
una mala negociació.
La Diputació de Tarragona
no s'ha quedat
enrere d'aquest procés
veient com
ens ventilaven
una qüestió
d'una manera
diguem
fàcil
per part dels altres
sinó que hem
lluitat cada una
de les cotes
que fins ara
s'han desenvolupat
amb un criteri
molt i molt positiu
pel nostre territori.
Si parléssim
de l'obra social
li diria el mateix
i no ha sigut
una imposició
de la Diputació.
També ho he de dir.
Quan ho és, ho és
i quan no ho és, no ho és.
Des del bon moment inicial
es va pactar
que l'obra social futura
el 100% de l'obra social
que dit sigui de pas
és la raó de ser
perquè vostè i jo
ara estem dialogant
i pensant en el territori
perquè les finances
ja hi ha qui la sap fer
i la sap fer bé
però l'obra social
és aquella derivada econòmica
que va directament
a la gent
a les entitats
a aquells
que ho necessiten.
L'obra social
que està prevista
aplicar en el futur
quan la fusió
estigui realitzada
i també dic
quan tornem a tindre
la solvència
que ens permeti generar
obra social
és a dir que fent beneficis
que ara més aviat
està justet això.
L'arquitectura
sobre la qual
s'ha fonamentat
la distribució
de l'obra social
serà que
el 70% del total
es distribuirà
en caràcter general
a tot Catalunya
i el 30% restant
15 i 15
15 aniran
al territori originari
del Bages
a Caixa Manresa
a l'ex Caixa Manresa
i el 15
afegit
al territori
del Camp de Traor
en les Terres de l'Ebre.
Vol dir
que participarem
de la distribució
del 70% general
i tindrem
un 15% adicional
perquè així
es va voler
en favor
de les petites.
Li tradueixo
a vostè i als oients
amb números concrets.
Què vol dir això?
Doncs vol dir
doblar l'obra social
el que teníem.
I això és un guany
molt important.
Les entitats
que són receptores
de l'obra social
de Caixa Tarragona
estan encantades
amb aquest criteri
i amb aquest acord
perquè saben
que allà on rebien
un ara rebran dos
o on rebien 100
rebran 200.
Per què?
Perquè tenim un volum
doblat d'obra social.
Aquesta ha sigut
una, diguem,
acció gestionada
per Caixa Tarragona
en el procés negociador
amb les altres dues caixes
que jo trobo
de gran interès
i de gran habilitat.
Per tancar el tema
de Caixa Tarragona
si ho puc fer
i abordar altres qüestions
de manera més breu
escoltant les seves paraules
aquest matí
i el seu to
i la vehemència
amb què argumenta
tot el que està explicant
el noto
com amb moltes ganes
de defensar
una fusió
un procés
i de defensar
per part de la Diputació
de Terran
un procés
potser en un entorn
que l'ha tingut molt en contra.
Té aquesta sensació?
No, no m'ha fet patir gens
ni he més sentit
tenir res en contra.
Sabíem que era
un procés complex.
Vaja,
com a president
de la Diputació
no havia tingut
oportunitat
de negociar
una qüestió
d'aquesta naturalesa
per tant
és un camí
per a mi
inexplorat
en el que
em baso
amb la dedicació
personal
i l'expertesa
de molts
que m'hi poden acompanyar
i
diguem
prendre les determinacions
molt serenament
però si en canvi
com a alcalde
m'he trobat
en negociar coses
de complexitat
i per tant
sé que els processos
són així
tenen el seu punt
algú
però el noto
i el sento
molt convençut
i amb moltes ganes
de defensar
el que potser
a l'entorn
d'aquestes comarques
no s'ha vist gens clar
jo crec que no s'ha vist
gens clar
no sé si s'ha vist gens clar
i a mi em parla molta gent
que sí que ho veu clar
i hi ha gent
que potser no li veu tant
per tant
el que hem de fer
és anar-nos convencent
tots
que no podíem
prendre una altra determinació
és a dir
ho podem arribar
a resumir molt
això
no prendre cap decisió
que era
quelcom legítim
que podíem fer
dir no decidim
ens quedem com estem
era prendre la pitjor decisió
n'haguèrem pagat
cares les conseqüències
de fer això
per tant
havíem de decidir
perquè la situació
econòmica del moment
històric
global
europeu
espanyol
català
ens hi porta inevitablement
és a dir
quan a Europa
anem
una caixa
d'11.000 milions
d'euros d'actiu
ens diuen
va vostè tan petit
per tant
l'aspiració
dels mercats
financers
l'aspiració
dels grans
àmbits
financers
és que els volums
de les entitats
siguin més grans
el nostre sistema
català
està molt atomitzat
llevant
d'una entitat
que és molt gran
les altres
n'hi ha moltes
i molt atomitzades
les catalanes
i després
encara hi ha
l'actuació
de les que no són
catalanes
a l'interior del país
per tant
tota aquesta
escenografia
és del sentit
comú de la majoria
de la gent
que això no té futur
per tant
que hem de canviar
que hem de reduir
el nombre de caixes
i que les hem de fer
més grans
reduint les que passa
que estalviem
més cost d'estructura
més equips informàtics
més materials
més transports
més comunicacions
és a dir
concentrem més la despesa
i alliberem més recursos
per beneficiar
els clients
que vol dir el crèdit
l'estalviador
etcètera
per tant
aquest procés
l'entén tothom
quan te toca
casa teva
home
te toca una mica
més la pell
perquè penses
que poden passar
coses que no t'agradin
si anem explicant
a aquells
qui tenim la responsabilitat
quines són les coses
que estan passant
com estan passant
que s'estan desenvolupant
bé
fins al dia d'avui
que n'hi ha algunes
que encara no estan tancades
com la del personal
però que no tinc dubte
que estan quedant bé
i tinc aquesta confiança
plena des del primer dia
avui per avui
no hi ha ningú
que pugui mantenir-se
en la posició
de dir jo això no ho entenc
o no ho veï bé
o em fa patir
perquè realment
s'està anant
en un camí
molt bo de les coses
com li deia abans
posant la Caixa Nova
en una posició
molt alta
i molt forta
per tant la meva defensa
no és tant
d'una cosa complexa
sinó des del convenciment
que calia fer-ho
que no soc jo
que ho estic fent
ni la Diputació
ho està fent
Caixa Tarragona
que ho vetllem
de molt a prop
que tots els passos
i moviments
els vetllem
perquè és entitat
fundada
per la Diputació
que ens estimem molt
aquesta Caixa
i que volem
per aquesta Caixa
el millor
i aquesta és
diguem
l'actitud convençuda
que em fa avançar
l'actitud
diguem
que em fa
vetllar
pels més petits detalls
a mi
i a tota la corporació
i que fonamenta
aquesta Comissió de Seguiment
que serà un òrgan
diguem
còmoda
de transferència
d'aquesta
experiència
així que es vagi produint
serà una experiència
interessant
veure la fusió
de tres grans
caixes catalanes
sota la tutela
de les institucions
que ho fem possible
és una experiència
important
i si a més a més
el resultat
com esperem
surt bo
doncs haurem
sabut demostrar
que a Catalunya
les coses
les fem
amb seny
amb serenor
amb entresa
amb bon criteri
i pensant
en benefici
de la gent
pensant en benefici
de la gent
vol dir
pensant en benefici
dels treballadors
que hi treballen
dels clients
que hi confien
i de l'obra social
que se'n beneficia
i això és així de senzill
per tant
si aquests tres paràmetres
empleats
clients
i beneficiats
de l'obra social
els vetllem suficientment
perquè quedin bé
ans al contrari
millorin
no hi ha cap raó
perquè els empleats
el que estan negociant
en aquest moment
és equiparar-se
a l'alça
no a la baixa
per tant
estan buscant
una posició millor
els clients
si els oferim
una caixa més forta
més sòlida
amb més capacitat
amb més futur
amb més muscle
els hi estem donant
millors garanties
i al mateix temps
a l'obra social
si l'estem mirant
de duplicar
i de fer que aquesta caixa
més forta
generi més beneficis
vol dir que haurà
tindrà cada vegada
més obra social
vol dir que estem
beneficiant millor
el teixit social
cultural
o les entitats
i les persones
del territori
que se'n beneficien
per tant
que algú em digui
si això és dolent
o en tot cas
els que anuncien
que això pot ser dolent
que ho diguin
quan realment
estigui demostrat
que ho és
mentre no sigui així
és fer un exercici
una mica aventurat
d'espantar la gent
jo això no m'agrada gens
queda claríssima
l'argumentació
i contundent
l'argumentació
del president
de la Diputació de Tarragona
per bé
tinc senyor Poblet
dos o tres qüestions
molt ràpides
també de l'actualitat
encara que no afecti
directament a la Diputació
el debat originat
a la ciutat de Tarragona
sobre el nom de l'aeroport
de canviar el nom de l'aeroport
què en opina
a partir d'aquesta iniciativa
de l'Ajuntament
i de la Cambra de Comerç
de Tarragona
li he de dir
gràcies per preguntar-m'ho
perquè m'agrada sovint
en fi
donar l'opinió
en el sentit
que jo
els debats
sobre els noms
trobo
que els haurien d'haver
superat fa temps
no dic
que no hagin d'existir
ni que sigui
perjudicial
però
l'aeroport de Reus
o l'aeroport
de Tarragona Reus
o l'aeroport
de la Costa Daurada
o l'aeroport
de Barcelona Sud
o l'aeroport
de les comarques meridionals
de Catalunya
pot tenir mil de noms
què ens importa
el nom o la cosa?
la cosa
fa uns pocs anys
rebia 200-300.000 visitants
avui crec
que estem
a 1.700.000
creixent
amb operadors
importants
en un temps
en què la competitivitat
dels nostres negocis turístics
i d'oci
la nostra economia
aquella economia
dels serveis
que més nodreix
el PIB del territori
descansa molt
sobre aquesta infraestructura
de mobilitat
el que ens ha de preocupar
sobretot
els polítics
el que ha de preocupar
a les institucions
el que ha de preocupar
també a la ciutadania
és que aquesta màquina
no pari
i que del 1.700.000
passi a 2 milions
i a 2 milions i mig
i a 3
i que aspiri a ser
com Girona
i que aspiri a ser
un gran aeroport
de referència
Mercès és el pla director
que s'hi va desenvolupant
i Mercès és el costat
que hi fem tots
els ajuntaments mateixos
des del pacte de la Boella
fomentant mesures econòmiques
amb diners públics
perquè vinguin vols
això és l'important de l'aeroport
no distraguem la gent
amb el que no és important
si a N
d'acord amb el territori
vol asseure's un dia
amb una taula
per trobar un nom
hi ha mil maneres
des de fer un estudi
de mercat
i conèixer
l'opinió de la gent
què en pensa la ciutadania
des de fer un estudi
d'experts
que diguin
de cara al món
què ens projecta millor
si dir-nos d'on era
un d'un altre
que crec que és
l'intel·ligent
l'important
què convé que diguem
al món
perquè sapiguem
que aquella és una referència
inequívoca
que marca Catalunya
que marca Costa Daurada
que marca un aeroport
de base turística
de base
vacacional
i de descans
bé, a partir d'aquí
a mi tots els noms
no són bons
valoro
i aprecio
la ciutat de Reus
i el nom
que dona el nostre aeroport
és desenvolupat
en part
en terme municipal
de Constantí
municipi
pel que sento
un extraordinari respecte
m'assembla bé
Costa Daurada
que és la marca turística
que ens agrupa a tots
m'assembla bé
Terres de l'Ebre
que té en aquest aeroport
mentre no s'han desenvolupat
i un altre
un referent
m'assembla bé
la ciutat de Tarragona
com no m'ha de semblar bé
la ciutat de Tarragona
que posi el nom
a les coses
però és evident
que haurem de posar
algun nom
per tant aquest nom
que sigui
amb els criteris
que li deia abans
el que més pesi
el que més ben
ens incendim tots
i el que més ben
ens projecti el món
i per tant
deixi'm que jo
no faci de tècnic
de denominació
de les coses
però que en tot cas
insisteixi molt
en la importància
que sigui l'aeroport
l'autèntic instrument
si ens va bé
l'aeroport
a partir d'aquí
el nom
no serà el més important
l'important serà
que funcioni bé
Deixi'm preguntar-li
també per una altra
infraestructura
un equipament
amb totes les millores
falta la segona fase
de remodelació
aniran els pressupostos
de la Diputació del 2010
aquesta segona fase?
No és que falti
una segona fase
de remodelació
la plaça Toros
ja està llesta
això m'agrada
especialment
deixar-ho clar
la plaça de Braus
la remodelació
de la plaça Toros
està llesta
que vol dir
que s'ha renovat
tota l'estructura
s'ha posat
tota nova
aquella tauladeta
de teules
que ha sigut
una obra
d'artesania
s'ha fet la cúpula
que llisca
bé
i tanca
i es pot fer
el que es vol
hi ha les grades noves
i per tant
la plaça
s'han suprimit
les barreres arquitectòniques
tot el que era
l'objectiu
de restauració
de la plaça
està fet
hi ha ascensor
i està tot enllestit
què li queda
ara per fer
perquè pugui servir
amb la cúpula
totalment tancada
això és el que m'agrada
que puguem explicar bé
és a dir
avui la plaça
ja no és una plaça
és un equipament
dels més grans
del nostre territori
per no dir el més gran
cobert
és a dir
que si volem fer
una activitat coberta
allà dintre
hi cap molta gent
i no es mulla
ni fa fred
ni té calor
però per a poder
tancar la cúpula
del tot
cosa que no va ser
en el dia
de la jornada castellera
que estava amb la cúpula
semioberta
perquè és un dia
que hi ha molta gent
a la plaça de ventilar
si es vol fer
amb la cúpula
tancada del tot
ha de tenir
un sistema
de renovació d'aire
que és el que encara no té
per tant
això és el que falta
no una part
de la remodelació
que ja està acabada
sinó que hi falta
implementar
l'instrument tècnic
és a dir
els sistemes
de climatització
i ventilació
o recirculació
de l'aire
això és essencialment
el que li falta
i és en el que
el servei que tenim
a la Diputació
contractats a l'Efecte
estan treballant
fent aquest pla
de desenvolupament
d'aquest
complement
que li fa falta
pel cas
que volguéssim
fer una activitat
en la cúpula tancada
i aniria en el 2010
o el 2011
no, no, això
la Diputació
ha mantingut permanentment
en els seus pressupostos
en el 2009
hi ha partida pressupostària
en el 2010
hi ha partida pressupostària
prevista
encara no està aprovat
i per tant
hi haurà partida pressupostària
per poder donar
resposta econòmica
immediata
a les obres
que es determinen
en el moment
que els projectes
estiguin aprovats
per tant
la qüestió
de la plaça
de Braus
que ens havia fet
patir tant
en el sentit d'afrontar
una obra d'una complexitat
com aquesta
és capítol tancat
la plaça està llesta
les finestres
estan amb el doble vidre
tancades
la cúpula funciona
ha sigut una obra d'enginyeria
d'una complexitat
molt gran
s'han superat
les fases
de les restes arqueològiques
hem remodelat
tot el perímetre
d'aquell edifici
diguem que té
caràcter arquitectònic
que marca la ciutat
i marca l'urbanisme
de la ciutat
hem fet unes grades
que són d'un confort
i d'una
d'una
deia
qualitat extraordinària
hem fet
moltes més
entrades i sortides
de la pròpia
rodona
de la plaça
i al mateix temps
l'hem deixat
nova de trinca
avui els veïns
quan hi fem una activitat
ja no reben el soroll
ni tenen cap molèstia
per tant la plaça
està enllestida
ara queda només
aquest aspecte
que li deia
i pensant al més enllà
quan la plaça
ja estigui plenament operativa
la diputació vol fer
la gestió directa
de l'equipament
la vol fer a l'Ajuntament
amb una empresa externa
ja han pensat en això
o encara no s'ha discutit
aquestes són qüestions
que poden estar
en la ment
dels que tenim
les responsabilitats
però que avui
no estan damunt la taula
per tant
quan sigui el moment
que estigui feta
la reciculació d'aire
que és l'últim capítol
que queda
per poder dir
això és un equipament
ja enllestit
del tot
aleshores serà el moment
de parlar de gestió
de qui
de com
de quina manera
i de quins usos
s'hi faran
aquesta és una altra qüestió
perquè s'havia passat
amb una polivalència
molt gran
i naturalment
aquesta polivalència
vol dir doncs
fer-hi les coses
que convingui
perquè s'hi puguin desenvolupar
aquesta serà una altra discussió
ja parlarem d'això
més endavant
senyor Pobleto
ho deixem aquí
segurament malauradament
avui hem dedicat
gairebé de manera monogràfica
l'entrevista
a parlar del procés
de fusió de Caixa Tarragona
amb les altres entitats
queden moltes altres qüestions
que són competència
de la Diputació
així que si això els hi sembla
ho farem
en les properes setmanes
amb una altra entrevista
aquí al matí
de Tarragona Ràdio
president de la Diputació
moltes gràcies
i fins a la propera
moltes gràcies
i fins que vulguin